EL TAURÓ
Els taurons són peixos sobretot marins que viuen en tots els mars, i que abunden en aigües tropicals i
sub-tropicals. No obstant això, moltes espècies migren remuntant els rius, com el tauró toro que arriba fins al llac Nicaragua, a Amèrica Central. Els taurons són coneguts com a carnívors agressius que fins i tot arriben a atacar a membres de la seva pròpia espècie, però dues dels de major grandària --el tauró pelegrí i el tauró balena-- són animals dòcils que s'alimenten de plàncton, filtrant-ho de l'aigua per mitjà de pintes
Moltes espècies tenen fileres de dents afilades enclavades en membranes fibroses en lloc de les mandíbules; les dents, que perden sovint en clavar-los en la carn de les seves preses, són reemplaçats amb rapidesa per altres dents que es desplacen fins a ocupar l'espai que deixen els primers. Les aletes i la cua dels taurons són rígides. Desmentint la creença popular, les aletes dorsals rares a vegades sobresurten de la superfície de l'aigua quan els peixos neden propers a aquesta.
HABITA DELS TAURONS
Els taurons tenen molt pocs depredadors naturals, la qual cosa els permet moure's lliurement cap a nous habites quan el menjar escasseja. Són solitaris en la major part de les seves vides així que no viatgen junts.
¿ON VIUEN ELS TAURONS?
Els taurons poblen tots els oceans del món encara que molt poques espècies poden tolerar les aigües polars. La majoria prefereixen els hàbitats marins poc profunds, però algunes espècies com l'agulló o quissona viuen a grans profunditats.
MIGRACIONS
a majoria dels taurons realitzen migracions anuals, amb freqüència com a resposta als canvis de temperatura de l'aigua o anant a la recerca de fons d'alimentació transitòries, com per exemple, grups de preses en època de cria. Poden compaginar aquest comportament amb les seves pròpies estratègies reproductives. La distància que poden recórrer depèn dels seus dots natatoris. Per exemple algunes espècies com el gatvaire o el tauró gat i el tauró gris poden no emigrar i d'altres, més fortes i actives, com ara el marraix o la tintorera, poden creuar oceans sencers
¿QUE MENGEN ELS TAURONS?
Els taurons són carnívors, que ingereixen una gran varietat de preses, des de plàncton microscòpic fins a cetacis. Els taurons tenen extremadament desenvolupat el sentit de l'olfacte, sent capaços de detectar vestigis de substàncies, com la sang a l'aigua, i seguir la seva pista fins al seu origen. La vista, menys desenvolupada, els permet percebre de forma vaga els moviments de llums i ombres en les aigües obscures, especialment quan se'ls aproxima una presa. Són molt sensibles als sons de baixa freqüència i tenen una audició direccional molt potent. Els seus òrgans que posseeixen en les línies laterals, i el musell els permet captar estímuls electrònics dèbils procedents de les contraccions musculars dels peixos ossis. Aquesta combinació de sentits i la seva agudesa, expliquen el seu èxit evolutiu. Són peixos extraordinàriament hàbils a l'hora de localitzar les preses i seguir-ne el rastre. Cada espècie té el seu nínxol alimentari específic dintre del seu hàbitat, i constitueix un important eslavó en el fluix d'energia pels oceans de la terra. Quan cacen en bandades, poden incitar-se entre si fins a formar un frenesí devorador. Fan cercles entorn la seva presa i es llancen a sobre de sobte, normalment de baix cap a dalt. Tot i la quantitat de submarinistes, nedadors i esquiadors aquàtics que s'aventuren en aigües on hi ha de taurons, es produeixen relativament pocs atacs encara que estadísticament, quan això succeeix, un terç resulten mortals. Entre les espècies més perilloses per a l'ésser humà trobem el tauró blanc, el tauró martell, el tauró tigre i el tauró blau o tintorera.
RESPIRACIÓ
Els taurons extreuen l'oxigen de l'aigua que banya les brànquies, des d'on es transfereix a la sang. L'aparell circulatori distribueix la sang oxigenada als teixits i òrgans, al mateix temps que els rebuigs metabòlics, com el diòxid de carboni, són expulsats a l'aigua. Les brànquies reben sang rica en diòxid de carboni i desposseïda d'oxigen directament del cor, situat sota les brànquies. La sang es bomba a través dels llits capil·lars dels arcs branquials, disposats de manera que la sang flueix en el sentit contrari de l'aigua que entra. A les espècies més ràpides, l'aigua entra per la boca oberta i és canalitzada cap a les brànquies quan el tauró neda. Les espècies bentòniques disposen d'espiracles que funcionen com entrades auxiliars d'aigua, quan l'animal descansa o té la boca ocupada amb el menjar
Els taurons són peixos sobretot marins que viuen en tots els mars, i que abunden en aigües tropicals i
sub-tropicals. No obstant això, moltes espècies migren remuntant els rius, com el tauró toro que arriba fins al llac Nicaragua, a Amèrica Central. Els taurons són coneguts com a carnívors agressius que fins i tot arriben a atacar a membres de la seva pròpia espècie, però dues dels de major grandària --el tauró pelegrí i el tauró balena-- són animals dòcils que s'alimenten de plàncton, filtrant-ho de l'aigua per mitjà de pintes
Moltes espècies tenen fileres de dents afilades enclavades en membranes fibroses en lloc de les mandíbules; les dents, que perden sovint en clavar-los en la carn de les seves preses, són reemplaçats amb rapidesa per altres dents que es desplacen fins a ocupar l'espai que deixen els primers. Les aletes i la cua dels taurons són rígides. Desmentint la creença popular, les aletes dorsals rares a vegades sobresurten de la superfície de l'aigua quan els peixos neden propers a aquesta.
HABITA DELS TAURONS
Els taurons tenen molt pocs depredadors naturals, la qual cosa els permet moure's lliurement cap a nous habites quan el menjar escasseja. Són solitaris en la major part de les seves vides així que no viatgen junts.
¿ON VIUEN ELS TAURONS?
Els taurons poblen tots els oceans del món encara que molt poques espècies poden tolerar les aigües polars. La majoria prefereixen els hàbitats marins poc profunds, però algunes espècies com l'agulló o quissona viuen a grans profunditats.
MIGRACIONS
a majoria dels taurons realitzen migracions anuals, amb freqüència com a resposta als canvis de temperatura de l'aigua o anant a la recerca de fons d'alimentació transitòries, com per exemple, grups de preses en època de cria. Poden compaginar aquest comportament amb les seves pròpies estratègies reproductives. La distància que poden recórrer depèn dels seus dots natatoris. Per exemple algunes espècies com el gatvaire o el tauró gat i el tauró gris poden no emigrar i d'altres, més fortes i actives, com ara el marraix o la tintorera, poden creuar oceans sencers
¿QUE MENGEN ELS TAURONS?
Els taurons són carnívors, que ingereixen una gran varietat de preses, des de plàncton microscòpic fins a cetacis. Els taurons tenen extremadament desenvolupat el sentit de l'olfacte, sent capaços de detectar vestigis de substàncies, com la sang a l'aigua, i seguir la seva pista fins al seu origen. La vista, menys desenvolupada, els permet percebre de forma vaga els moviments de llums i ombres en les aigües obscures, especialment quan se'ls aproxima una presa. Són molt sensibles als sons de baixa freqüència i tenen una audició direccional molt potent. Els seus òrgans que posseeixen en les línies laterals, i el musell els permet captar estímuls electrònics dèbils procedents de les contraccions musculars dels peixos ossis. Aquesta combinació de sentits i la seva agudesa, expliquen el seu èxit evolutiu. Són peixos extraordinàriament hàbils a l'hora de localitzar les preses i seguir-ne el rastre. Cada espècie té el seu nínxol alimentari específic dintre del seu hàbitat, i constitueix un important eslavó en el fluix d'energia pels oceans de la terra. Quan cacen en bandades, poden incitar-se entre si fins a formar un frenesí devorador. Fan cercles entorn la seva presa i es llancen a sobre de sobte, normalment de baix cap a dalt. Tot i la quantitat de submarinistes, nedadors i esquiadors aquàtics que s'aventuren en aigües on hi ha de taurons, es produeixen relativament pocs atacs encara que estadísticament, quan això succeeix, un terç resulten mortals. Entre les espècies més perilloses per a l'ésser humà trobem el tauró blanc, el tauró martell, el tauró tigre i el tauró blau o tintorera.
RESPIRACIÓ
Els taurons extreuen l'oxigen de l'aigua que banya les brànquies, des d'on es transfereix a la sang. L'aparell circulatori distribueix la sang oxigenada als teixits i òrgans, al mateix temps que els rebuigs metabòlics, com el diòxid de carboni, són expulsats a l'aigua. Les brànquies reben sang rica en diòxid de carboni i desposseïda d'oxigen directament del cor, situat sota les brànquies. La sang es bomba a través dels llits capil·lars dels arcs branquials, disposats de manera que la sang flueix en el sentit contrari de l'aigua que entra. A les espècies més ràpides, l'aigua entra per la boca oberta i és canalitzada cap a les brànquies quan el tauró neda. Les espècies bentòniques disposen d'espiracles que funcionen com entrades auxiliars d'aigua, quan l'animal descansa o té la boca ocupada amb el menjar