No fa molts dies vaig sentir dir a un amic «Esperem que als que han patit la malaltia i s’han vacunat no els retente el coronavirus este, que ens té a tots en un ai». La neta, de set o huit anys, que la portava de la mà, li preguntà de seguida: «Iaio, què vol dir ‘estar en un un ai’ i què significa ‘retente’?». L’avi la marmolà per ficar-se en conversacions de majors i per dotora, però davant del «careto» que deguí fer jo i del comentari de lloança que vaig dedicar a l’interés de la menudeta per saber els sentits de les paraules «dels majors», l’amic rectificà i es posà a explicar a la neteta el significat del verb «retentar» i de la dita «estar en un ai». I, a més, el iaio rectificador, quan va acabar l’explicació a la neteta, em suggerí, en pla irònic, que ja tenia tema «per a una pròxima columneta de les que fas en el diari Levante-EMV cada dilluns». I ho va encertar. Li he fet cas. Com sabem, «estar en un ai» és una expressió col·loquial que vol dir ‘estar expectant i patint, témer per una cosa que es considera imminent, però que no se sap quan es produirà. O probable o possible que ocórrega, encara que és també possible que no es produïsca ni ocórrega’. I «estar en un ai al cor» és ‘estar invadit o pres d'una emoció extrema, expectant, especialment pel temor d'allò que puga passar’. Com la locució anterior, però amb més inquietud i desassossec. No hi ha cap dubte de sentit ni d’escriptura. Del que sí que cal dir alguna cosa és del verb «retentar», perquè pot ser que en alguns llocs i àmbits el seu ús estiga en retrocés. Significa ‘tornar a aparéixer una malaltia, un dolor o un accident que ja s'havia patit’, «El mal de queixal em retenta», «El tumor cancerigen li retenta de quan en quan». L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat el verb i forma «retentar» en el Diccionari normatiu valencià. També l’arrepleguen el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari de la llengua valenciana, de la RACV. Amb el mateix significat hi ha normativament també la forma «retemptar», definida en una de les seues accepcions com a ‘atacar de nou (una malaltia que s'ha patit i que ja semblava estar curada)’, també registrada en el Diccionari normatiu valencià. Esta grafia també denomina el sentit de ‘temptar de nou’, és a dir, ‘tornar a incitar a fer coses prohibides o roïns, excitar novament el desig d’algú o posar a prova alguna cosa de nou’. Tant la forma retentar com retemptar, com a repetir-se una malaltia o dolor, no han tingut fortuna en el valencià llibresc, potser per no tindre el vistiplau del fonamentalisme lingüístic i/o per la identitat o semblança amb la forma castellana «retentar» (mateix significat), però la institució normativa del valencià, l’AVL, per ús secular i precisió comunicativa, els ha donar caràcter normatiu definitivament. I això esperem, que la covid-19 no retente en ningún cas.