Atzebib

Atzebib , acebib, acebibe, acebiu, adzebib, atzabib, azebibs, azibib, zibibbo, tzbib, adzebrons, azebit, atçabib, atzembles, zabib: Cast. "pasas", "acebibe", del ár. "al-zabib" (uvas o ciruelas pasas, elaboradas secando al sol los racimos o escaldándolos con lejía.). Del periodo medieval fueron famosas las pasas valencianas y mallorquinas. Ferrer ha estudiado su consumo, exportación y elaboración, destacando en Valencia la zona del sur del Júcar, como la productora por excelencia. Este alimento, junto con los dátiles y piñones, no podía faltar en la mesas de invierno como base importante de la dieta medieval. (FERRER, Figues, panses, fruita seca i torrons, 191-192)

-Bibl.: DOZY, Glossaire, v. "acebibe", define como "de raisins secs"; BALARI, v. "atzabib"; AGUILO, v. "atzebib"; EGUILAZ, Glosario, "acebibe" f.; DCVB, "atzebib".véase en este enlace; DCECH, "acebibe", uva pasa, del ár. "zabib". (1ª doc. Autoridades); MENENDEZ PIDAL, Léxico hispánico, no f.; CNDHE, no f.;CORDE, no f.; DiCCA-XV, no f.; LIBANO-SESMA, Léxico, no f. Du Cange, v. "acebit", "Prunum aridum, exsiccatum seu passum, ab Hispan". GUAL, Arancel de lezdas, v. c.; CORRIENTE, Arabismos catalán, v. atzebib 'pasas': del ár. zabíb.

-1271: "sacado ende que los figos et del azebib, que den aquel derecho que ouieren costumbrado de dar fasta aqui" (TORRES FONTES,CODOM, III, p. 108) Miguel Gual.
-1317: "Quintal d'atzebib, II diners" (SOBREQUES, La Lleuda, p. 83) J. F. Cabestany.
-1332: "En Berenguer Cerdá e Mosse ben Haron mercaders, ciutadans de Mallorques, trametessen a Bona I leny d'orla de Bernat Pons de Mallorques, carregat de figues e d'atzebib" (PONS, judios de mallorca, p. 480) Alvaro Santamaría
-1335: "L quintars d'atzebib". Parte del cargamento de un "leny de càrrech" valenciano asaltado por un "leny armat" del alcaide de Málaga. (A.C.A. reg. 555, fol. 21r.-21v) M. Sánchez.
-1383: "Apres hic ha panses blanques e negres, figues, molt oli, ametles, presechs, pomes, peres, teronges, limons, llimes, adzebrons, aranges, cireres, de diverses sorts guindoles, albercochs, magranes, gingols, nous, avellanes, sarmenys, ledons, guarrofes, prunes, nesples, codonys, alberxigrues, ab molies daltres". (EIXIMENIS, Regiment. ed. N. Class., 25) Miguel Gual.
-1484: "Adzebib, la carga abona 10 dineros de leuda más 1 sueldo y 6 dineros de peaje (art. 25). Castellano "pasa". En los lezdarios del siglo XIII figura atzebib, atzabib, azebib y tzebib, siempre con t y nunca con la d del presente arancel. No es rara la forma pansas, pausias, panses e, incluso, pansis siccis. ". (GUAL, Arancel de Lezdas, 677) Miguel Gual.

De: GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglo XIII y XIV) , Tarragona (1968)

Atzebib (IV, 124; XIII, 53; IX, 51; XIV, 90; VIII, 113, nota); atzabib (XXIX, 141); atzebibs (XVI, 112); adzebib (VII, 34; XXV, 128; III, 34, nota); azebib (VI, 31; XII, 52; XV, 67; XXIV, 105, nota; III, 34; VIII, 113); azibib (III, 34, nota); tzebib (XXIV, 105). — Véase «panses». Cast, «pasas», siendo famosas en el período que estudiamos las valencianas, cuya preparación debieron heredar los cristianos de los musulmanes. A comienzos del siglo xiv hay referencias de que se exportaban atzebibs al sur de Francia, a través de Cataluña (doc. pubi. Fincke, Acta Aragonensia, III, 157). «Los árabes envolvían en ceniza uva madura, para secarla, cocíanla después y la dejaban al aire, entre cañas y juncos» (Carande, Relacs. comerciales, 43). Del ár. «azzabib»; destaquemos la originalidad de la forma tzebib de nuestros aranceles, sin la típica a.
Citas. Los moros abonaban 2 pepiones por cofín de azebib (1258, pubi. Martínez Morella, Privls. Alicante, doc. 41). Jaime I autoriza a los vecinos de Alcira a transportar por el rio Júcar «adzebibe, ficus et quelibet alia victualia sue collecte» (1272, pubi. Chabás, Orden, mun. Alcira, 308, nota 2). El genovés Bonifacio Gizco vende a Guillermo Oller, de Menorca, 630 cofinos de atzebib, a 7 sueldos el quintal de 4 cofines (Arch. Cat. Val., perg. 1111). En unas ordenanzas de Alcira se alude a los jornaleros que van a «venemar o a fer adzebib» (1344, pubi. Chabás, Arch. Mun. Alcira, p. 38).
Bibliografía. Dozy, Glossaire, v. «acebibe». Gual, Arancel lezdas, v. «adzebib». Dic. Aguiló y DCVB, v. «atzebib». Dic. Balari, v. «atzabib». Du Cange, v. «azebit». Dic. Histor. 1.a y 2.a edic. y Dic. Corominas, v. «acebibe». Evans, v. «zibibbo».

Tipo: Alimentos

La voz ha sido modificada a fecha 2023-05-08.

Referencias documentales de «Atzebib»

Fichas de la voz «Atzebib», extraídas del archivo del profesor Gual

Fichas de la voz «Atzebib», Fundación J. March

Fichas elaboradas por el equipo de investigación de la Beca de la Fundación Juan March y cuyo autor aparece en su parte inferior"