Quan en Salvador Puig Antich va arribar al món el 30 de maig de 1948, els seus pares, en Joaquim i la Immaculada, ja havien tingut dos fills: en Joaquim i la Imma. Més endavant, a la família s’hi van sumar tres noies més: la Montserrat, la Carme i la Merçona.
La família Puig Antich era una de tantes de la tan estesa classe mitjana catalana que maldava per obrir-se pas en un país on la tenalla del règim Franquista era flagrant i es deixava notar a per tot i en tot. De la seva primera joventut, en Salvador guardava un grat record dels estius que havia passat a Palautordera, on la família hi va tenir una casa d’estiueig. Algunes de les fotografies que es conserven d’en Salvador en actitud distesa i festiva, corresponen a aquesta època d’estius passats a l’ombra acollidora del gran Montseny.
Les primeres passes en el món acadèmic les va fer a la Salle Bonanova, escola on també hi va estudiar el seu germà gran. Els companys d’estudi el recorden com un nen belluguet, que no parava mai quiet, però també com un bon amic, tot cor, sempre a punt d’ajudar els que tenien algun problema.
Aquestes noves i irrefutables proves obliguen a enlairar un clam contra la injustícia i a demanar la reobertura del procés, denegada dues vegades pel Tribunal Suprem d’Espanya, i fan de Salvador Puig Antich, cas obert un llibre moralment necessari per a la cultura democràtica del país.
Va completar la seva formació al col·legi dels Salesians de Mataró, on hi va fer el batxillerat, i la va culminar l’Institut Maragall de Barcelona, on va cursar el pre universitari. A l’ensenyament superior es va matricular a la facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona, on només hi va estudiar dos cursos. Sempre que va poder va alternar els estudis amb feines d’administratiu a despatxos d’empreses amb seu a Barcelona. De fet, aquesta és l’única activitat laboral que se li coneix i, en la seva fitxa policial, se’l descriu com auxiliar administratiu.
Com tots els joves de l’època, en Puig Antich va haver de passar pel peatge del servei militar, que en el seu cas va ser en una caserna militar de l’illa d’Eivissa, on se’l va destinar a la infermeria. D’aquí que un temps després, al MIL se’l congegués amb el sobrenom d’El Metge. La fotografia de 1970 del soldat Salvador desfilant davant la bandera d’infanteria, el dia de la jura, és potser una de les més conegudes i també xocants que han transcendit. A la imatge es pot apreciar que la cara que fa Puig Antich és la d’un jove que se sentia absolutament incòmode en aquell ambient castrense.
El seu neguit ideològic i el seu compromís amb els sectors d’oposició al règim el van portar a entrar a militar al Moviment Iberic d’Alliberament (MIL), organització anarquista que combatia el sistema, no només el polític (el franquisme i la dictadura) sinó també el social (capitalisme). Puig Antich va ingressar al MIL l’octubre de 1972 i es va integrar als grups operatius que feien atracaments a bancs, accions que el grup es van batejar com expropiacions, és a dir: treure al ric per donar al pobre.
L’atracament més sonat en què va participar Puig Antich va se el del banc Hispano Americano, al barri de Sant Andreu de Barcelona, on un empleat de l’entitat bancària va resultar ferit de bala i va perdre un ull. Com a la resta d’atracaments en què va participar, en Salvador era l’encarregat de conduir el cotxe amb què els militants del MIL es desplaçaven fins al seu objectiu i amb el qual després fugien a tota velocitat. El MIL es va autodissoldre en una assemblea celebrada Tolosa de Llenguadoc l’estiu del 1973. Poc després, el 25 de setembre d’aquell mateix any, en Salvador Puig Antich va ser detingut, juntament amb el seu company de militància Xavier Garriga i Paituví, en una emboscada organitzada per la policia a Barcelona, a la confluència dels carrers Consell de Cent i Girona.