Llibret Falla Bernat Aliño 2023

FALLA BERNAT ALIÑO/23

#SempreFalles

EL DIA I LA NIT

DIA N T

Escolta el llibret!

Col.laboracions amb Podcast

EQUIP DE REDACCIÓ

Falla Bernat Aliño

EQUIP LLIBRET

Alícia Martínez Sendra, Dolors Ferrando Juan, Lorena Sendra Gómez

Mariola García Iranzo, Dolors Ortells Rubio, Anna Benedito Fuster

Tània Fos Bartolomé

EQUIP PUBLICITAT

Salvador Bartolomé Marí, José Bataller Burguera

FOTOGRAFIES

Alícia Martínez Sendra, Lorena Sendra Gómez, Mariola García Iranzo

Dolors Ortells Rubio, Arxiu Falla Bernat Aliño, Leo Ferrer

Toni Sendra, Noctambulaires

EDITA

Associació Recreativa Cultural Falla Bernat Aliño

DISSENY I IMPRESSIÓ

Yogur de fresa

TIRATGE

350 exemplars

DIPÒSIT LEGAL

V-251-2011

El present llibret ha participat en la convocatòria dels Premis de la Generalitat Valenciana per a la Promoció de l’Ús del Valencià.

El present llibret ha participat en la convocatòria dels Premis de l’Ajuntament de Sueca per a la Promoció de l’Ús del Valencià en les Falles.

El present llibret ha participat en la convocatòria dels Premis de Lletres Falleres 2023.

PRÒLEG

DIA DE DESPERTÀ

DIA DE XOCOLATÀ

DIA DE PASSACARRER

DIA DEL XIQUET

DIA GASTRONÒMIC

DIA DE PAELLES

DIA DEL RALLY

DIA D’OFRENA

NIT D’ALBADES

NIT DE SOPARS

NIT DE DISFRESSES

NIT DE XARANGA

NIT DE PASDOBLES

NIT DE GALA FALLERA

NIT DEL FOC

NIT DE LA CREMÀ

ENRIQUE MATOSES LLOPIS

President 2023

Bones a totes i tots, falleres, fallers i veïnat. Com esteu?

Un any més, em dirigisc des d’aquestes línies, per saludar-vos en aquestes festes falleres. Unes festes que, com sabeu, per als suecans fallers (i no tan fallers) són les millors que podem tindre i les que més espereu.

Aquest any, estem feliços perquè està sent normal i sense restriccions per culpa de la passada pandèmia. Encara que no hem de baixar la guàrdia, tenim l’esperança que continuarem tenint un any com els d’abans: un any faller espectacular.

Aquest 2023, la meua Junta i jo, ens sentim més reforçats que mai, amb més il·lusió i ganes de treballar. Amb gent que s’incorpora per ajudar i gent que s’ha apuntat a la nostra Comissió i que en breu, també, ens tirarà una maneta per a que tot isca perfecte.

Dir-vos que, enguany, la Comissió torna a tindre els seus representants de ple. Uns representants que enceten una nova tradició a la nostra falla i per això, des de novembre ja els veureu representar la nostra Comissió.

A ells, dir-los que gaudiu molt d’aquest any acudint a tots els actes on ens sol·liciten, passant-ho genial amb familiars, amics i la resta de falleres i fallers. Raquel, Adriana i Josep, no oblideu el que us vaig dir: aprofiteu cada acte, el qual és diferent i bonic i , sobretot, disfruteu al màxim.

Com sabeu, no tinc mai prou GRÀCIES a donar, per a la meua Junta Directiva. Unes falleres i fallers que fan tota la feina al meu costat, i moltes vegades, per davant de mi. Perquè l’experiència és un grau però mai ho tens tot controlat i ahí, ells són els millors. GRÀCIES, JUNTA!

També, donar les GRÀCIES a la Comissió, per recolzar-nos, per deixar-nos treballar, per estar a tots els actes acompanyant els representants i per ajudar-nos i guiar-nos si ens desviem un poc del que són els ideals de la falla. GRÀCIES, COMISSIÓ!

Per últim, sols dir al nostre benvolgut veïnat, que ens ajudeu a fer aquesta festa més gran encara. Participant amb nosaltres. Com sabeu, ens agrada que isqueu al carrer sempre que passen les nostres falleres i fallers vestits de valencians acompanyats de les xarangues i que vingueu al casal a visitar-nos per gaudir, junt a nosaltres, d’aquests dies de Falles. Us agraïm tot el que ens estimeu.

Gràcies a tots. Encara que aquestes línies les escric prou lluny de Falles, espere de tot cor que disfrutem d’unes Falles “normals”, que tots anem a una per tal que tot isca bé i que gaudim de la millor festa que hi puga haver al món.

Visca la BERNAT!

RAQUEL DE LA TORRE LLEDÓ

Fallera Major 2023

Quan el desig es fa intens, el sentiment és sincer i la il·lusió és més gran. Es conjunten els estels i els somnis... es fan realitat.

Gaudeix de cada moment com si fos únic, perquè saps quan aquest moment, s’ha fet d’esperar.

S’obri el teu regnat, el teu any és una realitat. És el moment d’agafar cada instant ben fort per no soltar-lo mai.

Portes la flama a les venes, que és la nostra inspiració. Eres un orgull per als teus pares i per a la nostra comissió.

JUNTA DIRECTIVA 2022-2023

Fallera Major 2023

RAQUEL DE LA TORRE LLEDÓ

President → Enrique Matoses i Llopis

President d’honor → Salvador Beltrán i Planells

ÀREA SECRETARIA/MITJANS DE COMUNICACIÓ/DOCUMENTACIÓ

Secretari → Julián Alcañiz i Ferrer

Secretària (Cens-Recompenses) → María Mulet i Pérez

Delegada JLF → Lorena Sendra i Gómez

Delegada JLF → Dolores Ortells i Rubio

Asesor JLF → Vicente Llopis i Hermano

Bibliotecari-Arxiver → José Mateu i Montagudo

Delegada Comunicació → Mariola García i Iranzo

ÀREA D’ECONOMIA

Tresorer → Marc Ramiro i Romeu

ViceTresorer → Carles Gallardo i Estruch

Comptadora → Laia Sanz i Moratal

Cobradores → Vanesa Bosch i Hueso

Mireia Granell i Olivert

Laura Alberola i Piqueres

Vicenta Olivert i Vercher

Blanca Serrano i Sarrió

Delegada Loteries → Karen Colomer i Llopis

Delegada Cartó Veïnat → Irene Alapont i Crespo

Cartoners → Jordi Armengot i Fuentes

Paula Bataller i Albacete

Rubén Fuster i Oltra

Laura González i Gallardo

Ariane Irasuegui i Zambrana

Eder Irasuegui i Zambrana

Martí Moncho i Peiró

Aron Torres i Celda

ÀREA PROTOCOL

Vicepresidenta → M. José Sarrió i Quiles

Delegat Protocol → Carlos Miragall i Colomar

Delegat Passacarrers → José Luis Puig i Cuenca

Juan Carlos Sancho i Almiñana

Delegat Banderes → Fernando Monleón i Simó

Delegat Pirotècnia → Ismael Carbó i Fos

Delegada Infantil → Alba Piera i Arnau

Delegades Presentació Infantil → Raquel Sanz i Pérez

Maria Folch i Marí

Paula Folgado i Carbó

Estandard → Iván Moreno i Melià

Estandard Honorífic → Antonio Royo i Gil

ÀREA DE FESTEJOS I D’INFANTILS

Vicepresidenta → Mónica Cebolla i Marco

Delegades Festes → Suli Simeón i Mañó

Isabel Albacete i Peláez

Purín Franco i Tormos

Yolanda Castañer i Ferrando

Maite Colechá i Beltrán

Delegats Xarangues → Maria Baixauli i Brines

Carlos Llopis i Rebull

Delegades Dia del xiquet → Anna Estornell i Tatay

Laura Martínez i Blasco

Rosa Mortes i Escrivá

Delegades Jocs Infantils → Maria Ribera i Muñoz

Andrea Donet i Alcázar

Aida Tomàs i Martí

ÀREA ACTES JLF (RAL-LI I PLAYBACKS, PAELLES….)

Vicepresident → Vicente Collantes i Miñana

Delegat Jocs de Taula → Víctor Fuster i Seguí

Delegats Esports → Carlos Ortiz i Aguado

Ángel Mateo i Mars

Delegades Ral·li → Neus Rodrigo i Martorell

Alexia Sellés i Meliá

Maria Navarro i Pons

Lucía Climent i Martorell

Noemí Levesque i Martorell

Núria Baixauli i Muñoz

Delegades Paelles → Helva Ibáñez i Roda

Núria Navarro i Gómez

Delegades Playbacks → Marta Peiró i Martínez

Sandra Beltrán i Claver

Anna Martorell i Peiró

ÀREA CASAL (COMPRES)

Vicepresident → José Mars i Cuenca

Delegats Compres → Pepe Peiró i Riera

José Vicente Marco i Cuenca

Delegat Cuina → Jesús López i Roselló

Delegats Reunió → Pascual Vidagany i Benedito

José Luis Torres i Roa

J. Luis Mulet i Balbastre

Daniel Moncho i Martínez

ÀREA INTERNA I R. EXTERNES AMB AAPP I ALTRES ASSOCIACIONS

Vicepresident → Jonathan Díaz i Frígola

Delegat R.Externes → Jaume Gómez i Quiles

Delegats AAPP → Vicent Sellés i Navarro

Mar Peiró i Riera

Delegada Entrades Actes → Gelisa Bono i Mafé

Delegades Règim Intern → Nuria Vidagany i Benedito

María José Martínez i Aznar

Delegat RRPP → Daniel Serrano i Falcó

ÀREA DE CULTURA

Vicepresident → Salvador Bartolomé i Marí

Delegada Llibret → Alicia Martínez i Sendra

Correcció Lingüística → Dolors Ferrando i Juan

Delegada Cultura → Anna Benedito i Fuster

Delegat Publicitat i Cartells → José Bataller i Burguera

Delegada Impremta → Tania Fos i Bartolomé

Aida Tomàs i Martí

ÀREA CASAL (ACTIVITATS DIVERSES)

Vicepresident → Martí Guasque i Sisteró

Delegats Casal → Josep Mulet i Beltrán

Mónica Celda i Berenguer

Raquel Gómez i Fontalba

Delegat Manteniment → Jose Luis Simeón i Sansebastián

Delegat Activitats Diverses → Salva Cobo i Villanueva

Daniel Piqueres i Herrero

David Meliá i López

Delegat Patrimoni Casal → Fernando de la Torre i Ortells

VOCALS

Marian Adam i Díaz

Fran Alberola i Piqueres

Javier Almenar i Rosaleny

Miguel Almodóvar i Biendicho

Carmen Andreu i Roldán

Laura Arlandis i Domenech

Carla Armengot i Fuentes

Sergi Arnau i Castañer

Francis Arnau i Ferri

Clara Arnau i Sancho

Salvador Arnau i Tornero

Ana Belén Aznar i Beltrán

Beatriz Baldoví i Torres

Encarni Ballester i Rodríguez

Estefanía Bartolomé i Marí

Nerea Bartolomé i Marí

Paco Belenguer i Raga

Salvador Beltrán i García

Carol Benedito i Espasa

Alba Bernabeu i Atanasio

Melissa Blanes i Egido

Mayte Blanes i Sanjosé

Maria Blasco i Antón

Andrea Bono i Mafé

Gema Bosch i Cortell

Pepe Bosch i Mars

Vito Bosch i Mars

Nuria Cano i Llicer

Olga Canut i Beltrán

Encarna Capilla i Genís

Sergio Carrascosa i Badia

Verónica Carrascosa i Furió

Clara Casanova i Martí

Elisa Casaudoumecq i Viel

Vanessa Castañer i Juan

María Cebolla i Colomar

Rafa Cebolla i Marco

Vicent Josep Colechà i Benito

Lorena Colomar i Casanova

Maria Colomer i Escrivá

Mari Conrado i Matoses

M. Carmen Cortell i Vives

Miquel Coves i López

Beatriz Coves i Romero

Cristian Coves i Romero

Jesús Díaz i Frígola

Esteve Díaz i Juan

Jésica Eroles i Dejoz

Lluch Escrivá i Carsi

Vanessa Escrivá i Ferrando

M. Teresa Escrivá i Olivert

Carmen Falquet i Gisbert

María José Felip i Llácer

Esther Ferrando i Llopis

Ruth Ferrando i Llopis

Laura Ferrando i Romero

Jordi Ferrando i Vidagany

Ruth Ferrando i Vidagany

Vicent Ferrer i Alcolea

Sergio Ferrer i Azorín

Claudio Ferri i Arenes

Vicent Ferri i Llopis

Tania Ferri i Riera

Lolisa Fortea i Espert

Marc Fos i Bartolomé

Salvador Fos i París

Carmen Frígola i Comeche

Gabriela Furió i Ballester

Juan Antonio Furió i Carrillo

Pau Gallardo i Adam

Carolina Gallardo i Estruch

Maria Gallardo i Moncho

Carmina Gallardo i Piqueres

Carles Galletero i Llorca

Olga Galletero i Ribera

Efren García i Ferrando

Jessica García i Fuster

Isabel García i Huerta

Enrique García i Iranzo

Javier García i Iranzo

Eva García i Salvador

Ana Gari i Colomar

Desi Gascó i Sendra

Maria Carmen Gaspar i Cuevas

Eugenio Gil i Carlos

Itziar Gimeno i Sebastian

Eva Gisbert i Vercher

Rafa Gómez i Marqués

Lorena Gómez i Moreno

José Luis González i Mañas

Maite Granell i Puig

Jorge Guerola i Pascual

Francisco Guillem i Mars

Myriam Guillem i Mars

Àngels Guillem i Martorell

Ana Heras i Cerros

Manola Hueso i Fayos

Cristina Ibáñez i Martínez

Maite Ibáñez i Martínez

Eva Ibiza i Marco

Isabel Ibiza i Marco

Olga Jiménez i Sapiña

Lorena Lledó i García

Manolo Lledó i García

Paula Lledó i Marí

Fernando S. Lletí i Colechà

Rosa Llopis i Andreu

Desirée Llopis i Hermano

Raúl Llopis i Iranzo

Pablo Llopis i Martínez

Elena Llopis i Parrell

Nuria Llorens i Ferri

Raúl Lorenzo i Muñoz

Sabrina Malfeito i Boscá

Vera March i Alcañiz

Maria Marco i Solves

Jessica Mariner i Borja

Leo Marqués i Baldoví

Eva Márquez i González

Melissa Mars i Cuenca

Ana Martí i Benau

Alejandro Martí i Domingo

Carles Martí i Guillem

Alexia Martí i Muñoz

Leyre Martí i Muñoz

María Martínez i Cerdá

Sara Martínez i Cerdá

Mariola Martínez i Clar

Vicenta Martínez i Clar

Carmen Martínez i Falquet

Ángela Martorell i Matoses

Ismael Martorell i Matoses

Luisa Martorell i Matoses

Alicia Martorell i Muñoz

José Manuel Martorell i Muñoz

Hortensia Matoses i Alarte

Vanessa Matoses i González

Enrique Matoses i Simeón

Dolores Meseguer i Marí

Ania Mompó i Guillem

Martí Moncho i Matoses

Ferran Monleón i Fortea

Raúl Morales i Climent

Alba Mulet i Pérez

Joan Mulet i Sigüenza

Sole Muñoz i Escrivá

Carla Navarro i Carrasco

Paloma Navarro i Gironés

Sheila Oltra i Malfeito

Ana Oltra i Martínez

Elena Oria i Gayón

Laia Ortega i Rufí

Llorenç Ortiz i Ripoll

Lourdes Osca i Arnau

Maria Osca i Arnau

Paula Palacios i Oliver

Nerea Pastor i Ferri

Eva Pastor i Muedra

Isabel Pastor i Muedra

Beatriz Peiró i Escrivá

Andrea Peiró i Martínez

María José Peiró i Riera

Sari Peiró i Rubio

Alexia Pellicer i Belenguer

Alba Pérez i Almudéver

Laura Pérez i Brines

Raquel Pérez i Cuquerella

Purín Pérez i Nicolás

Àfrica Pérez i Martínez

Antonio Pérez i Ramón

Edurne Picazo i Uriarte

Filiberto Pons i Rubio

Carmen Prado i López

Anna Quintero i Bueno

Aitana Ramiro i Ferrando

Cristina Ramiro i Romeu

Noelia Ramiro i Romeu

María Ribera i Cebolla

Àngela Ribera i Celda

Sara Ribera i Codina

Olga Ribera i Hermano

J. Antonio Ribera i Osca

Eric Ribes i Martínez

Estela Riera i Beltrán

Salvador Riera i Beltrán

Susi Riera i Domigo

Josefa Ripoll i Ortí

Toni Ripoll i Solves

Vicente Rodrigo i Albentosa

Isabel Roig i Sánchez

Cristina Romero i Muñoz

David Romero i Muñoz

Mila Romero i Ortega

Maria Ros i Lloret

María José Ros i Solanes

Carla Roselló i Roldán

Ángeles Rubio i López

Vicenta Rufí i Gómez

Sabina Sáiz i Matoses

Eva Salvador i Solás

Josep Sampedro i Palacios

Rafael Sánchez i Gamero

Paula Sánchez i Sanz

María Sanchis i Moya

Mónica Sancho i Almiñana

Inma Sancho i Martínez

Alicia Sanfélix i Sáiz

Carmen Sapiña i España

Juan José Segura i Ortells

Carmen María Serra i Carrillo

Adela Serra i Pedrós

Arturo Serra i Pedrós

Maria Sisternes i Castañer

Emilio Solves i Aparicio

Cynthia Solves i Claver

Silvia Somovilla i Campillo

Lizi Tevzadze

Miriam Tamarit i Calatayud

Lorena Torres i Moncho

Richar Valero i Carrión

Lucía Vargas i Hidalgo

Vicent Vázquez i García

Juan Vendrell i Marco

Llorenç Vernia i García

Amparo Vicente i Piera

Jordi Viel i Ortells

Sales Villagrasa i Belenguer

Laura Villanueva i Biendicho

Vicent Vives i Navarro

Vicente Vives i Navarro

Irene Zambrana i Chamorro

EL DIA I LA NIT

CRÍTICA MONUMENT GRAN

Lema Artista

EL DIA I LA NIT FILIBERTO PONS

PERILL EN LA NIT

A les nits és millor no eixir de casa. La nit confon al més pintat i de nit tots els gats …

El que u recorda d’aquells meravellosos anys, són les nits. Un record borrós en algunes parts, cert, però per això dotat de major romanticisme i encant.

El jove i la jove són animals que en si mateix, tiren molt de la nit. Després d’una jornada d’estudi, repàs, treball o d’esclavitud, res com empolainar-se per a llançar-se als carrers, fora espera un món per explorar.

Els joves… són animals socials i muten quan posen el peu fora de casa. Porten l’instint explorador a la sang, tal i com els pares porten posada l’angoixa de sèrie.

Els seus amics són una extensió del seu propi cordó umbilical; una referència que els defineix, sustenta i projecta.

Que no és convenient eixir de nit. A unes certes edats, a més, ho prohibeix el sentit comú.

Es posa a prova la capacitat per a reptar la son, que sol ser nul·la i està, sobretot, la síndrome de l’endemà.

Al principi, el Dia i la Nit evidentment no tenen res en comú.

Mentre que el Dia es desperta, camina, corre i s’activa, la Nit descansa i es dedica a comptar ovelles.

El Dia és assolellat, en canvi, la Nit és fosca.

El dia té ulls, la nit té orelles.

Allò que l’endemà dormies un parell d’hores i estaves com una rosa, i ara eixes fins a les tres i no et recuperes en … tants dies.

Dilluns, ressaca. Els defectes de totes les festes, t’ alces que et vols morir “el cos la fa, el cos la paga”.

SORT

Es reunien les bruixes per a cantar i ballar, un geperut les va trobar mentre elles estaven cantant: “dilluns, dimarts, dimecres...”, i ell, ben animat, es posà a cantar: “... dijous, divendres, dissabte...”

Les bruixes, agraïdes per haver-los ensenyat tres dies més de la setmana, la gepa li van llevar.

Un amic bocabadat a les bruixes va visitar i quan cantaven dissabte, ell ben alt pronuncià: diumenge !

Una bruixa s’enfadà, el diumenge no el poden ni olorar per ser dia sagrat, i ell, amb la gepa de l’altre, carregà.

No desitges la sort que altres tenen, igual ixes escaldat.

ZOMBIS

Els treballadors es queixen dels horaris i del jornal. Els empresaris dels costos salarials.

Els que no es queixen ni respiren són: els autònoms en general, ja que diuen que bones ajudes que han cobrat, però atenció que s’han de tornar i si no, a pagar i tancar.

Els autònoms com els zombis, no deixen de treballar, dona igual que siga dilluns, diumenge o festa nacional. Si tenen faena, al tall.

Un monument els haurien de fer perquè alguns, sense molta idea, al final s’han hagut d’ensenyar o buscar ajuda professional, que també s’ha de pagar.

Estàs obligat a ser un tot en un, no tens temps ni per a mirar. Si t’agrada el que fas, perfecte, i si no …

Els impostos tindre’ls en compte i que no se te’n passe cap o recàrrec pagaràs; i si fas faena i tardes a cobrar, de moment trau les castanyes que s’han de pagar.

Esclau o zombi ja no sabem tant, però que són una espècie rara i s’hauria d’estudiar. Si alguna reivindicació volen fer, de zombis hauran d’anar igual així s’ adonen que els estan ofegant.

INTERNET I LES NOVES TECNOLOGIES

El pas del temps no perdona i a tots ens ha afectat. És temps de bruixes...?

Tots seríem acusats de bruixeria si ens veiés la gent del segle passat. Gastar Internet i les noves tecnologies, per menys, a la foguera que han anat.

La ruta és llarga si tens una edat i no entens què és allò que està passat. Abans, tot eren cues i papers. Ara, cabrejos monumentals.

Tirar mà dels fills o coneguts i favors demanar per una instància presentar, ja que tot telemàtic ha d’anar.

Els ha vingut bé la pandèmia per deixar fora a molta gent i no pensen que ells, majors, també s’han de fer.

Si alçaren el cap els nostres avantpassats, bruixes i bruixots, i a la foguera de cap.

Ens embarquem en un viatge ple d’acció i dificultat, que posarà a prova la nostra paciència i el nostre estat mental. Internet ha arribat a la nostra casa.

Vulgam o no vulgam!!!!

CONVENT

Una DANA aplegà i menuda destrossa armà, la cúpula del Convent es carregà.

Eren tal les filtracions que no aguanta, fent-se un gran forat.

Tot el món inquiet, tots preocupats perquè la nostra Mare no es quedara sense sostre i es poguera banyar.

A l’Església de Fàtima amb estima l’acolliren i ben cuidada que ha estat, anant tot el poble a visitar-la, ja que la tenien davant.

En marxa es ficaren per a una solució trobar. L’administració municipal, regidors, alcalde, arquebisbat... i tot el poble en general. Perquè la nostra Mare no es quedara desterrada.

La cúpula, diuen, té fallades en el disseny original.

Ara, resulta que no és circular sinó que té forma d’ou.

Fins ara no s’ havien adonat?

Esperem que no siga massa tard.

Mare de Déu!!

Què està passant?

És el Convent?

No pot ser!

Les teules en escata de ceràmica vidriada amb taulells blaus de manises!!!! On estan?

Ara tenim planxes de coure d’un color verd, un canvi radical que diuen garanteix el futur d’aquesta construcció; això ja es veurà… Perquè és la quarta ja!!

Més lleugera l’han feta a dieta l’han ficat, per a què no pese tant. Mare!!!!

No ho tingues en compte, que està fet amb bona intenció, però el coloret .... els suecans i suecanes l’han criticat.

Verd marcià la tenim, per si venen d’altra galàxia, poder aterrar. Verd gespa per als futbolers, un poc complicat poder jugar.

Sueca terra d’arròs!! Ara tenim bona collita dalt del campanar, en el punt més alt del poble perquè no es perden els visitants. Un poc verd, la veritat!!!

ROTONDA

A la carretera Palmeres, una rotonda ens han ficat. No sabem qui ha sigut l’ il·luminat.

Fer obres durant estiu!! Quina barbaritat!!

Perquè de Palmeres a Sueca hi ha molta activitat.

De Palmeres a Sueca passes prou bé. Però al tornar... si no fiques atenció, enmig de la rontonda pots acabar.

Han llevat el semàfor; estem ben educats per a poder passar sense piular.

I una cosa a tindre en compte: Saben que s’ha de segar? Igual les segadores no tenen prou lloc per on passar.

ANIMALETS

Van per Sueca rondant uns malvats animalets que pots anar xafant com si foren cristallets.

Alguns són de tal grandària que pareixen pardalets, poden portar malalties si no actuem rapidets.

Hi ha unes panderoles que pareixen segadores més grans que les faroles i que no ixen mai a soles.

Comences a passejar tan tranquil pel carrer i abans de poder parlar ja comences a mirar.

Perquè a cada pas que pegues tan tranquil, la vorera està minada i n’ixen més de mil.

ELECCIONS

Hi ha vegades en la vida que la gent s’endú decepcions, perquè hi ha qui sense mida vol ser el centre d’atenció.

Dona igual que siga negre dona igual que siga blanc, siga com siga, sempre estan clavats.

Els polítics ja no sorprenen de tan malament que ho estan fent. Tant d’un costat com de l’altre, l’estan cagant de valent.

Tot el que s’ha criticat perquè uns ho havien fet, ara li pengen la volta i per darrere ho estan fent.

Un poquet de nervis denota les pròximes eleccions que ja estan donant la nota i buscant pels racons.

Prompte s’ha obert la veda i ja val tot... El panorama polític té un bon parell de co…

FESTES

Cada any, el mateix: en les festes del poble es munta la de déu.

No hi ha ningú conforme. Si fas, per què fas? I si no fas, per què no fas? Difícil contentar el personal.

Que si dus a  fulano  malament, que si cal pensar en totes les edats, que de quina residència l’has tret, que aquest tipo a què ve, que si al poble tenim gent, per a què dur forasters?

Estiga qui estiga al consistori de regidor de festes, ho té fotut perquè faça el que faça ho té complicat i més d’una xarrada escoltarà.

Si el regidor té una edat, el critiquen sense pietat perquè, clar, sols pensa en els de la seua edat. Si és jove i preparat perquè total... no sap el que fa .

El que no falla és el FALLES FEST. Estiga qui estiga, la gent, a gaudir d’ell.

Però podrien tindre en compte el dia que es fa, ja que tots no tenen festa i els toca treballar.

La processó que no ens la toquen. Dona igual de quin partit siguen. Ells i elles, amb les seues millors gales i al carrer, que la Mare de Déu s’ho mereix.

Del concurs de paelles, millor no parlem, perquè entre les baralles i el garrofó pudent...

I a la Cavalcada de l’Arròs, les carrosses amb tots els representants fallers; un gran col·lectiu que sempre està present, que dona alegria i color en qualsevol moment.

JOSEP GUILLEM MARTORELL

President Infantil 2023

Hola a tots i totes!

Em sembla un somni ser jo qui enguany escriga aquestes paraules. Em dirigisc a tots vosaltres com a President Infantil de la Falla Bernat Aliño. Per a mi, és un repte encapçalar aquesta gran família durant les Falles 2023, i espere, com no, fer història en la falla que m’ha vist créixer.

Vull donar les gràcies a tota la Comissió i en especial a la Comissió Infantil per estar sempre ahí; encara que són els infantils, són una gran Comissió.

Us anime a participar en tots els actes que la nostra falla ha preparat per a les festes josefines.

Estic orgullós de compartir aquest any amb Raquel, Adriana i Kike. Junts, passarem un any inoblidable i que quedarà per a sempre gravat a la memòria.

Les portes del casal estaran obertes per a tot aquell que vulga gaudir de les Falles.

Us espere!!!

Que visquen les Falles!!!!

ADRIANA IBÁÑEZ BONO

Fallera Major Infantil 2023

Els somnis en la vida sovint es poden complir. Si aquest somni es cuida, a tu, et pot escollir.

És el començament del teu propi somni. Somni .... que tota fallera desitja.

No et preocupes, pots despertar. Que aquest somni s’ha fet realitat.

Somriu a cada moment. Contagia’ns la teua alegria. Escolta cada masclet, sent cada traca

perquè el seu soroll anuncia: Que eres la regina de la falla!

COMISSIÓ INFANTIL 2023

Fallera Major Infantil

ADRIANA IBÁÑEZ I BONO JOSEP GUILLEM I MARTORELL

President Infantil

VOCALS

Àlex Adi i Ramiro

Sofia Alapont i Byelyayeva

Andreu Alberola i Villagrasa

Oriol Alberola i Villagrasa

Gerard Almenar i Ferrando

Marc Almenar i Ferrando

Zlatan Baldoví i Zarzoso

Guillem Bartolomé i Martínez

Bianca Blázquez i Malfeito

Fernando Blázquez i Malfeito

Maia Boix i Llopis

Vega Boix i Llopis

Mario Bonilla i Bosch

Adrià Carbó i Benedito

Maria Carbó i Benedito

Gala Carrascosa i Eroles

Leire Carrascosa i Eroles

Rafael Cebolla i Colomar

Pau Chirivella i Carbonell

Julen Collantes i Gómez

Leire Collantes i Gómez

Paula Copovi i Gómez

Emma Díaz i García

Joan Díaz i García

Jimena Fernández i Felip

Lucas Ferrer i Heras

Gemma Ferrer i Pérez

Hugo Ferrer i Sanfelix

Eloïsa Ferri i Villagrasa

Ferran Gallardo i Moncho

Jaume Gómez i Blasco

Paula Gómez i Blasco

Matt Gómez i Bono

Lola Granell i Navarro

Erik Guasque i Zambrana

Gabriel Hermano i Martínez

Nuria Ibáñez i Peiró

Pau Iranzo i Miralles

Roc Iranzo i Miralles

Anna Lletí i Mulet

Amanda Llopis i Matoses

Dylan Lorente i Alberola

Neus Lorenzo i Roig

Saül Lorenzo i Roig

Adriana Losa i Brines

Adrià Maravilla i Osca

Berta Maravilla i Osca

Arnau Mariner i Hueso

Marc Mariner i Hueso

Enzo Marqués i Coves

Leo Marqués i Coves

Laia Mars i Colomer

Vera Mars i Colomer

Òscar Martínez i Testa

Anaís Mateo i Sanz

Martí Mateo i Sanz

Júlia Matoses i Mulet

Mireia Matoses i Mulet

Ubiratan Merlo Desouza

Lucas Meseguer i Navarro

Carles Miragall i Felip

Lia Miralles i Navarro

Quim Miralles i Navarro

Alba Molina i Gallardo

Lia Molina i Gallardo

Altea Moncho i Alcañiz

Nagore Moncho i Alcañiz

Alexandra Moncho i Peiró

Pau Monleón i Fortea

Ferran Morcillo i Mariner

Martina Morcillo i Mariner

Diego Mulet i Matoses

Mario Mulet i Matoses

Aitor Mulet i Oria

Alvaro Nácher i Sáiz

Júlia Navarro i Colechà

Paula Navarro i Colechà

Laia Olivas i Boscà

Martina Ortiz i Ferrando

Alba Osca i Jiménez

Inés Oviedo Segura

Adriana Pellicer i Belenguer

Abril Penella i Solves

Arnau Pérez i Osca

Neus Pérez i Osca

Àngela Peris i Pastor

Dídac Piqueres i Penella

Guillem Piqueres i Penella

Enzo Pla i Alapont

Carlos Puig i Tomás

Marc Ramiro i Ferrando

Hugo Rebull i Riera

Elena Romero i Ferrando

Àlex Rubio i Peiró

Amaia Rumbau i Oltra

Laia Sáez i Martínez

Oriol Sáez i Martínez

Inés Sampedro i Palacios

Adrián Sancho i Baldoví

Carlos Sancho i Baldoví

Júlia Sarrió Taberner

Valeria Serrano i Pedrós

Marina Simeón i Granell

Víctor Simón i Bosch

Adrián Solves i Sanchis

Cloe Torres i Celda

Marc Torres i Moncho

Clara Valdés i Puig

Ian Valero i Hueso

Sofía Vendrell i Martí

Emma Vernia i García

Lidia Vicente i Pérez

Gemma Villanueva Ferrer

Martina Zuriaga i Solves

Valentina Zuriaga i Solves

3R (reduir, reutilitzar i reciclar)

CRÍTICA MONUMENT INFANTIL

Lema Artista

3R (reduir, reutilitzar i reciclar)

JOAN MARTÍ

Reciclar és important, però no és l’única cosa que es pot fer. És fins i tot més rellevant reduir i reutilitzar.

Reduir: disminuir la quantitat que tirem. Reutilitzar: trobar noves maneres d’utilitzar els objectes [perquè no es tiren a les escombraries. Reciclar: convertir els objectes que ja no necessitem en altres nous que es puguen tornar a utilitzar.

La Terra, com xiquets inquiets, pel cel entra girant. Ella és la nostra única casa, té milions d’anys. I en un temps va ser habitada pels nostres avantpassats.

Hui l’habitem nosaltres i l’estem embrutant, sembla, que a poc a poc, malalta s’ha posat.

Si protegim el medi ambient, la Terra ho celebrarà amb nosaltres. Què fas tu per a formar part d’aquesta festa? Perquè el planeta és de tots i l’hem de cuidar.

Cal parar això de seguida!

Hem de prendre serioses mesures!

Els muntons de fem quasi arriben a la Lluna. Les deixalles són escombraries!

La clau és reciclar!

Per això és que us demanem:  “Prou de contaminar”.

Perquè en el nostre planeta es puga viure en pau.

Imagina’t que els arbres donaren WI-FI . Tots plantarien arbres. És una llàstima  que només servisquen per a produir oxigen

Compra només el que necessites. Gasta tot el que compres. Dona les restes .

Elimina els residus de manera responsable.

Instagram, TikTok......... Millor que es pose de moda cuidar el planeta. La Terra és un lloc pel qual val la pena lluitar. Perquè el planeta és de tots i l’hem de cuidar.

Reciclar és tornar a donar vida Si no recicles, reutilitza. Si no reutilitzes, redueix. Però fes alguna cosa (alguna cosa hem de fer).

Si vols ajudar, aprén a reciclar. La teua amiga naturalesa malalta està.

Els boscos estan malalts i l’aigua contaminada. La natura maltractada, està amenaçada i a tots ens demana ajuda.

La culpa de l’efecte hivernacle amb el món pot acabar, o ens posem a treballar o ens farà falta un miracle.

Els xiquets són els protectors i guardians de la natura i de la nostra vida futura seran uns grans defensors.

Els equips de neteja no són criats, són treballadors que intenten mantindre neta la nostra ciutat. Per això ens hem de conscienciar a deixar els escombraries cadascú en el seu costat.

Diversos contenidors, cadascun d’un color. Saps per a què serveixen, veritat?

I si no ho saps, sols has de preguntar. I pensant-ho bé... alguns adhesius es podrien posar, però en GRAN! Que alguns la vista els va fallant.

Nosaltres sabem curar, estalviar i reciclar per al món poder conservar i el nostre futur salvar.

És difícil d’explicar com pensa el cervell humà: sols pensa en hui i no en demà.

RECICLATGE FALLER

Reciclant vidre aconsegueixes que el planeta avance cap a un futur verd i sostenible.

#vidre #reciclatge #Ecovidrio

Visita i lliurament de cartells per part de la Regidora de Festes, Gema Navarro i la Regidora de Medi Ambient, Mª Carmen Pérez.

Per unes Falles respectuoses!!!

#noembrutes #recicla

PROGRAMA DE FESTES

21 DE GENER

19:00 h.  PRESENTACIÓ DE LA FALLERA MAJOR. Després, DISCOMÒBIL HARLEM.

29 DE GENER

12:00 h. PRESENTACIÓ de la nostra FALLERA MAJOR INFANTIL. Després de dinar: jocs, simuladors, inflables, tallers per als més menuts.

3 DE FEBRER

20:00 h. Inauguració exposició 50 aniversari JLF (als Porxets, Sala Moret).

3 AL 12 DE FEBRER

Setmana cultural. Celebració 50 aniversari JLF Sueca.

5 DE FEBRER

12:00 h. lliuraments de premis d’esport i jocs de taula (casal Multiusos).

11 DE FEBRER

SOPAR DE GALA DE LES FALLERES MAJORS, entrega de pergamins i de recompenses de la  JCF. A continuació, DISCOMÒBIL WILLSOUND.

12 DE FEBRER

RAL·LI HUMORÍSTIC i DIA DEL XIQUET/A organitzat per la Junta Local Fallera.

Aquest any el tema dels vehicles i les proves serà: PATRIMONIS DE LA HUMANITAT. En finalitzar, DINAR AL CAU PAGAT PELS BUNYOLERS D’OR I BRILLANTS.

16 al 25 DE FEBRER

INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ DEL NINOT i lliurament dels premis i ninots indultats a la Sala Moret dels Porxets.

17 DE FEBRER

20:00 h. Sopar Gala 50 Aniversari de la JLF (Sala Santy Cullera).

18 DE FEBRER

DINAR VEÏNAT I JUNTA-El veïnat tindrà KARAOKE i premi AL MILLOR CANTANT.

19 DE FEBRER

CRIDA de les Falleres Majors de Sueca a la Plaça de l’Ajuntament.

24 DE FEBRER

20:00 h. Gala Premis Sainet i Teatre Infantil al CC Bernat i Baldoví.

25 DE FEBRER

XXXIII Concurs de Paelles de JLF (Patrocinat per RICARD) A la vesprada, al nostre cau: TARDEO REMEMBER amb JOSÉ COLL+ARTURET.

26 DE FEBRER

Dia del XIQUET/A-Fallerets i falleretes, és vostre dia!

A gaudir d’ell!! Despertà infantil, parc infantil, globotà...

Després, dinar al cau.

12:00 h. CRIDA Falles del PERELLÓ.

19:00 h. Lliurament dels BUNYOLS D’OR I BRILLANTS AMB

FULLES DE LLORER I DE LES ESPIGUES D’OR al CC Bernat i Baldoví.

3 DE MARÇ

1 torn d’ ALBAES .

4 DE MARÇ

CAVALCADA DEL NINOT. El tema d’enguany: EL DIA I LA NIT. Aguditzeu l’enginy i, com sempre, sigueu originals!!!

En finalitzar, MACRO DISCOMÒBIL al recinte firal (organitzat per la JLF).

5 DE MARÇ

11:30 h. Del matí, passacarrer per la barriada per veure el nostre benvolgut veïnat.

13:00 h. CRIDA al MARENY DE BARRAQUETES.

14:30 h. Dinar al cau.

18:00 h.  Cavalcada Infantil, organitzada per la Junta Local Fallera. L’eixida serà des de l’Estació. Tema d’enguany: RECICLATGE.

Després, xocolatada amb ensaïmades al cau, gentilesa dels nostres representants infantils Adriana i Josep.

9 DE MARÇ

PLANTÀ DE L’ESTORETA VELLETA a la Plaça de l’Ajuntament.

10 DE MARÇ

FESTA INFANTIL DE LA PLANTÀ DE L’ESTORETA organitzada per JLF.

21:00 h. NIT D’ALBAES al cau. Dedicades a les nostres Falleres Majors i Presidents, que de segur ens emocionaran fins aborronar-nos la pell.

11 DE MARÇ

Si les autoritats ens ho permeten, els nostres artistes fallers començaran la PLANTÀ

21:00 h. GRAN BALL DISFRESSES, enguany serà LA NIT DEL POP ART i ballarem amb la DISCOMÒBIL HARLEM.

12 DE MARÇ

11:00 h.  PASSACARRER per la barriada i en acabar, al cau, farem el lliurament de recompenses que la JCF ha concedit als fallers, falleres i infantils de la nostra comissió.

13, 14 i 15 DE MARÇ

18:00 h. JOCS INFANTILS al cau, organitzats per les nostres incansables delegades d’infantils, amb moltes sorpreses i activitats preparades per als més menuts. No deixeu de vindre!!!

14, 15 i 16 DE MARÇ

JORNADES GASTRONÒMIQUES, cal apuntar-se i comprar el tiquet (CALDERETA DE PEIX/GASPATXO MANXEC/ARRÒS CALDÓS AMB PATO).

16 DE MARÇ

06:30 h. Visita de CORTESIA SALUDABLE a les falles de Sueca. Lliurament PREMIS ÚS DEL VALENCIÀ a l’Ajuntament. A continuació, MASCLETÀ DELS 5 SENTITS a l’esplanada del Casal Jove.

Sopar al casal i NIT DE LA TAPA (La millor ensaladilla UCRAÏNESA O RUSSA, trieu). Fi de festa amb la DISCOMÒBIL HARLEM.

17

DE MARÇ

08:00 h. Del matí (no ens deixen abans) comencem la primera DESPERTÀ per tot el veïnat. Ara sí!! Ja va de bo i hui estem fresquets!!

10:00 h. Esmorzar al cau i fallers d’honor.

11:30 h.  PASSACARRER per la barriada. Que tot el veïnat isca al carrer que val la pena veure desfilar la nostra comissió!!!

14:00 h.   Mascletà a la Plaça de l’Ajuntament. Després del passeget, dinarem al cau.

18:00 h. Farem la tradicional VISITA A L’ASIL D’ANCIANS.

22:00 h. Soparem i ballarem amb la MACRODISCO WILLPARTY .

18 DE MARÇ

08:00 h. Per als amants del soroll i la pólvora, farem la segona DESPERTÀ..

10:00 h. Esmorzar al cau.

11:30 h.  PASSACARRER per la barriada.

14:00 h.  Mascletà a la Plaça de l’Ajuntament. Tot seguit, dinarem al cau per agafar forces.

19:00 h. Ens espera LA VISITA DE CORTESIA a totes les falles de Sueca. Ací sí que estem tots!!!! El cotxe escombra i protecció fallera també...!!

En acabar, i esperant veure’ns tots i totes al cau, soparem i tindrem la DISCOMÒBIL WILLSOUND per a tots els supervivents.

19 DE MARÇ

Gran dia per a tots els fallers i falleres. Primerament, felicitar tots els Peps, Pepites, Joseps i Josefines. I a tots els pares també!!

Els supervivents farem l’última DESPERTÀ.

12:00 h. Tradicional OFRENA DE FULLES DE LLORER, als nostres insignes. A continuació, gran mascletà.

17:30 h.  Missa a la CAPELLA DE LES SALESIANES.

18:30 h. Ofrena de flors a la MARE DE DÉU DE SALES. En finalitzar l’ofrena, CREMÀ DE LA FALLA INFANTIL.

E ls nostres representants, Adriana i Josep, s’encarregaran de botar-li foc a la nostra falleta infantil 2023.

22:30 h. CREMÀ DE L’ESTORETA a la Plaça de l’A juntament. Soparem al casal i prepararem tot el que siga necessari perquè comence la Nit del Foc.

Castell de focs d’artifici i CREMÀ de la nostra falla per part dels nostres representants Raquel i Kike, que seran els qui encendran la traca per acomiadar aquestes FALLES 2023 (horari pendent de confirmar pels bombers).

Aquest programa pot tindre modificacions o variacions, en funció de l’oratge o esdeveniment imprevist. S’informarà prèviament a les xarxes, als grups i al tauler del cau de qualsevol canvi respecte aquesta programació.

PREMIS

RECORDS

Celebració del VI aniversari de la declaració de les falles com a patrimoni Immaterial de la Humanitat, brindis a l’Ajuntament

RECOMPENSES

BRILLANTS

Estimar les Falles no es pot mesurar de cap manera.

La suma d’esforços dona sempre els millors fruits.

Des d’aquestes línies, volem manifestar la nostra admiració pel seu abnegat compromís amb les arrelades tradicions falleres i la seua reconeguda trajectòria fallera.

És per a tots un gran orgull poder compartir la vostra felicitat pel tan merescut reconeixement. La Comissió de la Falla Bernat Aliño dona la més sincera enhorabona als nostres fallers i falleres que rebran la més alta distinció que atorga la Junta Central Fallera de València i els desitgem a tots i totes que continuen, per molts anys, oferint-nos la seua ajuda i suport.

RECOMPENSES COMISSIONS 2023

MAJORS

BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER I BRILLANTS

Estefania Bartolomé Marí

Francisco José Belenguer Raga

Mónica Cebolla Marco

Alicia Martínez Sendra

Ángel Mateo Mars

INFANTILS

BUNYOL D’OR

Joan Díaz García

Ferran Gallardo Moncho

Adriana Ibáñez Bono

Enzo Marqués Coves

Júlia Matoses Mulet

Alexandra Moncho Peiró

Aitor Mulet Oria

Arnau Pérez Osca

Marc Ramiro Ferrando

Hugo Rebull Riera

Inés Sampedro Palacios

Víctor Simón Bosch

BUNYOL D’ARGENT

Fernando Blázquez Malfeito

Julen Collantes Gómez

Jaume Gómez Blasco

Adriana Losa Brines

Arnau Mariner Hueso

Ubiratan Merlo de Souza

Mario Mulet Matoses

Guillem Piqueres Penella

Adrián Solves Sanchis

Daniel Serrano Falcó

Jose Pascual Vidagany Benedito

BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER

Javier Almenar Rosaleny

Nerea Bartolomé Marí

Jose Vicente Collantes Miñana

Karen Colomer Llopis

Carles Llopis Rebull

Jose Luís Simeón Sansebastián

BUNYOL D’OR

Sergi Arnau Castañer

Encarna Capilla Genis

Tania Ferri Riera

Helva Ibáñez Roda

Jose Mateu Monteagudo

Soledad Muñoz Escrivá

Juan Antonio Ribera Osca

Carmen Sapiña España

BUNYOL D’ARGENT

Gema Bosch Cortell

Jessica Eroles Dejoz

Isabel García Huerta

Mª Carmen Gaspar Cuevas

Anna Martorell Peiró

Jose Luís Puig Cuenca

Irene Zambrana Chamorro

CONCURS DE FOTOGRAFIA

Emocions, il·lusions, tendresa, esperit i sentiment faller estan presents en les fotografies que envaeixen l’Espai Moret de “Els Porxets”, any rere any, i ja en són deu.

La falla Bernat Aliño se sent orgullosa de celebrar el desé aniversari organitzant el Concurs de Fotografia “Sueca en Falles” i amb força per poder continuar amb aquesta tasca moltes més edicions.

Les Falles són més que una festa i així ho demostrem!

ENS HEM CASAT

NAIXEMENTS

ESPORTS

ESPORTS

SUBCAMPIONS

RASPALL MASCULÍ. Jonathan i Mateo

SUBCAMPIONES

RASPALL FEMENÍ. ÀNGELS I NEUS

FUTBET

JOCS DE TAULA XAMELO

CAMPIONAT DE XAMELO

CAMPIONAT PARXÍS

HOMENATGE A PASQUALET

VEURE LES ESTRELES AL PLE DEL DIA

Este 13 de juny de 2022 la flama del gran mestre Pasqual Carrasquer es va apagar i el seu esperit es va elevar al cel com el fum d’una magnífica mascletà

Sempre recordarem l’artista Faller i mestre d’artistes entre trons i llum, amb el minat en la mà encenent castells i mascletaes , per a una falla o una confraria, una festa de carrer, boda, bateig o comunió, plantant falles, impulsant i fundant la primera comissió fallera de Sueca (Falla Bernat Aliño) i cremant-les.

Als anys 60 i 70 del segle passat, Pasqualet va “inventar” el playback a Sueca; en les festes de Sant Roc, lluint la seua bandera i lluitant contra la censura, sense amagar en cap moment qui era.

Amb una dilatada trajectòria professional, esdevingué una persona molt volguda dins i fora del món faller a tota Sueca. Es va convertir en l’artista de la major part de les comissions de Sueca, va conquistar la ciutat de València i molts pobles de la Ribera, amb 450 falles catalogades.

El col·lectiu faller de Sueca va sol·licitar a l’Ajuntament de Sueca que li atorgara la seua màxima distinció nomenant-lo FILL PREDILECTE DE SUECA a un Gran Artista i persona que volia profundament el seu poble. Esperem que així siga, de tot cor!!

La seua Falla, perquè sempre ho serà, li vol dedicar un merescut homenatge des d’aquestes línies, perquè l’amor que sempre ens demostrà ha sigut i és recíproc.

T’estimem Pasqual Carrasquer, Mestre !!!!

La Comissió de la Falla Bernat Aliño

COL·LABORACIONS

BON DIA!

Encetem un nou dia Cada dia torna a nàixer la vida Ix el sol i res no s’atura

El dia és la esperança de continuar endavant

EL DIA

Un espectre, que és un gràfic compost per diferents línies, és el resultat de descompondre la llum de qualsevol font lluminosa en tots els seus components.

Guadalupe Cañas-Herrera

Investigadora postdoctoral a l’ Agència Espacial Europea

El dia. En valencià utilitzem la mateixa paraula per a referir-nos al període durant el qual la Terra completa un gir sobre el seu propi eix i per a definir el temps diürn durant el qual la superfície terrestre està il·luminada. Aquest últim període està caracteritzat pel recorregut que fa el Sol en el cel, entre l’eixida del Sol i el capvespre. Sorprenentment, podem anticipar quan apareixerà el Sol per l’horitzó abans, fins i tot, que pugam veure’l directament. Abans d’aparèixer majestuosament al cel, ja podem percebre certa claredat ambiental: les primeres llums de l’alba. La raó? La llum que prové del Sol en forma de rajos arriba a l’atmosfera terrestre i es dispersa en totes les direccions degut a les partícules que componen l’aire.

El Sol és una estrela. Les estreles són cossos celestes molt grans i pesats, compostos fonamentalment per plasma. Les estreles són tan massives que la força gravitatòria

que s’exerceix sobre elles és enorme. Si una estrella no ‘contraatacara’ la gravetat d’alguna manera, acabarien col·lapsant. No obstant això, una estrela es manté en equilibri respecte a la gravetat gràcies a les reaccions nuclears de fusió que tenen lloc al seu interior, produint llum i calor. Els ingredients comuns a pràcticament totes les estreles que componen el plasma són l’hidrogen i el heli. De fet, el descobriment de l’heli es va fer en 1868 quan els astrònoms Pierre Janssen i Norman Lockyer observaren el Sol durant un eclipsi solar de manera independent i detectaren una línia espectral groga en la llum provinent del Sol que era desconeguda fins a la data. I què és una línia espectral? Un espectre, que és un gràfic compost per diferents línies, és el resultat de descompondre la llum de qualsevol font lluminosa en tots els seus components. En el cas del Sol, esta línia espectral se li va atribuir a la presència d’un nou element, al qual anomenaren heli en honor a l’astre rei.

LA LLUM ÉS UN FACTOR DETERMINANT EN

LES ACTIVITATS DELS ÉSSERS

VIUS, JA QUE ACTIVA

UNA REGIÓ DEL NOSTRE

CERVELL QUE CONTROLA

ELS RITMES CIRCADIANS DE LA MAJORIA DELS ÉSSERS

No obstant, malgrat ser un objecte astronòmic tan fascinant, el nostre Sol és una estrela bastant comuna. Tot i això, ens encanta representar-la en nombroses manifestacions artístiques i al llarg de la història s’ha considerat el Sol com una deïtat ja que és l’objecte celeste més brillant en la nostra volta celeste. Científicament, el Sol es defineix com una estrela tipus-G. Esta classifiació significa que, si férem un gràfic de tots els tipus d’estreles conegudes hores d’ara al nostre univers, el Sol es trobaria en la seqüència principal junt amb les anomenades nanes grogues. Estes estreles tenen una massa al voltant de 0,8 a 1,2 masses solars i una temperatura superficial de fins a 5700 graus.

La lluminositat del Sol està classificada com a tipus-V; el que implica, malgrat anomenarse ‘nana groga’, és que la seua llum en realitat és blanca. Curiosament, l’espectre de la llum blanca del Sol junt amb la dispersió de la llum solar en l’atmòsfera terrestre són els responsables de l’aparent color blau del cel durant el dia. Si assumim que la llum viatja en forma d’ones, el color blau està relacionat amb ones més curtes i el color roig amb ones més llargues. Quan les ones lluminoses viatgen a través de l’atmosfera, estes es dispersen en totes les direccions degut a les molècules dels gasos atmosfèrics. Les ones corresponents al color es dispersen més fàcilment ja que col·lisionen més a sovint amb les partícules de l’aire, motiu pel qual veiem el cel diürn de color blau. A l’alba i al capvespre, el cel es torna roig degut que els rajos solars han de creuar més capes d’aire de l’atmosfera, dispersant-se per complet el color blau i deixant tonos rogencs.

El Sol es troba al centre del Sistema Solar i és la font principal de calor i llum terrestres. S’estima que el Sol té actualment uns 4600 milions d’anys, i encara que en pareixen una barbaritat, el Sol es considera una estrela mitjanament jove. Actualment, el Sol es troba fusionant hidrogen amb heli, activitat que desenvoluparà durant els pròxims 10000 milions d’anys. Quan l’hidrogen s’acabe al centre de l’estrela, es preveu que s’expandisca en tamany convertint-se en una estrela gegant roja. Però, pel moment, a més d’estar ocupat amb les seues reaccions nuclears, el Sol també té molta activitat en altres àmbits. Per exemple, degut al seu gran camp magnètic i a les seues reaccions de convecció, el Sol pot ejectar grans flamerades de matèria que són extremadament perilloses ja que poden fer malbé els circuits elèctrics i els sistemes de comunicació. Per esta raó, missions científiques con el satèl·lit ‘Solar Orbiter’ de la ESA i la NASA s’enfoquen en realitzar medicions detallades del camp magnètic sobre la superfície solar amb l’objectiu de caracteritzar l’activitat solar.

Independentment dels perills del Sol, la vida a la Terra ha evolucionat gràcies a esta estrela. De fet, la llum és un factor determinant en les activitats dels éssers vius, ja que activa una regió del nostre cervell que controla els ritmes circadians de la majoria dels éssers vius, humans inclosos, i per tant determina si són diürns o nocturns. Per altra banda, les plantes han evolucionat fins a ser capaces de poder aconseguir el seu propi aliment gràcies fonamentalment a la radiació solar. Amb estes dades, no hi ha cap dubte que el Sol és una font de vida i que la claredat del dia ens convida a viure mil aventures.

DIA DE FESTA, LA FESTA GROSSA.

EL DIA DE SANT JOSEP A SUECA

Amb ulls que parlen

Fa molt bonic observar eixa complicitat entre les escultures satíriques o «ninots de falla»

i les falleres acompanyades per algun faller

El dia 19 de març és el dia gran de la nostra setmana fallera. És un dia festiu; celebrem el dia de Sant Josep, el patró de la nostra festa, i com és tradicional a Sueca, El Perelló i el Mareny de Barraquetes, també li rendim homenatge. Eixe dia, de bon matí, ens despertem amb el soroll de la despertà junt a l’acompanyament de la música de les xarangues i també el volteig general de campanes. Tot és comboi i alegria i es respira un gran ambient de festa, fàcil d’apreciar als ulls de la gent.

Mentrestant, comencen els preparatius per a que tot puga lluir com el dia gran es mereix: el pentinat de les falleres, vestir-se amb la bonica indumentària fallera, el muntatge de les diferents mascletades, una per a cada comissió, parar taules per a quan van a arreplegar a les Falleres Majors, esmorzars després de la despertà o alguna xocolatà amb degustació de bunyols. També eixe dia se celebra el Dia del Pare i és un dia molt important. Es felicita els pares i també les persones que es diuen Josep o Josepa.

A les 11:30 hores, organitzada per la Junta Local Fallera, es fa la concentració de totes les comissions falleres a la plaça de Sant Pere per a fer l’ofrena de corones de llorer als suecans il·lustres, en honor a Sant Josep; aquest acte marca l’inici de l’últim dia de la nostra setmana fallera. Generalment, el dia de Sant Josep quan la primavera ja és a punt d’arribar, comença a fer bon oratge i llueix un sol espectacular que dona més vistositat a la desfilada de les comissions pel carrer Sequial. Però també pot ocórrer el contrari, que la pluja faça acte de presència i això desmillora molt la festa, provocant alguna llagrimeta als ulls de les Falleres Majors que tant han somiat amb la desfilada d’aquest dia.

ens despertem amb el soroll de la despertà junt a l’acompanyament de la música de les xarangues

Ben puntuals, amb una traca com a tret d’eixida, comencen a desfilar les comissions per l’orde corresponent, passant, en primer lloc, pel monument a Joan Fuster . Seguidament, passen per davant de l’Ajuntament on estarà el senyor Alcalde i els regidors i regidores que al final també s’afegiran a l’acte en companyia de la Junta Local Fallera. El carrer Sequial està molt ple de gent, que no es volen perdre el poder gaudir de la vistositat de la festa, la riquesa de la indumentària fallera, la bellesa de les falleres, els fallerets i falleretes amb la seua gràcia infantil, l’elegància de les Falleres Majors, la seriositat de les diferents comissions en la desfilada precedides pel seu corresponent estàndard, la Junta local Fallera amb les màximes representants del poble de Sueca, junt a les autoritats, i amb la música de les diferents xarangues. Tota una delícia per als sentits, la vista, l’oïda. Açò és viure les Falles!

En arribar al Parc de l’Estació, una paradeta al monument del Mestre Serrano per a fer la foto de rigor cada comissió mentre es dispara una traca. Finalment, les Falleres Majors de Sueca dipositen la corona de llorer davant del monument i es torna a disparar altra traca. El mateix faran en arribar al monument a Bernat i Baldoví .

Seguidament, cada comissió acudirà a la seua barriada per a disparar la mascletà. Fa molt de goig escoltar els trons de les diferents mascletades, apreciant com retrona tot el poble i escampant-se l’oloreta a pólvora.

Quan acaba la mascletà, és el moment de fer-se fotos dins del monument faller. Fa molt bonic observar eixa complicitat entre les escultures satíriques o « ninots de falla» i les falleres acompanyades per algun faller. També aprofiten per a fer fotos a la xicalla en el monument infantil. Totes les escultures seran cremades eixa nit de Sant Josep, excepte l’anomenat «ninot indultat»,

que es lliura de les flames. Per això volen aprofitar el moment demostrant l’estima al treball de l’artista faller que prompte desapareixerà entre les flames del foc. Unes imatges que criden l’atenció dels ulls crítics de la gent que passa i es para per a veure l’espectacle.

Després de dinar, uns al casal i altres a casa o a algun bar, acudeixen a les 17:30 hores a la capella de Sant Josep del col·legi de les Salesianes, on es troba la imatge del patriarca, per assistir a la tradicional Missa en Honor a Sant Josep, participant les Falleres Majors i el President de Junta Local Fallera de forma activa, ja que es poden llegir algunes de les lectures. Les Falleres Majors i les seues Corts d’Honor portaran mantellines i ja estan preparades per a fer l’ofrena de flors a la Mare de Déu de Sales en honor a Sant Josep.

El dia de Sant Josep de 2020 ens vam quedar sobtadament sense la festa de Sant Josep per culpa de la pandèmia, que ens va deixar sense la festa de les Falles. Sols es van fer algunes activitats online o pels balcons, com per exemple, alguns músics fent sonar pasdobles amb els instruments musicals. Eixe any, la festa de Sant Josep va ser un malson, moltes llàgrimes van brollar dels ulls de la gent.

L’any 2021 va ser un dia de Sant Josep molt especial i molt emotiu. Encara estàvem en temps de pandèmia i per a donar una xicoteta llum d’esperança als nostres representants, la Junta Local Fallera, va organitzar, de matí, una Missa en Honor a Sant Josep a l’església de Sant Pere. Repicant les campanes ben fort, comencem a entrar a l’església falleres i fallers, però per a poder entrar, la gent de Protecció Civil ens pren la temperatura i ens banya les mans amb gel hidroalcohòlic. En eixe acte sols podien entrar els representants de les comissions, els membres de la Junta Local Fallera i autoritats. A la porta de Sant Pere han quedat els amics i familiars. Fan la recepció davant d’una preciosa escultura del patriarca Sant Josep feta pel pare de Joan Fuster. En eixe altar i a la part dreta, la imatge de San Vicent Ferrer i a l’altre costat el patró d’Espanya, Sant Jaume

amb l’acompanyament musical de tabal i dolçaina. Davant de l’altar la preciosa pila baptismal. El silenci ompli Sant Pere com mai l’havíem vist. Sols tres persones assegudes per cada banc. Les guapes falleres, que ja es van quedar sense Falles al 2020, este any 2021 sols s’han vestit per al dia de Sant Josep amb les cares mig tapades per les mascaretes o tapaboques, sols es veuen els bonics ulls. Ulls que enmig del silenci parlen. Com els ulls poden dir tantes coses? Transmetre sentiments d’alegria, tristesa, de ràbia, d’impotència, de somnis trencats però amb l’esperança que prompte tot passarà.

Per la vesprada, es va fer l’Ofrena de Flors a La Mare de Déu de Sales, però també va ser un acte molt especial, ja que la cúpula del Convent estava de rehabilitació i per força major, la nostra Patrona es trobava a l’església de Fátima. També, i amb totes les mesures de seguretat, temperatura, mascaretes, gel, distància de seguretat, tota la gent fora. Dins, sols els representants, autoritats, Junta Local Fallera i membres de la Reial Associació de la Verge de Sales. Una situació que mai haguérem imaginat, però era una realitat i, enmig del silenci, sols es podien escoltar les veus de les lectures, i els ulls que sense parlar ens deien moltes coses. Un acte esborronador i en ell se’ns va oferir LLUM per a que eixa llum ens il·luminara i ens guiara en temps tan difícils.

Més avant, durant el mes d’octubre, i coincidint en la festa de la Verge del Pilar, sis comissions van poder celebrar Falles i van desfilar entre aplaudiments per davant de les Falleres Majors de València, que van tindre l’amabilitat de vindre a Sueca. Van resultar unes Falles emotives, encara que era el mes d’octubre.

El dia de Sant Josep de 2022, de matí, va ploure i no es va poder fer l’Ofrena de corones de llorer als suecans il·lustres. Sí es van fer les mascletades i, per la vesprada, encara que l’oratge no era massa bo, sí que es va fer la missa a la capella de Sant Josep i l’Ofrena de flors a la Mare de Déu de Sales, sense entrar dins del Convent (a la porta que es va muntar un entaulat per a l’ocasió).

Dedicar textos a la memòria històrica és emocionant, necessari i corprenedor. Valga aquest escrit per a recordar un temps que mai haguérem volgut passar i que ens ha fet comprovar com els ULLS han expressat sentiments des del més profund dels nostres cors.

ESTAR AL DIA.

LES TENDÈNCIES I LA VISIBILITAT DE LES FALLES

L’interés per les Falles de València creua fronteres al llarg del món i bona prova d’això són les dades que podem extraure de Google Trends.

L’interés per les Falles de València creua fronteres al llarg del món i bona prova d’això són les dades que podem extraure de Google Trends (ferramenta de Google que mesura la popularitat d’una temàtica) sobre el tema “Falles de València”.

Com es pot observar a la imatge superior, usuaris de tot el món, El Salvador, Hondures, Veneçuela... fins a una llarga llista de 46 regions, han buscat informació a Google sobre

Totes aquestes tendències i cerques mensuals que realitzen els usuaris de Google, ens donen l’oportunitat d’aprofitar l’ Internet de les coses (IOT: Internet of Things) per a donar a conéixer la nostra falla al món. Si sabem el que busca la gent, per què no poder utilitzar-ho per a promocionar la nostra falla?

les Falles de València al llarg de l’any. Sabem que, a nivell nacional, les Falles de València són més que conegudes però.. què busquen els usuaris a Google sobre les Falles?

Si analitzem les recerques més representatives durant el 2022, ens adonem que els usuaris busquen amb més fervor temes relacionats amb els premis, el programa de festes o la falla guanyadora. A més a més, recerques com l’ofrena, les revetles o el cartell de bous són també típiques.

Actualment, la millor forma de donar a conéixer una falla és a través d’Internet, ja siga amb una pàgina web, xarxes socials o amb premsa digital; les oportunitats que ens ofereixen les noves tecnologies en l’actualitat són infinites.

Si ajuntem el saber que busquen els usuaris interessats amb les Falles de València i una bona estratègia digital, podrem donar a conéixer al món la nostra falla.

FA DIA DE FALLES

«Fer temps de Falles» ens parla de les inusuals jornades càlides, quan els rajos del sol del migdia comencen a ser més calurosos.

Si en tot el món es tenen frases conegudes per a tot, els valencians en tenim una millor “Fa dia de Falles”. Poden faltar mesos per a març però quan a l’ hivern ens ix un dia primaveral, és la nostra expressió més col·loquial.

Dona igual si eres o no faller, tot el món la coneix. És com un respir profund: sabem que març ja està ahí, i això que en març igual ens plou de valent. Quan “fa temps de Falles” trau la gorra i les ulleres de sol, però no oblides mai la jaqueta.

A València existeix una expressió que descriu el temps de manera molt particular, un temps «de Falles». «Fer temps de Falles» ens parla de les inusuals jornades càlides, quan els rajos del sol del migdia comencen a ser més calurosos, però les nits encara són gelades.

Amb la fi de l’hivern, és probable que a principi de març, a València, s’arribe a temperatures diürnes de més de 20 graus i amb un cel completament ras. Temperatures que a mesura que avança el dia van baixant i requereixen d’una mica d’abric en entrar la nit, amb mínimes de fins a 10 graus. Aquest procés és el que es coneix a València com a «temps de Falles», perquè el fenomen coincideix habitualment amb la celebració de la festa josefina.

Si eres d’eixes persones que porta les Falles a la sang i sense pensar massa en quin mes estem, segur que, quan fa un bon dia, dius: “Fa dia de falles”. Això és el que diem els valencians quan fa bon temps i notem que ja arriben LES FALLES.

Xe! Quin dia més bo! No? No serà que fa dia de Falles ?

+ DE 20 GRAUS

LA MILLOR MANERA DE COMENÇAR EL DIA

La millor manera de començar el dia és escoltar en el primer acte, ‘’El Fallero’’, del nostre benvolgut Mestre Serrano.

ES FA DE DIA, SONA ‘’EL FALLERO’’ I TOT COMENÇA.

SÍ. JA HO SABEU. ‘’ LA DESPERTÀ ’’.

Darrere, van uns fallers tirant coets. Els músics tocant un pasdoble rere l’altre, i davant, els fallers ballant i passant-s’ho d’allò més bé. Tots junts, es dirigeixen a cals càrrecs més il·lusionats de la festa fallera, per anar, tot seguit, a fer el passacarrer de la despertà

La millor manera de començar el dia és escoltar en el primer acte, ‘’El Fallero’’, del nostre benvolgut Mestre Serrano . El nom diu molt però escoltar les melodies dels seus temes i el que ens fan sentir, ho diu tot. En el repertori de la nostra festa, tampoc no poden faltar: ‘’Paquito, el Chocolatero’’, ‘’Amparito Roca’’, ‘’Tercio de Quites’’... entre d’altres. A més a més, en aquestes Falles podrem gaudir en el repertori, del nou pasdoble: ‘’50 aniversari JLF de Sueca’’, compost per a tal celebració.

DIA REDÓ AMB MÚSICA FALLERA

150 ANIVERSARI DEL NAIXEMENT DE JOSÉ SERRANO SIMEÓN. EL MESTRE SERRANO

Retalls de premsa del Setmanari de Sueca

EL MESTRE SERRANO AMB MAXIMILIANO THOUS EN EL XALET DE EL PERELLÓ.

ELS AUTORS DE L’HIMNE REGIONAL

L’ESCULTOR SUECÀ, BELTRÀN, AUTOR DEL MONUMENT A JOSÉ SERRANO, DE L’ENTRADA DEL PARC DE L’ESTACIÓ

POCS DIES ABANS DE LA INAUGURACIÓ

EL FAMÓS AGRICULTOR, AFICIONAT A LA MÚSICA.

OBRA INÈDITA DEL MESTRE SERRANO

“Vals serenata”

concert per a violí, piano i la gamma de corda. Partitura molt inspirada en la qual ja s’ endevinava els dots musicals d’aquell xiquet de 10 anys, quan va compondre aquesta peça musical i que la seua família va guardar com un tresor.

Va ser estrenada als Vivers Municipals de València, com a part d’una antologia de José Serrano. L’ organitzador, i gran admirador de la música del compositor, Rafael Ibáñez.

(1980)

El Mestre Serrano volia que fora un pasdoble especial, amb caràcter popular, tradició i melodia de la festa de les Falles. El compositor va prometre compondre el pasdoble als amics del Cercle de Belles Arts de València però estava treballant amb la sarsuela “Los Claveles”, i no arribava l’oportunitat per al nou pasdoble.

Una setmana abans de Sant Josep, va rebre la visita d’un parent de Sueca i li va preguntar pel pasdoble que havia de compondre.

Després dels primers assajos de “Los Claveles” al teatre Fontalba (Madrid), es va seure davant el piano i van anar sorgint les notes i els compassos que ressonaven amb fortes vibracions en el buit del teatre.

“El Fallero” havia nascut al madrileny teatre Fontalba. Va poder haver-hi major improvisació i més “pensat i fet” en la creació del famós pasdoble?

La Societat Unió Musical de Sueca va organitzar una magnífica vetllada, amb obres de José Serrano. La banda va ser dirigida per En Nicanor Sanz i el concert va ser presentat pel President de la Societat N’ Andrés Sánchez. Va tindre lloc al teatre Serrano.

Concert molt aplaudit pels suecans i suecanes, així com per diverses Societats Musicals assistents de diferents poblacions de la Ribera del Xúquer.

En Francisco Serrano González, fill del compositor, va agrair amb emotives paraules l’homenatge que se li retia al seu pare. (1978)

“El Fallero” més valencià que el “Micalet”

“ 11 de març de 1978, concert homenatge al Mestre Serrano”

RECORDANT EL MESTRE SERRANO (15 GENER 1978)

En tota la seua obra musical queden reflectides amb ferma decisió les genials característiques d’un esperit profundament valencià, un poble ardent i senzill, que canta sempre…

Gran admirador de la seua terra, dels seus costums i tradicions, que van ser la seua font d’inspiració per a les seues composicions.

Deixa escrits més de cinc-cents números musicals disseminats entre les seues setanta produccions teatrals, himnes,

cançons i marxes. Era molt exigent amb si mateix, com a resultat va ser l’autor amb més nombre d’obres representades a Espanya i Amèrica.

Personalment, era amable i simpàtic, però molt exigent en la interpretació de les seues obres i no deixava passar la menor errada.

Tots els estius els passava a El Perelló, on solia pescar i jugar amb els seus nets, escoltant l’eterna simfonia de la mar.

XXV ANIVERSARI DE LA INAUGURACIÓ DEL MONUMENT AL MESTRE SERRANO (JULIOL 1983)

El 13 de juliol de 1958, es col·loca la primera pedra del monument al Mestre Serrano, al parc de l’Estació. Va ser presidit per l’alcalde de la ciutat, Don Manuel Serrano Pla.

Anys abans, s’havia constituït una Junta en pro del Monument al Mestre Serrano, impulsada per Paco Ferrer. En 1957 es va crear una comissió fallera, presidida per Manuel Ferrando i propiciada per Pepe Montó, que va convèncer els membres que el motiu principal era conscienciar l’Ajuntament, altres ens locals i el poble de Sueca, per tal que s’erigira un monument al Mestre Serrano. Fallera Major de la comissió, Pepita Meseguer Ferrando i Fallera Major Infantil, Maria Fernanda Osca Rodríguez.

L’escultor va ser Vicente Beltrán. I Va ser el mateix escultor qui va contactar amb l’empresa de València “Pedra i Marbres Tortosa” per a dur a terme l’execució del monument.

L’escultor Beltrán va fixar els seus honoraris en 75.000 pessetes, que no va voler cobrar. La Societat General d’Autors va donar 50.000 pessetes. I segons diuen, l’Ajuntament va donar una quantitat menor que la que es va gastar en taxes fiscals pels balls de l’Alqueria.

Actualment, li retem homenatge cada any, el dia de Sant Josep pel matí, portant una corona de fulles de llorer al monument. I cada comissió fallera visita i es fa la tradicional foto davant el Mestre Serrano.

VIDA I OBRES DEL MESTRE SERRANO (17 ABRIL 1983)

El 9 d’abril es va celebrar una conferència col·loqui sobre José Serrano. Van participar Rafael Ibáñez Villagrasa, el senyor Alonso, president de la Unió Musical, i el fill del músic, Paco Serrano.

La conferència va ser un èxit, així com, el col·loqui posterior sobre els aspectes i particularitats de les seues obres i dels seus principis en el món de la música, que van ser veritablement penosos.

La caricatura de la portada recull tots els títols de les obres de Serrano, sent obra del mateix Ibáñez. Els assistents a l’acte van ser obsequiats amb dibuixos-retrats del compositor, la inoblidable música del qual ha recorregut tot el món, portant els noms de Sueca, València i Espanya en el pentagrama etern de famoses i inspirades melodies.

“Rafael Ibáñez amb música del Mestre Serrano”

(27

juny 1980)

Rafael Ibáñez és més que un admirador i entusiasta de la música de Serrano.

La seua música porta un segell especial: apassionada melodia, creativitat, imaginació que sents en escoltar-la, una emoció que difícilment pots contindre.

Rafael vivia al costat de la casa on va nàixer Serrano. La seua obra favorita és “El mal de amores” i el “Vals Serenata”, que el va compondre el Mestre amb tan sols deu anys.

A l’homenatge es compta amb l’eminent violinista Abel Mus, amb els cantants Josefina Meneses, Martín Grijalba, Mari Carmen Ramírez i Evelio Esteve; acompanyats per una orquestra de quaranta professors, cos de ball i cor general. El gran músic, Amadeo Vives, va dir de Serrano: “Si Serrano sabera alguna cosa més que fer melodies, cap músic menjaria a Espanya… només ell”

La Unió Musical de Sueca a l’homenatge al Mestre Serrano (20 març 1982)

L’actuació de la Unió Musical de Sueca va clausurar l’homenatge al Mestre Serrano, a València.

A l’acte van assistir l’Associació de Jubilats de Sueca i en representació de l’Ajuntament, les senyores Monleón i Cerrillo. Van ser atesos amb molta dignitat per la direcció de “El Corte Inglés”, organitzador de l’esdeveniment. Sueca ha d’estar agraïda al gran establiment comercial, ja que durant set dies, en un escenari bellíssim, el nom de Sueca va ser repetit innombrables vegades, compartint protagonisme amb el Mestre Serrano, dins de l’ambient cultural de València.

A causa de l’èxit aconseguit, la Junta de la Societat, ha organitzat una conferència-col·loqui sobre la vida del gran músic suecà.

TAL DIA COM HUI...

DECIDÍREM FER UN CONCURS DE FOTOS FALLERES

Concurs de Fotografia Fallera, el poder d’una imatge

s difícil concebre la història de les Falles sense imatges. Les imatges falleres ens recorden la importància de la fotografia, que congela un moment per a l’eternitat i n’extrau l’espai i el temps, presentant-lo immòbil i, a més, tenint la capacitat de contar una història a través d’aquesta imatge. Aquest recull de moments especials, captats per la càmera, ens transmetran emocions o ens evocaran records, descrivint i informant-nos de la nostra festa fallera.

A més de fer visibles les Falles en tots els seus vessants, les imatges fotogràfiques també comuniquen, amb aquest llenguatge universal que pot ser entés per totes les persones, encara que no parlen el mateix idioma, perpetuant així el missatge.

La fotografia és, actualment, una pràctica incontrolada, espontània i molt fàcil de realitzar i compartir. L’accés al seu ús és lliure, senzill i immediat. El fet que estiga a l’abast de qualsevol, que siga lliure i que no hi haja unes normes que marquen unes pautes, fa que la fotografia vaja seguint els gustos propis de l’època, i actualment està marcada per les modes de les xarxes i dels instagramers.

Abans, la fotografia fallera estava més limitada a les fotos dels monuments fallers, dels representants de la festa i dels actes fallers d’àmbit privat (com l’àlbum familiar, per exemple). Actualment, la fotografia s’ha convertit en una pràctica il·limitada i va més enllà d’un entorn familiar o conegut, constituint, potser, d’aquesta manera, un nou concepte d’intimitat. Són fotografies espontànies, de vegades no tenen un interés concret, ni uns valors a transmetre, com diríem col·loquialment: “Hui ho fotografiem tot... no tenim filtres”. La qual cosa fa que hi existisca una gran quantitat de fotògrafs aficionats. A més, en fem ús sense tindre en compte la il·luminació correcta, l’enquadrament, la profunditat de camp... En resum, som del ditet fàcil.

I en aquest context, naix al desembre de 2013 el primer Concurs de Fotografia Fallera “Sueca en Falles”, amb la finalitat de fomentar i estimular l’activitat artística i creativa dels ciutadans al voltant de les Falles de Sueca, tot i gràcies a un grup de fallers i falleres de la falla Bernat Aliño, apassionats de la fotografia (d’entre ells la que signa

aquesta col·laboració), que proposaren crear-lo, degut a la gran afició i la quantitat de fotos que es realitzen als actes fallers, i que són un reflex i una font de la nostra festa. Era necessari guardar aquestes captures que després passaran a formar part de la història de les Falles de Sueca. I així va ser com va començar aquest periple, molt carregats d’il·lusió per poder mostrar l’esplendor de la nostra festa en imatges.

Com és bo i sabut, la tecnologia avança a peus agegantats i tots immortalitzem amb les càmeres i els mòbils qualsevol esdeveniment, acte o moment de la festa fallera. La fotografia, igual que el llibret, són de les úniques empremtes que perduren en el temps i en aquest recull de fotos premiades romandrà l’essència i el reflex de la seua època, i formarà, al llarg del temps, part de la història de les nostres Falles.

Actualment, les fotos que guardem als nostres dispositius, hem passat de comptar-les en centenars, a comptar-les en milers, i si no, sols hem de donar un cop d’ull a les nostres carpetes de fotos de l’ordinador i a les galeries de fotos dels mòbils, quasi sempre saturats d’imatges. Doncs bé, aquestes instantànies, algunes mal enquadrades, borroses o de mala composició, també hi ha algun accident fortuït, i sense buscar-les ni preparar-les, el resultat era una foto digna de premi.

El tema de les Falles era, sens dubte, exclusivament dedicat a tot allò relatiu a la festa, al seu ambient, a la seua gent, mostrant-nos tots i cadascun dels moments fallers, dels passacarrers, de la pólvora, del foc de la cremà , del sentiment de l’ofrena, del treball il·lusionat de la plantà i un llarg etcètera, i els participants són des de fotògrafs aficionats a fallers aficionats a la fotografia. Per finalitzar el concurs, ens trobem amb el veredicte del jurat i, seguidament, hem de poder muntar una exposició per mostrar totes les fotografies presentades, donant així més visibilitat si cap a les Falles.

Després d’elaborar les bases del concurs, comptant amb el patrocini de l’Ajuntament de Sueca, i l’entusiasme del seu Regidor de Cultura, ens disposàrem a buscar un jurat

qualificat. I trobàrem el millor! Tenim tot un luxe de jurat, que està compost per: Francesc Vera (professor de fotografia de la Facultat de Belles Arts de València, professor del Màster universitari de fotografia de la Universitat Politècnica de València), Nicolàs Llorens (Director d’Espai d’Art Fotogràfic de València) i Pep Aparisi (Coordinador del Foto Espai Gandia i dels cursos de fotografia del FEG i de l’Escola Superior Politècnica de Gandia). Des d’aquestes línies els donen les gràcies pel seu entusiasme, perquè sempre estan disposats a col·laborar donant-li suport, i perquè ells formaren part de la seua trajectòria des del seu inici.

Enllestit i posat en marxa el projecte, amb el recolzament de la Comissió, de la Junta Directiva de la falla i de la Junta Local Fallera, ens va fer sentir molt orgullosos i agraïts de poder contribuir amb aquest concurs a fer cultura fallera.

Deu anys consolidant el Concurs de Fotografia i mostrant les Falles en tots els seus vessants amb una salut envejable. Moltíssimes són les fotografies que han participat en el nostre concurs i això ens recorda que aquestes poden fer moltíssim més que documentar la història de les falles congelant un moment i guardant-lo, a més aconsegueixen transportar-nos i viure la festa de les Falles. La utilització de la imatge com a suport de la història de les Falles és molt important, degut a l’atractiu que aquesta ofereix en un món que confereix a l’aspecte visual una consideració cada vegada més gran i a Sueca no ens podíem quedar enrere.

Al novembre de 2020 i totalment immersos en la pandèmia, el nostre Concurs de Fotografia “Sueca en Falles” va formar part dels actes organitzats per JCF per a celebrar el IV Aniversari de la Declaració de les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, i dins dels pocs actes que es pogueren fer, degut a les restriccions sanitàries, el nostre Concurs es va poder realitzar i va ser inaugurat pels representants de la falla, les Falleres Majors

de Sueca i, a més, va assistir una representació de la Junta Central Fallera de València i la Fallera Major de València, Consuelo Llobell. Tot un luxe haver format part d’aquest aniversari del Patrimoni i, encara que les fotos eren la majoria dels arxius dels fotògrafs, ens va alegrar molt veure i respirar un poc de l’ambient faller que en aquell moment ens era privat.

Fent un balanç d’aquests anys d’organitzar el Concurs de Fotografia Fallera, podem dir amb molt d’orgull que la nostra exposició de fotos és de les més esperades, aclamades i visitades del col·lectiu faller amb una gran acceptació popular. Ens encoratgem perquè així siga i per poder seguir fent noves edicions després de celebrar el 10é aniversari.

Des d’aquestes línies, volem fer un gran reconeixement a les Juntes Locals i les falles que organitzen els Concursos de Fotografia Fallera i volem destacar la seua rellevància en formar part de les Falles, en visualitzar-les per arreu del món i, a més, fer cultura.

La fotografia és l’art i la tècnica que permet obtenir i guardar de manera permanent imatges. En l’actualitat és accessible a tothom i sempre extrau l’essència d’una època i uns moments únics i històrics. Encara que és una de les professions més artístiques, per a participar en el Concurs de Fotografia Fallera no necessàriament has d’estudiar per a captar les millors fotos, podeu simplement agafar una càmera i començar a practicar.

Animem tots i totes a seguir fent fotos falleres i, si en teniu alguna bona o molt bona, presenteu-la al concurs!

EL MÓN NO ES VA FER EN UN DIA HOMENATGE A PASQUAL CARRASQUER

La falla es va instal·lar a l’avinguda de Bernat Aliño, número 52, un lloc que continua sent l’emplaçament actual de la falla

Membre de l’Associació d’Estudis Fallers (ADEF)

La història de la Falla Bernat Aliño no es pot concebre sense l’aportació de Pasqual Carrasquer, el seu artista de capçalera durant més de quatre dècades, autor de 39 monuments realitzats entre els anys 1951 i 1996. Amb el seu treball i dedicació, Pasqualet , com era conegut per tots, es va convertir en el cor que va donar vida a aquesta veterana comissió de Sueca.

Carrasquer, que ens va deixar el juny de 2022 als 96 anys, era veí del carrer Bernat Aliño i davant del portal de la seua casa va plantar la primera falla infantil. Després de realitzar el servei militar (1946-1948) va continuar plantant falles fetes pel seu compte, que van despertar l’interés d’Antonio Mira, que al costat de Joan Bautista Carlos Mortes, més conegut com a Batiste, l’home del forn del Coriste, i altres sis veïns del carrer van decidir plantar una falla. I li la van encarregar a Pasqualet

La falla es va instal·lar a l’avinguda de Bernat Aliño, número 52, just davant del forn del Coriste i de la casa de Pasqualet, un lloc que continua sent l’emplaçament actual de la falla. Com a fallera major va ser nomenada Tonica Carrasquer Blasco, germana de l’artista.

Aquest primer monument, que tingué un pressupost de 7.000 pessetes, estava coronat per una figura al·lusiva a la justícia divina, amb una espasa a la mà dreta que assenyalava les taules de la llei, situades sobre una tela metàl·lica per la qual un grup de persones intentava ascendir al cel, encara que finalment “ningú entra en el Paradís de Déu perquè és més gran el pecat que els forats del garbell”, segons resaven els fulls amb l’explicació de la falla.

La temàtica girava al voltant de la pobresa, la fam, l’escassesa d’aliments, l’estraperlo, les guerres... i altres misèries que patia la humanitat. Una de les escenes representava el mostrador d’una botiga de comestibles, plena de productes com ara pernils, formatges, xoriços, sardines de bota... tant abellidors com inaccessibles per a la majoria de les famílies de l’època.

Una vegada plantada la falla, Batiste el Forner, dirigintse a Francesc ‘ El Fumigador ’, pare de Pasqualet , li va dir: “Tu hijo no ha nacido para entoldar naranjos y pulverizar plantonadas. Será artista fallero. ¡Y de los caros!”.

A l’any següent, Carrasquer va construir en aquesta mateixa demarcació ‘Entre becades’ (1952), una composició presidida per un llaurador que, assegut en una butaca, s’havia quedat mig endormiscat llegint un llibre sobre els canvis en els costums provocats per la vida moderna. En aquest segon any d’existència, la comissió de Bernat Aliño va fer president d’honor Antoni Puchades Casanova, el centrecampista que triomfava aquells anys en el València C. F. i en la selecció espanyola de futbol. Per a difondre aquest nomenament honorífic, el fotògraf Miquel Àngel López Egea va fer un reportatge per a la premsa i revistes de València amb imatges dels dos personatges més famosos de sueca en aquets moments: Puchades i Carrasquer.

Una altra falla destacada en Bernat Aliño va ser ‘ La roda de l’existència i la caravel·la pirata’ (1954), una composició coronada per un galió de tres pals. En un extrem del bauprés, suspés en el buit, penjava un salvavides en què estava assegut el ballarí pirata , un ninot que representava un veí de Sueca amb aquest malnom i que va ser indultat per l’Ajuntament. La falla Bernat Aliño conserva aquesta figura en el seu casal, protegida en una vitrina.

Uns altres projectes en aquest mateix emplaçament que romanen en el record són ‘A Sevilla en un cuet’ (1955), sobre els llauradors que van anar a dessecar 28.000 hectàrees dels marenys del Guadalquivir, al terme d’Isla Mayor; i ‘Llàgrimes falleres’ (1956), amb una cistella de pans, un element icònic que repetirà en altres falles fora de Sueca.

Després d’un parèntesi de tres anys com a conseqüència de la crisis agrària, la comissió de Bernat Aliño va confiar de nou en Pasqualet per a la construcció de les seues falles. Van sorgir així propostes de contingut social i local com ‘ A cent per hora i no es corba’ o ‘La circulació’ (1961) , ‘ Per la moda i el novell, la dona perd el cervell’ (1962) i ‘ Sueca de nit: coses i casos de cine’ (1964) , amb la que va tancar un nou cicle en aquesta comissió.

En una tercera etapa, a partir de 1970, Carrasquer va seguir fidel amb la seua comissió de Bernat Aliño amb propostes com ‘Sembrar hui i collir demà’ (1971), ‘ Posant les coses clares’ (1972), ‘ El temps’ (1973), ‘ Colors’ (1974) i ‘ Signes del zodíac’ (1975), unes falles en què l’artista insistirà més en la crítica social que en la política.

El de 1976 va ser un exercici excepcional, perquè la comissió de Bernat Aliño celebrava el 25 aniversari. Per a aquesta efemèride, Pasqual va fer ‘ Pensat i fet de les falles ’: un calder de grans dimensions com a cos central, amb 25 bunyols dins, i en el coronament un gegantí rat penat amb els anys 1951 i 1976 pintats a les seues ales esteses.

En 1978, amb la democràcia ja instaurada després de les eleccions generals de juny de 1977, Pasqual va dedicar el seu primer cadafal a la crítica política: sota el lema ‘ Els pardals bovos o Els pardals de la política’ , presentava uns polítics aprofitats que enganyaven els ciutadans amb falses promeses.

En els anys huitanta, Carrasquer alternava els temes polítics amb els costumistes en la seua comissió de preferència, amb propostes com ‘ Llenya al bombo’ (1980), sobre els embarassos no desitjats en les adolescents; ‘ Brindar, beure i oblidar’ (1981), ‘ Pallassades suecanes’ (1982) i ‘ Carnestoltes actualitzats’ (1985), amb crítiques a les polítiques municipals.

Encara que Pasqualet continuarà fent alguns coronaments en directe, a mitjan dels huitanta anirà incorporant figures que comprava en el mercat secundari del cartó que va proliferar a València en la dècada dels huitanta, amb reproduccions de peces com el felí que coronava la falla ‘Gat per llebre’ (1983) o del genet en ‘A cavall i picador no hi ha bou que els espante’ (1984), aquesta última amb reivindicacions locals com ara un hospital comarcal, el trasllat de la carretera N-332 fora del nucli urbà i aconseguir que la via del tren no es convertira en un dic de contenció en cas d’una inundació.

En els exercicis següents, Carrasquer, fidel a la comissió en la qual havia encetat la seua carrera professional, plantejarà nous temes socials com la legalització del joc en ‘ Els jocs d’atzar’ (1986), o rendibilitzarà esquemes compositius anteriors com ‘El pa de cada dia’ (1987), ‘ Carabassades’ (1988), ‘ Esperant pots fer-te vell’ (1989) i ‘ El temple dels disgustos’ (1990).

Les sis últimes falles en Bernat Aliño seran un clar exponent de la visió que Carrasquer tenia d’una societat que canviava a passos de gegant, i que ell, que estava a punt d’entrar en la setena dècada de la seua vida, intentava interpretar i reflectir a la seua manera en els cadafals.

Sorgiren així propostes com ‘ Al servei del poble’ (1991) , sobre la cadastrada que el ministre d’Economia i Hisenda, Carlos Solchaga, va intentar aplicar a final de 1989; ‘ Açò és la llet’ (1992), sobre l’ambició d’Hisenda per munyir els contribuents fins a deixar-los tan esquàlids com la vaca del coronament, a la qual se li marcaven totes les costelles; ‘ L’arbre del b é i del mal’ (1993), amb referències a un emergent José María Aznar (que arribaria a president del govern en 1996) i al pacte PP-UV que en 1991 va donar l’alcaldia de València a Rita Barberá; ‘ Ho tenim tot clar’ (1994), amb referències al nou impost sobre l’aigua potable; ‘ Els que han de donar llum, donen fum’ (1995), sobre el mal exemple de polítics de l’època com Mariano Rubio o Mario Conde; i ‘ La terra tota sencera és una gran cafetera’ (1996), amb una crítica al tancament del magatzem de fruites de Pascual Hermanos (i els centenars de llocs de treball que això representava).

Carrasquer tancava així un extens cicle amb Bernat Aliño, la falla que ell havia contribuït a nàixer i a la qual havia donat vida amb falles emblemàtiques que encara romanen en el record d’aquells que tenen més edat o que han repassat la història de la comissió.

Carrasquer, que es va mantindre actiu fins als 80 anys, va ser dels pocs artistes que va poder contemplar amb vida com la dedicaven un carrer al seu poble natal i com era el protagonista d’un llibre, “Pasqual Carrasquer, creador de falles”, escrit pel periodista Joan Castelló Lli, en el qual es recollia la seua trajectòria com a artista faller.

Va ser l’artista dels pobles, al qual acudien les comissions de nova creació o les que volien aconseguir un primer premi. Pasqualet sempre tenia per a elles una falla adequada als seus pressupostos: el mateix donava que foren modestos o que tingueren una dotació més o menys considerable. En el mateix preu incloïa no sols la falla, sinó també la disparà de traques i actuacions musicals en playback, en les quals ell era l’artista protagonista.

Però no sols va triomfar als pobles de la província (va plantar en una dotzena d’ells), sinó que també va aconseguir èxits considerables a la ciutat de València, amb un primer premi en la secció Primera i una participació en la secció Especial.

A sueca va plantar falles en quasi totes les comissions (Avinguda Espanya, Reis Catòlics, 18 de Juliol, Xúquer, Sucro, Mercat, Verge de Sales, Sol i Tarongers del Mareny, Plaça Cervantes, El Portal, Mariano Serrano Biguer i Xe Collons), amb la característica afegida de ser l’autor de la falla fundacional de la majoria d’aquestes comissions.

Apassionat de la pirotècnia, Carrasquer muntava i disparava traques, moltes d’elles de forma desinteressada, per a les comissions amb les quals treballava i en celebracions familiars i festes de barri Sueca. Era una tradició la traca que cada 12 d’octubre disparava davant de la caserna de la Guardia Civil de Sueca, molt prop del seu taller, amb motiu de la festivitat de la Mare de Déu del Pilar. Era president honorari de l’associació d’Amics del Coet de Sueca.

Pasqual Carrasquer Blasco, Pasqualet , romandrà sempre en el record de la Falla Bernat Aliño i de tots aquells que l’estimàrem en vida.

LA PRIMERA LLUM DEL DIA

-Sorolla, el pintor de la llum-

L’art de Sorolla destaca per l’ús de la llum en les seues obres.

El joc de les lluentors i ombres és un element comú en tota la seua obra.

“La llum és la vida!! Per tant, quanta més llum en les pintures, més vida, més veritat i més bellesa”.

“L’aigua era d’un blau tan fi! I la vibració de la llum era una bogeria. He presenciat el retorn de la pesca: les encisadores veles, els grups de pescadors, les llums de mil colors reflectint-se en la mar… em van proporcionar una estona difícil d’oblidar”.

“ Els pintors no podem mai reproduir la llum del sol com és en realitat i jo sols aconseguisc apropar-me a la seua veritat”

Aquestes paraules, resumeixen la fascinació que l’artista sentia per la llum i per la mar. Sorolla tenia la necessitat de sentir abans de pintar, i per a això treballava a peu de platja durant hores sense importar-li en absolut el sol abrasidor dels estius mediterranis.

L’art de Sorolla destaca per l’ús de la llum en les seues obres. El joc de les lluentors i ombres és un element comú en tota la seua obra. En la seua trajectòria cap al domini de la llum.

Aquest any volem recordar-lo, l’any 2023 és la celebració del centenari de la seua mort. El 10 d’agost de 1923 moria a sa casa de Cercedilla (Madrid) a l’edat de 60 anys , el pintor que va fer de la llum un dels instruments imprescindibles en totes les seues obres, veritables finestres obertes a la vora de la mar Mediterrània.

Joaquim Sorolla dibuixava com qui respira, sense esforç, a tota hora, com una cosa imprescindible per a viure. Plasmava tot allò que l’envoltava, en qualsevol situació. A vegades, traços en carbonet d’escenes que veia al carrer, unes altres, anotacions per als seus grans quadres, les que més, imatges de la seua vida íntima, que captava amb el llapis a manera d’instantànies. Una manera de guardar record d’aquells a qui més volia: la seua família.

Durant la joventut, va tenir un etapa realista i va estudiar l’impressionisme francés; el 1894 va viatjar de nou a París, i allí va desenvolupar l’estil pictòric denominat “luminisme”, que seria la característica principal en la seua obra a partir de llavors. Va començar a pintar a l’aire lliure, dominant amb mestratge la llum que, combinada amb escenes quotidianes i paisatgístiques de la vida mediterrània,

es reflecteix en obres com La volta de la pesca, La platja de València o Trista herència , obra per la qual va rebre el Gran Premi en el certamen internacional de París l’any 1900.

Al novembre de 1911 va signar un encàrrec per a la Hispanic Society of America, un museu i biblioteca d’investigació per a l’estudi de les arts i cultura d’Espanya, Hispanoamèrica i Portugal, amb seu a la ciutat de Nova York, per a crear un conjunt de catorze murals que decorarien les sales de la institució i que titularia Visió d’Espanya . Sorolla es va enfrontar a un projecte de proporcions gegantesques pel qual va haver de viatjar constantment per tot el país buscant les peculiaritats de la seua indumentària i els seus costums.

Ningú com Sorolla va arribar a “il·luminar” les ombres; era un veritable mestre de les ombres. Els trossos d’ombra en els seus quadres tenen delicats matisos, transparències, concordes de noble, neta i greu sonoritat.

Sorolla era molt precís en la seua manera de registrar en el quadre les hores del dia; de fet, per a ell aqueixa concreció en la llum de cada moment era crucial, i sovint es va servir de les ombres projectades per a reforçar la impressió general produïda per la llum.

▶ Sol de vesprada (1903), obra rotunda per la pròpia naturalesa de l’escena, l’esforç d’homes i animals, la seua lluita amb l’empenyiment de l’aigua i del vent. Fins i tot, estant enfront de la mar oberta, la composició és estreta, els cossos voluminosos dels bous i el pes de la lona de la vela omplin el primer pla. La llum del vesprejar crea ombres intenses, calfa els colors i dona volum als cossos. La llum rasant, que passa sobre l’aigua sense entrar en ella i la deixa fosca, un punt amenaçadora fins i tot en un dia de sol. És una llum molt acolorida, intensa i molt contrastada, que dona fortes ombres: l’efecte general del color del quadre és relativament fosc.

El reflex és un motiu favorit de Sorolla: les ombres dels banyistes reflectint-se en l’aigua de la vora de la platja amb un tracte magistral. També empra altres reflexos en arquitectures, duplicant-se en l’aigua quieta d’estanys o de safarejos, o en l’aigua fugitiva d’un riu.

1. Sol de vesprada (1903)

2. La bata rosa (1916)

3. Passeig a la vora de la mar (1909)

4. Les gropes (1916-Hispanic Society of America)

5. Mare (1895)

La llum filtrada en moltes de les seues obres és magistral. Sota el fullatge dels arbres i projectada per tot el llenç, va ser una altra de les formes de la llum que Sorolla va analitzar a fons. Ho va fer al llarg de tota la seua vida, però hi ha un moment en què Sorolla es recrea particularment en aquesta forma d’il·luminació: va ser durant la seua estada en La Granja, en l’estiu de 1907. Atent sempre a la llum, no havia deixat de fixar-se des dels jocs de les taques lluminoses, baix d’emparrats o canyissos, que assumeixen un paper protagonista en alguns quadres importants, com Cosint la vela (1896).

La brillantor és la recerca de l’efecte del sol sobre el blanc (pell blanca, veles blanques, vestits blancs, parets blanques). Els seus blancs no es repeteixen mai, però parlen expressivament de diferents tipus de llum solar sobre diferents tipus de superfícies i formes. Els blancs al sol van ser importants i arriben a considerar-se la seua marca. La llum és l’obsessió de la pintura de la seua època, però ningú va pintar com ell la seua brillantor sobre les superfícies blanques.

▶ Mare (1895): la llum sembla guiar-nos per la dolçor de l’escena, embolicant-la amb suavitat, com si fora la pròpia mirada del pintor. Estem ara davant un altre registre en l’ús de la llum, un ús emocional

1909 Ja en el zenit de la seua maduresa, Sorolla pinta alguns dels millors quadres de la seua producció: El bany del cavall, L’hora del bany, Xiquets en la platja o Després del bany.

▶ Passeig a la vora de la mar (1909), representa la seua dona Clotilde i la filla Maria caminant a poc a poc sobre l’arena, paral·leles al pla pictòric, amb la brisa cenyint al seu cos i movent les teles lleugeres... La il·luminació és de vesprada i les ombres s’allarguen cap a l’aigua; però la llum és suau, no arranca contrastos forts i les dues figures femenines resulten lleugeres, ingràvides. Hi ha tres protagonistes de la composició, el blau de la mar, l’ocre de l’arena i el color preferit de l’artista: el blanc.

▶ La bata rosa (1916) resumeix en si mateix moltes cerques de Sorolla al voltant de la llum. Sorolla, pròpiament, va considerar aquest quadre “dels millors que he fet en la meua vida”.

Aquells raigs de sol que irrompen entre les canyes i es coagulen sobre els cossos en taques gruixudes de blanc de plom, materialitzen la llum i li donen força, alegria i vida.

Empra ací tots els tipus d’il·luminació que li han fascinat sempre: els contrallums, les llums filtrades i esguitades, les penombres lluminoses; efectes més difícils de traslladar al llenç que les llums netes i brillants del ple sol, però que tenen l’atractiu de fer que la llum es faça molt present.

Aquesta imatge resumeix el mestratge que el pintor ha adquirit al llarg dels anys en el domini de la llum, però també l’emoció que suscita en Sorolla el joc de la llum i l’aparició de la bellesa.

▶ Elx, el palmerar i La pesca de la tonyina , (1916-1919) aquestes dues obres espectaculars pel que fa a la il·luminació (dins de la sèrie de la Hispanic Society). El primer, amb efectes de llum encesa i càlida vessant-se sota el fullatge, l’altre un fals contrallum, amb el sol caient sobre l’aigua resplendent al fons del quadre i el primer pla protegit per un tendal.

▶ Les gropes (1916- Hispanic Society of America). Com a símbol de la valencianitat, Sorolla tria vestits tradicionals de llauradors, les banderes de la ciutat, el templet de la patrona, les palmeres, l’horta i un cel blau lletós per a representar a València.

Un artista i pintor prolífic que va deixar més de 2.200 obres catalogades, la seua obra abasta quasi tres mil pintures, a més dels més de vint mil dibuixos i esbossos que va realitzar al llarg de la seua vida. La seua obra madura ha sigut etiquetada com a impressionista, postimpressionista i il·luminista, atés que ell mai no es va declarar impressionista.

I personalment, gaudir de llum de Sorolla de com la capta i la reflecteix en els seus llenços, m’enamora . Eixa llum tan nostra, tan mediterrània, i la seua execució amb la mestria de transmetre eixe instant fugaç i efímer, de fer una llum que expressara la seua pròpia emoció, és el que ha fet que moltíssima gent del seu temps i del nostre s’enamorara de l’obra del nostre pintor.

“Encara que tot estiguera petrificat i quiet, bastaria que es mogués el sol...per donar un altre aspecte a les coses....hi ha que pintar de pressa per a que no es perda l’instant fugaç que ja no el tornarem a trobar. .... la mar es mareja a cada instant i els núvols es deformen al canviar de lloc”.

Els seus quadres reflecteixen un tracte magistral de la llum, l’enquadrament i el color, tan personal com únic. Les pintures de Joaquín Sorolla atresoren tota la llum del Mediterrani en cada pinzellada, sense que existisca pinzell que continga tant de sol.

Bibliografia

• Joaquín Sorolla. Edmund Peel. Catàleg de l’exposició IVAM . Desembre 1989- gener 1990.

• Joaquín Sorolla, el pintor de la luz del mediterráneo

• Joaquín Sorolla, el pintor de la luz del Mediterráneo. J.M. Sadurní. 2019

• El arte de la luz. Catàleg de l’exposició del Museu Sorolla. Consuelo Luca de Tena.

BON DIA SI NO PLOU, I SI PLOU, LA DEIXAREM CAURE

Bon dia , dic, perquè tinc educació. I és que hui m’he alçat amb la xufa torta perquè estem vivint una situació que a tots ens sembla una mica forta.

No fa falta ser un gran endevinador, ni tampoc passar per una acadèmia, deien que anàvem a eixir millor després d’esta terrible pandèmia.

Pensàvem que tot havia acabat, que havíem salvat esta mala ratxa, però ens ha aparegut un allunat que de poder absolut s’emborratxa.

L’assumpte està prou rebolicat quasi a punt de pegar un pet, eixe nanet rus està mol xafat, i ens té a tots una mica fartets.

Per culpa d’este samarro que no alça un pam de terra a la gent li ha menjat el tarro provocant una estúpida guerra.

L’economia està fatal, ens ha portat a la ruïna i és que este carcamal em posa la pell de gallina.

La gent està aborronà , este paio està molt boig. Em fa més por que una tronà que pressione el boto roig i ho envie tot a fer la mà

Fa por anar al supermercat a fer la compra setmanal, veus que és una barbaritat quan mires el compte final: perquè t’has gastat mig jornal!

Ens han encarit l’oli, ara ens pugen la llum, també ha pujat el petroli, el poble està que trau fum i més marejat que l’allioli.

Cada cop és tot més car, la gent està ja molt farta, aquells que ho han d’arreglar ja tenen l’esquena coberta. Ja ho deia Bernat i Baldoví amb aquesta dita valenciana que ens aprofita també per a hui i que sempre dona en la diana:

Quan a Odessa i Moscou sonen els canons de bronze, l’arròs que hui està a nou, demà estarà a onze

Bon dia si no plou, i si plou, la deixarem caure

Després d’un dia faller intens i esgotador, apaga la llum, tanca els ulls, escolta el silenci de la nit… Acaba sempre el teu dia amb un pensament positiu, i ves-te’n al llit amb un somriure.

BONA NIT, CRESOL QUE LA LLUM S’APAGA

“A la lluna de València” – Toni Sendra

LA NIT

El tamany de la Lluna respecte a la Terra és responsable de molts fenòmens comuns als quals estem acostumats, com per exemple, les marees.

Guadalupe Cañas-Herrera

Investigadora postdoctoral a l’ Agència Espacial Europea

La nit. Formalment, els científics defineixen la nit com el període durant el qual una part de la superfície terrestre deixa de rebre llum solar i permaneix en l’obscuritat degut a la rotació de la Terra sobre el seu propi eix. I així succeïx. Cada dia, al final de la vesprada, el Sol s’amaga per l’horitzó i la llum comença a caure. Malgrat no veure el Sol directament, encara podem observar certa claror en el cel durant el crepuscle vespertí. L’explicació científica és la mateixa que per a les primeres hores del dia: la refracció dels rajos del Sol en les capes més altes de l’atmosfera terrestre és capaç d’il·luminar el cel. A mesura que la Terra segueix girant, els rajos que provenen del Sol continuen dispersant-se més i més en l’atmosfera, perdent intensitat i apagant finalment la superfície.

És precisament eixa esfera obscura sobre els nostres caps, on es comencen a albirar centenars de mils de diminutes llums que li atorguen al cel un aire juvenil, com si tinguera

pigues. Estes pigues són comunment conegudes com a estreles. Algunes d’elles són molt similars al nostre Sol, i altres moltes molt distintes. Existeixen estreles tremendament lluminoses, com Sirio A ( l’estrela més brillant de tot el cel nocturn a l’hemisferi nord), però també les xicotetes i extradenses nanes blanques, com Sirio B, la companya de Sirio A, que juntes formen un sistema estel.lar.

Comunment, es diu que “el Sol no ens deixa veure les estreles”. Però la realitat és que totes eixes xicotetes esferes brillants en el cel nocturn no són necessàriament estreles. Amb més d’aproximadament cinc mil estreles visibles a l’ull humà, el cel nocturn ens brinda una finestra a altres astres, com planetes i també galàxies. Les galàxies són conjunts d’estreles, gasos, planetes i pols. De fet, en una nit clara sense contaminació lumínica i amb bones condicions meteorològiques, és possible veure un dels braços de la nostra propia galàxia, la Via Làctia,

que es presenta com una banda de llum blanca i borrosa al voltant de tota l’esfera celeste degut a les nombroses estreles, però també al gas interestel·lar que conté.

A més de la nostra galàxia, a simple vista podem veure altres galàxies a la volta celeste, com Andròmeda i el Núvol de Magallanes. Les galàxies són objectes astronòmics molt interessants perquè, a part d’estreles, gasos i planetes, també contenen matèria obscura: un tipus de matèria que sols interacciona a través de la gravetat, no amb la llum. Al mateix temps, gràcies a les galaxies, hem descobert que el nostre Univers s’està expandint… i que cada vegada creix més ràpid! Es creu que la responsable d’esta expansió accelerada és una substància anomenada energia obscura, de la qual no tenim ni idea què pot ser. Juntes, matèria i energia obscures, representen quasi la totalitat dels ingredients del nostre Univers, i no sabem ni què són. Per això, nous telescopis, com el satèl·lit Euclid de la ESA, que es llançarà aquest estiu 2023, estudiaran milions de galàxies per a poder discernir la natura d’estos ingredients tan misteriosos.

Però, si existeix una reina indiscutible del cel nocturn, eixa és la nostra Lluna: l’únic satèl·lit natural de la Terra. La Lluna està plena de característiques curioses. Per començar, és un dels satèl.lits més grans del Sistema Solar, i en relació amb les dimensions del planeta, la Lluna és el satèl·lit més gran. El tamany gens despreciable de la Lluna respecte a la Terra és responsable de molts fenòmens

comuns als quals estem acostumats, com per exemple, les marees. A més, la Lluna està en relació síncrona amb la Terra; és a dir, sempre li mostra a la Terra la mateixa cara i té altra cara sempre oculta per a nosaltres. La localització del planeta Terra dins del Sistema Solar, junt amb la distància de la Terra al Sol i a la Lluna, fan que el tamany aparent en el cel del Sol i la Lluna siguen pràcticament el mateix. Esta condició li atorga a la Terra una situació molt especial, ja que podem presenciar eclipsis totals.

Tal vegada, siguen totes aquestes raons la causa per la qual la Lluna sempre ha despertat interés i certa fascinació. O tal vegada és el simple fet que la Lluna és l’astre més proper a la Terra, al qual sols es tarda en arribar uns mòdics 5 dies. Possiblement, per esta última dada, la Lluna és l’únic astre, més enllà de la Terra, al qual ha pogut arribar l’ésser humà. En la dècada del 60 es va iniciar l’anomenada Carrera Espacial que va culminar amb l’arribada del comandant Neil Amstrong i el pilot Edwin Aldrin a la Lluna. Curiosament, més de cinquanta anys després, l’interès per la Lluna ha tornat a aparèixer en el panorama mundial. La NASA ja ha posat en marxa el programa Artemis per a l’exploració lunar, que pretén enviar a la Lluna a la primera dona i a la primera persona de color. Aquest ambiciós programa té com a objectiu inspirar les noves generacions d’exploradors i explotar el coneixement científic. En resum, la nit inspira passions.

Les galàxies són objectes astronòmics molt interessants perquè, a part d’estreles, gasos i planetes, també Contenen matèria obscura

La nit de Sant Josep

EL FOC ALS ULLS, LES BANDERES AL VENT, FLORS AL MANTELL I UN SENTIMENT: LA NIT ÉS DELS FALLERS

Tots fora, expectants. Ella dins, radiant, assimilant, no importa res, sols que hui eixirà al món de la mà del seu pare.

Hi ha una nit a l’any que Sueca desprén una màgia especial. I supose que a tota la província, inclús en tota la Comunitat, però com en altres llocs no l’he viscuda, seria un atreviment parlar-ne.

És una nit que es pot sentir, escoltar, veure, olorar, palpar i que fa gust a l’últim bunyol de l’any.

Una nit que et desperta tots els sentits i et sacseja els sentiments és digna de contar i així ho faré. No sé si sabré transmetre com els pèls se’t posen irremeiablement de punta en xafar al carrer Mare de Déu, tampoc sé si sabré explicar el motiu de les llàgrimes caient en entregar el ram a la Mare dels suecans; no sé si sabré fer que el calor del foc traspasse el paper; tampoc sé si sabré, estimats lectors, fer-vos aplegar la màgia que es crea quan s’unixen les mans de tots aquells que desitgen ser acariciats per espurnes d’unes falles ben viscudes, no sé si sabré, però ho intentaré.

Amb tot açò, alguns ja haureu endevinat que parle de la nit de Sant Josep. Una nit fallera a més no poder, que comença amb una traca i una melodia ben sonada i acaba entre el foc que ha despertat un castell. El que ocorre entre tots dos instants... un món de sentiments.

L’EIXIDA DE CASA

El gran moment. Anem a casa de la Fallera Major, a recollir-la per a portar-la a somniar per última vegada. Tots fora, expectants. Ella dins, radiant, assimilant, no importa res, sols que hui eixirà al món de la mà del seu pare. La traca seca, sonora i contundent anuncia el seu primer pas. La Fallera ix resplendent al so de l’últim tro que porta el seu nom i, amb ella, les primeres notes musicals. Els aplaudiments omplen el seu cor, i el seu somriure; l’ànima de tots. Falleres, fallers i veïns s’unixen en un mateix compàs, el de “El Fallero”, i prompte, a l’uníson, com un acte innat, sona el “ xiqueta meua ...” més ben sonat de tot l’any i ella es convertix en l’ama del carrer, com li demana la cançó i s’arrima al caliu dels cors encesos en flama. Pren consciència del moment i el respira lentament. Es crea la màgia, és la cançó, és la multitud, és l’instant. I serà l’última nota la que els pose a tots en marxa, la cercavila cap a l’anhelada nit comença.

CONCENTRACIÓ D’EMOCIONS

De casa les Falleres Majors, directes a la concentració. Allí, ens trobem amb totes les comissions. Serà l’ultima vegada que ocorrerà fins la propera Crida , per això és especial. Busques els teus i omples l’espera amb alguna foto per al record. Observes l’escena: totes cansades

però contentes, emocionades per rebre el ram que prompte formarà part d’un bonic mantell. Com si fos la primera vegada, es pregunten com l’han d’agafar. Fa fred però dona igual. Disposades en fila, “s’heu de lluir bé”, i tots formats. Que elegants! De sobte, una traca sona i amb ella, “El Fallero”, de nou, el nostre tro d’avís, enfilem camí. Davant la comissió, el banderí.

UNA OFRENA AMB MOLT D’AMOR

Amb pas pausat però impacient, el que et passa pel pensament és que has d’assaborir el moment, però vols aplegar i veure la Mare de Déu, no vols que acabe, però saps que ho ha de fer. Camines, lluitant contra el vent, escoltes pasdobles de fons i un constant “De quina falla sou?”. Observes a tot arreu, tot falleres, tot fallers. Quanta emoció! Mires al vent, volen banderes de colors anunciant on bateguen els cors de les falles i somrius, estàs xafant el mateix sòl pel qual han passat altres comissions. I quan l’empedrat et desperta els peus, alces la mirada, i demanes al cel que el moment siga etern; és l’últim carrer, el carrer Mare de Déu, i et deixes portar... Una veu anuncia l’arribada

de la comissió. La llum es torna intensa, no són focus, il·lumina Ella, el seu mantell nu demana flors, li dones un bes al ramell i l’entregues sense pensar. És el faller qui el col·loca amb amor, “ València ” sonant de fons, corredor d’aplaudiments per a rebre a les Falleres Majors, un esclat de llàgrimes de felicitat, milers de cors no poden estar equivocats. Un any més, l’ofrena ha acabat.

SOPAR AL CASAL

Apressat. Si eres dels meus, hui toca Kebab; pizza o un entrepà, també val. El que siga, però de pressa, que la falla s’ha de cremar. Però també el sopar volem fer-lo durar. Serà l’últim de l’any. Estem cansats però no ens en volem anar i passen companys de falla pel teu costat, els abraces, o els dones la mà, una mirada de complicitat, potser no ho fas cap altre dia de l’any, però en eixe moment et naix, són la teua família d’un intens març; un març que prompte acabarà en cremà. Improvises una escena de disco-mòbil amb una cançó a l’atzar, et resisteixes a abandonar el casal, però una veu anuncia que ja s’ha de cremar, el foc no pot esperar.

LA CREMÀ

El 19 de Març aplega al seu final, sols has de deixar-te portar. Corrent, ja estàs davant del castell que donarà pas a l’encesa. Abans que vinguen els bombers, cremem la falla infantil. Estem els de casa, menuts i grans units, abraçant les flames, cantant les cançons que són nostres, impossible no emocionar-se. I quan el foc es consumix, s’escolta de fons un: “Qui bota la falla?”, i com si d’una orde es tractara, fallerets i falleretes ixen corrent, feliços donant bots prop d’eixe munt de cendra i ferralla que era la seua falla.

Acabat el moment de la xicalla, és el torn de la gran cremà, que aplega com un sospir. La metxa toca la pólvora i s’encén el cel en un esclat de colors, i ens amunteguem tots. Agafes els qui tens prop i toques la parca dels qui tens al costat, el seu tocar et transporta a les nits fredes fora del casal i somrius, és un moment tan especial com no en conec altre igual i el vols compartir, el vols abraçar i impregnar-te de la seua fugacitat.

I quan l’últim tro de traca toca la falla, una cortina de llums de pólvora t’encega i t’hipnotitza; sense adonar-te’n el foc s’ha apoderat de la falla que era, il·luminant els rostres dels fallers, que observen satisfets. Alguna llàgrima es fon amb el vent. No vols apartar-ne la mirada, però també et fa feliç girar-te i contemplar la felicitat dels teus.

I així, amb la pau que el foc dona, xarrem, mentre les flames arrasen amb l’art de l’artista faller, tranquil·lament, una anècdota, algun desig per a l’any vinent, altra cançó, un “podrien durar un dia més”, però sense llevar-li l’ull a l’escena principal.

Parem! El món es para un instant, ha caigut el ninot central, aplaudiments i ovacions, ara sí, el cicle va aplegant al final i tot ha eixit com havíem esperat, o millor si cap. Abans que s’apague l’última espurna, vols recordar tot allòviscut en un instant i mires els teus i somrius fort, te n’alegres de totes les falles que us queden per cremar.

Un huracà emocional corre per les venes dels fallers cada nit de Sant Josep. Eixa que es torna dia quan el foc, sense permís, entra valent a formar part del vent, en un exitós intent de perpetrar records d’un exercici faller i donar pas a nous temps. La nit en la qual pots sentir com València sencera plora, com València sencera riu. És la fi d’un dia inundat de música que, quan en silenci es torna, continua

sonant a dins teu, és el pensament fet melodia; la nit en què mires el foc de prop i et sents part d’un tot; una nit impregnada d’olor a gasolina, pólvora i cendra humida; la nit en què toques de prop la il·lusió; la nit que té sabor a un “fins prompte” que “açò ja està, xiquets”, a un “demà tornem a començar”, a l’últim bunyol de l’any.

Aquesta és la meua nit de Sant Josep, la d’una fallera qualsevol que batega al cor de la colla “Albaricoques” de la Falla Verge de Sales de Sueca. Tu tindràs la teua, per això és especial. La nit que et desperta els sentits i et sacseja sentiments, és digna de contar però no és comparable a poder-la sentir; viure-la és, per al cor d’un faller o d’una fallera, la carícia més gran.

QUI SOPA MASSA A LA NIT, NO DORM TRANQUIL AL LLIT

Cap faller ni fallera entendria unes festes sense el típic xocolate calent i bunyols de carbassa, cacaus i tramussos, entrepà d’embotit amb faves...

Què seria d’un dia de Casal sense estar envoltats de menjar? Cap faller ni fallera entendria unes festes sense el típic xocolate calent i bunyols de carbassa, cacaus i tramussos, entrepà d’embotit amb faves tendres, o un dia de bona paella... i tot ben regadet amb algo fresquet.

La gastronomia i les Falles passegen agafades de la mà, sent indiscutiblement inseparables.

Són dies de festa (i excessos) però cal tindre sempre present que una alimentació saludable i sostenible és possible tots els dies de l’any.

Des de xicotets, hem après com deuríem gestionar la nostra alimentació gràcies a la Piràmide Nutricional, un gràfic molt visual que mostrava quins aliments tenien greix, carbohidrats o proteïnes i en quina mesura els havíem de consumir. Fa uns anys, este punt de vista va canviar, i l’Escola de Salut Pública de Harvard va publicar un nou gràfic amb l’objectiu de desterrar la piràmide alimentària tradicional i millorar les pautes marcades durant tants anys. Esta nova figura planteja una estructura completament diferent, ja no es parla de quantitats sinó de com hauria d’estar dissenyat el nostre menjar a grans trets.

El Plat Saludable estableix que la meitat del plat hauria d’estar compost per fruites i verdures (preferiblement fresques i de temporada); i sols un quart per carbohidrats, al contrari que l’anterior piràmide. A més a més, afegeix que caldria que foren, majoritàriament, integrals. En últim lloc, i ocupant un 25% del plat, se situa la proteïna saludable (aus, peixos, ous, llegums i fruits secs), limitant la carn roja i processats càrnics.

La cultura espanyola és una de les que més tard programa els seus sopars. Existeixen, des de fa temps, estudis que afirmen que, per diversos motius, sopar en horaris tardans augmenta el risc de patir sobrepès i malalties cardiovasculars. Les investigacions apunten que este fet provoca una disminució de la despesa d’energia, augment de la gana i canvis en el teixit adipós. Així com una mala qualitat de la son. Segons els estudis publicats, el més indicat és fer l´última ingesta del dia 2 hores abans d’anar-se’n al llit.

Un son correcte, estable, saludable i reparador forma part també d’una dieta equilibrada.

Segons l’Enquesta Europea de Salut a Espanya de l’any 2020, un 16,5% d’homes de 18 i més anys i un 15,5% de dones pateixen obesitat. I un 44,9% d’homes i un 30,6% de dones pateixen sobrepès. Respecte a l’obesitat i sobrepès infantil, Espanya ocupa el tercer lloc a tot Europa amb una 14.2%, després de Grècia (18%) i Itàlia ( 15.2%), segons les dades de la OMS. I esta xifra va en augment any rere any.

No hem d’oblidar que l’activitat física juga un paper fonamental; és necessari mantindre’s actius. Una bona idea per fer exercici els dies de Falles, podria ser recórrer les diferents falles a peu o corrent.

Aquestes recomanacions són garantia d’una alimentació saludable, sostenible i respectuosa amb el medi natural, la qual millora la nostra salut, descans i benestar. No oblideu dissenyar els vostres menús fallers sans, sostenibles i saborosos.

A POQUETA NIT... IXEN

ELS “NOCTAMBULAIRES”

Decidírem constituir-nos en Associació Fotogràfica i organitzar i planificar treballs, sempre relacionats amb la nit.

El Grup Noctambulaires va sorgir anant a fer fotos a la lluna per l’any 2017.

Començàrem Toni Sendra i jo. Després, es va unir Juan G. Sanz, Lucía Solanes i Antonio Arias, un madrileny que passa les vacances d’estiu a la platja de Tavernes i que coneguérem per les xarxes socials i que hores d’ara està molt consolidat amb nosaltres.

En juny del 2019, decidírem constituir-nos en Associació Fotogràfica i organitzar i planificar treballs, sempre relacionats amb la nit, la lluna i també la fotografia de Lightpainting, disfrutant de les planificacions, viatges i tot el que envolta la seua realització (sopars també), així com de la companyia dels amics que participem.

És un grup tancat, ja que ens duem molt bé i el grup participa de totes les tasques, cadascú en allò que millor fa. Grup iNight

PASSAR LA NIT EN DANSA... MALALTS PEL BALL

És trist el fet de no poder estar, veure o tocar a desenes o centenes de persones que ens ajuntàvem en els festivals de balls regionals

Clavar la pota, agafar-te amb el peu canviat o amb les calces pels turmells, escoltant palmes sense saber per on sona, que et toque ballar amb la més lletja, pegar-li més que al ball de bastons, tindre més tristor que una festa sense ball o tindre dos peus esquerres… són frases relacionades amb el ball i que tothom podria associar amb aquell 2020 que passàrem. És trist el fet que significa no poder estar, veure o tocar a desenes o centenes de persones que ens ajuntàvem en els festivals de balls regionals i ens saludàvem amb una efusivitat nadalenca, encara que només hagueren passat uns pocs dies d’haver-nos vist el cap de setmana anterior. És un canvi massa radical que hem hagut d’assumir.

Em vaig adonar de quant trobava a faltar als meus companys del grup de ball el primer dimarts que no baixàrem a assajar, i el primer dijous que no ens quedàvem una mica més per preparar el festival del cap de setmana. Em vaig adonar de quant i de com havia canviat el món, quan vaig haver de triar roba per aixecar-me del llit en lloc de calçar-me el saragüell i les espardenyes com portava fent-ho gairebé tots els dissabtes o diumenges; que havia

de preparar-me l’esmorzar, en compte de menjar-me la ben coneguda panaeta ... que no havia d’oblidar-me d’agarrar la mascareta per anar al carrer en compte de no oblidar-me del mocador al cap, de les postisses a les mans i de la faixa a la panxa.

Com aquest nen de deu anys que descobreix que el llit no es fa sol o que la roba cal portar-la a la galleda de la roba bruta perquè màgicament no apareix planxada de nou a l’armari, em vaig adonar que m’havia de preparar el dinar del cap de setmana, perquè les habituals crestes i l’ampolla d’aigua que ens donaven a l’acabar l’actuació no estaven a les mans. El festival de Loriguilla, el d’Almàssera, la dansà de la Verge, el sarau de Siete Aguas, les rondes per Xàtiva o Alzira, els festivals i concursos, els certàmens, els viatges de cap de setmana a Jumilla i … tants i tants d’altres. Tot havia quedat enrere.

Descobrim un altre món nou, el dels balls i assajos per videoconferència. La nostra profe Sílvia ens va ensenyar el Trobo de Russafa per fascicles i en trossos de vídeo de menys d’un minut. Vam fer un vídeo motivador amb

un dels nostres balls més coneguts, el fandango d’Aiora, i fins i tot he arribat a aparèixer en el cartell anunciador de la dansà solidària d’Albal .... I això que no sóc ni d’allí.

Quan realment te n’adones que ets un “malalt del ball” és quan un plujós i trist dia d’octubre, amb poc ànim i menys ganes de seguir arrossegant el carro de la compra, sents per darrere de tu un soroll de postisses que et sona familiar, en una rítmica ajustada i coneguda. L’alegria acudeix al teu rostre, les teues mans alcen el vol, als teus peus els surten ales i just quan vas a començar a ballar el Bolero Pla de València ... .. te n’adones que aquest soroll de postisses venia de les peülles d’un parell de cavalls de la Policia Local que venien pel carrer de al costat.

Em vaig posar a riure de mi mateix i no m’importà que la gent em mirara, no em va importar haver corregut per arribar a la cantonada per veure si per allà venia Jose David o Mireia, Maria o Lucía, Josep o Neus, Tatín o MariPaz, Ana, Mònica o Tania, David o Joan, Jose Vicente o Sílvia, o qualsevol de totes les persones que conec del món de la dansa .... Encara que vingueren a dir-me que anava amb el peu canviat, o que eixa peça no estava al meu repertori.

Ensenyem-li al món que no hem de tindre por de la tempesta i podem aprendre a ballar sota la pluja; que estarem contents i tocant les postisses. Gaudim la vida perquè, si no afrontem açò tots junts, podem acabar com el ball de Torrent.

I benvingudes siguen les peülles dels cavalls, encara que només siguen per aconseguir un somriure.

Bona nit i bona hora i el sopar quan siga hora…

A l’entrepà del divendres deuríem d’anomenar-lo

“Entrepà Teràpia”, ja que carreguem piles de tan bé que ho passem

En llegir aquesta dita suposem que el sopar és el que més importa, però no és així, el primer és la quedada, la cerveseta d’abans de sopar amb companyia de la teua gent fallera, dels cacaus i les papes, el xupitet de misteleta i de seguida… a brindar!!! Ara demane jo, després em toca a mi, si tenim música de fons anem cantant, altra cerveseta, però ara amb olives, i a continuació, ve allò: “Què sopem?”

Com som unes comboiantes , sempre estem a punt per a la cuina: uns dies ens toca entrepà, pizza, altres sandvitx i hi ha dia dies que ni sopem, jajajaja, bé sí… papes, olives i cacau que això sempre entra bé, no falla mai.

Xarres amb uns, després amb altres que entren; realment, són sopars de tanta tertúlia que quan s’acaba no se sap si has sopat o no però… i tot el que hem xarrat i ens hem rist, quin millor entrepà que eixe?? A l’entrepà del divendres deuríem d’anomenar-lo “Entrepà Teràpia”, ja que carreguem piles de tan bé que ho passem, i agafem la setmana amb ganes ja de la propera reunió.

I ara parlant seriosament, en realitat, al nostre casal el que és menjar, mengem molt bé , o almenys els qui cuinem ho intentem, jaja. Fem un concurs de tapes on cada colla presenta la tapa segons la temàtica elegida, tenim un jurat que fa de catadors de les tapes i després, donem un premi a la més bona i a la més roïna: un pot de bicarbonat.

També fem jornades gastronòmiques la setmana d’abans de Falles. Es fan diversos dinars, la gent compra el tiquet del dinar i acudim a hora de cerveseta, fem tertúlia, veiem la mascletà televisada tots junts, dinem i a treballar, que encara queden uns dies per a les vacances falleres.

Els dies de Falles ja tenim un equip de cuiners que són “La canya de Picanya” cuinant , ens fan els esmorzars i dinars tots els dies de Falles i, per cert, els ix tot rebò .

Moralitat: que un sopar o un dinar faller al meu cau no el canvie per res, perquè les converses, rialles i bromes valen més que tots els entrepans que ens pugam fer la resta de l’any.

Per tant, bona nit i bona hora i el sopar quan siga hora… No patiu.

PASSAR LA NIT EN BLANC

Pareu-se a pensar: estar ingressat a l’hospital, sense la teua família i durant aquesta nit tan especial.

Per sort o per desgràcia, passar la nit en blanc és una pràctica que es dona prou a sovint en la meua feina. He viscut moltíssimes nits fora de casa però del centenar de nits que passe amb qui és la meua altra família, m’agradaria parlar d’aquesta passada Nit de cap d’any.

Sí que és veritat que, d’entrada, no em feia molta il·lusió passar la nit separada dels meus xiquets, però una vegada al treball i veure el que em vaig trobar, em va fer canviar d’opinió.

A la meua feina, la gent que la passa amb mi no ho tria, ja que es tracta d’un hospital, així que, pareu-se a pensar: estar ingressat a l’hospital, sense la teua família i durant aquesta nit tan especial.

Les meues companyes i jo tinguérem el detall, per tal que els pacients passaren una nit més alegre, de dur-los una picaeta de saladet i torró, i on tampoc faltà el refresquet i el famós “ Champín ”.

Veure la cara d’alegria dels pacients quan veieren la sorpresa no tenia preu; són moments com aquests els que em fan recordar perquè m’agrada tant la meua feina i fer tantes nits fora de casa.

Un dels moments que més recorde amb un somriure, va ser quan eixírem amb uns pocs pacients fora de la sala i vam anar al carrer per a que es desemboiraren un poc i

oblidaren per un instant la mala situació que estaven passant. De sobte, una doneta major agafà la meua companya i, amb un somriure d’orella a orella, li va donar les gràcies mentre ballava un pasdoble amb ella i, molt ocurrent, li digué que no li pegara tantes voltes que el Champín li havia pujat al cap. Immediatament, tota la resta que ens trobàvem allí, començàrem a riure.

Va ser un moment on crec que, tant sanitaris com pacients, oblidàrem on estàvem i pareixíem una quadrilla de gent que s’havia reunit per passar una bona nit.

Com no, quan arribaren les campanades, les passàrem junt a ells, seguides d’una forta abraçada i desitjant-nos el millor per aquest any que acabava de començar.

Evidement, totes les coses bones sempre s’acaben i ja em tocava fer la meua feina; la festeta que els havíem preparat havia de finalitzar.

Nits com aquestes, passar la nit en blanc és un plaer; sempre et fan veure que allò que en un principi sembla desagradable, pot convertir-se en algo que sempre recordaràs.

CANVIAR DE LA NIT AL DIA

No pots oblidar que durant un any la vida social és única i exclusivament fallera, deixant un poc de banda família i amistats.

Noelia Maestre Sanchis

Mamà de Nerea López i Maestre

Fallera Major Infantil de València 2022

“ Com pot canviar-ho tot una simple telefonada de la NIT al DIA”, és una frase típica que ha cobrat especial importància enguany per a nosaltres. Ja des del minut següent d’escoltar el nom de NEREA en boca de l’alcalde, vaig entendre que la nostra vida anava a fer un gir radical.

Una de les coses més impactants dels primers dies és com canvia físicament la casa, que s’ompli de flors ràpidament i així és al llarg de l’any. Per no parlar de com es van modificant les estàncies per anar col·locant tots els vestits de valenciana, alçaors i roba de particular que no caben dins, per més armaris que poses… i els “burros” van “creixent” a casa en poc de temps.

Però el que més ens va impactar va ser començar a tindre “agenda”, companya inseparable durant tot l’exercici, eixa per la qual no pots oblidar que durant un any la vida social és única i exclusivament fallera, deixant un poc de banda família i amistats que han d’entendre que hem acceptat un compromís de dedicació del nostre temps cap a València.

Entrevistes, protocol, agenda diària, visita a les indumentàries, tria de teles, una marató de proves tant de valenciana com de particular, triar adreços, pintes, preparació i habilitació de nous espais en casa per a anar col·locant, no només tota la indumentària necessària, sinó tots els records que, amb tant d’afecte li van oferint a Nerea, són algunes de les primeres coses que cal fer… sense oblidar que la vida laboral continua i que toca guanyar-li temps al rellotge cada dia per arribar a tot.

Del dia a la nit et trobes fent un màster en indumentària, perruqueria, organització d’esdeveniments, estilisme i, fins i tot, psicologia...

Però tot açò no seria possible sense eixes persones especials, eixos àngels, que ens han ajudat tantíssim i ens ho han fet fàcil, traient un somriure en moments de tensió, nervis, estrés,.. perquè sí, d’eixos moments, també hi ha.

Malgrat les dificultats, els imprevistos, les presses,.. a dia de hui continue fent un balanç positiu i agraïsc la sort d’haver pogut viure aquesta fantàstica experiència, per a la nostra família, però sobretot per a Nerea, que guardarà sempre en el seu record no només els llocs visitats, els actes tan bonics i especials viscuts, sinó el més

màgic d’aquest gran any, que són totes i cadascuna de les persones que ha pogut conèixer i l’han enriquit tantíssim. Només podem donar GRÀCIES i més GRÀCIES per un viatge que mai podrem oblidar i esperem que Nerea siga recordada com aquella xiqueta vitamina de les falles de la il·lusió, responsable, humil, agraïda, madura i incansable que es va entregar per i per a la festa que tant estima i l’ha feta immensament FELIÇ!

A ALTES HORES DE LA NIT

SOMNI D’UNA NIT DE FALLES

Les falleres i els fallers no sols viuen pel dia; ja que una vegada acabat els actes, toca gaudir de la festa que ens atorga la nit.

Josep Osca López

AC Falla El Portal

Les Falles, malgrat que “oficialment” abasten –generalment– des del 14 fins al 19 de març, duren, pràcticament, tot un any. És cert que, des d’abril fins octubre, els diferents actes estan dosificats i repartits, però és arribar a novembre i començar un camí on, segons vas avançant, et vas trobant més i més actes, reunions, visites de i un llarg etcètera.

La nostra festa sol eixir al carrer durant el dia, inundant-lo amb els colors de la indumentària valenciana, amb la música dels pasdobles interpretats per les xarangues i amb l’olor de la pólvora dels coets. Però, les falleres i els fallers no sols viuen pel dia; ja que una vegada acabat els actes, toca gaudir de la festa que ens atorga la nit. Els dies grans de la nostra festa es poden comptar amb els dits d’una mà, per això ja no sols tenim prou amb el dia, sinó que necessitem la nit també per esprémer les vint-i-quatre hores que té el dia durant les Falles.

Cau la nit i, després de desvestir-nos, pegar-nos una bona dutxa revitalitzant i enfundar-nos amb l’equipatge faller, ens dirigim cap al cau faller per gaudir primer, d’un sopar d’aixella i, després, d’una nit plena de música, rialles i, per descomptat, d’ingestes quantitats d’alcohol i altres substàncies. No, no vull fer apologia amb aquest text de l’ús de begudes alcohòliques o substàncies “il·legals” als lectors, però en esdeveniments d’aquest tipus –i no sols fallers, de qualsevol caràcter i en qualsevol data del calendari– tot va per l’aire.

Una nit fallera i, a més, suecana, pot rebre el nom de molts títols literaris, cinematogràfics i de sèries: des de “Cuatro bodas y un funeral” fins a “La que se avecina”, passant per “Psicosis” , “La Odisea” o “Apocalypse Now” . Encara que podríem estar fins demà traient títols que pogueren definir una nit fallera, emprarem el títol de la comèdia escrita

per William Shakespeare “Somni d’una nit d’estiu” . Malgrat que, de vegades, quan comença a acabar-se la nit fallera el remake més apropiat seria “Malson abans de Nadal”.

Una vegada el sopar es dona per finalitzat, s’alça la veda: mentre la majoria de fallers i falleres assalten la barra com els orcs ho feien durant la batalla de l’“Abismo de Helm”; sona la primera cançó mentre, amb presses i correres, els quatre fallers i falleres de sempre lleven les estovalles de paper, retiren la beguda sobrant i aparten cadires i taules per aclarir la pista de ball. Perquè clar, la resta estan fent fonda la barra i, els altres, amb l’excusa del cigarret després de sopar i la xerradeta pertinent –que en lloc de xerradeta és un míting que riu-te tu del dels partits polítics– tampoc trauen el cabet per a fer feina.

Una vegada el DJ de torn –perquè el pressupost per a cassalla ha deixat el de l’orquestra en inexistent– veu que la pista ja està preparada comença a donar-ho tot amb grans “temazos” : “Paquito el chocolatero” , alguna de les Azúcar Moreno, l’arxiconegut “Saturday Night” –de segur que amb aquest nom no la conegueu, però busqueu-la i sabreu quina és– o, en el millor dels casos, la mítica “Mi carro” . És el moment on els més majors tenen el protagonisme, ja que molts d’ells per nets, edat o que de bon matí estan al peu de canó en la despertada o preparant-nos l’esmorzar, marxen prompte. També dominen la pista aquells fallers i falleres que s’ho ballen tot; d’ací a quatre dies estarem ballant amb coreografia inclosa l’Himne de València –ja ho veureu i vos en recordareu de mi.

A mesura que avança la nit i l ’aigua amb misteri comença a fer efecte, tots ens desinhibim. I clar, els que estem baix els efectes del misteri no ens adonem, però sempre hi ha

alguna o algun Gran Hermano veu totes les situacions. Una nit fallera pot donar per a molt i pega més voltes que una rentadora centrifugant: passes d’estar jo feliç a tindre el cap dins del vàter tirant la torta de la primera comunió en menys que tarda a dir algú “ie, cassalla!”. Perquè sí, som així d’animals i, els i les de Sueca, encara més.

Però també he de dir una cosa positiva que té anar més passat que una rosca: tens la capacitat de relacionar-te en gent de la teua mateixa comissió amb la qual mai has parlat perquè, simplement, no pots amb ella. Cal no oblidar que entre els fallers i les falleres d’una mateixa falla no tot és pau i amor; entre quadrilles falleres hi ha trames i misteris dignes d’estar presents en “Amar es para siempre” –la continuació d’ “Amar en Tiempos Revueltos” , que si contem els anys ja podeu fer-se un compte del volum d’històries contades– i que marquen unes línies roges que, malgrat ser invisibles, sempre estan presents. I aplega l’hora de la nit on el salseo es converteix en el protagonista i comença el “Sálvame Delux” ; no ens enganyem, sense el xafardeig una nit fallera no és una nit fallera. Una nit fallera suecana té més intrigues i girs de guió que les set temporades de “Game of Thrones” i la primera de “House of the Dragon” ; i això és una veritat ací i a Lima. I, sense adonar-te, et trobes en el punt de no retorn: tancar el cau i anar a l’ after . Perquè, clar, des de les quatre de la matinada que tanquem el casal fins a l’hora de la “despertà” s’haurà de fer alguna cosa –i dormir no és una d’elles.

Cal destacar que si un faller o fallera sobreviu a tota una nit de casal pura i dura, haurien de donar-li el Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer i Brillants... però igual acaba venent els brillants per poder costejar-se una nit fallera –entre la pujada de la llum, del gel, de les begudes amb gas... sense nomenar res del cànon de l’SGAE–, i no vos comentaré que fer amb les fulles de llorer; vos ho deixe a lliure interpretació. Que no caiga en l’oblit el tercer grau que s’ha de superar el dia de després quan no te’n recordes de més de la meitat de la nit i la teua colla d’amics i amigues et posen al dia de tot allò que feres, passant de “somni” a “malson” en sols tres colpets de diferència.

Però allò que fa única a la nit fallera suecana és entrar en qualsevol dels setze casals fallers que tenim i gaudir de l’àmbit, de la gent que vol rebentar el seu casal perquè

fa un any que espera la millor setmana que pot tindre la vida de qualsevol faller i fallera. La germanor, perquè encara que rivalitzem per qualsevol concurs en què participem, les falles de Sueca, el Perelló i el Mareny de Barraquetes la respiren per tots els costats i les seues falleres i els seus fallers són les i els millors ambaixadors possibles d’aquesta.

I com he estat tota la nit descrivint una nit fallera suecana, cal reivindicar allò que és nostre, com el sainet, amb títols que podem escenificar moltes situacions en una nit de falles com “Sonata per a Renato” , “La falla no té un cèntim” ; “On està el president?” o “La barraqueta del nano” quan alguna cosa grossa passa al cau faller; “Un home casat” , “Deixa’m a la dona, Pepet” , “No és per ahí” o “Les desdiches de Tenorio” si ens referim a temes amorosos. Pel que fa a situacions inverosimils podem citar “De sacristà a torero”, “Nelo Bacora a Nova York” , “La meua dona és el llanterner” o “Els Sant dels Miracles” i, per a fer referència al fet que algú o alguna té la quota coberta de visites a la barra per al que li queda de falles tenim obres com “La mort del músic” , “Fes el favor de morir-te” , “La caigua del balcó” o “Colombraire de profit” . Estaria bé que, després de llegir-me, em comentàreu com són les vostres nits falleres –tant de Sueca com d’altres localitats–, ja que seria un debat ben interessant... per a quan una taula redona amb aquesta temàtica? Ho deixe caure...

DE NIT TOTS ELS GATS (O GATES) SÓN (PARDOS) NEGRES

La història de la humanitat està plena d’aquests episodis i personatges, com per exemple Hitler, Napoleó i ara Putin.

Si busques el significat de l’expressió, significa que a obscures podem ser enganyants i no preveure les males intencions d’algú que s’amaga a la foscor, perquè no es perceben els defectes com a plena llum del dia. Així, segons pareix, a les fosques tothom és igual o semblant, però sabem que no és així, i que la foscor ens confon. Les persones som tan diferents com la nit i el dia i el que ens pot semblar meravellós, per a una altra persona no ho és. O millor dit, depén de com es mire, del moment de la vida en la qual es presente aquesta situació, de l’edat que tinguem, o de l’estat anímic o físic en el qual ens trobem. Si tots pensàrem o reaccionàrem igual no seria normal, seríem màquines, no éssers humans.

El mateix passa amb les injustícies socials, per a unes persones algunes coses són tolerables, per a altres no. La igualtat, per exemple, entre homes i dones i entre éssers humans en general, la igualtat de tracte diríem, entre diferents races, discapacitats, trastorns mentals, malalties, etc. Reaccionem amb respecte o amb menyspreu, depenent dels nostres valors, de les nostres experiències, de les nostres capacitats, de la nostra realitat o del nostre criteri. Responem millor o pitjor davant d’aquestes situacions.

Analitzant el món en general, com ara la recent guerra d’Ucraïna, crec que no m’enganye si dic que la majoria pensem que és un desficaci, una cosa impensable hui en dia, matar per matar, envair un altre país, un país germà, perquè un psicòpata que mana vol un trosset més, perquè el seu gran país no és prou per a sentir-se del tot poderós. No ho entenem, però hi ha un bon grapat de persones que li fan costat, que l’ajuden, que lluiten per ell, per una nació que no necessita fer aquestes coses, que ja és prou gran i rica. No entenem com pot estar destruint ciutats, arquitectures meravelloses centenàries, matant persones sense més ni més i provocant odi i desestabilització econòmica arreu del món, perquè al cap i a la fi estem totes les nacions interconnectades. La Terra és una, única, i l’estem destruint.

El mateix passa també amb la impunitat dels assassinats masclistes i de totes les víctimes del maltracte, de la violència de gènere i de totes les violències contra les dones pel simple fet de ser això, dones. Està tan generalitzat per tot arreu i passa tantes vegades que ja ho tenim normalitzat i el que és pitjor, justificat. Justifiquem totes les coses roïnes

que passen al món, totes les violències, pensant que serà per alguna raó justificada, serà per alguna causa externa, serà per culpa de les drogues, de l’ alcohol, o pensem també que les guerres poden tindre una finalitat legítima. No obstant, només estan lluitant per una nació, per un país, per una bandera, per uns símbols que de vegades no són més que això, símbols creats per la humanitat per raons excèntriques d’un grapat de bojos. La història de la humanitat està plena d’aquests episodis i personatges, com per exemple Hitler, Napoleó i ara Putin, i el que més ens sorprén són les persones que els segueixen, que necessitem aquests líders per compte d’enfrontar-los.

I, si ens parem a pensar amb deteniment, seguim sense entendre perquè hui en dia la humanitat segueix fent aquestes coses i no aprén dels errors passats, fins i tot a risc d’una guerra nuclear i de la mateixa aniquilació com a espècie. Estem destruint la Terra i no ens adonem que la natura no ens necessita. Per contra, nosaltres sí que la necessitem a ella, i la necessitem sana i saludable.

Acabem de patir una terrible pandèmia que ha paralitzat el món i tampoc hem canviat, ni hem aprés res. Hem tornat a la normalitat com si res haguera passat, a cometre els mateixos errors, a entropessar amb les mateixes pedres. I és molt trist tot açò. En un món ple de tecnologia i avanços tornem a les mateixes males pràctiques del passat. Els cicles de la vida tornen, tot torna, el mal i el bo.

Recentment he llegit un llibre de la científica botànica i mestra universitària Robin Wall Kimmerer “Una trenza de hierba sagrada” . Robin és índia, descendent dels indis Papawatomi que habitaven Nord-Amèrica abans que anaren els anglesos i altres a saquejar-los i pràcticament eliminar-los, tal com férem els espanyols amb Sud-Amèrica. En aquest llibre es fa referència a les poques cultures i sabers de les tribus índígenes que queden i que estan intentant recuperar. Parla del llenguatge, de les tradicions, però sobretot, parla de la natura, de prendre d’ella sols el que necessitem, com feien els seus avantpassats i d’agrair a la terra tot el que ens ofereix, que la terra no hauria de comprar-se ni vendre’s i que hauríem de respectar els seus temps. Però això és una utopia, això no passa ni ha passat mai. L’ésser humà sempre ha buscat poder i posseir coses, animals i persones també.

Robin diu: “El Missatge de gratitud transmet els nostres respectes cap als parents no humans (referint-se a les plantes i animals); no cap a una entitat política, sinó cap a la totalitat de la vida. ¿Què ocorreria amb el nacionalisme i amb les fronteres polítiques si la lleialtat es dirigira cap als vents i a les aigües, que no coneixen fronteres, que no poden comprar-se ni vendre’s?”

Ho deixe per a la reflexió, perquè no, “de nit no tots els gats (o gates) són pardos (negres)”. Som diferents i alguns són bons i altres dolents. I jo crec, que de nit i de dia, som o hauríem de ser coherents i conseqüents amb les nostres

capacitats i les nostres limitacions, respectar totes les persones, i tots els éssers vius de la Terra, que ens donen aliment i ens fan companyia. I hauríem d’entendre que tenim un temps de vida i un final, que estem ací com sol dir-se “de paso” i que ens aniria millor si férem el possible per disfrutar i ser feliços amb el que tenim i amb les nostres circumstàncies. Com sol dir-se, el millor seria viure i deixar viure.

SEGUIM SENSE ENTENDRE PERQUÈ HUI EN DIA LA HUMANITAT SEGUEIX FENT AQUESTES COSES I NO APRÉN DELS ERRORS PASSATS

EL JOC, EL LLIT, LA NIT I EL FOC NO S’ACONTENTEN MAI AMB POC (EL JOC, EN GENERAL, SOL ENTUSIASMAR ELS PARTICIPANTS FINS A L’EXTREM DE CREAR-LOS DEPENDÈNCIA)

Espere que no es perda el costum dels campionats de jocs de taula i que cada any faller la roda torne a començar.

Malen Marqués i Inma Cejudo

Per tots és sabut que el joc, mal gestionat, pot crear dependència. Encara que depén de com siga eixe joc, es pot practicar sense perill. Per exemple, quan una colla d’amics o amigues es reuneixen al cau i juguen una partideta de truc, xamelo o parxís, eixe comboi que ens ix pels porus de la pell i eixes ganes de passar una bona estona, és el que fa que l’ambient siga perfecte i ens cree una sensació de benestar.

També, quan es juga en campionat faller, la competencia puja, però el bon ambient faller juga a favor; trobar aquella parella contra qui l’any anterior jugares i que si damunt li guanyares, voldrà la revenja o, potser, s’acovardisca i li passe pel cap no jugar contra tu .

Perquè al joc, tota estrategia val; això sí, sempre respectant les normes del joc. I és ací on entra la picaresca i l’estil de joc de cada jugador. I més encara, l’estratègia psicológica. Hi ha qui, entre xerradeta i xerradeta confon el contrincant. O, potser amb les rialles, se li passe una jugada estratègica que li faça perdre l’avantatge. Per això, existeixen les partides per parelles. Com diu la dita, quatre ulls veuen més que dos , i per això confiem en el nostre company, perquè a més a més, la victòria compartida sempre és més gran. I encara és millor si jugues en representació de la teua falla.

Per això, espere que no es perda el costum dels campionats de jocs de taula i que cada any faller la roda torne a començar, amb les mateixes ganes de gaudir de l’ambient faller que es viu al voltant d’estos jocs.

QUATRE ULLS VEUEN MÉS QUE DOS, I PER AIXÒ CONFIEM EN EL NOSTRE COMPANY

LA NIT PORTA CONSELL

Jo, o sobre tot jo, em traicione en la nit recordant totes les vides que no he viscut i soc

La nit sempre té alguna cosa a dir.

Les nits ens donen grans quantitats de pau, a nosaltres, aquells que durant anys hem fet o hem hagut de fer de pedra que rodola. Tornar a les nits inacabables, sense desenllaç, tement quedar-nos sense un impossible. Perdre’ns en els dubtes de la fosca ventura de la nit, i encara així, peregrins de nosaltres mateix, anar a la recerca de qui som.

Jo, o sobre tot jo, em traicione en la nit recordant totes les vides que no he viscut i soc, llavors, conscient que el meu únic país és la meua memòria, sense himnes, malgrat que moltes vegades m’agradaria oblidar.

Tota la nit faig nit, tota la nit escric, paraula per paraula jo escric la nit. I per fi ho comprenc: la nit esclata en els desitjos i en les dissorts, en els desacords, en els desequilibris, en els deliris. Ja ho comprenc… la nit ara busca la vida.

És quan dorm que hi veig clar els pocs dies que resten per fer o no fer, dir o no dir, viure o desistir, i la necessitat de no limitar-nos a contemplar les hores passar. Ara és el temps d’agafar les hores i fer d’elles foc i flama. Dos dies. La vida són dos dies. Cedir-la o lluitar-la, tu tries: t’arrossegues o somies.

Perquè hi haurà dies que el sol estarà fora i encara així ens vestirem de cendres; perquè arribarà la nit, i de nou, ho podrem tot.

PER LA NIT LLEONS

TOT CANVIA, RES CANVIA

La màxima que “Sense cassalla no hi ha falla” la duen fins a extrems insospitats.

Que la festa fallera ha canviat és més que evident. Que el model de borratxera imperant els darrers anys mana per damunt de tot, està molt clar. Arrere queden eixes Falles de 2021, que per necessitat van haver d’adaptar-les al dia i que tots auguraven com un model de canvi, res més lluny de la realitat, el “per la nit lleons i pel matí cagallons” continua sent la frase més pronunciada als casals en vore com aquells fallers que prengueren per assalt la revetla nocturna, acudeixen al casal a l’hora de la paella.

Anem per parts, si continuem així, haurem d’anar pensant a eliminar les despertades, i de pas estalviar en coets i xaranga. Molts dels fallers i falleres, prefereixen ser pardals nocturns a la recerca de preses, això sí, sempre animats per eixe aiguardent sec i molt fort de nom cassalla i de cognoms, Cerveró, Tenis, etc.

Parem-nos a pensar un poc. Els tres dies de falles són durs d’aguantar, sobretot si venen després d’un mes on hem passat crides, cavalcades i l’activitat al casal ja ha sigut frenètica.

Les Falles, en l’àmbit de les celebracions, es podem definir de moltes maneres: són plantà , passacarrers, ofrenes i misses, lliurament de premis, esmorzars,

dinars i sopars als casals, revetles nocturnes amb orquestres o discomòbils fins a arribar a la cremà .

És evident que cadascú viu la festa diferent. Hi ha qui mesura la seua quota al llarg dels 365 dies i altres qui se la beuen en tres dies.

Els menuts són la innocència de la festa, aquells que es passen els dies jugant, tirant coets i embrutant-se la brusa. Són també, probablement, els qui més senten la festa quan van desfilant. Per tant, amb ells no va el títol d’este article.

Els joves i els no tan joves són probablement els qui més han canviat en l’engranatge d’una comissió. La màxima que “Sense cassalla no hi ha falla” la duen fins a extrems insospitats. Com ve he dit al principi, el model de borratxera sembla que és l’únic que els preocupa. Tanquen els casals i les revetles i potser arriben alguns, en males condicions fins a la despertà , però en acabar, el cos rendit i embriagat d’alcohol cau a plom i fins a la vesprada-nit. Per tant, el dia no els interessa. Cal afegir que, fins i tot, algun músic de les xarangues no arriba a hora a les despertades; en este cas caldria recordar-los que el faller disfruta perquè paga quota i el músic treballa perquè percep un sou.

En arribar a la classificació mitjana-alta de les edats, trobem als fallers que més disfruten d’allò que podríem dir la festa; passacarrers, visitar les diferents comissions, desfilar en els diferents actes, fent usufructe com cal del casal i fins i tot, viure amb molta mesura un poc la nit.

Les falles des que soc faller, anys 70, han canviat molt. Ens hem massificat i es viuen d’una altra manera. En el debat podríem apuntar: Per què atrau tant la falla? Com podríem articular un model més sostenible de festa? Més amable amb el veïnat, sense tants envelats, sorolls nocturns, brutícia, talls de carrers. Cal reflexionar molt, crear una festa del segle XXI. Ens hem quedat en l’immobilisme més ranci, parlem molt d’igualtat i inclusió però sembla que siguen declaracions de bones intencions.

En fi, el fet que m’ha dut a la reflexió és el model actual en el qual ha esdevingut la festa. Desgraciadament, i amb el més inalterable dels immobilismes, continuem a hores d’ara amb el “per la nit lleons i pel matí cagallons” , l’alcohol i altres cosetes tenen la culpa. Per a mi, la festa és molt diferent.

“PER LA NIT LLEONS I PEL MATÍ CAGALLONS”, L’ALCOHOL I ALTRES COSETES TENEN LA CULPA

HI HA MÉS DIES QUE LLONGANISSES I MÉS SETMANES QUE BOTIFARRES

Les persones que s’alcen matí mostren majors nivells d’ afecte positiu (inclou alegria, bon humor, optimisme, entusiasme i amor)

Si de dia vols profit, que no et trobe el sol al llit Però sempre amb una raonable mesura.

Sempre s’ha dit que :“A qui matina, Déu l’ajuda”

“Llaurador matiner ompli el graner”

“Qui s’alça de matí, pixa on vol”

“L’ocell matiner troba el cuc primer”

“Matinar tres coses fa: ric, sa i bon humà”

“Qui no s’alça matí, no va a missa ni al molí”

I majoritàriament es creu que alçar-se prompte és més saludable i beneficiós, estant associat a idees positives com la responsabilitat, laboriositat i l’energia positiva. El seu oposat –quedar-se al llit fins a les deu o les onze del matí– també sol ser vist com el contrari, un senyal de peresa, incompetència i fins i tot immaduresa.

Però hi ha un horari recomanable que es puga aplicar a totes les persones?

Tenim estudis que avalen aquesta suposició: en 2008, la Universitat de Texas va donar a conèixer una estadística segons la qual els estudiants “matutins” tenien un rendiment acadèmic significativament millor que els nocturns. Aquests resultats es van basar en enquestes realitzades a 824 estudiants, els quals es van classificar a si mateixos com a “matutins” o “nocturns” en funció de a quina hora del dia se sentien més productius o a quina hora s’alçarien o ficarien al llit si mancaren de tota restricció.

Un altre treball realitzat per científiques canadenques assegurava que les persones que s’alcen matí mostren majors nivells d’ afecte positiu (un índex que inclou elements com alegria, bon humor, optimisme, entusiasme i amor) que aquelles que s’alcen tard. El títol de l’article –publicat per la revista de l’Associació Psicològica dels Estats Units– era

“Feliç com una alosa”, perquè amb el nom d’aqueix ocell, alosa, és com se sol cridar a les persones matineres. Les noctàmbules es coneixen com a “mussols”.

Hem vist les diferents opinions i estudis a favor d’alçar-se més matí i ara valorarem l’opció d’alçar-se més tard:

Tens una relació d’amor amb el teu coixí?

Et regales 10 minuts més de l’hora que li poses al despertador?

Se t’apeguen els llençols i no pots desapegar-te’ls?

No renuncies als teus somnis, segueix dormint!

Dormir és un plaer; no renuncies als plaers que ens regala la vida i dorm més si tens son.

A qui matina, Déu ja no l’ajuda..... queda’t 5 o 10 minuts més al llit. .

Un estudi de la Universitat de Westminster (Regne Unit) demostrà que matinar és perjudicial per a la nostra salut, ja que aquelles persones que es desperten matí, solen patir major estrès, migranyes, dolors musculars, refredats i mal humor. L’estudi també assenyalava que aquestes persones tendien a posseir una major capacitat de concentració i d’estar més ocupades durant el dia. Els tranuitadors, en canvi –segons aquest treball–, solen tindre menys ocupacions i estar més tranquils.

Aquest i altres estudis són la base del llibre The Morning Myth (El mite del matí), de Frank J. Rumbauskas, el subtítol del qual resa: “Com els noctàmbuls poden ser més productius, tenen més èxit, són feliços i saludables”.

I és que, en realitat, no hi ha una veritat única que puga aplicar-se a totes les persones. Per què? Doncs perquè hi ha aloses i hi ha mussols, i això no és una cosa que es puga triar, sinó que ve en els gens.

Les Falles són una festa per a no dormir, ja que es gaudeix el dia i la nit. S’intenta despertar, des de les 8 del matí i amb pólvora, tota la barriada per assaborir amb intensitat d’un veritable dia de Falles, on s’esprem cada segon al màxim. Les dues opcions estan contemplades en la nostra festa, el matinar i el dormir. Alguns, ni tirant una bombanuclear a la porta de sa casa, es desperten (sobretot els que no han dormit en tota la nit gaudint de la festa nocturna).

Resumint, existeixen dos tipus de persona; pel matí, els qui s’alcen plens d’energia des de ben prompte, i els qui, per contra, els costa obrir l’ull. Si eres dels segons i això de matinar no va amb tu, ja tens l’excusa perfecta per poder odiar tothom de bon matí. I és científica!

“No per molt matinar comença el dia més primerenc” Bo de tot açò què en penseu? Matinar a València és bo perquè en Aclarir-se el dia

Podriem dir que els valencians som uns privilegiats ja que podem gaudir de molts dies de sol i bones temperatures a la nostra terra, però malgrat això també tenim uns dies no tan bons.

I ara em ve a la ment la cançó de Raimon que diu ‘al meu país la plutja no sap ploure…’ quanta raó hi ha en ixes lletres, no?

O pot ser que l’oratge siga com nosaltres els valencians, que vivim amb intensitat… i quan fa calor, en fa i molta! I quan plou també ho fa en gran!

En gran també es com vivim la nostra festa fallera, ploga o no, nosaltres ixim al carrer encara que siga amb brusó.

L’oratge juga un paper important en el món de les falles, però un dia gris pot acabar aclarint-se i deixar ixir el sol i al mateix temps ixir els fallers, però sino, sense cap dubte la festa la farem igualment al cau.

I tant al cau, que farem festa! Però també…. A LA NIT, SOLS PUGUES, PUJA AL LLIT .

Tot faller sap que els dies de Falles són molt intensos, tothom vol anar a tot, no vol perdre’s res. Tenim el faller que a trenc d’alba va a la despertà, a llençar algun masclet matiner per ficar en dansa al veïnat o fins i tot per tastar un xocolate ben calentet o un bunyolet ben elaborat, com sempre, amb molta cura.

Altres, com és tradició en aquestes festes, arribaran a l’esmorzar i agafaran forces per fer un bon passacarrer al solet i que els permetrà lluir-se amb la indumentària fallera.

També tindrem els qui apareixeran a hora de dinar,

Aquesta expressió solia referir-se als diners. Fondre’t el que tens ràpidament, fa que després et falte fins per allò que és precís. Però també té sentit per a descriure altres excessos. Els dies de molt són vespres de res, si no dosifiquem. Pensem només en l’ara. Això val per a l’energia, per al temps, per als diners, per a la festa... Val per a qualsevol recurs que calga administrar durant un temps.

Si el recurs “es gasta”, necessites veure com anar reposant-lo, en tant continues avant. Aquesta dita ens adverteix perquè tinguem més control i prenguem consciència. Comencem amb una cerveseta, seguit d’ algun que altre xupitet... i així, va passant el dia. Aplega la nit i canviem la cervesa pel gin, ron, etc. La nit és llarga

No serà que anit te’n passares i ara ho estàs pagant? Vols seguir demà? No ho gastes tot hui.

Quanta raó en eixes paraules però és que AQUEST MÓN SÓN QUATRE DIES

-Dolors Ortells Rubio-

… i cal aprofitar-los, restar importància a les coses més serioses i gaudir de cada moment.

I d’aquest tema, els fallers i falleres som uns experts; uns vertaders especialistes en fer una gran quantitat d’esdeveniments i festa, en un temps rècord.

En la setmana fallera, els dies tenen una intensitat, que caldria que foren de 48 hores .... Bé, millor no, perquè encara faríem més activitats. Què us he de contar?

Despertà, esmorzar, passacarrer, dinar al casal, altre passacarrer, sopar, discomòbil.... i si eres fallera, has de buscar temps per a perruqueria, potser maquillatge, i penses: Quan em podré dutxar? Perquè de vegades és difícil, de debò, trobar el moment.

Reflexioneu. Quin col·lectiu, agrupació o colla de gent aprofita tant el temps? Sense oblidar que la resta de l’any, les falles també ens dediquem a playbacks, sainets, fer llibrets i fer cultura.

No oblideu: El temps que es gaudeix, és el veritable temps viscut.

Ja ho crec però… EL DIA MENYS PENSAT

-Tania Fos-

Aquesta dita ens aporta esperança, ja que després d’aquests últims anys plens de dificultats per poder viure unes Falles sense cap mena de restricció, tots els fallers i falleres sabien que el dia menys pensat tornaríem a viure-les tots junts.

I així ha sigut, hem tornat a sentir el soroll de les mascletades, l’olor a pólvora, el so de la música, hem vist desfilar la millor indumentària valenciana, omplint tots els carrers del nostre poble de llum i colors.

Les Falles són una festa de la qual cada persona tindrà una definició diferent, de vegades podrà ser curta, però tot faller sap el que es pot viure durant tot l’any a les distintes comissions.

Hem fet una molt bona reflexió i ens aporta LLIÇONS DE VIDA

-Dolors Ferrando-

“ Jo voldria tindre la teua edat i saber tot el que sé ara.” Quantes vegades li ho he sentit dir a ma mare! I sempre li conteste el mateix: si ho saberes, no tindries la meua edat. Perquè viure es tracta d’això, d’aprendre dia rere dia, d’anar acumulant experiència i saviesa, però quan toque.

En cada etapa de la vida sabem unes coses i en desconeixem altres. Anem vivint, anem equivocant-nos, anem refent-nos, anem farcint-nos d’experiències positives i negatives, de sensacions, de sentiments nous i desconeguts, d’emocions i de lliçons de vida; tot açò ens ajuda a definir la nostra manera de ser i de viure. No sempre cal saber-ho tot. La vida, a glops.

GUIA COMERCIAL

JA NO SABEM SI ACOMIADAR-NOS

O DIR “FINS L’ANY QUE VE”.

SEMPRE QUE ENS ACOMIADEM, TORNEM A CAURE DE PLE.

HEM DE DONAR-VOS LES GRÀCIES,

I NO ES RELAXEU MOLT,

QUE EN DOS DIES JA ENS TENIU ALTRA VEGADA...

PEGANT EL PASSÓ.

MOLTÍSSIMES GRÀCIES PER TOT, PER FER MOLT MÉS FÀCIL LA NOSTRA LABOR.