CATALÁN

http://elcatalacomcal.blogspot.com/2008/03/fontica-hi-ha-sons-que-no-sn-
catalans.html (refranes, frases fetes en catalán)

abans de dir que sí, pregunta-ho al coixí: antes de hacer nada, consúltalo
con la almohade
abast: alcance
a batzegades: a trancas y barrancas
a bell ull: a ojo de buen cubero; a voleo
abocador: vertedero
abonyegar: abollar
a cal sabater, sabates de paper: en casa de herrero cuchillo de palo
a cop d’ull: a simple vista
acabat de fet: recinte
acalorament: calentura
acaronar: acariciar
aclarar: despejar
aclarit: despejado
acomiadament: despedida
acomiadar: despedir
acompte: anticipo
a contracor: a regañadientes
acte: evento
acudit: chiste
adés adés: a cada moment
adob: remiendo, abono
adobat: curtido
a dojo: a punta pala, a patadas
adoloriment: agulletes; dolencia
adonar-se: darse cuenta
adrogueria: colmado
a empentes: a trancas y barrancas
afalac: halago
afalagar: halagar
afanya’t: date prisa
agafar: pilla pilla (juego infantil)
agafar el son: coger el sueño
agafar l'onze (les cames): camino de San Fernando, un ratito a pie y otro
andando
aiguaneix: manantial
aixafaguitarres: aguafiestas
aixafar: aplastar
aixecar el colze: empinar el codo
aixella: sobaco
aixeta: grifo
així així: ni fu ni fa, poco más o menos, a medias tintas
aixì ja va de debó: eso son palabras mayores
això ara no toca: eso no viene a cuento
això de banda: por lo demàs
això és bufar i fer ampolles: esto es coser y cantar
això és moda ara: esto está de moda
això et farà agafar forces: eso te dará fuerzas
això farà parlar: eso dará de que hablar
això ja ho tinc: que me quiten lo bailao
això ja passa de taca d'oli: esto ya pasa de castaño oscuro
això ja se sap: eso es de cajón
això ja són figues d'un altre paner: eso son palabras mayores
això no calla: eso está de más
això no em surt bé: eso no se me da bien
això no és el meu fort: eso no se me da bien
això portarà cua: eso darà que de hablar
això rai: eso no tiene importància, eso es lo de menos
això s’encomana: eso se pega (una palabra, una expresión, un gesto)
això s’ha de veure: eso está por ver
això se'n va a terra: eso va de capa caída
això va amb la feina: son gajes del oficio
això va de baixa: eso va de capa caída
ajocat: de cuclillas
ajornar: aplazar
ajupit: de cuclillas
a la balabà: a lo loco; deixar que Déu decideixi
a la callada: a la chita callando
a la garjola: entre rejas
a la gatzoneta: en cuclillas
a la menuda: al por menor
a la quinta forca: al quinto pino
albardar: enganyar (algú) aprofitant la seva excessiva credulitat, la seva bona
fe, el seu poc coneixement. També, posar l’albarda (a una bèstia de càrrega)
al capdavall: por último
a l’endemà: al día siguiente
a l’engròs: al por mayor
al fons: a pique
a l’instant: de inmediato
alhora: al mismo tiempo, a la vez
allargar: aplazar
allau: avalancha
alleugerir: aliviar
alleujament: alivio
alleujar: aliviar
allò que és de mena mai no s’esmena: genio y figura hasta la sepultura
al màxim: a tope
al voltant: alrededor
a les calendes gregues: una cosa impossible
almoina: limosna
altrament: al contrario
a l’ultim: por último
alvocat: aguacate
amanida: ensalada
amarat: empapado
amb la boca tancada: a la chita callando
amb els braços plegats: con los brazos cruzados
amb penes i treballs: a duras penas
amb prou feines: apenas; a duras penes
amb rodones / rodonetes: con topos, a topos
a més fer: com a molt
amics i amistançants: amigos con derecho a roce
amics i amants: amigos con derecho a roce
amidar: medir
amoïnar-se: preocuparse
amorrar-se a la pica: cunnilingus
amoreta: piropo
amplària: tamaño
ampolla: botella
anar a comprar: ir de compras
anar a correr-la: riure de debò
anar a fer el got: ir a tomar algo
anar a fer el toc: ir a tomar algo
anar a fer un volt: ir a dar una vuelta
anar a totes: liarse la manta a la cabeza
anar amunt i avall per una ciutat: patearse una ciudad
anar cap endavant: ir hacia adelante
anar cap endarrere: ir hacia atrás
anar de bòlit = Fer les coses ràpidament i amb pressa, tenir molta feina i poc
temps per a fer-la. Exemple: Aquests dies a la feina anem de bòlit. Tenim
moltíssima feina. -Sinònims: No parar, fer-se un fart (o tip) de pencar, anar de
cucurulla,...
anar de festa (o de borina): echar una cana al aire
anar de mal en pitjor: empitjorar
anar de nassos, una cosa a algú = Anar-li molt bé, sortir-li molt bé, fer-ho
molt bé
anar malament: ir a menos
anar peix: ignorar de que es tracta, no tener ni jota, no tener ni idea
anar pet: ir borracho
anar-se’n: marcharse
àncora: ancla
anem per feina: manos a la obra
Àngela!: ajá, ajajá
Àngela Maria!: ajá, ajajá
angoixar: agobiar
animalada: chorrada
aniversari: cumpleaños
antiavalots: antidisturbios
aparador: escaparate
apedaçament: remiendo
a pendre pel cul: a tomar por culo
aplegapilotes: recogepelotas
aplegar-se: reunirse
a poc a poc i bona lletra: vísteme despacio que tengo prisa
a primer cop d’ull: a bote pronto
aprofitat: vivales; abusón
apujat: aumentado
aquesta feina té això: son gajes del oficio
ara diu blat, ara diu ordi: donde dije digo, digo Diego
ara hi corro: ¡qué va!
ara que hi som: ya puestos, ya que estamos
a raig: a chorro
a raig fet: a chorro
ara per ara: hoy por hoy
ara vinc: ya voy
argot: jerga
a reveure: nos vemos
armari encastat: armario empotrado
armilla: chaleco
arna: polilla
arraulir-se: acurrucarse
arrecerar:
arremangat: respingón
arribar a tres quarts de quinze: llegar de madrugada
arronsar les espatlles: encogerse de hombros
arronsar-se: encogerse
arrossegar: arrastrar
arrossegat: arrastrado
arrufar el nas = Mostrar-se disconforme, malfiar-se, desconfiar
arrupir-se: acurrucarse
artells: nudillos
ase: burro
assabentar-se: enterarse
assaborir: saborear
assaig: ensayo
assaonat: curtido
assecar: secar
assenyat: sensato
assetjament: acoso
asseure’s: sentarse
assoliment: logro
assolir: lograr
atabalar: atosigar
atabalat: desconcertado, liado
atabalament: agobio
atabalar-se: agobiarse
atapeït: apretada (la agenda), apretado (dentro de un espacio) " hi ha un
"espès i menut" de gent, cotxes.... un lloc tancat: rescosit (si fa olor d' humitat)
o encalafornat (si hi fa calor)
a tall de boig: a lo loco
atès que: dado que, dado el caso
a tort i a dret: a diestra y siniestra
a tot estirar: como mucho, a lo más, a lo sumo
atrafegat: atareado
atrotinat: cutre
atur: paro
atzucac: callejón sin salida
a ull: a ojo de buen cubero
a ulls clucs: a ciegas
avançar: adelantar
avenir: porvernir
babau: pringado
bacora: bonito del norte
badada: despiste
badem: atontado
badoquem: atontado
badoc: pringado
baf: vaho
bajanada: chorrada
bajoc: palurdo
baldó: pestillo (de la puerta)
baldufa: peonza
baliga-balaga: cantamañanas
baluerna: armatoste
banqueta: banquillo
banya: cuerno
baradallís: liante
barbeta: perilla
barnús: albornoz
barrejadissa: cajón de sastre
barrija-barreja: cajón de sastre
barret: sombrero
barrufet: diablillo / chico travieso o espíritu malévolo / pitufos
barrut: caradura
bassa: charco
bassal: charco
bastida: andamio
batibull: pitote
batuda: redada
befa: pitorreo
ben dit, tot es pot dir: lo cortés no quita lo Valiente
ben repassat: dar un zasca
bessons: gemelos
bestiesa: chorrada
beuratge: pócima
beure d’un sol glop: beber de un trago
bibelot: petit objecte decoratiu (DIEC).
bicoca: chollo
blocaire: blog / blogger
bo i barat s’han barallat: lo barato sale caro
bocafluix: chivato
bocamoll: chivato
boig: loco, chiflado
boira: niebla
bolic: envoltorio
bolquer: pañal
bombeta: bombilla
Bon any!: Feliz Año
Bon any nou!: Feliz Año Nuevo
bon jan: bonachón
Bon Nadal: Feliz Navidad
bonàs: bonachón
bon merder: pitote
Bones Festes!: Felices Fiestas
boniquesa: virguería
bonítol: bonito
bont vent i barca nova: si te he visto no me acuerdo
bony: bulto
borada: bordillo
borbolleja:
bord: bastardo
borinador:
borni: tuerto
borrissol: vello
bossoga: chichón
botiga de queviures: colmado
botxí: verdugo
braç a braç: codo con codo
brams d'ase no arriben al cel, i si hi arriben, no hi posen arrel: a
palabras necias, oídos sordos
branques:
bregat: curtido
bresca: panal
bressol: cuna
breu: escueto
brillantor: brillo
broquet: boquilla
brou: caldo
buf al cor: soplo en el corazón
bufador: soplete
bufar: soplar
bufetada: cachete, torta
bufit: soplido
bugada: colada
bugaderia: lavandería
buit: hueco
burilla: colilla
busques: agujas de un reloj
butaca: sillón
butllofes: ampollas
cabalós:
cabdell: ovillo
cabellera: melena
cabellut: melenudo
cabra: centollo
caçar mosques: ocupar el temps en coses sense importancia

cada dia: a diario

cada dia a la nit: todos los días por la noche
cada sastre fa el seu nus: cada maestrillo tiene su librillo
cadascú per on l’enfila: cada loco con su tema
cadell: cachorro
cadenat: candado
café amb gotes: carajillo
caganet: cagón
calamarsets: chipirones
calbot: cachete
calçasses: calzonazos
calfred: escalofrío
camamil·la: manzanilla
cames ajudeu-me: pies para que os quiero
campi qui pugui!: ¡sálvese quién pueda!
candau: candado
canell: muñeca
canonada: tubería
cansalada: tocino
cansament: cansancio
canyella: espinilla
canyellera: espinillera
cap: ningún; jefe
capçcalera: membrete
Cap d’Any: fin de año
cap de colla: cabecilla
cap ni un: ningún
caparrut: cabezó
capficat: ensimismado
capitomba: voltereta
capgirar: girar, dar la vuelta a una situación
cara-girat: caradura
carabassejar: catear
caragol: tornillo
caram: mecachis
carbassa: cate (suspenso)
cargolar-nos de riure: riure de debó
carmanyola: fiambrera, tuper, portaviandes
carrall: sarro
carregar amb el mort: comerse el marrón
carregar-se-la: comerse el marrón
carregat de diners: ricachón
carregós: farragoso, pelma
carretó: carretilla
carrincló: cutre, hortera
carxot: cachete
cascada: catarata
cascàrries: la brutícia que s'acumula a les ungles
casolanes: caseras
catifa: alfombra
celler: bodega
celobert: patio de luces
cerca-raons: liante
cèrcol: aro
cigaló: carajillo
cigarreta: pitillo
cirereta del pastís: la guinda del pastel
cistella: canasta
clapar: sobar
clatellada: sablazo
clatellot: cachete
clauer: llavero
clavar /fer / fúmer / fotre un cop de peu / una puntada: dar una patada
clavilla: clavija
cloïssa: almeja
clot: bache
clotet: hoyuelo (en la mejilla)
cobrellit: colcha
cobriment de cor:
coca: tarta
codony: membrillo
cogombre: pepino
colla: pandilla
collar: apretar (un tornillo)
color de gos com fuig / color d'ala de mosca = Color indefinit, brut,
especialment propi de les peces de roba que per l'ús o amb el temps han
perdut el color original
color de merda d'oca = Color groguenc verdós
com a cal sogre: como Pedro por su casa
com a màxim: como mucho
com aquell qui no diu (o fa) res: como si tal cosa, como el que no quiere la
cosa
com ara plouen figues: ni por asomo, para nada
com a cal sogre: como Pedro por su casa
com a màxim: como mucho
com cap més altre: como el que más
comanda: pedido
comiat: despedida
començar de cap i de nou: borrón y cuenta nueva
companyonia: compañerismo
compte!: ¡ojo!, ¡cuidado!
com si fos a casa seva: como Pedro por su casa
com si res: como si tal cosa; como el que no quiere la cosa
comunicat: parte
comunicat mèdic: parte médico
conco: solterón
condol: pésame
condolença: pésame
confiscar: incautar
confit: peladilla
confondre el cul amb les témpores: confundir la velocidad con el tocino
confondre els ous amb els cargols: confundir la velocidad con el tocino
connexió: empalme
conseller: concejal
consentir: mimar
consentit: mimado
contestaire: contestón
conya: cachondeo
cop de cap: coscorrón
cop d’enamorament: flechazo
cop de fuet: latigazo
cop de peu: patada
cop de pilota: pelotazo
cop de porta: portazo
cop de puny: puñetazo
cop de telèfon: telefonazo
copinyes: berberechos
corbata de llacet: pajarita
corcó: pelma
correm-hi tots, ara: a buenas horas mangas verdes
cortineta: visillo
coses de la feina: gajes del oficio
costar el bec i les ungles: costar la torta un pan
costar un ull de la cara: costar la torta un pan
cranca: centollo
crema: natilla
criatura: peque; crío
cridaner: llamativo; cascarrabias; chillón
cridòria: griterío
criticaire: criticón
crits: broncas
crossa: muleta
crosses: muletas
cruïlla: cruce
cuca de llum: luciérnaga
cuirassa: coraza
cuirassat: acorazado
cul arremangat / arromangat: culo respingón
cul-de-sac: callejón sin salida
cul sortit: culo respingón
cullerot: cucharón
cuques de llum: luciérnagas
d’acord: vale, de acuerdo
d’això no me’n surto gaire: eso no se me da bien
d’allò més: a lo grande
d'allò més bé: a las mil maravillas; a lo grande
d’allò més bo: de rechupete
d’altra manera: al contrario
d’amagatotis: a hurtadillas
d’aqui a (ben) poc: en breve
d’aquí a res: estar al caer
d’aquí a un moment: en breve
d’ara endavant: en lo sucesivo
darrer: último
davant: enfrente
davant per davant: enfrente
de bo i millor: de lo Lindo
de braços plegats: con los brazos cruzados
de debó: en serio; ¡no me digas!
decebre: decepcionar
de cop: de repente
de cop i volta: de repente
de debò: en serio
de desagraïts el món n'és ple: cría cuervos y te sacarán los ojos
d’ençà que: desde que
d’entrada: a bote pronto
de fireta: de pacotilla
degà: decano
de gom a gom: tope
degotar: gotear
deixar anar: dar rienda suelta
deixar com un drap brut: poner de vuelta y media
deixar fer: dar rienda suelta
deixar plantat: dar plantón
deixar un bon regust: dejar un buen sabor de boca
deixar volar: dar rienda suelta
de Joans, Joseps i ases, n’hi ha a totes les cases: en todas partes cuecen
habas
delícia: gustazo
delit: gustazo
del lloc de la guineu, qui se n'aixeca ja no hi seu: quién fue a Sevilla
perdió su silla
del lloc de la rabosa, qui se'n va ja no s'hi posa: quién fue a Sevilla perdió
su silla
del lloc on tu te'n vas, tornar-hi no podràs: quién fue a Sevilla perdió su
silla
del temps del rei Pepet: del tiempo de Mari Castaña
demà passat: pasado mañana
de més verdes en maduren: torres más altas han caído
de mica en mica: paulatinamente
dentegada: dentellada
de nygui-nyogui: de pacotilla
de ratlles: a rayas
de sobte: de repente; de buenas a primeras
de soca-rel: de pura cepa
desanimar-se: venirse abajo
desballestament: desguace
descuit: despiste
desdir-se: rajarse
desfallir: venirse abajo
desfassament: desfase
desfer-se: derretirse
desfeta: debacle
desfilada: desfile
desfogar-se: echar una cana al aire
desgavell: desbarajuste
desgavellat: descabellado
desgreixador: desengrasante
desgreixar: desengrasar
desimboltura: desparpajo
desmai: patatús, soponcio
desmesurat: garrafal
desnodrit: desnutrido
desnonar: desahuciar
desnonament: deshaucio
despagar: desilusionar, decepcionar
dessuadora: sudadera
d’estar per casa: de pacotilla
destarotat: desconcertado
desvergonyit: sinvergüenza
desviament: despeje
de tant en tant: de cuando en cuando
de totes maneres: de todas formas
de vegades: en ocasiones
de vianants: peatonal
de viu en viu: a lo vivo
d’hora: temprano
dia feiner: dia laborable
diàriament: a diario
dir renecs: decir tacos
dir-hi la seva: meter baza
dir-li el nom del porc: poner de vuelta y media
disbauxa: desmadre
dit i fet: aquí te pillo, aqui te mato; de inmediato
dit menovell: dedo meñique
dita: dicho
dol: duelo
donar fet: poner en bandeja
donar mig fet: poner en bandeja
donar peixet: dar ventaja a alguien en un concurso, una competición (táctica
de disimular para favorecer al adversario)
donar llengua de: dar a conocer
donar mig fet: servir en bandeja
donar pastat: servir en bandeja
donar (o prestar) suport: apoyar, respaldar
doncs em sembla que nanai: pues va a ser que no
doncs ves-t’ho traient el cap: pues va a ser que no
dorm com un talós: duerme como un tronco
dormidor: dormilón
dormilega: dormilón
dormir com un peix: dormir profundamente
dormir com un soc: dormir como un lirón
dormir d’un sol son: dormir de un tirón
dormir parla enlaire: dormir panza arriba
drecera: atajo
driblatge: regate
dropo: gandul, vago
d'un pet, fer-ne cent esquerdes = Exagerar la importància d'una qüestió
d'un temps cap aquí/ d'un temps ençà: de un tiempo a esta parte
durada: duración
durar com la bóta de Sant Ferriol: durar más que la obra de El Escorial
durar de Nadal a Sant Esteve: durar menos que un caramelo a la puerta del
colegio
eix: eje
eixam: enjambre
eixample: ensanche
eixerit: ligón
eixugacabells: secador
eixugar: secarse (las manos con una toalla, una mancha de humedad…)
elàstics: tirantes
el lladre es pensa que tothom roba: se cree el ladrón que son todos de su
condición
el més calent és a l’aigüera: brilla por su ausencia
el que no mata engreixa (o sino, ajuda a crèixer): lo que no mata,
engorda
el qui troba un bon padrí, ja ha recorregut mig camí: quien a buen árbol
se arrima, buena sombra le cobija
el tracte fa el parentiu: el roce hace el cariño
el tracte porta el contacte: el roce hace el cariño
ell s’ho menja i ell s’ho pasta: Juan Palomo, yo me lo guiso, yo me lo como
ell s’ho talla i ell s’ho cus: Juan Palomo, yo me lo guiso, yo me lo como
els amics, hi són per això: para eso están los amigos
els estalvis es mengen (o foraden) les estovalles: lo barato sale caro
els ets i uts: los entresijos
embadalit:
embadocar: encandilar
embafar: empalagar
embafador: empalagoso
embalum:
embenat: vendaje
embolcall: envoltorio
embolic: lío
embolica que fa fort: rizar el rizo
embolicar la troca: rizar el rizo
embolicat: peliagudo
embornal: sumidero
embragatge: embrague
embús: atasco
embussament: atasco
em fa cosa: me da grima; me da corte
em fa l’efecte: me da la impresión
em fa venir esgarrifança: nos da grima
em fa venir aigua a la boca: se me hace la boca agua
em fa venir salivera: se me hace la boca agua
empassar-se:
empastament: empaste
empelt: injerto
empènyer: empujar
emperador: pez espada
empipar: cabrearse
emprovador: probador
em puja la mosca al nas: tener la mosca detrás de la oreja
em sap greu: ho sento
em treu de polleguera (de mare o de solc): poner de los nervios
em volia amagar: a cuadros
em volia fondre: a cuadros
em vull fondre: tierra trágame
enamorament de cop: flechazo
encaixada (de mans): apretón
encallar-se: atascarse
encara: algo es algo
encara gràcies: algo es algo
encara sort: menos mal
encara tens temps: todavía estás a tiempo
encarcarat: tieso
encàrrec: recado
encastar-se: empotrarse
encastat: empotrado
encavalcar: solapar
encavallar: solapar
encenalls: virutas
encentar el pinyol: dar en el clavo
encetar: comenzar, abrir
enclusa: yunque
encomanaràs: contagiarás
en comptes de: en lugar de
encreuament: cruce
endarrerir: atrasar
endoll: enchufe
enfonsar-se: venirse abajo; ir a pique
enfurismar:
engalipada: timo
engalipar: embaucar, timar
enganxada: enganche
engegar: poner en marcha
enginy: ingenio
engonal: ingle
engrossir: abultar
enguany: este año
enguixar: escayolar
enlairament: despegue
ennuegar-se: atragantarse
en orris: a pique
enquadrament: encuadre
ens en sortirem: saldremos adelante
enrabiada: cabreo, berrinche, rabieta
enredaire: liante
enredar: timar
enredar la troca: rizar el rizo
enrenou: follón
ensabonar: dar coba
en sap molt: sabe un rato, sabe un montón
ensarronada: timo
ensarronar: embaucar
ensinistrar: adiestrar
ensorrar-se: venirse abajo
ensurt: susto
en tal, en tal i en tal altre: Fulano, Mengano y Zutano
en temps de belluga, campi qui puga: a río revuelto, ganancia de
pescadores
entesos: vale, de acuerdo
entossudits:
entrebancs: dificultades
entremaliadures: travesuras
entre naps i cols: entre pitos y flautas
entre poc i massa: ni tanto ni tan poco
en un no res: en menos que canta un gallo
en un tres i no res: en menos que canta un gallo, en un santiamén
envair: invadir
envilidor:
envol: despegue
enxampar: coger con las manos en la masa
és a la garjola: estar entre rejas
esbalaït: pasmado
esbarjo: recreo
és bo del tot: no tiene desperdicio, es el no va más
és bo de veure: no tiene desperdicio, es el no va más
esborrador: borrador
esborrar: borrar
esbravar-me: desfogarme
esbrinar: averiguar
esbroncada: rapapolvo
esbufega:
escabellat: despeinado
escac: jaque
escac i mat: jaque mate
escacs: ajedrez
escaig: y pico
escalfar: calentar
escamot: pelotón
escampar: chivarse; desperdigar
escampar-se: cundir
escanyar: estrangular
escanyolit: enclenque
escapolir-se: escaquearse
escarransit: enclenque, esmirriado
escarxofar-se: apalancarse
escat i mat: jaque y mate
escatar: lijar
escatir: averiguar
esclafassar-se: empotrarse
és clar: está claro
és clar que si: ¡cómo no!
esclavatge: esclavitud
escletxa: rendija
escó: escaño
escombriaire: basurero
escopinya: berberecho
escorcollar: cachear
escorcollaven: cacheaban
escorredor: sumidero
escorxador: matadero
escridassada: bronca
escridassar: dar una bronca
escurabutxaques: tragaperras
escuradents: palillo
és d’allò més bo: està de rechupete
és de llepar-se’n els dits: està de rechupete
és del morro fort: es de armas tomar, es duro de mollera
esdeveniment: evento; suceso; acontecimento
es fa amb tothom: tiene don de gentes
és fet a l’antiga: estar chapado a la antigua
esgarrapada:
esglaiat: pasmado
esglaó: escalón
és igual: da igual
és la feina: son gajes del oficio
esmaixada: mate
esmenar: subsanar, enmendar
esmerçar-se: esmerarse
espant: susto
espantall: espantapájaros
esparpillar: A més del sentit de 'fer obrir l'ull a algú, despertar-li l'enteniment'
espaterrant: despampanante
espatlla: hombro
espatller: respaldo
espatlles: hombros
espiell: mirilla
espiera: mirilla
espurna: chispa
esquarterar: descuartizar
esqueixar-nos de riure: riure de debò
esquenadret: vago
esquer: cebo
esquerda: grieta
esquinç: esguince
esquinçar: rasgar
esquitllada: patinazo
esquinçada: desgarro
esquitxar: salpicar
és tossut com un marrà: es duro de pelar
ésser a la garjola: estar entre rejas
ésser despert com una llebre: estar alerta de todo
ésser encantat com un mussol: estar muy distraído, muy despistado
ésser més curt que una cua de conill: le cuesta mucho entender y razonar
las cosas
ésser de morro fort: ser de armas tomar
ésser (o semblar) el cul d’en Jaumet: ser un culo de mal asiento
ésser gras com un teixó: ser muy gordo
ésser groller: ponerse borde
ésser la obra de la Seu: durar más que la obra de El Escorial
ésser lleuger com una daina: ser muy ligero, ser muy àgil
ésser sord com una campana: estar sordo como una tapia
ésser tibat: ser echao pa’ lante
ésser tossut com un marrà: ser muy tozudo
ésser un barrut: ser un caradura
ésser un belluguet: ser un culo de mal asiento
ésser un bon peix: ser una persona lista y astuta
ésser un capsigrany: persona con poco sentido
ésser un cara-gruixut: ser un caradura
ésser un feina fuig: hacer el vago
ésser un gamarús: ser un tonto, ser un corto
ésser una gata maula (o una gata moixa); persona que sabe disimular sus
intenciones mostrando aires de inocencia
ésser un gras com un teixó: estar muy gordo
ésser un llepafils: ser un tiquismiquis
ésser un lleuger com una daina: estar muy ligero, àgil
ésser un murri: ser un pillín
ésser un primmirat: ser un tiquismiquis
ésser una formigueta: persona que hace el trabajo a su ritmo
està al cel de les oques: per dir que algú està distret
està roent: està al rojo vivo
estalvis: posavasos
estan fets l'un per l'altre: Dios los cría y ellos se juntan/ Son tal para cual
estaquirot: persona parada, inútil
estar a l’aguait: estar al tanto
estar bregat: estar de vuelta de todo
estar com un llum: estar como un cencerro
estar com un peixe en un rostoll: no adaptarse a un lugar
estar escamnat: està mosca
estar guillat: estar chiflado
estar molt fort: estar cachas
estar sec com un clau: estar en los huesos
estar sol com un mussol: estar muy solo
estar / anar pioc: estar pachucho
estavellar: estrellar
estel: cometa
estendre’s: cundir
estic baldat: estar hecho polvo
estic ben baldat: estar hecho polvo
estima: apego
estimar-se més: preferir
estimball: precipicio
estirada: estirón
estirada d’orelles: rapapolvo
estirar més el braç que la mániga: quiero y no puedo
estirar-se o ajaure's bocaterrossa: tumbarse boca arriba
estirada d’orelles: rapapolvo
estiuejar: veranear
estoig: estuche
estora: alfombra
estoreta: alfombrilla
estovar: ablandar
estrambòtic: extravagante
estrebada: tirón (de un bolso, tirón muscular)
estrènyer: apretar (el cinturón)
estri: utensilio
estudiar fort: empollar
estudiar de valent: empollar
ets un esclafacanyes!: es fa servir per indicar que una persona és maldestra
ets un paperina: eres un pringao
és una gata maula: las mata callando
esvoranc: bache
ets ben boig: estás loco
ets boig: estás loco
ets caure de veure: dichosos los ojos
ets un enredaire: eres un liante
explorar el cau: cunnilingus
façana: fachada
facilitat de paraula: desparpajo
fa comèdia: es un cuentista
fada: hada
fa galtetes: mofletes
fa galtones: mofletes
faldiller: mujeriego
fallida: quiebra
fa més qui vol que qui pot: querer es poder
fanal: farola
fanfarró: fanfarrón; vacilón
fa pudor a cremat: olor a chamusquina
fa pudor de socarrimat: olor a chamusquina
farciment: relleno
farinetes: papilla
farmaciola: botiquín
fas de bon veure: tienes el guapo subido
fas patxoca: tiene el guapo subido
fàstic: asco
fastigós: asqueroso
fat: soso
fatxenderia: chulería
feble: débil
feina: trabajo
feixuc: farragoso, peliagudo
feixuga: pesada (una cosa)
fer anys i panys: hacer mucho tiempo de un hecho o de una cosa
fer ballar la padrina: és a dir, us farà patir
fer bonic: hacer de florero
fer com si sentís ploure: hacerse el sueco
fer córrer: dar la voz
fer costat: apoyarse
fer d’espelma: ir de carabina
fer de florero: hacer de florero
fer denteta: restregar por la cara
fer embalum: abultar
fer fotroies: juegos eróticos
fer gala: hacer alarde
fer goig: sentar bien; ponerse guapo
fer el cor fort: sacar fuerzas de flaqueza
fer el fet: dar el pego
fer el mandra: estar a la bartola
fer el paper d’esaquirot: hacer de florero
fer el pes una cosa a algú = Convèncer, satisfer, agradar, tenir totes les
qualitats convenients
fer el préssec: dar la nota, hacer el primo
fer setze: expel·lir els mocs del nas, sense mocador, ajudant-se amb els dits
fer el vist i plau: dar el visto bueno
fer els ulls grossos: hacer la vista gorda
fer la migdiada: fer una dormida breu, normalment al migdia després de
dinar i abans de tornar a anar a la feina
fer l’orni: hacerse el sueco
fer migdiada: echar la siesta
fer miroies: dar envidia, dar dentera
fer nosa: estorbar
fer planxa: planchazo
fer prou goig: dar el pego
fer safareig: cotillear, chismorrear
fer servir: usar
fer setze: expel·lir els mocs del nas, sense mocador, ajudant-se amb els dits
fer tentines: tambalearse
fer un bisbe: Dir dues persones simultàniament les mateixes paraules sense
acord previ. Exemple: Hem respost tots dos alhora. Acabem de fer un bisbe
fer /clavar/fotre/fumar un calbot: dar un zasca
fer un capgirell: dar una voltereta
fer (o fotre) un clau: echar un polvo
fer un cop de cap: liarse la manta a la cabeza
fer un cop d’ull: echar un vistazo
fer un pensament: Decidir fer una cosa. Decidir anar-se'n d'un lloc, perquè ja
és tard. Prendre una resolució per a fer quelcom. Exemples: Ja són les dotze.
És molt tard. Fem un pensament?/ He de fer un pensament i decidir què vull
fer, al final.
fer un volt / fer un tomb: dar una vuelta
fer un xuclet al coll: hacer un chupetón al cuello
fer una becaina: d'adormir-se estant assegut i inclinant el cap
involuntàriament per efecte de la son)
fer una finta: dar esquinazo
fer una tombarella: dar una voltereta
fer veure que no ho sent: hacerse el sueco
fer-la gara-gara a algú: hacer la pelota (Afalagar algú i mirar de plaure’l per
a obtenir o rebre el seu afecte, la seva benvolença amb afalacs, llagots,
compliments)
fer la llepada: cunnilingus
fer-la petar = conversar, hablar de coses; parlar dues o més persones entre
elles. -Exemple: Després de dinar, sempre fem sobretaula i la fem petar una
bona estona. -Expressions sinònimes: Fer petar la xerrada (o la xerradeta), fer
petar la claca, moure xerra,...
fer-ne cinc céntims: dar a conocer
fer-ne un gra massa: darle demesiada importancia
fer-se amb: codearse con
fer-se enrere: rajarse, echarse atrás
fer-se un embolic: hacerse un lío
fermall: broche
fermesa: temple
ferralla: chatarra
ferro vell: chatarra
ferroveller: chatarrero
festejar: ser novios
fiblades: agujetas
ficar-hi cullerada: meter baza
ficar-se en bucs: meterse en camisa de once varas
ficar-se de peus a la galleda: meter la pata, haberla hecho buena
figa de moro: higo chumbo
filat: alambrada
filigrana: virguería
fil per randa: a rajatabla
fils: alambres
filferros: alambres
fleca: panadería
floc: copo (de nieve)
floreta: piropo
fregall: estropajo
fregar pel nassos: restregar por la cara
fogots: calentón
follet: duende
fondària: profundidad
fondre’s: derretirse
fora de mida: garrafal
forassenyat: descabellada
forat de cuc: agujero de gusano
forn: panadería
forrellat: cerrojo
fotre un clau: echar un polvo
fotut: pachucho
frau: fraude
frec: roce
fred: frío
fredolic: friolero
fregall: estropajo
fregament: roce
fregar: rozar
fregar pels nassos: restregar por la cara
fronterer: fronterizo
fuet: látigo
fuetada: latigazo
fuga: escape
fugida: huida; escape
fugir del foc i caure a les brases: empitjorar
fugir amb les cames al cul: huir por patas
fugir corrents: huir por patas
fuida: huida; escape
fulla: cuchilla
fullaraca: hojarasca
fumareda: humareda
fumut: pachucho
fura: hurón
gairebé: casi
galet: pitorro
galindó: juanete
gall dindi: pavo
gallet: gatillo
galteres: paperas
galvana: mandra, ganes de dormir, de jeure, especialment la provocada pel
temps
gambada: zancada
ganàpia: grandullón
gandul: vago
ganes de fotre-se’n: cachondeo
ganga: chollo
ganivet: cuchillo
ganya: agalla (de un pez)
garbellament: cribaje
garbuix: lío
gargots / garramanxo: garabatos
garratibat: patitieso; tieso
garrepa: tacaño
gatzara: jarana
gebre: escarcha
gelea: jalea
gelos: celos
genet: jinete
geniva: encia
gens: cap quantitat, contrari de molt
gens ni mica: ni lo más mínimo
gent de bona casa: gente bien
gerd: frambuesa
gespa: césped
gibrell: barreño
girar cua: dar media vuelta y marcharse
girar full: pasar página, corramos un tupido velo, a otra cosa mariposa
gira’t: date la vuelta
girem fuil: a otra cosa mariposa
gla: bellota
glopet: chupito
gola: garganta
golafre: glotón; tragón
gos guia: perro lazarillo
gos pigall: perro lazarillo
granat: granate
granota: mono de trabajo
grapejar: sobar
graponer: torpe
gras: gordo
gratacels: rascacielos
gratar-se la panxa: estar a la bartola
gresca: juerga
grinyolar: chirriar
gronxador: columpio
guaita’l: dichosos los ojos
gual: vado
guanyar-se les garrofes: ganarse la vida
guanyar-se les mongetes: ganarse el pan
guardiola: hucha
guenyo: bizco
guillat: chiflado
guingueta: chiringuito
guirigall: girigay
guixeta: taquilla
guspira: chispa
habitatge: vivienda
hac: hache
ha parat de ploure: ha dejado de llover
ha revifat: se ha crecido
has de fer tu el primer el pas: tienes que dar tu el primer paso
hi estic ficat: estoy en ello
hi estic posat: estoy en ello
hi ha mala maror: no está el horno para bollos
hi ha més dies que llangonisses: todo se andará
hi ha (en tinc) per donar i per vendre: haber como para parar un tren
hi ha roba estesa: hay moros en la costa
hi seré: allí estaré
hi som per això: para eso estamos
hom diu que: se dice que
ho porto de cap: lo tengo en mente
ho vaig fent: estoy en ello
home avisat, ja està preparat: quién avisa no es traïdor
homenot: adol·lescent o jove que ha crescut i es fa fent gran
hosta: huésped
hostes vingueren que de casa ens tragueren: cría cuervos y te sacarán los
ojos
hostessa: azafata
i ara!: ¡qué va!
i escaig: y pico
igualada: empate
imparell: impar
índex: indice
innovador: novedoso
insuls: soso
interioritats: entresijos
intríngulis: tejemaneje
i tant: ¡cómo no!
i tant que sí: ¡cómo no!
i tornem-hi: más de lo mismo
ja fa el fet: dar el pego
ja hi tornem a ser: volver a las andadas
ja ho capto / pesco/ entenc: ya lo pillo
ja ho esbrinaré: ya lo averigüaré
ja l’has vist prou: si te he visto no me acuerdo
ja n’es, de penques: serà caradura
ja n’hi ha prou: punto pelota; ya es suficiente; y punto
ja pots pensar: qué va! // no! / fuig! / i ara!
ja pots pujar-hi de peus: en pots estar ben segur; no en tinguis cap dubte;
ho sé de segur  tenlo por seguro
ja t’ho diré cantant: se me ha ido el santo al cielo
ja t’ho diré demà: se me ha ido el santo al cielo
ja t’ho faràs: allá tú, ¡tú mismo/a!
jugar a fet i amagar: jugar al escondite
jugar-s’hi un peix: asegurar, poner las manos en el fuego
justa la fusta: ajá, ajajá
lámina: loncha
la mà fereix el cos, però la llengua arriba a l’os: más hiere mala palabra
que lanza afilada
la resta: los demàs
la serenor: compostura
la tercera és la bona: a la tercer va la vencida
la setmana de tres dijous: cuando las ranas críen pelo
lavabos: aseo
l’endemà: al día siguiente
l’endemà passat = el dia que segueix immediatament l’endemà
l’endemà passat l’altre = el dia que segueix l’endemà passat
l’envà del nas: el tabique nasal
les coses bones agraden a tothom/: a nadie le amarga un dulce
l’ha feta grossa: la ha liado parda
li ha clavat una bona cleca: le ha dado un zasca
linx: lince
llacet: pajarita
llamàntol: bogavante
llamborda: adoquín
llaminadures: chuches, golosinas
llamp d’home: grandullón
llampant: llamativo
llast: lastre
llavor: semilla
llebrer: galgo
llefardós: pringoso
lleixiu: lejía
llenca: loncha
llengua muda mai no fou batuda: en boca cerrada no entran moscas
llengüeta rosa: chanquete
lents de contacte: lentillas
llentilla: lentilla
llepaire: abusón // pelota (de hacer la pelota)
llepar: pringar, chupar
lletrejar: deletrear
lleu: leve
llevataps: sacacorchos
llevat: levadura
llevat de: excepto
llevat que: a menos que
llindar: umbral
lliscada: patinazo
llit: cama
llitera: camilla
lloar: alabar
llobarro: lubina
llogar: alquilar
llogater: inquilino
llombrígol: ombligo
llotja: palco
lluç: merluza
llucet: pescadilla
llúdria: nutria
llúdriga: nutria
lluentó: lentejuela
lluernes: luciérnagas
llumeneres: sabiondos
lluny dels ulls, lluny del cor: ojos que no ven corazón que no siente
luxe: lujo
macarró: chulo (de prostitutes)
maduixa: fresa
madur: curtido
m’agafarà alguna cosa: me dará algo
mainaderes: niñeras
mal: dolència
malaguanyat: malogrado
malapte: torpe
malastruc: gafe
malaltia: enfermedad
malbarament: derroche
maldecap: apuro, agobio
maldestre: torpe
maleït: dichoso
malhauradament: desgraciadament
malifeta: trastada
malnom: mote
malson: pesadilla
mal tràngol: apuro
maluc: cadera
mamaire: mamón
mamelluda: tetona, tetuda
mampara: biombo
manaire: mandón
mancar: faltar
mandonguilla: albóndiga
mànega: manguera
maneta: manivela
manquen (o falten) cinc minuts per a las once: son las once menos cinco
manquen (o falten) cinc minuts per a dos quarts de nou: son las nueve y
veinticinco
mantega: mantequilla
manuella: mancuerna
manxa: fuelle
manyà: cerrajero
manyagues: mimos
maquineta de fer punta: sacapuntas
maragda: esmeralda
marbre: mármol
mareig: mareo, vértigo, agobio
marmitó: pinche de cocina
marrec: niñato
martingala: tejemaneje; chanchullo
masegat: magullado
massa poc: toma ya
mastufejar: remenar el menjat del plat sense acabar-se’l (potinejar)
matalà: colchoneta
matalàs: colchón
matar l’aranya: ocupar el temps en coses sense importància
matalasset: colchoneta
matinar / matinejar: madrugar
matoll: matorral
maturranga: prostituta
matxet: machete
melic: ombligo
menfotista: pasota
mensprear: despreciar
mentider: mentiroso; embustero
menyspreable: despreciable
menyspreu: desprecio
merder: follón
més ben dit: mejor dicho
m’esmussa les dents: me da grima
mesurar: medir
meuca: ramera
m’ha sabut greu: no me ha sentado bien
m’ho diu el cor: tener una corazonada
mida: tamaño
migdiada: siesta
milanta: numeral imaginari, equivalent a moltíssims, a una quantitat
incomptable
milhomes: chulo
miol: maullido de gato
mirar de dalt a baix: mirar por encima del hombro
mirar per sobre de l’espatlla: mirar por encima del hombro
miratge: espejismo
mitjana: promedio
modern: progre
moixaina: carícia suau a la galta: carantoña
moixaines: mimos
molsa: musgo
molt eixerit: guapetón
molt gros: garrafal
molta fressa i poca endreça: mucho ruido y pocas nueces
moneda engrunada: calderilla
monedes: calderilla
moralitat: moraleja
morena: almorrana
mostela: comadreja
mostrar-se cofoi: sacar pecho
mugró: pezón
muntar un ciri: montar un pollo; montar una escena
muntar un sidral: montar un pollo
munyir: ordeñar
murri: granuja; pillo; picarón
muscle: hombro
muscleres: hombreras
musclos: mejillones
mussol: orzuelo; buho
nàbius: arándanos
Nadal: Navidad
nadala: villancico
nan: enano
nap-buf: peque
nàpia: narizota
nas arremangat/arromangat: nariz respingona
nas de patata: narizota
nassut: narizota
natalici: cumpleaños
n’està molt de tu: el/la tienes en el bote
néixer amb la flor al cul: nacer con estrella
neula: barquillo
n’has fet un gra massa: te has pasado tres pueblos
n’hi ha a cabassos: las hay a patadas
n'hi ha per a tirar el barret al foc: éramos pocos y parió la abuela (o la
burra)/ pongo un circo y me crecen los enanos
n'hi ha (o en tinc) per donar i per vendre: haber como para parar un tren,
como para parar un carro
n'hi ha un (bon) tip! = Es diu quan una persona és carregosa, feixuga,
cansada d'aguantar, quan una persona atabala, carrega, amoïna molt o quan
una cosa o feina és molt pesada i es fa feixuc i cansat fer-la
ni de bon tros: ni por asomo, para nada, ni mucho menos
ni Déu: ni un alma, ni un bicho viviente
Nit de cap d’any: Nochevieja
Nit de Nadal: Nochebuena
ni una ànima: ni un bicho viviente
no aclucar l'ull: no pegar ojo
no badis: al tanto
no badem: al tanto
no cal ni dir-ho: es de cajón
no cal que: no tienes por qué
no cal pas que: no tienes por qué
no està gaire bé: estar mal del tarro (de la cabeza)
no he tingut temps: no me ha dado tiempo
no hi entro ni en surto: ni quito ni pongo
no hi és tot: estar mal del tarro (de la cabeza)
no el puc sofrir: no le trago
no el puc pair: no le trago
no ens atabalem: que no cunda el pánico
no ens en sortirem pas: está la cosa chunga
no es mereixen: no hay de que
no es pot dir mal que no surti l’animal: hablando del rey de Roma por la
puerta asoma
no ésser ni carn ni peix: no tenir un carácter ben determinat, ésser
indefinible
no fotis!: no me digas
no fotre ni brot: estar a la bartola
no he tingut (prou) temps: no me ha dado tiempo
no hi fa res: es igual, no importa
no hi ha ningú perfecte: nadie es perfecto
no l’hi ha sortit bé: le ha salido rana
no li he pres la mida: no le he cogido el tranquillo
no m’afalaguis tant: no me halagues tanto
no m’ensabonis tant: no me halagues tanto
no m’ha agradat: no me ha sentado bien
no me’n surto: no puedo con él
no me’n veig en cor: no me atrevo
només ens faltava això, ara: éramos poco y parió la abuela // pongo un
circo y me crecen los enanos
només faltaría: faltaría más
normalet: del montón
no sé on ficar-me: tierra trágame
no serà (pas) tant: ya serà menos
no s'ho val: no hay de qué
no tant xerrar i més fer: el movimiento se demuestra andando
no t’escalfis el cap: no te comas el coco
no t’hi capfiquis: no le des vueltas
no t’hi trenquis el cap: no te comas el coco
no us atabaleu (espanteu, esvereu): que no cunda el pánico
nouvinguts: recién llegados
nyap: chapuza
nyigi-nyogi: de pacotilla
ocellet: pajarita
oh i tant: ¡cómo no!
oïdor: oyente
ombra: sombra
ombrejar: sombrear
ombrel·la: sombrilla
omplir el pap: matar el gusanillo
omplir-se les butxaques: llenarse los bolsillos
on Sant Pere va perdre l’espardenya: al quinto pino
on vaig dir blanc, ara dic negre: donde dije digo, digo Diego
orada: dorada
orenga: orégano
ós rentador: mapache
ossada: osamenta
ostatge: rehén
paciència i una canya: quien la sigue, la consigue
pagar bitllo-bitllo: pagar al contado; a tocateja
pagar per avançat: pagar por adelantado
pair: digerir
pal de fregar: fregona
pallús: pardillo, palurdo
palpís: yema del dedo
panera: cesta de Navidad
panerola: cucaracha
panotxa: mazorca
pantalons de tub: pantalones de pitillo
panxacontent: comodón
paper de vidre: papel de lija
paperassa: papeleo
paperina: pringado
paràgraf: párrafo
paràgraf llarg: parrafada
paragrafàs: parrafada
parany: trampa
para-sol: sombrilla
paravent: biombo
parlar sense embuts: hablar sin tapujos
partir de riure: riure de debò
passar o ésser a l’edat burral: estar en la edad del pavo
passar pel cap: antojar
passar un mal moment/ no saber com sortir-se'n: estar en un apuro
pastís: tarta
patir una davallada: tener un bajón
peça de roba: prenda
pedaç: apaño
pedra tosca: piedra pómez
pedulària:
pegat: parche
pel cap alt: como mucho
pel que fa a: en lo referente a, en cuanto a
pel que es veu: por lo visto
pelfinetes: ofendiditos
pelleringa: colgajo
pencaire: currante; empollón
pencar: currar
pencar de valent: dar el callo
penques: caradura
penya-segat: acantilado
per això: por lo cual
perdonavides: chulo; matón
perepunyetes: tiquismiquis
per llepar-se’n els dits: de rechupete
per molts anys: felicitades
per si de cas: por si las moscas
per tot arreu, couen pa: en todas partes cuecen habas
persignar: santiguar
pesar figues: dar cabezadas, cabecear
pesat: farragoso; sobón; plasta
pet bufat: niñato
pet de monja: galleta pequeña, redonda y aplanada
peti qui peti: no importar las consecuencias de cualquier cosa, caiga quien
caiga
petit i malparit: pequeño pero matón
petoner: besucón
peülla: pezuña
picar el costró: dar un zasca
picada d’ullet: guiño
picar l’ullet: hacer un guiño
pigall: lazarillo
pillet: granuja
pinxo: matón
pis per vendre: piso en venta
piscolabis: tentempié
pitet: babero
piular: chivarse
planter: cantera (de deportes)
planyer-se: lamentarse; compadecer
planyis: compadezcas
pleguem els braços: cruzar los brazos
ploramiques: llorón
ploraner: llorón
pobret: pardillo
pocatraça: torpe, patoso
poció: pócima
polze: pulgar
populatxo: plebe
porc senglar: jabalí
porquera: pocilga
portar / dur a algú a les espatlles: llevar a alguien a hombros
posar en dubte: poner en entredicho
posar fil a l’agulla: ponerse manos a la obra
posar-hi més pa que formatge: exagerar, dar más importància de lo que se
tiene
posar-s'hi fulles = (que te den morcilla) Haver-se d’aguantar algú d’alguna
cosa que el perjudica. Sortir perjudicat, suportar una contrarietat o
conseqüència desagradable i haver-s'hi de resignar. Exemple: Nosaltres ho
farem així i, si no els agrada, que s'hi posin fulles.
posat: pose
pota: pata
potes de gall: patas de gallo
potinga: mejunje
poti-poti: desbarajuste
prec: ruego
pregar: rezar
prendre de cap d’esquila: tomar por el pito del sereno
presó de prevenció: cuartelillo
prèssec: melocotón
primfilar: rizar el rizo
primmirat: quisquilloso
programari: software
prometre la lluna en un cove: prometer el oro y el moro
prou: punto pelota; suficiente; y punto
proveït: provisto
provocador: vacilón
pruna: ciruela
pudor: olor; tufillo
pujada: subidón
punt d’un camí: atajo
puntada de peu: patada
puntal: punto de apoyo
punxades: agujetas
quallar: cuajar
quan es tanca una porta, se n'obre una altra (o s'obre una finestra):
no hay mal que por bien no venga
quan la senyora es vesteix, el rellotge no existeix: vísteme despacio que
tengo prisa
quan les cabres tindran llana: cuando las ranas críen pelo
quant fas, d'alçada?: ¿cuánto mides?
quant n’és de lluny: lo lejos que está
quec: tartamudo
que coi tens ara?: qué mosca te ha picado
que en sóc, de babau: seré tonto
que ningú no s’atabali: que no cunda el pánico
què dius ara?: no me digas, ¡no me digas!
queixal: muela
queixalada: tentempié
quelcom: algo
quequejar: tartamudear
que si naps, que si cols: no sé qué, no sé cuantos
queviures: colmados
qui la fa, la paga: donde las dan, las toman
qui matina fa marina: a quién madruga Dios le ayuda
quina barra: serà posible
quin barrut: qué caradura
quin descuit: qué despiste
quina badada: qué despiste
quin cara-gruixut: qué caradura
quina cara: vaya jeta
quina sort: menos mal
quitança: finiquito
qui t'avisa no et vol mal: quién avisa no es traidor
rabiüt: rabioso
rai: és un mot que introdueix o emfatitza un sentit satisfactori que contrasta o
es contraposa al que es desprèn del context lingüístic, o a allò que es
pressuposa o se sobreentén
rajada: pez raya
rajar: chorrada
rampell: antojo; ramalazo
ranera: estertor
ras i curt: a bocajarro, sin tapujos, sin rodeos
raspall: cepillo
raspallar: dar coba
rebentar-nos de riure: riure de debó
rebequeria: berrinche
rebombori: jaleo
rebost: despensa
recargolaments: retorcigones
recolzar: apoyarse
refiar d’algú: confiar en alguien
regalèssia / regalíssia: regaliz
regidor: concejal
reguitzell:
reixa: rejilla
reixat: alambrada
reixeta: rejilla; mirilla
relligats:
relliscada: patinazo; desliz
rematada: remate
remenar les cartes: barajar las cartes
rèmol: rodaballo
remugant: rumiando
rendible: rentable
renoi: mecachis
rentaplats: pinche de cocina
repapiejar: chochear
replicaire: respondón
reposar: descansar
reposaré: descansaré
requisar: incautar
res: cap cosa concreta, contrari de moltes coses
rescabala:
respirador: respiradero
respirall: respiradero
ressò: eco
restar: quedar
restrenyiment: estreñimiento
retardar: atrasar
reticent: reacio
rètol: letrero
revenja: desquite; revancha, venganza
revetlla: verbena
revolt: curva
riallada: carcajada
rialler: risueño
riota: hazmerreír
riure per sota el nas: riure de manera dissimulada, riure discretament i
dissimulant, alegrar-se de quelcom sense deixar que es noti, riure amb timidesa
rodalia: cercanías, inmediaciones
rodanxó: rollizo
rodet: rodillo
rondinaire: cascarrabias; quejica; gruñón
rosegó: mendrugo de pan
rostint: achicharrado
rovell: yema del huevo
ruixat: chaparrón
saber del cert: saber a ciència cierta
saber greu: lamentar
saberuts: sabiondos
sacsejar: sacudir
sacsó: michelín
safata: bandeja
saltamartí: saltamontes
sangonera: sanguijuela
sapastre: torpe; chapucero
sarau: follón
saviesa: sabiduría
secall: esmirriado, enclenque
seitó: boquerón
seitons: boquerones
se li veu el llautó: se le ve el plumero
sembla una gata moica: ser una mosquita muerta
senar: impar
senglar: jabalí
sense cap ni peus: descabellado
sense dir ni piu: sin rechistar
sense embuts: sin tapujos
sense mirar prim: a voledo
sentir-se com un peix al rostoll: sentirse como un pulpo en un garaje
sentir-se com una gallina en un garatge: sentirse como un pulpo en un
garaje
ser pitjor el remei que la malaltia: empitjorar
serenor: compostura
servei: saque
s’escau: se da el caso
sempre divaga: sempre se’n va per les rames
serenor: compostura
serial: culebrón
serralada: cordillera
serradures: serrín
sèrum: suero
serrell: flequillo
setciéncies: sabiondos
setmana de tres dijous: una cosa imposible; cuando las ranas críen pelo
setmana dels set diumenges: una cosa imposible
setmana que no farà vent: una cosa imposible
seure: sentarse
s’ha arronsat: se ha rajado
s'ha emprenyat: se ha cabreado, se ha mosqueado
s’ha fet enrere: se ha rajado
s’ha refet: se ha crecido
s'han ben trobat: Dios los cría y ellos se juntan/ Son tal para cual
sí, ara hi corro: pues va a ser que no
sí, ara mateix ho pensaba: pues va a ser que no
si el pare és music, el fill és ballador: de tal palo tal astilla
si ets confiter, fes confits: zapatero a tus zapatos
signar: firmar
signatura: firma
si més no: por lo menos
singlot: hipo
si no: de lo contrario
si no és que: a no ser que / a menos que
si no t’hi fas / penques: si no te lo curras
si s’escau: si se da el caso
si us plau per força: por las buenas o por las males
sivelles:
sobrenom: mote
sóc aquí: estoy aquí
socarrimar: chamuscar
sol com un mussol: más solo que la una
solteràs: solterón
som-hi: manos a la obra
són carn i ungla: son uña y carne
són tap i carabassa: son uña y carne
sonall: sonajero
sonat: chiflado
són Patacot I Mandinga: Dios los cría y ellos se juntan
sonsònia: sonsonete
sopar de duro: cuento chino
sort: menos mal
sortir com un coet: salir pitando
sortir-se’n: coger el tranquillo
sòsia: persona que s'assembla molt a una altra, en relació amb aquesta.
soterrani: sótano
sotrac:
sotraguejar: tambalearse
suar de valent: dar el callo
suara: ara mateix, ara fa un moment, no fa gaire
suggeriment: sugerencia
súmmum: el colmo
surar: flotar
suro: corcho
suspendre: catear
suspens: suspense; cate
tabola: jarana
tafanejar: cotillear
tafaner: chismoso; mirón, cotilla
tal com raja: a bote pronto
tal com va tot plegat: con la que està cayendo
tal faràs, tal trobaràs: donde las dan las toman
tall: loncha
tallar-se els cabells arran (o al zero): cortarse el pelo al cero
tamboret: taburete
tamponar: taponar
tant aviat com puguis: cuanto antes
tant com: lo que; todo lo que
tant de bó!: ojalá
tant és: es igual, no importa
tant és barretina vermella com vermella barretina: donde dije digo, digo
Diego
tant és que risquis com que rasquis: no hay vuelta de hoja
tant és saltar com córrer: ni fu ni fa
tant hi fa: da igual
tant li fa: me da igual
tant me fa: me importa un pito
tant se val: es igual, no importa
tant sí com no: sí o sí
tapar: tapón
taral·lilot: cantamañanas
tarannà: caràcter, talante
tasca: labor
tasta: prueba
tastar: probar (degustar)
taulell: encimera; mostrador
tauró: tiburón
taüt: ataúd
tel de la llengua: frenillo
telearrossegador: telearrastre
tentinejar: tambalearse
terraplé: malecón
t’escau bé: te sienta bien
t’està bé: te sienta bien
te’n sortiràs: saldrás adelante
tenir coll avall una cosa: Creure tenir segura una cosa, veure-la segura,
pensar que ja s'aconseguirà fer-la
tenir compte: cuidar
tenir cura: cuidar
tenir el coll avall: ver una cosa segura, darlo por hecho
tenir lengua d’escorpí: tener lengua viperina
tenir la mà foradada: Excedir-se en les despeses, gastar els diners sense
mirar-s'hi gens, no estalviar gens
tenir la mà trencada: Tenir molta pràctica en fer quelcom, saber fer molt bé
quelcom, haver fet quelcom moltes vegades o estar-hi habituat / malbaratar /
malgastar
tenir moma: tener enchufe
tenir pa a l’ull: no ver tres en un burro
tenir padrins: tener enchufe
tenir rampells: tener prontos
tenir rodament de cap: tener vértigo
tenir una bona moma: tener enchufe
tenir una dent corcada / un queixal corcat: tener una cáries
tenir vertigen: tener vértigo
tenir xerrameca: tener palique
tenir xerrola: tener palique
teranyina: telaraña
terc: tozudo
termini: plazo
test: maceta
t’has begut l’enteniment: te has vuelto loco
t’has ficat (o fotut) en un bon embolic: te has metido en un jardín
t’has ficat (o fotut) en un bon merder: te has metido en un jardín
t’ho dic de debò: te lo digo en serio
timbal: tambor
tinc molta mengera: tener mucha hambre
tip: atracón
tirada: tirón
tirant llarg: como mucho
tocades: y pico (las 3 y pico)
tocacampanes: cantamañanas
tocar el rebre: comerse el marrón
toll: charco
tombarella: voltereta
tona: tonelada
tonyina: atún
topada: choque
torna-hi: y dale, dale que te pego
tornada: estribillo
tornar a ser-hi: volver a las andadas
tornavís: destornillador
tornem-hi: y dale, dale que te pego
torracollons: gilipollas
torrant: achicharrando
torsimany: trujamán, dragomán
tosca: sarro
tot això que tinc: que me quiten lo bailao
tot és bo, el que l’olla cou: lo que no mata engorda
tothom: todo bicho viviente, todo quisqui
tothom (o cadascú) veu la cosa segons les ulleres (o la ullera) que es
posa: Nada es verdad ni es mentira, todo es según el color del cristal con que
se mira
tot seguit: acto seguido
totes li ponen (... el gall i tot): nacer con buena estrella, todo le sale bien,
todo se resuelve favorablement para ella o él
tots dos: los dos
tou de la cama: pantorilla
tovalló: servilleta
tractar-se amb: codearse
el tracte fa el parentiu: el roce hace el cariño
traçut: hábil
trair: traicionar
tràngol: apuro; trance
trànsit: trance
trasto: cacharro
travessa: quiniela
treballar de valent: trabajar duro
treiem-ne profit, de l'embolic: a río revuelto, ganancia de pescadores
trempat: campechano
trencall: atajo
trencar el cuc: matar el gusanillo
trencar-nos de riure: riure de debó
trencar-se de riure: partirse de risa
trepa: chusma
trepar: taladrar (la pared)
treva: tregua
triar: escoger, elegir
trigèmins: trillizos
tripijoc: tinglado
tristor: tristesa
troballa: hallazgo
trontollar: tambalearse
tros: cacho
trot: trote
tu mateix: allá tú
turmell: tobillo
tururut: sanseacabó
tururut pa amb oli: sanseacabó
tu vés dient, jo com si sentís ploure: a palabras necias, oídos sordos
tub d’escapament: tubo de escape
udolar: aullar
ullal: colmillo
ullpendre: encandilar
ulls amellats: ojos rasgados
ulls axinats: ojos rasgados
ulls d’enciam: cogollos
un desordre porta a un ordre: no hay mal que por bien no venga
un fotimer: a punta pala; mogollón
un cop fet, ja está fet: a lo hecho, pecho
un cop de fre: frenazo
un fotimer: a punta pala
un gra d’all: un diente de ajo
un petó ben gros!: un beso muy grande
una cosa no treu (o desfà) l’altra: lo cortés no quita lo valiente
una de les quals: una de ellas
una frenada: frenazo
una mica al cor es fica: algo es algo
uns quants / unes quantes: vários
usdefruit: usufructo
va regalat de preu: está tirado de precio
vaig caure de cul: a cuadros, me quedé a cuadros
vaig fent: estoy en ello
vaig quedar amb un peu enlaire: a cuadros
vaig quedar ben parat: a cuadros
vaig quedar clavat a terra: a cuadros
vaig quedar garratibat: a cuadros
vaig quedar mort: a cuadros
vaig quedar de pedra: a cuadros
vaig quedar verd: a cuadros
vaixell: barco
vaixella: vajilla
val més això que res: algo es algo
val més que: es preferible que; mejor
val més un té que dos et daré: más vale pájaro en mano que ciento volando
valer tant com un pet a un banc: no valer nada
vanar-se: sacar pecho
vànova: colcha
vantar-se: sacar pecho
vas bé, cirerer!: persona que va molt errada i no ho sap
veient com va tot plegat?: con la que está cayendo
ventafocs: cenicienta
ventall: abanico
verí: veneno
verinós: venenoso
vertigen: vértigo
ves a pastar fang: vete a freír espárragos
vesc: muérdago
ves-hi corrents: ves deprisa
ves per on!: lo que son las cosas
vessa: derrama (comunidad de vecinos)
vessament: derrame
vessant: vertiendo
vessar: rebosar, derramar
vessar-la: meter la pata, haberla hecho buena
ves-t’ho traient del cap: pues va a ser que no
vesteix un bastó i semblarà un senyor: las apariencias engañan
vestit: traje
via: cauce
vianant: peatón
vimet: mimbre
violació de domicili: allanamiento de morada
virolla: trompo (de coche)
vistiplau: visto bueno
vistós: llamativo
volandera: arandela
voler agafar aigua amb cistells: poner puertas al campo
voler encara-s’hi: tenerle ganas a alguien
voler sortir a la foto: chupar cámara
voler tocar la lluna amb la mà: poner puertas al campo
vols i dols: quiero y no puedo
voltants: inmediaciones
voltar: rodear
voltor: buitre
volum: tamaño
vora: borde
voravia:
vorera: acera
xacra: dolencia
xafardeig: chisme, chismoso
xafardejar: cotillear
xalar: riure de debò
xamba: chiripa
xarrup: chupito
xavalla: calderilla
xeic: jeque
xerrameca: palique
xerrar: chivarse
xicot: novio
xicotet: ligue
ximple: atontado
ximpleria: chorrada
xiulet: silbido
xiuxiuejar: cuchichear
xivarri: jaleo
xixina: picadillo
xop: empapado
xuclador: chupón
xuclar: chupar
xuclet: chupetón
xumet: chupete
xut: chute

Mal dicho Bien dicho Castellano

Al terra A terra Al suelo
Pel terra Per terra Por el suelo
En el terra En terra En el suelo
A quadros No me'n sabia avenir A cuadros
A quadros Vaig veure visions A cuadros
A quadros Em vaig astorar A cuadros
A quadros Em vaig corprendre A cuadros
A quadros Em vaig esbalair A cuadros
A quadros No sabia pas que dir A cuadros
Torpe Poca traça Torpe
Torpe Malapte Torpe
Torpe Poc destre Torpe
Torpe Sapastre torpe

Castellanisme......Català correcte
-Altillo....Entresolat, dalts, sostremort
-Ambientillo.....ambient, mena d'ambient
-Banquillo.....banqueta
-Sombrilla......Para-sol, ombrel·la
-Soparillo......Soparet, sopar
-Taquilla.....Armariet
-Tornillo......Caragol, vis
-Truquillo......truc, truquet, trampetes
-Tufillo......pudor, pudoreta, tuf, ferum, pesta, fortor, mala olor
-Vissillo.....Cortineta, estor.
-Pestillo de la porta......Baldor, balda, pestell
-Picadillo....Xixina
-Pillo....Murri, pillet, espaviladet
-Pitillo.....Cigarreta
-Polilla....Arna
-Puntillo.....Punt, amor propi
-Quartelillo.....Presó de prevenció, garjola
-Rodillo....Rodet, corró, roleu, cilindre
-Pardillo.......Pobret, calçasses, babau, no res, pallús
-Parrilla.....Graell
-Passillo......Passadís, corredor
-Peladilla.....Confit, ametlla ensucrada
-Pepinillo......Cogombret, cogombre petit
-Perilla....Barbeta, pera de barbeta, masclet
-Pesadilla.....Mal son
-Moquillo......Mocs/ Borm (malaltia dels gossos)
-Mundillo......Ambient, món, col·lectiu
-Natilles......Crema
-Palillo.....Escuradents
-Pandilla....Colla, trepa, patuleia, ramat
-Pantorrilla......Tou de la cama, panxell
-Papilla.......Farinetes, pastetes, puré
-Lentilla....Llentilla, lent de contacte
-Llomillo.....Llom
-Manilla....Maneta
-Membrillo.....Codonyat, codony
-Mercadillo.....Encants, mercat ambulant, mercat de segona mà, mercat,
paradetes, fira
-Mirilla....Reixeta, espiell, espieta
-Modernillo.....Modernet, modern
-Comilles.....Cometes
-Durillo.....Fort, molt dur, cansat, carregós
-Ensaladilla....Amanida
-Esterilla.....Estoreta, estora
-Estribillo....Tornada
-Flequillo......serrell
-Gusanillo......cuc, cuquet, ganes, gana
-Frenillo.....Tel de la llengua
-Lassarillo....Pigall
Brillo....Brillantor, esplendor, resplendor, esclat, lluentor, lluïsor
-Cabecilla.....Cap de colla, capitost
-Calderilla......Monedes, canvi, xavalla, menuts, moneda menuda, moneda
engrunada -Camilla.....Llitera, baiard
-Carajillo.....Cigaló
-Colilla.....Burilla
-Baratillo......A cap preu, regalat, a bon preu, molt barat
-Bocadillo.....Entrepà, badall
-Boquilla.....Broquet, filtre, embocadura
-De boquilla.....De boca i prou, solament de boca
-Bordillo......Borada, cantell
-Aquí estic! (incorrecte)....Sóc aquí (correcte)
-Allà estaré! (incor.).....Hi seré/ De ben segur que hi seré! (correcte)
-Per això estem (incor.)......Hi som per això (correcte)
-Per això estan els amics (incor.)....Els amics, hi són per això/ Per això hi ha els
amics (correcte)

Horòscop lingüístic: És dilluns i "sentiu papallones a l’estómac"? No ens agrada

gaire "sentir papallones a l'estómac", si estem nerviosos. Som més de 'ser un
sac de nervis' o 'un feix de nervis', d''estar fets un flam' o de 'sentir com el pols
se'ns accelera', oi?

—Aquesta setmana tinc un *webinari. —Què dius del gènere binari? —Un
"webinar", de l'anglès 'web seminar'! —Pff, sí... No cal fer calcs de l'anglès que
no s'entenen: 'seminari web'.

-El mussol ESGARIPA, FA ESGARIPS. -El lleó RUGEIX. -L'ós ESBRAMEGA. -El llop
UDOLA. -La serp XIULA. -El mosquit BRUNZ, ZUMZA. -L'abella i altres insectes
BRUMEIXEN, BONEIXEN, BUGONEN. -El grill XERRICA o XIRIGUEJA.

-La cabra BELA o ESBIEGA. -El gall CANTA. -La gallina ESCATAINA o ESCAÏNA.
-L'ànec i l'oca CLAQUEN o PARPEN. -El pardal PIULEN. -El canari REFILA,
TRINA, FA REFILETS -El colom i la tórtora PARRUPEN o PARRUPEGEN. -La
perdiu ESCOTXEGA, ESCOTXINA, FA XAU-XAU.

-El conill, la llebre i la rata ESGÜELLEN. El ratolí XISCLA o FA XISCLETS. -El

cavall RENILLA, EGUINA o AÏNA. -La vaca MUGEIX i el brau BRAMULA o
BRAOLA. -El porc RONDINA, ESGÜELLA, GÜELLA o GRUNY. -La granota RAUCA.
-L'ovella BELA, BELEGA o BEGALLA.

-El gos BORDA (amenaçadorament), JAUPA o LLADRA (quan emet crits curts,
forts i explosius), UDOLA, GANYOLA o ULULA (quan fa un crit prolongat i
planyívol). -El gat MIOLA o FA MIOLS, MARRAMEUS o MARRAMAUS.

Què fan els animals, en català?: -El gos BORDA (amenaçadorament), JAUPA o
LLADRA (quan emet crits curts, forts i explosius), UDOLA, GANYOLA o ULULA
(quan fa un crit prolongat i planyívol). -El gat MIOLA. -El cavall RENILLA,
EGUINA o AÏNA.
-La vaca MUGEIX i el BRAU (o toro) BRAMULA o BRAOLA. -El porc RONDINA,
ESGÜELLA, GÜELLA o GRUNY. -La granota RAUCA. -L'ovella BELA, BELEGA o
BEGALLA. -La cabra BELA o ESBIEGA. -El gall CANTA. -La gallina ESCATINA,
ESCAÏNA, CLOQUEJA o FA CLOC-CLOC
-L'ànec i l'oca CLAQUEN o PARPEN. -El pardal i l'ocell PIULEN, REFILEN. -El
canari REFILA, TRINA, FA REFILETS -El colom i la tórtora PARRUPEN o
PARRUPEGEN. -La perdiu ESCOTXEGA, ESCOTXINA, FA XAU-XAU. -El mussol
ESGARIPA, FA ESGARIPS. -El lleó RUGEIX.
-L'elefant i el bou BRAMULEN. -L'ós ESBRAMEGA. -El llop UDOLA. -La serp
XIULA. -El mosquit BRUNZ, ZUMZA. -L'abella i altres insectes BRUMEIXEN,
BONEIXEN, BUGONEN. -El grill XERRICA o XIRIGUEJA.

Tots els colors van bé per l'amor: -Al ROSA, l'amor s'hi posa. -Al BLAU, l'amor
s'hi escau. -Al LILA, l'amor s'hi enfila. -Al VERD, l'amor s'hi perd.
Quan aneu saturats de feina, hem parat l'orella i hem sentit que dieu "no me da
la vida". No tenim maneres gracioses de dir-ho en català? Teniu propostes?
Exemples: — Fotré un pet — Al final petaré — No puc amb la meva ànima

Tard o d'hora us clavaran un *sablassu? El diccionari diu clavar una ‘acanada' o

'cotnada'. Altres solucions més informals: us plomaran!, us la clavaran!, us
arrissaran! Com ho dieu? #variants_col·loquials

Us han quedat mai els cabells *despelujats? No us heu *desmelenat mai? Anem
escabellats, despentinats, amb els cabells esbullats, esborrifats... Figuradament,
també podeu embalar-vos, exaltar-vos, estar eufòrics, entusiasmar-vos, deixar-
vos anar...

(1) RES i GENS: En català, distingim entre RES (pronom) i GENS (adverbi). RES
és el contrari de MOLTES COSES i GENS és el contrari de MOLT. Exemples: Al
rebost no hi ha res; Aquesta cançó no m'agrada gens (ni mica). En castellà, en
canvi, es fa servir el mot NADA com a pronom...

Què se n'ha fet, del verb 'finestrejar'? Ara tothom xafardeja i tafaneja, però
reivindiquem l'acte de guaitar per la finestra. A qui li agrada finestrejar és un
'finestrer' o 'finestrera'. Ho dieu? Sortiu, finestrers!

Ens acomiadem amb una frase de la Catalunya del Nord: «Adiu, Feliu! Si tornes
pas, escriu!» Es diu per lamentar alguna pèrdua o la fi d'alguna cosa. També es
diu a una persona que se'n va, per mostrar indiferència. Bon cap de setmana!

Sempre sentim «palmar-la» o «cascar-la», però hi ha moltes altres maneres de

morir-se col·loquialment: «dinyar-la», «quedar-s'hi» «anar-se'n a l'altre barri»,
«anar-se'n al calaix», «estirar la pota», «fer l'ànec», «anar-se'n al canyet»... En
sabeu més?
'Dinyar-la', 'fer la clucaina', 'el darrer badall', 'anar al clot'... ;)

Horòscop lingüístic: No val la pena que comenceu la setmana 'irritats'. És més

divertit fer servir expressions comparatives per dir el mateix: més encès que un
misto, que un toro, rabiós com un bitxo, emprenyat com una mona, rabiós com
la pedra...

Us 'cau la moqueta'? No parlem del teixit per fer catifes, parlem del caramell de
moc. 'Moqueta' es diu en català nord-occidental, oi? D'altra banda, 'caure el
moc a algú' també es diu quan algú és innocent o curt d'enteniment.

Horòscop lingüístic: Si us agrada falsejar la realitat i voleu aparentar que teniu

el que no teniu (per exemple: poder, riquesa, títols, propietats...), tenim
l'expressió perfecta: 'bufar en caldo gelat'. L'heu sentida mai? És pròpia del País
Valencià.

Quan algú es queixa d'una cosa a la xarxa, hem llegit respostes com ara "a
plorar a la ploreria" per enviar algú a fer punyetes. Ens direu
#variants_col·loquials divertides en català, oi? — Au ves i que et moqui la iaia
— Ves a fer el cantussol / el somicó @comhodiria_cat

Cacauet, pinyol, casquet, rebolcada, clusca, carquinyoli, barrinada, tosquet,

catxada, terringo, sacsada, tabanada, mandanga, caliquenyo, pinyac, pixonada,
piuada, esteranyinada, cebeta, ensetrillada, partidet, sotregada, empalada,
coet... Qui diu *polvo? Gràcies! #OptimotPicant
Optimot
@optimotcat
Qui diu que no hi ha més maneres de dir *polvo? Col·loquialment, hi ha força
noms per anomenar el coit, oi? ― clau ― cacau ― cardada ― boixam ―
castanya ― cucada ― entra-i-surt ― manxada ― foqui-foqui ― sucamulla ―
encaix

Teniu sobres de menjar del cap de setmana? Com en dieu? Engrunes, sobralles,
refetons, relleus, rescalfalls, aprofitadures, rampoines, retalls, restes, restolines,
resquícies, desferres, escorrialles...

Horòscop lingüístic: Bona setmana per *estar de bones? Val més 'tenir la bona',
'estar de bona lluna', 'estar de gaita' o 'tenir bona lluna'. Però no dissimuleu,
també podeu dir antònims i estar de mala lluna, de morros, de futris, de mala
hòstia...

Podem dir 'llençar la tovallola' o 'tirar la tovallola' depèn de la intencionalitat

que li donem. Ara, també existeix l'expressió catalana 'estripar les cartes', que
és molt maca", ha explicat @MagiCamps. Vols escoltar la secció sencera?
Recupera-la aquí:

Us han dit mai "vas ben enllefernat"? Enllefernat, llefardós, enllardissat... Com
en dieu, d'algú que va untat de greix? No cal *pringar-se.
Ens hem enamorat de l'adjectiu 'agafatós, agafatosa': 'una suor agafatosa'. En
sabeu més? #variantsòptimes

Us coleu en la foto dels altres a propòsit? En #argot juvenil es practica molt el

"photobombing". Si ho feu, és útil saber que aquesta acció en català es podria
traduir per 'rebentafotos' o 'aixafafotos', per exemple.

Aquell paio és un *jaqueter? Que no tenim formes en català per dir 'persona
inconstant, que varia fàcilment d’opinió, de partit, etc.'? Giracamises,
giracasaques, adulador, llepa o llepaculs, llagoter, afalagador, servil,
raspallador, turiferari...

Horòscop lingüístic: Avui no heu pogut 'fer la matinada' o 'fer matinada', oi?
Llevar-se més tard de l'hora acostumada. Altres expressions similars: enganxar-
se-li els llençols (a algú), dormir com un soc, dormir com el guix, com un liró...
Avui destaquem el terme 'neutralitat corporal': 'moviment que propugna la
llibertat d'acceptació del propi cos tal com és sense cap mena de pressió o
obligació de fer-ho en sentit positiu'

Què és el "catcalling"? Sovint les dones sentim comentaris obscens d'alguns

homes mentre passegem: paraules obscenes; crits, xiulets o burles sexistes...
Formalment: assetjament de carrer, floretes d'assetjament (sexual) de carrer...

Hi ha coses que us *donen repel·lús? Això no ho salveu ni posant-hi una ela

geminada... Hi ha coses que 'fan fàstic', 'fan oi', 'fan repulsió', 'fan angúnia'...
Un repàs dels usos de 'fer' i 'donar':

Ens agraden les #expressions amb el sentit de 'sense res que ho pugui
impedir', oi? Hi anirem "sí o sí"? Podeu dir, per variar: > tant si plou com si fa
sol > plogui o nevi > peti qui peti > caigui qui caigui > costi el que costi

Ja sabeu que els catalans no som de *muntar un pollastre, ens agrada 'muntar
un ciri', 'armar-la' o 'fer-la grossa'. I qui arma un sidral és un cercabregues,
cerca-raons, cerca-renous, cercafresses, cerca-renyines, batusser, busca-raons,
buscabregues...

Horòscop lingüístic: Encara no us adoneu dels propis defectes? Popularment,

direm: — cap geperut no es veu el gep — veure una palla en els ulls dels altres
i no veure la biga en els seus — li diu el mort al degollat, qui t'ha fet ixe forat?

Fer misto, arronsada... Al Tirant trobem 'esplanissada' per anomenar el 'cop

fallat en l'acte sexual'. No cal tenir l'espasa sempre a punt per fer un "entra-i-
surt". Preferim 'cavalcar', és més poètic. Tenim més maneres de dir 'cardar', oi?

Horòscop lingüístic: Us heu proposat tenir propòsits al gener? No us atabaleu.

També podeu dir 'dur una cosa de cap', 'fer pensament de fer alguna cosa',
'ficar-se al cap alguna cosa', 'ficar-se una cosa entre cella i cella'...

Horòscop lingüístic: Bona setmana per tornar a "currar"? Si no tenim més

remei, ens agrada més 'pencar'. El primer dia tampoc no cal 'rompre's
l'esquena', 'esllomar-se', 'escarrassar-se'...

Optimot (@optimotcat) twitteó a las 0:40 p. m. on vie., oct. 11, 2019:

—No faltis a la cita. Hi seràs, oi?
—Hi seré.
—Segur?
—*Com un Pepe!
—Que ve l'oncle Pepe?
—No ho sé. Volia dir 'sens falta', 'sense excuses', 'com tothom', 'com
qualsevol'...

Optimot (@optimotcat) twitteó a las 0:42 p. m. on mié., oct. 09, 2019:

—S'acaba el *veroño.
—Ho dius de debò? 'Primavera d'hivern', 'primavera del fred' o 'entretemps' són
més
bonics per dir el mateix.
—Perquè ets un *viejoven!
—Exacte: un jove iaio, carca o carrincló. Quina mania teniu de truncar mots!
—WTF!
—Però què cony!

Us agradaria fer desaparèixer notícies *tirant de la cadena? L'expressió 'estirar

la cadena' es continua utilitzant tot i que ja no designi una acció literal. Altres
formes: descarregueu la cisterna, premeu (o pitgeu) el botó del vàter.

Optimot (@optimotcat) twitteó a las 0:57 p. m. on lun., oct. 07, 2019:

Ja us heu despertat? Busquem maneres de dir 'espavilar'.
Eixorivir, revifar, desemmandrir, desemperesir, deixondir, deixondar,
desensopir, desengorronir, desengandulir... Ens dieu més #variantsòptimes?

Horòscop lingüístic:
Si muntem un circ "ens creixen els nans"? Nosaltres som més de dir...
créixer com la mala herba (els problemes), una desgràcia no ve mai sola,
sempre plou sobre mullat, estar de pega, tenir pega, tenir mala estrella, tenir
mala ratxa, patir les de Caïm, etc.

Horòscop lingüístic: Encara "ens fem trampes al solitari"? No ens enganyem...

També tenim altres maneres de dir 'enganyar-se un mateix', segons el cas:
posar-se una bena davant els ulls, mirar cap a una altra banda, tenir els ulls al
clatell, tenir pa a l'ull... Què més?

Us agrada 'anar lents'? Busquem #expressions que indiquin 'lentitud': — lent

com una tortuga — fer puces — d'efectes retardats — demanar permís a un
peu per moure l'altre — lleuger com una mosca dins la mel — voler temps Ens
en dieu més? Brillo!

Horòscop lingüístic: És bon moment per 'passar equinoccis' o 'passar un

equinocci'? El mot 'equinocci', en sentit figurat, també vol dir una sèrie de
calamitats o tribulacions molt aflictives. Ho dieu a Menorca?

Aprofitareu el cap de setmana per *fer unes risses? Si voleu 'riure' de debò,
sempre podem... — partir-nos de riure — trencar-nos de riure — cargolar-nos
de riure — rebentar-nos de riure — esqueixar-nos de riure — anar a córrer-la —
passar-ho bé — xalar

Optimot (@optimotcat) twitteó a las 9:43 a. m. on vie., sept. 27, 2019:

—I si 'ens posem les piles'?
—Estaria bé. I donar-se ànsia, donar-se brasa, donar-se aire...
—I si no en tenim, es poden 'carregar les piles'?
—També. I refer-se, reparar les forces, recobrar l'energia, etc.

Què en fem, dels "intensitos"? Segons el cas, ens podem posar 'profunds',
'íntims', 'transcendentals', 'exagerats', ‘merdosos’... A les fotos podem fer
mirada penetrant i 'fer el tifa', el 'fatxenda', 'faronejar'... Ens ajudeu amb la

Un referèndum pot ajudar a desbloquejar una situació si els dels Sí i els del No
es comprometen amb el resultat i es posen a treballar, no per fer un nou
referèndum en uns anys, sino per anar cap on ha marcat el resultat.
De l’ètica de la convicció a la de la responsabilitat.

"Seguim!" Ara tothom diu 'seguim!' per encoratjar a prosseguir una cosa, a
continuar endavant? Només recordem que hi ha altres maneres de dir-ho, per
variar: — endavant — som-hi — tornem-hi — falta gent — avall que fa baixada
— vinga
Optimot (@optimotcat) twitteó a las 1:24 p. m. on jue., oct. 17, 2019:
Per dir que algú és 'valent', hem observat que es poden tenir més parts del cos,
a part de 'collons', 'ous' o 'ovaris':
— tenir cor
— tenir pit
— tenir nassos
— tenir ronyons
— tenir bigotis
— tenir la cara
— tenir fetge o tenir estómac ('situació desagradable')

Les 'vambes', amb ve baixa, serveixen per 'bambar' ('vagar', 'passejar'),

caminar, córrer... No cal que sigueu esportistes o "runners"; en tot cas,
'corredors'. També en podeu dir 'sabatilles'.

> No ets tan vell com et penses. > La noia té més energia del que dius. > Té
menys mà esquerra que l'avi. > L'acte s'ha allargat més del previst. Sabeu
quins són els quantificadors de les construccions

> No ets tan vell com et penses.

> La noia té més energia del que dius.
> Té menys mà esquerra que l'avi.
> L'acte s'ha allargat més del previst.
Sabeu quins són els quantificadors de les construccions #comparatives?

"Aneu de puto cul"? Hi afegim l'adjectiu "puto" perquè és més emfàtic i

expressa disgust, normalment. També es pot dir: anar escopetejat, anar de
bòlit, anar de cul, treure el fetge per la boca, anar amb un coet al cul, com un
esperitat...
—Aquest Nadal m'he apuntat a un curs de "twerking". —*Menys mal! —
Afortunadament, tenim: - encara bo! - encara sort! - i encara! - i encara
gràcies! - i encara rai! —Ai, *bueno. —Ai, que bé!

Un «zasca» fa referència a una contestació o refutació brusca, generalment

enginyosa, a un argument contrari. En català també tenim l'expressió «pam!» o
termes com «cleca», «calbot» i «clatellada». En coneixeu més?

Horòscop lingüístic: Dilluns. Penseu que tot és 'inacabable'? Més llarg que un
dia sense pa, més llarg que un dejuni, més llarg que una processó, més llarg
que un diner de fil...

Horòscop lingüístic: Voleu passar *d'extranjis? No cal. Sempre podeu anar

'd'estranquis', de puntetes, d'amagatotis, per sota mà, sense fer soroll, a la
quieta, a la sorda, com si res, d'esquitllada, d'esquitllentes...

Com en dieu, d'una cosa que fa nosa o d'un objecte que fa molt d'embalum?
Baluerna, embalum, mola, tossa, carcassa... Tenim el mot ideal: 'parambana'.
Ho heu sentit mai? A Vic en diuen així. #variantsòptimes

A Ponent ja teniu 'boira'? Bromada, boirassa, boirada, bromallada, broma,

bromalló, bromall, neula.... Com en dieu? Sabíeu que a Fraga en diuen
'cegallosa' (o 'segallosa')?

«Ets més fals que un euro de fusta» o que «una moneda de suro»? Ens
agraden les #expressions comparatives per dir que algú és fals. Hem
documentat: > és fals com l'ànima de Judes > és un sac de mentides > és més
fals que Mahoma, o que Judes, o que l'ànima de Judes

En català hi ha 'xusma' o 'xurma' per dir 'conjunt de gent menyspreable'? Doncs

sí. També hi ha més maneres de dir-ho: púrria, purrialla, gentalla, genteta,
gentola, gentussa, bretolalla, baixúrria, farfutalla... Ens en dieu més?

—Per Tots Sants menjo castanyes i panellets i em disfresso de moniato. —Ma

que ets 'moniato'! ('ignorant', 'ximple')

Voleu "baixar de la vida"? És una expressió de moda per dir que hem arribat al
límit del que es pot aguantar. En sabeu més, de #variants_col·loquials? —
tenir-ne prou — fins aquí hem arribat — posar-hi punt final — plegar veles —
prendre el vol — no puc més — aclucar els ulls...
Bona setmana per dir "que me quiten lo bailado"? Segons el context: 'tot això
que hi hem guanyat', 'tot això que tinc (de més)', 'tal dia farà un any', 'que em
vagin al darrere amb un flabiol sonant'.
https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?
action=Principal&method=detall&input_cercar=
%22que+me+quiten+lo+bailado
%22&numPagina=1&database=CASCAT&idFont=46312&idHit=46312&tipusFon
t=%3CI%3EDiccionari+catal%E0-castell%E0%3C%2FI%3E+d%27Enciclop
%E8dia+Catalana+%283a+edici
%F3%29&numeroResultat=1&databases_avansada=&categories_avansada=&c
lickLink=detall&titol=quitar+&tematica=%28Totes
%29&tipusCerca=cerca.queSignifica

Quina falta de *companyerisme? Companys, la forma *companyerisme no està

ben formada perquè parteix d'un hipotètic mot 'companyer', que no existeix en
català. Que tingueu bona 'companyonia':

Quan vols que dues persones estiguin juntes, dius que "les shippeges"? Què és
això de "shippejar"? Seria una altra manera de dir 'aparellar'

«Fa una calor que fa espetegar les pedres.» «Fa un sol que esquerda el cap.»
«Fa un sol que crema es cul a ses llebres.» Tenim moltes expressions per
indicar que fa un sol molt fort, oi? Us animeu a dir-nos expressions de calor?

Us ve més de gust una tassa de 'caldo' o de 'brou'? Podeu triar el mot que més
us agradi perquè són sinònims. I què feu? Xarrupar, xarrupejar, xuclar,
xumar...
Com en dieu? En tot cas, l'onomatopeia és 'eslurp' o 'xrrup':

—Que *està el Pere? Que *es posi, si us plau. —No, miri, ni *està ni *es pot
posar. I diria que tampoc no vol parlar amb els pronoms febles: ni 'hi és' ni 's'hi
vol posar'.

Això no és cap *truño ni cap *ñordo. En català, som experts en 'merda'. Per
exemple, tenim molts insults amb derivats de 'cagar', per dir 'pusil·lànime':
cagall, cagalló, cagarró, cagallot, cagarro, cagarro sec, cagandanes, caganaies,
cagandances, cagarri, cagacalçons...

Podeu tenir *subidón un dilluns? Això mai. Nosaltres preferim, segons el

context: 'estar eufòrics', 'flipar', 'al·lucinar', 'esclatar', 'embalar-se', 'adrenalina
per la vena'... Què més?

caiguda, morrada ('caure de morros'), patac, patacada, hòstia, plegar un duro,

trompada, sotrac... Sabeu altres maneres de dir 'caure a terra', oi?
Horòscop lingüístic: Tenim maneres de dir que una cosa és 'inconsistent'? Això
no es pot agafar ni amb pinces? Efectivament: agafat amb pinces, no tenir solta
ni volta, no tenir cap ni peus (alguna cosa), no poder-se agafar per enlloc...

«*Porto un bon tute...» Us agrada el "tute", però nosaltres som més de 'fer-nos
un fart (o un tip, o un panxó) de' treballar, caminar, córrer...

El detectiu Conan s'ha adonat que "en todas partes cuecen habas"? A tot arreu
se'n fan, de bolets, quan plou; a tot arreu hi ha fang quan plou; cada casa és
un món; de Joseps, Joans i ases, n'hi ha per totes les cases.

Ara que els "succionadors de clítoris" són moda, busquem maneres de dir
'masturbar-se', independentment del gènere: > fer ditet > satisfer-se >
arreglar-se tota sola > tocar-se > menjar-se el llonguet > tocar-se el cony No
tot és 'pelar-se-la'. Ens en dieu més?

- Munyir-se. - Gastar-se les empremtes digitals. - Estrenar al túnel de Vallirana.

- Usar la mà de morter. - Fer bategar els ous. - Hissar la vela. - Agafar el conill
per sota. - Anar a buscar un puro amb venes. - Convertir un llonguet en una
barra de quart. - Fer un Frapuccino.

fer volar l'estel gronxar-se a la prunera se fer la quinyola (CATNord) manejar

l'allioli tocar el clarinet sumbar-se-la picar la dalla fer-se la punyeta esmolar-se
el bessó escanyar l'ànec comptar bigues fer el repicó fer-se un manual fotre-li al
porro

Ja teniu a punt el llençol, la flassada, el cobertor, el nòrdic, la funda, etc.? Es

veu que tot això es pot dir en un sol mot: el 'conjunt de la roba del llit'
s'anomena ABRIGALL. Ho dieu?

Hi ha qui diu que «El hombre y el oso, cuanto más peludo, más hermoso»? Per
sort, l'Alcover-Moll ja documentava «Allà on hi ha pèl, hi ha alegria», «Qui no té
pèl, no va al cel». Per tant, les dones podem i volem tenir pèls allà on vulguem.
#OptimotFeminista

Teniu ganes de 'menjar amb golafreria'? Ara tot ho 'devorem'? Endrapar,

engolir, cruspir-se... Ens hem enamorat del verb 'empapussar'. Com en dieu?

> Send help. > Send ànims. Ens agrada més quan feu la gracieta en català:
'Envieu ajuda', 'Ajuda', 'Envieu ànims'. I recordem que per expressar una ordre,
donar instruccions o fer una recomanació cal fer servir l'imperatiu i no pas
l'infinitiu:

Fa temps que tot és "mono", "cuqui" o "megacuqui". El diccionari recull

monada, bonic, bufó, graciós, preciós, delicat, atractiu... Per què ens agrada
tant dir "cuqui"? Podeu opinar o dir-nos més opcions col·loquials, si voleu!
Esperem que aquest cap de setmana no tingueu cap *apuro. En tot cas,
sempre preferim un problema, tropell, complicació, embolic, conflicte, destret,
trifulga, tripijoc, peripècia, tràngol...

Si volem dir que tenim molt poc temps per fer alguna cosa, podem dir que
anem escanyats, que anem justos de temps, que fem les coses a correcuita o
amb presses:

Us poseu 'miquetaines' i després teniu gana? Ens hem enamorat d'aquest nom,
que té la idea de 'porció xicoteta d'alguna cosa'. Els ebrencs en diuen així. Ho
heu sentit mai? Com en dieu?

- Mos deim coses: Estamos en contacto o vamos hablando. (Literalmente:

nos decimos cosas). Esta expresión sirve para expresar que ya te verás con
alguien pero con una connotación que implica que no va a pasar
necesariamente. “Sin compromiso, vamos”, sostiene el lingüista Corbera.
- Ésser un cap de fava / Ésser colló / Ets un bosses: Ser tonto.
(Literalmente: ser un cabeza de haba, ser un cojón, ser un bolsas). Para Veny,
la más común en la islas es la primera, pero el resto de variaciones también se
usan.
- Cristo en pèl, taronges navel!: Es una expresión de sorpresa.
(Literalmente: ¡Cristo desnudo, naranjas navel!). Es una expresión de sorpresa.
El lingüista Perales explica que esta expresión bebe del habla inglesa. “ Navel es
ombligo en inglés, y de ahí salen las naranjas navelinas, porque tienen una
especie de ombligo.”, explica.
- Ésser més vell que s’any des tro: Referido a que hace muchos años de
algo. (Literalmente: ser más viejo que el año del trueno). Según cuenta Veny,
“esta expresión es muy propia de Ibiza. Hace referencia a una explosión que se
produjo en 1730, donde 379 quintales de pólvora almacenados en el polvorín
de Santa Lucía provocaron varias víctimas mortales".
- Bona nit, caragol: Cuando se da por perdida una cosa o ya no hay remedio
posible ante una situación. (Literalmente: Buenas noches, caracol). Esta
expresión, según explica Perales, encuentra variantes en otras zonas de la
lengua, como el caso de "bona nit, cresol, que la llum s'apaga" (buenas noches,
candil, que la luz se apaga).
- Cercar na Maria per sa cuina: Es querer complicarse la vida o perder el
tiempo buscando explicaciones para algo que no las tiene. (Literalmente:
buscar a María por la cocina).
- Uro!: Según Corbera es “expresión de sorpresa, que también se puede aplicar
en sentido negativo”. No tiene traducción literal, pero se puede traducir como
"¡hala!".
- Es tords volen baixos : Una época de crisis económica. (Literalmente: los
tordos vuelan bajos).
- Fer la moixa morta: Ser un hipócrita. (Literalmente: hacerse la gata
muerta). “Las gatas tienen fama de cínicas, y de ahí viene esta expresión”,
explica el filólogo Corbera.
- Vuits, nous i cartes que no lliguen: Se usa para referirse a cosas que no
tienen valor. (Literalmente: ocho, nueves y cartas que no sirven). Como explica
Corbera, su significado proviene de que en algunos juegos se eliminan cartas
de estos números.
- Això és de s'any de sa neu!: Se usa para hablar de algo que pasó hace
muchos años. (Literalmente: eso es del año de la nieve). Juega con la idea de
que es más antiguo que las nevadas, comparativamente poco frecuentes en las
islas.
- Sa monja l'encén i es frare l'apaga: Esta expresión, muy propia de
Mallorca, indica el principio y el fin del verano. (Literalmente: la monja lo
enciende, el calor, y el fraile lo apaga). Como explica Veny, el aumento del
calor en la isla se suele notar coincidiendo con el día de Santa Margarida (20 de
julio, que hace referencia a la monja) y se empieza a acabar por el día de Sant
Bernat (20 de agosto, que hace referencia al fraile).

ÉSSER i ESTAR Si demanem 'on ESTÀS?', ens referim a 'on vius, on treballes,
on estàs instal·lat?'. Si demanem 'on ETS?', ens referim 'on et trobes ara
mateix, en aquest moment'. Si diem 'on ESTÀ l'Anna?', el que diem és 'on viu,
treballa, s'ha instal·lat l'Anna?'
Vols parlar bé el català? Fes servir el verb SER i no pas el verb ESTAR en
expressions com aquestes: -Aquí ESTIC! (incor.)......SÓC aquí! (correcte) -Allà
ESTARÉ (incor.).....HI SERÉ (correcte) -Per això ESTEM (incor.).......HI SOM per
això (correcte) ...
-ESTÀS viu o mort? (incor.).....ETS viu o mort? (correcte) -ESTÀS boig o què?
(incor.)....ETS boig o què? (correcte) -La botiga ESTÀ plena de gent
(incor.)....La botiga ÉS plena de gent (correcte) -L'aigua ESTÀ bruta
(incor.)....L'aigua ÉS bruta (correcte)

Dits de la mà:
-En Castellà = EN CATALÀ
-Dedo pulgar o dedo gordo = DIT GROS o DIT POLZE
-Dedo índice = DIT ÍNDEX, DIT ASSENYALADOR, APUNTADOR, SALUDADOR o
MESTRE.
-Dedo del corazón, del medio = DIT DEL MIG, DIT MITGER, DIT LLARG, DIT
DEL COR, DIT LLÉPOL.
-Dedo anular = DIT DE L'ANELL.
-Dedo menyique o dedo auricular = DIT PETIT, DIT XIC, DIT MENUT, DIT
MENUELL o DIT GORRÍ.
Parts del cos:
-En castellà = EN CATALÀ
-El cabello = ELS CABELLS
-El cuello = EL COLL
-El hombro = L'ESPATLLA/ EL MUSCLE
-La axila = L'AIXELLA
-El vientre = EL VENTRE/ LA PANXA
-El ombligo = EL MELIC/ EL LLOMBRÍGOL
-La cadera = EL MALUC
-La ingle = L'ENGONAL
-El cogote = EL CLATELL, EL CLOTELL, EL BESCOLL, EL BATCOLL, LA
CLATELLERA
-La espalda = L'ESQUENA
-Las nalgas = LES NATGES
-El antebrazo = L'AVANTBRAÇ
-El codo = EL COLZE
-La muñeca = EL CANELL
-El muslo = LA CUIXA
-La rodilla = EL GENOLL
-La pierna = LA CAMA
-La pantorrilla= EL TOU DE LA CAMA/ EL PANXELL
-El tobillo = EL TURMELL

(1) RES i GENS En català, distingim entre el pronom RES (cap cosa; contrari
de 'moltes coses') i l'adverbi GENS (cap quantitat; contrari de 'molt')
Fixem-nos-hi bé: -Avui no he menjat RES = Avui no he menjat CAP
COSA. -Avui no he menjat GENS = Avui no he menjat NI UNA MICA.
(2) En castellà no es fa aquests diferència i es fa servir RES com a pronom i
adverbi alhora. Molts catalanoparlants, agafen el castellà com a
referencia, el calquen literalment i fan servir sempre RES (en castellà
NADA) com pronom i com a adverbi (en comptes de GENS).

FELICITATS a totes les Montserrats! (incor.)....PER MOLTS ANYS a totes les

Montserrats!(correcte) *PER MOLTS ANYS no significa 'que facis molts més
anys', sinó que significa ''que per molts anys ho puguis continuar celebrant'.
Resposta: 'EN VIDA TEVA' (= que tu també hi siguis).
―On vas demà? ―Aniré 'molt lluny'. Potser 'allà als collons del Montgó' ―I on
és això? ―Ui, un lloc exòtic i llunyà. ―Jo me n'aniré al 'cul de món', que es veu
que ho coneix tothom. Hi ha moltes maneres de dir 'lluny', oi?

#variantsòptimes on Crist va perdre l’espardenya, al cul del món, a prendre pel

cul, a la quinta forca... des de Barcelona

No us canseu de les 'giragonses' amb sentit figurat? Per exemple: 'giragonses'

per arribar a final de mes, les 'giragonses' de la política... El món és ple de
giragonses. Com en dieu, d'aquestes accions sinuoses?

Horòscop lingüístic: Dilluns poca gent es troba *en la seva salsa, oi? Si parlem
d'estar còmodes, preferim ser un bon peix i trobar-nos 'com el peix a l'aigua', 'a
gust' o 'en el nostre ambient', per exemple.

Coneixeu cap bar *molon? El verb 'molar' sí que es documenta, col·loquialment,

però *molon no està ben format en català. Coneixem bars 'que molen', bars
guapos, ben parits, guais, vistosos, aparents... Com ho diríeu?

Què és el "catcalling"? Sovint les dones sentim comentaris obscens d'alguns

homes mentre passegem: paraules obscenes; crits, xiulets o burles sexistes...
Formalment: assetjament de carrer, floretes d'assetjament (sexual) de carrer...

Recordem que podem fer dinar o sopar de 'carmanyola', 'portaviandes', 'tàper'

o, fins i tot, 'túper': @optimotcat
—Demà fem dinar *de traje? —Xxt! És polèmic, això del "tratge" o "trajo"... —
Parlo del dinar *de sobaquillo. —Dinar d'entrepà, de cabasset, de pa i porta, de
faixa, de rua, de pa en butxaca... Hi ha molts equivalents:

Acabeu qualsevol conversa amb un *suma y sigue? — i no s'acaba pas aquí la

cosa — i espera't... — i espera't que encara no s'ha acabat — i espera't que
això no és pas tot

‘Tiraques’ i ‘estàs boig o pessigues vidres’, expressions guanyadores de la Festa de la

Llengua de l’IEC

La Secció Filològica ha convidat els alumnes d’ESO a proposar paraules que fan
servir i que no són al diccionari
paraules i expressions com aquestes, que no són al Diccionari de la llengua
catalana de l’IEC, són les que han proposat els alumnes d’ESO a la Secció
Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, l’acadèmia de la llengua catalana, a la
seu del carrer del Carme de Barcelona.
La II Festa Fes-te de la Llengua, organitzada per la Secció Filològica, ha
convocat en aquesta ocasió els alumnes d’ESO de Catalunya, el País Valencià i
les Balears a presentar i defensar els seus mots i expressions a la seu de
l’acadèmia. La festa ha demostrat que la llengua catalana és viva, funciona i
evoluciona, i tot i el to festiu, els acadèmics han escoltat les propostes amb
atenció.

L’Institut la Vall del Tenes, de Santa Eulàlia de Ronçana, ha estat el guanyador

de la convocatòria, i els seus alumnes han defensat les propostes
següents: tiraques (el que tira la canya), pretecnològic(més gran de 60
anys), boca-xancle (bocamoll), totxíssim(boníssim), tu flotes? (tu
al·lucines?), estàs boig o pessigues vidres?, comptadies (calendari), això no
fufa (no funciona), destrossabudells (menjar que es posa malament) i pin o
xapa (m’és igual).

La guanyadora del públic assistent menor de 18 anys ha estat tiraques. Però el

dia abans, al ple de la Secció Filològica, els seus membres també havien votar
la seva preferida, en aquest cas: estàs boig o pessigues vidres?, una expressió
que ja té referents en obres del segle XIX.

Els guanyadors s’han endut el còmic Pompeu Fabra. L’aventura de la llengua,

de Gemma Pauné i Oriol Garcia Quera, i l’Ortografia de la llengua catalana de
l’IEC. A més, l’Institut la Vall del Tenes ha rebut la Gramàtica de la llengua
catalana  i les obres completes de Pompeu Fabra.

A la festa, presentada per Laia Servera (Info K, de TV3) i Màrius Serra (membre

de l’IEC), hi han actuat el mag Sergi Armentano i la youtuber Leopolda Olda,
acompanyada al piano per Albert Mora. Leopolda Olda es va fer viral pel
videoclip de la cançó Torneu-nos els accents diacrítics , que va gravar a la porta
de l’IEC i que en aquesta ocasió la Secció Filològica l’ha convidada a cantar-la al
claustre de la institució, tota una mostra de  fair play.

La consellera de Cultura i membre de l’IEC, Mariàngela Vilallonga, i la

presidenta de la Secció Filològica, Teresa Cabré, també han adreçat unes
paraules als assitents, remarcant la intenció de la Secció Filològica d’escoltar la
veu del carrer.
Per arrodonir la festa, en un exercici d’improvisació, Leopolda Olda i Albert
Mora han tancat les actuacions amb una cançó feta amb les deu paraules i
expressions finalistes que els alumnes havien proposat. Una festa en què no
han faltat tota mena d’entrepans i begudes... i la xocolata desfeta.

(1) GRAN o GROS? Darrerament, agafant el castellà com a referència i

calcant-lo literalment, s'ha estès erròniament l'ús de l'adjectiu GRAN on
cal dir GROS. Vegem-ne la diferència: -GROS és un adjectiu que es
refereix a la mida o volum exterior d’una cosa o una persona.
(2) (2)...Per tant, diem GROS a un objecte quan el mirem des de fora i en
valorem la seva mida exterior. Exemple: Un llibre GROS. Una ampolla
GROSSA. Una taula GROSSA. També podem dir, en sentit figuratiu o
abstracte, que una acció, un comportament o un fet que ha succeït és...
(3) (3)...molt GROS, referint-nos a que és molt greu, trist, injust,
escandalós. Exemple: És molt GROS, això que has fet! Que GROS, això
que ha passat aquest matí! oi? -GRAN és un adjectiu que es refereix a
l’amplitud, extensió o capacitat interna d'una cosa quan ens la
imaginem...
(4) (4)...vista de dins estant. Normalment es fa servir en dues dimensions.
Exemple: Una habitació GRAN. Un camp de futbol GRAN. El carrer
GRAN. Un camp de blat GRAN. En sentit figurat o abstracte, l'adjectiu
GRAN només el fem servir a davant del nom i no pas a darrere del nom.
(5) (5)... En sentit figuratiu o abstracte, darrere el nom només farem servir
l'adjectiu GROS. Exemples: Té un interès molt GROS en fer-ho (i no pas
'Té un interès molt GRAN en fer-ho). Ara bé: sí que podem dir 'Té un
GRAN interès en fer-ho' (col·locant GRAN a davant del nom)
(6) (6)... -Hi ha objectes que poden ser GRANS i GROSSOS alhora, segons
des d'on els mirem. Així, podem dir que una maleta és molt GROSSA
vista des de fora, perquè té un volum gros i, alhora, també podem dir
que una maleta és molt GRAN vista des de dins, referint-nos...
(7) (7)...a la seva capacitat interior, perquè hi caben moltes coses.
Exemple: Aquesta maleta és massa GROSSA. No cabrà en el maleter.
Aquesta maleta és molt GRAN. Hi podré posar moltes coses a dins.

(1) DOBLAR i DOBLEGAR: En català, DOBLAR significa "fer dues vegades

més gros". Té el sinònim de DUPLICAR. Exemple: El preu del pis s'ha
DOBLAT en un any. En canvi, el verb DOBLEGAR, significa "plegar un
objecte flexible". Exemple: Agafa aquest full i DOBLEGA'L.
(2) Com que en castellà, es fa servir el verb DOBLAR per a tots dos
significats, hi ha catalanoparlants que erròniament diuen sempre
 DOBLAR i deixen de dir DOBLEGAR. Exemple: Has de DOBLAR el full pel
mig (incorrecte)..........Has de DOBLEGAR el full pel mig (correcte)

(1) Etimologia del dia: PAS, GOTA, GENS, MICA, CAP i CAP A. -El mot PAS
(documentat des del s.XII) ve del llatí PASSUS (pas amb els peus, passa).
Agafà el seu caràcter adverbial a partir del seu ús com a mot i complement per
a reforçar el verb caminar (o verbs de moviment)...
(2)...frases negatives com 'el cavall no camina pas', amb el significat de 'el
cavall no fa ni un pas'. Posteriorment s’anà fent servir per a altres tipus de
verbs, com 'no menja pas' (= no fa cap pas per a menjar) -El mot GOTA (doc.
del s.XIII ençà) ve del mot llatí GÛTA....
(3)...El seu sentit adverbial es formà a partir de frases negatives de certs verbs
relacionat amb els líquids, com beure, rajar. Exemple: No en raja gota (= no en
raja ni una gota), no beus gota d'aigua (= no beus ni una gota d'aigua).
Posteriorment s'anà fent servir...
(4)...altres tipus de verbs abstractes i no abstractes. Per exemple: no m'agrada
gota (= no m'agrada ni una gota) -El mot GENS (doc. del s.XII ençà) ve del
mot llatí GÊNUS (gènere, mena, mostra, tipus). Així, el mot GENS, reforçant
sobretot frases negatives o interrogatives,...
(5)...es gramaticalitzà en el sentit adverbial de 'cap mena, cap gènere, cap
mostra o cap part d'una cosa'. Per exemple, 'no hi gens de llet' (= no hi cap
mostra de llet) -El mot MICA (doc. del s.XIII ençà) ve del llatí vulgar MÎCCA,
variant expressiva...
(6)...del llatí clàssic MÎCA (partícula, espurna). A partir d'expressions com 'no en
menja mica' (= no en menja ni una engruna), es formà el seu sentit adverbial,
passant a altres verbs. Per exemple: treballa una mica (= treballa tan sols 'una
engruna' del que cal treballar)
(7)... -El mot CAP ve del llatí CAPUT i posteriorment CAPU com a adjectiu o
pronom indefinit (doc. del s.XVI ençà) partí probablement del sentit de 'extrem,
part visible, tros o bocí d'alguna cosa'. Per exemple, 'no en veig cap' (= no veig
ni un cap, ni una part visible,...
(8)...ni una mostra). -Quan CAP va junt amb A, formant CAP A, i precedeix un
adverbi o un nom de lloc, agafa un sentit preposicional i té el sentit d' 'anar
amb el cap en direcció o vers un lloc determinat). Aquesta construcció està
documentada del s.XV ençà. ...
(9)...Exemple: Me'n vaig cap a Girona (= agafo el cap i el porto a Girona o vaig
amb el cap cap a Girona).

De debò penseu que cal dir *fins mai?

— Bon vent!
— Bon vent i barca nova!
— Bon vent i foc al cul!
— Bon vent et pegue al cul i en popa que no s'encalle!
— Adeu i per sempre!

Els verbs SER i ESTAR no funcionen de la mateixa manera en català que en

castellà. En català: -'ESTEM' a un lloc significa 'hi vivim, hi treballem, hi som
instal·lats'. Exemple: La Laura està a Vic (= la Laura viu a Vic)
-'ENS ESTEM' a un lloc significa 'estem instalats en un lloc' o 'romanem durant
una estona curta o llarga en un lloc'. Exemple: M'estaré aquí fins que torneu;
M'estic en l'hotel del centre de Londres. ...
-En la clase ya ESTÁ el profesor = A la classe, ja HI HA el professor (i no pas 'A
la classe, ja ESTÀ el professor') -Están todos: ESTÁ Juan , ESTÁ Ana = = Hi són
tots: HI HA en Joan, HI HA l'Anna (i no pas 'Estan tots: ESTÀ en Joan, ESTÀ
l'Anna')
-Entre estos elementos ESTÁN el oxígeno y el sodio = Entre aquests elements,
HI HA l'oxigen i el sodi (i no pas 'Entre aquests elements ESTÀ l'oxigen i el
sodi') -En la reunión ESTAVA tu amigo = A la reunió, HI HAVIA el teu amic (i no
pas 'A la reunió ESTAVA el teu amic')
-ESTÀ previst que vingui demà (incor.)......ÉS previst que vingui demà
(correcte) -Les claus ESTAN al calaix (incor.).......Les claus SÓN al calaix
(correcte) -El director ESTÀ al seu despatx (incor.).......El director ÉS al seu
despatx (correcte)
-La llet ESTÀ a la nevera (incorrecte)........La llet ÉS a la nevera (correcte) -Els
jugadors ja ESTAN al camp (incor.)......Els jugadors ja SÓN al camp (correcte) -
Els nens ESTAN al carrer, que juguen (incor.)......Els nens SÓN al carrer, que
juguen (correcte)

(1) CAIXA i CAPSA: En català, distingim entre CAPSA (receptable petit i poc
resistent, generalment amb tapa, com ara, una CAPSA de bombons) i CAIXA
( receptable gros i mínimament resistent, amb tapa o sense, com ara, una
CAIXA de taronges).

(2) En castellà, en canvi, no es fa aquesta distinció i es diu CAJA per a tots dos
casos. Exemple: Una caja de bombones; Una caja de naranjas. Hi ha
catalano-parlants que, agafant erròniament el castellà com a referència i
calcant-lo literalment,...

(3) ..diuen sempre CAIXA i deixen de fer servir CAPSA i, per tant, deixen de
distingir entre UNA CAPSA i UNA CAIXA. Exemple: Cada pastís va amb la
seva CAIXA (incorrecte).......Cada pastís va amb la seva CAPSA (correcte)

(4) -Exemples de CAPSA: capsa de llumins, capsa de bombons, capsa de llapis

de colors, capsa de medicaments, capsa de compasos, capsa de sabates,
 capsa de galetes, capsa de sorpreses. -Exemples de CAIXA: caixa de
taronges, caixa de pomes,...

(5) ..., caixa plena de llibres, caixa d'una persona morta, caixa de ressonància,
caixa negra (d'un avió), caixa plena de joguines.

Podem dir que hi ha 'desabastiment' o 'desproveïment' de material o de

medicaments? Ho podem dir a partir dels noms 'abastiment' i 'proveïment', que sí
que es documenten en el diccionari:

EL CUENTO de UN CONDE que trabajaba por su CUENTA y SE DABA CUENTA que

tenía UNA CUENTA corriente en un banco = EL CONTE d'UN COMTE que treballava
pel seu COMPTE i SE N'ADONAVA que tenia UN COMPTE corrent en un banc.

Los MEJILLONES tienen MÚSCULOS pero no tienen HOMBROS = Els MUSCLOS

tenen MÚSCULS però no tenen MUSCLES/ ESPATLLES.

-LA PENDENT (incorrecte).......EL PENDENT (correcte) -LA LLEGUM (incor.).......EL

LLEGUM (correcte) -LA DUBTE (incor.).......EL DUBTE (correcte) -LA DEUTE
(incor.).......EL DEUTE (correcte) -UN OLOR (incor.)......UNA OLOR (correcte)

-LES AFORES (incorrecte)......ELS AFORES (correcte) -UNA AVANTATGE (incor.)......UN

AVANTATGE (correcte) -UNA BACTERIA (incor.)......UN BACTERI (correcte) -LA
COMPTE (incor.)......EL COMPTE (correcte) -LA COSTUM (incor.)......EL COSTUM
(correcte) ...

-LA LLEIXIU (incorrecte)......EL LLEIXIU (correcte) -LA PEBRE (incor.)......EL PEBRE

(correcte) -ELS POSTRES (incor.)......LES POSTRES (correcte) -LA SENYAL de trànsit
(incor.)......EL SENYAL de trànsit (correcte)

(4)... -UN ANÀLISI de sang (incorrecte)......UNA ANÀLISI de sang (correcte) -EL SIDA
(incor.)......LA SIDA (correcte) -EL CALOR (incor.)......LA CALOR (correcte) -EL SUOR
(incor.)......LA SUOR (correcte) -UN AROMA (incor.)......UNA AROMA (correcte)

(1) No és el mateix: -EL LLUM (l'aparell) que LA LLUM (claror, energia lluminosa).
Exemple: El llum del menjador fa molta llum. -UN FULL (de paper) que UNA
FULLA (d’arbre). Ex: Dibuixo una fulla d'arbre en un full de paper. -EL SON
(fet de dormir, estat) que LA SON (ganes de...

(2) (2)...dormir). Exemple: Tinc molta son. Me'n vaig a dormir. Em llevaré tard,
perquè tinc el son molt llarg. -EL FI (objectiu) que LA FI (acabament).
 Exemple: El fi d'aquest projecte és arribar fins a la fi. -UN ORDRE (contrari de
desordre) que UNA ORDRE (manament).

(3) 3)... -EL SALUT (salutació) que LA SALUT (trobar-se bé) -EL POLS (arterial)
que LA POLS (partícules) -EL TERRA (sól, paviment) que LA TERRA (planeta) -
EL PLANETA (astre) que LA PLANETA (destí d'una persona)

Què? Quan arriba l'hora de saber les notes, no sembla tan mala idea ser l'*empollón
de la classe, oi? Però com n'hem de dir, col·loquialment, d'una persona molt
estudiosa o aplicada? 'Clavacolzes'? 'Rosegaapunts'? Què proposeu? Busquem
alternatives en català!

*Empollón? Els joves en diuen motivats, motis, superdotats... Altres opcions que ens
heu dit: pelacolzes, colzepelat, socarracelles, cellacremat, savipotes, el matrícules,
m'ho-sé-tot, menjaapunts, covallibres, xuclapàgines, memorietes... Moltes gràcies
per les respostes!

Leo EL CUENTO de UN CONDE que SE DA CUENTA que tiene UNA CUENTA en un

banco (castellà) = Llegeixo EL CONTE d'UN COMTE que SE N'ADONA que té UN
COMPTE CORRENT en un banc (català)

-Había UN MONO muy MONO que llevaba UN MONO de trabajo (castellà) = Hi

havia un MICO/SIMI molt BONIC/BUFÓ/MACO que duia UNA GRANOTA (català) –

LOS MEJILLONES tienen MÚSCULOS però no tienen HOMBROS (castellà) = ELS

MUSCLOS tenen MÚSCULS però no tenen MUSCLES/ ESPATLLES (català)

-En castellà = EN CATALÀ : -Gordo = GRAS -Engordar = ENGREIXAR-SE -Grasa =

GREIX -Tener mucha grassa = TENIR MOLT DE GREIX -Un problema gordo = UN
PROBLEMA GROS -Engrasar = GREIXAR, UNTAR AMB GREIX -Desengrasar =
DESGREIXAR, DESENGREIXAR -Desengrasante = DESGREIXADOR

Com es diu empollón, empollona en català?

Font Fitxes de l'Optimot
despectiu que té originàriament la forma empollón són:
clavacolzes; pelacolzes; colzepelat, colzepelada; socarracelles; cellacremat,
cellacremada; memorietes; xuclapàgines; m'ho-sé-tot; rosegaapunts;
xuclaapunts; covallibres... La clavacolzes diu que no aprovarà les mates... Ni de
conya, no m'ho crec! Va 

-Se'l veu molt TIESSO, en Pol (incorrecte).....Se'l veu molt GARRATIBAT/

ENCARCARAT, en Pol (correcte)

-Com una patada (incorrecte)........Molt malament/ Com un cop de puny

(correcte) -Donar una patada (incorrecte).........Clavar, fúmer o fotre un cop de
peu, una puntada de peu, una guitza, una potada (correcte)

-Patejar-se una ciutat (incorrecte).......Anar amunt i avall per una ciutat/ Voltar
per una ciutat (correcte) -Patejar-se els diners (incorrecte)......Rebentar-se,
rebentar-se, esbutxacar, malgastar o malbaratar els diners (correcte)

El sol de moment no *apreta? En català podem dir que el sol de moment no pica,
pitja, crema o que no cau de ple a ple. Esperem que trobeu una bona ombra i que
gaudiu del cap de setmana!

Veiem que teniu pràctica a agafar el tren en hora

punta i a anar encofurnats, enfonyats, apinyats, atapits
o "com figues en un botí", perquè hem recollit un
munt d'expressions relacionades amb llocs tancats i
plens de gent. Moltes gràcies, us mereixeu que us
toqui l’aire!

'MENYS MAL' és un calc del castellà 'MENOS MAL'. En català diem: -SORT -QUINA
SORT -SORT N'HI HA -ENCARA SORT -ENCARA RAI -ENCARA BO -ENCARA COM -
QUE BÉ

En català, ningú no 'es menja el marron'. En català, en diem: -tocar el rebre -rebre -
carregar-se-la -carregar-se el mort (o els neulers) -pagar els plats trencats (pels
altres o la festa) -dur-se'n les encarregades -ésser l'ase dels cops -rosegar els ossos
-fer servir d'escarràs

Horòscop lingüístic: Teniu "dolços somnis"? Nosaltres preferim 'que somieu amb els
angelets', 'que dormiu com un angelet', 'que dormiu plàcidament'...
Heu tingut mai un *blancasso o sou de quedar en blanc, tenir un blanc total,
una blanca, una pàl·lida... Busquem #variants_col·loquials de 'tenir un lapsus
de memòria'. Ens en dieu més?
Había sido una noche de batalla. Guerra a muerte contra los mosquitos que
atacaban sin piedad, en medio de un calor inhumano que no permitía cubrirse
con las sabanas. Aún así, logró dormir y soñar. Eso significó haber ganado.
Despertó sintiédose vencedor. #Buenosdias

Horòscop lingüístic: Avui és dilluns i no *esteu per la labor? Ho entenem, però

nosaltres som més de no ocupar-nos-en, no anar per feina, deixar de banda, deixar
de les mans, girar l'espatlla, fer-nos el longuis, fer l'orni...

—Si em "dones l'ok" a la proposta, ho tirem endavant. —Si et sembla bé, prefereixo
'donar el vistiplau' o acceptar la proposta. Què et sembla? —Ah, fantàstic! No hi
posaré pegues.

Horòscop lingüístic: Qui vol tenir "duende" podent tenir 'encís' o podent dir que
algú t'ullprèn. El verb 'ullprendre' es fa servir per dir 'encantar, embruixar, amb la
mirada'. Meravellós!

Per tant, durant el confinament, podíem dir amb un català ben genuí: ROMANEU A
CASA, CAL QUE TOTHOM ROMANGUI A CASA RESTEU A CASA SENSE SORTIR
ESTIGUEU-VOS A CASA i no pas QUEDA'T A CASA (calc literal del castellà)

Horòscop lingüístic: Això *sap a glòria? Per parlar de menjar, en català podeu
utilitzar expressions com ara 'és una delícia', 'és rebò', 'per llepar-se’n els dits' o 'els
bigotis', 'hi canten els àngels', etc.

—Aix…, t’imagines un apartament amb *vistes al mar…? —Bah!, millor un

apartament AMB VISTA al mar. —Aixafaguitarres. Menys parlar i més inflar la
piscineta.

Algun cop heu sentit l'expressió "Quin pebre li fa coure els ulls?" Es diu al·ludint a
algú que s'entremet en coses en què no hauria de ficar-se. Com ho dieu?
#variants_col·loquials
Me explicaron EL CUENTO de UN CONDE que SE DA CUENTA que tiene UNA
CUENTA en un banco (castellà) = Em van explicar EL CONTE d'UN COMTE que SE
N'ADONA, que té UN COMPTE corrent en un banc (català)

Había UN MONO muy MONO que llevaba UN MONO de trabajo (castellà) = Hi

havia un MICO/ SIMI molt BONIC/ BUFÓ que duia UNA GRANOTA (català)

LOS MEJILLONES tienen MÚSCULOS però no tienen HOMBROS (castellà) = ELS

MUSCLOS tenen MÚSCULS però no tenen MUSCLES/ ESPATLLES (català)

Optimot (@optimotcat) twitteó a las 0:11 p. m. on mar., jul. 23, 2019:

—Nai, estic mòrtimer...
—Ets un parguela, t'ho dic de bonro!
Això s'entén prou bé:
1. Nai, naia: paio, paia
2. 2. Mòrtimer: mort, molt cansat
3. 3. Parguela: un motivat, un matat (ara ja no diuen "pringat"?)
4. 4. Bonro: bon rotllo

Castellanisme......Català correcte
-Altillo....Entresolat, dalts, sostremort
-Ambientillo.....ambient, mena d'ambient
-Banquillo.....banqueta
-Sombrilla......Para-sol, ombrel·la
-Soparillo......Soparet, sopar
-Taquilla.....Armariet
-Tornillo......Caragol, vis
-Truquillo......truc, truquet, trampetes
-Tufillo......pudor, pudoreta, tuf, ferum, pesta, fortor, mala olor
-Vissillo.....Cortineta, estor.
-Pestillo de la porta......Baldor, balda, pestell
-Picadillo....Xixina
-Pillo....Murri, pillet, espaviladet
-Pitillo.....Cigarreta
-Polilla....Arna
-Puntillo.....Punt, amor propi
-Quartelillo.....Presó de prevenció, garjola
-Rodillo....Rodet, corró, roleu, cilindre
-Pardillo.......Pobret, calçasses, babau, no res, pallús
-Parrilla.....Graell
-Passillo......Passadís, corredor
-Peladilla.....Confit, ametlla ensucrada
-Pepinillo......Cogombret, cogombre petit
-Perilla....Barbeta, pera de barbeta, masclet
-Pesadilla.....Mal son
-Moquillo......Mocs/ Borm (malaltia dels gossos)
-Mundillo......Ambient, món, col·lectiu
-Natilles......Crema
-Palillo.....Escuradents
-Pandilla....Colla, trepa, patuleia, ramat
-Pantorrilla......Tou de la cama, panxell
-Papilla.......Farinetes, pastetes, puré
-Lentilla....Llentilla, lent de contacte
-Llomillo.....Llom
-Manilla....Maneta
-Membrillo.....Codonyat, codony
-Mercadillo.....Encants, mercat ambulant, mercat de segona mà, mercat, paradetes,
fira
-Mirilla....Reixeta, espiell, espieta
-Modernillo.....Modernet, modern
-Comilles.....Cometes
-Durillo.....Fort, molt dur, cansat, carregós
-Ensaladilla....Amanida
-Esterilla.....Estoreta, estora
-Estribillo....Tornada
-Flequillo......serrell
-Gusanillo......cuc, cuquet, ganes, gana
-Frenillo.....Tel de la llengua
-Lassarillo....Pigall
Brillo....Brillantor, esplendor, resplendor, esclat, lluentor, lluïsor
-Cabecilla.....Cap de colla, capitost
-Calderilla......Monedes, canvi, xavalla, menuts, moneda menuda, moneda
engrunada -Camilla.....Llitera, baiard
-Carajillo.....Cigaló
-Colilla.....Burilla
-Baratillo......A cap preu, regalat, a bon preu, molt barat
-Bocadillo.....Entrepà, badall
-Boquilla.....Broquet, filtre, embocadura
-De boquilla.....De boca i prou, solament de boca
-Bordillo......Borada, cantell
-Aquí estic! (incorrecte)....Sóc aquí (correcte)
-Allà estaré! (incor.).....Hi seré/ De ben segur que hi seré! (correcte)
-Per això estem (incor.)......Hi som per això (correcte)
-Per això estan els amics (incor.)....Els amics, hi són per això/ Per això hi ha els amics
(correcte)
Cal distingir el gènere dels mots: No és el mateix: -EL LLUM (l'aparell) que LA
LLUM (claror, energia lluminosa) Exemple: El llum del menjador fa molta llum. -
UN FULL (de paper) que UNA FULLA (d’arbre). Exemple: Dibuixo una fulla
d'arbre en un full de paper.
(2)... -EL SON (fet de dormir, estat) que LA SON (ganes de dormir). Exemple:
Tinc molta son. Me'n vaig a dormir. Em llevaré tard, perquè tinc el son molt
llarg. -EL FI (objectiu) que LA FI (acabament). Exemple: El fi d'aquest projecte
és arribar fins a la fi.

Dracs, libèl·lules
En un Sant Jordi especial, la vital protagonista d’aquest relat encarna
alguns dels rols de la nova dona d’avui
BEL OLID

19 ABR 2018 - 17:58 CEST

El meu home és alt i té una barba pèl-roja, d’un pèl-roig encès, a joc amb els ca-
bells ondulats. Al pit se li apaga el color, i el pèl és suau i més clar, gairebé ros.
Té els pits rodons, el meu home, i entre les espatlles tan amples no els esperes,
els mugrons rosats sobresortint entre el pèl rossenc. Pel camí que va del pit fins al
sexe el pèl es torna a encendre, i quan arriba al cony és pèl-roig, pèl-roig de debò,
un altre cop. Té cony, el meu home. Un cony bonic que s’infla si m’hi acosto,
que es mulla quan el llepo, que canta i que sospira i que respira i em fa feliç. És
així, el meu home. Amb les mans petites, els ulls brillants, i un cony pèl-roig per
emmarcar.

Molt abans que el despullés ja m’ho havia dit, que tenia cony (i pits rodons), però
em va sorprendre igualment. Vam arribar a casa seva i em va besar el peçó de
l’orella, el racó on s’acaba el coll i comença l’espatlla, la clavícula dreta. Per be-
sar-me va apartar-me el jersei, que era de coll obert, amb dos dits, i se’m va
eriçar el desig com la pell d’un llac amb un glop de vent. Vaig enretirar-me una
mica, li vaig descordar el cinturó i després un botó i després un altre, i vaig fer
lloc per passar-li la mà entre els texans i els bòxers. Tenien dos botonets a la bra-
gueta, i hi vaig passar els dits per dins, i vaig baixar, i hi havia un clítoris inflat i
un mar afamat de mi, i vaig sentir sota les calces, les meves, un clítoris inflat i un
mar afamat d’ell, i hi vam nedar tota la nit.

Ens van despertar els helicòpters. Sabem que els dies de protesta hi haurà heli-
còpters, però aquell dia no hi havia protesta programada i la incongruència entre
el cos abandonat, sadoll, feliç, i el so de l’amenaça aquell matí ens va agafar des-
previnguts. Feia poc que dormíem i no havíem abaixat la persiana, perquè al meu
home li agrada que li toqui el sol a la cara quan dorm de matins, i jo encara no ho
sabia però a mi m’agrada mirar-me’l quan li toca el sol a la cara i alguns pèls de
la barba brillen com gotetes d’aigua o fils d’argent. Ens van despertar els
helicòpters i ens vam vestir i vam baixar al carrer. No vam preguntar res, vam
seguir la gent, només. A mesura que ens acostàvem al que devia ser el punt de
trobada l’aire es feia més dens, els crits més forts. Els helicòpters anaven i venien
sobrevolant-nos en cercle, dracs escopint-nos l’alè de l’angoixa, libèl·lules ge-
gants teixint la por.

El meu home m’agafava la mà i em seguia, molt enganxat a mi, els seus pits ro-
dons contra la meva esquena, i sota la brusa se m’endurien els mugrons. No era
només la set del cos; era la tendresa i les confidències i tanta reciprocitat exacer-
bada en cada sospir. És estrany, enamorar-se tan violentament enmig d’una revo-
lució, i alhora té tot el sentit del món.

Vam haver d’aturar-nos perquè ja no es podia avançar més, i vaig sentir unes do-
nes una mica més enllà que comentaven que un altre cop havien detingut algú
amb càrrecs absurds. Terrorisme per tallar una carretera, rebel·lió per haver dit
que no en el meu nom. Era tot tan aleatori, tan fora de mida, que em feia pensar
en el sorteig aquell de la llegenda, en què cada dia es rifava quina donzella ali-
mentaria el drac, i el poble en silenci esperant salvador. No esperàvem ningú que
ens salvés, nosaltres. Havíem pres el carrer i cridàvem allò de sols el poble salva
el poble i alguns ens ho crèiem i tot, ens ho creiem cada dia més.

Érem davant la casa d’una de les detingudes i algú va dir de seure a terra perquè
havia d’arribar la policia a escorcollar-la, i així els ho faríem més difícil. Vam
seure, doncs, el meu home abraçant-me des de darrere, la seva barba pèl-roja pes-
sigollejant-me el muscle, la calor del seu cony contra la calor del meu cul, les
mans enllaçades sobre la meva panxa menuda.

Llavors tot va anar molt ràpid: van carregar. Ens defensàvem dels cops de porra
amb els braços nus de qualsevol protecció, ens agafaven entre quatre, ens rebre-
gaven la roba i el cos. Va anar molt ràpid però es va fer molt llarg (cops i estreba-
des i crits i ràbia i més cops), i quan la policia va haver marxat (jo amb el cor a la
boca, un abisme a l’estómac, el soroll del voltant esmorteït pel xoc) vaig veure
que el meu home es treia la camisa i me l’oferia. La meva brusa estava estripada;
un set enorme em deixava al descobert els pits, el melic, les pigues que em fan un
caminet a les costelles.

Es va treure la camisa per oferir-me-la, i van quedar al descobert els seus, de pits.
Mentre jo dubtava si agafar-la, va sentir-se una veu que l’insultava, no recordo
què deia, però el to suava la fam de l’odi, i vaig voler matar qui fos que fos. I lla-
vors una dona que teníem al costat ens va somriure, i es va treure la samarreta. I
una altra, i una altra, i també alguns homes, fins que vam ser molts, potser quinze
o potser mil, amb els pits al sol de primavera viva, i ja només se sentien rialles,
només el poble salva el poble, durant una estona d’un dia calorós d’abril.

Caminàvem seguint la gent, o la gent seguint-nos a nosaltres, pits peluts i pits

petits i pits gegants i pits caiguts i pits erectes d’alegria, i així com la riuada ens
havia dut a la porta de la protesta, la riuada ens va dur a la porta de casa. Vam
arribar-hi amb el tors nu, lliures per fi.

Va acotar el cap, com sempre, per entrar a casa, perquè la porta és baixa i el meu
home és alt. El meu home és alt i té una barba pèl-roja, d’un pèl-roig encès, a joc
amb les roses que li regalaré avui. El meu home es va treure la camisa i em va
treure la por, i quina llibertat poder estimar-lo així.

Bel Olid és escriptora i autora de l’assaig Feminisme de butxaca.

—Sembla que això és un *secret a veus! —Vols dir un 'secret de domini públic'?
—Jo encara diria més: "el secret de n'Ametller, que el sap un de cada carrer".

No coneixia cap expressió, però

m'ha permés aprendre que... En català es reconeix "espòiler" en context
informal, però que podria ser "esbotzada", "rebentada" o "esguerro".

Cadaqués conserva dos mil pa-

labras y expresiones propias
EL LENGUAJE 
El filólogo Pep Vila publica un diccionario del subdialecto que se
habla en el área del Cap de Creus
Josep Playà Maset
Barcelona
31/12/2020 07:00Actualizado a 31/12/2020 09:35

Mai ta flic! Esta era una de las expresiones habituales de Lidia, la pesca-

dora de Cadaqués que contribuyeron a mitificar Eugeni d'Ors, Salvador
Dalí y Federico García Lorca. Ella, hija de la última bruja de Cadaqués,
según se rumoreaba, utilizaba expresiones del parlar salat como esta para
expresar su enfado. Y es que, como se dice en este rincón aislado del Cap
de Creus, “ a vents i pedres, ningú ens guanya ”.

Existía ya un Lèxic de Cadaqués , libro escrito en 1983 por Ernesta Sala,

y trabajos de otros autores que han recogido variantes toponímicas y dia-
lectales como Arnald Plujà y Firmo Ferrer. Desde el 2016 hay también un
grupo de Facebook ( Yo també parli cadaquesenc ), con 800 seguidores.
Hace dos veranos, el ayuntamiento de Cadaqués hizo incluso un comuni-
cado para defenderse de las críticas recibidas por utilizar el “cadaquesenc”
en sus escritos. Y eso que nunca se habrían atrevido a decir que se han
“pixat a la boia ”, para referirse al forastero que se marcha del pueblo sin
dejar ni un duro, ni  calificar a nadie de “toca sardanes ”, un cantamaña-
nas que no está por la labor, o llamar “es xunxumets ”, a algún veraneante
de Barcelona que habla castellano cuando visita el pueblo.

Un libro digital recoge palabras que Pep Vila ha

localizado en textos y conversaciones durante
veinte años
Pero ahora nos llega e llibro Paraulari de Cadaqués donde el filólogo ge-
rundense Pep Vila (Celrà, 1952) recopila cerca de dos mil palabras, di-
chos y expresiones que ha recogido en un trabajo de hormiga enciclopédi-
ca, de muchos años, de textos escritos, de revistas como Sol Ixent y tam-
bién de conversaciones con gente del pueblo (Firmo Ferrer, Heribert Gis-
pert, Moisés Tibau, Pere Vehí...). Pep Vila explica que hace veinte años
que  trabajaba en ello y la pandemia le ha ayudado a acabarlo, a pesar de
reconocer que es una obra abierta, que habrá que ir ampliando.

El Paraulari de Cadaqués , que acaba de salir en edición electrónica, es

en palabras de su prologuista Dani Vivern “una especie de diccionario, en
este caso del subdialecto cadaquesense,” pero con matices. Lo considera
más cercano a la obra de Joan Coromines que del academicismo de Alco-
ver-Moll porque se acompaña las definiciones de las palabras con anécdo-
tas o hechos históricos, también porque se adjuntan nombres propios vin-
culados al pueblo, algunos no exclusivos de Cadaqués sino de un mundo
que casi no existe. Hay palabras que se utilizan también en Mallorca y
otros lugares de la costa donde se conserva el parlar salat. Pep Vila reco-
noce que “la mayoría de palabras y expresiones ya son fósiles”.

La mejor manera de explicar este diccionario es a través de

algunas de las palabras y sus explicaciones:
1

Afumacassoles: mal cocinero

2
 No trobar aiga en mar: Ir perdido por la vida

Aque no ajup pas l’os: Trabaja poco

4

Sa camisa n’est tan poca, que es forat del cul no em

toca: Persona mal vestida, con cuatro harapos
5

Ses dones portarien calces: Cuando las mujeres mandan 

Ni ha un fart que vessa per dalt: No puede con más de un

asunto
7

Ix mai! Que ets un plaga!: Expresión de ira hacia una persona

poco seria 
8

Ho han de tenir a mamella de monja: Tenerlo todo bien

puesto
9

Qui vulgui peix que es mulli el cul: Quien quiere obtener

cosas se tiene que esforzar
10

Patotxos: Fajo de ramillas de olivo, que solían llevar las

mujeres
Buena parte de las expresiones están ligadas al mundo de los pescadores y
cada vez quedan menos personas del oficio. Difícilmente hoy oiremos a
alguien que diga: “Entre pitos i flautes, la nit pels armaris”, frase que
significaba que la barca llegaba al muelle sin haber pescado en toda la no-
che. Aun así algunas expresiones todavía las podemos entender. “Peix fa
mal a peix”, quiere decir que todo el mundo se devora entre sí. Cuando se
decía “això és plata ” era para describir la sardina viva, que se movía to-
davía al venderla.

Lenguaje del mar

'Peix fa mal a peix' era una expresión para indicar
que los hombres también se devoran entre sí
El otro medio de subsistencia hasta finales del XIX era la viña. Y no es
tan extraño que se hable de una “bota de vi agre ” (cuándo nacía en la
casa otra chica que no ganaría ningún jornal), de ir “calent de vi ” (borra-
cho) o que “l'ha mossegat un gos ” (por alguien a quien después de comer
le costaba agacharse en la viña).

En Cadaqués hoy todavía se escuchar decir “ses noies ” o “l’iglesi”, que

forma parte del “nòs amb nòs ”, pero ya es más difícil que alguien les
diga: “No me reca s’anxova, si no es suc d’es tupí ”.

Com en diem, dels buenorros, en català?

Estar bo, estar com un tren, estar per a fer-li-ho, o "si l'agarre, l'espatarre" són
algunes opcions

Jaume Salvanyà
14/04/2021
Un tuit de la Bel Olid del 23 de març demanava, ras i curt: «Maneres de dir
“buenorro” en català?». Quan el vaig llegir l’endemà, ja tenia més de 300 res-
postes. De seguida m’hi vaig enganxar, i vaig veure que hi havia aportacions
sensacionals. N’he volgut fer una selecció d’entre les que em sembla que reso-
len més bé la pregunta plantejada. No dono el nom dels qui proposen cada al-
ternativa per no fer feixuga la lectura; es poden trobar fàcilment seguint el fil del
tuit inicial.
Bel Olid. Foto: Helena Guasch
Algunes de les propostes, com ben plantat o castís, tot i que són perfectament
genuïnes, s’allunyen del to col·loquial i marcadament informal que té bueno-
rro en castellà. L’equivalent ideal s’hauria de mantenir en un registre semblant.
Per anar bé, hauria de ser una expressió que no deixaríem anar mai davant de
segons qui, sinó que només la diríem a algú amb qui hi ha tota la confiança del
món per ser “políticament incorrectes”. Però mantenir aquest grau de
correspondència de registre no sempre és possible…
Si ens aferrem a la mateixa paraula castellana, partint dels bàsics està bo o tio
bo arribem a uns quants derivats que reforcen aquesta qualitat: està
rebò, està boníssim o, a Mallorca, està bonot. Seguint amb els sufixos,
trobem tiarro i tiparro, i en veurem encara més.
Moltes alternatives proposades parteixen del món culinari: del peix (quin baca-
llà!, quin llobarro!, quin palangre!), de la carn (un bistec, un filet, un bon
pernil), de coses dolces (un crosanet, un caramelet, un sugus, un to-
rró o torronet o, al País Valencià, un guaiabet). També, simplement, està per
menjar-me’l.
Les referències gastronòmiques tornen a aparèixer en el terreny de les compa-
racions: està com un formatge, està com un pa (o com un pa de quilo), es-
tà més bo que el pa de pessic. Però no són les úniques; també trobem
comparacions amb altres elements: està com un déu, està com un tren.
Una bona carretada d’expressions mantenen el verb estar: al marge de les que
ja hem vist i de les que sortiran més avall, està al punt, està
massís (o massissot), està que t’hi cagues, està per sucar-hi pa, està
potent (o potentíssim), està de bon pessigar i, en generacions més
grans, està de bon veure.
Hi ha fórmules que es fixen en el punt de partida: està ben parit, si l’han fet
amb ganes! D’altres exclamen quin tros d’home! (o quin tros de tio!) i, a
Banyoles, quin llamp d’home! També un bé de Déu, fa caure de cul o bon
gènero (així, amb aquesta o pronunciada u en els dialectes orientals).
De vegades, però, una mateixa realitat es pot expressar des d’un altre punt de
vista. És el cas de les dones que verbalitzen no pas la qualitat de l’home objec-
te d’admiració, sinó la reacció que experimenten en observar-lo: se m’aigua-
leix la xona, és veure’l i em cauen les calces, fa caure la patata a terra, la
figa me fa palmes (típica del País Valencià).
Com aquestes últimes, altres fórmules amb connotacions clarament sexuals
són: està per a fer-li-ho, està per a fer-lo pare, està per fer-li un favor (amb
l’afegitó opcional i donar-li les gràcies), si l’agarre l’espatarre, està per fer-li
un vestit de baves o aquest bollicao està per llepar-li fins el cromo. Sem-
pre hi ha el recurs de l’escurçament, però el resultat és el mateix: un mel-
fo (‘me’l follaria’). Amb un to una mica més rebaixat, té un rotllo, té una rebol-
cadeta.
Acabo amb algunes expressions de les àvies, que són un autèntic tresor, espe-
cialment quan les deixen anar sense pèls a la llengua: un bon manso, guapo
de xisclar, vitamines per a la vista!, el dimoni ens en cagués un al llit!
La riquesa expressiva en català, doncs, no és pas curta. Hem vist alternatives
d’aquí i d’allà, més tradicionals o més actuals, unes força explícites i d’altres
més subtils. La majoria són aplicables tant a un home com a una dona. I la llista
podria continuar…
Queda clar que l’espontaneïtat fa del Twitter un canal que respon molt bé a la
necessitat de crear tirallongues d’aquesta mena. El que també ens aniria molt 
bé és tenir un lloc on poder dipositar totes aquestes aportacions: és una llàsti-
ma que siguin tan efímeres. De tant en tant, l’Optimot fa crides semblants per
arreplegar vocabulari i fraseologia en aquest registre informal amb l’etique-
ta #Variants_Col·loquials. Estaria bé poder emmagatzemar fils com el
del buenorro conjuntament amb aquests de l’Optimot. I, posats a somiar, parir
algun dia una web potent amb tot aquest llenguatge estripat.

Els llums s'ENCENEN i s'APAGUEN.

Les portes s'OBREN i es TANQUEN.

Les màquines i els aparells s'ENGEGUEN i s'ATUREN o es PAREN.

Estar-se'n de (i no pas Abstenir-se de) Enllestir (i no pas Acabar) Acaronar (i no pas
Acariciar) A ulls clucs (i no pas A cegues)

Estar avesat a (i no pas Estar acostumat a) Adient (i no pas Adequat) Esmolar (i no

pas Afilar) Busques i minuteres d'un rellotge (i no pas Agulles) Llevar-se (i no pas
Aixecar-se del llit) Lloar (i no pas Alabar)

Alhora (i no pas A la vegada o Al mateix temps) Bitllo-bitllo o Trinco-trinco (i no pas

Al comptat) Arrenglerar i Arrenglerar-se (i no pas Alinear i Alinear-se) Si més no o Si
res més no (i no pas Almenys) Encoratjar (i no pas Animar)

Per endavant (i no pas Anticipadament) Enretirar-se o Fer-se enllà (i no pas Apartar-

se) Amb prou feines (i no pas A penes) Juguesca (i no pas Aposta) Enguany (i no
pas Aquest any) Cremor (i no pas Ardor) Arranjar (i no pas Arreglar)

Caire (i no pas Aspecte) Fuetejar (i no pas Assotar) Afer (i no pas Assumpte)

Veure's amb cor o Gosar (i no pas Atrevir-se) Agosarat (i no pas Atrevit) Blau cel (i
no pas Blau clar) Blau marí (i no pas (Blau fosc) Ase, ruc (i no pas Burro)

‘Tenir un afer’ sona massa formal? ‘Embolicar-se’, ‘entendre’s’ o potser, fins i tot,
‘liar-se’? Quines expressions feu servir per expressar que algú té una relació sexual
esporàdica amb algú altre? No us amagueu i digueu-hi la vostra!

Avui és un bon dia per recordar expressions que ens

motivin de bon matí! > Qui matina fa farina. > Si del
dia vols profit, que no et trobi el sol al llit. > Qui no
s’espavila no fila.

—Quan estrenen la segona temporada? La primera va acabar amb un

'cliffhanger' de manual, quina intriga! —La setmana vinent. Ei, i si ho diem en
català, és igual d'emocionant: 'deixada en suspens', 'final en suspens', 'ganxo',
'esquer'...

Si aquesta setmana algú us fa un comentari sense fonament o que no és

exacte, teniu diverses opcions: 'això és molt dir' o 'això és dir molt', 'això és
parlar per parlar', 'això és dir per dir', 'això són ganes de parlar'...

Teniu pensat endur-vos el portàtil a la platja i treballar amb els peus en remull? Heu
de saber que això té un nom: ‘trebacances’.

Cada cop fa més calor, però... “que no cunda el pánico”! Això també ho podem dir
en català: que ningú s'espanti!, que ningú perdi els estreps!, no us poseu
nerviosos!, tothom tranquil!, calma!, que no s'estengui el pànic...

Això que sigui dilluns "no és per tirar coets"? Podem deixar de banda els coets
perquè tenim altres fórmules com ara 'no és cap meravella', 'no és per saltar
d'alegria', ‘no és per repicar les campanes’...

Avui és bon dia per deixar volar la imaginació i endinsar-se en el gènere literari
narratiu constituït pels contes. Sabíeu que això té un terme? S’anomena ‘contística’

La intimidad de alguien o de una familia tiene nombre y se llama «intrinsiqueza».

Una cosa us pot costar "sang, suor i llàgrimes"? Efectivament, també ho podeu fer
'amb penes i treballs', 'suar la cansalada', 'suar fel', 'suar sang', 'suar sang i aigua',
'donar la sang de les venes', 'fer mans i mànigues', etc.

Los acentos diacríticos desapa-

recen definitivamente, excepto
en 15 palabras
INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS
En caso de posible confusión, la normativa del IEC permite excepcio-
nalmente usar las tildes diferenciadoras antiguas
El DIEC es el diccionario normativo de la lengua catalana 
IEC
MAGÍ CAMPS 
BARCELONA
30/06/2021 13:04Actualizado a 30/06/2021 13:14
2

El tiempo concedido por el Institut d’Estudis Catalans (IEC) el año 2016

para adaptarse a la modificación ortográfica que elimina la mayoría de los
acentos diacríticos toca a su fin. La institución normativa propuso un cam-
bio gradual en todos los ámbitos, que debía culminar con este fin de cur-
so, más de cuatro años después. 

Este viernes el pleno de la Secció Filològica lo ratificará este mismo vier-

nes, después de haber estudiado este proceso de adaptación. Así pues, si
se quiere ser fiel a la normativa de la lengua catalana, ya no se podrán til-
dar las 150 palabras que históricamente han llevado este acento, que son
muchas más de las que estableció Pompeu Fabra en su momento. 
Thanks for watching!
PUBLICIDAD

Los quince supervivientes

1. bé / be
2. déu / deu
3. és / es
4. mà / ma
5. més / mes 
6. món / mon
7. pèl / pel 
8. què / que
9. sé / se
10. sí / si
11. sòl / sol
12. són / son
13. té / te
14. ús / us
15. vós / vos

Los acentos diacríticos, que diferencian dos palabras homógrafas con sen-
tido distinto, han sido reducidos a 15, norma que la práctica totalidad de
medios de comunicación y de editoriales de Catalunya, las Baleares y el
País Valenciano ya han aplicado sin problemas durante estos cuatro años. 

Las tildes que permanecen son: bé/be, déu/deu, és/es, mà/ma, més/mes,
món/mon, pèl/pel, què/que, sé/se, sí/si, sòl/sol, són/son, té/te, ús/us, vós/
vos.
Los acentos de ós\/os, dona\/dóna, adéu\/adeu, en cambio, forman parte de
la anchísima lista de acentos diacríticos que, en virtud de la modificación
del IEC, dejarán de utilizarse a partir de esta semana. Estará, con todo, la
figura del diacrítico de uso “discrecional”, que permite utilizarlo en casos
concretos, cuando haya posible confusión de significado.  

El viernes habrá más noticias sobre esta revisión de la ortografía, pero no

afecta a los quince acentos diacríticos ya consolidados en los textos escri-
tor en catalán.