MS09 Verb. Formes no personals

1
Verb. Formes no personals:
infinitiu, gerundi i participi
Frederic Sentandreu

2
ÍNDEX
1. infinitiu
2. gerundi
3. Participi
4. recursos

3
1. Infinitiu
- Models 3a conjucagió
- doblets formals
-confusió entre conjugacions

4
Models de 3a conjugació
INCOATIUS
- La majoria de verbs de la 3a conjugació són incoatius.
- Tots són considerats regulars.
• Llista bàsica de verbs increment -eix:
agrair, amanir, aplaudir, atrevir-se,
avorrir, cobrir, conduir, construir,
corregir, decidir, descobrir, dirigir,
discutir, ddivertir, dividir,
endarrerir, establir, existir, ferir,
garantir, llegir, oferir, pair, patir,
partir, perseguir,
podrir, preferir, prohibir
repartir, repetir, reunir
seguir, tendir, teixir,
tenyir, traduir, vestir-se
C1

5
Infinitiu irregular: 3a conjugació
PURS
Els següents i llurs compostos:
adormir-se, ajupir, bullir, collir, contenir, convenir, cosir,
dormir, entretenir-se, esmunyir-se, fugir, grunyir,
mantenir, morir, munyirobrir, omplir, recollir, tossir.
També:
punyir (1)
recollir
retrunyir (2)
sentir (3)
sortir (4)
venir (5)
lluir (6)
C1

6
Irregulars: 3a conjugació
PURS O INCOATIUS
Poden conjugar-se purament o incoativament:
AFEGIR: afig (o afegeixo) o afegesc LLEGIR: llig, o llegesc
ENGOLIR: engul o engolesc MENTIR: ment o mentesc
OIR: oig o oïsc (oesc) o oeixo RENYIR: reny o renyeix
ROSTIR: rost? o rosteixo VESTIR: vist o vestesc
TEIXIR: jo ti/teixesc; tixes o teixeixes, tix o teixeix, teixim, teixiu, tixen
o teixeixen.

7
Irregulars: 3a conjugació
PURS O INCOATIUS
• Prefereixen INCOATIU: acudir (7), arrupir-se, brunzir,
consumir, presumir i resumir.
• Prefereixen PUR: escollir, mentir i percudir.
(7) Acudir: pot ser pur o incoatiu en qualsevol dels significats.
(Lacreu), però fa distinció:
'venir a algú una idea'(pura): No se m'acut cap idea.
'anar a un lloc' (incoativa): Acudeix a l'hora a l’oficina.
pur: acut, acuts, acut…; incoatiu: acudisc, acudeixes…
B1

8
Infinitiu: doblets formals
a) Canvis vocàlics a l'arrel (oriental / occidental): jeure, treure,
heure, néixer: jaure, traure, haure, nàixer.
b) Formes dobles: l'accent en el radical (-re) o en la desinència
(-er): cabre / caber, caldre / caler, doldre / doler: l'estàndard
oral recomana formes rizotòniques en -re.
c) Formes que conviuen en l'oral: valdre/valer, haver/haure.
Preferibles les febles en -er.
d) tenir i venir són preferibles en nivells formals a tindre i
vindre.
Són del nivell vulgar:
a) Terminacions -guer: poguer*, volguer*, capiguer*, haguer*.
b) Afegiment de -r a infinitiu: *beurer, *creurer, *plourer
C1

9
Infinitiu: confusió conjugacions
castellà (2a
conj)
valencià (3a conjugació)
abastecer
acontecer
adolecer
apetecer
carecer
desfallecer
desvanecer
encarecer
envanecer
estremecer
favorecer
florecer
pertenecer
prevalecer
permanecer
recrudecer
abastèixer*/ abastir, abastar
acontèixer*/ esdevenir, ocórrer, esdevenir-se, escaure's,
succeir
adolèixer*/ sofrir, patir
apetèixer*/ apetir, abellir, cobejar, delejar, desitjar
carèixer* / freturar, mancar, faltar
desfallèixer* / defallir
desvanèixer* / defallir
encarèixer*/ encarir
envanèixer-se*/ envanir
estremèixer* / estremir
afavorèixer* / afavorir, favorejar
florèixer* / florir
pertenèixer* / pertànyer
prevalèixer* / prevaldre
permanèixer* / romandre, restar, quedar-se, estar-se,
recrudèixer* /recruar, empitjorar, agreujar-se
Excepcions: merecer: merèixer; parecer: parèixer.
C1

10
castellà (3a conj) valencià (2a conjugació)
-BATIR: batir, combatir, rebatir.
-CIBIR: concebir, recibir,
percibir.
-CLUIR: incluir, concluir,
recluir.
-CORRER: correr, recorrer.
-CURRIR: recurrir, incurrir.
-FUNDIR: fundir, confundir,
infundir, refundir.
-METER: prometer, arremeter.
-MITIR: omitir, remitir,
transmitir, admitir.
-PRIMIR: exprimir, comprimir,
reprimir.
-ROMPER: romper, corromper.
-RUMPIR: irrumpir,
-BATRE: combatre, batre, rebatre.
-CEBRE: concebre, rebre, percebre.
-CLOURE: incloure, concloure, recloure,
cloure.
-CÓRRER: córrer, recórrer.
-CORRER: recórrer, incórrer.
-FONDRE: fondre, confondre, infondre,
refondre
-METRE: prometre, arremetre.
-METRE: ometre, remetre, transmetre,
admetre.
-PRÉMER: esprémer, però comprimir,
reprimir.
-ROMPRE: rompre, corrompre.
-ROMPRE: interrompre.
C1

11
castellà (1a conj) valencià (3a conj.)
abaratar
aclarar
acovardar
amansar
acojonar
agrandar
espesar
abaratir
aclarir (clarificar té un altre sentit)
acovardir
amansir
acollonir (acollonar*)
engrandir
espesseïr
C1

13
Participi regular
1a conj
(Cantar)
2a conjug
(Témer)
3a conj
(Sentir)
-at, -ada, -ats, -
ades
-ut, -uda, -uts-, -
udes
-it, -ida, -its, -
ides
B1

14
Participi irregular
-ès, -esa, -esos, -
eses
• verb metre i derivats: emetre,
cometre, remetre.
• verbs en -endre: atendre,
ofendre, defendre, prendre,
suspendre.
Excepció: vendre (venut), cendre
(cernut).
• verbs en -ènyer: atènyer,
empènyer i derivats .
• imprimir.
-os (ós), -osa,
-osos, -oses
• fondre i derivats: confondre,
infondre. Però refondre (refós)
amb o tancada.
• cloure i derivats (o oberta):
excloure, recloure.
C1

15
Participi irregular
-às, -asa
-asos, -ases
• romandre, raure ('pelar x'): ras,
rasa,... o ragut, raguda.
-t, -ta
-ts, -tes
• verbs en -oldre: absoldre,
moldre, resoldre, toldre, dissoldre.
Excepció: doldre: dolgut.
• verbs en -nyer: estrènyer,
constrènyer, restrènyer.
• verbs diversos com: traure, fer,
dir, dur, escriure, coure (cuit;
cogut), morir, tòrcer (tort o torçut).
C1

16
Participi irregular
-st, -sta, -sts
(-stos), -stes
• verbs en -pondre: pondre, respondre,
compondre.
• verbs com veure, riure (rist o rigut)
-ert, -erta,
-erts, -ertes
• verbs diversos: cobrir, complir, establir,
obrir, oferir, omplir, reblir, sofrir, suplir. (a)
-gut, -guda,
-guts, -gudes
• Participis velaritzats: aparèixer, plaure,
seure, viure, créixer, nàixer, merèixer :
aparegut, plagut, segut, viscut, crescut, nascut,
merescut.
Excepcions: cabre, saber: cabut, capigut*;
sabut, sapigut*
• Casos especials: vendre - venut; plànyer -
planyut o plangut; pertànyer - pertanyut o
pertangut; fènyer: fenyut o fengut.

17
Participi: remarques
Remarques:
a) Als verbs que fan el participi en -ert, -erta (complir, establir,
oferir, omplir, reblir, sofrir, suplir), l'IEC sols accepta com a
altres formes de pp. dues: complit i acomplit. La GNV estableix
més formes febles regulars: complit, establit, oferit, omplit,
reblit, sofrit, suplit.
b) Riure i somriure: somrigut i rigut són preferibles en nivells
formals, enfront de rist, somrist.
c) Tòrcer: torçut, encara que també és acceptable la forma
tort.
d) Ser: sigut o estat; és poc recomanable la forma segut en
l'oral.
e) Formes incorrectes (per analogia): atengut*, detés*,
imprimit*, emitit*, molgut* per mòlt.
C1

18
Participi passat: concordança
La gramàtica normativa (IEC) es limita a recomanar-la en
aquests casos:
a) Quan el pp d'un temps compost duu el CD anteposat i
representat per el, la (l'), els, les, en.
Has rebut la carta? Ja l'he rebuda (l' = la carta), ...rebuts,
rebudes
b) Quan, en les circumstàncies anteriors, el pronom no és CD
del dit participi, però aquest és un dels sis següents: pogut,
volgut, sabut, fet, gosat i hagut de.
Has pogut acabar la feina? No l'he poguda acabar.(..., poguts,
pogudes)
Les guies d'usos formals també la recomanen.
C1

20
Gerundi: Valors
El gerundi té valors verbals i valors adverbials, sobretot
de mode en aquest segon cas.

21
Gerundi: Valor explicatiu
a) Té valor verbal explicatiu, quan s'aplica i es refereix al
subjecte:
L'acusat, volent justificar-se, va fer noves declaracions.
Si convertim el gerundi explicatiu en especificatiu ens dóna un
gal·licisme incorrecte:
* És un poble petit però disfrutant de bones comunicacions.
És un poble petit però que disfruta de bones comunicacions.
C1

22
Gerundi: Valor verbal
c) Té valor verbal també quan s'aplica al CD. Quan el subjecte
del gerundi és el CD del verb principal, hi ha coincidència
temporal entre ambdues accions:
Sempre et trobe treballant.
Per a aquesta construcció, és indispensable que el gerundi
expresse una acció que es puga percebre en la seua realització;
en canvi, no és correcte el gerundi amb aquest valor aplicat a
verbs de qualitat o estat:
* Veurem una casa essent alta ; Veurem una casa que és
alta
Ni tampoc seria correcte amb verb d'accions lentes:
* Veig un nen creixent molt
Veig un nen que creix molt
C2

23
d) Valor d'adverbi de mode. Modifica el verb, tal com si fos
un adverbi de mode: Vindrà rient; Treballa posant els cinc sentits
Normalment es posa darrere del verb, però també por anar
davant, amb la qual cosa s'obté un aspecte subjectiu semblant al
de l'adjectiu posposat al substantiu.
Ara bé, el gerundi, a més de tenir la seua funció adverbial, no
deixa de ser un verb, el subjecte del qual és el mateix del verb
principal. En: El teu amic vindrà rient, la mateixa persona,
l'amic, és qui vindrà i qui riurà. Quan diem rient, actua com a
adverbi que el modifique: El Pere vindrà rient estrepitosament.
C1

24
e) Valor adverbial temporal: construcció absoluta. El
gerundi usat amb valor absolut és una oració independent,
deslligada de la resta de l'oració: El vaig conèixer, essent batlle
el seu pare.
La construcció absoluta del gerundi sol anteposar-se i significa
coincidència temporal amb el verb principal, a banda de fer
altres funcions adverbials (concessiva, causal, etc.:
- causal: Presidint ell, tu pots llegir la memòria.
- condicional: Apressant-te un xic, hi arribarà a temps.
- concessiva: Fent això, no aconseguiràs res.
- temporal: Venint de la feina, he presenciat un accident
- instrumental (Ruaix): Arregla-ho fent servir el tornavís.
C1
C1
C1

Gerundi del «BOE». (valor adjectiu)
*Llei establint les bases per a...
Llei que estableix les bases per a...
*El govern ha tret un decret fixant la normativa...
El govern ha tret un decret que fixa la normativa...
Gerundi: usos incorrectes

Gerundi copulatiu.
No és correcta una proposició de gerundi que
indique una acció consecutiva o posterior a la del
verb principal. Ha de ser simultània.
Caigué per l’escala portant-lo de seguida al metge,
Caigué per l¡escala i el portaren de seguida al
metge
*Va caure per l’escala trencant-se una cama.
Va caure per l’escala i es va trencar una cama

Comprovació del valor del gerundi
Passar la proposició de gerundi davant de la
principal. Si és acceptable gramaticalment i no
canvia el sentit, aleshores el gerundi és correcte.
*Trencant-se una cama, va caure per l’escala.
(NO)
Mirant d’encertar al bingo, va fer trampa.
(SÍ; valor de simultaneïtat o anterioritat)

- Polimèdia UPV, formes no personals del verb (10 vídeos)
- - Tinet aragonés, exercicis autocorrectius i teoría
-
Recursos

MS09 Verb. Formes no personals

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to MS09 Verb. Formes no personals

Similar to MS09 Verb. Formes no personals (20)

More from Fred Sentandreu

More from Fred Sentandreu (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (8)

MS09 Verb. Formes no personals