6. 6
Irregulars: 3a conjugació
PURS O INCOATIUS
Poden conjugar-se purament o incoativament:
AFEGIR: afig (o afegeixo) o afegesc LLEGIR: llig, o llegesc
ENGOLIR: engul o engolesc MENTIR: ment o mentesc
OIR: oig o oïsc (oesc) o oeixo RENYIR: reny o renyeix
ROSTIR: rost? o rosteixo VESTIR: vist o vestesc
TEIXIR: jo ti/teixesc; tixes o teixeixes, tix o teixeix, teixim, teixiu, tixen
o teixeixen.
7. 7
Irregulars: 3a conjugació
PURS O INCOATIUS
• Prefereixen INCOATIU: acudir (7), arrupir-se, brunzir,
consumir, presumir i resumir.
• Prefereixen PUR: escollir, mentir i percudir.
(7) Acudir: pot ser pur o incoatiu en qualsevol dels significats.
(Lacreu), però fa distinció:
'venir a algú una idea'(pura): No se m'acut cap idea.
'anar a un lloc' (incoativa): Acudeix a l'hora a l’oficina.
pur: acut, acuts, acut…; incoatiu: acudisc, acudeixes…
B1
8. 8
Infinitiu: doblets formals
a) Canvis vocàlics a l'arrel (oriental / occidental): jeure, treure,
heure, néixer: jaure, traure, haure, nàixer.
b) Formes dobles: l'accent en el radical (-re) o en la desinència
(-er): cabre / caber, caldre / caler, doldre / doler: l'estàndard
oral recomana formes rizotòniques en -re.
c) Formes que conviuen en l'oral: valdre/valer, haver/haure.
Preferibles les febles en -er.
d) tenir i venir són preferibles en nivells formals a tindre i
vindre.
Són del nivell vulgar:
a) Terminacions -guer: poguer*, volguer*, capiguer*, haguer*.
b) Afegiment de -r a infinitiu: *beurer, *creurer, *plourer
C1
17. 17
Participi: remarques
Remarques:
a) Als verbs que fan el participi en -ert, -erta (complir, establir,
oferir, omplir, reblir, sofrir, suplir), l'IEC sols accepta com a
altres formes de pp. dues: complit i acomplit. La GNV estableix
més formes febles regulars: complit, establit, oferit, omplit,
reblit, sofrit, suplit.
b) Riure i somriure: somrigut i rigut són preferibles en nivells
formals, enfront de rist, somrist.
c) Tòrcer: torçut, encara que també és acceptable la forma
tort.
d) Ser: sigut o estat; és poc recomanable la forma segut en
l'oral.
e) Formes incorrectes (per analogia): atengut*, detés*,
imprimit*, emitit*, molgut* per mòlt.
C1
18. 18
Participi passat: concordança
La gramàtica normativa (IEC) es limita a recomanar-la en
aquests casos:
a) Quan el pp d'un temps compost duu el CD anteposat i
representat per el, la (l'), els, les, en.
Has rebut la carta? Ja l'he rebuda (l' = la carta), ...rebuts,
rebudes
b) Quan, en les circumstàncies anteriors, el pronom no és CD
del dit participi, però aquest és un dels sis següents: pogut,
volgut, sabut, fet, gosat i hagut de.
Has pogut acabar la feina? No l'he poguda acabar.(..., poguts,
pogudes)
Les guies d'usos formals també la recomanen.
C1
21. 21
Gerundi: Valor explicatiu
a) Té valor verbal explicatiu, quan s'aplica i es refereix al
subjecte:
L'acusat, volent justificar-se, va fer noves declaracions.
Si convertim el gerundi explicatiu en especificatiu ens dóna un
gal·licisme incorrecte:
* És un poble petit però disfrutant de bones comunicacions.
És un poble petit però que disfruta de bones comunicacions.
C1
22. 22
Gerundi: Valor verbal
c) Té valor verbal també quan s'aplica al CD. Quan el subjecte
del gerundi és el CD del verb principal, hi ha coincidència
temporal entre ambdues accions:
Sempre et trobe treballant.
Per a aquesta construcció, és indispensable que el gerundi
expresse una acció que es puga percebre en la seua realització;
en canvi, no és correcte el gerundi amb aquest valor aplicat a
verbs de qualitat o estat:
* Veurem una casa essent alta ; Veurem una casa que és
alta
Ni tampoc seria correcte amb verb d'accions lentes:
* Veig un nen creixent molt
Veig un nen que creix molt
C2
23. 23
Gerundi: Valor verbal
d) Valor d'adverbi de mode. Modifica el verb, tal com si fos
un adverbi de mode: Vindrà rient; Treballa posant els cinc sentits
Normalment es posa darrere del verb, però també por anar
davant, amb la qual cosa s'obté un aspecte subjectiu semblant al
de l'adjectiu posposat al substantiu.
Ara bé, el gerundi, a més de tenir la seua funció adverbial, no
deixa de ser un verb, el subjecte del qual és el mateix del verb
principal. En: El teu amic vindrà rient, la mateixa persona,
l'amic, és qui vindrà i qui riurà. Quan diem rient, actua com a
adverbi que el modifique: El Pere vindrà rient estrepitosament.
C1
24. 24
Gerundi: Valor verbal
e) Valor adverbial temporal: construcció absoluta. El
gerundi usat amb valor absolut és una oració independent,
deslligada de la resta de l'oració: El vaig conèixer, essent batlle
el seu pare.
La construcció absoluta del gerundi sol anteposar-se i significa
coincidència temporal amb el verb principal, a banda de fer
altres funcions adverbials (concessiva, causal, etc.:
- causal: Presidint ell, tu pots llegir la memòria.
- condicional: Apressant-te un xic, hi arribarà a temps.
- concessiva: Fent això, no aconseguiràs res.
- temporal: Venint de la feina, he presenciat un accident
- instrumental (Ruaix): Arregla-ho fent servir el tornavís.
C1
C1
C1
25. Gerundi del «BOE». (valor adjectiu)
*Llei establint les bases per a...
Llei que estableix les bases per a...
*El govern ha tret un decret fixant la normativa...
El govern ha tret un decret que fixa la normativa...
Gerundi: usos incorrectes
26. Gerundi copulatiu.
No és correcta una proposició de gerundi que
indique una acció consecutiva o posterior a la del
verb principal. Ha de ser simultània.
Caigué per l’escala portant-lo de seguida al metge,
Caigué per l¡escala i el portaren de seguida al
metge
*Va caure per l’escala trencant-se una cama.
Va caure per l’escala i es va trencar una cama
Gerundi: usos incorrectes
27. Comprovació del valor del gerundi
Passar la proposició de gerundi davant de la
principal. Si és acceptable gramaticalment i no
canvia el sentit, aleshores el gerundi és correcte.
*Trencant-se una cama, va caure per l’escala.
(NO)
Mirant d’encertar al bingo, va fer trampa.
(SÍ; valor de simultaneïtat o anterioritat)
Gerundi: usos incorrectes