Lou Tresor dóu Felibrige - page 45

S'afatiga,
v. r.
S'empresser,
s'évertuer.
On
s'afatigo,
On
vai de
boutigo
en
boutigo.
j.
michel.
Afatiga,
afatigat
(1.),
ado,
part, et
adj.
En
fatigue,
embesogné,
empressé
;
excédé, ée,
épuisé
par
les
dépenses.
Faire
soun
afatiga, faire l'empressé.
prov.
Afatiga
coume un
paure ome que
coulo
sa
trempo.
R.
à,
fatigo.
afatoun, afatoor
(a.),
s.
Prune
sauvage,
fruit du
prunier de
Briançon,
v.
aragnoun
;
prunelle de l'œil, dans
les
Alpes,
v.
prunello.
Te
durbiè
d'afatoun,
il ouvrait
de
grands
yeux.
E si
dous
afatoun
se
chanjèron
en
font.
f.
gras.
R.
afarta
?
afatouxi,
v. a.
Chiffonner,v. amouchouna,
apanouchi.
Afatounisse,
isses, is, issèn, issès, isson.
S'afatodni,
v. r.
S'avachir.
Afatouni,
afatodnit
(1.),
ido,
part, et
adj.
Avachi, ie, chiffonné,
ée,
lâche, languissant,
ante.
R.
à,
fatoun.
afatounie,
afatourié (a.),
s.
m.
Prunier
de
Briançon, prunier
sauvage, v.
agrenas.
R.
afatoun.
afatrassi,
v. a.
Rendre
mou,
lâche,
v.
aflaqui.
Afalrassisse,
isses, is, issèn,
issès, isson.
S'AFATRASSi,
v. r.
S'avachir,
devenir
languis¬
sant.
Afatrassi,
afatrassit
(1.),
ido,
part, et
ad]'.
Avachi,
affaibli, ie
;
lâche,
fané, ée,
languis¬
sant,
ante.
Ome
afatrassi,
homme
énervé;
afatrassi
coume un
assignat,
mou comme
chiffe.
Veirés
voueste
magnan
afatrassi.
j.
diouloufet.
Afalrassido,
ai! las!
pauro,
desounourado.
a. arnavielle.
R.
à,
fatras.
afebla,
afubla(rh.), (it. affiebolare),y.
a.
ttendre
faible,
v.
afeblí.
S'afebla,
v.
r.
Devenir
faible,
montrer
de la
faiblesse.
Afebla,
afeblat
(1.),
ado,
part,
et
adj. Fai¬
ble, prévenu
pour
quelqu'un. R.
à,
fable.
afeblí, afubli
(rh.), (rom.
afeblir, afe-
blezir,
aflcbir,
cat.
afeblir,
esp.
afeblecer,
it.
affiebolire),
v. a.
Affaiblir,
v.
aflaqui.
Afeblisse,
isses, is, issèn, issès,
isson.
S'afebli,
v.
r.
S'affaiblir.
Soun
alen s'afeblissié.
p.
mazière.
Afeblí,
afeblit
(1.),
ido,
part
et
adj. Affai¬
bli, ie. R.
à,
feble.
afeblimen
,
afeblissimex
(lli.),
afe-
blissamext
(d.),
(it.
affiebolimento),
s. m.
Affaiblissement,
v.
aflaquimen.
li. afebli.
afeblissext,
afeblissejít
(1.),
èxto,
exto,
adj. Affaiblissant,
ante,v.
aflaquissènt.
R.
afebli.
afebri,
aféuka
(lim.), (b.
lat. febrire),
v. a.
Donner
la
fièvre,
v.
enfebra.
Afebrisse, isses,
is, issèn,
issès,
isson.
S'afebri,
v. r.
Prendre la
fièvre,
se
passion¬
ner,
se
monter
la tête.
Afebri,
ido
(rom.
afebrit, ida),
part, et
adj.
Enfiévré,
ée.
Madaleno
anequelido,
Afebrido.
abbé
bresson.
R.
à,
febre.
afecioux,
afeciex
(m.),
afecléu
(d.),
a-
fecciéu
(1. g.),
afeccioü
(b.),
(cat.
affecciô,
esp.
afeccion,
it.
affezione,
rom.
lat.
aflfec-
tio,
onis),
s.
f.
Affection,
attachement,
v.
estaco;
ardeur,
chaleur,
ferveur,
zèle, véhé¬
mence,
v.
abelu,
atur,
freto.
Queto
afecioun
!
quelle
ardeur!
i'anad'a-
fecioun,
travailler de
tout
cœur;
de
l'afe¬
cioun
que
i'anavo,
du
cœur
dont il
y
allait;
aquel
ome
es
tout
d'afecioun,
cet
homme
est tout
cœur.
AFATOUN
AFENAIRE
afeciouîía,
afecciouxa
(1. g.),
afecieuna
(lim.),
(val.
afectiunà,
cat.
aficionar,
esp.
afecionar, it.
affezionare),
v. a.
Affection¬
ner,
v.
ama;
encourager,
animer,
enhardir,
v.
afisca, aferouna.
Jou n'èi cap
d'entenciéu de
vous
afecciouoa.
f. de
cortète.
S'afegiouna,
v.
r.
Prendre goût,
prendre
courage
;
s'appliquer
avec
passion.
Afeciouno-te'n
pau,
allons,
un
peu
d'en¬
train.
Afeciouna,
afecciounat
(1.),
ado,part,
et
adj.
Affectionné
;
passionné, zélé, ée,
ardent,
ente
;
qui
a
du
goût
pour,
amateur.
Travaio
afeciouna,
il
travaille de
grand
cœur; es un
pau
afeciounado, elle
est
joli¬
ment contente.
R.
afecioun.
AFECiouxADAMEN
(esp.
aficionadamente,
it.
affezionatamente), adv.
Avec
affection,
chaleureusement,
v. amourousamen.
Un
d'aquéstis
oustau
coussu que
trevavo
afeciou-
nadamen
noste
fin
quistaire.
j.
roumanille.
R.
afeciouna.
AFECIOUX
AIRE, ARELLO, AIRO,
S.
et
adj.
Celui,
celle
qui
anime, exhorte,
encourage, v.
erripuradou.
R.
afeciouna.
Afecta,
v.
afeta;
afedouxa,
v. n.
Mettre bas,
en
parlant
d'une
jument,
en
Velay,
v.
poulina. R. à,
fe-
doun.
afegí, afetgi
(1.),
afugi
(m.),
ajufi,
a-
joufi
(g.),
ajufri
(a.), (rom.
afegir),
v. a.
Rendre consistant
comme
du
foie,
fouler,
tas¬
ser, v. amara,
amarsi, marja,
couti.
S'afegi,
v. r.
Prendre la consistance
du
foie,
se
seller,
en
parlant
d'un terrain.
Afegi,
afetgit
(1.),
ido,
part, et
adj. Consis¬
tant
comme
du
foie;
tassé, ée;
accroupi,
ie.
Pan
afegi, pain mal levé
;
terro
afegido,
terre
sellée. R.
à,
fege.
afegijien,
s. m.
Consistance analogue à
celle du
foie;
tassement
des
terres,
v.
asseta-
men.
R.
afegi.
AFEiNiAXTi,
v.
a.
Rendre
fainéant,
v.
aca-
gnardi, agourrini.
Afeiniantisse, isses, is, issèn, issès, is¬
son.
S'afeinianti,
v.
r.
Devenir
fainéant.
Afeinianti,
afeiniantit
(1.),
ido,
part, et
adj.
Acagnardé,
ée.
Revengu
de l'armado
afeinianti,
barjaire.
p.
félix.
R.
à,
feiniant.
AFEIRA, AFAIRA
(1.),
AHEHA
(b.),
(rom.
a-
farar),
v. a.
Rendre affairé,
v.
afasenda,
a-
fana.
Afaire, aires,
airo, eiran, ciras, airon.
S'afeira,
v. r.
S'empresser,
se
fatiguer.
Afeira,
afairat
(1.),
ado,
part, et
adj.
Af¬
fairé,
empressé
;
endetté
;
affecté, ée,
ridicule
par
les soins qu'il
se
donne.
En
goustant,
afeira,
cercavon
de peireto.
f. du
catjlon.
R.
afaire.
AFEIRADIS,
AFAIRADISet
AFAIliOMEX
(1.
g.),
s. m.
Soin des
affaires,
empressement,
v.
afou-
gamen.
R.
afeira.
afeiras, afairas
(1.),
s. m.
Grosse
affaire,
mauvaise
affaire.
Aquclesafairassesm'empachon de dour-
mi
(1.),
ces
diables
de procès
m'ôtent
le
som¬
meil. R.
afaire.
AFEIROT, AFAIROT
et
AFAIROU
(1.),
AHE-
ROT
(g.),
s. m.
Petite affaire, petite
occupa¬
tion;
petit
objet, petit outil,
v.
besougneto.
S'ôueupejo
à
sis afeirot, il fait
son
petit
trantran.
Tout li fisant
mous
afairols.
b. floret.
Se
ses
curious de
ne
mai saupre
Sus
tout
aqueles afairous.
lafare-ala.is.
R.
afaire.
afeirous,
afairous
(1.),
n.
p.
Affairous,
Affairoux,
nom
de fam.
Iang. R. afaire.
37
afeissa, afaissa
(1),
(rom.
afaissar,
e-
faissar),
v. a.
Affaisser,
v.
aclapa, afardouli,
escagassa.
Afaisse, aisses,
aisso,
eissan,
eissas, ais-
son.
S'AFEissA,
v.
r.
S'affaisser.
Sa
tèsto
s'afeissè
coumo
au
jour de
sa
fin.
m.
trussy.
Afeissa,
afaissat
(1.),
ado,
part, et
adj.
Af¬
faissé,
ée.
Al
vieillard
afaissat d'un
fagot de ramado.
j.-a.
peyrottes.
R.
à,
fais.
afeissamex,
afessamex,
afaissomex
(1.),
s. m.
Affaissement,
v.
ensacaduro;
ac¬
cablement,
faiblesse,
v.
lassige.
R.
afeissa.
Afeita,
v.
afeta.
afejouxi
(s'),
v. r.
Se passionner
pour
le
jeu,
v.
ajougui.
Afejounisse, isses,
is, issèn,
issès, isson.
R.
à,
fejoun.
afelibri
(s'),
v. r.
Prendre goût à la poésie
provençale, s'initier
au
Fèlibrige,
néolo¬
gisme.
*
Afelibri,
afelibrit
(1.),
ido,
part, et
adj.
Passionné pour
le
Gai Savoir,
amateur
de litté¬
rature
provençale.
D'am'abli
jouvènt, forço afelibri.
j.
roumanille.
N'i'a d'uni que
sèmblon
bèn afelibri.
p.
giéra.
R.
à,
felibre.
afemeli, afumeli
(rh.),
v. a.
Donner l'a¬
mour
du
sexe
;
efféminer,
v.
efemina.
Afemelisse, isses, is, issèn, issès,
isson.
Fau
dounc
afemeli, courroumpre,
desloumba
La
forço vivo.
calendau.
S'afemeli,
v. r.
Se passionner
pour
les
fem¬
mes,
s'adonner
aux
femmes
;
s'efféminer.
S'afemelisson
li
plus fort.
t.
aubanel.
Afemeli,
afemelit
(1.),
ido,
part, et
adj.
A-
do'nné
au sexe
;
efféminé,
ée.
Soun lut afemeli
A
pèr d'aulro
que
tu
souspira
la
roumanso.
a.
crousillat.
Feiniant, afemeli, sias
bon
que
pèr
mau-traire.
a.
tavan.
R.
à,
femello.
afemouxi
(s'),
s'afremouxi
(m.),
v.
r.
Faire
sa
petite femme, affecter
des
airs de
bon
sens, en
parlant d'une
fillette.
Afemounissc,
isses, is,
issèn, issès,
isson.
R.
à,
femouno.
afexa, afexaja
(1.),
v. a.
Donner du foin,
affourrager,
v.
apastura,
arriba.
Bestiari malurous vengu
dins
moun
troupèu,
Tenès, regardas bèn aquéu
que
vous
afeno.
d.
ollivier.
S'afena,
v. r.
Pousser
du
foin,
v.
amati.
Emó
lou
lèms
li
prat
s'afenon,
avec
le
temps
les prés deviennent
drus.
Afena,
afenat
(1.),
ado,
part,
et
adj.
Pourvu
de
foin.
Bèn afena
e
bèn
aeivada.
arm.
prouv.
R.
à,
fen,
afenage.
afexadou
(rom. afenador),
s. m.
Lieu
l'on vend du foin
;
abat-foin,
v.
pasturiero,
trapo,
troumpo;
logeur de
bestiaux,
v.
esta-
blaire,
fenassié. R.
afena.
afenage,
afexàgi (m.),
fexatge
(1.),
s.
m.
Action
d'affourrager, quantité de foin
qu'on
donne
à
un
cheval,
prix
de
cette
quantité
;
lieu
où l'on
héberge
les bêtes
de
somme,
fourrière,
v.
establage.
Chivau
à
l'afenage,
cheval
en
pension; de-
vès
quatre
sòu
d'afenage,
vous
devez
quatre
sous
pour
le foin donné
à
votre
cheval
;
metre
un
chivau
à
l'afenage,
à
fenage,
mettre
un
cheval
en
fourrière.
R.
afena.
Afenaira,
v.
feneira; afenairaire,
v.
feneiraire.
afexaire,
arello,
airo,
s.
Celui,
celle
qui donne
le foin
aux
bestiaux,
v.
arribaire,
11
afena.
1...,35,36,37,38,39,40,41,42,43,44 46,47,48,49,50,51,52,53,54,55,...2382
Powered by FlippingBook