• Els residents de Colina Club reben per sorpresa les targetes de felicitació d'una classe de l'institut Ifac a qui no coneixien de res: "S'havia de vore la brillantor de la mirada", explica una treballadora de la residència

A l'esquerra, un dels residents amb la targeta i a la dreta personal del residencial.

És com un conte de Nadal digne de Charles Dickens. Un grup de xics i xiques que recorden un col·lectiu d'una edat i una problemàtica absolutament diferent, antagònica. I que decideixen alegrar-los aquestes festes. Recordar-se'n. Dir-los que no estan sols, que a més dels seus familiars, també els tenen a ells. Encara que els separen diverses generacions de distància.

Un dia, la Residència de Majors Turó Club de Calp va rebre la telefonada d'Estefania, professora d'Educació plàstica visual de l'institut de la població preguntant si acceptarien les felicitacions que el seu alumnat, xiques i xics de 14 anys, havien preparat per a la gent major. Itziar, de la residència, explica ara que va ser "tota una sorpresa, mai no ens havia passat res així". Per suposat que li van dir que sí, i es van preparar per comprovar quina reacció podia suscitar aquestes targetes entre els residents.

Les targetes van arribar al centre. El personal de la residència les va mirar una per una, "estaven carregades d'afecte i bons desitjos, però encara no sabíem la transcendència del que teníem a les mans, perquè era un gest molt bonic dels alumnes de l'IES i de la seua professora, però faltava saber com reaccionarien les nostres persones majors al vore-les».

"Tots volien obrir-les, tocar-les, rellegir-les…"

Va ser l'endemà quan al Colina Club es va produir una cosa molt propera a la màgia del Nadal, a aquells contes llegendaris de Dickens. El personal del centre havia col·locat totes les targetes sobre una taula redona i gran i els usuaris es van acostar curiosos per vore-les. I va esclatar la màgia: "Tots els residents volien tocar-les, obrir-les, llegir-les, rellegir-les… se les van anar intercanviant els uns amb els altres. El que vam vore en les seues cares va ser únic".

Itziar afegeix que "vam fer fotos a la gent major amb les targetes i les vam enviar als seus familiars mentre ells seguien rient i preguntant: són per a nosaltres? Puc emportar-me'n una a la meua habitació?". El personal de la residència va explicar als interns com hi havien arribat les targetes i els qui les havien fet. "No podíem imaginar la il·lusió que els va fer saber, seguien mirant les targetes, alguns les abraçaven contra el pit i s'emocionaven, en totes les mirades hi havia una brillantor especial, van donar les gràcies mil vegades. Nosaltres vam pensar en aquests xics i xiques que, sense conèixer cap dels nostres residents, havien aconseguit que visquérem aquest moment extraordinari".

Publicitat reciclada de supermercats

Des de l'institut, Estefania explica que el resultat de la iniciativa de la seua classe, que és la del grup 3r ESO A, "ha anat millor del que s'esperava". I que encara que l'alumnat no ha pogut portar com pretenia les felicitacions directament en persona als residents a causa de les mesures sanitàries actuals, "està entusiasmat que el seu treball haja anat més enllà dels murs de les aules i haja comportat un impacte tan positiu per a aquests majors".

El treball tenia un objectiu acadèmic, aconseguir que els estudiants plasmaren una expressió artística amb el disseny de portada i contraportada mitjançant el collage com a tècnica, així com redactar un missatge interior escrit en valencià, castellà i anglès. Han utilitzat diferent material reciclat, com ara publicitat nadalenca de supermercats.

Estefania afegeix que "des de la seua diversitat, els estudiants han compost les felicitacions des de punts de vista diferents; alguns han optat per la perspectiva religiosa, altres han preferit optar per l'estació i la representació de l'hivern, amb icones diferents com l'arbre nadalenc, les menjars, els dolços, els xiquets…". I molt interès a fer feliços altres persones.