1. EL PORT DE LA SELVA. <<Per conèixer millor un país, primer hem de conèixer la història poble per poble>>
2. Índex. Introducció. Desenvolupament. El Port de la Selva. Cultura. Economia i treball. Un repàs a la població. Entrevistes. Comprovació de la hipótesi. Conclusions. Vocabulari. Annexos. Agraïments. Bibliografia.
3. 1. El Port de la Selva. Situació. Història. Escut del poble. Processons del Port de la Selva. Clima. Formació geològica. Hidrografia. Flora i vegetació. Fauna. .
5. Sant Pere de Rodes. Edifici alt-medieval d'estil gòtil. Construcció: 610. Origen: força desconegut, a causa de les llegendes que es comenten. Cap a l'any 778 es va destruïr una petita part del monestir a causa d'una invasió àrab. L'any 934 va ser independitzat de Sant Esteve de Banyoles. Entre els segle XVII i XVII, el duc Anne-jules de Noailles va robar la Bíblia de Rodes.
6. La segona invasió va ser l'any 1793, amb la guerra de França. Aquest fet va portar a la desamortització de Mendizábal de l'any 1836. La pintura del monestir és bizantina.
7. Les dependéncies del monestir. Infermeria o hospital. Situat just abans d'entrar al monestir. Dins del pati hi trobem dues torres: la torre de l'Homenatje i la torre del campanar. L'ésglesia. Torre de Sant Miquel (més tard dita Torre de Sant Benet). Dos claustres; la cuina; el celler; un menjador. Fora del monestir hi ha la Font dels Monjos.
8. Santa Creus de Rodes Poblat situat a un quilòmetre de Sant Pere de Rodes. L'esglèsia és diu Santa Helena. És un edifici preromànic, d'una sola nau. Les torres van ser construïdes a banda i banda del carrer principal. L'espai públic de Santa Creus de Rodes és la plaça just al davant de l'esglèsia Santa Helena.
9. Sant Salvador de Verdera. Situat al nord del Monestir de Sant Pere de Rodes. Els seus origens són prefaudals (construcció: any 904). Passa a ser propietat del Monestir de Sant Pere de Rodes. Al segle XII es troba en mal estat. L'any 1385 es reconstrueix, ja que el compte d'Empúries s'hi va fer la casa allà per la guerra contra Pere el Cerimoniós.
10. Sant Baldiri de Tavallera. Al segle X la esglèsia es construeix per el Monestir de Sant Pere de Rodes. L'interior del temple es comunicava amb el cementiri. Al segle XVI es construeix la torre situada al costat del santuari. El fet de l'existència de moltes masies és perquè Sant Baldiri era el centre cerimoniós dels veïns d'aquestes masies.
12. Al segle XVIII l'economia només estava basada en la pesca. El cultiu de la terra no podia ser, ja que el terreny era, i és, molt muntanyós. El menjar més necessari estava a la Selva de Mar: pa, oli, vi i carn. Aquesta era la dieta dels primers residents del poble.
13. Va ser el moment en que es van cultivar els ceps i les oliveres. En aquest instant l'economia del poble i de la comarca augmenta notablement. El 1879, hi va haver una plaga fil·loxera que va matar tota la plantació de ceps. El 1956, unes gelades van matar les oliveres. Aquests fets van fer que la població baixés.
14. Treballs de la vila. Agricultura. Pesca. Construcció. Turisme. Comerç.
16. -> Creixement demogràfic. El 1879, la població disminueix a causa de la fil·loxera. Aquesta baixada es manté fins als anys 60. Fou en aquesta década quan la població augmenta a causa del <<boom>> turístic. A l'any 1975, la població torna a disminuir a causa de la crisi econòmica. Malgrat aixó, l'any 1983 hi ha una lenta recuperació de la població, doncs hi ha el rellançament de la pesca.
17. -> Distribució de la població segons el lloc de naixament. El Port de la Selva ha tingut una població de diferents llocs: La gent del Port de la Selva(“autóctona”), va baixar un 3,13% entre 1975 (44,63%) i el 1990 (41,5%). La gent de la resta de Catalunya va augmentar un 7,69% entre aquests mateixos anys. La gent de fora d'Espanya (immigrants) s'ha mantingut igual, un 4,05% l'any 1975 i un 4% l'any 1990.
18. -> Població activa i no activa. Nivell d'atur. La taxa de població activa va augmentar d'un 30,78% l'any 1981 al 37,48% l'any 1990. En el mateix periode, la població no activa va passar del 69,22% al 62,53%. Qui pateix més l'atur, són les dones de la vila, ja que el 100% dels aturats a l'abril del 1992 eren dones.
19. -> Nivell de la renda per càpita. L'any 1965, el Port de la Selva era el tercer poble de l'Alt Empordà que tenia una renda per càpita d'entre 45.000 i 70.000 pesetes, juntament amb Figueres i Portbou. Al 1988, la vila tenia, juntament amb Castelló d'Empúries, la renda per càpita més alta de la comarca, amb un total del 1.430.000 pessetes.
21. La resposta a la hipòtesis és SI. Encara que tindriem de fer un treball de totes i cadascuna de totes les poblacions i ciutats del país. Abans de jutjar una regió que és pobra, abans hem de saber l'economia que va tenir en la història. Ara pot ser pobra, però antigament podia haver sigut rica. Per la mateixa regla ho podem fer amb la població: podem dir que aquella regió pot haver estat sempre molt habitada, però la història pot dir ho contrari.
