Miquel Martí i Pol – Absència
Per col.laborar en aquest espai he tornat a llegir poesies que m’agradaven fa temps, alguns poemes són intemporals, altres m’han emocional encara més.
El poema que he triat per avui m’ha commogut més que abans. Potser amb els anys, sense voler, es van acumulant masses absències.
.
Pots escoltar la música mentre llegeixes: Duke Jordan “My old flame” (Coslow/Johnston).
https://toies.files.wordpress.com/2009/02/02-my-old-flame.mp3.
<<< Veure tota la categoria ‘poesia’
 |
||
 |
 |
 |
Ara sóc jo el primer…
Preciós Pilar. Llegint aquest poema m’ha fet pensar com d’important és la ‘presència’ i si fem tot el que està al nostre abast per gaudir-la.
Música i imatge molt ben escollit.
Gràcies
Avui el dia està resultant especialment difícil. El teu poema m’ha fet de “cuirassa” i m’ha ajudat a col·locar les coses en el seu lloc.
Gràcies Pilar
Ausentes, ausencias .. son palabras que me producen desasosiego .
Hay ausencias que están presentes permanentemente, pero, cuando podemos hacer que formen parte de nosotros, nos hacen mucha compañia y hasta nos consuelan…
Muy bonitas: la poesía y la música.
Quin plaer trobar-se aquests parèntesis de poesia cada setmana, petits moments per gaudir, bocins de reflexió, d’intimitat, de bellesa.
Absències…, de quina manera més plàcida ens diu en Miquel Martí i Pol, que no ens han de espantar les absències, i estic totalment d’acord, si les omplim de record també omplirem els buits que ens deixen.
Ara l’important, com molt bé diu en Mario, és saber gaudir de les “presencies”, de tindré cura d’elles, moltes vegades no donem prou valor, ni dediquem prou temps, a qui ens estimen, i hem d’esperar les “absències” per trobar a faltar les “presencies”.
Molt bonica la poesia.
Tens raó JC, però és que em poso ñoña… La poesia és molt maca.