En aquest blog està fet per xerrar sobre el C.D.Llosetense.

El Club Esportiu Llosetense és un equip de futbol espanyol, de la localitat mallorquina de Lloseta, a les Illes Balears. Juga els seus partits com a local en l’Estadi Municipal de Lloseta, i en la temporada 2015-16 disputarà la Segona Divisió B del futbol espanyol, la categoria més alta disputada pel club des de la seva fundació el 1944.

 

• ORÍGENS I ANTECEDENTS:

Situat al centre de la comarca d’Es Raiguer, a l’illa Balear de Mallorca i al costat del vessant sud de la Serra de Tramuntana, el municipi de Lloseta té uns 6.000 habitants i tradicionalment, encara que compta amb una notable dedicació agrícola, es ha caracteritzat per la seva indústria dedicada al calçat i per comptar amb una important cimentera.

Pel que fa a l’aparició del futbol, ​​Lloseta lògicament es va veure influenciada per la pràctica d’aquest esport a la capital regional, Palma de Mallorca, prenent contacte a inicis dels anys vint perquè el 1922 va poder estar implantat i ser molts els joves que el practicaven, tants que aquest mateix any Antonio Santandreu Bibiloni i Martín Sureda van emetre uns bons per adquirir i transformar uns terrenys dedicats a la plantació de figues de moro a Son alcalde, immediats a la localitat, en un terreny de joc on poder desenvolupar el joc i organitzar una societat dedicada a aquest efecte: el Lloseta Futbol Club.

1923 quedava constituït el club, nascut en l’ambient futbolístic desenvolupat en «els quatre cantons» que formaven el Casino, el Bar Centre, Can Bestard i la barberia de Can Sopa, sent el seu primer president Pedro José Ginard, encarregat del manteniment elèctric del municipi . Amb camisa blanca i pantalons blau fosc, el Lloseta FC va fer els primers passos davant clubs del seu entorn geogràfic com el CD Binisalem, l’Ibèric FC -també de Binissalem, o el Ràpid Sport Club de Sa Pobla, debutant oficialment en 1.924 capdavant del FC Inquense.

1926 quedava inscrit a la flamant Federació Regional Balear de Clubs de Futbol, ​​constituïda el 16 de juliol d’aquest mateix any, participant en els últims anys de la dècada dels vint en campionats de Tercera Categoria fins que el 1930, a causa d’una gran crisi, desapareix. Paral·lelament a aquests temps, en 1925 va quedar constituït un segon club, el de la Congregació Mariana, entitat que es va mantenir al marge de la competició oficial i va ser una vàlvula d’escapament per a la joventut catòlica local arribant a disposar aquest any de terreny de joc propi , el Camp donis congregants, situat a Es s’assequen, al final del carrer Nou i el carrer del Doctor Fleming.

El 1931 es constitueix una nova societat, la Joventut Esportiva Llosetense, vestint camisa blanca amb pantalons blaus com l’anterior i emprant el Camp de Son Alcalde com a recinte esportiu per a la seva activitat, entitat que serà immediatament inscrita a la Federació Balear participant inicialment en els campionats de Tercera Categoria, sempre al marge de les divisions superiors fins que el 1936 cesi la seva activitat a causa del esclat de la Guerra Civil. Durant tres anys no hi haurà activitat futbolística al no permetre-ho les autoritats.

El 1939, res més conclòs el conflicte bèl·lic, la JD Llosetense es va reorganitzar d’una manera ràpida i aquesta mateixa temporada 39/40, inscrit a Tercera Categoria, va aconseguir ser Campió ascendint a Segona Categoria i subcampió del Torneig de Lliga de Aficionats organitzat per la Federació Balear en ser precedit pel CD palmesà, després de no presentar-se els de Lloseta en la trobada final a disputar a Llucmajor. En la temporada següent, 40/41 era subcampió del Grup B de la Segona Categoria de Mallorca després del CD Manacor, sent setè a la 41/42 i cinquè a la 42/43, els últims a la categoria abans de dissoldre.

 

• HISTÒRIA DEL CLUB:

1944 – 1950

La localitat roman durant un llarg any sense un club a nivell federat que el representi en el context futbolístic regional, sent durant l’estiu de 1944 quan part de l’afició comença a promoure l’organització d’una nova societat. Les converses, després d’un temps de maduració, fructifiquen el 2 de setembre quan queda constituït el Club Esportiu Llosetense, entitat que farà del Camp de Son Alcalde seu feu, vestint samarreta blanca amb pantalons blaus i sent el seu primer president Bernat Coll Abrines.

El CD Llosetense, després de ser inscrit en la Federació Balear, debuta a Tercera Categoria durant la temporada 44/45 acabant tercer en el Grup C, mentre en l’edició 45/46 és segon en el Grup G, i en la 46/47 segon després del CD Murense en el Grup D que li val l’ascens a Segona Categoria.

El conjunt d’Es Raiguer sembla que pren impuls i en la temporada 47/48 s’estrena amb un sisè lloc, plaça que millorarà en l’edició 48/49 quan sigui segon a la Lliga després de l’CD Capdepera i en la Fase d’Ascens sigui subcampió després de la mateixa societat, aconseguint l’ascens a Primera Categoria, la més alta de les competicions organitzada per la Federació Balear. L’estrena en el primer nivell regional durant la sessió 49/50 no és destacat, però en canvi aconsegueix obtenir el Campionat de la Lliga de Mallorca, títol que és celebrat amb desbordada il·lusió per l’afició que a la fi veu reconegut l’esforç dedicat per la seva club.

1950 – 1960

La nova dècada s’inicia plena d’il·lusió i amb una plantilla que aconsegueix el subcampionat en la temporada 50/51 dins del Grup A, un dels dos de la categoria que sumen entre ambdós un total de vuit participants, darrere de la UD Poblense. En la campanya 51/52 la Federació Balear configura un grup únic i augmenta a tretze els participants, proclamant-CD Llosetense Campió. Tan meritori lloc li permet disputar el Campionat de Balears, obtenint després de superar el CD Menorca: 5-1 a casa i derrota per 3-0 a Maó, triomf que li permet ascendir a Tercera Divisió per la porta gran.

No obstant això, la humilitat del conjunt mallorquí queda reflectida de sobte quan és situat en el Grup V al costat de societats valencianes, murcianes i balears, a més de reclamar-li la RFEF que ha de tancar el perímetre del seu terreny de joc, habilitar uns vestidors i construir un túnel subterrani d’accés. Reconsiderada la seva presència en Categoria Nacional i analitzats els pros i contres, la directiva que presideix Bernat Coll Abrines declina participar a Tercera Divisió, donant fi a una campanya històrica.

En la temporada 52/53 acaba el desè, ocupant la vuitena plaça en la sessió 53/54, el quart lloc en la 54/55 i el desè i cuer a la 55/56, aconseguint el club presidit per Miguel Mut Abrines aguantar el tipus en la categoria en resultar cinquè en la Fase de Permanència. Recuperats de l’ensurt, en l’edició 56/57 la Primera Regional es divideix novament en dos grups, sent el CD Llosetense tercer en el Grup A. Onzè serà en la sessió 57/58 i sisè en la 58/59. En la temporada 59/60 és novament onzè, però amb l’excepció que perd la categoria, renunciant la directiva a seguir al capdavant i creant-se un buit de poder que no és substituït per ningú. Sense ningú al càrrec, el CD Llosetense no és inscrit per competir en la següent edició de Lliga.

1960 – 1970

La retirada del CD Llosetense i l’absència d’un equip en categoria d’aficionats és reemplaçada per un club juvenil creat tot just un parell d’anys abans, el Club Esportiu Ràpid, una entitat que es nodreix del millor de la joventut local i de qui va ser equip infantil d’Acció Catòlica de breu marxa, CD Tarsicios. El CD Ràpid es converteix durant uns anys en fèrtil pedrera de bons jugadors, atraient a l’afició i generant jugadors que en el futur seran la base de la continuïtat del futbol a Lloseta substituint a costosos jugadors forans.

El 1964, després de quatre anys de contínua absència, el CD Llosetense queda a la fi reorganitzat tornant als terrenys de joc uniformat amb samarreta i calçons blancs combinat amb calces blanques i blaves, comptant amb una nova directiva encapçalada per Bernat Ramon Capó que disposa d’una gran plantilla i es proclama Campió de Primera Regional conclosa la temporada 64/65, però sense poder aconseguir l’ascens a Tercera Divisió. La campanya següent, 65/66, presenta una nova cara amb quatre grups a Primera Categoria, experiment que no obté èxit i és descartat tornant al sistema anterior. El CD Llosetense és cinquè en el Grup B, sent tercer en l’edició 66/67 sota la presidència de Guillem Ramon Oliver qui seguirà en el càrrec uns anys més. En la temporada 67/68 es classifica en sisena posició, acabant quart a la 68/69 i novè classificat a la 69/70.

1970 – 1980

La dècada dels anys setanta la iniciativa seguint a Primera Regional, una categoria que ha augmentat sensiblement el seu nombre de participants fins va veure obligada a subdividir-se en dos grups. El conjunt blanc, presidit per Bartolomé Coll Torrens, finalitza setè en el Grup B conclosa la temporada 70/71 i quart en la campanya 71/72 dins del Grup A, aconseguint passar el tall establert per la Federació Balear per ingressar en Regional Preferent, nova categoria intermèdia entre la Primera Regional i la Tercera Divisió, establerta com a conseqüència del gran augment de societats dedicades al futbol.

El debut a Regional Preferent es produeix en la temporada 72/73 sent cinquè, concloent desè en la sessió 73/74 i tretzè a la 74/75. El 8 de setembre de 1974 es va inaugurar l’actual camp del CD Llosetense, al Camp Municipal Es Puig, inserit dins el conjunt poliesportiu construït en els terrenys donats el 1970 per Juan March Servera, primogènit del famós banquer balear. En la campanya 75/76 és desè, baixant ostensiblement les seves prestacions en la 76/77 fins a acabar setzè, mentre a la sessió 77/78 és de nou desè amb Antoni Coll Ferragut a la presidència de la societat llosetines. Les campanyes 78/79 i 79/80 acaben amb el mateix lloc, catorzè.

1980 – 1990

Els anys vuitanta s’afronten amb la il·lusió de poder ascendir a Tercera Divisió quan arribi l’ocasió, però les plantilles configurades durant les primeres temporades no conviden gaire a l’optimisme ocupant-se llocs allunyats de les primeres places, i fins i tot en algun campionat, prop de perdre la categoria. Així doncs en la campanya 80/81 és tretzè, sisè a la 81/82 i setzè -amb bastants problemes, en la 82/83, ocupant-se la novena plaça en l’edició 83/84 i el tretzè lloc en la 84/85. A la sessió 85/86 s’és subcampió precedit pel CD Son Sardina, disputant la Promoció d’Ascens però sense èxit al ser tercer en el Grup A i cuer després CD Isleño i CD Esporles.

Serà molt més positiva la temporada 86/87 quan es realitzi un immillorable torneig i es proclami Campió de la Regional Preferent mallorquina, aconseguint l’ascens directe a Tercera Divisió en una campanya on exerceix de president Bernat Coll Ramón i Daniel García s’ocupa de la parcel·la tècnica. A diferència d’una trentena d’anys abans, quan el club va rebutjar competir en el tercer nivell nacional, en aquesta oportunitat s’accepta el repte, encara que amb l’excepció que el nom de la categoria és el mateix, però no el nivell, quart en lloc de tercer.

El debut dins del Grup XI balear és discret ocupant-se la setzena plaça conclosa la temporada 87/88. En la campanya 88/89 es millora ostensiblement i es finalitza novè després d’encadenar una sèrie de bons resultats, però en l’edició 89/90 sorgeixen les penúries econòmiques i l’equip no pot continuar el seu somni en la categoria ocupant el vintè lloc de la taula , a més de ser cuer.

1990 – 2000

De nou a Regional Preferent, la campanya 90/91 s’afronta amb optimisme i ganes de tornar a la categoria recent abandonada, tenint bastant fortuna a l’hora d’aconseguir doncs després de ser quart a la Lliga, en la Promoció d’Ascens és primer en el Grup A i obté l’anhelat premi. El seu segon cicle a Tercera Divisió serà més breu que l’anterior, iniciant-se en l’edició 91/92 amb un catorzè lloc, mentre que en la sessió 92/93 s’és dinovè i es descendeix novament a Regional Preferent.

Abatut pels mals resultats, el club del Raiguer és tretzè a la campanya 93/94 i divuitè en la 94/95, descendint un esglaó més fins veure a Primera Regional, una categoria que no ocupava des de bastants anys enrere. La situació que es viu no és la més idònia i sortir d’aquest pou no serà una fàcil qüestió, romanent sumit durant quatre llargues temporades fins que a la 98/99, com a tercer, s’aconsegueix ascendir a Regional Preferent, categoria en la qual es mostra molt feble i dubitatiu durant la sessió 99/00 per no poder aguantar el tipus i, derrotat, descendir de sobte sent vint cuer.

2000 – 2010

Si negativa resulta la dècada anterior, més tortuosa si és possible serà la que dóna començament al nou segle. El CD Llosetense es veu atrapat en un moment que causa preocupació entre els aficionats, no aconseguint apropar-se als primers llocs i, molt al contrari, rondant la zona perillosa de la taula classificatòria. Després de ser vuitè en la temporada 01/02 i quinzè en la següent 01/02 on es frega el drama del descens, en les edicions següents fluctuarà entre la zona benestant i la zona baixa fins a culminar el descens a Segona Regional durant la temporada 05 / 06, una pèrdua de categoria terrible que provoca la reacció de l’aficionat local.

Enfonsats en el penúltim nivell regional, l’afició i forces vives de Lloseta es Volques amb el club i en la temporada 06/07 es configura un planter que anota cent quinze gols quedant primer de la categoria. L’ascens és directe a Primera Regional, però no serà l’últim ja que en la campanya 07/08 es repeteix posat i s’accedeix per la porta gran a Regional Preferent. En l’edició 08/09 acaba subcampió després de l’CD Esporles, accedint a la Promoció d’Ascens on passa les dues eliminatòries que li presenten: primer davant el CD S’Horta de Felanitx, i després davant el CF Sant Rafael, aconseguint el tercer ascens consecutiu, ara a Tercera Divisió. En aquesta categoria inicia el seu tercer cicle, el més longeu de la seva història, aconseguint ser catorzè en la campanya 09/10, un bon fermall per a una remuntada espectacular en pocs anys.

2010 – 2020

La història del club mallorquí més recent indissolublement lligada al seu president, Pedro Ignacio Prieto, en el càrrec des d’octubre de 2009, després de la dimissió de Tomeu Bennasar Bestard, qui dóna un salt qualitatiu en l’entitat llosetines incorporant jugadors de reconegut prestigi de les illes al costat de joves en plena projecció. En la temporada 10/11 finalitza en cinquè lloc després d’un gran torneig, escapant a la Promoció d’Ascens per un sol punt i quedant a quatre del líder, el CD Manacor. Major fortuna tindrà en la campanya 11/12 amb Paco Navarrete a la banqueta. El CD Llosetense, després de ser tercer en Lliga després de la CE Constància i CD Binissalem, accedeix per primer cop en la seva història en la disputa de la promoció d’Ascens, superant en Cambres a la UP Langreo: 1-0 casa i nova victòria en la localitat asturiana per 1-2. En Semifinals, però, és eliminat pel CD Laudio: 1-1 a casa i derrota per 3-0 a la localitat alabesa de Llodio.

En les temporades 12/13 i 13/14, tot i reunir bons jugadors, les seves limitacions el porten a ser vuitè i novè respectivament, arribant per a l’edició 14/15 el famós tècnic Óscar Troia, amb el qual es finalitza el campionat en segon lloc després de la SD Formentera, i després d’un brillant torneig on el títol es disputa fins al final amb la competència de la SCR Penya Esportiva de Santa Eulària des Riu. La promoció d’ascens de la temporada 14/15 es configura amb un equip de cada illa, representant així als equips balears del Play Off (CD Llosetense, SD Formentera, SCR Penya Esportiva i CE Mercadal). Per part del Llosetense supera en quarts a l’AD Unió Adarve: 2-0 a Madrid i victòria per 3-0 a casa, on es produeix una remuntada que entra a la història del club; accedint a unes Semifinals on el rival és el Real Murcia Imperial: 2-1 a casa i 0-0 a Múrcia; que li permeten jugar la Final on l’ascens està en joc, on per primera vegada en la història del club adquireix la seva plaça a Segona Divisió B on supera la UD Sant Pere: 0-1 a la localitat malaguenya i victòria a casa on van assistir 2.165 aficionats per contemplar el 3-1 que passa a la història i segur que ningú oblidarà aquell 27 de juny del 2015, l’ascens a la categoria de Bronze del futbol espanyol. La temporada 15/16 segur que serà una temporada per gaudir del bon futbol i poder gaudir d’equips com el Barcelona B, Hèrcules, Alcoià, Hospitalet, Sabadell (entre d’altres), el club porta reunits uns 400 socis per a la temporada vinent, davant als 62 de la passada temporada.

Aquí teniu un vídeo de quan el Llosetense va pujar a 2a divisióB:https://www.youtube.com/watch?v=ma4YKnl0PHM