SlideShare a Scribd company logo
1 of 29
Download to read offline
1
Verb. Formes no personals:
infinitiu, gerundi i participi
Frederic Sentandreu
2
ÍNDEX
1. infinitiu
2. gerundi
3. Participi
4. recursos
3
1. Infinitiu
- Models 3a conjucagió
- doblets formals
-confusió entre conjugacions
4
Models de 3a conjugació
INCOATIUS
- La majoria de verbs de la 3a conjugació són incoatius.
- Tots són considerats regulars.
• Llista bàsica de verbs increment -eix:
agrair, amanir, aplaudir, atrevir-se,
avorrir, cobrir, conduir, construir,
corregir, decidir, descobrir, dirigir,
discutir, ddivertir, dividir,
endarrerir, establir, existir, ferir,
garantir, llegir, oferir, pair, patir,
partir, perseguir,
podrir, preferir, prohibir
repartir, repetir, reunir
seguir, tendir, teixir,
tenyir, traduir, vestir-se
C1
5
Infinitiu irregular: 3a conjugació
PURS
Els següents i llurs compostos:
adormir-se, ajupir, bullir, collir, contenir, convenir, cosir,
dormir, entretenir-se, esmunyir-se, fugir, grunyir,
mantenir, morir, munyirobrir, omplir, recollir, tossir.
També:
punyir (1)
recollir
retrunyir (2)
sentir (3)
sortir (4)
venir (5)
lluir (6)
C1
6
Irregulars: 3a conjugació
PURS O INCOATIUS
Poden conjugar-se purament o incoativament:
AFEGIR: afig (o afegeixo) o afegesc LLEGIR: llig, o llegesc
ENGOLIR: engul o engolesc MENTIR: ment o mentesc
OIR: oig o oïsc (oesc) o oeixo RENYIR: reny o renyeix
ROSTIR: rost? o rosteixo VESTIR: vist o vestesc
TEIXIR: jo ti/teixesc; tixes o teixeixes, tix o teixeix, teixim, teixiu, tixen
o teixeixen.
7
Irregulars: 3a conjugació
PURS O INCOATIUS
• Prefereixen INCOATIU: acudir (7), arrupir-se, brunzir,
consumir, presumir i resumir.
• Prefereixen PUR: escollir, mentir i percudir.
(7) Acudir: pot ser pur o incoatiu en qualsevol dels significats.
(Lacreu), però fa distinció:
'venir a algú una idea'(pura): No se m'acut cap idea.
'anar a un lloc' (incoativa): Acudeix a l'hora a l’oficina.
pur: acut, acuts, acut…; incoatiu: acudisc, acudeixes…
B1
8
Infinitiu: doblets formals
a) Canvis vocàlics a l'arrel (oriental / occidental): jeure, treure,
heure, néixer: jaure, traure, haure, nàixer.
b) Formes dobles: l'accent en el radical (-re) o en la desinència
(-er): cabre / caber, caldre / caler, doldre / doler: l'estàndard
oral recomana formes rizotòniques en -re.
c) Formes que conviuen en l'oral: valdre/valer, haver/haure.
Preferibles les febles en -er.
d) tenir i venir són preferibles en nivells formals a tindre i
vindre.
Són del nivell vulgar:
a) Terminacions -guer: poguer*, volguer*, capiguer*, haguer*.
b) Afegiment de -r a infinitiu: *beurer, *creurer, *plourer
C1
9
Infinitiu: confusió conjugacions
castellà (2a
conj)
valencià (3a conjugació)
abastecer
acontecer
adolecer
apetecer
carecer
desfallecer
desvanecer
encarecer
envanecer
estremecer
favorecer
florecer
pertenecer
prevalecer
permanecer
recrudecer
abastèixer*/ abastir, abastar
acontèixer*/ esdevenir, ocórrer, esdevenir-se, escaure's,
succeir
adolèixer*/ sofrir, patir
apetèixer*/ apetir, abellir, cobejar, delejar, desitjar
carèixer* / freturar, mancar, faltar
desfallèixer* / defallir
desvanèixer* / defallir
encarèixer*/ encarir
envanèixer-se*/ envanir
estremèixer* / estremir
afavorèixer* / afavorir, favorejar
florèixer* / florir
pertenèixer* / pertànyer
prevalèixer* / prevaldre
permanèixer* / romandre, restar, quedar-se, estar-se,
recrudèixer* /recruar, empitjorar, agreujar-se
Excepcions: merecer: merèixer; parecer: parèixer.
C1
10
Infinitiu: confusió conjugacions
castellà (3a conj) valencià (2a conjugació)
-BATIR: batir, combatir, rebatir.
-CIBIR: concebir, recibir,
percibir.
-CLUIR: incluir, concluir,
recluir.
-CORRER: correr, recorrer.
-CURRIR: recurrir, incurrir.
-FUNDIR: fundir, confundir,
infundir, refundir.
-METER: prometer, arremeter.
-MITIR: omitir, remitir,
transmitir, admitir.
-PRIMIR: exprimir, comprimir,
reprimir.
-ROMPER: romper, corromper.
-RUMPIR: irrumpir,
-BATRE: combatre, batre, rebatre.
-CEBRE: concebre, rebre, percebre.
-CLOURE: incloure, concloure, recloure,
cloure.
-CÓRRER: córrer, recórrer.
-CORRER: recórrer, incórrer.
-FONDRE: fondre, confondre, infondre,
refondre
-METRE: prometre, arremetre.
-METRE: ometre, remetre, transmetre,
admetre.
-PRÉMER: esprémer, però comprimir,
reprimir.
-ROMPRE: rompre, corrompre.
-ROMPRE: interrompre.
C1
11
Infinitiu: confusió conjugacions
castellà (1a conj) valencià (3a conj.)
abaratar
aclarar
acovardar
amansar
acojonar
agrandar
espesar
abaratir
aclarir (clarificar té un altre sentit)
acovardir
amansir
acollonir (acollonar*)
engrandir
espesseïr
C1
12
Participi
13
Participi regular
1a conj
(Cantar)
2a conjug
(Témer)
3a conj
(Sentir)
-at, -ada, -ats, -
ades
-ut, -uda, -uts-, -
udes
-it, -ida, -its, -
ides
B1
14
Participi irregular
-ès, -esa, -esos, -
eses
• verb metre i derivats: emetre,
cometre, remetre.
• verbs en -endre: atendre,
ofendre, defendre, prendre,
suspendre.
Excepció: vendre (venut), cendre
(cernut).
• verbs en -ènyer: atènyer,
empènyer i derivats .
• imprimir.
-os (ós), -osa,
-osos, -oses
• fondre i derivats: confondre,
infondre. Però refondre (refós)
amb o tancada.
• cloure i derivats (o oberta):
excloure, recloure.
C1
15
Participi irregular
-às, -asa
-asos, -ases
• romandre, raure ('pelar x'): ras,
rasa,... o ragut, raguda.
-t, -ta
-ts, -tes
• verbs en -oldre: absoldre,
moldre, resoldre, toldre, dissoldre.
Excepció: doldre: dolgut.
• verbs en -nyer: estrènyer,
constrènyer, restrènyer.
• verbs diversos com: traure, fer,
dir, dur, escriure, coure (cuit;
cogut), morir, tòrcer (tort o torçut).
C1
16
Participi irregular
-st, -sta, -sts
(-stos), -stes
• verbs en -pondre: pondre, respondre,
compondre.
• verbs com veure, riure (rist o rigut)
-ert, -erta,
-erts, -ertes
• verbs diversos: cobrir, complir, establir,
obrir, oferir, omplir, reblir, sofrir, suplir. (a)
-gut, -guda,
-guts, -gudes
• Participis velaritzats: aparèixer, plaure,
seure, viure, créixer, nàixer, merèixer :
aparegut, plagut, segut, viscut, crescut, nascut,
merescut.
Excepcions: cabre, saber: cabut, capigut*;
sabut, sapigut*
• Casos especials: vendre - venut; plànyer -
planyut o plangut; pertànyer - pertanyut o
pertangut; fènyer: fenyut o fengut.
17
Participi: remarques
Remarques:
a) Als verbs que fan el participi en -ert, -erta (complir, establir,
oferir, omplir, reblir, sofrir, suplir), l'IEC sols accepta com a
altres formes de pp. dues: complit i acomplit. La GNV estableix
més formes febles regulars: complit, establit, oferit, omplit,
reblit, sofrit, suplit.
b) Riure i somriure: somrigut i rigut són preferibles en nivells
formals, enfront de rist, somrist.
c) Tòrcer: torçut, encara que també és acceptable la forma
tort.
d) Ser: sigut o estat; és poc recomanable la forma segut en
l'oral.
e) Formes incorrectes (per analogia): atengut*, detés*,
imprimit*, emitit*, molgut* per mòlt.
C1
18
Participi passat: concordança
La gramàtica normativa (IEC) es limita a recomanar-la en
aquests casos:
a) Quan el pp d'un temps compost duu el CD anteposat i
representat per el, la (l'), els, les, en.
Has rebut la carta? Ja l'he rebuda (l' = la carta), ...rebuts,
rebudes
b) Quan, en les circumstàncies anteriors, el pronom no és CD
del dit participi, però aquest és un dels sis següents: pogut,
volgut, sabut, fet, gosat i hagut de.
Has pogut acabar la feina? No l'he poguda acabar.(..., poguts,
pogudes)
Les guies d'usos formals també la recomanen.
C1
19
Gerundi
20
Gerundi: Valors
El gerundi té valors verbals i valors adverbials, sobretot
de mode en aquest segon cas.
21
Gerundi: Valor explicatiu
a) Té valor verbal explicatiu, quan s'aplica i es refereix al
subjecte:
L'acusat, volent justificar-se, va fer noves declaracions.
Si convertim el gerundi explicatiu en especificatiu ens dóna un
gal·licisme incorrecte:
* És un poble petit però disfrutant de bones comunicacions.
És un poble petit però que disfruta de bones comunicacions.
C1
22
Gerundi: Valor verbal
c) Té valor verbal també quan s'aplica al CD. Quan el subjecte
del gerundi és el CD del verb principal, hi ha coincidència
temporal entre ambdues accions:
Sempre et trobe treballant.
Per a aquesta construcció, és indispensable que el gerundi
expresse una acció que es puga percebre en la seua realització;
en canvi, no és correcte el gerundi amb aquest valor aplicat a
verbs de qualitat o estat:
* Veurem una casa essent alta ; Veurem una casa que és
alta
Ni tampoc seria correcte amb verb d'accions lentes:
* Veig un nen creixent molt
Veig un nen que creix molt
C2
23
Gerundi: Valor verbal
d) Valor d'adverbi de mode. Modifica el verb, tal com si fos
un adverbi de mode: Vindrà rient; Treballa posant els cinc sentits
Normalment es posa darrere del verb, però també por anar
davant, amb la qual cosa s'obté un aspecte subjectiu semblant al
de l'adjectiu posposat al substantiu.
Ara bé, el gerundi, a més de tenir la seua funció adverbial, no
deixa de ser un verb, el subjecte del qual és el mateix del verb
principal. En: El teu amic vindrà rient, la mateixa persona,
l'amic, és qui vindrà i qui riurà. Quan diem rient, actua com a
adverbi que el modifique: El Pere vindrà rient estrepitosament.
C1
24
Gerundi: Valor verbal
e) Valor adverbial temporal: construcció absoluta. El
gerundi usat amb valor absolut és una oració independent,
deslligada de la resta de l'oració: El vaig conèixer, essent batlle
el seu pare.
La construcció absoluta del gerundi sol anteposar-se i significa
coincidència temporal amb el verb principal, a banda de fer
altres funcions adverbials (concessiva, causal, etc.:
- causal: Presidint ell, tu pots llegir la memòria.
- condicional: Apressant-te un xic, hi arribarà a temps.
- concessiva: Fent això, no aconseguiràs res.
- temporal: Venint de la feina, he presenciat un accident
- instrumental (Ruaix): Arregla-ho fent servir el tornavís.
C1
C1
C1
Gerundi del «BOE». (valor adjectiu)
*Llei establint les bases per a...
Llei que estableix les bases per a...
*El govern ha tret un decret fixant la normativa...
El govern ha tret un decret que fixa la normativa...
Gerundi: usos incorrectes
Gerundi copulatiu.
No és correcta una proposició de gerundi que
indique una acció consecutiva o posterior a la del
verb principal. Ha de ser simultània.
Caigué per l’escala portant-lo de seguida al metge,
Caigué per l¡escala i el portaren de seguida al
metge
*Va caure per l’escala trencant-se una cama.
Va caure per l’escala i es va trencar una cama
Gerundi: usos incorrectes
Comprovació del valor del gerundi
Passar la proposició de gerundi davant de la
principal. Si és acceptable gramaticalment i no
canvia el sentit, aleshores el gerundi és correcte.
*Trencant-se una cama, va caure per l’escala.
(NO)
Mirant d’encertar al bingo, va fer trampa.
(SÍ; valor de simultaneïtat o anterioritat)
Gerundi: usos incorrectes
28
Recursos
- Polimèdia UPV, formes no personals del verb (10 vídeos)
- - Tinet aragonés, exercicis autocorrectius i teoría
-
Recursos

More Related Content

What's hot

L’Accentuació Gràfica
L’Accentuació GràficaL’Accentuació Gràfica
L’Accentuació Gràficajkpmrv
 
Les Paraules I El Seu Significat (Ii)
Les Paraules I El Seu Significat (Ii)Les Paraules I El Seu Significat (Ii)
Les Paraules I El Seu Significat (Ii)Mariapin
 
Activitats de repàs
Activitats de repàsActivitats de repàs
Activitats de repàsmjvercher
 
Unitat 01 superior. Servei de Formació Universitat d'Alacant
Unitat 01 superior. Servei de Formació Universitat d'AlacantUnitat 01 superior. Servei de Formació Universitat d'Alacant
Unitat 01 superior. Servei de Formació Universitat d'AlacantBarbara Sales Alos
 
Signes de puntuació
Signes de puntuacióSignes de puntuació
Signes de puntuacióPilar Carulla
 
Tema1 accentuació oració
Tema1 accentuació oracióTema1 accentuació oració
Tema1 accentuació oracióLoscos
 
Les Conjuncions 4 Eso
Les Conjuncions 4 EsoLes Conjuncions 4 Eso
Les Conjuncions 4 EsoHelena Bosch
 
Accentuació i dièresi
Accentuació i dièresiAccentuació i dièresi
Accentuació i dièresiannaasiscar
 
LE06 Semàntica. Sinonímia
LE06 Semàntica. SinonímiaLE06 Semàntica. Sinonímia
LE06 Semàntica. SinonímiaFred Sentandreu
 
Declinacions
DeclinacionsDeclinacions
DeclinacionsAinoaim
 
Morfologia nominal, accentuació i pronoms relatius
Morfologia nominal, accentuació i pronoms relatiusMorfologia nominal, accentuació i pronoms relatius
Morfologia nominal, accentuació i pronoms relatiusDiverses
 

What's hot (20)

Unitat 03 superior
Unitat 03 superiorUnitat 03 superior
Unitat 03 superior
 
L’Accentuació Gràfica
L’Accentuació GràficaL’Accentuació Gràfica
L’Accentuació Gràfica
 
Unitat 02 superior
Unitat 02 superiorUnitat 02 superior
Unitat 02 superior
 
Penjar
PenjarPenjar
Penjar
 
Les Paraules I El Seu Significat (Ii)
Les Paraules I El Seu Significat (Ii)Les Paraules I El Seu Significat (Ii)
Les Paraules I El Seu Significat (Ii)
 
Activitats de repàs
Activitats de repàsActivitats de repàs
Activitats de repàs
 
Unitat 01 superior. Servei de Formació Universitat d'Alacant
Unitat 01 superior. Servei de Formació Universitat d'AlacantUnitat 01 superior. Servei de Formació Universitat d'Alacant
Unitat 01 superior. Servei de Formació Universitat d'Alacant
 
Pronoms forts i febles
Pronoms forts i feblesPronoms forts i febles
Pronoms forts i febles
 
Signes de puntuació
Signes de puntuacióSignes de puntuació
Signes de puntuació
 
Catala nivell c i d
Catala nivell c i dCatala nivell c i d
Catala nivell c i d
 
Oclusives
OclusivesOclusives
Oclusives
 
Tema1 accentuació oració
Tema1 accentuació oracióTema1 accentuació oració
Tema1 accentuació oració
 
Curs de llengua Catalana Nivell c
Curs de llengua Catalana  Nivell cCurs de llengua Catalana  Nivell c
Curs de llengua Catalana Nivell c
 
Dossier nivell b
Dossier nivell bDossier nivell b
Dossier nivell b
 
Les Conjuncions 4 Eso
Les Conjuncions 4 EsoLes Conjuncions 4 Eso
Les Conjuncions 4 Eso
 
Unitat 1
Unitat 1Unitat 1
Unitat 1
 
Accentuació i dièresi
Accentuació i dièresiAccentuació i dièresi
Accentuació i dièresi
 
LE06 Semàntica. Sinonímia
LE06 Semàntica. SinonímiaLE06 Semàntica. Sinonímia
LE06 Semàntica. Sinonímia
 
Declinacions
DeclinacionsDeclinacions
Declinacions
 
Morfologia nominal, accentuació i pronoms relatius
Morfologia nominal, accentuació i pronoms relatiusMorfologia nominal, accentuació i pronoms relatius
Morfologia nominal, accentuació i pronoms relatius
 

Similar to MS09 Verb. Formes no personals

El verb: aspectes generals i formes no personals
El verb: aspectes generals i formes no personalsEl verb: aspectes generals i formes no personals
El verb: aspectes generals i formes no personalsannaasiscar
 
Flexió del nom i l'adjectiu
Flexió del nom i l'adjectiuFlexió del nom i l'adjectiu
Flexió del nom i l'adjectiuannaasiscar
 
Verbs Irregulars
Verbs IrregularsVerbs Irregulars
Verbs IrregularsEducació
 
Pronoms febles: substitució pronominal (resum)
Pronoms febles: substitució pronominal (resum)Pronoms febles: substitució pronominal (resum)
Pronoms febles: substitució pronominal (resum)Fred Sentandreu
 
Flexió substantiu i adjectiu: gènere
Flexió substantiu i adjectiu: gènereFlexió substantiu i adjectiu: gènere
Flexió substantiu i adjectiu: gènereannaasiscar
 
Les oracions d'infinitiu
Les oracions d'infinitiuLes oracions d'infinitiu
Les oracions d'infinitiujsanzman
 
Morfologia verbal
Morfologia verbalMorfologia verbal
Morfologia verbalmarclia
 
Morfologia verbal
Morfologia verbalMorfologia verbal
Morfologia verbalmarclia
 
I3. u4-5-la-dièresi-en-formes-verbals
I3. u4-5-la-dièresi-en-formes-verbalsI3. u4-5-la-dièresi-en-formes-verbals
I3. u4-5-la-dièresi-en-formes-verbalsAngelsHerrero
 
Normes ortogràfiques
Normes ortogràfiquesNormes ortogràfiques
Normes ortogràfiquesOriol Batlló
 
Les normes ortogràfiques
Les normes ortogràfiquesLes normes ortogràfiques
Les normes ortogràfiquesGiselaSolaRotes
 
Ortografia catalana
Ortografia catalanaOrtografia catalana
Ortografia catalanacamelero10
 
Pronoms febles teoria-exercicis
Pronoms febles teoria-exercicisPronoms febles teoria-exercicis
Pronoms febles teoria-exercicispaquito rodriguex
 

Similar to MS09 Verb. Formes no personals (20)

El verb: aspectes generals i formes no personals
El verb: aspectes generals i formes no personalsEl verb: aspectes generals i formes no personals
El verb: aspectes generals i formes no personals
 
Flexió del nom i l'adjectiu
Flexió del nom i l'adjectiuFlexió del nom i l'adjectiu
Flexió del nom i l'adjectiu
 
Verbs Irregulars
Verbs IrregularsVerbs Irregulars
Verbs Irregulars
 
Els verbs velaritzats ( c)
Els verbs velaritzats ( c)Els verbs velaritzats ( c)
Els verbs velaritzats ( c)
 
Ortografia catalana
Ortografia catalanaOrtografia catalana
Ortografia catalana
 
Pronoms febles: substitució pronominal (resum)
Pronoms febles: substitució pronominal (resum)Pronoms febles: substitució pronominal (resum)
Pronoms febles: substitució pronominal (resum)
 
Flexió substantiu i adjectiu: gènere
Flexió substantiu i adjectiu: gènereFlexió substantiu i adjectiu: gènere
Flexió substantiu i adjectiu: gènere
 
Les oracions d'infinitiu
Les oracions d'infinitiuLes oracions d'infinitiu
Les oracions d'infinitiu
 
Morfologia verbal
Morfologia verbalMorfologia verbal
Morfologia verbal
 
Morfologia verbal
Morfologia verbalMorfologia verbal
Morfologia verbal
 
I3. u4-5-la-dièresi-en-formes-verbals
I3. u4-5-la-dièresi-en-formes-verbalsI3. u4-5-la-dièresi-en-formes-verbals
I3. u4-5-la-dièresi-en-formes-verbals
 
MS08 Verb irregulars
MS08 Verb irregularsMS08 Verb irregulars
MS08 Verb irregulars
 
CO02 Estàndard i_estil
CO02 Estàndard i_estilCO02 Estàndard i_estil
CO02 Estàndard i_estil
 
Normes ortogràfiques
Normes ortogràfiquesNormes ortogràfiques
Normes ortogràfiques
 
Les normes ortogràfiques
Les normes ortogràfiquesLes normes ortogràfiques
Les normes ortogràfiques
 
Ortografia catalana
Ortografia catalanaOrtografia catalana
Ortografia catalana
 
Sintaxi català
Sintaxi catalàSintaxi català
Sintaxi català
 
2n eso tema 1
2n eso tema 12n eso tema 1
2n eso tema 1
 
Pronoms febles teoria-exercicis
Pronoms febles teoria-exercicisPronoms febles teoria-exercicis
Pronoms febles teoria-exercicis
 
FO05 Accent i dièresi
FO05 Accent i dièresiFO05 Accent i dièresi
FO05 Accent i dièresi
 

More from Fred Sentandreu

LD03 Llei 4_2018. PEPLI. PLC. PNL
LD03 Llei 4_2018. PEPLI. PLC. PNLLD03 Llei 4_2018. PEPLI. PLC. PNL
LD03 Llei 4_2018. PEPLI. PLC. PNLFred Sentandreu
 
HC03 Reflexió lingüística i competència comunicativa
HC03 Reflexió lingüística i competència comunicativaHC03 Reflexió lingüística i competència comunicativa
HC03 Reflexió lingüística i competència comunicativaFred Sentandreu
 
LE09 Diccionaris visuals i làmines
LE09 Diccionaris visuals i làminesLE09 Diccionaris visuals i làmines
LE09 Diccionaris visuals i làminesFred Sentandreu
 
MS16 Oració composta. Nexes
MS16 Oració composta. NexesMS16 Oració composta. Nexes
MS16 Oració composta. NexesFred Sentandreu
 
AA01 Recursos d'(auto)aprenentatge de llengua
AA01 Recursos d'(auto)aprenentatge de llenguaAA01 Recursos d'(auto)aprenentatge de llengua
AA01 Recursos d'(auto)aprenentatge de llenguaFred Sentandreu
 
CO03. Signes de puntuació (tipografia)
CO03. Signes de puntuació (tipografia)CO03. Signes de puntuació (tipografia)
CO03. Signes de puntuació (tipografia)Fred Sentandreu
 
LE04 Precisió lèxica i repertori
LE04 Precisió lèxica i repertoriLE04 Precisió lèxica i repertori
LE04 Precisió lèxica i repertoriFred Sentandreu
 
CO08 Toponimia. Convencions (majúscules i article)
CO08 Toponimia. Convencions (majúscules i article)CO08 Toponimia. Convencions (majúscules i article)
CO08 Toponimia. Convencions (majúscules i article)Fred Sentandreu
 
LE02 Formació de mots: truncació
LE02 Formació de mots: truncacióLE02 Formació de mots: truncació
LE02 Formació de mots: truncacióFred Sentandreu
 
MS13 Concordança nominal i verbal
MS13 Concordança nominal i verbalMS13 Concordança nominal i verbal
MS13 Concordança nominal i verbalFred Sentandreu
 
MS10 Perífrasis verbals
MS10 Perífrasis verbalsMS10 Perífrasis verbals
MS10 Perífrasis verbalsFred Sentandreu
 
MS07 Verb. Semàntica i morfosintaxi
MS07 Verb. Semàntica i morfosintaxiMS07 Verb. Semàntica i morfosintaxi
MS07 Verb. Semàntica i morfosintaxiFred Sentandreu
 
FO03 Alfabet. Síl·laba. Grafia i so: correspondències
FO03 Alfabet. Síl·laba. Grafia i so: correspondènciesFO03 Alfabet. Síl·laba. Grafia i so: correspondències
FO03 Alfabet. Síl·laba. Grafia i so: correspondènciesFred Sentandreu
 
FO01 Fonètica i fonologia. Beses teòriques
FO01 Fonètica i fonologia. Beses teòriquesFO01 Fonètica i fonologia. Beses teòriques
FO01 Fonètica i fonologia. Beses teòriquesFred Sentandreu
 
CO06 Bibliografia. Citació, Plagi
CO06 Bibliografia. Citació, PlagiCO06 Bibliografia. Citació, Plagi
CO06 Bibliografia. Citació, PlagiFred Sentandreu
 
CO01 Estilistica i_convencions
CO01 Estilistica i_convencionsCO01 Estilistica i_convencions
CO01 Estilistica i_convencionsFred Sentandreu
 
MS12 Modalitat oracional
MS12 Modalitat oracionalMS12 Modalitat oracional
MS12 Modalitat oracionalFred Sentandreu
 
MS04 Quantificadors: numerals, quantitatius i indefinits
MS04 Quantificadors: numerals, quantitatius i indefinitsMS04 Quantificadors: numerals, quantitatius i indefinits
MS04 Quantificadors: numerals, quantitatius i indefinitsFred Sentandreu
 
MS02 Demostratius i possessius
MS02 Demostratius i possessiusMS02 Demostratius i possessius
MS02 Demostratius i possessiusFred Sentandreu
 
MS01 Substantiu i adjectiu (morfosintaxi i semàntica
MS01 Substantiu i adjectiu (morfosintaxi i semànticaMS01 Substantiu i adjectiu (morfosintaxi i semàntica
MS01 Substantiu i adjectiu (morfosintaxi i semànticaFred Sentandreu
 

More from Fred Sentandreu (20)

LD03 Llei 4_2018. PEPLI. PLC. PNL
LD03 Llei 4_2018. PEPLI. PLC. PNLLD03 Llei 4_2018. PEPLI. PLC. PNL
LD03 Llei 4_2018. PEPLI. PLC. PNL
 
HC03 Reflexió lingüística i competència comunicativa
HC03 Reflexió lingüística i competència comunicativaHC03 Reflexió lingüística i competència comunicativa
HC03 Reflexió lingüística i competència comunicativa
 
LE09 Diccionaris visuals i làmines
LE09 Diccionaris visuals i làminesLE09 Diccionaris visuals i làmines
LE09 Diccionaris visuals i làmines
 
MS16 Oració composta. Nexes
MS16 Oració composta. NexesMS16 Oració composta. Nexes
MS16 Oració composta. Nexes
 
AA01 Recursos d'(auto)aprenentatge de llengua
AA01 Recursos d'(auto)aprenentatge de llenguaAA01 Recursos d'(auto)aprenentatge de llengua
AA01 Recursos d'(auto)aprenentatge de llengua
 
CO03. Signes de puntuació (tipografia)
CO03. Signes de puntuació (tipografia)CO03. Signes de puntuació (tipografia)
CO03. Signes de puntuació (tipografia)
 
LE04 Precisió lèxica i repertori
LE04 Precisió lèxica i repertoriLE04 Precisió lèxica i repertori
LE04 Precisió lèxica i repertori
 
CO08 Toponimia. Convencions (majúscules i article)
CO08 Toponimia. Convencions (majúscules i article)CO08 Toponimia. Convencions (majúscules i article)
CO08 Toponimia. Convencions (majúscules i article)
 
LE02 Formació de mots: truncació
LE02 Formació de mots: truncacióLE02 Formació de mots: truncació
LE02 Formació de mots: truncació
 
MS13 Concordança nominal i verbal
MS13 Concordança nominal i verbalMS13 Concordança nominal i verbal
MS13 Concordança nominal i verbal
 
MS10 Perífrasis verbals
MS10 Perífrasis verbalsMS10 Perífrasis verbals
MS10 Perífrasis verbals
 
MS07 Verb. Semàntica i morfosintaxi
MS07 Verb. Semàntica i morfosintaxiMS07 Verb. Semàntica i morfosintaxi
MS07 Verb. Semàntica i morfosintaxi
 
FO03 Alfabet. Síl·laba. Grafia i so: correspondències
FO03 Alfabet. Síl·laba. Grafia i so: correspondènciesFO03 Alfabet. Síl·laba. Grafia i so: correspondències
FO03 Alfabet. Síl·laba. Grafia i so: correspondències
 
FO01 Fonètica i fonologia. Beses teòriques
FO01 Fonètica i fonologia. Beses teòriquesFO01 Fonètica i fonologia. Beses teòriques
FO01 Fonètica i fonologia. Beses teòriques
 
CO06 Bibliografia. Citació, Plagi
CO06 Bibliografia. Citació, PlagiCO06 Bibliografia. Citació, Plagi
CO06 Bibliografia. Citació, Plagi
 
CO01 Estilistica i_convencions
CO01 Estilistica i_convencionsCO01 Estilistica i_convencions
CO01 Estilistica i_convencions
 
MS12 Modalitat oracional
MS12 Modalitat oracionalMS12 Modalitat oracional
MS12 Modalitat oracional
 
MS04 Quantificadors: numerals, quantitatius i indefinits
MS04 Quantificadors: numerals, quantitatius i indefinitsMS04 Quantificadors: numerals, quantitatius i indefinits
MS04 Quantificadors: numerals, quantitatius i indefinits
 
MS02 Demostratius i possessius
MS02 Demostratius i possessiusMS02 Demostratius i possessius
MS02 Demostratius i possessius
 
MS01 Substantiu i adjectiu (morfosintaxi i semàntica
MS01 Substantiu i adjectiu (morfosintaxi i semànticaMS01 Substantiu i adjectiu (morfosintaxi i semàntica
MS01 Substantiu i adjectiu (morfosintaxi i semàntica
 

Recently uploaded

Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musicalalba444773
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfErnest Lluch
 

Recently uploaded (8)

Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
 

MS09 Verb. Formes no personals

  • 1. 1 Verb. Formes no personals: infinitiu, gerundi i participi Frederic Sentandreu
  • 2. 2 ÍNDEX 1. infinitiu 2. gerundi 3. Participi 4. recursos
  • 3. 3 1. Infinitiu - Models 3a conjucagió - doblets formals -confusió entre conjugacions
  • 4. 4 Models de 3a conjugació INCOATIUS - La majoria de verbs de la 3a conjugació són incoatius. - Tots són considerats regulars. • Llista bàsica de verbs increment -eix: agrair, amanir, aplaudir, atrevir-se, avorrir, cobrir, conduir, construir, corregir, decidir, descobrir, dirigir, discutir, ddivertir, dividir, endarrerir, establir, existir, ferir, garantir, llegir, oferir, pair, patir, partir, perseguir, podrir, preferir, prohibir repartir, repetir, reunir seguir, tendir, teixir, tenyir, traduir, vestir-se C1
  • 5. 5 Infinitiu irregular: 3a conjugació PURS Els següents i llurs compostos: adormir-se, ajupir, bullir, collir, contenir, convenir, cosir, dormir, entretenir-se, esmunyir-se, fugir, grunyir, mantenir, morir, munyirobrir, omplir, recollir, tossir. També: punyir (1) recollir retrunyir (2) sentir (3) sortir (4) venir (5) lluir (6) C1
  • 6. 6 Irregulars: 3a conjugació PURS O INCOATIUS Poden conjugar-se purament o incoativament: AFEGIR: afig (o afegeixo) o afegesc LLEGIR: llig, o llegesc ENGOLIR: engul o engolesc MENTIR: ment o mentesc OIR: oig o oïsc (oesc) o oeixo RENYIR: reny o renyeix ROSTIR: rost? o rosteixo VESTIR: vist o vestesc TEIXIR: jo ti/teixesc; tixes o teixeixes, tix o teixeix, teixim, teixiu, tixen o teixeixen.
  • 7. 7 Irregulars: 3a conjugació PURS O INCOATIUS • Prefereixen INCOATIU: acudir (7), arrupir-se, brunzir, consumir, presumir i resumir. • Prefereixen PUR: escollir, mentir i percudir. (7) Acudir: pot ser pur o incoatiu en qualsevol dels significats. (Lacreu), però fa distinció: 'venir a algú una idea'(pura): No se m'acut cap idea. 'anar a un lloc' (incoativa): Acudeix a l'hora a l’oficina. pur: acut, acuts, acut…; incoatiu: acudisc, acudeixes… B1
  • 8. 8 Infinitiu: doblets formals a) Canvis vocàlics a l'arrel (oriental / occidental): jeure, treure, heure, néixer: jaure, traure, haure, nàixer. b) Formes dobles: l'accent en el radical (-re) o en la desinència (-er): cabre / caber, caldre / caler, doldre / doler: l'estàndard oral recomana formes rizotòniques en -re. c) Formes que conviuen en l'oral: valdre/valer, haver/haure. Preferibles les febles en -er. d) tenir i venir són preferibles en nivells formals a tindre i vindre. Són del nivell vulgar: a) Terminacions -guer: poguer*, volguer*, capiguer*, haguer*. b) Afegiment de -r a infinitiu: *beurer, *creurer, *plourer C1
  • 9. 9 Infinitiu: confusió conjugacions castellà (2a conj) valencià (3a conjugació) abastecer acontecer adolecer apetecer carecer desfallecer desvanecer encarecer envanecer estremecer favorecer florecer pertenecer prevalecer permanecer recrudecer abastèixer*/ abastir, abastar acontèixer*/ esdevenir, ocórrer, esdevenir-se, escaure's, succeir adolèixer*/ sofrir, patir apetèixer*/ apetir, abellir, cobejar, delejar, desitjar carèixer* / freturar, mancar, faltar desfallèixer* / defallir desvanèixer* / defallir encarèixer*/ encarir envanèixer-se*/ envanir estremèixer* / estremir afavorèixer* / afavorir, favorejar florèixer* / florir pertenèixer* / pertànyer prevalèixer* / prevaldre permanèixer* / romandre, restar, quedar-se, estar-se, recrudèixer* /recruar, empitjorar, agreujar-se Excepcions: merecer: merèixer; parecer: parèixer. C1
  • 10. 10 Infinitiu: confusió conjugacions castellà (3a conj) valencià (2a conjugació) -BATIR: batir, combatir, rebatir. -CIBIR: concebir, recibir, percibir. -CLUIR: incluir, concluir, recluir. -CORRER: correr, recorrer. -CURRIR: recurrir, incurrir. -FUNDIR: fundir, confundir, infundir, refundir. -METER: prometer, arremeter. -MITIR: omitir, remitir, transmitir, admitir. -PRIMIR: exprimir, comprimir, reprimir. -ROMPER: romper, corromper. -RUMPIR: irrumpir, -BATRE: combatre, batre, rebatre. -CEBRE: concebre, rebre, percebre. -CLOURE: incloure, concloure, recloure, cloure. -CÓRRER: córrer, recórrer. -CORRER: recórrer, incórrer. -FONDRE: fondre, confondre, infondre, refondre -METRE: prometre, arremetre. -METRE: ometre, remetre, transmetre, admetre. -PRÉMER: esprémer, però comprimir, reprimir. -ROMPRE: rompre, corrompre. -ROMPRE: interrompre. C1
  • 11. 11 Infinitiu: confusió conjugacions castellà (1a conj) valencià (3a conj.) abaratar aclarar acovardar amansar acojonar agrandar espesar abaratir aclarir (clarificar té un altre sentit) acovardir amansir acollonir (acollonar*) engrandir espesseïr C1
  • 13. 13 Participi regular 1a conj (Cantar) 2a conjug (Témer) 3a conj (Sentir) -at, -ada, -ats, - ades -ut, -uda, -uts-, - udes -it, -ida, -its, - ides B1
  • 14. 14 Participi irregular -ès, -esa, -esos, - eses • verb metre i derivats: emetre, cometre, remetre. • verbs en -endre: atendre, ofendre, defendre, prendre, suspendre. Excepció: vendre (venut), cendre (cernut). • verbs en -ènyer: atènyer, empènyer i derivats . • imprimir. -os (ós), -osa, -osos, -oses • fondre i derivats: confondre, infondre. Però refondre (refós) amb o tancada. • cloure i derivats (o oberta): excloure, recloure. C1
  • 15. 15 Participi irregular -às, -asa -asos, -ases • romandre, raure ('pelar x'): ras, rasa,... o ragut, raguda. -t, -ta -ts, -tes • verbs en -oldre: absoldre, moldre, resoldre, toldre, dissoldre. Excepció: doldre: dolgut. • verbs en -nyer: estrènyer, constrènyer, restrènyer. • verbs diversos com: traure, fer, dir, dur, escriure, coure (cuit; cogut), morir, tòrcer (tort o torçut). C1
  • 16. 16 Participi irregular -st, -sta, -sts (-stos), -stes • verbs en -pondre: pondre, respondre, compondre. • verbs com veure, riure (rist o rigut) -ert, -erta, -erts, -ertes • verbs diversos: cobrir, complir, establir, obrir, oferir, omplir, reblir, sofrir, suplir. (a) -gut, -guda, -guts, -gudes • Participis velaritzats: aparèixer, plaure, seure, viure, créixer, nàixer, merèixer : aparegut, plagut, segut, viscut, crescut, nascut, merescut. Excepcions: cabre, saber: cabut, capigut*; sabut, sapigut* • Casos especials: vendre - venut; plànyer - planyut o plangut; pertànyer - pertanyut o pertangut; fènyer: fenyut o fengut.
  • 17. 17 Participi: remarques Remarques: a) Als verbs que fan el participi en -ert, -erta (complir, establir, oferir, omplir, reblir, sofrir, suplir), l'IEC sols accepta com a altres formes de pp. dues: complit i acomplit. La GNV estableix més formes febles regulars: complit, establit, oferit, omplit, reblit, sofrit, suplit. b) Riure i somriure: somrigut i rigut són preferibles en nivells formals, enfront de rist, somrist. c) Tòrcer: torçut, encara que també és acceptable la forma tort. d) Ser: sigut o estat; és poc recomanable la forma segut en l'oral. e) Formes incorrectes (per analogia): atengut*, detés*, imprimit*, emitit*, molgut* per mòlt. C1
  • 18. 18 Participi passat: concordança La gramàtica normativa (IEC) es limita a recomanar-la en aquests casos: a) Quan el pp d'un temps compost duu el CD anteposat i representat per el, la (l'), els, les, en. Has rebut la carta? Ja l'he rebuda (l' = la carta), ...rebuts, rebudes b) Quan, en les circumstàncies anteriors, el pronom no és CD del dit participi, però aquest és un dels sis següents: pogut, volgut, sabut, fet, gosat i hagut de. Has pogut acabar la feina? No l'he poguda acabar.(..., poguts, pogudes) Les guies d'usos formals també la recomanen. C1
  • 20. 20 Gerundi: Valors El gerundi té valors verbals i valors adverbials, sobretot de mode en aquest segon cas.
  • 21. 21 Gerundi: Valor explicatiu a) Té valor verbal explicatiu, quan s'aplica i es refereix al subjecte: L'acusat, volent justificar-se, va fer noves declaracions. Si convertim el gerundi explicatiu en especificatiu ens dóna un gal·licisme incorrecte: * És un poble petit però disfrutant de bones comunicacions. És un poble petit però que disfruta de bones comunicacions. C1
  • 22. 22 Gerundi: Valor verbal c) Té valor verbal també quan s'aplica al CD. Quan el subjecte del gerundi és el CD del verb principal, hi ha coincidència temporal entre ambdues accions: Sempre et trobe treballant. Per a aquesta construcció, és indispensable que el gerundi expresse una acció que es puga percebre en la seua realització; en canvi, no és correcte el gerundi amb aquest valor aplicat a verbs de qualitat o estat: * Veurem una casa essent alta ; Veurem una casa que és alta Ni tampoc seria correcte amb verb d'accions lentes: * Veig un nen creixent molt Veig un nen que creix molt C2
  • 23. 23 Gerundi: Valor verbal d) Valor d'adverbi de mode. Modifica el verb, tal com si fos un adverbi de mode: Vindrà rient; Treballa posant els cinc sentits Normalment es posa darrere del verb, però també por anar davant, amb la qual cosa s'obté un aspecte subjectiu semblant al de l'adjectiu posposat al substantiu. Ara bé, el gerundi, a més de tenir la seua funció adverbial, no deixa de ser un verb, el subjecte del qual és el mateix del verb principal. En: El teu amic vindrà rient, la mateixa persona, l'amic, és qui vindrà i qui riurà. Quan diem rient, actua com a adverbi que el modifique: El Pere vindrà rient estrepitosament. C1
  • 24. 24 Gerundi: Valor verbal e) Valor adverbial temporal: construcció absoluta. El gerundi usat amb valor absolut és una oració independent, deslligada de la resta de l'oració: El vaig conèixer, essent batlle el seu pare. La construcció absoluta del gerundi sol anteposar-se i significa coincidència temporal amb el verb principal, a banda de fer altres funcions adverbials (concessiva, causal, etc.: - causal: Presidint ell, tu pots llegir la memòria. - condicional: Apressant-te un xic, hi arribarà a temps. - concessiva: Fent això, no aconseguiràs res. - temporal: Venint de la feina, he presenciat un accident - instrumental (Ruaix): Arregla-ho fent servir el tornavís. C1 C1 C1
  • 25. Gerundi del «BOE». (valor adjectiu) *Llei establint les bases per a... Llei que estableix les bases per a... *El govern ha tret un decret fixant la normativa... El govern ha tret un decret que fixa la normativa... Gerundi: usos incorrectes
  • 26. Gerundi copulatiu. No és correcta una proposició de gerundi que indique una acció consecutiva o posterior a la del verb principal. Ha de ser simultània. Caigué per l’escala portant-lo de seguida al metge, Caigué per l¡escala i el portaren de seguida al metge *Va caure per l’escala trencant-se una cama. Va caure per l’escala i es va trencar una cama Gerundi: usos incorrectes
  • 27. Comprovació del valor del gerundi Passar la proposició de gerundi davant de la principal. Si és acceptable gramaticalment i no canvia el sentit, aleshores el gerundi és correcte. *Trencant-se una cama, va caure per l’escala. (NO) Mirant d’encertar al bingo, va fer trampa. (SÍ; valor de simultaneïtat o anterioritat) Gerundi: usos incorrectes
  • 29. - Polimèdia UPV, formes no personals del verb (10 vídeos) - - Tinet aragonés, exercicis autocorrectius i teoría - Recursos