1. |
Las Llaves
04:25
|
|||
|
Esta mañana te has ido
y no vas a volver.
Has cerrado la puerta con llave,
no te volveré a ver.
Te has marchado y me has dejado
encerrada en esta casa.
Antes de ayer volví a perder las llaves,
no se qué es lo que me pasa.
Has salido escopeteado,
sin d’armes tiempo de avisarte
de que te llevabas contigo
la última cópia de las llaves.
No he podido dormir
en la cama todavía
huele demasiado a ti
se me hace cuesta arriba.
Me he instalado en el salon
pero no toco tu sillón
y en cambio para desayunar
uso la taza que solias usar.
Has salido escopeteado,
sin d’armes tiempo de avisarte
de que te llevabas contigo
la última cópia de las llaves.
Y ahora estoy aquí tirada en el sofá,
pensando en si te debería llamar,
hay comida como para aguantar,
por lo menos dos semanas sin comprar.
Le estoy pillando manía al perro
aunque me cueste de admitir,
parece ser que si que te quería
más a ti que a mi.
Se pone a llorar cada dia
justo antes de ir a dormir,
me trae tus putas zapatillas
y después se vueleve a ir.
Has salido escopeteado,
sin d’armes tiempo de avisarte
de que te llevabas contigo
la última cópia de las llaves.
Y ahora estoy aquí tirada en el sofá
pensando en si te debería llamar
han pasado solo cuatro dias y ya
estoy tirando de congelaos.
Y ahora estoy aquí tirada en el sofá
pensando en si te debería llamar
han pasado solo cuatro dias y ya
se me ha acabado el pan.
Que saliste escopeteado,
sin darme tiempo de avisarte,
de que te llevaste contigo,
la última cópia de las llaves.
|
||||
2. |
Tampoc fa tant
03:32
|
|||
|
Tens dos ulls també unes mans
que potser no són massa grans
i uns braços la tira de llargs
que m'abraçaven de costat.
Tens manies que ningú entén
i no si portes a la gent,
però en el fons els dos sabem
que vas de dur,
però és un paer.
I et fas l'interessant,
però ets bastant arrogant
les amigues ja m'ho deien,
però jo encara no ho veia,
i m'anava fent petita
al teu costat.
I resulta que al final,
no eres tan intrigant.
Les amigues ja m'ho deien
i al final sí que ho vaig veure,
que em feia massa petita
al teu costat.
Ara als dos ens va prou bé,
i et demano perdó
per si ho vaig fer
malament.
Sembla que ens hem alliberat,
però això no treu,
que ens haguem estimat.
I potser això de fer un cafè,
ho parlem més endavant,
que ara ens toca tancar ferides
i assumir que algú ens estima,
com ho vam fer tu i jo
tampoc fa tant.
|
||||
3. |
El jardí
04:21
|
|||
|
Tu i jo,
Hem creat una relació
Bastant estranya, bastant estranya.
Tu i jo,
No érem amics
I dessobte semblava que
ens estimàvem, quan ens miràvem.
I no tinc molt clar per què
La veritat és que no entenc
Per què no ho tornem a fer,
però no t'ho preguntaré!
I una nit,
vam anar junts a un concert
per després fer un llarg camí,
fins a te casa.
Em vas obrir,
les portes del teu jardí
al què he tornat
Vàries vegades.
Vàries vegades.
I no tinc molt clar per què
la veritat és que no entenc
per què no ho tornem a fer,
però no t'ho preguntaré,
les coses són millor així.
I això tots dos
ho sabem!
Però avui li he dit a ma mare
pel teu nom,
avui el llit tenia
la teva olor,
Avui t'he confós amb deu
persones
t'he buscat entre els balcons,
Avui m'aturo i em dic
Que ja en tinc prou.
I demà no pronunciaré
més el teu nom
i oblidaré l'olor
que fa el teu cos.
Demà no penso buscar-te
entre les ombres del carrer,
demà tanco les finestres
del balcó.
Que ho sap tothom,
com et miro jo
i això qui no ho veu
és perquè no vol.
Que ho sap tothom
com ens mirem els dos
i això si no ho veus
és perquè no vols.
|
||||
4. |
En el fons
02:58
|
|||
|
Això d'aprendre
a estimar-me
és bastant
menys complicat,
del que podia semblar-me
quan tenia catorze anys.
Costa bastant,
estimar la pell
que volies estripar.
Aprendre a saber
veure'm bé
i aprendre'm a perdonar.
Que tot i que
flaquegi de tant en tant
i que em qüestioni
més que ningú del
meu voltant.
En el fons em considero
una tia divertida
una mica pesadeta,
prou intel·ligent.
Sé que puc semblar
rareta, però al final quan
em coneixes
entens les meves
de creuar els carrers.
Soc bastant narcisista,
no ho amago, ja ho saps.
Com m'agrada escoltar-me
i mirar-me als miralls.
I arribar fins aquí
costa un munt,
sembla molt fàcil,
però no ho és tant.
De tant en tant
flaquejo, ja ho saps
i em dic que soc
bastant subnormal.
Però en fons
em considero
una tia enginyosa,
que té una pila d'idees
i algunes li surten bé.
Se'm donen bé
els travallengües
i també
anar en bicicleta.
No soc gaire constant,
però tampoc
és important.
Vols que et faci
una polsera o potser un cendrer de fang.
El d'acabar la carrera,
ho parlem més endavant.
|
||||
The Indian Runners Barcelona, Spain
The Indian Runners és el segell de música independent de l’Associació Cultural Indian Runners, que promou l’activisme musical, els principis de l’autogestió i la igualtat de gènere en l’escena. Muntem concerts, editem discos, fem publicacions en altres formats i ens organitzem per afavorir el suport entre bandes. ... more
If you like Per començar, you may also like:
Blissfully blown out jangle pop from Spain’s bustling indie scene. This is more Shop Assistants than Hinds, with lyrics in Spanish.
go to album
New on the always-great label Velvet Blue Music is “Slow Parade” from Gileah Taylor, boasting warm songs built on piano and guitar.
go to album
Orchid Underneath
by Jane Paknia
Delightfully unpredictable debut from a New York electronic producer and composer with backgrounds in psychedelic rock, jazz, and indie pop.
go to album
An imaginative and experimentalist yet accessible record of acoustic prog from London-based artist Kiran Leonard.
go to album
Touched by the Stuff
by Motorists
Toronto rivals San Francisco as the North American capital of jangle pop as evidenced by this new record of sunny jams from the Motorists.
go to album
Blissfully narcotic dream-pop inspired by real dreams.
go to album
Brijean are back! Uptempo space disco grooves dusted with soul and R&B on the duo’s latest masterpiece.
go to album
