(Del poemari D’arbres, flors, fruits i llavors…)
—Els albercoquers pensem en blanc i rosa:
des de sempre.
I els homes donen fruits de tots els colors:
en vers i en prosa.
—Albercoquer groc
t’he obert pel solc.
Albercoquer dolç,
tu ets com ets,
jo sóc com sóc.
Filed under: Poesia |
Lo Finestró 
Deixa un comentari