Está en la página 1de 65

CI;I CRI CUA 65

creíblemente, - c r i m i n a l i s t a , " ' . Causárum crimi- c r u c e r o , m. Crucífer; De la nave


« r e i n a , /. Lactis apuma plngulor; íiuiiuin scriptor. tit- un templo, fornloes crucia formara
aooharo • -«indíl u m laa, -eri m i n a l u i e n t e , ado. Criminall- referentes; Con 'elación, cruci similis
c r é m o r , m. Oremor¡ De tártaro, ter, conste. Latín I da, lignés
c r i m i n o s o , a, adj. Sons, crimino- tra ala tra encrucijada, tri
tartarí * i Binar.
KUS, nocens,tíagitiosus, scelestus, sce- viiiin. traus*' *•! - I muera.
c r e n c h a • f. Capillórum disoí i
1«T atas, C r n C i a t a , /. Uentiana minor.
c r e p u s c u l a r , adj. A.d crepuscü-
c r i m n o , m. SecündjB sortis fa- C r u c i f e r o , a, adf, Crncífer.
lu 111 peri tnens.
rin a. c r u c i f i c a d o , a, adj. CmcifTxus.
c r e p ú s c u l o . -"• Crepuscülum, du-
c r i n , ui. Coma, crines, juba. — Ha- C r i c i f i c a r , a. Crucifigére, in crs
\llA [me, — Crepúsculo de la mañana, dé
cer las crines, equiuara crinera ton- cem agere, tollere*; Molestar, incomoda*
¡a tarde, inatutínura , verpertinum cre-
• H 1 S C U lililí.
dére. vexáre, cruciáre, malé aliquem habere
c r i n a d o , a, adj. Crinitus, comátua, tffidlo afficere. — A ' w'
c r e s a , /. I pullas, nos jocularibus dictis coní» •
capillatus.
c r e s p o , " • adj. CriBpus, cirratus; diebat.
c r i o l l o , m. Patria indus, genere
Irrita.i" , ir;u-uinliis, UátUS, ira, perci- C r u c i f i j o , m. Chriati cruci ain ».i
europEeua.
iu . Estilo •"- rpo, ínvolütum , con- imago.
C r i s i s , /. Criaia ; Juicio que se hace
füsum dicendi genus, túmida oratio,
th- ana cosa f.euiu//i./da, judicium, cen- crucifixión, /. Crucifixlo
//. fas crespas, Intoíta folla.
aüra. sententía. c r i i d a m e n f e , ndv. CrudelIter,i»>or-
C r O t i p O n , m. SttbtÜiorla et rarioris
c r i s m a , m, Cbriama, atis. — Nada b .c, inhuman!ter, imman*fter.
telad genus.
vale fuera de la crisma, vilis homuucü- c r u d e z a , f. Orudltas, aceri/ítaa.
«•resta, ''• Crista; cima de las mon-
lua est. Te quitaré la crisma, vitara asperítas , ftiyí crudelitas, aaevitla du-
is, montium cacumen; De serpiente,
tibi adlmam, mortem afféram. ritles, inclemencia, immanitaa; I"de ntia
/>•• i./ explanada, loríete subur-
<*rismei*a , /. Sacri chrismatis afectada, jactabunda ferocia, tun-ída ar-
bana summltas. — Alsar la cresta (met.
p-pcis. rogantía; pl. Crudezas (mala uljestfon),
Buperbire, sese extollere, arro-
C r i s o b e r i l o , tn. piedra preciosa. ncüeta alimenta.
gánter intumeacere.
Chrysoberyllus. c r u d o , a. adj*, no cocida. Crudos,
c r e s t u d o , a, adj. Criatatus.
-crisol , ni. Vascülum é táscenlo incóctus; Sin sazón, immatuiis, acer-
c r e s t i c n , U n , ta, /. Cristüla.
metallis fundendia purgan«disque. bus, asper. inimitia; Fno, destemplado,
c r e s t ó n , m- Crista.
c r i s o l a d a , f. Üetaüum liquídum •.-. frigídus, gelídus, al/ldua, ri-
creta* í. greda. vas liquatorlum implens. gen 8; Cruel, sajvus, erudeli?. dirus, im-
c r e y e n t e , adj. Credéns. crisólito, tn, Chryaolithua. mánis , ferox; Valentón, bUvéro, minas
c r i a , /. Fcetus, partus, proles, sobó- C r i s o p e y a , / Chimia, ara chinaca. jactans.
le- . se cria con ama, nu- c r i s p a t u r a , /. Contractio, nía. CrU<Bl, adj, Crudélis, ferox, ínhu-
tritlus infans, c r i s p i r , a. PariStes macülia inaper- manus, aa-vua, dirus, immánis, immitis,
«•riada, i. Familia. ancUla; Que gere. acérbus, inclemens ; Intenso (habí, del
aenmpaha, pedisequa; Lie Haces, admi- C r i s t a l , 'in- Crystallua, crystallum ; frió), aaper, rigídus, hoiTi lus,
li I - I I ; i .

<'i*iadero , '••• Plantarlum, semina- Cristal de ro 'a . crystallua ínontanus ; C r u e l d a d , /• Cruedelltas, inhuma-
riuin; he animales, aléndis aniraallbus De cristal, crystalllnus. nltas, sasvitia, ferocía, lmmanltas, acer-
destínatuí locus; adj. fecündus , uber, C r i s t a l i n o , a, adj. Crystalllnus. — bitas, feritas, inclementía; Acción cruel,
feí tnis. En las cristalinas aguas, lvmpharum in crudéle factum. — Todo su ademan anun-
criadilla,/- Testioülus; Raiz, ffu- specülo. Cristalino (parecido al cristal),ciaba crueldad, cmdelltas toto ore emi-
ber; Dim. dé criada, ancillüla. cryatallo similia. cabat. Crueldad que se aplaca pronto,
c r i a d o , ^ " . Famülus; Con otro, con- c r i s t a l i z a c i ó n , /. Instar cryBtálli facilis sasvitia.
íén ua ; t¿ué a 'ompdna, pedisequus; adj. oongelatlo. cruelmente, adv. Cmdelíter,
i i itus , uutrltus, genltua , prodüctua, C r i s t a l i z a r , a. In crystálli for- stevé, inhumanlter, immaníter, acerbé.
eat us. m a m effingére; Cristalizarse, crystáili c r u e n t a m e n t e , udo. Cruénter,
c r i a d o r , a, m. f. Nutrítor, altor, instar congelascéro. cruenté.
nutricíus, alüninus ; El Criador, Dios, c r i s t i a n a m e n t e , adv. Pié, religi- C r u e n t o , a, adj. Cruéntus, cruen-
creatoi, procreator , sator , supremus oso, chriatiauo more, prout chriatianum tátus, sanguinoléntus.
opifex, s u m m u s rerum condítor. decet. C r u j í a , /. (náut). Fori, orum. —
C r i a n z a , / - Urbanitas, civilítas, co- c r i s t i a n a r , a. V. b a u t i z a r . Pasar crujía (loe. fam.), padecer traba-
mitas; La cria d animales, nutrioatlo, c r i s t i a n d a d , / . Christiana relígío; jos, íerürania confici, dolorlbus vexari.
nutritío. — Cuidar de la crianza de al- Obseroancia de ta ley de Cristo, christi- C r u j i d o , m. Stridor; Dar crujido
gún", aliquem educare, instituere. ause religionis observatio. una cosa, atridére.
c r i a r , a. sacar de la nada, creare, c r i s t i a n i s m o , m. Religío christia- C r u j i r , n. Strideo, strido, fren deo.
e intuí*, edúcese: Producir, prodüco, na, fidelíum grex, christiana ecclesia. C r u s t á c e o , a, adj. Crustatus.
parlo, gigno, genero, progigno, próge- c r i s t i a n i z a r , a_. A d mores chris- C r u z , /. Crux; Suplirlo, patibülum,
nero; Alimentar á sus pechos, alo, uu- tianos alíquid efformare. crux, gabalus, furca, auapendlum ; Mor-
trio, laoto; Educar, educo, as, instrüo, c r i s t i a n o , a, adj. Christianus. — tificación , trabajo, vexatío, dolor, m o -
iiiátitño, informo; Ocasionar, parío, Ser buen cristiano , christianis moribus lestia, cruciatus, angor, serümna, al-
ro, occasiónem praráéo. — Criar ti addíctum esse. fiictlo. — Llevar su cruz con resignación,
uno dssde niño, ab incunabülis aliquem C r i s t o , in- Christus. vita? aerümnas patiénti animo ferré. Ha-
educére. Dios los cria y ellos se juntan C r í s t u s , m. Crucis forma alpha- cerse cruces, adrairatione percélli. Ade-
(fam.), siraílis simllem quaarit. Criada beto prasposíta. lante con la crux, eja, age, rumpe moras;
en la milicia desde sus primeros años, C r i t e r i o , ///. Criteríum ; Discerni- macte virtüte eato. De la cruz á la
a pueritla in castris versátus. Joven miento, judicium, discrimen, perspica- fecha, ab initío usque ad finem. Que-
bien eri.ido , bien educado, adolescens cia, mentís vis, acíes. darse en cruz y en cuadro, in sumnvim
optimíi inatitütus. Criar á uno en la C r i t i c a , / . Crisis, judicíum; Con- egestátem devendré, omni spe fraudári.
non <le su padre, aliquem patéruis cerniente á ta crítica, censoríus. C r u z a d a , /. Sacra crucis militia.
artíbus erudire. No en todos los países Criticar, «. Judicíum ferré, ad tru- c r u z a d o , o, adj. Stemmagentilitiura
se -ría de todo, non omnia fert omnia tínara revocare; Censurar la conducta cruce distinctum.
tellus. de alguno, alicüjus mores notare, vitu- c r u z a r , n. Decüsso.
c r i a t u r a , / . Creatura; Niño, infana, perare, reprehenderé, carp ere. C u a d e r n i l l o , ra. Codex; De cinco
parvulus. — Es una criatura, a d m o d u m C r í t i c o , m. Criticus; Et que habla pliegos, scapus ; Añalejo, divini officíi
juvcuia est, puer eat adhuc. 'Todas las con afectación, stili cultióris affectátor; recitándi ordo.
criaturas publican el poder de Dios, quffl- adj. Perteneciente á la critica, criticus, c u a d e r n o , tn. Codex.
cümque croata sunt Dei potentíam prje- censoríus. — Dias críticos (med.), cri- C u a d r a , /. Aula; Caballeriza, sta-
dlcant, enarrant. BÍmi dies. bülum.
C r i b a , /» Cribrum, vannus; Estar c r ó n i c a , / . Qhroníca, orum, chro- c u a d r a d a m e n t e , ado. A d a m u a -
tomo una criba, rem multiforem esae. níci libri, annales. sim, exácté, apté, accommodáte, ap-
c r i b a r , a. Cribro, vanno excérno. C r ó n i c o , a, adj. Chronicus. posíté.
C r i m e n , m. Crimen, seelus. com- C r o n i c ó n , ut. Breviora chroníca. C u a d r a d o , a, adj. Quadratua; V.
mi--um, nefas. — Era un crimen para c r o n i s t a , m. Chronicorum scriptor. p e r f e c t o : m. V. t r o q u e l ; La labor
ellas, ó entre aquellas gentes, nefas'erat C r o n o g r a f í a , /. Chronographía. en las medias, tibialia conua.
more eorum. Crimen de tesa r/tajestad, c r o n ó g r a f o , m. Chronographus. c u a d r a g e n a r i o , a, adj. (¿uadra-
majeatátis crimen, crimen perduellidnia. c r o n o l o g í a . /. ehrou-ología. genarlua.
En '¡ue eri me/i no has tenido parte f quod c r o n o l ó g i c a m e n t e , ado. Chro- c u a d r a g e s i m a l , adj. Quadrage-
acelus a maníbus u n q u a m tuis abfüit? nologicé. BÜnalis.
C r i m i n a l , adj. Criminaüs, crimi- C r o n o l ó g i c o , a, adj. Chronolo- euadrangular, y
noaua; El que por costumbre acrimina, glcua. c u a d r á n g u l o , a, adj. Quadran-
criminator, crimlni omnia verteos; m. cronologista y gülus, quadrangularis.
' 'uente, criminalis,flagitiosus,sce- C r o n ó l o g o , m. ChronologuB. cuadrantal, adj. Quadrantalis
hrütus, sceléstua. C r u c e r a , /. Anteriorura costarum triaugülus; Medida de líquidos, qua-
c r i m i n a l i d a d , /. Pravítas, per- radix. drautal.
«yersltaa, uequitla. C r u c e r í a , /• Gothíca architectüra. c u a d r a n t e , m. (¿uadrans; Por cua-
Dioeiooariía « pañol-Utino, drantes, quadraté.
5
fJG CIJA CUA ere
c u a d r a r , a. Quadrare; Trabajar n u n c pallet luna, n u n c rubet. Cuando rare; ó (en otro orden de ideas) decer-
las maderas en cuadro, ligna in q u a d r u m eso fuera cierto . . . etsi hoc verum cs- taro, contenderé, rixari.
dolare; n. Convenir, <• i cosa Bet . . . Cuando todo estaba en s. c u a r t i l l u d o , a. adj. Uestia crura-
con otra, aptari, accommodári, conveníre, c u m silébant omnía. ¿Hasta cuáná les a na.
congruére, cohaerere. — Ha cuadra lo de estar abusando de. nuestra pac i- c u a r t o , a, adj. Quartus ;m. Cuarta
que haces con lo que dices, aiíud facía, quoüsque tándem abutere patientíá no- parte, quadrans ; Ha' - iposenta,
aliud dicis. Cuadrarse (habí, del saludo stra? Cuando más, cuando mucho , ad domestica sedes, cubicülum, conclave,
militar), honoris gratia sistere. So cuá- s u m m u m . De cuando en cuando , ali- recessus; Dinero, pecunia. — Cuarto
dreos mucho á mi intento esas quando, interdum. ¿Sabes por cu praecipua sedluin contignatío.
mihi hasc n o n satis placent. mihi non penetraron los Cartagin caae- ••» muaa-um. Ho tener
arrídent. . ^ seis quo tempore Ilispaniam invaserint ten cuarta, pecunia carére. Tenst
C u a d r a t í n , m . Jíetallícuin frustü- Poani? Cuando quiera, quandocumque. atirtos, pecunia abundare. Poner
lum ad litterárum intervalla complénda Cuando quiera que, quotiescümque. ¡ li- cuarto, d o m u m instruere. Andar á la
(impr.). cuando acá'i ex quo tempore? ¿Dé cunndn .), maxírais angu-
c u a d r a t u r a , /. Quadratüra. acá Perico con guantes? u n d e n a m hic stíis premi. Dar un cuarto al pregonero,
c u á d r e t e , /«. Quadricüius. tam comptus? Cuantío quieras, ubi vo- in vulgus emitiere.
lea. ¿Cuando llegará? quando hic -rul- c u a r t o g é n i t o , a, adj. Quarto
c u a d r i c e n a l , adj. Quod quadra-
venlet? Cuando se me representa la tris- loco natus.
gesímo quoque anuo fit. tísima imagen de aquella noche, c u m C u a r t ó n , m. Grandior trabs.
C u a d r í c u l a , / . Quadrorum series subit illiua tristissíma no etis imago. Cuasi, ttfíc. Feré, quasi, fermé.
ad picturam exacté effingéndam ducta. C u a n t í a , /. Pretíum; Calidad de la
-cuaternario, a, adj. Quater-
C u a d r i c u l a r , a. Picturam in qua- •-. qualítas, genus.
C u a n t i a r , a. liona .cestimaro. narlus.
dros dividere.
c u a n t i o s a m e n t e , ado. Copioso. C u a t r a l b o , a, adj. Quatuor pedí-
C u a d r i e n a l , adj. Quadricnnalis,
c u a n t i o s o , a, adj. Magnus, nu- as, qua-
quadriennis, quadrímus.
merosas, copiosus. tv JT trireralum praefectus.
cuadrienio, í". Quadriennlum.
Cuantitativo, a, adj. Quantitatis c u a t r e r o , m, Abígéus.
C u a d r i g a , /. Quadríga.
capax. c u a t r i d u a n o , a, adj, Quatri-
cuadril, m. Coxaa os princeps.
C u a n t o , a, adj. Quantus, quotus. duanu3.
C u a d r i l á t e r o , a, adj. Quadri-
— Tantos, cuantos . . . tot, quot . . . c u a t r í n , m. N u m m u s quidam; /-."/
latérus.
o antes, q u a m p r i m u m . dinero -• general, pecunia.
C u a d r i l o n g o , a, adj. Quadrilon-
compraste el caballo? quanti ei Cuatrinca, /. Quatemío.
gus; Cierta formación de la tropa, pe-
e q u u m ? Cuántas v c u a t r o , adj. Quatuor.
dltum coplee quadrilonga forma ra-
partida . . . quotíes de illíus prefi | cuatrocientos, os% adj. QuaArin-
strüctee.
«... Cuantas veces le reo, quotíes genti, quadringoui ; En orden, quadri.11-
C u a d r i l l a , /. Sodallum turma, tur-
illum -.-ideo. En cuanto á mi ... quod
ba, caterva, grex. gentesíinua; Cuatrocientas veces, qua-
ad m e speetat . . . Cuanto más
C u a d r i l l e r o , í/.-.Quaterno'ruindux; dringentléa.
naturaleza misma parece advertirlo,
Individuo de la hermandad de cuadrille- C u a t r o d o b l a r , a. Quadruplico.
térquam quod natura ipsa monere
ros, quaternorum singüli.
tur. Cuanto más . . . tanto más . .. qu<"> c u a t r o p e a , /. Pro venditione be-
C u a d r i l l o , Ito, m. Quadricüius;
magis . . . eó magis . . . ¿Cuánto ra que stiárum vectigal.
Arma arrojadiza, misslle telum qua-
ga ese caso? quid si hoc non con- C u a t r o t a n t o , m. Quadruplum.
drum.
tingat? Cuánto anhelan los komb C u b a , /. Cupa, cadna, dolium. —
C u a d r i m e s t r e , m. Quadriméstris.
alabanza! q u a m cupíunt homínes lau-
C u a d r i s í l a b o , a. adj. Quadrisyl- las '-ufáis, vinarias capas metiri.
dari! Mas por cuanto todos corramos et
labus. quatuor syllabis conatana. c u b e r o , rn. Doliarius.
mismo peligro . . . c u m autoin
C u a d r i v i o , m. Quadrivhim, c u b e t a , /. Doliolum.
eodem discrimine versémur .... Cuanto
c u a d r i y u g o , tn. Quadrijügus eur- C u b e t o , m. Dolium. — Todo tal
a ¡o primero, primum. imprimís. Ct
rus.
basta, quod satis est. ¿Cuánto tiemp di I .-/¿beto , cuneta dabit agellus Ooc
C u a d r o , tn, Q u a d r u m ; Pintura, ta-
que fue destruidti Cartago? quamprídem fam.).
bula picta.— Quedarse en cuadro (mil.),
Carthágo fuit deleta-? cubicar, a. Cubo.
agmen ad solos dnces redígi.
c u a r e n t a , adj. QuadragTnte. C u b i c o , a, adj. Cubícus.
c u a d r u p e d a l , adj. Quadrüpes.
c u a r e n t e n a , /. Quadragcnarium. c u b i c u l a r i o , m. Cubicularíua ta-
c u a d r u p e d a n t e , adj. Quadrupe-
C u a r e s m a , /. Quadragesíraa. mulus, a cubículo servus.
dans, quadrüpes.
c u a r t a , /. Quarta pars. c u b i e r t a , /. Operculum, tegumen
cuadrúpede y t u m , tegumen, velamen, velamentum.
C u a r t a l , m. Quadrantaríus pañis;
C u a d r ú p e d o , a, adj. Quadrüpes, amictus ; De la cama., stragüla, Btragü-
Mídala tle !-• Tuadrantal.
quadrupedua. lum, tapes, toral; Sobre de una caria,
C u a r t a n a . /. Febris quartana. epistolar invólüerum.
c u a d r u p l i c a c i ó n , /. Quadrnpli-
c u a r t a n a l , adj. Ad febrim quartS- c u b i e r t a m e n t e , ado. ciám.
catlo.
nam pertínens. C u b i e r t o , u, adj. Coopertus, tectus,
C u a d r u p l i c a r , a. Quadruplico,
c u a r t a n a r i o , a, adj. Quartana velátus. — (-abierto de heridas, confectus
quadrüpl 5,
febri laborans. vulneríbus, defessus vulneríbus, Cffis.;
C u a d r u p l o , a, adj. Quadrüpltts. onustus vulneríbus, T a c ; plenus vul-
Coartar, a. Terram quartó arare.
c u a j a d a , /. Coagulátum lac. nerum, Liv. A cubierto de la traición,
C u a r t e a r , a. In quartas partes di-
cuajadlllo, m. Tenüis in sérica tutus a perfidia. Cubierto de polvo, spar-
vidSre; Descuartizar, corpus iu fruata
tela labor. •us pulvere. Cubierto dé semgre, <-•"'•
dividere; Echar la paja del cuarto,
c u a j a d o , m. Obsonlum ovis, car- respersus, oppletus, Liv.; perfÜBua san-
quarti licitan; Cuartearse,findi,rimas
nlbus, leguminibus, saccháro concretum. agSre. guine, Virg.; imbütus. tinctus sangui-
ne, (tv.; oblítus cruore, Tac. — Sust, 8ei -
C u a j a r , m. Ventricülua; verbo, a. m
c u a r t e l , - Quarta para; hislri-tovicio de mesa, fercülum, utonailía ain-
Coagulo, gelo, congelo, denseo. — Cuajar de una ciudad, urbis reglo; Cuartel dondegülia praudontibua appoBita; Techado,
de adornos una cosa, multiplíci orna- se aloja la tropa, castra; cuartel ab iinbre tutus locua.
mento alíquid decorare. Cuajarse, co- ral de la guerra, belli sedea. — Jjat • C u b i l , m. Cubile, spelñnca.
agular!. So cuajó la pretensión (fam.), tet, dedentíbus se parcere. C u b i l e t e , ift. Turricüla; calicnlus.
malé succcBBit petitlo. So me cuaja c u a r t e l a d o , adj. Por quartas di- eubilla, /. y
(fam.), non placet, mihi non arridet. visum stemma. c u b i l l o , ni. Cantharis.
Ho puede cuajar la nieve, coalescére nix cuartelar, a. Stemma quadrifaríam C u b i t a l , adj. Cubitalis.
c u b i t o , m. CubítuB.
uequit. partiri. C u b o , ni. (get/m.) Cubus, tesaSra.
c u a j a r o n , m. Grumülus ex liqui- •cuartelero , m. Militaría cubicüli C u b r i r , a. Tego; Con veto, velo; Di-
do concretus. custos. simular ocultando, celare. «— Cubrir de
C u a j o , m. Coagülum; La acdon de c u a r t e r a , /. Mensura quindécim aplausos, plauau proséqui, Phndr.l daré*
cuajar, coagulatío, coagmeutum. — Ar- modloa capíens. alícui plauaum multiplícem, Cíe, Oubrit
rancar de cuajo alguna cosa, alíquid ui-rru , explicare sum-
c u a r t e r o , a, adj. Frumentariórum
radicltns_ «vellere. Tener buen cuajo, ptus belli. Cubrir el mar con
valde edacemesse, ó (met.) nimis len- reditüum exactor. dras, con sternere maro classlbue. .\\iv-\
t u m et patientem esse. Ensancha ese C u a r t e r ó n , m. Quadrans. contabulare mare claalbus, S U P C Cubrir-
cuajo frnet. fam.), macte animo. Cuarteta, /. TetraBtíchou. se la cabeza , oporire, adoperlre eaput
C u a l , adj. Qualis. Cuarteto, m. Stropha quatuor ver- Cic.*; velare caput, Cela.' Cubrir
cualquier y sibua constans; Mus. Muaíca compo- • nza, rubóre snutbldi.
C u a l q u i e r a , adj. Quivis, quilíbet. sitio quatuor voclbus vel instruméntis ideros, angustias prSMidlls tenl
c u a n , adj. Quám. Oubrit tt con < i escudo, clj i•-
aptata.
defenderé. Cubrirse - < b?m
C u a n d o , ado. C ú m , quando, ubi. cuartilla , /. Ponderis vel modíi velare.
Esta voz tiene cabida en un crecido nú- quarta pars; De papel, chartie qua- C u c a ñ a , / . Ludí gcnuB*, Lo que sí
mero de frases y modismos, y su corres- drans. i, ,,1,1/11,1 i> abajé, bo
pondencia en latín es muy varia seyun cuartillo, m. de líquidos. fiexta-Bfl pal S8 labore jiarta.
las diversas modificaciones que puede re- c u c a ñ e r o , a, adj. Induatrínfl.
ríus; De granos, quadrans; De real,
cibir el pensamiento, como lo demuestran c u c o r n e l i n , /. Blatta lucífuga.
ios ejemplos siguientes; Cuándo está pá- minlmi argentSi quarta pars. — Andar
lida lo luna* cuándo de color de sant/re á tres menos cuartillo (estar falto de re-
cursos) , in egestate ease, inopia labo-
("TE CTTL CUM 67
C u c l i l l a s (en). DomTesi** ad h u m u m proposítum vcniiimua. Iba llegando gente C u l o , m. Culus; La extremidad po**
'•'un [bu a. sin a- "ium prope infinita mul- terior o inferior de una cosa, pars po-
CUClt|lo« m, Ooccyx. i«iud.i adveí stíea.
éneo, ^ enn i erücss aimlüa. -cuerda, /. Funis. C u l p a , /• Culpa, noxa, vitium, er-
C u c u l l a , /. Cucüllus. ratum, delictum, peccatum, acolua. — He-
C u c u r u c h o , m. Cucüllus papyra-
cuerdamente, ado. Consñitb. chor la culpa á otro, culpam in altérum
c u e r d o , a, adj. Mentía euí com-
con ferro.
CUCharA,/. Cochloare; Vasija, urce- pOB; Juicioso, prudens, cordátua.
C u l p a b l e , adj. Calpabllis, crimi-
us; / riéum cochlearo. c u c r e z u e l o , tu. Porceilus.
noaus. — Culpable del más enorme crimen,
C u c h a r a d a , / . C o c h l o a r i u m - )íeier C u e r n a , m. Vaa corneum.
ausus ultímum BCCIUS. Culpable de una
i oda, seso confabula'ioni alío- C i i e r n e z u e l o , m. Culter incürvus.
fa'ta, culpa} proximus.
üné ímmiscere. c u e r n o , m, Cornu.
c u e r o , m. Corium.
culpablemente y
C u c l i a r a l , m. CochlearíbuF • m C u l p a d a m e n t e , adr. Culpabillter,
[i KUCCUIUS. e u e r p e c i c o , lio, to, zuelo, Bcelestó.
C u c h a r e r o , m. Cochlearíua faber. ¡a. Corpuscülum.
C u l p a d o , o, adj. Reus, sons, no
c n c l i a r e t a , /. Parrum cocbléar. C u e r p o , m. Corpus. — Cuerpo de re-
cepa, noxius, sceleatus.
c u c h a r e t e a r , a. O U a m cochieSri serva, subsidia, Cic; cohortea ó copias
C u l p a r , a* Culpare, culpam in ali-
.,.,.n- subsidiar loe, Liv. Cuerpo de guardia,
to$ de otro, non vocatum adesse, alienia q u e m conferre.
praesidíum, excubíae. Huir el cuerpo, se
rebus BO invocatnm immiscére. c u l t a m e n t e , adr. Cuité, q o m p U ,
alicui subripore. Huir el golpe hurtando
c u c h a r e t e r o , a, m.f. Oochlea- pollté, Ornato ¡ Con afectación, fueoao
el cuerpo, corporia declinatione ictum
ríum faber ; Sitio rn que se <••, verborum cultu, ínflate, túmida.
effugere, EA cuerpo de la iglesia, terapli
las cacharas, cochlearíum repoaitoríum. spatíum, ar£a. Pelear cuerpo á cuerpo, c u l t e r a n i s m o , m. Fucatus di-
cen'li m o d u s .
C u c h a r o n , m. Cochloare majua, colláto pede inter ae dimicare. Quedar-
tudicüla. — Tener el cacharon, ó la culterano, a, y
se con alguna cosa en e/ cuerpo (loe. /«'".),
", clavum tenore, c u l t e r o , a, adj. Fucatus; Et que
alíquid praeterire, alíquid silentío pre-
ciichicliear, n. Consusürro, mua- usa un estilo afectado, fucáté, tumíde,
mere.
nmsslto, aummlssa voce colloquor. ínflate loquens.
C u e r v o , m. Corvus. corax; Marino,
c u c h i c h e o , in. Muaaitatlo. C u l t i v a d o , a, adj. C U U U B , excul-
mergua. — Venir el cy¿r*?p, auxilíum reci-
C u c h i l l a , / Culter; Espada, gla- tua, aubactus. — Ingenio bien cultivado,
pere (fam.).
díuB, ensis; De alajmrda, secüris, fer- perp-rlítum mgeníum.
C U C s C O , m. Nucleus, os; La pi
rum. — Excepto en la extremidad, donde C u l t i v a d o r , a, m. f. Cultor, agri-
del molino del aceite, molínum saxum.
eslaba la cuchilla, príeterquam in extre- cultor, agrícola, rurícóla, sator; Cufien
C U C s t a , /. Clivus, clivura, tumülua.
m o unde ferrum ataret. dttr de las letras, litcrárum studiosus.
c u e s t i ó n , /. Qussstlo.
C u c h i l l a d a , /. Ictus ccDsim in- C u l t i v a r , a. Coló, excolo.— Culti-
c u e s t i o n a b l e , adj. Dísputabílis.
fhetus. var el campo, colere agrum. Cultivar
c u e s t i o n a r , a. Disputo; iu con-
< u< híllrjo, m. Cultéllus. istad de alguno, uti alíquo fami-
troversiam adduQO.
c u c h i l l e r í a , /. Cultrariorum vi- liaríter. Cultivar la memoria, memurííe
c u e s t i o n a r i o , m. Quiestiónum
cua; La tienda, cultrarla officlua- El studere. Cultivar los estudios, literis
collectio, compila tío.
oficio, cultrarli ars. diligenter incumbére. Cultivar la poe-
C u e s t o r , m. Qucestqr; Et que pide
C u c h i l l e r o , m. Cultraríua faber, sía, commercium habere c u m M U B Í B .
limosna, eleemosynarius quaestor.
cultrorum opifex. C u l t i v o , '". Agricultura; Cuidado
cuestuario, a, y de fomentar una cosa, studíum; Ins-
CUCllillO, m. Culter; Cuchillo de c u e s t u o s o , a, adj. Quaístuoaus.
monte, venatorfus culter. — Ser señor de trucción, enseñanza, doctrina, institutío.
C u e s t u r a , /. Quaestura. C u l t o , ra. CultU3, veneratio, obae»
' y cuchillo, jua capíte plectendi ha- c u e v a , /. Spelúnca, specus, antrum,
bere. Mandó pasar á cuchillo á todos los latibülum. quíum.
adultos, edixit ut omnes púberes inter- C u l t u r a , /• Agricultura, cultus
C u é v a n o , m. Corbis, cálatlius. — Des- terríe subactío ; Civilización, urbanitas,
ficeréntur. Ser el cuchillo de alguno, pués de vendimiar, cuévanos (toe. fam.),
permoléatum^ esse alícui. Quien á en- comltas; Cuitara intelectual, doctrina
seró aaplunt Phryges. eruditío.
chufo mata á cuchillo muere, par parí c u e v e r o , rn, Excavator, ia.
refertur. c u m b r e , /. Cacumen, fastigíum
C u e z o , m. Mactra. — Meter el cuezo, j u g u m , montis veTtex, superiora loca.
Cuchufleta, /. Jocus. sese temeré ímmiscere. — En la cumbre del poder, in suprema om-
c u é b a n o . V. c u é v a n o . C u i d a , /. Femina puellaa curátrix. n í u m rerum potestate. La cumbre de la
c u e l g a , /. Pensiles UVSB. C u i d a d o , ia. Cura, sollicitüdo, atu- fortuna, fortunas fastigíum.
C u e l l i e r g u i d o , a, adj. Erectus dium, auxietas , diligentía. — Enfermo c ú m p l a s e , m. Proecéptum regía
Solio. de cuidado, gravi morbo laborans. Cui- diplomata exsequendi.
C u e l l o , vi. Collum, jugülum. jugü- dado con dejarte sorprender, cave ne C u m p l e a ñ o s , m. Natalis dies.
lus, guttur, cervix ; De la ropa, fasció- decipiaria. Con cuidado, aecuráté.
c u m p l i d a m e n t e , ado. Exacté,
la collaris. — Decantar el cuello, collum c u i d a d o s a m e n t e , ado. tstudíósé,
perfecto, affatím, plené, cumúlate.
erigére, ó (met. prosperar), secündiy re- diligenter. aecuraté.
C u m p l i d e r o , a, adj. Finióndua;
bus uti, prospera fortuna valere. C u i d a d o s o , a, adj. Studiosus, sol-
Conveniente para algo , congrüena, c-un-
C u e n c a , / v Scutélla lignea, Can- licítus, diligens.
veníens, aptus, accommodátus, apposi-
dad del ojo, ocüli cavum. C u i d a r , a. Curo, curam adhibeo. —
tus.
C u e n c o , (ÍI. Vas lutéum; Para co- Cuidar de la salad, valetudini inserví-
C u m p l i d o , a, adj. Largas, abñu-
lar , vas fictile linteis lixivio deter- re. Cuidar de las costumbre», raorum
dans, amplua; cumulátus, plenus, óm-
gendis. habere rationem.
nibus numeris absolütus; Cortes, otft-
C u e n d a , /. Funicülus, loraméntura. C u i t a , /- .¿Rrümna,rasera*,luctus,
ciosus, officíi plenua, diligens, comia.
C u e n t a , /. Computatlo, ratio ; Libro labor, miseria.
urbánus , affabíiis; "tust*, m. [l i
de cuentas, rationum tabülse; Cuentas c u i t a d a m e n t e , adr. Ansié. cortesía, obsequium, urbanitas, comíta*,
"-arto, globüli. — Ajusfar cuentas C u i t a d o , a, adj. Miser, anxius; observantia; Tari. pas. del cerbo cuiil-
con alguno, rationem inire c u m alíquo. Apocado, timidus, ignávus, pusillaul- plir. V. esta pal.
/* en cuentas ó ajustar cuentas epn- mis.
mismo, rem mataré perpendere. Cumplidor, m. Exsecutor.
C u j a . /. Scapus coriáceas.
Corre de mi cuenta, negotium me*um C u l a d a , / . Ictus cluníbus impáctus. cumpliiuentar, a, Obaequi, gra-
est
* • no entien- C u l a n t r i l l o , m.. Adiántum , cal- tulári. -- Cumplimentar las órdenes su-
tnea quidem sententía, m e o quidem Lithrichon. periores, jussa exsequi, maudata i
io. So querer cuentas con otro, al- C u l a t a , /. Postíea sclopeti pars; cere.
teríua societátem fugére. Me tiene poca En la-s aratas de fuego el tornólo dé la c u m p l i m e n t e r o , a, adj. Nimia
cuenta, parum mihi prodest. Vioir con recámara, sclopeti clavus versatilis; La officio sus.
•mucha cuenta, sibi multum cavere. Ten parte posterior de cualquiera osea, po- c u m p l í m i e n t o , m.*. CompiemSn-
oravo- stíea. tum; Cortesía, officium, obsequium, pu-
rura soeietates vita. Caer en la c • C u l a t a z o , m. Ietus parte poética blica verba. — Hacer alguna, cosa por
in saniorera mentem revocan*. I impáctus. puro cu ai pli miento, ostentationia tantum
•. •'•• .--i * - vivere. So C u l c u s i d o , m. Malé sartuB. gratia alíquid faceré. Todo es cumpli-
'.na c >sa, parvi C u l e b r a , /. Coluber, anguis, ser- mientos ese hombre, nihil aiíud hic ho-
«alíquid faceré. Dar cuenta de su comi- pens, draco. De culebra, auguíuus. Que m o q u a m officióaa verba reddit.
macépti negotíi rationem reférre. cria culebras, anguifer. c u m p l i r , a. Impléo, perficío, ex-
C u e n t i s t a ,fít.Susurro. c u l e b r e a r , n. Serpo, ínserpe, re- pleo. ñnio . perágo , abaólvo, exsequor.
C u e n t o , ///., cantidad. Decíes cen- po, repto, adrepto. — Cumplir cor/to general y como soldado,
•>. fábula, fabélla, com- C u l e b r i l l a , /. Anguioülus; Enfer- imperatoris et militia officía exsequi,
mentari --tisurrus. rumor. medad cutánea, impetigo ; ffendé\ SaU., ó prestare, Cses. Cu//iplir/e á ano
rmuratío, detracti*. - Cuentos de fissura. sus deseo», aliquem voti compotera fa-
. añiles fábula?. Vino muy á cuen- c u l e b r i n a , /. Tormentum. bcllí- ceré, t'u¡a¡dir con todos, ofrlciosum se
. oppürtunisslmé ceci- curn parvura. ómnibus exhibere, urbanítátia officía
dit, ú opportuníssíma fuit admonitío. C u l e b r ó n , tn, Callidus, vafer, sa- ómnibus príestare. Habiendo cumplido
l el cuento, hic diíficultatis cardo gax, astütus, versütus; Aum. Je c u - ya sesenta años, c u m sexageslmum jam
vertitur. Dejarse de cuentos, rem serió l e b r a , ingena coluber. setatia a n n u m egisset. Cumplido ya el
tractáre. Vamos á nuestro cuento, ad C u l e r a , / . Excrementorum vestigia. término fíe la vida, cevifiuíbuaexpletis.
C u l e r o , iu. Linteum excremeutis Cumplir con alguno, obaervantias officiis
in tanti u m excip»«idiR aliquem aatigfacere. Cumplir com ía
bm
68 CHA CHA CHA
iglesia, paschale prseceptum exsequi. C u r a n d e r o , m. Empirlcus, cir- C u r s a n t e , //(.Frequentans.assidüua.
Cumplir lo prometido, promlsais stare. cumforaneus medícus. c u r s a r , a. F»qu6nto; La unioer*
Cumplió con todos Jos demás, ceteris C u r a r , a. Curo, medeor, medícor, sídad. acaaemlam frequentáre, litéria
ómnibus officía urbana praestítit. Cum- medicínam facío; n. ¿Sanar, convale- in academia opéram daré.
ple al bien público , ad reipublícse salü- scere, e m o r b o recreari; Curar (carnes, Cursillo, m. Litterarium curricu-
tem interest. Cumple á mi propósito pescados, etc.), durare, indurare; Cu-
lum.
decir algo de la conjuración, juvat, ex- rarse (ponerse en cura), remedía adhi-
bere, medico uti. — Curar tos lienzos, Cursivo, a, adj. Caracteres obllqui.
pedit, opérse pretíum est de conjura-
lintea dealbare. Curar las maderas, c u r s o , m. Cursus, iter, tinéris; De
tione paucis dicere.
ligna indurare. Curar las dolencias tiempo, temporis decürsus, cursus, suc-
c ú m u l o , rn. Cumülus, acervus.
del alma, aními affectionlbus mederi. oessio. — Curso literaria, Üterarlum cur-
C u n a , /. Cunae, cunabula, incuna- Curarse en salud (met.), impendentla riculum , aunüum Btudiorum spatíum.
büla. mala declinare. Estar curado de espan- Con el curso del tiemqo ó de los años,
cundir, «. Serpo; Propagarse, mul- tos, ad omnia esse paratura. Et tiempo annis labentíbus.
tiplicar!, augeri, crescere. — El mal va todo lo cura, omnía fert aetaa. C u r t i d o r , m. Coriaríus subactor.
cundiendo cada dia, serpit quotidíe ma- c u r a t i v o , a, adj* Curandi vim ha- C u r t i d o s , , m. Macerata corla.
lum. Fué cundiendo la noticia de labens. c u r t i d u r í a , /. Coriaría officlna.
C u r a t o , m. Parochi m u n u s ; El c u r t i m i e n t o , m. Cor iórum mace-
derrota del ejército, de exercítus clade
territorio, paroecía. ratlo, subactlo.
fama increbüit. Cunde tanto como el
C u r e ñ a , /. Tormentl bellíci plau- C u r t i r , a. Coria subigere, macerare.
aceite, tam late quam oléum diffundítur. strum. — Curtir á uno en el trabajo, aliquem
C u n e o , ru. Cuneua militaría. C u r i a , /. Curia ecclesiastíca, fo- labóri assuefacere. Curtirse con el sol,
C u n e r a , /. ítegíoa infantes in cu- r u m ; Consejo, senado, curia. — Por cu- solis. ardoribus obdurescere, induran.
nabülia motans femína. rias, curiátim. Estar curtido en alguna cosa, versatum,
C u n e r o , a, adj, Infana exposítus. C u r i a l , adj. Curialis. exercitátum in re alíqua esse. Curtido
C u n e t a , /. Foasicüla. C u r i o s a m e n t e , ado. Curióse; en los trabajos, a-ruinnia asauefactua,
C u ñ a , /. Cuneus. Diligentemente, diligenter, aecurate, se- c u r u l , adj. Curülis.
d*üló, navíter, assidüé, studiosó; Con C u r v a . /. Linea curva, náut., cur-
C u ñ a d o , a, m, f. Levir, glos.
aseo, m u n d o , cuité, polité, lauto. vura 'ignum.
C u ñ e t e , m. Doliolum, cadus. curvatura, y
C u r i o s e a r , n. Aliórum dicta aut
C u ñ o , i». Typus monetaríus; La facta curiosíüs pervestigáre, scrutári. Ciil'i ¡ d a d , /. Curvatura, curvltus,
impresión que deja el cuño, typi monc- incurvatío, sinus.
taríi signum. C u r i o s i d a d , /. Studíum; Deseo
de averiguar, curiosítas, oceulta scru- C u r v i l í n e o , a, adj. Curvilineus.
c u o c i e n t e . Quotlens. C u s i r , a Incurioso suere, sar'cire.
C u o t a , /. Quota pars. tándi libido ; Aseo, munditles , cultus,
nitor, lautítia; Cosa hecha con curiosi- C u s t o d i a , / . Custodia; Para ex-
C u p o , ni. Veetígalis assignata pars. poner > l Santísimo Sacramento, Sacra
C u p r e s i n o , a, adj. Cupressínus. dad, con primor, res aff abro structa,
diligentissímó elaborata. pyxis.
c ú p u l a , /» Tholus.
CIITJOSO, a, adf. amigo de sa'<• r. custodio, ¡a. Custos.
C u p u l i n o , tu. Tholi lanterna.
C u r a , ni- Parochus ; Cualquiera sa- Curiósus, indagator, occülta scrutáudi C u t á n e o , a, adj. Ad cutem pertí-
cerdote, sacérdoa. avídus; Primoroso, Sffabré structus, di- nens.
C u r a b l e , adj. Curabílis, medica- ligenter elaboratus; Diligente, diligens, Cutícula, /. Cutícula, extíma.
bilis. studiosus, sollicítus, satagens; Aseado, Cuticular, adj. A d cutem pertí-
c u r a c i ó n , /. Curatio, aanatío. mundus, purus, tersus, lautus, nitidus, nens.
C u r a d o , a, adj. Indurátus; Sana- cutir, a. Contundo, pertñndo, ob-
cultus.
do, percuratus; So curado, incurátus. —
C u r r u c a , /. Curruca. tundo.
Henejicio curado, parochi beneficíum.
C u r a d o r , a, m. /. Procurator, cu- c u r r u t a c o , a, adj. Exquisita? ve- Cutis, /. Cutis.
rátor; El que cura, medícus; De lien- stis munditla; nimium indülgens. Cutre, ut. Avárua, miser, sórdida
zos, carnes, etc., fullo ; Curador ad bona, C u r s a d o , a, adj. Expertus, versá- parcus.
pupilli bouorum procurator. tus, perítus. c u y o , y a , adj. Cujua, a, um.
c u r a d u r í a , /. Cura, tutela.

CH.
c h a b a c a n a m e n t e , adv, inculto. chafarote, m. Acinaces, ensis, c h a m u s c a d o , a, adj. Sotado de
impolité, incomposité, incondíté, inor- incürvus gladíus. algún vicio. Vitío affectus; Part, pas. del
naté, fnconcinné, incorapté, c h a f a r r i n a d a , /, Macula, litüra. verbo c h a m u s c a r . V. esta pal.
c h a b a c a n e r í a , /. luconcínnltas, c h a f a r r i n a r , a. Maculo, íítürís C h a m u s c a r , Í*. Levíter conibu-
immunditia, squalor. f.edo. rere.
c h a b a c a n o , a, ttdj._ Incültus, ru-
c h a f a r r i n ó n , V. c h a f a r r i n a - c h a m u s c o , m. g
di»». inipuhtus, vilis, vultraris. — ilaad/re
d a . Echar un chafarrinan á uno, de- c h a m u s q u i n a , /. Levis ambustío;
injguis Minervas h o m o .
decore alíquem afficere; A si mismo, Clin/, rixa, simülta.-t, ¡íllcrcati-», jur^-uin
c h a b e t a , / • Bracteóla terrea; Jui-
probrum admitiere. convicíum. — Oler ti. chamusquina, rem
cio, niene, ratío, consilíum. — P\
c h a i , m. Muliebre bumerale. semiüstara olfacére, ó {met. por notar
la chabela (toe. fam.), ineptire, insa-
c h a l a n , a, m. f. M a n g o , versütus indicios de riña), impendentis jurgli in-
nire. •» *TI. 11 tor. dicia deprehendere.
C h a c o l í , m. V i n u m exile, acre. c h a l a n e a r , a. MangonT/o. c h a n c e a r , n. y
Chacolotear,**. Equum inalé fer- c h a l a n e r í a , /. Mangoníum.
ratura soléis crepitare. c h a n c e a r s e , r. Jocári, nugas age-
c h a l e c o , m. Thorax. re, jocularlbus dictÍB ludSre, caviliari.
c h a c o l o t e o , tn, Crepitatío.
c h a c o t a , / . Jocus,risus,cavillatío, chalupa,/. Scapha, linter, cymba. c h a n c e r o , a, adj. Jocdsus.
ludus. cavillus, scomma, jocatío cachiu- c h a m a r a s c a , /. Minuta ligna. chanciller, tn. Cancellarius, tabu-
nis celebrata. — Echar algo á chacota, c h a m a r i l e r o , m. Attritaruní re- larlo praeíectus.
joco alíquid verteré, ducére. Hacer rum mercaturam exercens. chancillería, /. J*uridlcus con-
chacota, irridere. Por pura chacota, joci c h a m a r i l l ó n , m. Imperitus lusor. ventua.
tantum causa. c h a m a r i z , m. Fringilla spínus. c h a n c l e t a . V. chinela. Anda*
c h a c o t e a r , n. Jocári, jocoso ca-
c h a m a r r a , /. ltudis palla. en chancleta, solütis calcéis incedere.
villari, jocularlbus dictis ludere, ca-
chinnis perstrepére. C h a m a r r e t a , / . Chlamydüla, mani- c h a n c l o , m. Soccus.
c h a c o t e r o , a, adj. Joculator. cata palla. c h á n c h a r r a s m á n c h a r r a s , /•
C h a c h a r a , /. Garrulltas. c h a m b e r g a , / . Chlamys ampia et PraHextua, excuaatío.
c h a c h a r e a r , n. Garrió, blatéro, as. oblonga; Seguidilla de estribillo irregu- c h a n f a i n a , f, Ferciílum ex pul
C h a c h a r e r o , a, rn. /. Garrulus, lar, verslbus imparlbus cantiuncüla. m o n e minutatim conciso.
blatéro. onia. c h a m b e r g o , «, adj. üotündus C h a n f l ó n , ? » . Contusa moneta; o^/
c h a f a l l a r , a. Incülté sarcír-e, in- galerna. Rudis, incültus, inconi ítus, Impolj
condíté, impolité reficere. c h a n t r e , m. Pra»cé r,
c h a m e l o t e , v. c a m e l o t e . ZW«
c h a f a l l o , m. A a s u m é n t u m malé c h a n l ría, /. «'..«.«.. iris munus.
sartum. de aguas, t ela sérica uudulata; be flo-
chanza /
c h a f a l l ó n , a, m.f, Ineptus sar- res, tela sérica íloribus íntextis varie- c h a n z o n e t a , /'. Jocus, iusu
tor. gata. catlo. - Chanza pesada, LUiberalia jucua.
C h a f a r , a. Fcedo, deturpo detéro. c h a m i c e r a , / . Combusti nemóría En chanza^ per jocum. / tur de ettan*
— Chafar á uno (toe. fam.). alícui oa ob- semíusta ligna. za, faceté dícére. Hablar de chama,
truderé, aliquem ellnguem reddére, ad C h a m i z o , m. Semiüatum lignum. uugari.
silentíum- afligere. c h a m o r r a , /. Detonsum caput. « c h a p a , /• BvaotSa Uuirlna.
c h a m o r r o , a, adj. Capite deton c h a p a r r a , J. Coche ancho de cielo
sus; Trigo chamorro, triticum api cum
mutllam gereu*.
Clíl em CHO 69
bajo. Ampia rbcda. demissiori tr-gii c h í b a l o , m. Hcedülus. futílis, nullíua momenti. — Estar de chi-
chibetero, y rinola, festivé agere, facetó BO gerere.
I.chaparro.
c h i b i l a l . iu- Uxdile, capríle. e h i r i v i a , / . Siser.
c h a p a r r a d a . ' (.Chaparrón.
c h i b o , nt. Hirous, hjedus. C h i r l a d o r , a, m. fL Garrulus, vo-
c h a p a r r a l , m. Qicétum.
c h i c a d a , / . Agnellorum infirmíorum ciferátor, fremens, clamoaua.
c h a p a r r o , m. Ilex.
c h a p a r r ó n , m. Rapídus ac vehé- grex; Sitiada, pueri Utas, puerilis levitas. C h i r l a r , n. Garrió, vocifero, voci-
mens imber. C h i c o , a, adj. Parvus, exigüua, te- feror, exclamo, inclámo.
C h a p e a r , <*. Bracteis ornare, laml- nüia , exilia, minütus, brevia, contrac- c h i r l e , m. Arietinum stercua.
nia muñir*- tus, modícus, angüatus; m. Muchacho, C h i r l o , ra. Oblongum in fado vul-
c h a p e r í a , f. Bracteátum opua. puer, juvenis. — Chico con grande, una, nus ; La .señal que deja, cicatrix.
aimul, paríter, conjunctim. Chico pleito, •chirria-tlero, a, y
chapeta. V. c h a p a . leve diaaídíum. c h i r r i a d o r , a, adj. Stridens. fre-
c h a p í n , ia. Bolfia, -vindalíum ; De
c h i c o l e a r , a. Facetiari. mens, stridórem edens.
la reina, nuptiálo vectigal.
c h i c o l e o , m. Jocus, facetíae. chirriar,_ a. Stridere; Chillar los
c h a p i n e r í a , /. Sandaliarii ara,
c h i c o r r o t i c o , c a , dim. de c h i - pájaros, garriré; Cantar desentonada-
< ha pinero, m. Sandaliorum artí-
c o . Parvülua. mente, invltis musia canere.
fex, vendítor.
c h i c o r r o t i n , m. Puaillua. c h i r r i d o , i». Argütus avíum gar-
c h a p i t e l , rn. Capitélium.
C h i c o t e , a, m. /. Robüatua juvenia. ritus.
c h a p o d a r , a. Amputo, deseco, In-
C h i c h a , /. Caro ; Bebida de maíz, c h i r r i o , m. Stridor.
oidq, denlo, reseco.
ex indico frumento potío. — Hombre de, c h i r r i ó n , m. Carrüca stridüla;
• c h a p o t e a r , «. Humecto ; Hoipear
pocas chichas {loe. fam.), exiguo corpo- Carro de dos ruedas con soto una caba-
• i agua de modo que salpique, aquam
re, exigüia viríbua homo. llería, carrülua.
quatoro.
c h a p u c e r a m e n t e , adv. impolité,
chicharra, /- V. cigarra. Ha- c h i r r i o n e r o , m. Stridentis carrüli
blar como una chicharra, garrülum eaae. ductor. t
imperito, incondíté, inconcinne.
Cantar la chicharra (loe. fam, para sig- c h i s g a r a b í s , m. H o m u n c i o , ho-
c h a p u c e r í a , / . Rude, incondltum,
nificar que hace calor), diem sestuare. muncülus turbulentua.
impnlitum, inconcinnum opua.
C h i c h a r r e r o , m. Locus aestüans. C h i s g u e t e , m. Vini hauBtuB.
C h a p u c e r o , a, adj. liu.de opua;
C h i c h a r r o , "*. tícomber ; Atún pe- C h i s m e , tu- R u m o r , ausürrua, ob-
Artífice, rudia opifex.
queño, thynnülus. trectatío, malodlca fábula; jil. Trastos
chapuz,..''- lrameraío ; náut. Kau-
c h i c h a r r ó n , m. Crusta pinguodí- inútiles, uteiiBÍlía dotrita inneceasarla.
ticua palua. V. c h a p u c e r í a .
nÍB tórrida. , c h i s m e a r , ». Maledicos rumores
c h a p u z a r , a. Mergo, iramorgo;
C h i c h e r í a , /. Potionia indicas ta- ultro citroque deferre, apargere.
Chapuzarse, se mergere, immergi.
berna. C h i s m o s o , a, adj. Suaürro, obtrec-
c h a q u e t a , /. Manicatus thorax.
C h i c h i s v e o , m. Assidüum obse- tator, detractor, maledlcena.
C h a q u e t e , tn. Talorum ludus.
quium. C h i s p a , /. Scintílla; Diamante pe-
c h a r a n g u e r o , a, adj. V. c h a - C h i c h ó n , rn. E x contusione tumor. queño, ininuscülus adamas; Pequeña
p u c e r o ; Barco ligero, cymba. gota de agua at coatenzar á llover,
chifla,/» Fístula, tibia; Instrumen-
C h a r c a , /. Stagnum. pluvias guttüla; Migaja, partícula,
to de libreros, libraría dolabella.
C h a r c o , m. A q u a stagnans. — Pasar exigua cujüsvia reí para; Sumen,
c h i f l a d u r a , /. Sibilatío, sibilátua,
el charco (toe. fam.), m a ñ a portraMaíre, acies, ingenium , acumen , vena. —
sibllus, sibílum.
vada transilíre. Echar chispas (loe. fam.), valde iratum
C h i f l a r , n. Sibílo; Adelgazar los
C h a r l a , /. Garrulitaa, verboaítas, esse, prce iracundia excandescere, aub-
libreros las pieles, pelles dolare.
loquacitaa. irasci. Ser una chispa, vivldum ease.
Chillido, m. Sibilatus, sibilatío, si-
charlador, a, m. f. V. c h a r - bllus, sibílum. c h i s p a z o , m. ScintillsB ictus; Chu-
latán. c h i l i n d r i n a , /• Nullius momenti me, suatirratío, obtrectatio detractío.
C h a r l a r , n. Garriré, blaterare. rea. C h i s p e a r , n. Scintilláre; Llover po-
C h a r l a t á n , a, m. /. Garrulus, bla- c h l l i n d r o n , m. Chartarum ludua. co, minutátim pluere.
tSro, Ioquax, nugax, vaniloquua, locu- C h i l l a , /» Fístula aucupatoría; c h i s p e r o , tn. Ferráríus faber; Co-
tuléjus. Tabla, tabula tcnulor vilisque. hete que arroja mucha* chispas, crepi-
C h a r l a t a n e a r , n._ Garriré, blate- c h i l l a d o r , a, adj. Sibílum edens; tacülum scintíllaa emittena.
rare, inania verba effutire. sibílua, a, u m , stridena. C h i s p o r r o t e a r , a. Scintíllaa emit-
c h a r l a t a n e r í a , /. Garrulitas, lo- C h i l l a r , n., StridSo; Imitar el chi- iere, jaculari.
quacitaa, blateratua, verboaítaa. llido de los animales, animallum voces C h i s p o r r o t e o , m. Luminaríum
c h a r u e c a , /., arbusto. Terebinthus. imitari. stridor.
C h a r n e c a l , m, Locua terebinthis C h i l l i d o , m. Stridor, acütus vocis C h i s p O S O , a, adj, Stridülus, acin-
consitus. sonus. tTllas abundé emittena.
c h a r n e l a , /. Verticülum. C h i l l ó n , a, m. /. Immodicus voci- c h i s t a r , n. Hiaco, mutío. — No se
C h a r o l , rn. G u m m i gluten. ferátor; adj. Colores demasiado fuertes atreve á chistar , ne hiacore quidem
C h a r o l a r , a. G u m m i glutíne illi- y mal combinados, resillens vehémens, andet.
nire. malé concinnatua color. c h i s t e , ru. Lepor, venustas, sales,
C h a r o l i s t a , /. G u m m i glutíne illi- c h i m e n e a , / . Caminus., fumarium. gratia, elegantia, feativítaB, facetía?, fa-
nlens. c h i n a , / . Calcülus, scrupülua, la- ceté dictum aut factum.
c h a r p a , /. Balteus. . pillus. c h i s t e r a , /. cistüía.
c h a r r a d a , /. lnurbanum dictum, c h i n a r r o , m. Lapíllus. c h i s t o s o , a, adj. Facetua, venüs-
factura; Adorno de mal gusto, incon- c h t n c h a r r a z o , m. Ictus ense im- tus, elegans, urbánus, lepídus, Balaus.
cinnus ornatus. páctus. argütus.
c h a r r a m e n t e , a d v . Inculto, im- c h i n c h a r r e r o , m. Locus cimicl- c h i t a , / . AatragaluB. — Dar «
polité, inornató, inedmpté, inconcinne. bus acatena. chita (loe, jam.), scopum atti&gSre
c h a r r e r í a , /. InconcinnuB orna- c h i n c h e , /» Címex. valer tina chita, parvi moraéuti
tus. inconcinne aptáta ornamenta. c h i n c h e r o , m. Cimícum recepta- Tirar á do* chitas, dúos lepares inaéqui
« c h a r r e t e r a , J. Faaciola tibiális; cülum viminlbus textum. C h i t i c a l l a , rn. Tacítus oceultátor.
La hebilla,fíbula;Divisa militar, hu- c h i n c h o r r e r í a , /. Susurratlo, C h i t i c a l l a n d o (ir ó andar), loe.
merorum militare insigne. suaürus, commentum. fam. Tácito, silenter incedóre.
C h a r r o , a, m. /. Rustícus, rudia, c h i n c h o r r e r o , a, adj. Susurrator, c h i t o , m. Talus, taxíllus. — Irse o
inurbáuus, impolítua, incültus; De mal susurro. chitos (toe. fam.), nihil agere, frustra
gusto, inconcinnus, incondítus, malé c h i n c h o r r o , m, Piscatoríum rete. tempua tereré, per inania queque diva-
decoratus. C h i n c h o s o , a, adj. Mole'stua, gra- gári.
c h a s c o , m. Jocus, ludificatio; Su- vis, durus, odiosus , incommodua, im- c l ú t o n ! interj. St l Tace , sile, fa-
ceso inesperado, adversus et inaperatus portünus, tsedío affielena. vete Jingüis.
evéntua. C h i n e l a , /. Crepída. C h o ! interj. E h o I
C h a s q u e a r , a. Strideo, crepito; C h i n e s c o , a, adj. Sinensis. — A la c h o c a , /. Accipítris preda in es-
Dar atasco ó zumba, irrideo, illüdo, jo- chinesca, sinensium more. cam data.
cor, nugor. Chino,a,adj. Sinensis. — ¿ Somos chi- c h o c a d o r , a, m. f. CollTdens, con-
c h a s q u i d o , tn, Crepitus, stridor, nos? adeone stolidi sumus? m. Lengua flictátor, impactor.
Bonu3, fragor. china, sinlcus sermo. C h o c a n t e , adj. Molestus, incom-
c h a t o , o, adj. Depressus, obtuaua, c h i q u e r o , m. PorcTnum cubile. modus, fastidíens, taadlo afffcíeus.
humilis; De nariz aplastada, depressi c h i q u i c h a q u e , rn._ H o m o lignis C h o c a r , n. Encontrarse violenta
naris. serrandis mercede condüetus. mente una cosa con otra, confligo, col-
c h a u l , ra. Sinenaía tela sérica. c h i q u i r r i t í n , a, adj. Pusíllus, u d o ; Combatir, certo, dimlco, congré-
C h a z a , /. Pilse repüls® mora. parvülus, puevülus. díor; Provocar, lacesso, irrito, exacer-
C h a z a d o r , m. Repülsse pil-re de- C h i q u i t o , a, adj. Pusíllus, pusilla.— bo, provoco, exaspero, invado, adorior,
tentor. Hacerse chiquito; inscíum se simulare, aggredíor; Disgustar, vexo, torqueo;
c h a z a r , a. Pilso repula» cursum doctriuam celare. tcedlo eaae, molestia afficere.
intercipére. Chiribitil , ui. Despicabílis d o m ü s c h o c a r r e a r , a. Scurram a-rere.
C h í a , r. Capitlum, lugübre syrma ; pars; Pieza muy pequeñas cubicülum. c h o c a r r e r í a , /. Scurrilltaa.
De la beca, tsenía supra doraum de- C h i r i m í a , / - Fístula, tuba; m. El c h o c a r r e r o , s, adj S«enrrí]
fíüens. que toca la chirimía, tibicen. acurra, nugátor, nugax. §
C h i b a , /. Capella. c h i r i n o l a , /. Puerilis báculo mn
Indui
70 DAD DAM DAN
C h o C l a r , n. G l o b u m lusoríum rec- C h o r r i l l o , ni, Consuétüdo; rumaLritaturis famülus, minister; i
ta In orbem ferreum imraitfere. quotidiáui impendí i assidnitas. — irse vat*-r, fraudulentos, nebtilo.
C h o c l o , m. Soccus. con el chorrillo, trita via porgara, ante- • c h u m a c e r a , /. Tab§llá soaphfti la-
C h o c l ó n , tn. Globi lusoríi iti or- cedentlum gregem sequi, a l i ü m m api- i . srposíta.
b e m ferreum lmmiss.io. oionibus inconsulto adbssrere. f c h n n g n . /. (estar fíe) Festivo loqui,
c h o c o ,tot.Sepiola, el chorrillo tic hacer alguna cosa, alicui . uugári, jocári.
rei assuefacere. C h u p a , /. Tliorax.
C h o c o l a t e , /'-.Ex. cacao, saccháro
C h o r r o , m. Scatebra, soaturigo, 3a-
et c u n a m o m o confecta massa. c h u p a d e r o , *, adj. Absorbens, tis.
lientis aqua; Ímpetus.
C h o c o l a t e r a , /. Culinarlum vas c h u p a d o , a, adj, Macer, ttscuen-
C h o r r a n , m. Cannábis expu-
potioni quse vulgo chocolate dicítur •nuaius, gracílis.
co uri cié adié. c h o t a c a b r a s , / . Caprimüigus, bá-
priiuulga avia. c h u p a d o r , «, adj. Absorben», ou-
C h o c o l a t e r o , m. Massas qua-> vul- gens ; Pieza de cristal para érltrétéhvr á
go chocolate dicítur confector. C h o t o , tu. Hsedus; Hijo de toro y
ca'a, vitulüs. los linos, crystallína crepundia.
chocha, ó
C h o t u n o , a, adj. Hircinns, capri- c h u p a d u r a , /. Exsuctío.
c h o c h a p e r d i z , /. Scolopax, rus-
nus ; Corderofiscoy -iebllis c h u p a r , a. Exsú-,o; btrn
ticüla.
et infirmus agnellus. — Oler ó cht/tu/tv, ebibore. — Chapar con engaños los
C h o c h e a r , u. Senío ineptire, msa-
hireum olere, hircinura olórem edere. de airo (met. jam.), alicüjus opes ti
nire, delirare, desipére.
CllOVa, /. Mom-düla. absumere. Chuparse los dedo
c h o c h e z , /. Delira seneetus; Dicho
c h o y a , /. Cornlx. maxi n ti
ó hecho de hombre que chochea, delira • c h u p e t e , m. (ser una cosa di
senia verba, gesta. C h O E , dar ó hacer ch-'.
Rei novitate corrípi. — Dé eho:, subít6, ñus tam, grataruj delicíis plenum tsna
c h o c h o , a, adj. Dellrua, stultus, do-
meus, iusanleus, iuaipíena; m. Altra- repente, de improvisa. Cliupetill, /'(. Thorax.
muz, globülus ex sacchar.-- et cinnamo- c h o z a , /. Casa, t u g m í u m , m,-«. c h u p e t ó n , m. Suctio.
m o confectus, dulciarius bolua ; pl. Go- mapalia, íum. C h u p ó n , ra- Furuncülus ; St gi
losinas, cupedise, duíciaria, bellaria. c h o z n o , a, ui. /. Pro nep o tia filius. astucia soiisaca los bienes de otro, sueco,
C h u f e t a , /. Manuále ignitahülum. c h u b a s c o , • >. >• • mima, labda, alteríua opea dolo absümena.
C h o l i s t a , m. -Pulmonum frequens proeélla, ilftber, pluvia vélico,. C h u r d ó n , m. Masaa ex fragis et
comessor. C h u c a , /. Cóncava tali pars. saccháro condita.
C h o l l a * /. Sincíput; Capacidad, c h u c e r o , >n. Miles hastatus, spi- c h u r l a , /. y
mens, ratio, conailíum. •*- Hombre de enl.it.«r. c h u r l o , /a. Culcus.
cholla, aanaB mentía h o m o , vir m a g n a c h u c h e a r , n. Industrié Véi C h u r r e , m. Liquamen.
prudentía prsedltua. obmürmufate,ftKi8á|re,(uus-
c h u r r i b u r r i , m. Fasx popüli, pie-
c h o p a , /. Sparus, melanürua; c,¡- sltarc, sttsurrare.
bierta en la parte superior de la popa, c h u c h e r í a , /. frivola roa; deli- becüla; deapicabília homo.
in auperiori uavia parte tectorlum. catre cupedía1, Cu. '«tffiiosa C h u r r i e n t o , a, adj. Pingui hu-
C h o p o , m. Popülus nigra, alnus. venandi ct aucupandi ratio. more madidus.
C h o q u e , m._ Colliaío, conflictus; C h u c h e r o , ¡fíí,, Industríús venátor. c h u r r o , a, adj. DoterioriB lame
.''•', armatorum coi.itlii.-tii - , ttori- c h u c h u , //(. Cánls. pecus.
gresslo; Disputa, altercatío, rixa, simül- c h u c h u m e c o , m. Homuncülus, ho- C h u r r u l l e r o , tn. Garrulus, dicux,
tas, jurglum, inimicitía, dissensio, dis- mnnclo. verbosua, Ioquax, inania verba effutleua,
sidíum.
C h u e c a , /. Os cum osse collidena; loeutuleiua.
c h o q u e z u e l a , / - Fatélla, rotula.
c h o r i c e r o , Wl. Botularíua. Juego, dísci ludua; Chasco, joeus, ludus, c h u r r u s c a r s e , /*. Torreri, semiu-
C h o r i z o , 111. Botulus ex carne Bull- uugffi, ludiucatio. atulari.
ía, confectus. C h u f a , /. Cyperus. — Ecimr phufas C h u r r u s c o , Ifl. Frustum pañis torre-
C h o r l i t o , m. Scolopax. — CaéeSa >ie. (loe. fam. por échaj »), minitári,
fáctum.
chorlito, h o m o levi judíelo, mentía minas arroganter jactare, blaterare.
c h u S e r i a , /. Aquce muís») ex cy- c h u r u m b e l a , /. Paatoritía fistula,
inops. tibia, avena.
C h o r r e a d o , a, adj. Telie serlcaa péris taberna.
c h u f l e t a , /. Jocus, ludua, ecomraa, c h u r u m o , m. tíuccua.
variegátSB genus.
C h o r r e a r , n. gtülare, paulatira de- jooulatlo, cavíllum. c h u s . ni m u s (»« decir). Ne mu
fluere; Acudir poco apoco, paulatina c h u f l e t e a r , n, Jocor, cavillor, ri- tire qu-dem, tacere, süere.
advendré; Acabar de suceder, recens dl i, . . i indo, illüdo. c h u s c o , a, adj. Lepídus, facetas,
esae. c h u f l e f C r O , m. Jocator, cavillator.
venüstus.
c h o r r e r a , /- Aqu*», cujüavia i¡- C h i l l a d a , / Venustas, lepor ; Dicho
, pi i.caclter dictum, factum. C h u s m a , /. Remigíum, náutica pu
quoria decuraua; Gum bes; Conjunto de gente soeb,ftesp\ \
misóla , aubucül» anterior ornatus; c h u l e a r , a. Jocis, facotis dictis im-
peleré. plebecüla, minuta plebs.
Adorno de que pendía la venera en el c h u z a z o , ai. Spicüli ictua; QHtKü
C h u l e r í a , / - Venustas, lep-.r.
traje de golilla , Ueuiola equestris ordí- grande, spicülum.
C h u l e t a , / - A ^ u m cumia frUBtum.
ii ¡a ineigno suatínene; fasciola o qua c h u z o , ia. Spicülus, ünicüluai.
c h u l e t a d a , /. K x assis carnis fru-
equítnm insigne pendebat. A chuzos (loe. fam.), copióse, abunde
stid ol'soulum.
C h o r r e t a d a , / Inopinátua liquo- c h u l o , a, m. f. Lepídus, facétus, affatiui. — Echar chuzos {met.', valde irá
ris s&lientis ímpetus. — Hablará c vonüstua; Sirciente dé los toreros, lauro- scí, pr8B iracundia excandescere, ira.
todas, pr-epropéré, featinanter loqui. pereelli.
C h u z ó n , a, adj. Festivus jocátor,
dicax, venüstus; versütus, vafer.

d a b l e , adj. PossibÜls, quod i'éri


D.
objicere. Conforme diere el dado, proat
damnificar, «. Da,mnu.m iuíórre.
potest. d a n t a , /- Alce.
sors tulSrit. Correr el dado, proBperitu
d a c a , ado. Cedo. — ^nrfar al da-a y fortünam habere, aecündls rebus uti. — d a n z a , /• Chorea, tripudíura, sal-
tom . disceptare, contenderé. taiÍT.
Dado, part. pas. del verbo d a r . V.
dactilico, adj. DactylícuB. esta pal. danzador, a, y
dáctilo, ai. Dactyiua. d a d o r , a, tti. f. LargLor. d a n z a n t e , tú* /.fifalíator,tólíaíu¡
dadiva,/. Donum. munus, munuacü- d a g a , /. Sica, puglo ; Hilera de la- saltatrix.
lum, prsemium. — Dádivas quebrant a. drillos en et homo para cocerlos, later- d a n z a r , a. Tripudio, ad DUmSruin
culorum excoquendorum seríes. saltare, choros agitare. — ¿Jo danzar á
peñas, muneribus vel dii capiúntur.
d a l e ! interj. H e u s ! tu pertínax compás, extra n u m é r u m se moVSi
A v/ff-ter con dádivas á uno, alíquem
h o m o ea. non exsultáré in n u m é r u m . Lucí-, ¡rai-
corrumpendum suscipere.
d a l m á t i c a , /. Dalmática. zar al son de la flauta, &d modos tib.-
d a d i v o s a m e n t e , ado. Munifícé, d a l l a d o r , m. Foani sector. cínia saltare. Sacar á danzar, ad sal-
liberaliter, largé, largiter. d a l l e , m, Falx foenaría. tationem mvitare. Danzar
d a d i v o s o , -', adj. Liberália, muni- ¿ l a m a , /. Femína nobílía. fam.), alienis rebua ao ImportQ]
«icus. Iargu3, magniflcus, beneficus. d a m a s c o , m. T e x t u m daraaseéuura miscere. Mal ron a á quien la '• •
d a d o , m. Pieza para jugar, talus, aericum, aut laneum. gaba á danzar en la i
taxBluB, tesséra; Pieza de hierro ¡flté d a m a s q u i n o , u, adj, DamstSciBOt. íeatia matrona DlovSrí jussa dielms.
sirve de punto de apoyo a tornillos y — A la damasquina, damaaceuo more.
d a n z a r í n , a, m. f. Saltátor- saltí*-
otras cosas, fulcrum, ferreus talus. — d a m i s e l a , /. Venusta juveiicüla; trix; El que se mete en toda, ardcll'-,
Jugador de dados, aleator. Cargar los meretriX. alienis rebua se importüní* ¡intin
dados, taxIUoa adulterare, fraudi aptáre.
Lo mejor de los dados ss no jugarlos,
damnilicador, a, tn, f. Nonios, d a ñ a b l e , adj, Perniciosus, d
nocens, d a m n u m atieren a. bilis, d a m n u m afférena, nocens, D
eonsultlus est cavere, q u a m ae pericüli»
noxius.
DE DEC DEC 71
d a ñ a d o , a, adj. Prava IIIOUB, non De dos en dos, de tres en tres, bini, ter- Aseado, m u n d u s , cultua, «legan*, orna-
', p o m a pu- ni. be tntsnto, Bciéntor, ex industria. tus ; Limpio de sangre y oficio, houeatls
tri.la. vernncu losa, pl • i (loé té meses acá, post hos sex menaea. parentlbus ortue. — Ser decentt, deco~
repto- Dé a jui adelante, pOBthac. ¿De t/óndet roso, decore. So ser decoroso, no estar
art. pus. dei verbo d a ú a r . l está unde? De tapadillo, clam. De cerca, co- bien, dedecere.
mínus. De lejos, emínua. be tí á mi, Ín- d e c e n t e m e n t e , adv Deccnter,
dañador, a, m. J. Nocens. ter nos. Enfermo de cuidado, gravi mor- prout decet. — Gastar decentemente (iron.
d a ñ a r , a. Noceo, laido, damnum bo lab oran a. De un solo golpe, uno ictu. por gastar mucho), m a g n o s sumptus fa-
El se cayó de miedo, yo de risa, Ule ti- ceré.
dañino, a, adj. V. dañoso. mare, ego risu corrui. d e c i b l e , adj. Dicta dignum.
d a ñ o , rn. D a m n u m , jactüra, * d e á n , tn. Decánua. d e c i d e r o , a, adj. Dictu haud Ín-
mentum, noxa, dispondíum, incommo- d e a n a t o , m. Decani dignitas, m u - digo u m .
diu.i. - Hacer daño á uno, «la m n u m nus. d e c i d i r , a. Decidero decernére, li-
alícui inforro. Sin daño, sino injuria, deanazgo, m, V. deanato. tem dirimere; r. Statütum babero; con-
...é, ó ro integra. d e b a j o , atio. Sub, infra, eubter. — stitütum esse alicui. — So decidir, no
d a ñ o s a m e n t e , ade. Damnásé. Debajo de titano, clam, occülté, secretó. resolver la cuestión, rem in medio re-
d a ñ o s o , a, adj. Damno., d e b a t e , m. Contentío, aimültas, jur- iinquére. Muy poco basta para decidir-
daniuilicus, noxíus, nocüue, pernieio- gíum, rixa. nos, paulo (por parvo) m o m e n t o impel-
UUB, infeatua, exitiális. d e b a t i r , a. Certo, contondo; fraer- lítur animus L Ter. Decidido, resuelto á
morir, obatinatus morí. Decidieron en-
d a r , a. D o , praebéo, pracato ; pórrigo. rear, diniicare, armis contenderé, pug-
acíe decernoro. riar un procónsul, placüit proconsülem
— bar á escoger, optiónem alicui daré, fa-
d e b e l a c i ó n , / . Debcllatío. mitti.
ceré. Dar á entender, aigniticare, in-
d e b e l a r , a. Dcbeiio. d e c i d o r , a, m.f. H o m o facetas;
dicare Dar de mano, aspernari, rejicére.
d e b e r , m. M u n u a , officíum. — Hacer Decidor y chocar,--/-", dicacitatis pluil-
Dar de yolpes, percutere. Darse por cen-
su, deber, munéri satisfacere, officíum inn3 et scurrili» homo.
cido, daro manus, Ca:a.; palmara daré,
explore. Verbo a. Debeo, toníor. d e c i m a , f. Decima, decüma; Poét.
TV*-.; confeasas m a n u s tendere, Ov. bar
d e b i d a m e n t e , ado. Legitimé, rite, decem versíona constans carmen.
de. palos, virgis ctedore. Dar que hacer
d e c i m a l , adj. Decímua; Lo que
á uno, orearle dijicultatles, negotia la-justé.
d e b i e n t e , m, Debltor. iece al diezmo , decimalia, deci-
cere alicui, Quint.; negotia alícui fa-
d é b i l , adj. Debílis, mfircnua; Apo- manua.
cessero, exhibere, afierre, Cic. Dame a-
cada, puaillanimia, exigüi aními, parvo d é c i m o , a, adj. Decímus.
gua, cedo aquam. Dar á uno buena edu-
animo. d e c i m o c t a v o , adj. Decimusoc-
u, aliquem liberalíter instituere.
d e b i l i d a d , / . Debilitas, infirmítas; tavus, duodevicesímns.
bar an una manía, obstinato animo alí-
d e c i m o n o n o , adj. DeciuiuandiiUB,
quid agére.^ Dar en la dijicultad, sep- Falta de espíritu, pusillanimítas.
d e b i l i t a r , «._ Debilito. — Debili- undeviceaimua.
p u m attingere. Dar el primer lugar á
tarse la vista, oculorum acíes hebescere. d e c i m o q u i n t o , adj. Quiudecíraus,
uno. primas ad alíquem deforre. Dar con
quintus decímus.
un dedo en el cielo, canlum dígito attingere. Las fuerzas se debilitan, ¡laquean, con-
d e c i m o s é p t i m o , u^/.Septímua de-
Dar en un precipicio, in prteceps ruere. Benéscunt vires. Debilitarse, enervarse
címua.
Dar por inocente á uno, allquom insontem conjos placeres, voluptatlbus liquescére,
d e c i m o t e r c i o , adj. Tertiusdeeí-
pronuntiare. Dar cuenta al senado, ad Se- fiuere mollitíe.
d é b i l m e n t e , adv. Debillter, in- ínus, tredecímus.
nátum reférre. Aquella parte de la mu-
d e c i r , a. Dico, aio. — Decir mía pa-
ralla daba al occidente, ea muri pars ad firmó.
débito, v. d e u d a . labra al oido, stilláre alíquid in aurem,
oocidentem spectabat. Dar en un hoyo,
Juv.; inausurráre in áurea alícui, Cic.
in foveam jncidfíre. Darse al estudio, lit- d é c a d a , /. Decas. Decir mucho en pocas palabras, multas
tSris diligenter incumbére. Dar á cono- d e c a d e n c i a , /. Deciinatio. rea brevíter declarare. Por decirlo asi, ut
cer alguna cosa, alíquid notum faceré. d e c a d e n t e , adj. Declinans. ita dicam. Ello mismo se dice, res ipsa
Dar en duro (met, fam,), rem difficllem
d e c a e r , n. Declinare, vergíSre, iré loquítur. ¿Para qué he de decir más?
aggredi. Dar en que entender,' sollicitu-
dínem alícui injicére. bar dé mano á in deteriüs; El color, colorem langues- quid multa? Basta con lo dicho, de his
hac tenus. So tener qué decir, verba de-
los estudios, studíis supersedere. Dar cere, díbilitári. — Decaer de ánimo, ani-
m o deficére. Decayó de su esplendor, ficére, obmutescére. So hay más que de-
contra uno, alíquem aggredi, adoriri.
cir, nihil aupra diei potest. Como vul-
No se me da nada por ello, rem ñocci pristlnam dignitatem amisit. La verda-
non facío, nihil de ro curo. So dar un dera virtud no decae con las penalida- garmente se dice, ut ajunt. Di si, ó no,
des, solida virtua integra in adversis aut ai, aut nega. Decir por decir, te-
en el negocio, rem intaetam relin-
meré, inconsulto loqui. Dime con quién
(|ucre. Dar al traces con una cosa, trana- perseverat. Habiendo decaído sus fuer-
andas y te diré quién «en? s, _si c u m sanc-
versum alíquid agere. Dar por nulo, ir- zas con los anos, viribus deféctus se-
tia sanctus eris, c u m perverais perver-
rítum habere. Dar á taz uu Hbro, li- nío. teris. Para decir verdad, ut verum di-
bram vulgáre, in lucem edére. Dar á d e c á l o g o , ra. Decalogus. cam. Decir una cosa por otra, falsa pro
uno cl mando de la ciudad, alíquem ci-
d e c a m p a r , n. Castra moveré, clas- veris obtruderé. En un decir Jesús,
vitati pramcore. Dar auxilio á uno, alí-
cui jipem ferré. Dar carcajadas, risum sicum canere. puncto temporis.
d e c a n a t o , m. Decanatus. d e c i s i ó n , /. Decíalo, definitlo, li-
tollere. Dar auno con la puerta en los
d e c a n o , m. Decánus. tis diremtío; Sentencia, judicia Ben-
ojos, ostium alícui occludere, adítu all-
tentía.
i prohibere. Dar la batalla, prse- decantación, /. Inciínatío.
lium committére. Dar la sentencia, ju- decisivamente, adv. Definíté.
d e c a n t a r , a. Decanto, adaugeo,
im ferré, bar miedo, m e t u m incu- d e c i s i v o , a, adj. Definitivue.
celebro, praedico, commendo; Inclinar d e c l a m a c i ó n , /. Declamatlo ; Aca-
¡udabra, fidem suam obstrin- suavemente una vasija para que caiga el lorada, invectiva, vehémens oratio; El
Dado á mujeres, til vino, muliero- liquido sin poso, vas leniter inclinare.
aua, vinosus. Dado á la ociosidad, som- tono del que declama, pronuntiatlo , ro-
d e c a p i t a c i ó n , /. Capitis obtrun-
no deditua. Dado y no concedido, dato, catlo. citatío.
ri.ii coucesao. Dado que sea así, quani- d e c a p i t a r , a. Capíte multare. — d e c l a m a d o r , a, ?a. f. Declama-
vis jta sit. Dado á la caza, venationi Ser decapitado, obtruncari. tor, rhetor.
indülgena. decasílabo, adj. Decem syllabis d e c l a m a r , n. Declamo ; Con vela
d a r d o , m. Pilum, jacülum, telum, menda, vehementer dicere, in allqueu
, um, ípicülum.
constans.
d e c e m vira I, adj. Decemvirális. verbis invehí. — Declamar sin tornar
d a r e s y t o m a r e s . Altercationes, aliento, pronuntiare uno apiritu.
siraultátes. d e c e m v i r a t o , m. Decemviratus.
d e c l a m a t o r i o , a, adj. Doclama-
d á r s e n a , /. Navale. d c c e m v i r o , m. Decemvir, Iri. toríua.
d a t a , / . D a t u m , dies, diei conaigua- decena,/. Decas, adía. d e c l a r a c i ó n , / . Declaratlo, expo-
< epístola. d e c e n a l , adj. Decénuia, decen- sitio, enuntiatlo cxplicatío, significatío,
d a t a r , a._ Scripto diem adscribére; nális. ru.'iiifcstatio ; !>• i reo, testigo
.•epensí rationem conscribére. o perito, testímonium, testificatío, de-
d a t a r i a , /. Tribunal pontificium
d e c e n a r , m. Decuria.
d e c e n a r i o , a, adj. Deceuaríua. positío.
-'.is expiediendis.
decencia, /. Decor, cultua, deco- d e c l a r a d a m e n t e , adv. Aporté,
d a t a r l o , m. Pontificiorura scriptó-
rum adscriptor. rum, honestas, elegantla, venustas; Re- manifesté.
dátil, m. Dactylus, paira» fructus. cato, modestia, moderatlo, verecundia, d e c l a r a d o r , a, m, f, y
d a t i v o , ni. Datívus. d e c l a r a n t e , part. act. Doelarator,
pudor. explicátor, declarans, exponena, expll
d a t o , iu. Documentura, indicium, decenio, m. Decennlum.
irgumentum. cans, manifestaus.
d e c e n o , a, adj, Decímua. d e c l a r a r , a. Declaro, expileo, ex-
d e , prep. D e , e, ex. A veces no tiene
tpondencia en latinóse traduce por decentar, a- Delibo, carpo; Empe- plano, e x p o u o . — Declarar reo de alta
• las dimrsas modifi- zar a hacer perder to que se había oon~ traición, judicare perduellionem. De-
1
lento. servado sano, debilitare; Decentarse, clararse enemigo, hostem se profitéri.
• mañana, mané. De noche, uoctu. exulcezari. Declarar enemigo del Estado, hostem
dilucülo, Cffilo tlbénte. d e c e n t e , adj. Decdrus, dec-ena, ho- judioare, Caes. Declarar la guerra, bel-
risa, propéré, festinan!.•• uestus; Correspondiente á la persona, lum indicere. Declararse protector de
té siyus . . . nina nt, inde sequitur . . -convéníens, consentanéus, r^ugrüena, •ljuno, profitéri patrocinium alicüjus.
consonus. accommodatus, *&ppo*ltus; Declararse á una persona, secretióracou-
12 r>ED DEF DEJ
silla alícui aperire. Declarar su volita d e d i c a t o r i a , /, Nuncupato pi- d e f o r m i d a d , /._ Deformítas, feo-
tad , testamentum nuncupáre. Declarar- stola. dítas, pravltas, turpitudo.
se partidario do alguno, alicüjus partes d e d i l , rn. Digitále coriaceum. d e f r a u d a c i ó n , /. Dcfraudatlo,
suscipere. d e d i l l o , ni. Dedo meñique. Auricu- fraudatlo,
d e c l a r a t o r i o , a. adj. Declarativu?, laris, ininuscülus digitus. — Saber una. d e f r a u d a d o r , a, tn. f. Defraudü-
declaran*-. cas,i al dedil/o, appriruó caliere. tor, fraudátor,
d e c l i n a b l e , adj. Declinahílic. d e d o , nt. Digttua, articulus. Dedo d e f r a u d a r , a. Defraudo, ludo,
d e c l i n a c i ó n , / . Declinatío, decli- pulgar, pollex. Dedo índice, index. —- eludo, decipío, circumvenío ; ¡tejar sin
vítas, descensus. Cuantos pasan me señalan enn el dedo efecto, frustrári, infectum reiinquére;
d e c l i n a d o , m. Declinatío. (cn buena parle), dígito m o n s t r o r prae- Estorbar, embarazar, turbo, perturbo,
d e c l i n a n t e ' , part. act. DeclTnana. tereuntíum. Señalar á ano con el dedo, Íntercipio. — So defraudare tus espe*
digíto a l i q u e m indicare, prodére. Que ronzas, n o n fallam s p e m t u a m . Defrau-
declinar, n. Declino. V. d e c a e r .
se la ate al dedo (loe. fam.), sibíraet ha- dado >•" su esperanza, spe fraudatns.
d e c l i n a t o r i a , /. Supplex ad fo- beat. Atar bien su dedo con alguno, re- d e f u e r a , adv. Foris, epctrínsecüB.
rum ejurandum libellus. b u s suis cauté prospicere. Contar por d e g e n e r a c i ó n , / . Depravatío, de-
d e c l i n a t o r i o , m. Instrumentum los dedos, digítis computare._ Chuparse clinatío.
parietura inclinationi dignoscendae. los dedos, m a x i m o p e r e delectari, m a g n a d e g e n e r a r , n. Degenero, Juv.;
d e c l i v e , m, Declivítas, proclivium. delectatione affíci. So estuvo á dos de- m u tari in pejus, Quint.; mutári in de-
d e c l i v i d a d , /• Declivítas, incli- dos de apoderarse de la ciudad , p a r u m
abfüit quin o p p i d o potirctur. ÁfordersA
teriüs, Tac. ; in pejus deflectere, <>v.
natio. Degenerar de la virtud de su padre, de-
¡os dedos , furore corrípi , v e h e m e n t e r
d e c o c c i ó n , /. Decoctío. rlectSre a virtüte patris.
irasci. Poner bien los dedo-i en un ins-
d e c o r a c i ó n , / . Decoramen, deco- trumento músico, scienter fidíbus canere, d e g l u c i ó n , /. Deglutió.
ra m e n t u m ; Mutación de escena y su A dos dedos del precipicio (met.), p r o p e d e g o l l a c i ó n , /. Jugulatío.
adorno, choragíum, scense ornatus, sce- interítum, ruina) proximus. d e g o l l a d e r o , m. Jugüium; El
nicus decor. d e d u c c i ó n , /. Deductio, illatio, sitio donde se degüellan las reses, m a »
d e c o r a d o r , m. Choragiarius. consequentla. cellum, p e c ü d u m c*edi destinátus locus.
d e c o r a r , a. Decoro, exorno; Con- d e d u c i r , a. Infero, dedüeo; Reba- — Llevar á una al degolladero, aliquem
•r. h o n o r o ; Aprender de memoria, jar, subducere. — Deducir sus derechos. in extrémum perieulum adducere. máxi-
meraorííe alíquid m a n d a r e .
ex_ jure agére, jus s u u m legibus fir- m o discrimini objicere.
d e c o r o , m. Decor, decus; Dignidad, mare. d e g o l l a d o r , a, m. f, Jugülans,
dignitas , gravitas; Recado, modestia, jugulator.
moderatio, p u d o r , verecundia. d e f e c t i b l e , adj. Q u o d deficore
potest. d e g o l l a d u r a . /. Vulnus jugülo
d e c o r o s a m e n t e , ade. Decoré, infiietum.
convenienter, decenter. d e f e c t i v o , a, adj. Defectivus.
d e f e c t o , m. Deféctus, m e n d u m . d e g o l l a r , a. Jugülo. decollo; Ses-
d e c o r o s o , a, adj. Decorus, con- gar et cuello <fe las resudaras, o r a m
grüus , consonus, convéníens, decena, d e f e c t u o s a m e n t e , adv. Viticsé, vestis q u a c o l u m ambit pr/BBoidare;
honestos. pravé, improbé. Destruir, evertere, delere. — Dego-
d e c r e m e n t o , m. Decrementum. d e f e c t u o s o , a . adj. Mendosus ; llar á uno, a l í q u e m jugulare, alíquem
decrepitación,/. Crepitatío, stre- aliqua ex parte deficíens. aecuri percútete. Cuidado no os de-
pítus. stridor. d e f e n d e r , a. Deféndo, tuoor, pro- güellen como reses, cávete n e pecorum
pugno.— Defenderse, se defenderé. Caes.; ritu trucidemíui. beyollar un cuento
decrepitar, n. crepito, strideo, ( met. fam. ), l o q u e n t e m interpellárc.
strido. vim vi repeliere, Cic.; arcere vim, Liv.
Me degüella con sus pullas, xnordentíbus
decrépito , a, adj. Decrepltus, se- Defenderse en una causa capital, capitis faoetlis rae enecat. Me degüella el
c a u s a m defenderé. Defender los inte-
nlo confectus. reses de su patria, p r o p u g n a r e cora- sola verle, mihí tcedío sunt ipaius verlia.
decrepitud, /. Seníum; Chochez, m o d a patríse. Defender de los ladrones, d e g r a d a c i ó n , /. Capítia demi-
Seneetus delira. tueri a furíbus. Defender el paso, iti- nútio; De la luz ó del color, lucís, cu-
decretal, adj. Decretalia ; Decisiónn e r a servare, adítu hostes prohibere. loria temperatio.
po/ttijicia , decretales littera*; Colección Defender at inocente, insónti auxilio d e g r a d a d o , a, adj. Privado de
de estas decisiones, decretales, í u m . esse. /.agar defendido de los cientos,
honores. Capitis m i n o r ; Part. de d e -
d e c r e t a l i s t a , m. Decretálium in- locus ab aquilonlbus tutus, g r a d a r . V. esta pal.
térpres. d e f e n s a , /. Munimentum f presi- d e g r a d a r , a. Degradare, de gradu
d e c r e t a r , a. Decerno, statüo, con- dium, m a n i m e n , propugnacülum ; de- dignitátis depellére.
atitüo, delibero, cogito, BCÍSCO, sánelo; fensío, tutamen, patrocinium, auxilíum, d e g ü e l l o , m. Jugulatío.
Determinar el jaez , decrétum face, e Bubsidíum. — Ciudad sin defensa , urbs d e h e s a , /. Pascua, pecuaria, orum,
sententíam ferré. prassidlis doserta. compaacüus ager.
d e c r e t e r o , tn. Reorum census; d e f e n s i v o , o, adj, Tuendo aptus. d e h e s a r , a. A g r u m paseüia desti-
ion ¡fe dé retos, decretorum col- — Estar d la defensiva, defensioni tan- nare.
lectio. tum in tentum esse. d e f e n s i v o , m.
d e i c i d a , m. Cbriati occiaor.
d e c r e r i s t a . m. Juris canouíci Ín- Fuloimentum.
d e i c í d i o , m. Cltriati occialo.
teri • i es. d e f e n s o r , a, m. f. Tatronus, pro-
deidad,./. Divinitaa, deltas, numen.
d e c r e t o , m. Decrétum, statütum, pugnator, vindex.
d e i f i c a c i ó n . /. Divinitátii com
Bententía, juasuin , consültum; Decreto d e f e n s o r i o , m. Tutela, patroci-
municatlO ; i; aire paganos, appthed-
de abono, expenai approbatlo ; De cajón, nium. SIS, is.
rescrlptum vulgáre, ex formula; D d e f e n s o r i o , m. Líber apologctí- d e i f i c a r , a. Divinitatis partielpem
nado, del consejo, senatüs consültum; cua. faceré; Entre paganos, homines in uu
Del pueblo, plebiscítum. d e f e r e n t e , adj, Assentíens, eon- m o r u m deofum adaeiacére.
d e e r e t o r i o , adj, Criticus dies. Bentiens. deífico, a, adj, Aá D e u m pertT-
d e c u b i t o , m. Decubltus, us. d e f e r i r , ". Assentior; Comunicar uens.
d e c u m a n a , /. Decumána porta. á otro la jurisdicción, potestátem ali- d e i f o r m e , adj. Divinitatis partí-
d é c u p l o , a, adj. Decüplua. cui reférre, potestátem c u m alio com- ceps,
d e c u r i a , / . Decuria; Perteneciente municáre. d e í s m o , tn, Theismus.
a ta decuria, decurialis.— Por decurias, d e f i c i e n t e , adj. Deficíens. d e í s t a , ut. Theista.
decuriátim. División jior decurias, de- d e f i n i c i ó n , / . Deflnitío; (.deci- d e j a , /. Prominentla.
cu ri atio. s i ó n ; Estatutos, atatuta, constitutíonea
d e j a c i ó n , /. Demiasío, abdicatlo.
d e c u r i a t o , tn. Decuriatua. ÜB. defi uuionef».
--- Dejación ¡fe bienes, b o n ó r u m ceseíu.
d e c u r i ó n , m. Decurio ¡ Dignidad d e f i n i d o r , m. Definí tor.
d e j a d e z , /. Ignavia, inertia, veoor-
•arion, decuriatua, üs. d e f i n i r , a. Finio, <J plano,
explico; Decidir, decérno, atatno, con- día, Begnitles, desidia, pigritia. negli-
d e c i i r s a s , /. Kedltus censüum. gentía.
Btitüo, institüo , sancio; pira. Concluí/,
d e c u r s o , m. Decürsus temporia. peí ficto, absolvo. d e j a d o , a, adj. Ignavos, iners,
d e c h a d o , m. Exémplar, archety- d e f i n i t i v a m e n t e , adv. Definlté, vecors, segnis, desea, deaididsuH, piger,
p u m ; Modelo, exemplum. definitivo, a, adj. Definitivas, de- uegligeus; Caído de,ánimo, aními ab-
d e d a d a , / . Quod dígito collígi po- cretorius. jectus, animo demíasua, languens, de-
test. — bedada It miel, assentatiuncu) i, d e f í n í t o r i o , m. Definitorum con- ficíens.
solatium, apea. sessus; La jjieza para tas juntas, exe- d e j a m i e n t o , m. Demissio; Eloj-
d e d a l , m. Digitále sutoríum. dra. dad, inertia, ignavia; Decaimiento dt
d e d i c a c i ó n , / . Dedicatío, consecra- d e f o r m a c i ó n , /. Deformatío, de- animo, languor; Desasimiento, abdicatlo.
tío; Festividad de la dedicación, dedi- formítas, corruptlo, pravltas. v. dejación y dejadez.
cationis dies, dedicationis featum. d e f o r m a d o r , a, m. f. Deformans, d e j a r , o. Relinquo, desero, abjicío,
d e d i c a n t e , part. act. Dicans, dedf- fcedana, corrurapena. d e p ó n o ; permitto, sino, p a t í o r . — Dejar
caus. dedicat^r. una costumbre, intermitiere m o r e m . D<
^ d e f o r m a r , a. Deformo , fcedo, vi-jar de temer, sólvfire m e t u m , juat.; ti-
d e d i c a r , a. Dico, dedico, consecro. tío, depravo, corrümpo, adultero.
rhorem poneré, mittere, peligre, IMiaadi.,
— Dedicar una obra á alguno, opus ali- d e f o r m e , adj. Déformis, turpis. O v , /a-ja/ la "arga, o n u s abji
cui nuncupáre, inscribére. Dedicarse inforrais, squaJídus, teter. D"jar libre -t paso¡ adltum sxp«dii*«
monique
tiempo udio
diligenter
sas, dedit de la
alPeraarum.
idioma
omne y filosofía,
incumbére.illud pbilosophíse
literatura
Dedico
tempustoao
litériB
de los
aquel
ser-
Per- fueddé,
e f turpltér,
o r m e m e pr n tie , adv. D<>formíter,
a

DEI, DEM DEN 73


Dejar el ti-,daio. labóri aHpersedore. D*- defascata. Hilar delgado (met. fnm.j, ooncupiaco , concopío, desidSro , opto.
jar d uno, ab sllquo di^r-Vd-,. Dejar de. rainutisstma expenderé. Suele quebrar perópto, appSto.
, Nf«|i!i'ii«l«i absiatére. Dejar de la soga par l<< mas delgado, a potentíori demarcación,/. Finíum desi-
ieoir alga, alíquid omittero, ailentío saspe vincítur humillar. gnatío,
prsstSTmittere. Dejar en blanco á uno, d e l i b e r a c i ó n , /. Consilíum, de- d e m a r c a d o r , m. Deaignator. is.
alíquem spe fraudare. Dejar á uno en crétum ; Meditación, deliberatío, consul- d e m a r c a r , a, Fioee, confinla de-
ibertad, «i -i i.-m missum faceré. So tatío. signare, definiré.
dea- de sentir <>, ro-n nihil dolüi. Dejar d e l i b e r a d a m e n t e , adr-. Consul- d e m á s , adv., ademán. Praeterea,
pasar ia ocasión, oooasiónem prretor- to, cogitátó , datA opera, de industria, porrO, insüper, ad hoc, praeter heec;
mittoro. Dejar su casa, la ciudad, la scienter, ex a n i m o , ex aními senten- adj. (precedido del artículo los, tas) re-
patma etc., domo, oppido, regno patrio tía. li^ui. ceteri, ceteri omnes. — Estar de-
ahirc. !>,-,,,,-,,•, ti'iini,/,,narse, ae socordlsB d e l i b e r a r , n. A n i m o evolvííro, mas, frustra esae , aupervacaneum eaae,
tradére, negligentía <luci, ó (en otro deliberare ; Resolver, consilíum capere, ó (en otro orden de ideas), otiósum ea-
urden de ideas), HUÍ curam abjicero. De- decernére, constituere. ae, níhil agere. Tenia caballos por demás
jarse decir alguna cosa, temeré, inop- d e l i b e r a t i v o , a, adj. Deliborati- el_Cartagines, equltum multitudlne abun-
portünó alíquid effutíre. Se dejaba ver vua. dabat Pcenua.
del jnteblo, in popülum prodibat, De- d e l i c a d a m e n t e , adv. Delieáté, d e m a s í a , /., exceso. Superflultas.
jarse llevar de la ira, Iracundia vehe- molliter, suavíter, leniter. redundantía, supervacánea rea; Delito,
mentiüs porcolli, vehementiaalmé irasci. d e l i c a d e z , / . Debilitas, tenuitas, seelus, delictum, crimen,flagitium,au-
,\o dejar piedra por mover, nullum n o n exilitaa; Escrupulosidad, fastidium, m o - Btim, fací ñus. — Castigar á uno con de-
moveré lapídera, nihíl intentátum relin- rosltas; Dulzura , euavítaa; Flojedad, i. ultra m o d u m aliquem corripere.
qftóre. So dejar á nadie en paz, ómni- aegnitíes. Beber en demasía, intemperantíüa, immo-
bus case molestum, omnes tardío afficere. d e l i c a d e z a , / . Suavítas, dulcédo; deratíüs bibere.
Dejarse llevar tle la autoridad de, los Sutileza, pubtilitas, acies, acumen in- d e m a s i a d a m e n t e , adv. Nimia,
nn. taños, seniorumcederéauctoritáti. De- geníi; Finura-, mollitlcs, effeminatlo, nimíüm, supra m o d u m , immodíce, plus
jado de la iiiana de Dios, divina ope lenltas ; Miramiento, circuraspectio, ac- sequo,
deBtitütua. Dejando á un ¡mía iodo lo curáta conaideratío, observautía, urba- d e m a s i a d o , a, adj. Nimíua, m o -
demás, alíís ómnibus prcetermiasia. nitas. d u m excedena. — Soy demasiado yran-
d e j o , iu. Termínus, extrémum; Gus- d e l i c a d o , a, adj. Delicátus, tener, &*t li ""' futuro destino es dem/rstudñ
to ó sabor, sapor; Placer ó disgusto, euavis , blandus, mnllis; Débil, exilis, grande para venir á ser esclavo d<- mi
gaudíum, tíedíum. macer, dobüi-í, iníirmus; Sabroso, lau- cuerpo, major e u m , et ad majora gení-
d e l a c i ó n , /. Delatío. tus , suávis, gratua, duicis. jucündus; tua, q u a m ut mancipium sim mei cor-
d e l a n t e , ade. Ante, coram prre. - Hermosa, formósus, speciosus, spectabí- poris.
Coa ¡tt pica por delante, con la lanza en lia, pulcher, lepídus, venüstus ; Agudo, d e m e d i a d o , n, part. Dimidiatus.
ristre, infesto pilo. Delante del campa- subtllis, acütus, perspícax. d e m e d i a r , a. Dímidío.
mento, pro oaatria. Por delantera fronte, d e l i c i a , /. Delicíte, delicíum, vo- d e m e n c i a , /. Dementla, amentía,
ex adverso. Ve delante, yo te seguiré, 1 Vi | i I .i B . insania, vecordía, stultitía.
praM, aequar. Delante ,/-• una gran mul- d e l i c i o s a m e n t e , adv, Yoluptuo- d e m e n t a r , a. Alíquem dementem
titud, corara frequcntisslmo populo. De- sé, lauto, moülter. rejidere; Dementarse, mentís impoten)
lante dé las ojos, pra) oculis, ob ocüloa, d e l i c i o s o , a, adj, Jucündus, ameé- fieri, insanire.
ante ocülos. nus, delicidans, delicíis plenus. d e m e n t e , adj. D e m e n s , inaantis,
d e l a n t e r a , /. Frons, facíes, an- d e l i n c u e n t e , adj. Delinquens, amens, raalesanus, fatüua, stultus, ve-
terior pars. — Tomarte á ano (a de- criiniuosus, sons, reus, sceleatus, no- cors.
lantera, alíquem praigredi. Sentado en cens, noxius. d e m e r i t o , m. Meritorura absentia;
la tli-tan'eiu (.le un carro), sella primad e l i n c a c i ó n , /. Deiíneatío. Acción j}or la euat .se desmerece, indig-
sedeña. Tomar á m/o in delantera en d e l i n e a r , a* Delineare, lineamén- n u m facínus.
los estudios, aliquem literis autecellere. ta ducere ; Explicar menudamente, mi- d e m e r i t o r i o , a, adj. Imracrítua,
d e l a n t e r o , a, adj. Anterior, prae- nutatim explicare, explanare, deacri indígiins.
víua, precursor. bere. d e m i s i ó n , iu. Demissio, humilítas,
d e l a t a b l e , adj. Accuaatidne dig- d e l i n q u i r , n. Delínquo, pecco, erro, aními abiectio.
nos. culpara admitto. d e m o c r a c i a , /. Populare impe-
d e l a t a n t e , adj. Deferens, aecusa- d e l i q u i o , m, Deliquium, aními de- ríum.
tor, index, fectío, exaniraatio, languor. d e m o c r á t i c o , a, adj. A d popu-
d e l a t a r , a. Accusare, nomen de- d e l i r a n t e , adj. Delírans, deliras, lare imperium pertínens.
forre; Los com/diees, indicium profitéri. insanus, demeus, mentís inops,' d e m o l e r , o. Dirüo, everto, destruo,
d e l a t o r , a, m. f. Delator, aecusá- d e l i r a r , n. Deliro, deaiplo, insanlo, demolior, aterno, quatio, concutío, BOIO
tor, índex. devio, erro, aberro. ffiquo.
d e l e c t a c i ó n . V. d e l e i t e . d e l i r i o , ut. Deliríura . deliramen- d e m o l i c i ó n , / . Demolitlo, distur-
d e l e g a c i ó n , / . Delcgatío. tum; Despropósito, ineptia?, stultitía, batío, eversio.
d e l e g a d o , m. Dclegárus. insania. d e m o n í a c o , <-/, adj. Damoniacus
d e l e g a r , a. Delego; facultatam <\c- d e l i t o , m. Seelus, delictum. culpa. d e m o n i o , m. Dsemon, díeraoníum,
«gare, crimen, error, peceátum, piaculum, no- diai-ólus.
d e l e i t a b l e , adj. Delt-ctabllia, de- xa. — Coger a uno en fragranté delito, d e m o r a , /. lUora, cunctatío.
lectirtione afficienB. in scelere aliquem deprehendere. j d e i i M M ' a r , a. Dcmoror; ,rera pro-
d e l e i t a r , n. Delecto, oblécto, juvo, i¡ue se castiga con la ju na capital . ca- crastinare. retardare, inoran, difi
recreo, delectatione afficio; lteifiiiar.se, pitulo crimen. n. Detenerse en oigan lugar, commorari,
ttione affíci, gaudio perfundi. d e l u s o r i a m e n t e • adv. DOIÜSÉ, permanére; náut. Corresponder á un
d e l e i t e , m. DetectaUo, volüptas, subdóle, calhde, tallacíter. rumbo, responderé, conven tr*-.
delectaméntum , obiectaméntum , gau- d e m a ^ O p a . /. Popüli factio , po- d e m o s t r a b l e , adj. Demonstra-
díum, he ti tía. püli imperíum. bilis.
d e l e i t o s a m e n t e , adv. Delectabí- d e m a g ó g i c o , a , adj. A d popula
tlter, voluptuose.
d e m o s t r a b l e m e n t e , adv. De-
partes spectaus, monstratiyé.
d e l e i t o s o , a, v/r/í.^ Voluptaríu-s, d e m a g o g e , m. Populáris imperíi d e m o s t r a c i ó n , /. Demonstratío;
ni. ündus, delectans , oblec- sectator, popüli partes sequens; popu- Manifestación, manifestatío.
tans. — Lugar deleitoso amesnus locus, láris seditionis caput.
d e m o s t r a d o r , ^/, m. f. Monstra-
locus delicíis plenus-* d e m a n d a , / . Postniatio, postuiá- tor.
d e l e t r e a d o r , a. /». /. Syllabatim tum; Limosna, clcernosynos corro d e m o s t r a r , a. Monstro; Manifes-
¡ tgens. stipis conquístalo ; Pregunta, indayacion, tar, manifestó, ostendo, aperío, notum
d e l e t r e a r . ». Syllabatim dicere; interrogatío , qusestio, inquísitio, inve- fací o.
litteras sigiliatira pronuntiare; Adi- •sti-írntio ; Acción judicial, petitlo. actío.
8 ub olere, con iec tare. —_Sattr ó la demanda, causam, defen-
d e m o s t r a t i v a m e n t e , ade. De-
d e l e z n a b l e , adj, Labílis, lubrí- monatrativó,
íioiiem suscipere. Poner demanda á uno, d e m o s t r a t i v o , a, adj, Demons-
cus, fluxus, fragílis, Labans, debílis, in- litera alicui intendére.
firmus, cadücus, trativus.
deifico, o, '"/'. Delphícus.
d e m a n d a d e r o , a. u>. f. Monia- d e m u d a r , a. D e m ü t o , deformo,
delfín, m. Del'phmus, delpbin. ínis; llura famülus. detürpo, fcedo, adultero, corrümpo; De-
Ei ;-. . de Franeiu, lial- d e m a n d a d o , m* Postul-atus. mudarse, commovéri, vultu i m m u v
ítris. d e m a n d a d o r , a. m. /. Petítor, d e n a r i o , m . Denarius, li; adj. D e -
d e l g a d a m e n t e , adv. Tenuiíer*, j.OStulator ; El <¡ae de mátala en Jn iri o, narius, a, u m .
lamenté , acütó , subtilíter , inge- actionem intendens ; El que pide limos- d e n e g a c i ó n , /. Negatío, recu-
nióse. na con d -manda . eleemosynam sati*».
d e l g a d e z , / ' . Tenuitas, exilítas, jan-3, stipem qua^rens. d e n e g a r , a. Negó, abnüo, d< i
graei litas. d c u i a n d a i l t e , adj. Actor, j>et7t-»r. abdico.
delgado. , adj. Tenüis, exilia, d e m a n d a r . a. Postulo,flagíto,pe- d e n e g r e c e r • o. Denigro , ob-
gracíli-», gracilentu-i, maciíeutus , par- to, contendo, rogo; Exponer sa acción scuro.
ras, exignu?. — Terreno delgado, térra enjuicio, judicium in aliquem postulare, d e n e g r i d o , a, adj, Lívidas, >b-
¿xllia, macra. Agua delgada, aqua pura, actionem intendeT©; Desear, n.pHecer, scÜrua.
74 DEN DER OÉR
d e n g o s o , a, adj. Fastidiosus, deli- melia, probrum, opprobrium, calumnia, d e r e c h a , /. Dextera, dextra; Per-
cátus, nmllis. maledíctum. teneciente á la ntauo derecha, dexter,
d e n g u e , tn, Muliebris affectatío ; d e n u n c l a b l e , adj. Q u o d denun- a. u m . — A la derecha ó hacia la asrs-
Vestidura, capotillo de mujer, pallioli tiari potest. ch.t, dextrorsum. Andar á las der<
muliebris genua. d e n u n c i a c i ó n , /- Deuuiitiatln ; a virtütis via n o n deflectere, virtütifl
d e n i g r a c i ó n , /. Probrum, infamia, Acusación , denuntíatío , aecusatío, de- seraítam tenere. ¿fon hacer nada á
ignominia, opprobrium, dedecus, con- latio. chas, omnía miscere, nihil conañlfci
vicíum. d e n u n c i a d o r , a, ¡n. f. Denuntiá- re. Es su mano derecha, prsscipuus ei
d e n i g r a r , a. Infamare, dedecorare, tor, aecusator, índex. adjütor est, in consülo facllé primas.
ignominia afficere, n o m e n obscurare, denunciar, a. Denuntio, re- Au sabe cuál es sa mano derecha, stupi-
labem inurere, famte maculas aspergeré. nuntío, refero, m o n e o ; Promulgar, pro- dus et bardus est omníno.
d e n i g r a t i v a m e n t e , ade. Pro- mulgo, vulgo, n o t u m facío; Acusar, de- d e r e c h a m e n t e , adv. Eeoí
brosé, dedecorose , contumeliosa, igno- fero, acenso, in judicíum voco. recté; .1 las claras, apSrté, V. pril-
miniosé, turpíter. d e n u n c i a t o r i o , a, adj. A d de- dentemente.
nuntiatiouera pertínens.
d e n i g r a t i v o , a, adj. Infároans,
d e p a r a r , a. Oftéro , ministro. -—
d e r e c h e r a , /. Recta via.
ignominíse notam inurens, ignominia
Dios te la depare buena, Detm tibi ad- d e r e c h e r o , m. stipendidnin
afficíens. actor.
sit, vota tua secündet.
d e n o d a d a m e n t e , adv. Intrepídé, d e r e c h o , » . Kectus, díréctus; .
strenué, audacter, fortíter, implgré.
departamento, m. Provincia.
jurisdictío, prcafectüra. justus, aequus, rectus, legitimua; Kn
d e n o d a d o , a, adj. Animosus, for-
d e p a r t i r , n. Sermocinári, colloqui, pie. sístens, adstans; s. tn. Derecho, U¡
tis, audax, inipavídus, imperterrltus, in-
allóqui, afiari, sermones conserero, in- que dicta la naturaleza, )u-^-
terrltns, intrepidus, generosus, magna-
terserere. se tiene sobre algo, jus, potéstus ; Justi*
nímus.
d e p e n d e n c i a - » /- Subjectio. da, justitía, esquitas, jus. .eijuiim ;
d e n o m i n a c i ó n , /. Denorainatío,
d e p e n d e r , n. Depeudéo, pendéo, Cara de una tela, faclesftffabrée
nuucupatlo.
subjaceo. — Depender de otro, alieni ar- rata; ade Derechamente, recte,'diri
d e n o m i n a d a m e n t e , adv. Xomi- bitrii esse. De raí depende el que ae viü recta. — Estar á derecho, refctfl el
natira. esto, per m e stat quoraínua id fí- ex jure agere. Usar de su derecho,
d e n o m i n a d o r , m, Deuomínator at. La reputación o mug jure uti.
numérus. poco, levi m o m e n t o peudet fama. De ti d e r e c h u r a , / . R e c t a vía.— ¡Sn
d e n o m i n a r , r. Denomino, nun- 'ie: < tde, tui est arbitrii. chura, continuó, protínüa, nullá Ínter-
cüpo, appello, aa, voco. d e p e n d i e n t e , part. act. Pendens; posítá mora, ó (en otro orden de ideas
d e n o m i n a t i v o , a, adj. Denomi- ni. Empleado en algo, officio fungens. vía recta, recta.
d e p l o r a b l e , aeg. Deplorándus; d e r i v a c i ó n , / . Deri vatio, d.
naría, nppellans. . infelix:, miser. tío.
d e n o s t a d a m e n t e . adv. Ignomi- d e p l o r a b l e m e n t e , aéo, Misero, d e r i v a r , a. Derivo, dedüeo, trabo;
niosa, conturaelioeé. Derivarse, m a n o , procedo, nascor, orior,
misevabillter.
d e n o s t a d o r , o, m, f. Conviciátor, derivor. — De aquel principio sé den
d e p l o r a r , a. Deploro, doleo. —
calumnia tor, raaledicua. vó la calamidad, hoc fonto derivata cla-
rar fa suerte de alguno, vicera ali-
d e n o s t a r , «_. Ignominia notare, des.
cüjus doleré.
probi is deshonestare , conviciari, con- d e r i v a t i v o , a, adj. Derivütus.
d e p o n e r , a. D e p ó n o , relinquo,
tumeliosis verbis laceasere. d e r o g a c i ó n , / . Derog«tIo| ütsni-
abjicío, removéo, repello. — deponer con-
d e n o t a r , a. Deuoto, significo, os- nación, imminutío, detrimeiituui, dimi-
tra uno, dicere testimoníum in aliquem,
tendo. nütio.
Quint.; testimonio laederealíquem, Plin.
d e n o t a t i v o , a, adj, Denótans. d e r o g a r , a. Derogo, abrogo, Abe-
d e n s a m e n t e , adv* Dense, spissé.
V. e x o n e r a r .
deportación,/. Deportatío. leo.
d e n s i d a d , f. Densítas; Conj d e r o g a t o r i o , a, adj. Derogato-
obseurítas; Crasitud, crassítüdo, cras- d e p o r t a r , a. Deporto , releí
rlus.
sitíes. cxtluim mitto. exilio mulcto, a m a n d o ,
d e r r a b a d u r a , /. Caudas mutila-
d e n s o , a , adj. D e n s u s , crassus, rejieío, removéo.
tío.
apissu8, densatuB, condensatua, com- d e p o s i c i ó n , /. Testímonium, tea-
d e r r a b a r , «. Caudam muí
páctua, corapressua. tifie atio ; Exposición , expositío . decla-
d e r r a m a , /. Vectigal, tribütum.
d e n t a d o , a, adj. DentátuB. ratio,raanifestatío; Fricación tle empleo
depositío, privat i o d e r r a m a d a m e n t e , adtf.
d e n t a d u r a , /. Deutlum sérica.
d e n t a l , m. Dentále; Hierro del I viehtfe, ventris exonoratlo. copióse, muniflcé Con desarreglo, Ae-
> ibüli dena. d e p o s i t a d o r , a, m, /. De; prftvaté, corrupto, profusa.
d e n t a r , a. Dentes efíiugére; u. d e p o s i t a r , a. Aiiquid apul d e r r a m a d o r , a, m.f. DÜRLDI
Echar loa dientes, dentire. deponere, alteríus fidei committére. profündens ; De su ha<:< • ,-<lu, | «cofüius
d e n t e l l a d a , f. Dentíam ooüislo; d e p o s i t a r í a , / . inocua ubi ri sui.
.• ida qué ba ente, inorsus. — poníiur; General, publícum deposítum. d e r r a m a m i e n t o , tn. Eñusio* Dis-
«iraibus. 8a d e p o s i t a r i o , a, adj. A d persión, disperelo, nis.
cum aliquo agere pertínens; m. Depoaitarlua. d e r r a m a r , a, Puncío, eff3ndo, pro-
><„••'.).
d e p ó s i t o , //(. Deposítum. fundo, spargo, dispBr^o, pi-djicio. emttto;
d e n t e l l a d o , a , adj. Dentatua, d e p r a v a c i ó n , / . Depravatío, adul- Divulgar, publicare, vulgáre, divalj
leuticulatus. — Ueric ladas, tera tío, corruptío. BpargSre, in vulgus edere; Derraniai
den tib us imperitus, morslbus Janiatus. dissipari, dispergi, diíli amar
d e p r a v a d a m e n t e , adv. Deprá-
d e n t e l l a r , a. Dentíhua stridere, su hacienda, bona patria laceraré, rom
vate, nequltet improbé, maligné.
dentellear, a- Dentes infigerc, familiárem diffunderu. El
d e p r a v a d o , a, adj. I'ravus, im-
LS impetére. den ama par la 6oC«, BJ
probus, nequara, corruptis moríbus.
d e n t e l l ó n , m. Ca-datüra den ti cu ia- dia os loquítur. Aun humean
d e p r a v a d o r , a, m. /. Depravator,
I eza de cerradura, denticulatus pOS con la sangre derramada, adbtiC u;t
i 'a-i ñpter.
acras obex. dent campi cruore. El sueJío ca dén'á*
d e p r a v a r , c . Depravo, vitío, fcedo,
d e n t e r a , /. Dentium atupor, hebe- ,,analose por los faligados rntófi
deturpo, corrümpo.
• itera, dentium stuporera sopor fessos artus irrfgat.
d e p r e c a c i ó n , / . Deprecatío, ob-
'. o (met.) alíquid vehementer ap- d e r r a m e , m. Perfusío, effasfd,
secratlo.
petere, exoptáre, eoneupiscere. V . e n - d e r r e d o r , m. Circumferentla, or-
d e p r e c a n t e , adj, Deprecans, oo-
vidia. ín , CircúítuB. —jAl derredor, circum, in
d e n t i c i ó n , /. Dentitlo , dentium deprecar, a. Deprécor, precor,
oro, rogo, supplico, poseo, imploro, orbem, in circuíru.
-io. d e r r e n e g a r , n. Ablmrreí», detes-
d e n t i c u l a r , adj. Denticulátus, supplex peto.
tor.
deñtatns. deprecativo, «, y d e r r e n g a d a , /. SintatiStrw' too-
d e n t í c u l o , m. Denticülus. d e p r e c a t o r i o , a, adj. Deprtsoato- dus.
dentista. V. s a C a m u e l a s . ríus, deprecativus. d e r r e n g a d o , a, adj. DelurobatuB,
d e n t i v a n o , a, adj. E q u u a dentátua, d e p r e s i ó n , /. Depresslo, demissio, clürnliis.
dentósus. abjectío. d e r r e n g a r , a. Delümbo; lumboa
d e n t ó n , a, adj. Dentátua ; Pez, *spa- d e p r e s o r , 7/Í. Deprímens. frangen-.
rua dentex. d e p r i m i r , a. Deprimo, comprimo, d e r r e t i d o , a, adj, Litysátoatf lione-
d e n t r o , adv. Intús, intró, intra. — atiero, protero, contero, affligo, dejicio, factus; Hielo derretido, dilapsa alacies;
ro de poco, n o n longo intervallo. conculco. Hombre apasionado, vehementer ama».
Dentro de pocos i/teses, intra paucoa d e p u e s t o , a, part. pos. DimÍ88Us, d e r r e t i m i e n t o , m, Liquatm, u-
menses. Cuando pienso dentro de mí potestáte privatus, abdícatus. qnefactío; Amor vehemente, vebenieu»
misma... c u m m e c u m ipse reputo... d e p u r a c i ó n , / . Puriíicatío. amor.
d e n t u d o , a, adj. Magnis dentíbus d e r r e t i r , a. Liquo, Hquefaclo, sol-
d e p u r a r , a. Purgo, depürgo, -roun-
déformis. vo, díssolvo. Dem
.. purgo, elüo, abate
d e n u e d o , m. Audacia, strenultas, tm lágrimas, laerjfrnis confici. )>"
fortitudo, ammositas, aUcnu,-. vie, aní- d e p u t a r , v. diputar.
la hacienda (met.), patrimonlmn •-
m i virtua. d e r e c e r a . V. d e r e c h e r a . mere. Derretirse de amor, W
d e n n e n t o , m. Conviolum, contu- flagrare. * derritió lantén'- delttttw*
tahass m ntlbus dofl&AJt.
d e r r i b a d o , -, adj Ooxá d*fffW«
equua.
DES DKS DES 75
derribar, a. Detürbo, prosterno, d e s a c e r t a d a m e n t e , adv. Te- d e s a f i a d e r o , tn. Locus duéllo
. — Derribar las meré, inconsulto, levíter, impruden- destinátua.
Us impülau tcr. d e s a f i a d o r , a,ra./. Provocátor,
mee nía quatore. Le derribó del tribunal, d e s a c e r t a d o , a, adj. inconBül- is.
e u m ex tributiali doturbavit. Casi me tua, imprüdens, temeraríus, incouaide- d e s a f i a r , a. Provoco, lacesso , ad
rribado, prope m o percülít. I ratua. pradía alíquem poacére. — i
bar á uno tle cabeza, aliquem pronum iu d e s a c e r t a r , a. Errare, falli, de- condatir, poacere ín prselium. ¿ Ql
terram dejicoro. Derribar á uno {met., cípi. \arte conmigo? vis ínter uu-
t perder su empleo, dignidad, etc.), d e s a c i e r t o , m. Error, erratum. possit utérque experiamurr La f.
aliquem de gradu dejicere. d e s a c o b a r d a r , a. Metutn depellé- desafks á ta euhersidad, n u n q u a m virtus
d e r r i b o , tn. Doraolitío; Mata re, vires addSre, ánimos adjicere, aní- adveráis rebus frangitur.
«,, rudus, oris. m u m firmare. desaficionar, a.
d e r r o c a r , </• Pra-cipíto* pxsai d e s a c o m o d a d a m e n t e , adv. In- d e s a u n a d a m e n t e , adv. Dissoné.
tem daro, in prssoeps agere. coramode, grávíter, uígró, molesté. d e s a f i n a r , a. Dissonare.
d e r r o t a , /. Humbo, cursus; Cami- d e s a c o m o d a d o , a, odj. 1'genua, d e s a f í o , m. A d certamen provo-
no, via, ítor, semli catío, duellum.
jiauper, inops, necesaaríia rebua carena;
", dissipatío, atragea, cía
profljgatío. Criado jut! no tiene fi uieu .sercir, otio-desaforadamente,"•/•*. Uaptim,
túrbate; Con atrevimiento, temeré, au-
d e r r o t a d o , a, part. Pfffdítus, pro- sus; Incómodo, incommodus, gravia, m o - dacter, príEcipitanter, feroelter.
fiigatus, stratus, co-sua. lestua, inconveníens, absonus, disso-
nua. d e s a f o r a d o , a,_adj. Enomiia, im-
d e r r o t a r , a. Destruo, perdo, absü- mánis, ingens, immensua ; El que obra
rao, con d e s a c o m o d a m i e n t o , m. incom-
iñ o ditas. sin razón y por todo atropella, temera-
d e r r o t e r o , tn. Maritímus ctiraua. ríus, audax, inconsultus, inconaidera-
d e r r u b i a r , a. Sensím detetfiro, di- d e s a c o m o d a r , a* Commodis pri-
tus, violentus, ferox, irse impotens.
ruero. vare ; Desacomodarse, commSdis destituí, d e s a f o r a r , a. Privilegia abrogá-
d e r r u b i o , m. Diruptit ministerium amittere. ro; Fricar del fuero por algún delito,
d e r r u i r , U. Dirüo, dostrtío, everto, d e s a c o m p a ñ a m i e n t o , m. Disao- exemptiono privare; Desaforarse, irri-
demolior, ciatlo. tarse, prse iracundia excandescere, ve-
d e r r u m b a d e r o , ra. v ., . d e s a c o m p a ñ a r , a. Diaaocíári, dis- hementer irasci, furere.
rimen, pero, jüngi. c l e s a f o r r a r , a. Interiori vAMrái.
d e r r u m b a m i e n t o , tn, Piflecipita- d e s a c o n s e j a d o , a, adj. Incon- mentó vestem exuere.
u*.. sultus, teraerarina, praecepa, audax. d e s a f o r t u n a d o , a, ddj* ínfbr-
d e r r u m b a r , a. Wa-eipitC; pr&ici- d e s a c o n s e j a r , a. Disauadeo, de- tunatus, infelix, miser, miserabílis.
pitem agSre, itl pircceps daré. hortor. d e s a f u e r o , m. Injuria, scelua,
des q u e . Ex qno. d e s a c o r d a d a m e n t e , ade. Inoon- iniquítas, ausum, facínua.
d e s a b a r r a n c a r , a. K x ftnfrSctis auitc, ternero, imprudeutor, audacter. d e s a g a r r a r , a» Dissolvére.
extrs I \ar de una diji- d e s a g r a c i a d o , a, adj. incültus,
d e s a c o r d a d o , a, adj. Incou-
:ultad, dilticili negotío liberare, poricü- inconcinnus, inelegans, incondítus, in-
lo ex un gruens, dissdnus , absonus, incohffi-
compositus.
desabastecer, a. Annónam sub rens.
d e s a g r a c i a r , «. Deformo, fcedo,
trahere, prohibere; cibaría impediré. d e s a c o r d a r , a. Dissonum reddé- vitío, depravo, detürpo.
d e s a b e j a r , a. Apes alvoarío de- re ; Desacordarse, obliviseí, obliviono d e s a g r a d a b l e , adj. ingTátus, in-
ducere. capi, memoriam amittere. jucündu3,in3uavia,'raolestu3. diaplicens.
d e s a b o l l a r , a. Vasórum contu- d e s a c o r d e , adj. Dissonus, discora, d e s a g r a d a b l e m e n t e , adv. In-
siones complanare, contusa vasa reti- incongrüena , inconveníens , incoh.é- jucündó, inauavlter, moleaté.
core.
rens. d e s a g r a d a r , «» _Dispücere; Al
d e s a b o n o , m. Famae detHmentüm,
noralnis dedeooratlo. d e s a c o r r a l a r , a. Pécora e sep- paladar, palato repugnare.
d e s a b o r , m. insuiaítas. tis educére, a praesepíbus arcere; Sacar d e s a g r a d e c e r , a. íngraíum, be-
d e s a b o r i d o , a, adj. iusipídus. al toro del sitio donde se resguarda, neficíi iraraemorem ease, beucficiórura
d e s a b o t o n a r , a. Vestis glóbulos taurum in m é d i u m circum educére. memoriam amittere, pro beneficlis
solvere; Abrirse las jlores,floreserum- d e s a c o s t u m b r a d a m e n t e , ado. gratias non reférre.
desabridameute, ado. Moleste, Insólito, insuetó, prseter morera. d e s a g r a d e c i d a m e n t e , ade. in-
grávate, acerbé, aigré, difficulter, ineoni- d e s a c o s t u m b r a d o , a, adj. Inso- grato.
itioiie. litus, iusuetus, desuetus, inusitatus, ra-
d e s a b r i d o , a, adj. Inslilsus; De d e s a g r a d e c i d o , a, adj. ingra,
rus, novus, insólens. tus, ingrátus animus, ingraium peetus,
mal genio, durus, asper, aeverus, diffi- d e s a c o s t u m b r a r , «. Obsolefa-
cílis, dificillíina natura ; Tiempo •/• , ingrata mens.
clo; Desacostumbrarse, a consuetudíne d e s a g r a d e c i m i e n t o , ra. Ingrá-
..dveraara, contrariuni. abstrahi, deauetieri.
grave. tus animus, beneficiorum oblivio.
d e s a c o t a r , a. Prohibitionem tol-
d e s a b r i g a d a m e n t e , udc. lere ; Apartarse de lo que se está pac- d e s a g r a d o , ra, í-astidinm,
d e s a b r i g a d o , a, adj. Malé íectus; tando, pactum rescindere. díum, nausea, coutemptus, ÍUJUCIHHÜ-
Sitio desabrigado, locus ventis pftrvítJs; d e s a c o t o , rn. Prohibitionis sub- tas; Desabrimiento, asperítas, acerb
« . detellctus, tractío, ráscissio* insuavltas, inurbanitas-
auxilio destitütus. d e s a c r e d i t a r , a. infamo, alicui d e s a g r a v i a r , a. A b injuria vin-
d e s a b r i g a r , a. Togumenta tollere, detráho.— El que desacredita, obtrectá- dicare; beneficíia injuríam compensare,
teguniéutis exuére; nudare, frigori ob- tor. Desacreditar á uno, aspergeré ali- delere.
jícere. q u e m infamia, Nep.; aliquem infamare, d e s a g r a v i o , //*. Injuríse compeo-
desabrigo,//.. Nudítas; Desampa- Cic. / ' se, dedecorari, restiraa-satío.
ro, destitutlo, derelictlo. tiünem amittere. d e s a g r e g a r , a. Segrego, sejüngo.
d e s a b r i m i e n t o , m. Insuisítas; d e s a c u e r d o , tn. Discordia, dis- d e s a g u a d e r o , m. Aquárum •
De genio, ingeníi asperítas, difficilis na- sensio, dissidíiun; Error, error, erra- saríura; Motivo extraordinario de gastar
tura , acerbitas, acrimonia; úis, t u m , imprudentía , deeeptío; Olvido, que empobrece, dispendíum; Desagu
molestia, incomraüdura, auírai segrí- oblivio; Privación del sentido, mentía de inmundicias, colluviaríum.
tÜdo. alienatí J. d e s a g u a d o r , ra. Incüe, cánalis,
d e s a b r i r , a. Gravo, exacerbo, exa- d e s a d e r e z a r , a. Inverto , per- aquárum emissarlura.
spero, incommodttra affóro, molestia turbo. d e s a g u a r , a. A q u a m eraitteie, ex-
afficio. d e s a d e u d a r , a. MTQ alieno alí- trahere; Disipar, dissipare. absumere ;
d e s a b r o c h a r , •-. Kefibuiáre, díio- q u e m liberare. Exonerarse, exonerári. — Los rios des-
ricare, vestea laxare, nodos solvere; d e s a d o r a r , a. Cultum, adoratiü- aguan, en el ruar, ilumina mari illa-
Descoger, explicare, aperire. — Desabro- n e m negare. büntur.
charse (met.), descubrir á tiro su pecho, d e s a d o r m e c e r , a. Somno exci- d e s a g ü e , rn. A q u á r u m emisaío,
alícui secreta pandere, cordia intima ape- tare; Desentorpecer et sentido ó un cánalis, eraissarlum.
rire. miembro entorpecido, torporem excutere. d e s a h i j a r , a. Ablactare; besdsUos,
desacalorarse, r. Refrigeran. d e s a d o r n a r , a. Cultu, ornátu agniculos, etc. ab uberlbua mattu.
d e s a c a t a d a m e n t e , ad-. Irreve- apollare, ornamenta detrahere. pellere; Desahijarse (habí, de las a
rente r uter. d e s a d o r n o , ¡a. Inconciunítas, in- nimia a p u m eraissione alvcarla
d e s a c a t a d o r , a, m. /. Irrevereu- elegantia. ráre.
ter, inurbané agena. d e s a d v e r t i d a m e u t e , ado. lu- d e s a h i t a r s e , r. stomaehut««
d e s a c a t a r , a. Irreverenter agere, eonsideraté, imprudénter, temeré. copia laborantem refici.
impudencias se gerere. d e s a d v e r t i d o , a, adj. Inconsi- d e s a h o g a d a m e n t e , adv. Exp,
d e s a c a t o , m. Irrcverentía. impudon- deratus, temeraríus, inconsultus, im- díte; Con desenvoltura, procacíter, au-
tla, protervia, procacltas, audacia, in- prüdens. dacter, liceuter.
civilltas. desadvertir,». K O B anímadver- d e s a h o g a d o , a, adj., desSarmlo
d e s a c e r b a r , o. Dulcoráre, aCérbi- tere, non considerare. Petülans, procax, protérvua, audu .
tatsin mitigare. d e s a f e c t o , a , adj. Aversus , ad- pudens; Sitio donde no hay sonfusion
versus, contrarius, infensus, iniraicn*.;
m. Falta de afecto, amoris, benevolentía;
dofectua.
d e s a f e r r a r , «. Anchoras leva-re.
I*. DES DES Í«F.S
de gentes, locus laxus, amplus, capax, d e s a l o j a m i e n t o , m. Ejectio, r-c- Pha?dr.; abire ex oculis, abriere se «
expeditus. pulsio. conspectu, l'laut.; evoláre o eonspéet**.
d e s a h o g a r , a. Recreare, reficore, d e s a l o j a r , a. Ejido, expello- n. < 'ir. . ,. mei lio rOCQd&TB, Liv.
«aními asgritudlnem levare, sublevare, Dejar el hospedaje, hospitium reiinqué- d e s a p a r e c i m i e n t o , m. Oeulta-
solári. consola ri; De sala ajarse, recrean, re. — Desalojar al enemigo de supuesto, tín.
reflci; Desempeñarse} aere alieno libe- hostes loco depellére. d e s a p a r e j a r , a. Jumenta clitellis
ran. — Desahogarse can una persona d e s a l q u i l a r , a. Conduetionem, lo- tuto.ir,..
(decirle las quejas que de él se tienen), cationem dimittére, d e s a p a r r o q u i a r , a. B paroc-hin
cura aliquo expostuláre; ó (en otr-' or- d e s a l u m b r a d a m e n t e , adv. Ob- segregare, sejungére; <juitnr tos parro
den de ideas) descubrirle sus penus, aní- creoaté», temeré, iraprudenter, incon- quianos a las tiendas, emptdres taberna
m i dolores c u m aliquo communicare. sulto. assuetos Bubduce*
d e s a h o g o . '//. A n í m i rémissío, re- d e s a l u m b r a d o , a, adj. Obe»ca- desapasionadamente,/trfr. In-
laxatlo, recreatío, aoláraen. genue, ex animo.
tns, inconsultus, temeraríus , imprü-
d e s a h u c i a d a i n e n t e , adv. Siné d e s a p a s i o n a d o , a, adj. Abíraet
dens.
ape. studío Líber, nuli infensus.
d e s a l u m b r a m i e n t o ,ra.Obca3ca-
d e s a h u c i a r , a. Quitar la espe- d e s a p a s i o n a r s e , r. iram, fot-
tío, mentís escoltas. diu Di, o d i u m , a m o r e m exuere, depo-
ranza. Spe dejicére, deturbare ; Perder
la esperanza de la salud ,!•• alguno, d e d e s a m a b l e , adj. Inamabl nere.
alicüjus salüte desperare, spem poneré, d e s a m a d o r , «, ra. /. Amorem d e s a p e g a r s e , r. immodíco afTgfe-
abjicere; Despedir al inquilino, con- exuena. tu liberari.
ductórera dejicére. desamar, a. Amorem exuere; d e s a p e g o , ai. Abalíenatío.
d e s a h u c i o , m. Depulsío, detur- Aborrecer, odisse, odio habere, odio pro- d e s a p e r c i b i d a m e n t e , / / ¿ . i m
batio conductoris. séqui. provídé, incauté, improvisé.
d e s a p e r c i b i d o , a, a,ij. imp,o,,
d e s a h u m a d o , adj. Evanídus. d e s a m a r r a r , a. Vincula solvere;
tos. Lmmeditatus, incaütu.s, improvl
d e s a h u m a r , a. F u m o purgare. Desasir, removeré, abducere. dus.
d e s a i n a d u r a , /. Pínguedlnis lí- desamistarse, r. Amicitíam d e s a p e r c i b i m i e n t o , m. Prsjpa-
quatlo. exuere, respuére; ab aralco dissociari. rationis deféctus.
d e s a i n a r . a. Pinguedíne exuere. d e s a m o l d a r , a. Deformare, for- d e s a p e s t a r , a. A poste liberare.
d e s a i r a d a m e n t e , adv. Incon- m a m immutare. d e s a p i a d a d a m e n t e , adv. Cru-
cinne, inelegauter, incondité, incompo- d e s a m o r , m. A m o n a defectío; deñter, unpié, iuclomentor, diré, stjavt,
Blté. Aborrecimiento, odíum, inimica volun-ssevíter.
d e s a i r a d o , a, adj. Inconcinnus, d e s a p i a d a d o , a, adj. Crudélis,
tas, malevoléntla.
incompositus , incondítus , inelegans; immisericora, impíus, saevus, dirus, in-
JJesateadido, postpositus, despee tüi ha- d e s a m o r a d a m e n t e , adv. Aspe- li amasas.
bitúa. ré. acerbiter. d e s a p i o l a r , •/. A vincülis ad-
d e s a i r a r , a. Despicío, contemno, d e s a m o r a d o , a, adj. Amoris ex- vere.
parvi fació. pers, ab amore aliénus. d e s a p l i c a c i ó n , /» Incuria, igna-
d e s a i r e , m. Inoondltj corporis d e s a m o r a r , a. Amorem exuere. via, desidia, seifnitles, otioaítaa.
motus; La acción de desairar, despec- d e s a m o r o s o , a, adj. Insuávis, co- d e s a p l i c a d a m e n t e , *tdv. Seguí-
tio, luditicatio. — Hacer an desaire á ter, ignavé, otiosé.
mitatis expers, asper, acerbus.
aliquem despectüi habere, parvi d e s a p l i c a d o , a, adj, Ignávus,
faceré, pro níhílo ducére. d e s a m o r r a r , a. Moroaitatem ali-
cüjus excitare, alicüjus animum erigéro. otioaus, segnis, iners, incuriosua.
d e s a i s l a r s e , r. Relicta eolitudíne
ad h o m í n u m frequentlam sese trans- d e s a m o t i n a r s e • r. ^ A seditíone d e s a p o d e r a d a m e n t e , adv, Im-
férre. discedére. tumüitum deserere. poteuter, ferocíter, properánter.
d e s a j u s t a r , a. Disjungerc, sejun- d e s a m p a r a d a m e n t e , ado. Dere- d e s a p o d e r a d o , «, adj, PraoepB,
gere, segregare; Desajustarse, pactum lTcté, absque ulla ullíus ope. aními ímpotens; Excesivo, nt orí ron t \-
rescindere, iiactia n o n atare. d e s a m p a r a d o , a, adj, Dcsertus; codens, nímius, immoil i
d e s a j u s t e , m. Disjunctío, pacti Abandonado, destitutus; Dé amigos, ami- d e s a p o d e r a m i e n t o , m. Empu
reacissio. CÓrum prS9BÍdl< i nudus. dentia, effrenatío, audacia, licentla, in-
d e s a l a b a r , a. Vitupero. d e s a m p a r a r , '/. Desero, relinquo, verecundia; La arrian <!•• desapoderar,
d e s a l a b e a r , a. A d amüssim di- destituo. — Desamparar su puesto, alo- posseasioriia privatío, spoliatlo.
rigere, curvaturas vitíum emendare. co recedere, Desamparar sus bienes d e s a p o d e r a r , a. A poasesaione
d e s a l a d a m e n t e , adv. Preepi (for.), bona apud judicem profitéri. Des- depellére, posseasione privare.
ré, anxié, festinanter, celeríter. amparado ",• todot, omni op« destitü- d e s a p o l i l l a r , a. 'Piucas oxeutíre;
d e s a l a r , a. Pennas e vellere; tus. Cae no nos desampare //ios, Deus iie.su/iahtla/-se {jaut.}, salir de casa cuan-
tar ia sal, salsedínem leníre; Dest usque nobis adsit. do hace viento, auram captare, aura ro^
arrojarle con ansia ti una ¡, d e s a m p a r o , m. Destitutlo, dere- frigerári.
péti cursu ac curre re, anxié alíquem lictio, desertio. d e s a p o s e n t a r , a. Hospitío depel-
complecti; ó (en otro orden tle ideas) d e s a n c o r a r , a. Ancharas sol- lére; Echar de si, dopollére, rejicére,
exoptata vehementissímé quflerere. , «T e. excutere, abjicere.
d e s a l b a r d a r , a. Clitéilis as) d e s a n d a r , a. Per e a m d e m viam d e s a p o s e s i o n a r , ". rosaessidno
exonerare, asíuo clitellas detrahérc. rediré, e a m d e m viam.repetére. — Desan- depellére, privare, nudare.
d e s a l e n t a r , o. E x a n i m o , metum dar lo andado (met.), acta rescindere, d e s a p o y a r , a. Euiciméntum evtr-
íncutio. — Desalentarse, desponderi ani- diBsolvere. tfcrc, auférre, tollere.
m o ; Liv,; o a n í m u m , Teí cadere ani- d e s a n d r a j a d o , a, adj. Pannosus, d e s a p r e c i a r , a. Despiccre, con
m o , abjicere a n i m u m , Cic; projicére pannucius, nudus, lacer, centonlbus m a - temptui habere, parvi faceré, pronihllo
a n i m u m , Virg.; se animo demittere, * ;>• j-. lo tectas. ducere.
Desalentar á uno, eripere a n í m u m alicui, d e s a n g r a r , a. Sanguinem exhau- d e s a p r e n d e r , a. Dediscere.
ó adimére a n i m u m . ríre. — Desangrarse, tr.se rn sangrt p d e s a p r e n s a r , a. Prmli aiiSfsm
d e s a l f o r j a r s e , r. Vestem discin- ¿ m e n t u m fluere. Desangrar ó uno (met.), ;ii>. dére.
gere. empobrecerte, aliquem ad extrémam ino- d e s a p r e t a r , a. Laxo, solvo, cx-
d e s a l i e n t o , m. A n í m i defectío, piam redigére. pedlo.
languor, rémissío. d e s a n i d a r , a. N i d n m deserere; d e s a p r i s i o n a r , ". Vincula aol-
d e s a l i ñ a d a m e n t e , adv. Incon- met. Arrojar dé un sitio á ios que acos- vére, a vincülis liberare.
cinne, inornáté , incompté , incondité, tumbran albergarse en el, pellére, de- d e s a p r o b a c i ó n , /. Improbatio,
incomposité, ineleganter, inurbané. pellére, expeliere, ejicere, propulsare. vituperatlo.
d e s a l i ñ a r , a. Deformare, _incon- d e s a n i m a d a m e n t e , adv. Timl d e s a p r o b a r , a. Improbo, vituporo,
cinnum reddére, fcedare, deturpáre, in- dé, animo tracto. reprehendo, rejieío.
quinare. d e s a n i m a r , a. Exanimáre, anímum d e s a p r o p i a m i e n t o , m. Abaüt;-
d e s a l i ñ o , rrt. Inconcinnítas, inele- alicüjus frangere; Desanimarse, animo natío, abdicatlo, cessío.
gantía, squalor; Descuido, negligentía, deficére, animo frangí. d e s a p r o p i a r s e , r. Boni*; renua
incuria, ignavia, inertia, desidia, pi- tiare, bonia cederé, ae abdicare.
d e s a n u d a r , a. Enodáre, nodum
gritles.
desalí%'ar, n. Nimis salivare, solvere ; Aclarar, enodáre, explicare, ex- d e s a p r o p i o , ¡a. Juris cessío, >>
n o r u m abdicatlo, abalienatlo.
d e s a l m a d a m e n t e , ado. immaní- planare, aperire.
desaprovechadainente»
ter, sss vé. inhumaníter, crtideliter, íe- d e s a n u d a d u r a , /. Enodatío.
Inutilíter, infructñoaé.
rociter; sceleráté, nefaríé. d e s a ñ u d a r , u. V. d e s a n u d a r .
d e s a p r o v e c h a d o , a, adj. tnutí-
d e s a l m a d o , a, adj. Immánis, im- d e s a p a c i b i l i d a d , j. Asperítas, lis, rem auam non curam. parum W "
mltís, sa-vus, ferus, crudelia, inhuma- acerbítas. árum rerum satagens; De aptáre hado -"
nus, dirás; scelerátus, nefaríus. d e s a p a c i b l e , adj. Asper, . acer- los, estudios, qui parum in litéria pf<H
d e s a l m a m i e n t o , ra. Immanl¡-*s, bus, molestus, gravis, düficllis, injucüu- gresaua est; Que no da fruta, infructB-
feritas, crudelitas, savitía, ínhumanitas; dus. oaus, inania.
impiétas, nequitia. d e s a p a c i b l e m e n t e , adv. Acérbé, d e s a p r o v e c h a m i e n t o , " •"*
d e s a l m a r s e , r. Anxié desideráre, asperé, displicenter. curia.
inhiare, perdlte concupiscere.
d e s a p a d r i n a r , a. improbo, con-
tradíco,
desíí p a r e a r , a. Disjüngo, segrego,
separo, dissocio,
d e s a p a r e c e r , a. E medio disce-
déie; Suet. ; e conapectu ae auférre,
DES DES 77
dcsa pro* e c h a r « ./. Dlsp desastradamente, adv. Mis-eré, d e s a u t o r i d a d , /. Auctoritatis de-
dado, p'T intclicii. r . i ii faüi té; I -, in- fectos.
• b tras, iu d e s a u t o r i z a r , a. A dignitáte eji-
; • des as trado, a, a. .. MÍ .•,-. ínfor-
d e s a p u n t a l a r , a. Pulcra tollere, eeruranñ- desa\ahado, a, adj. Locua va-
aua; Desaseado, rata, pannosus, pannu- pOI ¡bttB
ciua, lacer, malé vestitua, centonlbua d e s a v a h a r , a. Evaporare, exba-
desapuntar, a, Dia io; Psrd
icctua, aqualídua. lare ; D an i m u m
copo • ráre.
d e s a s t r e , m. Calamitas, infortu- relaxare, remittére, recreári, r*
desarbolar. malos de-
ti m III. i ii te licita 9, orírai B t« ir- d e s a \ c c i n d a d o , adj, Dcrelic-
"iiiuin. exitium, cladea. -ertus, incültus locus.
desarbolo, m. MalGrum uavis
i i«i. d e s a t a c a r , a. Diloríeáre, rem ad- d e s a v e c i n d a r s e , r. Domicilium
d e s a r e n a r , a. Arenara extrahere, atríctiiiii enodáre; /../ escopeta, tomen- derelinquére, migrare, alibi domi*
tti n i ignSa catapulta extrahere. conatii m locare.
desareno,//i. Árente romotío, pur- d e s a t a d a m e n t e , adv. Liberé, li- desavenencia,/. Dissensio, jm-
gan- i. center, inordiuáté. gium , siraultas , discordes anirai.
d e s a r m a d u r a , f. y d e s a t a d o r , a, m.f. Solvens, ex- d e s a v e n i d o , '/, adj. Discors. dis-
pllcans, sentieiia, disconvenlens. discrepans.
desarmamiento, m. Armorum d e s a t a d u r a , / . Solutlo, explicatío, d e s a v e n i r s e , r. Disconvenire, dis-
•liatlo. e m d itni. aentíre, dissidére, discordaré.
d e s a r m a r , a. Dearmo, exarmo, d e s a t a n c a r , a. Expediré, expur-
— Desarmar á uno, d e s a v e n t a j a d a m e n t e , adv. In-
gare, eluere. utillter, siné lucro, inl'ructuoaé.
• • ,u mis allqnem. Desarmar la d e s a t a r , a. Solvo, enodo, reaolvo, d e s a v e n t a j a d o , a, adj. Inferior.
iratum placare, iracun- revinclo, laxo; Desleír, liquáre, diluére; d e s a v i a r s e , /~. A via divertére,
«licü i ii B sedare. Explicar, explicare, explanare, enodáre; deflectere, aberrare; No dar m fío, ne-
d e s a r r a i g a r , a, Eradíco, exatirpo. Desatarse (mei. i. excedí rse, ternero, li- cessarla denegare; (¿uetfar.s'- sin el aoío
Di tarrai i, radieltus vitía * . i... r, ínconsuítlüs li«*iui. ó (perder ei
ó previ neceaaariis trau-
uxtralo-i*. toll<Sre fundí tua vitía. temor), timorem excutere, erigí.— Des- dári, spoliari, carére.
d e s a r r a i g o , m. E radie a tí o, ex- atarsé en ,/• • >. pro-
• • LO.
d e s a v i o , m. Aberratío; Falta de
bris aliquem lacessere. Desatar una tii- acia, inopia necessarioruin.
d e s a r r e b o z a r , a. Faciera coo- uculiad, n o d u m solvere. Nudo (intriga
p e r t a m detergeré; Descubrir una cosa d e s a v i s a d o , ti, adj. iuaeius.
t.cnittt, patefacére, n ib ,i/¡ drama) que soto puede ser rus, imperitus, inconsultus, imprüdens,
d e s a r r e b u j a r , a. Explico, pro- por un ser superior, nodus dignus d e s a v i s a r , a. Monítura revocare.
tendo, «expando, extendo; met. Explicar vindice. d e s a y u d a r , a. Impedío, obsto.
lo oscuro, explico, aperío, expono, ex- d e s a t a s c a r , a. Expediré. d e s a y u n a r s e , r. Jentáre, jenta-
plano, patefacio. d e s a t a v i a r , a. Uinatu apoliáre,
cülum capere; met. Tener la primera
• i i. ' menta dotrahére.
d e s a r r e g l a d a m e n t e , adv. In- noticia de /ia,¡ cosa que se ignoraba,
desatavío, tn. Inconcinnltas,
nrd in até, preposteré, túrbate, confüsé. squalor. tune primum cognoscere, audire, pri-
d e s a r r e g l a d o , a, adj. Immode- m u m nuncíum accipére.
d e s a t e , m. Ventris profluvium.
rátus, incontinena, intemperana. d e s a y u n o , m. Jentacülum.
d e s a t e n c i ó n , /. Distractlo, m e n -
d e s a z o g a r , a. Argentum vívumde-
desarreglar,//. Turbo, i)ertürbo, tís aberratío ; Descortesía , iuurbanitaa, •

, oufündo, commoveo, mÍBcéo; Desar- rustioitas, d e s a z ó n , /. Saporis doféctus, in-


reglarse, modum non servare, modum d e s a t e n d e r , a. A n í m u m avertére; sulsítas, acerbitaa, asperítas ; Disgusto,
No hacer caso, negligére, conteranere,
excederé, inordiuáté agere, normam despectui habere. I'a3tidlum, ta*dium, i n c o m m o d u m , mce-
t, ansgrSdi. d e s a t e n t a d a m e n t e , ade. Incon- ror, molestia; Mala disposición del cuer-
d e s a r r e g l o , m. Ordlnis pertur- sideraté, audacter, temeré, imprudi i po, angor, a-gritüdo , malé affecta vale-
d e s a t e n t a d o , a, adj. Imprüdena, tüdn ; Mal tempero en et campo, agrorum
batlo, confuslo.
intemperies.
d e s a r r i m a r , a. Removéo, amoveo ; inconsideratus; Desordenado, immodi- d e s a z o n a d o , a, adj. (habí, del
'Disuadir, disauadére, dehortári, deter- cus, immoderátus.
campo). Malé paratua ager; Indispuesto,
rere, avertére, avocare. d e s a t e n t a m e n t e , ade. Inurbané,
malé affectus, a?gró ferens.
incivilíter. parum coraiter.
d e s a r r i m o , m. Fulciménti de- d e s a t e n t a r , a. M e n t e m turbare,
d e s a z o n a r , a. Inaipldum, insül-
féctus. sum reddére; Disgustar, exacerbare,
perturbare.
desarrollar, a. Explico, dis- irritare, exasperare;_ Desazonarse (irri-
d e s a t e n t o , a, adj. Minímé aten-
tendo ; Desarrollarse, distendí, explicári, tarse), exacerbári, irasci; (sentirse, indis-
tus, alió distractus animus; Descortes,
puesto), segrescére, malé affectum esse,
íncrebreBcéro, augori, augmentum ca- iuurbanus , iucivilis , rustícus , parum
non satis c o m m o d a valetudlne uti.
liere. comis.
d e s b a b a r , n. Sallva3 fluorem ex-
desarrollo, m. Explicatío, incre- d e s a t e s o r a r , a. Thesaürum pro-
peliere.
nicntura. mére, reconditam pecuniam expenderé.
d e s b a g a r , a. Lini semen follicülo
il e s a r r o p a r , a. Operimentum d e s a t i e n t o , m. Mentís abalíenatío,
excutere.
rejicére, tegumento nudare. aními perturbatio.
desatinadamente, / . Incon- desbalijamiento, m. Bulgae spo-
d e s a r r u g a r , a. Erugáre; Desar-
liatio.
rugar la frente, dejar el ceno, remitiere siderató , imprudénter , temeré, incon-
d e s b a l i j a r , a. Bulgse recóndita
truntem, Plin. j.; frontem explicare, sülté; Desmedidamente, imraodícó, im-
detrahére, hippopéram apoliáre.
Hor.; poneré supercilium, Mart. moderáté, extra m o d u m .
d e s h a n c a r , «. Sedilía depellére,
d e s a s a d o , a, adj. Ansia carena. d e s a t i n a d o , t/^ adj. Immoderátus,
amoveré ; Ganar todo el fondo al ban-
d e s a s e a d a m e n t e , ado. iucüité, inconsultus, temeraríus, imprüdens; Sin quero, omnera ludi aortem iucrári; Ha-
inornaté, inconcinne, incondité, incom- juicio, insánus, vecors, demens.
cer perder á uno la amistad con v'ro,
poaíté, ineleganter. d e s a t i n a r , a. Perturbare, ad insa-
ab alicüjus amicitia aliquem depellére.
d e s a s e a r , a. Deturpáre, fsedáre, nlam aliquem redigére; n. Decir ó hacer
d e s b a n d a r s e , r. Milites a signis
ornatu spoliare, ornamenta detrabere. desatinos insanire, ineptire, desipére.
abire, discedére. — Desbandándose ó des-
d e s a s e g u r a r , a. Malé secürum d e s a t i n o , m. Aberratío, titubatlo ;
bandados (hablando de los .soldados en
»eddére, tutamíne privare, pericüliB Locura, iiiaanía, amentia, deraentía, error,
campaña), effüso cursu, palántes ó pa-
objicere. ineptlaj, deliraménta.
láti, Liv.; effüsó, effüso agmine, id.;
d e s a s e o , m. Iuelegantia, equalor, d e s a t o l o n d r a r , a. Expergefacére,
libero cursu, Juv.
sordes, sitúa. a mentía alienatione excitare; Desato-
londrarse, expergenéri, animo revocári. d e s b a r a t a d a m e n t e , ado. Per-
d e s a s i m i e n t o , ra, Abalíenatío,
d e s a t o l l a r , a. E paludoso loco túrbate, confusé, prasposteró.
aolutio ; Desinterés, rerum h u m a u á r u m
extrahere. d e s b a r a t a d o , a, adj. Perditus,
djspéetus, contemptus.
d e s a t r a c a r , a. N a v e m a nave, proiligatuB, moribus corruptus, dissipá-
d e s a s i r , a. Solvere, dissolvére;
ttiB, inconsideratus.
Desasirse, abalienári, rerum curara ab- vel scopülo sejungére.
<-, humanas rea contemnere, des- d e s a t r a e r , a, Ketráho, avérto, d e s b a r a t a d o r , a, m. f. Detür-
pM-atüi habere. avoco. bans, deturbátor.
d e s a s n a r , a . Inatituere, ruatieitatem d e s a t r a h i l l a r , a. Lora, vincula d e s b a r a t a m i e n t o , tn. Perturba-
alicüjus excutere, aliquem edocere, in- solvere, canea a vincuns liberare. tío, confuaio.
firmare. desatrampar, a. Expurgare, d e s b a r a t a r , a. Dissipo, dixüo,
d e s a s o s e g a d a m e n t e , adv. In- eluere, mundare. everto; Dupeaír el curso de tas cosas,
(^«ieté, turbulénter, anxié, sollicitó. d e s a t r a n c a r , a. Bepagülum amo- rerum curaum íntercipere; n. Dispar./tur,
d e s a s o s e g a d o , a, adj. Inquie- veré. — Desatrancar los conductos, in- inaauire, iueptire, desipére; Destatra-
t a , irrequiétus, turbatus, perturbátua, iui;i expurgare. tarse, furére. — Desbaratar un ejército,
commdtus», soilicitus, auxius, mura* im- d e s a t u f a r s e , r. Pestílentía va- exercítum profligare, disaipáre, fundere,
patíens, dubíus anlim.
poris aiüatu Uberári ; Depu/ter ei enfado, delere. Desbaratar la haeienda. patri
placári, aeUari, mitiga ri, i r a c u n d i a m m o n í u m absumere. Desbaratar l,s pía
d e s a s o * » e g a r , a. Turbo, perturbo, poneré.
cuinmovéo , excito , aollicltura reddo ; 7tes ó designios de alguno, alicüjus con-
d e s a t u r d i r , o. Stuporem depellére;
. tugares, commovéri, perturbári, in J/esatnrdirse, revocan, expergefiéri. s u m prsvertere.
Bullicitudínera addüci.
d e s a s o s i e g o , m. Turbutlo, an-
-wetaa, solücitüdo.
78 DES DES DES
d e s b a r a t e , m. Diruptlo ; De vientre, d e s c a b a l g a r , n. E q u o deeilíre, d e s c a n s a r , n. Requiesefcre. ab op&-
alvi solutlo, profluvium, descenderé; Desmontar .1 •aHon¡ déla re cessáre, otiári, labore supersedí-re;
d e s b a r b a d o , a, adj. Ephebus, im- cureña, bellica tormenta exarmare; Des- Desahogarse comunicando sus penas, a-
pubes, impúber. truir ta cur n l m u m laxare, remitiere. —Des 'ansas' $n
d e s b a r b a r , a. Tondere, barbam tormenta bellica inutilía reddére. el sepulcro, jacére, situm esse. _!••
radere; Quitar hilachas,filamentare- d e s c a b e l l a d a m e n t e , adv. Inor- sar -.nf,re fas armas, armia innTti.
scinden. diuáté, pertúrbate. d e s c a n s o , m* Quies, requli
desbarbillar, a. Vitium radículas d e s c a b e l l a d o , a. adj. Inordina- tíum.
resecare. tus, raTdoni absÓnus, absurdus.' d e s c a n t a r , a. Lapidibus purgare,
d e s b a r d a r , a. Parietem sepimento descabellamiento. V, d e s - lapides a it forre.
nudare. propósito. d e s c a n t e a r , a. Latera, ángulos
d e s b a r r a r , n. Yeetetn ferream d e s c a b e l l a r , a. Orines spargere. complanare.
quám longissímé projicére; Deslizarse, . d e s c a b e z a d a m e n t e , adv. Pre- d e s c a n t e r a r , a. Extrema n
labi, prolabi, delabi; Discurrir juera deposteré, inordiuáté. cñjus amputare.
razón, insaníre, ineptíre, desipére, a pro-, d e s c a b e z a d o , o. adi. Inordina- d e s c a n t i l l a r , a. Labra enn fri n
p03ito aberrare. tus, absurdus, rationi absonus. gere"; Desfalcar, s u m m a m dimiunére.
d e s b a r r e t a r , a. Vectea ferrSas d e s c a b e z a m i e n t o , m* Capitis d e s c a n t i l l ó n , m. Forma, regule
adimere. amputatio. descantonar. V. descanti-
d e s b a r r i g a d o , a, adj. Ventre d e s c a b e z a r ? a. Obtruncáre, ca- llar.
gracílis. put amputare, securi percutere. — Des- d e s c a ñ o n a r , a. Plumas evellére.
d e s b a r r i g a r l a * Yentrem^lacera- . ob dormís cere. Desca- — Descañonar á una persona (met, fam.)
re, laniáre, discerpere, disrumpere. bezar los árboles arbórea decacuminare. aliquem pecunia emungore. spoliare.
d e s b a r r o , tn. Lapsus, error,^erra- Descabezar.' .-». spícárnm gra- d e s c a p e r u z a r , a. Caput nudare.
tum, "aberratío, absürdum, absurdítas. na in messibus delabi. descapillar, a. Cucüllum tol
d e s b a s t a d n r a , /. Dedolatío, le- ^ d e s c a b r i t a r , a. Ha-dos ^ablac- descapirotar, a. Piíeum de
vi gatl o, tare, ab uberíbus matrum depellére. d e s c a r a d a m e n t e , adv. Impu-
d e s b a s t a r , a. Dedoio, levígo; Dis-. d e s c a b u l l i r s e , r. Kffugero, eva- denter, procacíter, licenter, audácter,
miituir, deminuere, atterére; Instruir á dere, au fuge re, elabi; Jluir una a protérvé.
una persona rústica, rustícura ingeniumtad (met.), difiicultatem fugére, eludére. d e s c a r a d o , a, adj. Impfid
expolire, excolere, d e s c a d e r a r , a. Deluraháre. procax , inverecundus , protervua , ei-
desbaste, IB. Dedolatío. d e s c a d i l l a d o r , m. L a n a m lappía frons, audax, temeraríus, per frícta; fron
d e s b a s t e c i d o , a, adj. Annona expurgans. tía homo.
destitutus, commeatibua carena. d e s c a p i l l a r , a. Lañara lappis d e s c a r a r s e , r. Impudente», ií
d e s b a z a d e r o , m. Locua humidi- mundare. center , audácter, inveivcundé loqui,
tate lubricua. d e s c a e c e r , n. Deficío , langueo, agére.
d e s b e b e r , n. Mejo, mingo. languosco, marcesco, torpeo, viribus d e s c a r c a ñ a l a r , a. PoBteriorem
d e s b e c e r r a r , a. Vítulos ablac- deficlor. partem deterSre.
tare, a matrum uberíbus depellére. d e s c a e c i m i e n t o , m, Languor, d e s c a r g a , ./. Exoneratío; Ds ar-
d e s b o c a d a m e n t e , adv. Eft'renáté, debilitas, torpor. fuego, catapultarum exploslo.
impudenter, licenter, juvcrccündé, pro- d e s c a l a b a z a r s e , r. Capíte defa- d e s c a r g a d e r o , / / / . OnSri depo-
cacltcr. tigari (/am.). nendo heus.
d e s b o c a d o , a, adj. Ore nimis a- d e s c a l a b r a d u r a , /. Vulnus ca- d e s c a r g a r , a. Exonero. — Des
perto et ampliori; Desvergonzado, male- píti inflictum. n ¡as bestias, onera jumentia de-
dicus, impüdens, procax, petÜlans, \>ro- d e s c a l a b r a r ? a* Caput levíter •urgar un nacía, exinaniVc
tervua, conviciator. vulnerare, contunden ¡ <rte de 11., \, n i. C i c ; levare onece navem, I
d e s b o c a m i e n t o , m. Impudeutla, alguna cosa, alíquid iraminuere, partem Descargar el nublado, nimbum el
procacltas , licentía, protervia, invere- de toto detrahere; Can | . m o - irabre dissolvi, ó (met. en otro ardí
cundia, petulantia. lestia afficere, nocére, d a m n u i n afierre; ideas) iras in aliquem evomere. i
d e s b o c a r , a. Vasis labrum rum- Publicar en la r su conciencia , pietaÜB officía
pere; Desbocarse (el caballo), frena ex- (fam.), nuptías populo indicare. — Sa- adimplere. Des at • a de algu-
cutere, frena non pati; («apa lir descalabrado (met.), jactüram faceré. no, m a n d a t a officía mortuo persolvÜre.
hablar), effrenaté, impudenter, licenter, . máxi- Descargarse de ana acusarían, pbjectum
procacíter loqui. m o mihi tfiedío sunt ejus ineptíae, crimen repeliere. Descargarse de un etn-
d e s b o q u i l l a r , **• Lahrura abrurn- d e s c a l a b r o , m. Damnum, jactü- plep, officíum, munus j>ojiurc, ¡JeJ
desbordar, n, Exündo. ra, clades, stragea, calamítaa. taro.
borda, , extraripagdiffluore, d e s c a l a n d r a j a r , d. Disrum- d e s c a r g o , m. Exoneratío; Kn lux
;
diffundi , Lie. pere, discerpere, in frusta BOI as, expensa ratio; Excusa di •
d e s b o r r a r , a. Toméntum panni d e s c a l c e z , / . P e d u m nudltas * Re- go, crimínis romotío ; S
tondere. ligión de deséateos, excaleeatoriiiu iusticia, culpa- liberatto, pip
d e s b e z a r , a. Csslatüram expolire. nachorura ínstitutum. nuil offieiorum prseatatío. — Queria <ia*'
r r
d e s b r a g a d o , adj. Squalídus, pan- d e s c a l o s t r a d o , a, adj. Puer qui sus di '"-
nosus, malé vestítus, centoníbus malé lacte primo nutnri jara desíit. gátUm, ¡'aci dar sus -
tectua. d e s c a l z a d e r o , m. Columbaríi fe- sui, ut se consüli purgaret.
d e s b r a g u e t a d o , adj. Malé brao- nestella. d e s c a r i ñ a r s e * f* Iícnevolcntiam
oyntt;ye : ;i vt r»f¿ii.
CatUB. d e s c a l z a r , a. Excalccáre, discal- d e s e a m a d o r , m. Dnau^dipl^u'
desbravar y ceare ; Desnudo.
uudándia.
d e s b r a v e c e r , n.Vehementlam se- lo, i m p e d i m e n t u m tollere, óbice ni a m o -
d e s c a r n a d u r a , f. Can
dare, impetmn continere. veré. — Descalzarse d fam.),
tío.
d e s b r a z a r s e , r. Braceóla violen- riau comiere. No -merece descalzarle, d e s c a r n a r , a. Or
ter protendére, nimia distenderé. mínimo c u m eo coraparándus.
d e s c a r o , m. Jmpí
d e s b r e v a r s e , r. Vigórem amit- d e s c a l z o , a, adj. Excalceatus.— No
icenl ta, audacia, g ¡p-ve
.tcescere. estar descalzo, non ogenum eaae.
recundla.
d e s b r i z n a r , a. In frustula, in fi- d e s c a m i s a d a m e n t e , adv. Ab-
d e s c a r r i a r , a. A vis
bras dividere. surdé, íuconaulté, non recté.
avertei • , Di cari
d e s b r o z a r , a. Expurgo, repürgo, d e s c a m i n a d o , a. adj. Devíus. —
a via recedere; o (met.) a ji
m u n d o , — Desbrozar un campo, Agrura Ir descaminado a viá aberrare, (ó
fie ote* *-.
mitigare ferro. Monte desbrozado, doml- ratióne digrédi, non satis consultó a- d e s c a r r i l l a r , a. Maxíiiaa pon-
tu-s mons. gere.
vellere.
d e s b r o z o , m. Expurgationis frag- d e s c a m i n a r , a. A via di verteré;
d e s c a r r í o , m. Aberratío.
menta, frustula; La acción de desbrozar, Apartar á uno de sa buen propósito, ab des-carlar, a* Eejiclo; P
purgatío, expurgatío. officío alíquem avertére.
. inútiles pagSÜas rej -
d e s b r u a r , a. Panni crassitucTInem d e s c a m i n o , m. Iter devíum; El
irse, recusare, ron u
detergeré. acto de apartarse de lo justo , ab justo
d e s c a r t e , m, Inutilíum
d e s b u c h a r . V. d e s e m b u c h a r . et honesto aberratío.
r u m rejectlo; La acción >'e •
cetr. Aliciar el buche á la i d e s c a m i s a d o , a, adf, Pauperrí-
recusatío; Excusa, exci
. rapacíum passerum ventricülum raus, suinmá egestáte laborans , rerum
d e s c a s a m i e n t o , •• Dii
exonerare. omníum egenus.
descasar, a
d e s b u l l a , /. Ostreárum reliquia?:. d e s c a m p a d o , a, adj. Patens, a-
. i ii Mi.- dec]
d e s b u l l a r , a. Ostreárum carnem pertus, pervlus. — En "lo, sub
d e s c a s c a r . a.
extrahere. dio. Sta dividí ; J/a'./ai III
d e s c a b a l , adj. Diminütus. d e s c a n s a d a m e n t e , adv. Quieté, miento, inepté loq
d e s c a b a l a r , a. Imminüo, dimi- plací dé, tranquílié. ease, lnan-Ia verba eirotlre. ,l ra
ab
nüo.
dequo.
e sjcartem
a b a laliquam
g a d u r a.-.
,- /. Deacénsus requí
natua
cídua,
d e sescena-
locua.
ctranquilina
a n ss aa dd oe ,r oa,
otíosus
, adj.
m* Quietos,
Quíctí
, quiideati-
pla- m idn e
•fmnttére,
a sdetráho
cas rei
c atégun
r
\a Ü r , a. Deoo *' *
I>I,S DES 70
d e s e a s p a r , a. Forrigíne caput d e s c o l o r a r , a. Decoloro, d e s c o n f i a d o , a, adj, Di.'
d e s c o l o r i d o , a, adj. Decolor, pal- dlfti-u-<.
descasque, rn. Decortatio, coftíeia len B, pal LlduS, d e s c o n f i a n z a , /. Diffid
lio. d e s c o l l a d a m e n t e , adv. Liberé, d e s c o n f i a r , n. Diffldi
d e s c a s t a d o , a, adj. Taríim pina • • nniini deinittere, a M m i s < a-
d e s c o l l a r , TI. Eminére-, Descollar%e, dére. — Dé ' -'• ni-
descaudalado, a, adj, Oplbi . , prestare, excellere, m i u m ne orede colorí. ¡
na egens. anteeellere, pncíre. malos, caveto ab iiuprobía.
descebar, s i escam igni d e s c o m b r a r , a. Buderibus pur- •/•• apodera id,id, «pera

gare ; Desembarazar un sitio, l"<'um pa- aliquam capiendi oppídi I .:
d e s c e n d e n c i a , / . Genus, si d e s c o n f o r m a r , a. Dissentío, dis-
d e s c e n d e r , n, Deseend deeomedidamente. ad,v- Inur- sidéo; Desconformarse, non congrnore.
fluo, labor, oriorj origineni traho. — b.ih *'. licVnu-r. audácter, liberé; Con ex- d e s c o n f o r m e , adj. Díssentiena,
i . supra modum, diasidens, diacora.
ducere, n •«- ¡ ab alíquo origíneiu ha- d e s c o m e d i d o , a, adj, Immoderá- d e s c o n f o r m i d a d , /. Disparítas,
bere, .Tuat. ñores, disaimilitüdo; Desunión , dissensio, di-
tus, inurbauua, iramodéatus, incivilis ;
tu .. rom tcnuitütcm descenderé. scordia, diasidium.
IVOTCÍi .."llCUS.
d e s i ' e n d i e n t e , part. act. Deseen- d e s c o n o c e r , a. ignorare, imme-
d e s c o m e d i m i e n t o , rn. Inuí
posteri, natu rai- m o f e m esse, rei e
lexatlo, irre
nopdtcs, oriündi. gnoscere, non agnoscere. — Desconocer los
audacia.
d e s c e n d i m i e n t o , m. >ORCI ll ' • • . óptis
descomedirse, tmm
• o (¡orpori ingratum esse. Nadií ' su
aliquo agere, se gerere; audácter dicere,
i i de cruce descensus. perfidia, hominis perfidlam nullus non
loqui.
descensión, f. Di ••<>> ío descen- videt.
d e s c o m e r , n. Ventrera exoni
ms ¡C i a inferior, d e s c o n o c i d a m e n t e , adv, Egno-
i ilsío. d e s c o m o d i d a d . /. Incoromodum,
ranter; Con ingratitud, íngraté, ingrato
d e s c e ñ i r , a. Diacingere, zonam •moleatia . in , damnum.
animo.
descepar, a. Eradíco, exs> i i d e s c ó m o d o , a, adj. JncommSdus,
d e s c o n o c i d o , a , adj. Ignotos,
evello, convello, avello. in- ilestus.
incognitus, obaeurus; Ingrato, ingratos,
d e s c e r a r , a. Alvcaría cera exo- d e s c o m p a d r a r , ez,_Amicitíam dis-
solvére ; m u t ü b abalienari , disaociari, beneficio rum immemor.
nerare. d e s c o n o c i m i e n t o , m. penaficío-
d e s c e r c a d o , a, adj. IndefSusus, discordare, dissentire.
d e s c o m p a s a d a m e n t e , ado. V. r u m obUyiO.
taló tutus locua. d e s c o n s i d e r a d a m e n t e , adv
d e s c e r c a r , n. Dísseplre, se] descomedidamente.
Ineonsideraté, imprudenter, temeré, in
disturbare, mué nía evertere, diruere. d e s c o m p a s a d o , a, adj. Imm»-
consulté.
d e s c e r r a j a d o , a, adj, Corruptus, nis, ingens, procerus,.immensus.
d e s c o n s i d e r a d o , a, adj. Incon
• tía. peí-din.-' moríbqa h o m o , d e s c o m p a s a r s e . V. d e s c o m e -
d e s e e r r a j a d u r a , /. lioaeratío, síderatus, temeraríus, inconsultus, im-
dirse. prüdena.
peTÍr actío. d e s c o m p o n e r , a. Composita tur-
d e s c e r r a j a r , a. íteseráre, [obse- d e s c o n s o l a c i ó n , /. Afflictío, tri-
vertere, dissolvere; Enemistar, atitia, dolor,raíeror,aními £egritudo.
rata refríngelo; Él arma ds fuego, dis- i >ii;erentes amicitlaa dissolvére. — Des-
plodere. componerse (propasarse con alguno), c u m
desconsoladamente, adv. tfce-
d e s c i f r a d o r , m. Not a m m expli- alíquo audaciüs se gerere; (indisponerse) ste.
cat «r. segrescere, malé affectum esse, n o n sa- d e s c o n s o l a d o , <?, adj, Affiictus,
d e s c i f r a r , a. Expediré, notara ex- tis e o m m o d a valetudino uti, mtestus , tristia, animo eeger; (habí, del
plicare; Interpretar la oscuro , inter- d e s c o m p o s i c i ó n , /. Disturbatío. estómago) inflrmus , debílis , languore
pretan. d e s c o m p o s t u r a , /., descomposi- laborans.
d e s c i n c h a r , a. Cingülam jumento ción, Disturbatío; Desaseo, incuria, ne- d e s c o n s o l a r , a. Affligere, aolatlo
solvere. gligentía , desidia, segnitíes, squalor; privare. V. afligirse.
d e s c l a v a d o r , m. Clavis revellen- Descaro, impudentía, procacitas, invere- d e s c o n s u e l o , ///. Afflictío, tristí
dis ferrum. cundia, audacia, licentia. tia, angustia, mcestítía, mceror; Del es-
d e s c l a v a r , a. Clavos revellere. tómago, stomachi debilitas, languor.
descompuestamente,jhdv. In-
d e s c o a g u l a r , a. Liquo, dilüo, li- d e s c o n t a g i a r , «. Contagioue pur
composító, in_compté, incondité, inele-
quefaclo. gare, liberar,-.
ganter, mornáté; Sin moderación, au-
d e s c o b a j a r , a. Uvas ab scapo dis- d e s c o n t a r , a. D é s u m m á deducere,
dácter, licenter, inverecundo, impuden-
cerpere. subducere; Rebajar del mérito, detra-
ter, procacíter.
d e s c o b i j a r , a. Vestem alicui de- hére, minuere.
d e s c o m p u e s t o , a, adj., desaliña-
trahere. d e s c o n t e n t a d i z o , a, adj. Móro-
do. Incompositus, incondítus, incomp-
d e s c o c a d a m e n t e , adv. Impu- sus, difficilis, fastidiosus.
tus; Atrevido, procax, audax, inurba-
denter, petulauter, procacíter, audácter, d e s c o n t e n t a m i e n t o , m. Eastí
licenter, inverecundo. nus. immodéstus. díum, tíedíum; Desavenencia, dissidlum,
d e s c o c a d o , a, adj. Impüdens, pe- d e s c o m u l g a d o , a. adj. Excora- dissensio, inimicitía, aversatío.
tülans. procax, audax, inverccündus, municátus, sacris interdictos. d e s c o n t e n t a r , a. Displícéo, fa-
effrons, protervus. descomulgar. V. e s c o m u l - stidio.
d e s c o c a r , a. ArboreB inaectis pur- gar. d e s c o n t e n t o , a, adj. Suboffensua;
gare; Descocarse, liheríüs agére, impu- d e s c o m u n a l , adj. Immánis, in- rn. Tasdium, fastidium.
deutlüa loqui, licentiüa se gerere. d e s c o n t i n u a r , a. Disjüngo , se-
gens.
d e s c o c o , rn. Licentia. impudentía, grego, sejüngo.
procacitas, audacia, petulantia, invere- d e s c o m u n a l m e n t e , adv* Imma- d e s c o n t i n u o , «, adj. Disjünctus,
cundia. níter, inimodícé, sejünctus.
d e s c o d a r , a. Pannos dissuere. d e s c o m u n i ó n . V. e x c o m u - desconvenible, adj. incon-
d e s c o g e r , a. Explico , extendo, nión. grüens, incongrüua, inconveníens.
pretendo, exsolvo. d e s c o n c e r t a d a m e n t e , adv. in- d e s c o n v e n i e n c i a , /. incommo-
d e s c o g o l l a r , a. Germinaadimére, ordiuáté. túrbate, confusé, nullo re- d u m , d a m n u m , noxa.
demére; cymata, cumas detrahére. rum aut verborum deléctu.
d C S C O g o t a d o , a, adj. Detocto ca- d e s c o n c e r t a d o , a, adj.. de ntata
desconveniente, adj. Incoh»-
píte incedens. rena , discon veníens; No conven i fui,-,
contacta. Neguam, scelestus, improbus,
d e s c o g o t a r , a. Cornüa cervís am- dissídens, disaentíens, discordans.
corrüptis moríbus h o m o ; Part. pas. del
putare. d e s c o n v e n i r , n. DÍ3SRntío, dis-
verbo d e s c o n c e r t a r , V. esta pat.
d e s c o l a r , a. C a u d a m amputare; sidéo; No convenir entre sí dos objetos.
d e s c o n c e r t a d o r , m. Perturbá-
La )•: ', oram, limbura rese- n o n coheevére, inter se n o n conveníre.
tor, dissolvena, distúrbans. d e s c o n v i d a r , a. Pacta rescindere,
care. d e s c o n c e r t a d o r a , /. Dissolütio,
d e s c o l g a r , a, Rem appensam de- promissis n o n stare.
perturbatio,
quitar tas colgadu- d e s c o r a z o n a d a m e n t e . adv. De-
d e s e o a c e r t a r , a. Composíta dís-
aulíca tollere; Descolgarse, per fu- jungSre, dissolvére, evertere; Desconcer- míssó, demísso animo, abjecte.
ñera delabi. — Habiéndose descolgado d e s c o r a z o n a r , a. Cor detrahére •,
tarse, desavenirse, dissidére, dissentire,
por ¡,- , rer lenes tram deraís- Desanimar, exanimare, timorern incutére.
discordare; Salirse algún hueso de ,N¡¿
8U8. Los lobas se descolgaron de las mon- d e s c q r c l i a d o r , ra. Suheréi cor-
r, <.ssaluxári; Faltar ai miramiento
. do montíbus lupi descendérunt. tícia effráctor.
lo, audácter, licenter, impudenter,
' (loe. fam.), liberiüs c u m aliquo se gerere, loqui. d e s c o r c h a r , a. Súber decorti-
absürdum alíquid effutire. care; Romper < l corcho de la cal
d e s c o n c i e r t o , m. R e r u m pertur-
d e s c o l m a r , a. Mensures c u m ü l u m alvearia effringére; Romper una c i ia
batio; Falta de /nodo, intemperantia,
ll'UllTO. partí robarla, capsam perfringere.
immodestia, audacia; Falta de gobierno,
d e s c o l m i l l a r . a. Caninos dentes d e s c o r d a r , a. Instruménti musíci
rei familiaris incuria, negligentía, desi-
confringere. chordas adimere.
dia, segnitíes; Flujo de, vientre, ventris
d e s c o r d e r a r , a. A g n o s ablactare,
profluvium.
ab uberíbus matrum depellére.
d e s c o n c o r d i a , /. Discordia, dis-
d e s c o r n a r , a. Cornüa avelJVe. —
BÍdiura, dissenaio, aversatlo.
Dejarlos descornar, ipsi se ictlbus au/
d e s c o n f i a d a m e n t e , adv. Diffi-
denter.
80 DÜS DES DES
verbis impetant; inter se digladientur pedazos una cosa comestible, in frustra miser, infelix, iniaerándua, asrunuiOBua,
ipsi. secare. afflictío.
d e s c u b i e r t a , /. Artocréas ; mil. d e s d o b l a r , a. Explico, proténdo.
d e s c o r r e a r , a. Cervorum cornüa
Reconocimiento, speculatío, exploratío.— d e s d o n a r , a. Datura repeleré.
pellem exuere ; pelle cornüa nudari.
A la descubierta, palám, aperto, mani- d e s d o r a r , a. Inauráta obliterare. —
d e s c o r r e r , n. Fluo , labor, dila- festé. Desdorar á uno (met.). mancillar su fa.
bor; Desandar corriendo lo andado, re-
d e s c u b i e r t a m e n t e , adv. Palám, tua, alicüjus n o m e n obscuráre, dedeo,,•
trocederé , idem vías spatíum repetére ;
aperto, manifesté. ráre; aliquem probris afficere.
Plegar un lienzo, cortina, etc., protensa
d e s c u b i e r t o , aL part. Apértus, d e s d o r o , m. Dcdecus, probrum,
lintea plicáre.
detectus; SS. Sacrameiiti manifestatío, opprobrium. contumelia, ignominia.
d e s c o r t é s , adj. Inurbanus, rustí-
expositío. — Con la cabeza descubierta, d e s e a b l e , adj. Optandus, deside-
cus, incivllis. p a r u m comis.
n u d o capíte. En todo lo descubierto de rabilis.
d e s c o r t e s í a , /. Inurbanítas, ru-
la tierra, in toto quá late patet orbe d e s e a b l e m e n t e , adv. optabüiter,
stí citas.
terrarum. Quedarse al descubierto, sub óptate.
d e s c o r t é s m e n t e , adv. Inurbané. dio manere. d e s e a d o r , a, m. f. Appétens, cu-
d e s c o r t e z a d o , a, adj. Decorti- d e s c u b r i d e r o , m. Specüla. pídus.
cátua. d e s c u b r i d o r , a, m. f. Inventor. d e s e a r , a. Desidéro, cupío. studeo,
d e s c o r t e z a d o r , m. Deglahrator. d e s c u b r i m i e n t o , m. inventío, de- expéto, aveo, concupisco, opto, exópto. —
descortezadura y Desear bien á uno, bené alicui preoari,
tectío.
d e s c o r t e z a m i e n t o , m. Decor- ó fausta omnia precari. No es pobre
d e s c u b r i r , a. Manifestó, patefa-
quien poco tiene, sino quien mucho desea
ticatio. clo. — Descubrir su corazón, nudare
tener, n o n pauper qui parum habet, sed
d e s c o r t e z a r , a. Decorticare, cor- auinrum , Liv; ó aperire a n i m u m , Cic.
qui multum habere cupit.
tícem detrahére. — Descortezar á una Descubrir la cabeza, aperire caput. De- d e s e c a c i ó n , /. Exaiccatío.
scubrir la mentira, mendacíum de-
persona (met. fam.), rustícura instruere, d e s e c a m i e n t o , m. Exaiccatío.
prehendere. Descubrir nuevas tierras,
informare, urbanura reddére. d e s e c a n t e , adj. Exslccans.
novas regiones in venire. Descubrir
d e s c o s e r , a. Dissuére. — No desco- la conspiración, conjurationem dete- d e s e c a r , a. Exaieco, BÍCCO ; arídum,
ser los labios, tacere, silére. Desco- siecura retid".
gére. Descubrir el Santísimo, publica
. hablar por tos codos (met. fam.), d e s e c a t i v o , a, adj._ Arefacíena. ex-
adoratidni Sacram Eucharistíam expo-
verbis dilfluere, garriré. siccare potens, exsiccandi vi prauü-
nere. Descubrir los designios de alguno,
tua.
descosidamente, adv. immodícé, alicüjus consilla promére. Descubrirse d e s c u e l l a d a m e n t e , ade. Viliur,
íinraoderaté. á un amigo, consilla sua araioo patefa-
abjecte.
d e s c o s i d o , a, adj. Fácil en hablar cere. Descubrir de lejos los campamen-
d e s e c h a r , a. Rejieío, repello, ab-
,o que debe callar. Arcanorum facilis tos del enemigo, castra hostíum e longin-
jiclo, removéo, recuso, respüo, aspér-
nrodítor, garrulus, Ioquax, verbis dif- quo speculari.
nor, contemno. — Desechar el mie-do,
riüeus. — Como un descosido (loe. fam.), d e s c u e l l o , ///. Elevación en virtud,
m e t u m deponere, animo* erigí. Desechar
immodlcé, immoderaté. Nunca falta an talento, etc. Prasstantía, excellentía.
los cuidados, sollicitudínea abjicore, cu-
roto para un descosido , miser in misér- d e s c u e n t o , m. Debíti diminütio,
ras abigere. Desechar un vestido, ve»-
rimo solatium invénit; pauper pauperi subductlo.
tem deponere, dimitiere. Desechar tu
societate conjungitur. d e s c u e r n a c a b r a s , m, Erigídus
melancolía, refíci, recreári.
d e s c o s t i l l a r , a. Costas ictíbus et vehémens ventus. d e s e c h o , m. Keaidüum, relio u he;
confundere; Descostillarse, costas sibi d e s c u e r n o , m. Probrum, contume- Lo que queda de ana casa y pura nada
iapsu frangere, in costas gravi dainuo
lia. sirve, res vilis, despicaban, dea./octa.
decidero.
d e s c u i d a d a m e n t e , adv. Neglí- El desecho del pueblo (met.), fa** po-
d e s c o s t r a r , a. Crustam detrahére.
geuter, desidiosé, ignavé. püli.
d e s c o y u n t a m i e n t o , m. Luxatlo, d e s e d i l i e a c i o n , /. Scan-dalum
d e s c u i d a d o , a, adj. Neglígena,
del cuerpo, ignávus, oeses, juera, seguía, piger, in- (l/at.J.
corporis lassitüdo, languor. dilígens, iucuriosus. d e s e d i l i c a r , a. Offondo, B^una-
d e s c o y u n t a r , a. Luxare membra. d e s c u i d a r , a. Descargar á otro de li/o.
— Descoyuntar á uno, afligirte (met.), un cuidado. AlteriuB onus suscipere, si- d e s e l l a r , a. SigíUum rumpS».
molestia alíquem afficere, m a g n u m alí- bi sumere ; Descuidarse, curam abjicé-" d e s e m b a l a r , a. Sarcmas diwaol-
cui i n c o m m o d u m atierre. Descoyuntarse re, negligenter agere. vSre.
tle risa, risu comiere. d e s c u i d o , ui. Negligentía, incuria. d c s e m b a l l c s t a r , a. Falo5n*w« iu
d e s c r e c e n c i a , /. Decreacentía, d e s c u l a r , a. Extrema rei confrin- sublime latum Bese ad descénsum pa-
i ementum, irnminutlo, gere. rar*-.
d e s c r e c e r , a. Diminuí, decreacére; d e s d e , prep. A , ab, abs, ex, e, de, d e s e m b a n a s t a r , a. K oopM~to
Ha jar las aguas en el reflujo, aquas de- usque. — Desde el incendio del Capito- alíquid extrahere; Hablar mucho ;> "'""
t tiuére. lio, ab incensó Capitolio. Dssde el prin- concierto (met), multa et Inania verba
d e s c r e c i m i e n t o , m. Decresoen- cipio, ab initío. Desde la fundación de effutire; temeré,inconsulto «garriré;Sol
tia. d a m n u m . immiuutio. Roma, ab urbe condlta. Destle tiempo tarse el animal que estaba sujeto, seso
inmemorial, post h o m í n u m memoriam. expediré, vincülÍB exolvero.
d e s c r é d i t o , m. Dedecus¡ probrum,
infamia, ignominia, contumelia. d e s d e c i r , a. Mendacíi aliquem ar- d e s e m b a r a z a d a m e n t e , adv.
d e s c r e e r , " - Fidem abnegare; Ne- guérc. — Desdecirse, se revocare, C i c ; Expedito.
me e¡ crédito debido á uno, fidem alícui opprimere dictum s u u m , Plaut. Esto d e s e m b a r a z a d o , a, adj. Kxpe-
denegare. desdice de nuestras costumbres, hoc a ditus, líber, facilis, promptus.
d e s c r e í d o , a, adj. LncredüluB, in- uoatris moribus abhorret. d e s e m b a r a z a r , a. Explico, libe-
iidélis. d e s d e n , ///. Despéctus, dedignatío, ro, expedlo.
d e s c r e s t a r , a. Crietam rescindere, contemptus, fastidium. — At desden, ia-
d e s e m b a r a z o , m, Bxpediuo, fa-
amputare. curióse, aspernanter, inconcinne.
d e s c r i a r s e , r. Alicüjus reí desi- d e s d e n t a d o , a. adj. EdentütuB, cilitas, alacritaa.
derlo tabescére, alíquid perdító amare. edentülus. d e s e m b a r c a d e r o , m. Locua de«-
d e s c r i b i r , a. Descrihére, adum- d e s d e n t a r , a. Edentáre, den tí bu a censidni e navíbua aptue.
brare, depingéro ; Contar circunstancia- privare. d e s e m b a r c a r , a. De nav¡ educí
damente, explicare, enarrare, deacribére. d e s d e ñ a b l e , adj. Despicabíiía, re, e x p o n é r e . — Desembarcar, .saltar en
d e s c r i p c i ó n , / . Descriptio; Nar- aspernandus, cnutemiiendus. fierra, in t e r r a m egrédi, Liv.; egrédi o
ración circunstanciada, énarratio , de- d e s d e natíamente,a</-\ Contemp- e na vi egrédi, Nep. Desembarcar sus tro-
acriptlo. tira, por e n n t e m p t u m . pas, coplas exponére iu terram, Liv.;
d e s d e ñ a r , a. Despicere, despicatüi niililea e x p o n é r e , Ca;a.
d e s c r i p t i v o , a, adj. Descríbens. d e s e m b a r c o , m. E navi exicen»*
d e s c r i s m a r , a. Chrisma demére; habere, contemnere, fastidíre ; Desdeñar-
se, dedignán, auperhire. BÍO, descensio; Descanso de una escale-
liar uu gran golpe en la cabeza (fam.), ra, acalai aréa.
ictura alicui in caput impingére; Des- d e s d e ñ o s a m e n t e , ado. Asper-
d e s e m b a r c a r , o. Alzar el embar-
crismarse, irasci. nanter.
d e s d e ñ o s o , a, adj. Ea&tiuio-ua, go. A sequéatro liberare; Aliviar el
d e s c r u z a r , a. Crucis imagínem
inorótius, aspernans, fastidíens. oientre, ventrem exonerare.
disturbare, delere.
d e s d e v a n a r , a. (iiomerátum filum d e s e m b a r g o , m. ¡Sequéstri remo-
d e s c u a d e r n a r , a. Compaginatum
devolvere. tío.
volumen disaolvére; Desbaratar una d e s d i c h a , a. .¿Erünina. infortu- desembarque,/"- V, desein-
cosa, perturbare, disturbare. nlum, calamitas, adversa fortuna; Po- bar-co.
d e s c u a d r i l l a d o , a, adj. A ccetu ¿/•««.paupértaa, egestas, indigentía. ino-
d e s e m b a r r a r , a. Lutum dettf
aberrans; m. Enfermedail de las bestias pia. — Cercado de desdicha-, a;rümnÍB
en la cadera, delumbatus, U B . undequaque oppréaaua. Es una de -di- gere.
descuadrillarse, r. Delumbari. cha no tener á guien comunicar sus penas, d e s c m b a u l a r , a. ExarcMx mar
d e s c u a j a r , a. Liquo, liquefacio; triatiaBima rea eat non habere quocuin supio extrahere, detrahére; met. Desafio-
Arrancar de raiz, exsiirpare, radicítua aními doldrea comrauníces. aarse con aha, aními consilii eun alio
evellere. — Desenojar á ww (met. fam.), d e s d i c h a d a m e n t e , adj. Minoré, comraunicare, intima cordís aperi»
alicüjus a n í m u m turbare. infelielter. d e s e m b e b e c e r s e , r. Mrat«ttW
d e s c u a j o , m. Eradicatlo, exatirpa- d e s d i c h a d o , a "di. infortunatos, I cuperáre, Be recipere.
tio. d e s e m b e l e s a r s e , r. A mentía
d e s c u a r t i z a r , a. Corpus in qua- | abatracnor I„rar). ae reci->t*rt-.
uor partea dividere, disaeeare; Hacer
MIS DES DES si
d e s e m b o c a d e r o , m. ' d e s e m p o n z o ñ a r , ". Veneno ¡n- d e s e n c o r d a r , a. Chordas, fides
d e s e m b o c a d u r a , / - Ostium, exí- féctis mederi. demére, auferre.
lu ¡ Ds rio, lllapsus, inflüxua. d e s e m p o t r a r , a, Pulcimentum d e s e n c o r d e l a r , a. Vincula dis-
adinicre, fulera tol I solvére.
d e s e m b o c a r , n. Angustias Loci
Luvlos d e s e m p u l g a d u r a . f. Arena re- d e s e n c o r v a r , a. Curva corrigere,
¡i. • LO,
• .ou.-. iD mare illábi. curvatüram demére.
d e s e m p u l g a r , a. A r c u m remitiere,
d e s e m b o j a r . a. Bombyoie foUícu- I. . 1 1 d e s e n c u a d e r n a r , a. Libri com-
ibrotSno levare, d e s e n a l b a r d a r , <*. Cliteuai pagínem disaolvere; Desooruponer una
d e s e m b o l s a r , a. B sacón, e mar- trabare. ra a. turbare, disturbare.
. educSre . I 'a ta r una cantidad ¡ pe- desenamorar,!'- Amoris vim ex- desendemoniar, y
•T, i; i MU cxsolvere. stinguere, d e s e n d i a b l a r , a. Da3monía eji-
d e s e m b o l s o , m. Pecunia solutio, desenastar. a. Man íum tol- cere.
arinunieiiii io. lere. d e s e n d i o s a r . " . Jactantíam, vani-
d e s e m b o r r a c h a r , a, y d e s e n c a b a l g a r , o. Bellica tor- tatem, superbíam deprimére.
desemborracharse*r. VK menta dearraare. d e s e n f a d a d e r a s , /. (tener). Re-
tate liberare, liberari, solví. d e s e n c a b e s t r a d u r a , f. Capíetrí cursos para salir de un apuro. Facilita-
d e s e m b o s c a r s e , r. E nemore sol utio, expedí tío. tem seae expediendi habere.
.•oí,., rolvam reiinquére, d e s e n c a b e s t r a r , a. Capistrum d e s e n f a d a d o , a, adj. Facilis, ex-
d e s e m b o z a r , a. y tollere. peditos, — Lugar desenfadado, locua
desembozarse,_/•• Abore pallium d e s e n c a d e n a r , a. Vincula, e amplus, capaz.
removeré, faciem nudare. vincülis solvere; Desunir > I enlace de d e s e n f a d a r , a. Anímum irátum
d e s e m b o z o , rn. Faciei nudatlo. las cosas, disaolvere, disjungere. — Los leníre. placare, sedare, mitigare.
d e s e m b r a v e c e r , a . Mansuescére, vientas sr desencadt nan con horrible <***- d e s e n f a d o , m. desembaraso. E x -
inansuefacere; Desembravecerse, rnansue- fru i-m/o , horrendo murmure luctantur peditío, facilitas, libertas; Desahogo del
tu-n. veuti. Todos los tríales se han desenca-ánimo, aními remisaio, relaxatio, leva-
desembrateclmlento,///. Man- denado contra mi, omnía in m e xecldunt men.
•uetüdo. mala. d e s e n f a l d a r , «, y
d e s e m b r a z a r , a. Ebrachío eripe- d e s e n c a j a d u r a , /. Disjunetlo, d e s e n f a l d a r s e , r. Colléctam ves-
re; Despedir ana cosa tí fuer, a de bra- laxatlo. tem demittere.
zo, emittere, ejicere, jaculári, jacére. d e s e n c a j a m i e n t o , m. Diajunctío, d e s e n f a r d a r l o . Sarcínas disBol-
d e s e m b r i a g a r , a, y aeparatío. vere, mercea expediré, explicare.
d e s e m b r i a g a r s e , r. Ebrietatefl d e s e n c a j a r , a . Luxo, disjüngo.-— d e s e n f a r d e l a r , a. V. d e s e n -
tollere, ab ebrietáte liberari. Desencajarse el rostro, faciera immu- fardar.
d e s e m b r o l l a r , a. Explico, expe- tari. d e s e n f a r d o , m. Sarcinarum aolu-
dio, aperío, expono, explano. d e s e n c a j o n a r , a. E oapsis edu- tlo, expeditío, explicatío.
d e s e m b u c h a r , o. EvomSxe-, Decir cére. d e s e n f r a i l a r , a. Monachómm
lodo lo que se sabe, secreta propalare, desencalabrinar, a. Mentía sodalítío renuntiare, valedicere; (met.
aperire. acíem expediré. faja.) oppressione liberari, otio indul-
desemejante,"/./- DisBimilis, ab- d e s e n c a l l a r , a. N a vim vado in- gere, a curia et negotiia vacare.
aimilia, discors, abhorrens , diapar, im- haerentera educére. d e s e n f r e n a d a m e n t e , adv, Eí-
par, diversus, discrepans, insequülis. desencaminar. V. d e s c a m i - fraraaté, ferocíter.
d e s e m e j a n t e m e n t e , adv. Dissí- nar. desenfrenamiento, v. desen-
militer. d e s e n c a n t a m i e n t o . V. d e s e n - freno.
desemejanza, /. Dissimilitñdo, canto. d e s e n f r e n a r , a. Enramare, fre-
disparltas, insequalltas, díffereutía. d e s e n c a n t a r , a. A b incantanien- num equo detrahére; Desenfrenarse, iu
d e s e m e j a r , n. DiBsimílem ease, tis solvere. vitía ruere, in vitía prolábi; Enfurecer-
discordare ; a. Mudar de figura, formam d e s e n c a n t a r a c i o n , /. Sortis ex- se, furere , insaníre, effracnata irá cor-
mutáre; dissimílem reddére. tractlo. rípi.
d e s e m p a c a r , o. E sareína merces • d e s e n c a n t a r a r , a. Sortem extra- d e s e n f r e n o , m. Effrenatlo, fero-
extrahere; Desempacarse, sedari, miti- here ; Excluir de la suerte at inhábil, citas ; De vientre, ventrisfluxusimmo-
gari, placári, mitescere. alicüjus sortem non ejicere. derátus.
d e s e m p a c h a r s e , r. Cíbum ín- d e s e n c a n t o , vi. Incantaménti so- d e s e n f u n d a r , a* E Baccülo edu-
cóctum emitiere; Perder el encogimiento, lutlo. cére, extrahere.
erubescentlam deponere. d e s e n c a p o t a d u r a , /. Paiiü sub- d e s e n f u r e c e r s e , r. Eurorem de-
d e s e m p a l a g a r , a. Cibi fastidium reptio.
ponere, placári, sedari, miteBeere, fero-
depellére. d e s e n c a p o t a r , a . Pallio exuere. —
cia oorda poneré.
d e s e m p a ñ a r , a, Infantas invo- Desencapotarse (met.), deponer el enojo,
d e s e n g a n c h a r , a. A b unco dis-
lucra dissolvére; El cristal, abstergeré. placari, sedari, supercilium poneré. Des-
solvére.
d e s e m p a p e l a r , a. pap^raceum encapotarse el cielo, ccelum serenan.
d e s e n g a ñ a d a m e n t e , adv. Inge-
invólüerum solvere. desencaprichar, a, y
nuo, apérté_; Malamente, perpéram, se-
d e s e m p a q u e t a r , a. V. d e s e m - desencapricharse, /•
- Dissua-
cüa, inconcinne, incomposité.
pacar. dere, pervicacíam suam. vincere.
d e s e n g a ñ a d o , a, adj. improbua,
d e s e m p a r e j a r , a. Insequálem d e s e n c a r c e l a r , «. E vincülis
pravus, nequam, scelerátus, malígnus.
reddére. educére.
d e s e n g a ñ a d o r , a, m, f. Erroris
d e s e m p a r e n t a d o . a, adj. Pro- d e s e n c a r e c e r , a. Pretíum dimi-
depulsor.
pTnquis cognatisque orbatua. nuí.
d e s e n g a ñ a r , a. Dolum, errorera
d e s e m p a r v a r , a. Tviturátas mes- d e s e n c a s t i l l a r , a. Pn-esídíum ar-
patefacere^ errorem extorquere , ab er-
ees coacervare. ce ejicere; Descubrir lo oculto, aperíre.
rore liberare ; Desengañarse , errorera
d e s e m p a t a r , a. JEqualitátem tol- manifestare, patefacere.
agnoscere. — Desengáñate que la verdad
lere, dispárem reddére. desenclavar,a. V. desclavar:
adelgaza, pero_ no quiebra , sic veliiu
d e s e m p e d r a d o r , tn. Elapídans. Sacar á uno por fuerza del sitio doa-/.
existimes, veritátem nimis s;epe labora-
d e s e m p e d r a r , «. Elapidáre, la- está, avellére, e gradu dejicére, loco re, n u n q u a m vero frangí.
pides e atrata via tollere. pellére.
d e s e n g a ñ o , m. Erroris cognitio,
d e s e m p e g a r , a. Picis illinimen- d e s e n c l a v i j a r , a. Claviculas de-
depulslo. — Nos servirá de desengaño,
tum detrahére. trahére; Las manos, compréssas manus
nobia documento erit.
d e s e m p e ñ a r , a. Pepignoro, pig- aperire, d e s e n g a r r a f a r , a. Dígltis acn-
nus redimo; obeo, administro , exse- d e s e n c o g e r , a. Explico, extendo,
ter compresaa dissolvére.
quor. — Desempeñar un cargo, munus proténdo, expando ; Desencogerse (met.), d e s e n g a r z a r , a. Connéxa disjun-
obíre, officio fungí, Liv.; officíum ó perder el encogimiento, timorera abjicere,
gére, aejungore.
m u n u s exsequi, _Cic. Desempeñar el erigí, a n í m u m laxare.
d e s e n g a s t a r , a. Metallis inserta
crédito, ex-ipectationi aatisfacere. Desem- d e s e n c o g i m i e n t o , m. Torporís,
dissolvére.
pañarse, scre alieno liberari, creditorí- verecundias abjectío. d e s e n g r a s a r , a. Pinguedínem ex-
bus satiafacere. d e s e n c o l a d u r a , / . Degiutinatlo.
trahere, adimere; n. Enflaquecer, ma-
d e s e m p e ñ o , m. Pignoris redemp- d e s e n c o l a r , a. Deglutináre.
cescére, macrescere, gracílem fieri.
tio, deblti satiafactio. d e s e n c o l e r i z a r s e , r. Sedari,
d e s e n g r o s a r , a. Extenuare, atte-
d e s e m p e o r a r s e , r, Mellüs se ha- placári, mitigari, mitescere, iracundlam nuáre.
bere. vires recuperare. poneré.
d e s e n g r u d a m i e n t o , m. Degiu-
d e s e m p e r e z a r , a. Socordiam, íg- d e s e n c o n a r , a. Ardorem mitigare,
tinatlo.
navíam abjicere. Bedare ; Desechar la mala voluntad, ma»
d e s e n g r u d a r , a. Deglutlno.
d e s e m p o l v a r . V. d e s e m p o l - levolum anímum poneré . explicare ;
d e s e n h e b r a r , a. Filum ex acu
cutere.
vorar.
excúsalo.
d e s e mmpp•»pé>uol-i*Ui**».
JOloOluRAXl» oollvvoorraard,u r"•a Pulvérem
, /. Pulvéria
ex- Desenconarse,
eatío.
sedari,
reddi.
d e s e iram odeponer
n c o nponeré;
, m. Ira* el enojo,
suavera,
mitigatío,mitigari,
benignum
pla- tis
trahere.
nudare.
menta
d edetrahére.
s ee
extrahere.detrahére.
nnephíppíis
jhaoe
lrzmnaarr,spoliáre,
, a.
a.
a.Stragüla
Equum
Ex6 fornace
equo
phaléria
jumén-
orna-
ex-
1
82 DES DES DES
d e s e n j a u l a r , a. E caví", edu- discordantia; Descompostura en et tono Desesperar de los negocios de alpino,
cére. de la voz, insolentia , audacia, procaoí- rebua alicüjus diffidére. Desesperando
d e s e n j e c u t a r , a, (for.) A bono-t»s, superbía. de poder defender I., ciudad, desperátA
r u m auctióne aliquem liberare. d e s e n t o r n i l l a r , a. Clavum tor- urbia tutela. So desespera de i¡>,e Ani-
d e s e n l a c e , m . Solutío. natilem eruere. ña! modificará estas dura, condiciones,
d e s e n t o r p e c e r , a. Torpórem de-
d c s e n l a d r i l l a r , a. latéres e pa- haud despero Hannibálem alíquid ex
vimento avellére, lateribua pavimentum. mére, torpore liberare.; Desentorpecerse, his conditionibus remi6Sürum. Deses-
torpórem amittere, torpore liberari, ó perando de qus pudiera sale irse nadie,
nudare.
(met.) crudiri, expoliri. desperáta o m n i u m aalute.
d e s e n l a z a r , a. Solvere, dissolve- d e s e n t r a ñ a r , o. Exentéro, evis- d e s e s t e r a r , a, Storéis nudEre.
re, sejungére; Aclarar, explicare, ex- cero ; Penetrar lo difícil de una materia, d e s e s t e r o , m. Storearura aMatio.
planare, patefacere. íntima perscrutari, disquirére. d e s e s t i m a c i ó n , /. Contémptus,
desenlosar, a. Lapidibu9, lateri- desentronizar, a. V. destro- despéctus.
bua pavimentum atratum nudare. n a r . Deponer á uno de la autoridad ó em- d e s e s t i u i a d o r , a, m, J. Conténip-
desenlutar, a. Funeréam vestem pleo. A b auctoritáte, ab atatu dejicére, tor.
exuere, pallam deponere. d e s e n t u m e c e r .•/ d e s e s t i m a r , a. Contemnéro, cou-
d e s e n m a r a ñ a r , a. Extríciíre, ex- d e s e n t u m i r , «.Torpórem solvere; temiitüi habere, aspernari, despieére.
pediré, liberare, solvere; Poner en cla- Desentumecerse, torpore liberari. d e s f a j a r , a. Fascíaa solvere.
d e s e n v a i n a r , a. Gladíum atrin- d e s f a l c a r , a. D e s u m m a deduciré,
ro, explicare, exponére, explanare, ab- gére, gladium nudare, gladíum e va- partem demére.
solvere. gina educére; Sacar i un ani- d e s f a l c o , m. Sumina» detractio,
d e s e n m o h e c e r , a. .2Erugíne pur- mal, ungues explicare, arrigére. iminiuutio.
gare,ffirugínemdetergeré. d e s e n v e l e j a r , o. Navigíi vela d e s f a l l e c e r , a. Debilito, vires im-
d e s e n m u d e c e r , n. Linguam sol- solvere, vela navi detrahére. m i n ü o ; Descaecer, langueaeére, deticére,
vere, expediré; Romper el silencio, si- d e s e n v e n d a r , a. Faseias dissol- concidére, viribus defici, animo linqui.
lentium rumpere, finem silentio faceré. vére. detru I d e s f a l l e c i m i e n t o , m. Languor,
d e s e n v e r g a r , a. Vela solvere, de- deliquium.
«desenojar, a. Iratum placare, se-
mittere. d e s f a v o r e c e d o r , a, m. f. Oís
dare , iratum anímum mitigare; dese- d e s e n v o l t u r a , /. despejo. Expe- trectátor, detractor, adversarius.
nojarse, anímum remitiere , iracundiam ditlo, facilitas; Liviandad, impudentía, d e s f a v o r e c e r , o. (iiatiam, bene-
poneré. — pua/ido se desenoje, c u m ejus procacitas , inverecundia , immodestia, voleniiain negare, deapicéi e ; Contrade-
ira deÍQjjveat. Desenojar á Dios con el licentia; Facilidad en el decir, loquéndi Cir, oppugnáre adveraari, obsi
arrepentimiento, cordis contritióne De- facilitas, diceudi copia. desfiguración,/, y
u m placatum habere. d e s e n v o l v e d o r , a, m. f. Scruta- d e s f i g u r a m i e n t o , ,„. Deformatío,
d e s e n o j o , nt. Tras depoaitio, re- tor, iuvestigaíor. depravatío.
miasío. d e s e n v o l v e r , a. Explicare, evol- d e s f i g u r a r , o. Deformo, ilutiirjiti,
d e s e n o j o s o , a, adj. Iram sedán- vére, expamiére, expediré; Descifrar, duhonésto, simulo, dissimülo, eflíiiKe,
di virtüte prteditus, iram sedare va- aclarar, explicare, exponére, explanare, tego, obtégo. —
lena. extrícarej Desenvolver á un niño, infan- rem non satis fnleliter narrare. Dst-
d e s e n r e d a r , a. Extríco, expedío, túlofascias detrahére, puerülum fasciis i su dolor oj espértenla,
Bolvo, dissólvo, explico; Arreglar lo nudare; Desenvolverse, . entsogi- spem vultu simülat. premit altum coyde
desordenado, turbata componere, iu or- viiento. timorem ponéro, expedité 86 ge- dolorem. Desfigurar astutamente sus in
dinem redigére; 1 se, sese ex- rere, liberiiis agére. callldé consilía tegere. Oes-
pediré. — ¿lesenreilsr á tino de un plei- d e s e n v u e l t a m e n t e , ade. impu- figurado por la muerte, raorte d.for-
to, alíquem atria litibus eripere. Desen* denter, audácter, liberó; Con expedí tion, mátua. Desfigurarse, vuiiu immutarl.
> de los cuidisls-i, curia expeditus. expedité, fucile. d e s f i j a r , a, K e m fixam avellére.
d e s e n r e d o , m. Experiitio, enoda- d e s e n v u e l t o , a, adj. Procax, pe- d e s f i l a d e r o , m, AufractuB, an
tío ; A » los dramas, aolutio, evéntua, tülana, inverecundua, impüdens, pro- o u tluu
exitua. térvus; Desembarazado, expedí, us. d e s f i l a r , «. Copíaa longo agmlno
desenrollar, a. V. d e s a r r o - d e s e n z a r z a r , «. A rubia expe- incedére, per angustias iré.
llar. .inu, solvere. d c s l l e c a r , a. Orara vestis in floe-
d e s e n s a b a n a r , a. (fam.) SindS- d e s e o , m. Studíum, cupidítas, deai- corum formam adaptare.
u e m tullere, sindone aliquem nudare, derium, optatum, votum, cupido, amor; d e s f l e m a r , «. l'ituítam purgare,
d e s e n s a ñ a r , a, Iratum placare. ardor, fames, aitis. — Cumplí, biluin evomére.
d e s e n s a r t a r , a. Strigam diacin- u, voti compotera fieri. l.¡ d e s f l o r a c i o n , /. u
dére. diasolvére. los deseo* de todos, c o m m ü n i o m d e s f l o r a m i e n t o , ».. Stuprum, i».
d e s e n r e d a r , a. Adinera extra- exapectationi aatisfacere. A floratiu.
here, adimére. -seo, ex aními sententía, d e s f l o r a r , a. Deformo, drtürpo,
d e s e n s e ñ a r , o. Dedocere. de eolios, tsurire. Di- \utiu. depravo, fuido, pnHüo, contamíiu..
d e s e n s i l l a r , a, Epliippíum detra- lle atesorar, auri sacra famea. Dio» ... rumpo, violo.
hére. cumpla nuestros deseos, vota Deus se- d e s f l o r e c e r , n. y
d e s e n s o b e r b e c e r s e , r. Super- cündet. Tenían grandes deseos de pe d e s f l o r e c e r s e , r. Florea perderé,
bíam deponere, niitescore, manauescére, pugnandi ardebant amore. Fatal amittere, deíiorére, deflorescére.
placári. deseo de reinar, regnándi dirá cupido. d e s f l o r e c i m i e n t o , m. ( l o n a
d e s e n s o r t i j a d o , a, adj. I.uxS- Tan sisande era su deseo di adquirir occasua.
tus. gloria, tantus a m o r laudis. Coge, ,', d e s f o g a r , «. Ignem exhalare; Ua-
d e s e n t a b l a r , a. Tabulas evellete, deseo, nimium desiderata assequi. Tener a ' os'ienien'i- ofi-clo del animo,
tabulátum disturbare; Descomponer al- á raya los malos deseos, libídines coer- aními affectus vehementibua aiffnil o-
sunto. rem disturbare, rescindere ceré. So ' mpliús atendére. — is-sfaiar el dolor, dol
(met.). exopto. Grandes des,-, implére. Desfogar la ira con alguno, in
d e s e n t e n d e r s e , r. Ignorantiam Roma, m a g n u m m e tenet desideríum aliquem debacchari.
simulare; J tna cosa, no urbis, d e s f o g o n a r , a. y
tomar ¡¡.irte en eUa, alíquid miasum fa- d e s e o s o , a. adj. Cupídua, atudio- d e s l ' o g o n a r s e , r. TormSntlíooBa
ceré, rem omittére. aua , cupiena, avídus, appétene. disrumpére.
d e s e n t e n d i d o , a, adj. Darte por d e s e r c i ó n , /. Desertio • Abandono d e s f o g u e , m. Exhalatío, era]
desentendido, ae ínacium aimulare, igno- ap ' .... cauaae desertio. d e s f o l l o n a r , a. Inutllla, folla am-
rantiam fingere. desertar, ». y jiutai-. . in.lt 11. -K r a m o s iletou il.uu.
d e s e n t e r r a d o r , m. Effóssor, ef- d e s e r t a r s e . r. Transfugére, a si- d e s f o n d a r , a. Vasis ftu
fodiena. gnis discedére; Muir de lu< fringere, rumpire; (míni.) navigíi cari-
d e s e n t e r r a m i e n t o , nt, Effoaaio. (Jam.), h o m í n u m frequentíam fu- n a m perforaré.
d e s e n t e r r a r , u. Effodío. gére, amicorum colloqui» vitare; d e s f o r m a r , a. V. deformar.
d e s e n t i e r r a m u e r t o s , m. Mor- donar la causa (for.), causam diu desfortalecer, o. Pr.
tuorum obtrectator; procax h o m o ne d e s e r t o r , m. Veringa, .le-.r-rtur, evertéru; ¡iijusi.iia detrahére.
mortüia quidem parcena. tránsfuga. d e s f r u t a r , a. FrucitMi legere, au-
d e s e n t o l d a r , a. Aulaga detrahé- d e s e r v i c i o , m. Culpa, offensio. ferre. ( '. disfrutar.
re; Quitar et adorno ó una cosa, orná- d e s e r v i d o r , m. A debito obsequio d e s f r u t e , ».. Usus, utilitas, per-
tu aiiquid nudare, apoliáre; ornamenta devius, ofticíorum i m m c m o r .
detrahére. d e s e s p a l d a r , a. Terga confrin- desgaire, m. Sino. antia,
d e s e n t o n a c i ó n , / . Disaonantía, gere. incuria; Ademan d, , I '"'"
discordantia. V. d e s e n t o n o . d e s e s p e r a c i ó n , /. Desperatío; oontemptionia isdex, — 4' dtsaai
r i e s e n t u n a d a u í e n t e , adv. A b - iracundia, furor. uter, despiei.u
soué. d e s e s p e r a d a m e n t e , adv. Dea- desgajadura, ' '
d e s e n t o n a m i e n t o , m. Diacre- peráté. desperánter. d e s g a j a r , a. Diicindére,
panüa. disaonautia. d e s e s p e r a n z a r , a. Spem adi- ex arbore detruncire « • -'«
d e s e n t o n a r , a. Diasonare, abso- desesperar, n. Desperare. rumpéce, dilacerare; Desgajarse, alrflll,
nare, discrepare, extra n u m é r u m cané- o m n e m abjicere; r. In d.
TOJ a. Abatir el orgullo, aliquem depri- delabí rucre , salutis apem abji.--
mére. dejicére; Desentonarse (met.), au-
daciús, insulentiüa loqui.
d e s e n t o n o , m. Vocis .'ifisonautíi..
DES DES DES 83
•ipf. — 8é desgajaba >'l €•••• d e s g r a c i a d a m e n t e , adv. In- • slgillaiim dilabltur. — A ta deshilada
'», Iníffntt fl fañstr. ni Felicitar, misero. sensim, dis simulan ter. \. el sig.
I i
d e s g r a c i a d o , a, adj. JErumnósus, d e s h i l a d o , m. y
ita, p o m S r u m pondSre discinde- infelix. miser; Desagradable, ingratuB, d e s h ü a d u r a , /. Filñrum in telts

iu.j lu-ñudus. distractii*.


d e s g a l g a d e r o , w . Prasceps, prse- d e s h i l a r , a. Fila texti decerpífre.
d e s g r a c i a r s e , r. (una cosa). K a m
* livia locus. d e s h i l o , m. Examínfs a p u m dis-
, inutílem fiíSri.
d e s g a l g a d o , a, adj. Macer, exl- d e s g r a m a r , a. Gramen exstirpare, stractío.
li radicitüs evellSre. d e s h i n e a d u r a , /. Keñxío.
d e s g a l g a r , a. Precipitare, pi d e s g r a n a r , a. O rana educare, ex- d e s h i n c a r , a. Kefigo.
in pra;ceps devolvere. terere; r. Tormén ti bcllíci focum atteri. d e s h i n c h a d ura,/» Detumesc*
d e s g a l i c h a d o , a, adj. Inconcín- d e s g r a n z a r , a. Aceres purgare,
« US. d e s h i n c h a r , a. Tumorem demére;
conterere. Deshincharse, tumorem evanescSre; o
d e s g a n a , f. Cibl tfedium, aversa-
d e s g r e ñ a r , a. Capillos turbare.
a una oosa, fastidium, (mei.) nirniam arrogantíam deponere.
uittes, SOCDV.Ua , d e s g u a r n e c e r , a. Dissuere, tex-
d e s h o j a d o r , a, m. /, Frondátor,
", Languor, tum limbum detraliére. — Desguarnecer
una plaza, prajsidla ex oppido educero, arborum folia decerpens.
d e s g a n a r , a. Fastidium o
ni uu i monta diruerc Desguarnecer los d e s h o j a r , a. Frondes carpere, fo-
irse, cibum .
11
(quid caballos, phaleras oquis detrahSre. lia decerpere.
lio habere. d e s g u a z a r , a. Dolo. deshollejar, a. Deglubere, corti-
d c s g a n c h n r , o. R a m o s avellére. d e s g u í n c e , m. Oultellus, culter. hentere, 1'oUicülum eximere.
d e s g u i n d a r , «. Aprensa demittSre*. d e s h o l l i n a d o r , m, m.f. Fuli^í-
desgañifarse y
d e s g a ñ i t a r s e , r. Vociferan, con- Desguindarse, per funem se demitté're. n e m abstergens; £•] gifS atisba. o>n ca-
i re. d e s g u l n z a r , a. Pannos in tnolen- lad (trief. jam.), attontó circumEiii-
dlno papyracSo secare. clens, curioso investígans.
d e s g a r g a n t a r s e , '-. Kaucíre,
d e s h a b i t a d o , a, adj. Desertas, in- d e s h o l l i n a r , a. Fuligínem ab-
raucum fieri.
cültus. stergeré.
d e s g a r g o l a r , a. Oannábim excu-
tere. d e s h a b i t a r , «. Domicilium dese- d e s h o n e s t a m e n t e , adt¡. Inho-
rere, d o m u m reiinquére. turpitar, obscéné, foBdé, sordidé,
desgaritar, n. y
d e s g a r i t a r s e , r, N a v i m a cursu deshabituacion, /. Desuctüdo. impuro.
defiectere. d e s h a b i t u a r , a. Desuefacio, is. d e s h o n e s t a r , a. Infamiae nntam
d e s g a r r a d a m e n t e , ado. ímpu- d e s h a c e d o r d e a g r a v i o s , m. inurñiT, turpitudinls nota dedocoráre.
Injuriarum vil
•r, audáctor, procacíter, invofe- d e s h o n e s t i d a d . /. Impudioitía,
d e s h a c e r , a, Destruo. v. d e r -
cunde. turpitüdo, libido, obscenítas, flagitium.
rotar, derretir, dividir. — Des-
d e s g a r r a d o , o ,_ndj. Inverecün- deshonesto-, a, adj. Impudl
hacer el círculo (hablando de los solda-
dus, dissolütus, cffraenátus, procax, im- dos), orbem v<»lv§re. Deshacer una acu- libidmosus, obscenus, lascivus, turpis,
püdens. sación, quitarle toda su fuerza, diluére immündus, impürus, infatnis.
d e s g a r r a d o r , a, m. /. Dísrüm- crimen. Deshacer un engaño, doluin ape- d e s h o n o r , m. y
pens. rire , dotegere. Deshacer un ejército, d e s h o n r a , /. DedScus. iírnominia,
desgarrar., a. DÍscÍndot disrümpo, exoicítum profligare, íundeVe, delere. probrum, opprobrium, infamia, macula,
discerpo, dilacero. Deshacerse de un criado, de una casa, etc., nota, labes. — Tener a deshonra alguna
faraülura dimitiere , d o m u m venderé. iiidecÓrura alíquid existimare. Aa"
d e s g a r r o , m. Scissüra; Descaro,
U -ic <-vsu, alíquid dirüi, de- • :dre. aquellas gentes, tufo ó des-
impudentía , procacitas , inverecundia, struí; o {en otro orden de ideas) eva- honra salir a la escena, in geenam pro-
protervia, licentia; Fanfarronada, ar- porar!, evanescere. Deshacerse pn aten- díie nemtni in üsdem gentíbus fuit tui-
rogantla, vana fortitudinis jactatío. cione-i lo, omnia urbanitáti* pitudíni.
d e s g a r r ó n , m. Dímptío; Giran, offtoía alícui praestáre. Deshacerse en d e s h o n r a b u e n o s , m. Infamátor;
dísciafioa vestía tecnia, pannus. llanto, lacnmis confici. Deshacer lo El que degenera de sus mayores, a m a -
d e s g a s t a r , a. Consumo, detero, hecho, infectum quod factum erat reddére. joribus abhorrens, degéner.
..>, píi-ulatim minüo ; V,-n-irt¡r (m.-f.), Deshacerse en polvo, putrescere. Des- d e s h o n r a d a m e n t e , adv. Turpí-
depravo , vitío corrümpo ; Desgastarse, .-. iiivulia v.nnt>\. ter, indecoro.
debilitan, imminuí. hacerse dp pt^na, dolóre tabescere. $e d e s h o n r a d o r , a, m.f. Infamátor,
d e s g a t a r , a. Stirpo, avello. deshace la nieve, nix proflüit. detractor, ubtrectator.
d e s g l o s a r ..a. Itei aUcújus inter- d e s h a r r a p a d o , a, adj. Sordídus, d e s h o n r a r , a. Infamo, indecoro,
pretationem delere. pannosus, laeer, centoníbus tectus. dehonésto, dedecoro. — Deshonrar á
d e s g l o s e , m. Interpretatiónis de- d e s h a r r a p a m i e n t o , m, Sordaei uno, opprobrio esse alícui. Nep.; esse
letío, sublatío. miseria, squalor. pudóri alícui, Liv. ; probrum alícui in-
d e s g o b e r n a d o , a, adj. Incurio- d e s h e b i l i a r , a. Fíbulas solvere. íerre, Cic. Deshojarse {con una muía
eus, robus suis malé consülens, de re d e s h e b r a r , A. Textum dissolvére, acción), dedecus admitiere.
sua non valde sollicítus. retexere; Deshacer una esa en partes d e s h o n r o s o , a, adj. Indecorus.
d e s g o b e r n a r , a. O r d m p m turbare, •muy menudas, minutatim dividere, dis- d e s h o r a , /. H o r a intempestiva. —
oninia permiscere; Dislocar, ossa laxare, solvére. A deshora, intempestivo ó (súbitamente)
loco suo diraovéro; Descuidar ei timón d e s h e c h a , / . Simulatío; Despedida extempjo. A deshora de la noche, nocte
{náut.), de gubernacülo n o n curare, cortés, comis, urbánus discessus. intempesta.
gubernacüli curam omitiere; Desgober- d e s h e c h i z a r , a* Maleficio liberare. d e s h o r n a r , a., E x furno extra-
narse, incomposíto corporis motu dis- • d e s h e c h o , a, adj. Violentus, ve- here.
tendí. hémens; Part. def verbo d e s h a c e r , v. d e s h o s p e d a d o , o, adj. Hospitío
d e s g o b i e r n o , m. Incuria, mala esta pul. carens, inhospitatus.
rerum admiuistratío. d e s h e l a r , a. Egelido, liquefacio. d e s h o s p e d a m i e n t o , m. Inhospi-
d e s g o l l e t a r , a. Urceoli, lagonse d e s h e r b a r , a. Herbas evellere, ex- talítas.
collum, rumpere; Alojar la rojxi que stirpare. d e s h u e s a r , a. Exosso.
', colli vestem laxare. d e s h e r e d a c i ó n , /. m. Exheve- d e s h u m e d e c e r , a. Exsiceo.
d e s g o z n a r , a. Compages solvere, datio. d e s i d e r a b l e , adj. Uptándua, de
divellere ; Desgoznarse (met.), incompo- d e s h e r e d a m i e n t o , m. v. d e s - siderandus, desiderabilís, optabílis.
aito corporia motu distendí, ineondítis
heredación. d e s i d i a , /. Desidia, segníties, in-
gestíbus disturban.
d e s h e r e d a r , a. Exheredo ; here- curia, inertia, vecordia, pígritía.
d e s g r a c i a , / . Calamitas, adversus
ditáte privare, tiliura testamento prau- d e s i d i o s a m e n t e , adv. Desidiosa
casus, ambigua res, infortunium, in-
teríre; Desheredarse, a majoribus dege- indíligenter, segníter, ignávé.
felicítas, cerümna, miseria, malum, exi-
nerare, deficere. d e s i d i o s o , a, adj. Desidiosu», pj-
tiura. — Experimentar muchas desg
d e s h e r m a n a r , a. Res iníequales ger, seguís, iners, deses, vecera, igná-
par mar IJ tierra, térra m a n q u e inultos
reddére, rerum eequalitatera dissolvére; vus, socors. lentus.
adire casus. Si nos .<ue?dp algún
Deshermanarse, fratres dissooiarí. desierto, T. arf;". Desertas..— Oiudad
gracia, si quid nobis advórsi acciderit.
Lo* héroes se acri raeía, desherradura,.'''- Bestiárum mor- ffpsiprtay abaldonada, urbs vasta fuga.
explórant adversa viros. 0 bus ex Bolearuw defeotu. Sust. m. Lunar solitario. Desertum, ere-
gracia :on aí-ju to. aliquem Infensum ha- ' d e s h e r r a r , a. Vincülis ferréis li- m u s , solitüdo. Predicar en desierto,
bere, alicüjus gratiam aminore. Enfon- berare; Las bestias., i'enéus soleas ju- surdo narrare fabülam.
raentís detrahére.
. d e s h e r r u m b r a r , a. B,«bigínem
designación,/. Designatío.
tune tua m e infortunia Uedent. / d e s i g n a r , a* Designo ; Pensar, rp-
deshielo, iu. (ielu. nivis lique- soleer algo, statuere, statütum habere.
lamitate non permov*-rÍ. A tr. p factio.
tí, per tot discrimina d e s i g n i o , ni. Consilium, mens, sen-
d e s h i l a c l i a r , a. Pannum. telam tentía, sensus, judicium, animus. —
rerum filatim carpera, telam in üla retexere.
experi o¡tl in dubiis re- Con el designio de . . . eo consílío, ut...
d c w h i l n d o . a. adj, Qui »eu«ini, (su'-ij.). Desbaratar los designios de_al-
bus epectantur amTci.
presión-», felícíter. guno, alicüjus consiliis offlcere, alicüjus
consulta disturbare.
84 DES BES DES
d e s i g u a l , adj. I m p a r , inaequális, d e s l e n g u a m i e n t o , m. Maledi- d e s m a n o t a d o , a, adj. seguí*,
dissimilis. centla, maledíctum, probrum, injuria, ignávus, tardus, iners.
d e s i g u a l a r , a. Iníequalem red- imprecatio. d e s m a n t e c a r , a. Butyrum de-
dére; Desigualarse, eminere, prestare, d e s l e n g u a r , a* Blinguare, línguam trahére.
excellére, antecellere, prseire. praecidére, elinguem reddére; Deslen- d e s m a n t e l a d o , a, adj. Ineom
d e s i g u a l d a d , / . Insequalítas ; Va- guarse, desvergonzarse, impudenter, in- posítus, incondítus, inconcinnus, inor-
riedad, varietas, levitas, inconstantía; temperanter, effraenaté loqui. natus.
Diferencia, discrimen, disparitas, diver- d e s l i a r , a, Solvo, dissolvo. d e s m a n t e l a r , a. Dirüo, ei
sítas, dissimilitüdo; Aspereza, asperítas, d e s l i g a d u r a , /. Dissolütio. doraolior. — Desmantelar una Casa, do-
scabrities. d e s l i g a r , a. Dissolvo; Desenmara- mura supelloctíli nudare, d o m u m
d e s i g u a l m e n t e , ade. Insequalíter, linquere, deserere.
ñar, explanare, dilucidare, explicare.
impariter, dissimilíter. d e s m a ñ a d o , a, adj. Iners, ¡nha-
d e s l i n d a d o r , m. Terminorum dtí- bílis, ineptus, rudis.
d e s i m a g i n a r , n. Mentí non sue- BÍgnátor.
currére, in m e n t e m n o n cadere; Bor- d e s m a r o j a d o r , m. Viscum oléii
d e s l i n d a m i e n t o , m. V. d e s - detrabens.
rar de la imaginación, rei m e m o r i a m
obliterare, obliviseí.
linde. d e s m a r o j a r , «. Viscum oláis de-
d e s i m p r e s i o n a r , a. A b errore d e s l i n d a r , a. Limites designare, trahere.
constituere, definiré; Aclarar alguna d e s m a r r i d o , a, adj. Languidu-,
revocare, errorem auférre.
cosa, distincté explicare, dilucidare. rnarcidus, marcens, marecscens.
d e s i n c l i n a r , _ a. A _ propensione
d e s l i n d e , m. Limitum definitio. d e s m a t a r , «. Eradicare, exetir-
avertére, propensioni obstare.
d e s l i n a r , a. P a n n u m inundare. p3re, radicitüs evellere.
d e s i n c o r p o r a r s e , r. Dissólví,
d e s l i z , m. Lapsus, error, erratum, d e s m a y a d a m e n t e , adv. Lan-
segregan, sejüngi.
prolapsus. guíde, raarcidé.
d e s i n f i c i o n a r , a. A b infectione d e s l i z a b l e , adj. Labiiís.
liberare, labem, contagionem depellére. d e s m a y a d o , a. adj. Color remís-
d e s l i z a d e r o , m. Locus Iubrícus, sus, languens.
d e s i n f l a m a r , a* Inflanimationem labilis, fallens, fluxus, praecops, pericu-
resolvere, tumorem dissolvére. d e s m a y a r , a, Deterrere, alicüjus
losus. a n í m u m frangere; n. Acobardarse, ani-
d e s i n s a c u l a c i o n , / . Sortis e s a e d e s l i z a d i z o , a, adj. Lubrícus, m o frangí, animo deficere. — Desmayarse,
culo extractio. fluxus. labilis, fallens, prgeceps, fluxus, languere, lauguescere. Desmayarse de
d e s i n s a c u l a r , a. Sortes extrahere ; periculosus. miedo, prae metu exanimari. Ño hay (fue
Retirar la bola del excluido, candidatum d e s l i z a r , n. y desmayar, macte animo, macte virtüte,
excluderé. d e s l i z a r s e , r. Labor; Decir ó d e s m a y o , m. Languor, deliquium,
d e s i n t e r é s , tn. Integrítas. castítas, hacer algo indeliberadamente, labi, in- d e s m a z a l a d o , a, adj, Remlssui;
innooentla, pecunias contemptus, ab- consülté agere, in errorem incidére. Cuida de ánimo, languescens, animo de-
stinentia, d e s l o m a d 11 r a . /. Lumbifragium, ficíens.
d e s i n t e r e s a d a m e n t e , ade. In- elumbatio. d e s m e d i d a m e n t e . adv. trono
tegré, sánete. d e s l o m a r , a, Elümbo, delümbo; dice, iramoderaté, nimium.
d e s i n t e r e s a d o , a, adj. Integer, Deslomarse (iron.), segníter agere. d e s m e d i d o , «, adj. ImraodícuB.
castus, sanctus, incorruptus. d e s l u c i d a m e n t e , ade. Incon- immoderátus, nímius.
d e s i s t e n c i a , /. y cinne, incondité, incomposíto, inor- d e s m e d i r s e , •*. Extra m o d u m
d e s i s t i m i e n t o , m. Cessatio. nátó, ineleganter. agere, modestíae fines transilíre.
desistir, n. Desistere, incepto ab- d e s l u c i d o , a, adj. Lánguidas, in- d e s m e d r a d t » . a. adj, Macer, gra-
BcedÓre. — Desistir de la empresa, desi- ornatus, illepldus, illiberalis , incon- cílis, tenüis, exilis, gráeiléntus.
stere incepto , Virg.; desistere consiTTo cinne se gerens.
«6 poneré consilium, Caes. No desistir de
d e s m e d r a r , a, y
d e s l u c i m i e n t o , m, ' Splendoris, d e s m e d r a r s e , r. Corrümpi, de-
suplicar, preces n o n intermitiere. De- nitoris. lautitia;, urbanitátis deféctus. teriüsfiéri;Decaer, decrescére, in de-
del trabajo, opus intermitiere, ab d e s l u c i r , a. Obscuráre, splendorem terius vergere, imminui.
opere cessáre. tollere, nitore privare. — Deslucir á uno, d e s m e d r o , m. Detrimentum , ja-
d e s j a r r e t a d e r a , /. Faix suffra- alíquem deprimére, alicüjus laudes ob- ctura, imminutío.
ginándis bestíis. terere. Deslucirse, suam ipsius gloríam
d e s j a r r e t a r , a. Subenervo, ñer- d e s m e j o r a r , a, y
iraminuere, c o m m ü n i o m n í u m exspecta-
vos priecido; Debilitar, debilito, vires d e s m e j o r a r s e , r. DeterSre, de-
tioni non satisfacere, parum felielter
frango. teriüs reddére; fcedari, deturparí, Im-
m u n u s s u u m exsequi.
d e s j a r r e t e , rn. PopÜtis nervórum nünui, deteri, corrümpi.
d e s l u m b r a m i e n t o , m . Caligatio,
praecisío. « l e s m e l a n c o l i z a r , n * . Languor* 11,
obesecatío. V. p r e o c u p a c i ó n .
d e s j u g a r , a. Exeuccare, succum maístitíam depellére, anímum laxan-,
d e s l a m b r a r , a. Ocülos praestrin-
extrahere. remitiere; recrean, refíci.
gere.
d e s l a b o n a r , a, Catenam, cátense d e s m e l a r , a. Mel alveari dotra-
d e s l u s t r a d o r , a, m. f. Deturpans,
annülos solvere; Desunir,_ n e x u m rei here.
fosdans, corrumpens.
alicüjus disrumpere, conjuncta segre- d e s m e l e n a r , a. Capillos, crines
d e s l u s t r a r ^ a. Splendorem de-
gráre. dispergére. — Desmelenado, capiHia pas-
trahére , obscuráre, nitore privare. —
d e s l a s t r a r , a. Saburram e navi sis. incomptus,
Deslustrar d una (met.) . alíquem depri-
extrahere. tollere, auferre. mére, dedecoráre, obtrectatíoníbus com- d e s m e m b r a c i ó n , /. y
d e s l a t a r , a. ContignationeB dis- m aculare. d e s m e m b r a m i e n t o , m. Divisio,
solvére. d e s l u s t r e , m. Obseurítas; Descré- separatio, sejunctlo.
d e s l a v a d o , a,adj., descarado. Pro- dito, probrum, ignominia, dedécus. d e s m e m b r a r , a. Corporis IIMTII
cax , petülaus, impüdens , effrouB, in- bra dividere, membrátim corpuB iiu:i-
d e s l u s t r o s o , a, adj. Turpis, fcedus,
verecündus, perfríctae frontis h o m o . inhonestus, indecorus. dere, dilaniare, dilacerare, disoei
d e s l a v a d u r a , /. Eiutlo, diiutlo. d e s m a d e j a m i e n t o , m. Languor, d e s m e m o r i a r s e , r. Obliviseí,
d e s l a v a r , a. Bino, dilüo; Desus- eegnities. memoi Eam amittere.
tanriar. exsuccare, debilitare. d e s m a d e j a r , a. Languídum red- d e s m e n g u a r , «. Detrahére, mi-
d e s l a z a m i e n t o , m. Dissolütio, dére, segnitíem inducere. nuere, imminuére.
disjunctio. d e s m a j o l a r , a. Vineam fundítüs d e s m e n t i d a , /. Mendaoli expro-
d e s l e a l , adj. Perfídus, infídus, ín- era dicáre. bratío,
fidélis , perfidiósus, dolósus, malefidus, d e s m a l l a d o r , a, m. f. Diloricans. d e s m e n t i d o r , a. tn. f. Meñdseli
perjürus, fallax. d e s m a l l a d u r a , /. Lorie» dís- exprobrátor; mendacrum expróiirann.
d e s l e a l m e n t e , ado. Perfídé, in- ruptío. d e s m e n t i r , a. Mendacíum e pro
fidelíter. d e s m a l l a r , a. Diloncare. bráre, in alíquem retorquere, meiMÍacii
d e s l e a l t a d , / . Perfidia, infidelítas, d e s m a m o n a r , a.^ Vitíum fur-un- arguére. — Desmentirse, no guardar certim
fraus, dolus. cülos amputare, praecidére. secuencia con sus principios, • •< I
d e s l e c h a r , a. Sordes bombyclbus d e s m á n . ¡TO. Calamitas, infortunium, desciscére, a se discedére, Cic.j ftdwn
detrahére. tristis casus, infelieltas, res dublae, ad- mutáre,Liv. No desmintió aquel />">-
d e s l e c h o , m. Sordlum e cratlbus versa fortuna; Exceso, tropelía, ausum, verbio . . •, fecit, ut veré dictum vitlea-
b o m b y c u m ejectio. faclnus, vexatlo, oppresslo. tur ...
d e s l e c h u g a d o r , a, m.f. Vitium d e s m a n a r s e , r. A grege aberrare. d e s m e n u z a b l e , adj. Minut» di-
fron dator. d e s m a n d a d o , a, adj. ínobedíen». visionis capax.
d e s l e c h u g a r , a. Supervacüos vi- d e s m e n u z a d o r , ", ". / Perícru-
d e s m a n d a m i e n t o , m, Mandáti
tíum ramos amputare. tator, enneleator.
revocatlo.
d e s l e i d u r a , /. Dissolütio. d e s m e n u z a r , ". Comminüo, cpn-
d e s m a n d a r , a. Revocar la orden l,ur1
d e s l e í r , a. Dilüo, liquefacio, dis- tero; Apui <• '
dada, m a n d a t u m revocare; Revoca/ una,
solvo. — Desleír ta tierra, a q u a m hu- pervestigáre, indagare, ínqnirere.
manda, legátum irrítum reddére. — Des-
more diluére. d e s m e o l l a r , a. Enuol¿St«t.me-
mandarse (j/ropasarse), m o d u m non ser-
d e s l e n d r a r , a. Lendibus pur- düíJam -
vare, modestias fines transilíre; (apar-
gare. tarse de la compañía), a societate aber- d e s m e r e c e d o r , a, m. / I m m °-
d e s l e n g u a d o , a. adj. Maledicus, rare. ritus, immerens, indignus.
petülans, injuríus, injuriosu"- •eonviciá- d e s m a n e a r , a. Jumentis pedlcas d e s m e r e c e r , ty Spa bené wn-
tor, obtrectator. solvere. tura efiMc dem
DES DES DES
d e s m e r e c i m i e n t o , m. Meritürum desnucarla, y ordrne* en ta ciudad, nefanda multa per
n i , deféctus; noxa, culpa. d e s n u c a r s e , r. Cervicem frangere, licentíam in urbe patrata sfet.
d e s m e s u r a , /• Iminoderatlo, ím- frangí. d e s o r d e n a d a m e n t e , ad*. Inor-
i
d e s n u d a d o r , a, m. f. Denüdans, dinaté, praepostéré, raptira, incondité.
d e s m e s u r a d a m e n t e , adv. Im- d e s o r d e n a d o , a, adj. Inordina
vostibus exuens.
i>xtra té a#ens; Part. pas. del verbo d e s -

d e s n u d a m e n t e , adv. _ paiam, ordenar. V. esta pal.
d e s m e s u r a d o , a, arlj. Pragrán- aperté, ingenuo, sinceré, manifesté. d e s o r d e n a r , a. Turbo, perturbe,
. inis, ingens, proceras; D d e s n u d a r , ". Nudare, veste all- miscéo, confundo; Desordenarle, exr
• •, im . i .'.u n,lus, impüdens, ímm< • i uxuere, spoliáre, vestes alícui de- derse, m o d u m non servare, m o d u m ex-
déstus, procax. trahére. — Desnudar la espada, gis cederé, modestíaefinístranBilire. — Ejér
d e s m e s u r a r «i a. Perturbo, con- distrinKure. Desnudar un templo, terapli cito desordenado, incomposítum agmen.
i"-rmisceo; Desmesurarse, aulasa detrahíre, tollere. Desnudarse de Acometer á las tropas desordenadas, pa-
, ínsulcntíüs se gerere, ímmodéstó las atalas pasiones (met.), pravos affectus lántes hostíum coplas adoriri. Desor-
exuere. denar un ejército, hostíum coplas dissi-
desmigajar y desmigar, a. d e s n u d e z , /. .Nudltas. pare, fundere.
Panem In micas commlnuSre, friáre. d e s n u d o , a, adj. Nudus, nurlátus, d e s o r e j a d o r , a, m. f. A u r l u m
d e s m i r r i a d o , a, adj. Extenuatus, exütus, spoliatus ; Mal vestido, attntis amputator.
i s , tonuis , gracílis , gráeiléntus, vestíbus indütus, centonibus malé te- d e s o r e j a m i e n t o , m. Aurlum
maeer ; demissus animo. ctus ,* Ealto de alguna cosa, orbátus, mutilatío.
d e s m o c h a , f. Mutilatío, ampu- spoliatus , destitutus , carens; Patente, d e s o r e j a r , a. Aures mutilare.
tatlo manijiesto (met.), manifestus, apértus. — d e s o r g a n i z a r , a. Evertere, dis-
d e s m o c h a r , a. Mutilo, amputo, La verdad desnuda, nuda, simplex ve- turbare.
del rü neo. ritas. No estar desnudo, c o m m o d e sese d e s o r i l l a r , a. L i m b u m resecare.
d e s m o c h e , m. Amputatio, muti- habere. Desnudo de adornos, omni or- d e s o r t i j a d o , a, adj. Luxatus.
I (tl<>
d e s m o c h o , m. Rerum mutilatarum natu carens. Desnudo de malicia, sim- d e s o r t i j a r , a. Sarculáre.
congeries. plex, candidus homo. Desnudo* m. d e s o s a d o , a, adj. Exossus, exós-
d e s m o g a r , n. Cornüa sponte de- (pint.), nuda sub specíe corporis appa- sis, exossatus, exos.
cidero. rens forma. d e s o s a r , a. Exossare, ossa carui
d e s m u g u e , ru. Cornüuin in cervis d e s o b e d e c e r , n. Dicto non pa- detrahére.
occásus, ainissío. rere, justa non exsequi, obodiehtlam d e s o v a r , n. O v a edére, parere.
d e s m o l a d o , a, adj. Dentibus rao- abjicere. d e s o v e , m. O v Ó r u m partus.
laríbus destitutus. d e s o b e d e c i m i e n t o , y d e s o v i l l a r , a. Gloméradissolvéreí
d e s m o n t a d u r a , /. Silvae ampu- d e s o b e d i e n c i a , /. Inobedientia, evolvere; Desenredar, extricare, diluci-
tatlo, ruucatio. mandatorum neglectío. dare, explanare, explicare, patefacere.
d e s m o n t a r , a. Sylvam caedéro; d e s o b e d i e n t e , adj. Inobedíens, d e s p a b i l a d e r a s , /. Foreipülce
Deshacer un montón de fierra ó broza, dicto non obtemperans, inobsequens, emunetoríae.
tumühira, acérvum diruére; Quitarla mandatorum negléctor. d e s p a b i l a d o , a, adj. Pervígil,
c abatir i ar al que ¿a tiene, equo privare; d e s o b l i g a r , a. A b obligatione li- vigilans, somni expers; Vivo, despeja<lo,
irse, equo desilire. — D e s m o n t a r las berare, fidem solvere; met. Enagenar el
promptus, alacer, acer, sédülus, acri
naves, rates resolvere, Liv.; solvere na- ánimo de alguno, malé de aliquo m e -
reri. ingenio.
v e m , Curt. Desmontar una máquina,
d e s o c u p a c i ó n , /. Otíum, quies, d e s p a b ü a d o r , a, m, /. Lucernas
machinamenti compágem dissolvere.
i íes montar una casa, sedes diruére, ever- vacatlo. emungens.
tére , demoliri. Desmontar un cañón, d e s o c u p a d a m e n t e , ade. Liberé, d e s p a b i l a d u r a , /. Emüncta fa-
bellícum torméntum ex armamento de- expedité. villa.
jicére, deturbare. d e s o c u p a r , «• Vacuáre, evacua- d e s p a b i l a r , a. Lucérnam emun-
d e s m o n t e , m. Sylvae rudérum re- re, vacüum faceré, expedltum reiin- gére; Aoicar el ingenio, acuere, excitare;
liquias; Et acto de desmontar, compücti quére ; Desocuparse, se ab oceupationí- Consumir, absumere, exhaurire. — Des-
T|'*IIS dissolütio. bus expediré. — En cuanto has llegado pavilarse, s o m n u m excutere ; ó (en otro
d e s m o r a l i z a c i ó n , /. Morum tú_ se han desocupado esos asientos, ad-orden de iieas), promptioremfieri,ru-
corruptlo. ventu tuo subsellía ista vacua facta sticitátem deponere , ingeuíum acuere.
sunt. Guando esté desocupado, d u m per d e s p a c i o , ado. Paulátím, pedeten-
d e s m o r a l i z a d o , a, adj. Moribus
otíum liceat. tim, sensim; Por largo tiempo, longo
perditifl homo.
d e s o i r , a. A n í m u m avertére, n o n temporis spatío. — Despacio, vamos
d e s m o r a l i z a r , a. Mores corrura-
despacio, siste, quseso, necte moras. V.
pere, vitiáre; Desmoralizarse, bonoB m o - audire.
d e s o j a r , a. Rei alicüjus foramen, el sig.
res exuere, ad solutiorem vitam desci-
scére. ocellum frangere; Desojarse, inténtis, despacito, ade. Panlátim. — Va-
d e s m o r o n a d i z o , a, adf. Cadücus, defixis oculis inspicere. mos despacito, rem atiente perpendámus,
decidüus, labens, labans, fluxus. d e s o l a c i ó n , / . Vastatio, vastitas, necte moras quseso. Despacito! ne quid
d e s m o r o n a r , a. Dirüo; Deshacer destruetío, exitlum; Aflicción, angor,
nimis, ne quid ultra modum 1
los _ terrones, deoccare; Desmoronarse, maeror, msestitia, dolor, luctus, anlmí
aegrttüdo. d e s p a c h a d e r a s , /. Áspera verba.
delabi, deficere. — La casa que era de d e s p a c h a d o r , a, m. f. Expedi-
construcción antigua se iba desmoronando d e s o l a d o , a, adj. Miser, anxius,
valde mcerens, moestus, dolens, afflic- tus, promptus, negotia faeílé expedíens.
de vieja y mal cuidada, teetum antiquí-
tus constitutum vetustate et incuria tus, contristatus. d e s p a c h a r , a. Expedlo, absolvo,
prolabebatur. d e s o l a d o r , a, m. /. Vastator, de- perficío, perago, _conficío , exsequor;
d e s m o s t a r s e , r. M u s t u m amit- populator, depreedator. Enviar, lego , delego, mitto; Vender,
1,'IV. d e s o l a r , a. Vasto, depopülor, di- vendo , divéndo , vendíto , commüto. —
d e s m o t a d e r a , /. Panni floculo- rüo, everto. — Desolar los campos, va- Despachar á uno, aliquem mittere; ó en
Btitátem agris inferre, C i c ; foedare
rum mundatrix. otro orden de ideas (met. fam.), aliquem
agros, Plin.
d e s m o t a d o r , a, m. /. Lanas mun- necáre. Despáchate, m o r a m abs te move.
d e s o l l a d a m e n t e , ade. Petulán- Despacharemos en un mes, intra m e n s e m
dator. ter, impudenter, invercundé, procacíter.
d e s m o t a r , a. Lanam mundare, rem conficiemus. Le despachó un pro-
d e s o l l a d o , a, ací/^Petülans, ef- pio para decirle . . ., misit ei nuncium,
pannosflocülispurgare. frons, inverecundus, impüdens, procax, qui dieeret , . .
d e s m u l l i r , a. Molle stratum dis- perfrict*© frontis h o m o . d e s p a c h o , m. Arreglo de un nego-
turbare. d e s o l l a d o r , a, m.f. Excoriátor; cio. Expeditío ; Lugar donde se despa-
d e s n a r i g a d o , a, adj. Denasatus, met. Et que cobra un precio excesivo por cha, officína, expediendis negotíis desti-
naso deminütus. alguna cosa, immodicus, injüstus exac- nátus locus; Documento, diploma, litterse.
tor. — Correr los despachos, negotia expediré.
d e s n a r i g a r , a. Denasáre, nares
d e s o l l a d u r a , / . Excoriandiactus. d e s p a c h u r r a r , a. Excüico, con-
praecidére. d e s o l l a r , a, Excoriare, pellem de-
desiiatar, a. Lactis summum de- tundo, pinso; Echar á perder lo que se
trahére; met. Cobrar ó exigir más dp lo
dice, sermónem pervertere. — Dejar á
eerpere; Encoger lo mejor, Deflorare,justo, ultra debltum alíquid exigére,
uno despachurrado {loefam.), os alicui
optímutn deligére. aiiquid injüsté extorquére.
occludere, alíquem elinguem reddére.
d e s n a t u r a l i z a c i ó n , /. Proscríp- d e s o n c e , m, Uncíce deductío.
d e s p a j a r , a. F r u m e n t u m paléis
tio, patriae iuterdictio. d e s o n z a r , a. Uncías deducere.
purgare.
d e s n a t u r a l i z a r , a. proscribére, d e s o p i l a r , a. Oppüationi mederi.
despaldar y
civitatis jure privare, patrio solo inter- d e s o r d e n , m* Inordiuatío, per-
d e s p a l d i l l a r , a. D o r s u m luxare.
clicere; Desnaturalizarle, patriam abdi- turbatio, confuslo; Deniasía, excessus,
iramoderatío. — El desorden de las cos- d e s p a l m a d o r , m. Navlbus deter-
care, alibi jus civitatis obtinére.
gendis locus.
d e s n e g a r s e , r. Palinodiam canere. tumbres, m o r u m licentia. Ejercito que
?narcha en desorden, incomposltura ag- d e s p a l m a r , a. Navis alvum m u n -
d e s n e v a d o , a, adf. Nive carens.
men. Ponerlo todo en desorden, omnía dare et sebo illinere; Quitar parte del
d e s n e v a r , n. Nivem liquefiéri.
miscere. Tan grande es el desorden qae casco de la caballería hasta descubrir la
d e s n i v e l , m. Declivítas; perpen-
reina en ¡a campiTia, usque adeó tur- carne, bestiárum úngulas scalpére, dc-
dioüli ínclinatío.
des a ¡te lado,a. r.de-splomado. baturfl<*ris.Se cometieron mucho* d*>*- rad&re.
d v s p a m p a n a d o r , »<» Pan-pin*-
í rnr.
86 DES DES DES
despampanadura, r. Pampina- | bant. Despedir ra¡fos .'uisr-i lo, d e s p e r d i g a r , «. Dividere, rin,-
tlo. dos alcázares, aaeraa jaculan arces. jungére, sejungére, separare, disper-
d e s p a m p a n a r , a. Pampinare, Despedir llorando al que se va, lacriinis gére.
pampinoa abscindére. praecidére; s ir abeüntem proséqui. _ d e s p e r e c e r . s e , r. Deperío, im-
su sentir Con libertad, liberé loqui, anl- d e s p e d r e g a r , a. Elapido. pensé desidéro, valdé cupío.— /..
mi sonsa aperire. d e s p e g a b l e , adj. Quod degluti- ' -,•• rio,, risu corrueiu, m oaohin-
d e s p a m p l o n a r , a. Palinítea, ra- uári potest. aoa erumpere, cachimios ingeminare.
m o s disjungere; bilocarse la mano, d e s p e g a d a m e n t e , adr. AspSré, d e s p e r e z a r s e , r. Pandieullri,
m a n u m luxari. acerbé. acríter. membra exf.orrioéro.
d e s p a n a r , a. Segétem colligéfo.
d e s p e g a d o , et, a<lj. Asper, acér- desperfecto.,». Detriméntum, de-
despancijar, y minútio, jactuia. damnum.
bus.
d e s p a n z u r r a r , o. Ventrera dis-
d e s p e g a d u r a , /. Deglutinatin. desperltlai-, ,. LlneamSnt» mul-
rumpere.
d e s p a p a r , n. E q u u m capíte ni- d e s p e g a r , a. DeglutinSre, oohae- liré, leníre, tnollía redd
mííim arrecio incedere. rentia distrahére. — .V,. d.-sp,:,.,r los la- xtrema lineaménta perturbSri.
d e s p a r e j a r , a. Disaociare, dis- bios, ue mutire quidem. Desp, moveri.
jungere, sejungére. Irse de alguna cosa, animum ab d e s p e r n a d a , /. Crortnn in sal-
d e s p a r p a j a r , a. Confundo, per- aií rua re avertére.
tatioue ilivaricatlo.
turbo; Rabiar mucho tin concierto, inép-
d e s p e g o , m. Asperítas; Desaso,; despernado, a. adj,
té, temeré, incon&ülté loqui. Ceaaua, lassatua.
d e s p a r p a j o , m. Loquéndi aut aversus animus.
d e s p e r n a r , a. Crura infrli
agéndi facilitas, expeditío. despeinar, Cou \ ,
d e s p a r r a m a d o , a, adj. , d e s p e i n a r s e , /•. Capillos distur- d e s p e r t a d o r , „, ,„. ,. Excitatofj
a'iieriu. Patens. apertua, patñlua, latus. bare. on ex-
d e s p a r r a m a d o r , «, >„. i. Pro- d e s p e j a d a m e n t e , ad*. Liberé, pergefacíens; Lo que desvela, angena,
füsus. prodigue. expedíté. í'aciliter. pungcim aniíimni cura.
d e s p a r r a m a r , a. Dissipo, spar- d e s p e j a d o , a, adj. Expedítua, lí- d e s p e r t a m i e n t o , 1». Espergefac-
go; La hacienda, dissipare, dilapidare, ber, facílis, alacer. — Entendimiento des- tío, e aoiiino excitatio,
absumére, profundére. , acre ingenium. d e s p e r t a r , «. Bxpergefao8r«, e
d e s p a r t i d o r , a, „,. /. Pacificátor, d e s p e j a r , a. L o c u m expediré, va- s o m n o excitare, suscitare. .
pacis inter rixantes conciliátor. c ü u m faceré, turbam summovera ; Des- 7- Despertarse, . tpergeflíri;
d e s p a r t i r , a. Dispartlri, pugnan- pejarse (adquirir svdura con el trato), 9 (en otro orden de ideas) hacerse Mida
tíbus se iuterponere. — 7 , ,, departe, se expediré, rusticitatem deponere, ur- avisado, prudentiorcm fieri, ingeníi tar-
tiesa la peor parte (pro».), p u g n a m saepe b a n u m fieri, m o r u m comitatem adqui, ditatem deponere. Despenar et recuer-
qui dirimit in se pugnatóres trahit. rere; (dicertirse). a n i m u m romi tteio, do de una cosa, aiiquid in memoriam
d e s p a r v a r , a. M e s s e m spargere. a n í m u m laxare; oblectán. — Despejar- revocare.
d e s p a t a r r a d a , f. Saltatío cruri- te' el cielo, ccelum serenan, ex omni d e s p e s t a ñ a r , a. Palpebras avel-
bua divancatis. — Hacer ia despatar- liarte patere; nubes ventorum «lamino lére.
.uismum simulare. disaolTi. d e s p e z a r , a. Dividere ; Adelgazar
d e s p a t a r r a d o , a, adj. Obstupe- d e s p e j o , m. Kvacuutlo. turba» sum- un_ canon por un t.i-lreino, tuborum ex-
fáctus. — Dejar a ano ó quedarte, des- motio ; Iteseiubarazo, expeditío, alacri- trema tubia immittéudi8 aptáre.
uto, obatupefacére, obatupeacéVe. taa. facilitas. d e s p e z ó , «i. Attenuatiu; De un
d e s p a t a r r a r s e , r. Divaricitia, d e s p e l u z a m l e n t o , ,,¡. Capilio- canon, tuborum tubia imiiiitteiidorum
distentís cruril.us labi. rum erectlu, horror. a_it itio.
d e s p a t i l l a r , a. Tigna dolire. d e s p e l u z a r . . ' . Capillos implicare; d e s p e z o n a r , a. Pedio!»*] .1,.tra-
d e s p a v o r i d a m e n t e , ado, Pavi- Despeluzarse, capillos erigi loorére. here; Separar, dividere, separáro, dis-
dé. m ^ u u c u m pavoic. d e s p e l u z n a r . V. d e s p e l u z a r . jungére. aejungiré) DesptatMi
d e s p a v o r i d o , ts, adj. Paveua, d e s p e l l e j a r , a. Deglubore, excuri olum int'ringi.
pan.¡us, timidus. trepidas, territus, ex- aro, pellcm detrahére, despicar, «. Indulgiré, Mtiafa
territua, metu exsanguis. — .Sv d e s p e n a r , a. A b angore , aolliii- re; De picarse, ulcinei, vimlietarn su-
upüit, perterrítus lia-sit. tudine liberare, molestiam alicui iu ,-
mere.
despavorir, y pere.
d e s p a v o r i r s e , ,-. Pavésoo, ol>- d e s p e n d e d o r , . ' , m. 1. Diasipitor, •Aespiertamente, ade. soierter,
atupéu, nbstupesco. prodigue, proftuor, protüaus. acuté, Biigaclter, subtilitur, ingenióse.
d e s p e a d u r a , /. P e d u m dcbüita- d e s p e n d e r - , a. Expendo, im- despierto, a, adj. Uxperrectus,
tlo. despensa, /. Celia penuaria, cella- expurgefactua; .
d e s p e a r s e , /-. Pedíbiu detrilitñi, rium. aubtiliB. prudena, ingenios.,;., industrl-
subterére, pedibUB longo itinere d e s p e n s e r o , a, m. f. Cellaríus, UB, acütus.
fessia laborare. promu r0_ cellarií d e s p i e z o , rn, Lapídum junctüra,
despechadamente, u,t*. Iwah-munus. sedes.
di', irató, rapldé, furünter, furiose. d e s p e ñ a d a m e n t e , ado. Pr..
d e s p i l f a r r a d a m e n t e , ado. iu-
d e s p e c h a d o r , m. Gravióia onéra tánter. c o i u i u u é , iiieontjite.
> m n uu.um d e s p e ñ a d e r o , ,„. Pia-cipitium,
despilfarrar, a. OMsItm, distur-
despechar, pratrrlptua locus; Riesgo, disciimen, pe-
d e s p e c h a r s e , n. Kurórein c o m m o - rieulum, alca, casus; udi. l-dil de ,,v,- bo, perdo.
..', labilis, lubricus, fallens, prie- despilfarro, m, Ineoncinnltas,
vere ; iram, rabiem excitare, Destetar á
cepa, periculosus. disturbatío.
los niños, infantes ablactare.
d e s p e c h o , iu. l'uror, ira, rabies.— d e s p e ñ a d i z o , «, adj. Labilis, lu- despinces, m. Vuisella, furcipül».
.1 déspetho, invite, reluctanter. A des- bricus, labans, praiceps. dcspilltar, a. Picta delóro; /
pecho de ilmerca, invita Minerva. .1 d e s p e ñ a r , a. Praicipito, dejicio, • frustrare, tencliras olluiulore;
despeclio mío, m o nolente, ra. repug- detürbo. extürbo, detrúdo, excutlo, pro- lo- ss ¡s , abborrere, ... ilcfi-
nante, u u ÍUVÍLO. jicio; Despeliarte, priecipltem ae daré,
córe.
d e s p e e h u g a d u r a , /., aes,t„des iu pra»cepa ruére, labi. — El. rio st d e s p i n z a d e r a , i. Muller flo.
• o. Peotoria nudatío. " s,„s,, amnis ex alfa
d e s p e c h u g a r , a. Avi peetus rupo praicipitat. Despeñarse en tos vi- loa volsellá detrahena.
cios, in vitía ruere. d e s p i n z a r , n. VolsolHa lloei.
trahere; Despechugarse, pectua nudare, '.".O.
d e s p e ñ o , ,n. PrttoipffcMfc, ruina.
nudum pectua gerere. d e s p e p i t a r s e , r. Vehementer vo- despinzas, pi. f. Y. despinces.
d e s p e d a z a d o r , o,,,.. f. Lacéram, cifera. \ton, témete, despiojar, a. y
dilaceran*:, cxcarnificans. incouaideraté, pelutanter agere. despiojarse, r. A pedieulia inun-
d e s p e d a z a m i e n t o , ,,,. Laceratlo, d e s p e r c u d i r , a. Abstergeré, elu- dare, nitino
dilacera tio. ere. inundare.
despique, ,„. Ulti.., viníicatlo.
d e s p e d a z a r , 11. Lacero, diianío, d e s p e r d i c i a d a / m e n t e , u.iV. Pro-
trucido, scindo , discinde , diarümpo, fuae. desplz«t*ar, a. Ato uiuu-
discérpo. — Despedazar ta liorna de d e s p e r d i c i a d o r , a, m. f. Profü- ére. comrninuere, cunte
alguno, alícüjua dignitatem labefactáre. aor, prorligus, profüeus , efüeua, nepoa. se nimio conátu in alíquid incuinl.
d e s p e d i d a , / . Ducessue. digreaau». d e s p e r d i c i a r , a. Disperdo, pro- d e s p l a c e r , a. Displicere, ttediuu.
d e s p e d i r , (i. Einitto, dimitt.i; bsspe- digo, enüudo, prolün.iu, consumo, ab- afferre, molestiam creare; sus. ,„. T«-
Ji,-", valedicére. — Despedir á u suino, cxliaurlo. — D" ¡a 1.,,,.,s la lai- dium, molestia, disjilieentia, iucominu-
mittere aliquem ; ó (cn otro órdende ideas), cienda, rem faniiliarem absumére, patri- dum.
aKcui raredicíre. Despedir ai jinete (el m o n í u m profundére. . ,,- ia desplantación, /. Bnatctffo.
lo), equitem excutere. Loa altares ocasión, occasiónem príetermittere. Des- desplantarse, '-. Rectumoorpíaia
ien el aiorna de lis rosas frescas, perdiciar el tiempo, frustra tempus te- haliltuiu u n o
aras aertia recentibus halant. Los ene- reré. d e s p l a n t e , w. '
migos despedían una Lucia de dardos, d e s p e r d i c i o , „,. Profualo, dilapi- tio.
hoatea ingenl.m vim telórum ernitté- datlo ; Re.id.s, qUe uo se. aprovecha, rn- desplatar, a. Ai.
aidüum, reliquia. geniuu
desplate, /". Ari...
tullís aejunctio. separatio, auno. .
d e s p l e g a d u r a , f. BxpH
desplegar,
proténdu, pando, aupando. - Mo ..utr*-
DES DES DES H7
r, " M , obmutíiit; ne d e s p r o p ó s i t o , "*. Absürdum, de- d e s t e m p l a d o , a, adj. (pint). Ta-
« atit-us ent. Desplegar • ta, deliratio, ineptia». bula cujua partea non recté colnbrcnt.
aetioiti'id en el iraujn, aaaidüó lata d e s p r o v e e r , a. N'ecesaariia pri- d e s t e m p l a n z a , /. intemp*
> xplft/ur la i vare, neceasaría eripere. adversa tempestas, cceli gravitas; Alte-
•irationi» vela pandero. Desplegar 'as d e s p r o y e i d a m e n t e . adv. Impro- ración dei pulso, pulsus intequalitar*;
il sfa cuui'ut'iiii, t<inti>ria oxpli-virl<-, jmparaté. Falta de moderación, ínunoderatio, in-
d e s p r o v i s t o , a, adj, Neceaaariis temperantia. inenntinentia.
desplegnetear, u. Luxuriantea carena. d e s t e m p l a r , o. Disturbare, tur-
vlt-rs ca d e s p u é s , ade. Pftst, postea, deinde, bare; •
d e s p l o m a r , o. y d e s p l o m a r s e . su bin de, ultra, postmodum, postraodo.—- malé afiectura esae, febrícula laborare;
, declinare ; uués d" tu padre, Destemplarse los instrumentos uu \
, eorruére. secündum patrem pruxiniua ea. Después cuncentum disturbari; Perder la mod> -
d e s p l o m o , m. A perpendículo de- ti.- abatido su poder, post fractaa eorum i, interoperánter agére, incorapo
(loxio, uiclíufttin. opes. Tres meses después, poat tres men- aíté lo<]Ui ; Perder su ffmple un instru-
d e s p l i - m a r . a. Deplümo ; Consumir ees , tribus post mensuras. • de metal, hebescere.
lo que tiene, alteríus bona absu- pauló post- non multo post. Des- d e s t e m p l e , m. Dissuiiantíafldium ;
mére, abligurin-. pu> '¡ui'-, postquam. En (tcciuues¿ij pd abras , intemperantia,
d e s p o b l a c i ó n , /. Oppídi derciic- d e s p u l s a r s e , r. Agítári, c o m m o - incontinentía; Desasan , indi-upo--
tiu. Veri. non aatis c o m m o d a valetüdo.
despoblado,//'- Desertum, cremus, d e s p u m a c i ó n , /. Despuraatío. d e s t e ñ i r , a. C<d6re exuSre.
solitüdo. d e s p u n t a d u r a , /. Hebctatio. d e s t e r n i l l a r s e , r. Cartilagínea
d e s p o b l a d o r , a, m. f. Vastan», d e s p u n t a r , ". Cuspídem, muero- disrümpi; De risa, iu cacbinnos erum-
solitudinera facíens. n e m obtundére, frangere; Mostrar inge- pere, cachinos ingeminare, risu COr-
d e s p o b l a r , a, Depopuiári, locum nia, ingeníi speciem praebere. Despun- ruere.
culturibus vacüum reiinquére, civilras taba el dia, sol oriebatur. Ta habian co- d e s t e r r a d e r o , m. Locus dissitu-<,
; Despojar, looum apoliáre. i to ü despuntar los árboles, jam ar- invui?.
d e s p o j a d o r , «, IM. /'. Exspoliá- bórea pullulábant, germinare ccaperant. d e s t e r r a r , a. Exilio multare, re-
tor. d e s q u e j a r , a. (lermen, aurcülura legare, ablegare, amandare, rejicére, re-
d e s p o j a r , a. Spolio, exuo, nudo, alibi plantaudum avellére. moveré; Quitar la tierra, el polvo, pul-
privo. — Despojar del tiercdio de ciudada- d e s q u e j e , m. Germinis, surcüli ali- vérem excutere.— Desterrar la tristeza.
no, deminuere capite. Despojar a uno bi- plautáiiili avulsio. aními segritudmem pellere_. besfprrur
de su grado, aliquem de gradu dejicére. d e q u i c i a r , a. -Cardíne fores dimo- los malos hábitos, ad meliorera frugem
l> ipojarse, nudari. exíil. Despojarse de vére; Quitar lu firmeza, deturbare, in- se recipere. Desterrar de su lado al iuul<-
sus bienes, bona abdicare. Despojarse fringere; Derribar á uno de la priv diciente, maledicum longo a sé a m o -
tfi sus mulos hábitos, ad meliorera fru- con otra persona, aliquem ab alteríus veré.
gem se recipere. gratia dejicére. d e s t e r r o n a r , a. Occáre.
d e s p o j o , m. Spoliatio. d e s q u i j a r a m i e n t o , m. Maxillá- d e s t e t a d e r a , /. Inatrumentum
despolvar, y rura discissio. ablactando aptum.
d e s p o l v o r e a r , a. Pulverem ex- desquijarar, a. Maxülas discin- d e s t e t a d o , a, adj. Ablactátus, de-
cutere *, Arrojar de sí, a se ejicere. lactatus.
dére, conveliere. d e s t e t a r , a. Ablactare. — Destetarse
d e s p o r t i l l a r , a. L a b r u m cunfriu-
gere.
desquilatar, a. iEstimatiünem mi- con ur^a cosa {loe. fam.), c u m lacte BU-
d e s p o s a d o , a, adj. M a m é i s oon- nuere. gere, ab infantíá discere.
atrletua ; Et casado y casada, sponsus, desquitar, a. Daranum resarciré, d e s t e t e , ru. Ablactatío.
sponsa. compensare (us, tamb. como /*.). d e s t e t o , /'(., ei ganado destetado.
d e s p o s a r , a. Matrimoníum spon- desquite, m. Damni compensatio, Ablactátus grex; El lugar en que se re-
dere, connubio rite jungére; J)ésposarse, jactürce reparatio ; Desagracio, vindicta, coge, ablactatorum stabülum.
matrimonio conjüngi. d e s t i e m p o , ado. (á) Importunó,
injurias reparatio. intempestivo, non satis opportüne, im-
d e s p o s e e r , a. Possessione pri-
d e s r a b o t a r , a. Caudam ampu- matüré, incommodé.
vare.-
d e s p o s e i m i e n t o , m. Possessionis tare. d e s t i e r r o , m. Exilium, exsulatío.
priv atio. d e s r a n c h a r s e , r, A contubernio d e s t i l a c i ó n , / . Destillatio.
d e s p o s o r i o , m. Sponsalia. discedére. d e s t i l a d e r a , /. Vas deetillationi
d é s p o t a , m. Tyránnus. d e s r a z o n a b l e , adj. irratiouabi- deBerviens.
d e s p ó t i c a m e n t e , adv. Absolüte, lis. d e s t i l a d o r , «, m. f. Destíllans.
.Hice, regié, superbé. d e s t i l a r , a. Deatillo; Correr lo lí-
desrizar, a. CalamistratoB, orispa-
d e s p ó t i c o , a, adj. Tyrannicus. — quido, ñuere.
tos capillos disturbare. d e s t i l a t o r i o , m, Locus deatilla-
Dominio des¡>ótic, s u m m u m imperíum.
d e s p o t i s m o , rn. Tyrannis. desroiiar, a. Inútiles arborum ra- tioui deserviens; Alambique, atillationi
d e s p o t r i c a r , n. Temeré loqui; muacülos evellere. deservíens cacabus.
quidquid in buccam venit garriré; inep- d e s t a c a m e n t o * m. Mili tum ma- d e s t i n a c i ó n , /. Assígnatío.
tire. nus, turba. d e s t i n a r , a. Destino, decérno; Per-
d e s p r e c i a b l e , adj. Aspernabílis, destacar, u. Milítum manus ex- der el tino, aberrare, a acopo deflec-
aspernaudus, contemnendus. tere.
peditioni seligere, ex acie deducere.
d e s u r e c i a d o r , <••._ m. /. Asperná- d e s t i n o , m. Providentía. V. s u e r -
d e s t a j a d o r , m. Ferraríua mal- te. Destino de una cosa á su jin, d*a
uteraptor, despicíens.
d e s p r e c i a r , a. Sperno, contemno,
leus. . signatlo, addictlo; Empleo, m u n u s , ofñ-
despicio, temno. fastidio, respüo, abji- destajar, a. Opus faciendum loca- cium. — Destinado ó reservado por el
, ío, neglígo, nihíli duco. — Lo d-'spre- re ; Arreglar las condiciones bajo tas destino, fatalis. Consultar los libros del
• uito cosa cil, tibi pro vili sub pe- cuales debe hacerse algo, reí exsequen- destino (hablando de los libros sibilinos),
«•íbus jacet. Escarmentad, y apren dae conditiónes constituere, pacta san- adire libros fatales. Asi lo quiso el des-
ser justo* y á no despreciar a los dio- cire. tino, sic íata tulérunt.
i ••-, discite justitíara moniti et non tem- d e s t a j e r o , m. Operis locator, re- d e s t i ñ o , ut. Favus n o n d u m plené
nere divos. deraptor. elaborátus. •
d e s p r e c i o , m. Despéctus, contemp- d e s t a j o , m. Operis locatío, redemp- d e s t i t u c i ó n , /. Destitutlo. *
tua. — Tratar con grandísimo desprecio, tio. — Hablar á destajo, blateráre, gar- d e s t i t u i r , a. DeBtitüo, privo.
pro despectissímo aliquem habere, riré. d e s t o c a r , a. Cincinnos solvere,
d e s p r e n d e r , a. Laxare, nexu sol- d e s t a l o n a r , a. Equi talum abra- concinnatos capillos disturbare.
vere ; Desprenderse, deeidere, delabi; dé ic. d e s t o r c e r , a. Detorqueo; Endere-
• ¡ajjropiarsf, dimittere, abjicere. d e s t a l l a r , a. Arboris surcülos zar, dirigere, rectum faceré. — Destor-
d e s p r e n d i m i e n t o , m. Abaliena- avellére. cerse (náut.), navira a Tía deflectere.
r. l a r g u e z a . dastapar, a. y destaparse, r. d e s t o r n i l l a d o , a. adj. Praeceps,
Operculum, operimentum detraliére. ineousideratus, levis, effrénus.
d e s p r e o c u p a r . V. d e s i m p r e - d e s t a p i a r , a. Parietea diruére. d e s t o r n i l l a d o r , m. Instrüm-Sn-
sionar. d e s t a r a r , a. Superpondíum dedu- tum detorquendo aptum.
desprevención,/. Negligentía, in- cere, subtrahere. d e s t o r n i l l a r , a. Clavum cochlea-
curia. d e s t a r t a l a d o , a, adj. Incomposi- tum distorquere ; Destornillarse, incou-
d e s p r e v e n i d a m e n t e , ado. Im- tus, incunciunus. eideráté loqui, agere.
px* vide, improvisó. d e s t a z a d o r , tn. Lanío, ónia. d e s t o s e r s e , a. Tussim simulare.
d e s p r e v e n i d o , a, adj. Imparatus, d e s t a z a r , a. Lanío, as. d e s t r a b a r , a. Pedícaí solvere; Des-
improviduá, incaütüs. d e s t e c h a r , a. Tecto nudare, dete- asir, disjungere, connéxa solvere, se-
d e s p r o p o r c i ó n , /.. Incongruon- gére. parare.
ti i, iuitqualitaa. d e s t e j a r , a. Tegulit nudare, tegü- d e s t r a l , m, Secüris.
d e s p r o p o r c i o n a d a m e n t e , adr. las tollere. d e s t r a l e j a , m. Securicüla.
J (K-ougiueiirer, injoqualiter. destejer-» a. üetexo; Deshacer lo d e s t r a m a r , a. Tramara extricáre.
d e s p r o p o r c i o n a r . - Proportio- tramado, diasuére. d e s t r e n z a r , a. CapUlórum uoxui
Q*ua tollere. d e s t e l l o , rn. Stillicidium ; LUÍ pe** dissolvére.
quena, scintílla, scintülatio.
d e s t e m p l a d a m e n t e , adv- intem-
peranter, ímmodioó.
88 I>ES PES DET
d e s t r e z a , / » Dexterítas, solertía, in- n ü o ; effetum reddére; Desuslanciarse, d e s v e r g o n z a r s e , r. Impudenter,
dustria, ars, ingenium. macrescére, extenuári. inverecündé loqui, se gerere.
d e s t r i p a r , a. Exentero, eviscero ; d e s v a í d o , a. adj. Languídus. d e s v e r g ü e n z a , /. Impudentía,
Los terrones, occare, glebas confringere; d e s v a i n a r , a. Leguminíbus folli- petulantia, audacia, procacitas, licen-
Pisar, conculcare, pedibus proterere. cülos detrahére. tia.
destripaterrones, ru. Occátor, d e s v a l i d o , a, adj. Desertus, pra?- d e s v i a r , a. Amoveré, abarcere, a viú
aidiis orbátus, potentium ope destitu- deducere; Disuadir, dissuadéo, deterréo,
pastinator, fossor. arator, rurícóla.
tus. dehortor, avoco, averto. — Desviarse del
d e s t r i u n f a r , a. Collusori melió-
d e s v a l i m i e n t o , m. Órbitas; gra- camino, a via deflectere, declinare.
ris nota? pagéllas adimere.
d e s t r i z a r , a. Rescindere, discer- tia?, favoris, praísidíi deféctus. Desciarse tle la costumbre, a consuetu-
pere, in frusta secare ; Destrizarse, cura, d e s v á n , m. S u m m i tecti cavum ; díne recedere. Si esto no nos desviara
hollicitudine angi. Gatero, cavum tecti felíbus tantum per- demasiado de nuestro intento, ni ea res
d e s t r o c a r , a. Coininutationem res- vium. longíüs nos ab incepto revocaret.
cindere. d e s v a n e c e r , a. R e m adé6 tenüem d e s v i o ^ tu. Deflexio, aberratío j Des-
d e s t r ó n , m. CEecí ductor. reddére. ut ex oculis evanescat; Desvane- pego, asperítas, supercilium.
cerse, Evanésco, iuanesco. — Desvanecer d e s v i r a r , a. Soleas scalpro cir-
d e s t r o n a m i e n t o , tn. Depulsio e vn error, tollere, extorquore errorem.
solio. cuinciilére, calceos elimáre.
Desvanecer una sospecha, tollere, delere, d e s v i r t u a d o , • • adj. Exi5oou«,
d e s t r o n a r , a._ Solío depellére ; spo- expurgare suspieionem. Desvanecer el effetus, inflrraus, debílis, invalidus.
liare regno, mulctáre regno, C i c ; expel- odio, invidias prosternare Desvam d e s v i r t u a r , a. R e m languidam,
iere regno, Liv. la cabeza, vertigíne laborare. Desoane' efletarareddére; Desvirtuarse, marn>-
d e s t r o n c a m i e n t o , rn. Mutilatío. cerse eun la pros/mridtid. secündis re- cere, languescere, languídum, effetum
d e s t r o n c a r , a. Trunco, detrünco, bus Buperblre. Desean* •érselt á uno la reddi.
a m p u t o ; Descoyuntar el cuerpo, m e m - d e s v i v i r s e , r. Deperire, perdité
bra truncare; Cortar el discurso, ser-
espt attza, aliquem spe destituí, spe fru- araare, vehementer appetere, ardentissi-
m ó n e m intercidere; Arruinar á uno, per- strar!. Se desvanecieron la envidia y la m é cuj'ére, exoptare.
deré. soberbia, invidía atque superbía post- d e s v o l v e d o r , m. Iustruméntum
d e s t r o z a d o r , a. m. f. Proflí- inero. I Cuan rápidamente se desvanece laxanilis vel conatringendis verticülii-
gator. la vida del hombre! q u o turbíne fertur d e s v o l v e r . a. Arátro evolvére. aur>-
d e s t r o z a r , a. Disnimpo, destruo, vita h o m í n u m I igere, perstringére.
sterno, frango. profligo, deléo. — Des- d e s v a n e c i d a m e n t e , adv. Vané. d e s z o c a r , a. Pedem luxare.
trozar al enemigo, concutere 1, d e s z u m a r , a. Bxauccáre, ex augure,
inaniter, levíter. succum extraliere.
hostes fundere, delere. d e s v a n e c i m i e n t o , ---. luanís su-
d e s t r o z o , '"» Disturbad*,, diarup- d e t a l l a r , a. Rea siugulatim deacrí-
perbía, arrogantia; Debilidad tle cabeza, bere. enumerare, exponére.
tío. — Macer gran destroza, cladera in- vértigo, inis. d e t a l l e , m, Rei énarratio inmuta-
férre, m a g n a m stragem faceré. d e s v a p o r i z a d e r o . tn. Spiracu- tira facta.
destrucción,/. Destructin. lum, spíramen. d e t e n c i ó n , /. .Mora , cunctatío,
diura, eversio, ruina, clades, Bti..... desvarar, n. y d e s v a r a r s e , •-., cunctamen , tardítas, Begnitíea. — Sin
destructibilidad, /. H res atar. L a b i , delabi, prohibí; ttártt. detención, haud cunetanter, nulla mora
deleri potest, natura. interposlta. Mirar con detención un a-
Ponerse ••<< /nacimiento, potar ia naon
destructivamente, ade. Ad ex- santo, r e m attonté consiV.
ttarada, navim vado inhalen tem rursus
tidium, ad intentum. d e t e n e r , a. Retardo, moror, oohibeo;
d e s t r u c t i v o , a, adj. Destruéudi
fluitáre.
m o r a m alicui innecto; Detenerse cuno*
vim habens. d e s v a r i a d a m e n t e , adv. Deli-
rantes dementer, insano, stultó. tari, restare, aistére , greasura tenere,
d e s t r u c t o r i o , a. adj. Destrueus, vestigia premere. — Detener lu marcha,
evértens, dirüena, vaatana. d e s v a r i a d o , a, adj. Delirus, deli-
rans, stultus, iiisanuí, demens, fátüus, iter supprimére, Ca?s., o reprimiré, Cíe,
destrueco y vecors ¡ Ft era de órdt n , iuordinatus, Detener, contener la marcha del enemigo,
d e s t r u e q u e , /". Comniututioui-» turbatus, incondítus, iucoraposítUS, in- retardaro impetum hostíum, Nep. ; re-
reacissio. concinnus. a ubien d las ra- primore hoatem, Cass.; morari hostem,
d e s t r u i b l e , adj. Deatructioni. va- in a* locas de los árboles: luxuriantes Cic. Detener el aliento, a n í m a m compri-
atationi obnoxius. arborum rami,
d e s v a r i a r , •-. Deliro, iua»uío,
mere. Detener los ojos en alguna cosa,
d e s t r u i d o r , /. m. f. Destrücti>r, inK-ntis, defíxia obülia alíquid aspieere.
vastator, depopulatoi d e s v a r i o , tn. Deliraménlum. insa-
nia, stultitía. error, dementía, aberra- Detener la consideración, rem atténte
d e s t r u i r , a. Destruo, dirüo, everto. tío. considerare. Habiéndose dt tenido unos
dejicio. — Destruir completamerúe, desde d e s v e d a d o , a, adj. A b interdicto dias cu Huma, líoinaí paucoa dies cum-
sus cimientos, dísjicere a fundamentis, liberatus. morátua. Detenerse, g r a d u m aiatere. Se
fuuditus diruére, Liv.; eruSre ab imla d e s v e d a r , a. Prohibitionem tolle- detuvieron en las faldas d€l monte, sui'
fundamontis, Val. M . Destruir, a\ re, ab interdicto liberare.
d e s v e l a d a m e n t e . talo. VigilSn-
ipsia m o u t í u m radicíbus coi.8titérunt
el trina {en una retirada para que el /',/,,/ //,< deternerte más, ne te pluribut»
enemigo no se aproveché de ello), cor- ter. r i. Detener ai acusado^ reu'm eus
d e s v e l a d o , a, adj. Enaomnir, per-
rumpére r e m frumentaríam. Tratas de vígil, exsómnis, insópítus, vicrílans. per- Miiirr. i/w ns detiene ya* quid rtijm-
ir '•>•!" la Italia, Tt^líam 'illllicm nos. n u n e statis 'i Detenido pur una enferme
ad exitíum et vastitatcm vocaa. /- d e s h e l a r , a. S o m n u m excutere;
la hacienda, rem familiarem absu re,
dad, m o r lio prSBpedltUS. Déte ni tía p^r
Desvelar • lado,.vigilare, «vi- sus escrúpulos, religione impeditus. Oe
patri in. T U IMM profundare, bona patria gilare; 6 (met.) invigilare, diligenter
lacerare. D< aliquem adsum- tenido en su carrera por la muerte, moi
incumbére, omni cura eniti. — Cuid utos i,, oppressti Detenido /"a- sus ocupa
mamegest.it> m redigére. Destruir i que desvetan, \ o-iilea cura*.
nes del enemigo, hostíum consilía di- done», magnis negotíis implícitas, dii
d e s v e l o , m. Vigilia, pervigilíura; ten! us.
sturbare. Cuidado grande, vigilaiitia.
d e s u c a c i o n , /'. Exsuccatío. d e t e n i d a m e n t e , ado. Cunetánti r
d e s v e n a r , a. Venas H ca rn d e t e n i d f » , ", tsd). Tardua, puñete
d e s u d a r , a. Sudorem abstergí
trahere. büudus, iners, segnis, piger, Lentus. ig-
d e s u e l l a c a r a s , tn. Impüdens. pe-
d e s v e n c i j a r , «. Dissolvo, relaxo, návus' Avaro avárus, parcus, miser, te-
tülans, effrons, iuverecundus.
disjüngo, sejüngo; !>• lu*5 nax; i'ttn. pa*. del serbo d e t e n e r . V.
d e s u e l l o , ru. Excoriándi actúa; 1'.
ri, distendí.
d e s c a r o ; r n •• • • • i esta pal.
d e s v e n d a r , a, Fascíam , \ ¡ttartí
justo carlüa, injüstura pretíum, injusta
-i* 'trahere. d e t e n t a c i ó n , '. Alien« re\ r-n-n-
exactío. detentarior, m. Brtentor.
d e s v e n t a j a , /. infortuuíura. —
d e s u n c i r * it. Abjügo, jumeni i <
jugi vincülis exsol\*«.
• -taja Ue un put-.-tfij , tle an sitio.d e t e n t a r . ". R e m alienara detiné-
1 ici iniquítas. i r, ruti aere.
d e s u n i d a m e n t e , ade. Seorsím,
d e s v e n t a r , a. Aírem detrahére, d e t e r g e n t e , •••> med.). Detér-
aeparatim.
d e s u n i ó n , /. Disjunctío. V. d i s - extrahere. gen1»', abstergen-j.
d e s v e n t u r a , / infortunium. cala- d e t e r i o r , adj. Dcteríus, pejua, vi-
cordia. mitas, EBrumna , angor, miseria, dolor,
d e s u n i r , a. Disjüngo, separo, se- líua.
mEeror.
grego, divido; Enemistar, dissidia se- deterioración, /. Detrímentmn.
rere; Desunirse, dissociári.
d e s v e n t u r a d a m e n t e , adv. Iu- deteriorar, a. tj deteriorar-
d e s u ñ a r , a. Uugues revellere; Ar- íeliciter, miséré.
s e , r. Deterere, deteriurem lacere,
rancar las raices de las plantas, eradí- d e s v e n t u r a d o , a, adj. Iufertu-
fieri.
care. — Desuñarse (met.). enixé insistére, natus, miser, miaerándus. infelix, mise-
d e t e r m i n a c i ó n , . / . Hsréntli am-
incumbére. rabilia ; Cuítenlo, misercülus, candidus,
mi decísio; Revolución, delibiBratlo, don-
d e s u r c a r , a. Sulcos deturbare. simplex!; Avariento, avárus. pra-,.. .
r-iliiiin; Detjuet, •!' crétura, -an*!)'», 0 ••
d e s u s a d a m e n t e , adv. Innsitáté, sordídus.
dia, audacia, v m u-, Poi -
ii sólito. d e s v e r g o n z a d a m e n t e , ' Im- d e t e r m i n a d a m e n t e . •• - '"' ''
desusar, a. y pudenter , petulante* procacíter, inve- nit". expri • ' • •• •>•,,•'•••> au
d e s u s a r s e , r. Desuesco, obsoléo, recündé, audácter, protervA. , J ;i. t r.r. aude^tltBr , ..«J í j« i .-•nuil", foftl*
.. in deeuetudiuem abire. d e s v e r g o n z a d o , a. < t"-r, t'^-ueroeé.
desuso, * ado, dene , procax , effr m s , ínvere< d e i e r m i n a d u . o. ndj, Anímosmj
d e s i i s t a n c i a r , a. Enervo, exte* protSrrus, perírictie írontts b o u
DEV DIB DIF 89
anXmu tosut, d e z m a t o r i o , m . TJOCUÍ*. decímis d i b u j a r , a. Delinco, imaginera
intrcpídus, irapavidua, interrítua, invic- colligendis deatinatus ; Distrito de cada adumbro, exprimo, describo. — Di
tus. prceatans aními. pagar el diezmo, deci- delm<>ar tas formas del cuerpo Qiabtando
d e t e r m i n a r , a. y d e t e r m i n a r - lecumánus locus. de un vestido fino y delgado), artus ex-
•ye. r. Decérno, conatitüo, consilium d e z m e r í a , /. Ditío decimália, de- primere.
capío, censuó, judíco, sánelo. — D d i b u j o , m. Adurabratío, delinean'.-,
mniiir tos limites,flneapnescribére. De*dezniero, a, adj. Decimália, decu- descriptio.
t*H minar ••' dia, d iem i ad ic§* *•. pi d i c a c i d a d , /. Dicacítas.
dia, m. Dies, lux, sol, lumen. — Ya
te. A U rminar e á obrar es d i c c i ó n , / . Vocabülum, dictio, vox,
es de tliu, lucéscit jara. Al romper el
mucho; más una verbum.
dia, albSuté cosió. 'Jados los dios, cada
determinado , es precisa la actividad, dia, quotidíe. Sin dejar un tolo dia, d i c c i o n a r i o , •••. Dictionaríum,
priñaquam incipías, consulto; ubi eon- lexicón, vocabularium.
nullo interposíto die. De dia, durante
aulueria, matüré facto opua est, /• d i c i e m b r e , "/. December.
el dia, interdíu. Et dia de ayer, hestér-
minada á morir, certa r- de- nua dies. El dia de hoy, hodíe. Et dia d i c t a d o , ni. Dignitátis títülus, no-
ntado, decidido, alíquid animo fixura de mañana,, craatína dies. Ün dia en- men, decor, decus, ornamentum.
haber*. d i c t a d o r , m. Dictator.
tero . continua dies. Dias felices, can-
d e t e r m i n a t i v o , a , adj. Defi- d i c t a d u r a , /. Dictatura.
dldi soles. A la luz del dia (met.), pa-
ní ens. d i c t a m e n , m. Sententía, judicíum,
lám, aperté, manifesté. Por dias ó de
d e t e r s i ó n , /. Deteraío. consilium, mens. — Soy del dictamen
dia en día se aumenta el ejército de los
d e t e r s o r i o , a, adj. Detergéndi vim de Eseévola y de Testa, assentior Scse-
•/ns , per singülos dies creacit ho-
habens. volse et Testas. Según mi dictamen, m e o
stíum numérus. Son mis dias, meus •
d e t e s t a b l e , adf. DeteatabíliB, dete- natalis est. Dentro de muy pocos dias quidem judicio. Por su dictamen, arbi-
standus, exsecrabílis , exsecráudus. trátu suo.
te veré, propedíem te vidébo. Dar los
d e t e s t a b l e m e n t e , ado. Detesta- d i c t a r , a. Dicto, prascipío, suggero.
dias a uno, feh 'itarle en su cumpleaños,
biliter, exsecraudó. — Dictar leyes, imponére leges, Liv.;
nataJem alicui faustura precari. No ha
d e t e s t a c i ó n , /. Dotestatío. jura prar-scribere. Cic. Lo que el mismo
muchos dias. haud ita pridem. No en
d e t e s t a r , a. Detestor, exsecror, sen!nía coman está dictando, quod ipBa
mis días, non patíar d u m vivam, nuil-
abomínor. — Detestar á uno, flagrare naturális ratio oBténdit.
q u a m per m e licébit. No se can los
odio in alíquem. dictatorial, y
dias en balde, vires deficíunt eüudo.
d e t r a c c i ó n . /• Obtrectatío, detrac- d i a b l a (a fa), mod. u<ie. Perporam. dictatorio, a, adj. Dictatorius, a,
tío, invídia. maledíceutía, convicíum. d i a b l o , m. Díabolus, dsemon. — um.
d e t r a c t o r , a, m. f. Maledicus, de- ¿ Qué diablas de atrevimv ' quai, dicterio, •-•. Dicterium, probrum,
tractor, obtrectator, eonvieiátor. malura, iata audacia est? convicíum,
d e t r a e r , a. Detráho, dimoveo ; in- d i a b l u r a , /. A u d a x facínua.
famar, infamare, dedecorare, probris dicha./. Felicitas, secunda fortuna.
d i a b ó l i c a m e n t e , adv. Diabolicé. prosper e vén tua. — A dicha, par
maculare, infamia afficere d i a b ó l i c o , a, adj. Dxmoniacua;
d e t r á s , adv. Post. pone, retro, re- Malísimo, pessimus. forte, fortuito.
trórsum. — Por detrás, a tergo. Detras d i c h a r a c h o , m. Scurrile dictum,
d i a c o n a d o . V. díaconato. iUiberale verbum.
tle la cruz está el diablo, intus Ñero,
diaconal, adj, Diaconalis. d i c h o , a, part. pas. del verbo d e -
foris Cato.
d i a c o n a t o , m. Diaconátus. cir. Effatus. prolatus, dictus; sunt.
detrimento, rn, Detrimentum, dam- tn. Dictum, effatum. — Dicho y hecho, dic-
diaCOIlia, /. Diaconátus terríto-
num, jactüra, iucommoduxn. tum factum. Dicho agudo, acüté dictum.
ríum, ditio.
lleuda, /- Debítum, nomen ; Culpa, d i c h o s a m e n t e , adv. Proapéré,
diaconisa, /. Diaconissa.
culpa, delictum, peceatum. — Estar car- auspicató, fausté, feliciter.
d i á c o n o , •••. Diaconue.
tjuau de deudas, a-re alieno laborare. d i c h o s o , a, adj. Felix, faustus,
d i a d e m a , / . Diadema, regíum in- fortunatus, prosper, aecñndua.
d e u d o , m. Oognátus; Parentesco*
sigue, d i e n t e , //-. D e n s . — Mostrar los dien-
cognátio.
diafanidad, /. Pellucidítas. tes, obsistere minando. Entre dienten,
d e u d o r , a, m.f* Debítor, (ere alie-
diáfano, a, adj. PeUucídus. mussitauter. Dar diente con diente,dentí-
uo laborans. bua stridére. Tener buen diente, edácem
diaforético, a, adj. Diaphore-
d e v a n a d e r a , / . Rhombua; En los esse. No me. entra de los dientes adentro,
ticus.
teatros, versatilis rota, aversor h o m í n e m , abhorret ab eo ani-
d i a f r a g m a , m. Díaphrágma.
d e v a n a d o r , a, tn. f. Glomerans. mus. Hincar los dientes en uno, aliquem
d i a g o n a l , adj. Diagonalis, dia- conviclia lacessere. Traer á uno entre
d e v a n a r , a. 'Homero. — Decanar
gonlcus. dientes, aliquem aversari, avérso animo
la la n 11 >n ovillos, lanam in gio ra
d i a g o n a l m e n t c , ade. Diagonali in aliquem esse. A regaña diente, re-
diaponere, ín orbem glomerare.
modo. puguanter, reluetánter, aigré, invité.
d e v a n e a r , *». Delirare, insanire,
dialéctica,/- Dialéctica, dialéctico. d i e n t e c i c o , l i o , t o , m. Denti-
ineptíre, errare, aberrare.
d i a l é c t i c a m e n t e , adv. Dialec- cülus.
d e v a n e o , tn. Deliraméutuin, in-
tícé. d i é r e s i s , /» Diairesis.
sania; Ocupación vana, inania cura, in-
d i a l é c t i c o , a, adj. Dialectícua. d i e s t r a , /. Dextra, dextera.
utílis labor.
d e v a n t a l , m. Pallüla, perizoraa. dialogal, y d i e s t r a m e n t e , adv, Dexteré , so-
d e * a s t a e i n n , /. Vastatío , popu- dialogístico,'/^'. Dialogi formam lerter.
latio, ruina, peruicíes, exitmra. referens, ad dialogum spectans. d i e s t r o , a, adj. Dexter; Hábil,
d e v a s t a d o r , a, m. f. Vastator, de- d i a l o g i z a r , a. In dialogi forma perítus; Sagaz, solers, sagax; Eavo-
populator. loqui. rable, faustus, proaper, fortunatus, se-
d e v a s t a r , a. Vasto, populo, popü- d i á l o g o , m. Dialogus. cundus ; m. El ronzal, capiatrum. —
lor, depopülor, expilo, dirüo, destruo. d i a l t e a , / . Unguentum ex althéa Diestro en las armas, en la milicia, ar-
everto. — Devastarlo todo llevándolo a conféctum. morum, militia** perítua. A diestro y á
sangre y fuego, cuneta lato ferro et igni d i a m a n t e , ///.Adamas; Entendimien- siniestro, inordinátó, perperám. Llevar
depopuíari. to falto de educación, incültum inge- del d>estro, capistro ducere.
d e v e n g a r , a* Mereo, luerifaeio, nium.
dieta, /. Difflta; Jornada, unlu»
acquíro, adipiscor, comparo. d i a m a n t i n o , a. adj. Adaman ti ñus.
diei iter.
« d e v o c i ó n , / . Pietas, relígío, pius diamantista, m. Gemmaríus.
erga D e u m animua; inclinación, bene- diez, adj. Decem.
d i a m e t r a l , adj. Ad diametrum
volentía, studíum, amor. — Estar á la d i e z i o c h e n o , m. Argenteus num-
spectans.
devoción de alguno, alicui morera gerere, mu-s decem et octo denarlia constans.
obsecundáre. Tener ñ uno ñ su devo- d i a m e t r a l m c n t e , adv. E x diá-
d i e z m a r , a. Décimo; Pagar el
ción, aliquem sibi devínctum habere. metro.
diezmo, décimas aol veré. — Ejercito
d e v o c i o n a r i o , •/•- Sacrármn pre- d i á m e t r o , m. Diámetros.
d i a n a , /. JMilitáris in extrema noc- diezmado por los desórdenes, exercltua
c u m libellus. vacuefáctus turpi eentíná. Val. M . Diez-
d e v o l u c i ó n , /. Restitutio. tis vigilia sonus.
d i a p a s ó n , m. Diapasón (indecl.). mar los soldados, decímum quemque ad
d e v o l u t i v o , a , adf. (jor.). Resti- supplicium ducére, Val. M .
tuens. V, e f e c t o . d i a p r e a , /. Pruni genus.
d i a p r e a d o , a, adj. Variegütus. d i e z i n e r o , m. Decimárum solü-
d e v o l v e r , a. Reddo, restitüo. _ tor; El que te cobra, decimárum exactor,
d e v o r a d o r , a, rn. /. Devorátor, d i a r i a m e n t e , adv. Quotidíe, sin-
gülis diebus, per singülos dies. collector.
be-lüo. d i e z m e s i n o , a, adj. Res decem
d e v o r a r , a . Devoro, voro, haurío, ab- d i a r i o , a, adj. Quotidiánus; m.
meusium.
a ü m o . — Decorar el espacio, voráre viam. Diarium, ephemeris'; Salario, diurna d i f a m a c i ó n , /. Diffamatio.
Devorar con los ojos , comedero oculis, merces.
d i a r i s t a , m. Diariorum editor. d i f a m a d o r , a, rn. f. Diffamátor.
Mart.; haurire oculis, Virg., oculis con- d i f a m a r , a. Diffamáre, probri-*
trectáre , Tac. Devorar su patrimonio, ' d i a r r e a , /. DiarThóaa, ventris
fluxus. aliquem lacessere, aliquem infamia affi-
opes patrias dilapidare, rem familiárem cere, infamias notam inurere.
absumére. Todo lo devoraron las Ua d i á s t i l o , m. Diastylus.
d i a s t o l e . m. Díastóle, ea. d i f a m a t o r i o , a. adj. Probrosus,
omnia flammia sunt absürapta. ignominiosus, infamia afficíens.
d e v o t a m e n t e , adv. Devoré, pié, d i a t r i b a , /. Refutatío vehémens.
d i b u j a n t e , adj. Delinéans, im&gt- d i f e r e n c i a , /. Disparítas, difle-
roligiosé, pió in D e u m animo. rentia, inaequalítas, diveraitaa, varietas.
d e v o t o * a, adj. Pius, devótus, reli- nem adumbraos.
dissimiiitüdo; Controversia cnf.re perru-
ógisus, pietátis cultor. nas, jurgium. rixa, di««on-*f'1 ñlnníd^frim,
90 DIG DIN DIS
simültas. — Sin diferencia, indístíncté, congrüena. dignuB. — Digno de granuo rata. Dinero en barras (en general plata
indiscriminátim. No hacer diferencia h'-nor. multo dignándus bou5re. Digno en barras), argentum infectum. Dinero
entre lo sagrado y lo profano, sacra, de qu-- 't.hlos le amen, dignus q u e m o m -procedente de multas, pecunia mulctatl-
profana promiscua habere, Quedaron nes amore prosequantur. Turo tia. Tomar dinero á interé-, pecunia iu
en el campo dos mil hombres con corta muerte digna de la conducid tfiUS fcenerári. Le presta dinero sin interés,
diferencia , d ú o millía fermé h o m í n u m ido, parem vitan moribüsque suis pecuniam sind ullo fcenore credldit'
pro castris stetére; ó (en otro orden de exitum invenit. El dmero todo lo puede, poeuulie obe-
ideas) dúo inillla fermé h o m í n u m occlsi digresión, /. Digressío. dlunt oraula. Corre poco dinero, in
sunt. Tan grande es la diferencia que di laceración, /". Dilacerado. magna nummorura diíficultate versátnur.
hag entre el homhre g el bruto, tanti no- dilación, /. Dilatío, prolatío, pro- dineroso, a, adj. Pecuniosus, pe-
mínera inter et bellüam interest. latatío. procrastinatlo, mora. cunia, abündans.
d i f e r e n c i a l , adj. A d differentíam dilapidación, /. Dibpidatio. diiicruelo, rn. Pecuulola.
pertínens. dilapidador, a. rti. f. Dilapidan». dintel, tn. Limen.
d i f e r e n c i a r , a. Distinguo, dis- dilapidar, a. Dilapido, disperdo, dintelar, a. Limina fingere.
cerno ; Ser desemejante, distare, discre- consumo, absünio. dissipo, profundo. dintorno, vi. Interior dellnéátío.
pare, differre. - dilatable, adj. Dilatatiónis capax. d i o c e s a n o , a, adj. Dicecesáuus,
d i f e r e n t e , adj. Diveraus, alíus. dilatación, /. Dilatatlo; Des E¡ Obispo, dioacesánus praesul.
d i f e r e n t e m e n t e , ade. Alíter, •ftqua mens, recreatío, aními rémissío. diócesis, /. Dioecesis.
di} ere nte ut^nte, longo aliter. d i l a t a d a m e n t e , adv. Late, dlf- dioptra, /. Dioptra,
d i f e r i r , a. Differo, procrastíno, ffise. O Í O S , Deus. — Decir a' Dios á uno.
protraho; dissidéo. —Diferir el castigo, d i l a t a r , a. Extender1. DilSto. prb- valedícere alicui, Suet.; jubere alíquem
reservare peenas iu diem. Diferí.- láto, extendo, longiüs profero, protendo; valere. Dio. Con el favor de utos. DÚO
r'erenciarse en el traje, cultu abhorrere. Diferir^ tardo, moror, profero. — Dilatar volente. A Dios, vale, freíante de Dios
Diferir hasta el dia siguiente, in proxí- el ánimo, a n i m u m laxare, remittére. Di- y de todo el mundo, corám D e o et ho-
m a m diera difFerre, o diem differre. ••/ii negocio, rem protrahSre. Dila-miuíbus. *Vo lo permita Dios, absit.
d i f í c i l , adj- Difficllis , ardüus, la- tarse en la exposición de alguna cosa, Gozar de Dios, alterna frui beatitudimv
boriosus, operosus, moleatus. gravis. — fusiús alíquid narrare, exponére. No servir d Dios ni al diablo, neo sibi
Tan difícil era fundar el imperio ro- d i l a t a t i v o , a, adj. Dilatoríus. nec alteri prodesse. .1 quien Dios se lu
mano, tantas molis erat r o m á n a m con- d i l a t o r i a , /. Dilatío. diere S. l^edro se lo bendiga, quod cui-
dere gentem dilatorio. V. dilativo. que obtigit id quisque teneat.
d i f í c i l m e n t e , adv. Difficülter, dilección, /. Dilectío. d i o s a , f. Dea, diva.
agre, difficilé, haud facílé. d i l e m a , m. Dilemma, átis. d i p l o m a , w. Diploma, atia.
d i f i c u l t a d . /. Difficültas. — diligencia, ./'. Cuidado. Diligen- d i p l o m a c i a , /. Reipublicae utilitá-
ud, grávate, gravatim, vix, aegré. tía. cura, studíum, sedulítas, solertia, t u m scientia.
No hay di-' lie af ene- industria, vigilantla, gnavítas, assiduí- d i p l o m á t i c a , /. Ara diploroSta in-
. ., nihil est negotu hostem pro- tas; Prontitud, celeritas, ao-ihias, ala- terpretan di.
hiben . . . Éerir la dificultad, r e m acucrítas, expeditío. — Es menester diligen- d i p l o m á t i c o , <•, ad; Publícorum
tangere, scopum attingere. cia , matüré facto opua est. Hacer las negotioruin curátor.
tribn todtt la dificultad, in hoc totus rei más ricas diligencias, totia viribus enlti. d í p t i c a , /., y
cardo vertitur. Sin dificultad, facili ne- d i l i g e n c i a r , a. Xegotia curare. díptico, m. Diptycha, 5rum.
gotío. Apretar la dificultad, adveraa- d i l i g e n c i e r o , rrt. Procurator. diptongar, a. Diphthongum for-
rium disputando urgére. d i l i g e n t e , adj. Cuidadoso. Dili- ma IV.
d í t i c u l t a d o r . a, tn. t. Difficultá- gens, studiosus, solera, sédülus, indu- diptongo, m. Diphthongus.
t u m adinventor, excitator. stríús, assiduus; Pronto en*H 6b¥út-, im- diputación, /. Legatio.
d i f i c u l t a r , a. R o m difficlíem ¡-esti- piger, atténtua, gnavua, vigilans. d i p u t a d o , iu, Legátus-, Del rano,
mare, in dubluin d i l i g e n t e m e n t e , adv, Diligenter, rouni OB
d i f i c u l t o s a m e n t e , "de. Difficül- seduló, aecuraté, naviter, imp i d i p u t a r , a. Designo, delego, ae,
ter. a-erré. difficilé, vix, haud faclló. dilucidación, f. Dilueld aligo, pn pono, committo, •oonatitfto.
d i l i c u l t o s o , a, adj, Difficilis, ar- dílucidador, m. Dilucidan». d i q u e , m. Aquis oppofiía motel,
düus. laborioaus, operosus, gravis, m o - dilucidar, a. Dilucidare. obex, agger.
leatus.— Cara dificultosa (loe. fam.), de- dilucidario, m, uum. d i r e c c i ó n , / . Directlo; QcnsejOiton-
furmis vultus. Paso dificultoso, lubricua BÍ1I:I, m ó n i t a , pr;ece])ta.
d i l u e n t e , qdj. Diluéns. d i r e c t a m e n t e , adv. D--*o*6.
lOCUS. d i l u i r , a. D ü ü o , is.
d i f i d e n c i a , /. Infident'ía, infide- d i r e c t i v o , «, adj. Dui#9ná) \i
d i l u v i a r , n, I m b r e m vehementer pollens.
dí Üde lite , adj. Iufídua, in fidelis, effñndi.
difundir, o. Diffündo, spargo; d i r e c t o r , a, m. /. Héctor, mode-
d i l u v i o , iu. Diluvi ra lot*.
Divulgar, vulgáre, publicare. tita, copia. — Un diluo
in vulgus profSí d i r e c t o r i o , a, adj. Dlrígéndl vi
infinita propó bomínum nuil'" pollens; sust, m. Canouum, prrecepto i
fundía in Hotítía, brevi increbüit rumor. d i m a n a c i ó n , /. Derivafio.
d i f u n t o , a, adj, DcfTmctus, mor- expositío.
d i m a n a n t e , adj. bíminans, ortum d i r i g i r , a, Dirigo, regó. — Dirigir
riílusamente, ade. Díffüsé, pro- trahena.
lixé, r, ,1 tiiin palabras lisonjeras, bou orificia
d i m a n a r , n. Dimanare procederé, verbis alíquem proséqui.
d i f u s i ó n , /. Diffusío . ptolixltaá, originen*] ducere. pul,tina ti uut). all'jlieil) alloí(n.t. fiín'-
redundantía, nimia orationia ubertas. d i m e n s i ó n , /» Dimcnslo. hácia uu lugar, kenddre a*i LocHlB,
d i f u s i v o , «•*. adj. Diifundens. diines / diretes (andaren). Con- Ball, i iter intendére ad . . . Oic, Dirigir iu
d i f u s o , flj adj. Diffüsus; /«' ten lo, altercor. cu ucencia de alguna, alicüjutl morca rr
tioHfS , nimia prolixa, dímidiar, //. Diim gére. Dirigió su rumbo tit punto <> rfwrf*
nimis redündans ora ti d i m i n u c i ó n , / . Dimintltíb. - tr se encaminaba, onraum direxit %«fl
d i g e r i b l e , a*9J. Q u o d digerí po- •i, diminuí. ,. ;. I dúnde $e 'tinge este discur-
test. d i m i n u t a m e n t e , / / . i'.«r. [ ju • quorsum JUBO Dratíío qwMMfel
d i g e r i r , a. Digero, coquo; Eru,,,t- nudamente, minutátim, minuté.
dirimente, adj, Wíímens.
xthénte, perpendere. in trutlnam d i m i n u t i v a m e n t e , ade. Dimi- dirimir, a. Dirimo,- Compe
üre. examinare. - nuti vé. sont rverda., controveraíaa tinera im-
•->, eoueoquSre cibum, C i c ; perficere diminutivo, a, evl:. Uiminutivus,
ponére.
cibura, riin. No poder digerir d uno diminüens ; (gram.) Diminntivum nomen.
dirruir, a. Dirüo, everto.
•.:. alíquem aversári. diminuto, a, adj. Diminütus. discantar, a. Carmina enndero, re-
digestible, adj. Quod facíle di- dimisión , /. Dimiaaío. — / citare; Glosar, prolixé inforpretarj, am-
gerí pote?t. él gobierno de la provincia, plificare.
digestión, /. Digestío. — Asunto remittére proviuciam, proviuciam de- disceptacíon, y- Diaceptaiio.
de mala digestión, res controveraíis im- ponere.
disceptar, n. Dini
plicata. Hacer la digestión, cibum con- d i m i s o r i a s , /. Littera: rJimissorífle.
d i s c e m i d o r , a, >n.f. Disoérnens.
coquére. — Dar ó llevar dimisorias, malé aliquem dijudicans.
digestivo, a, adj. Digestívus; m. dimittére (met.).
d i s c e r n i m i e n t o , m* Diacretio, di-
Digestivum medicaméntum. dimitir, a. Renuntío, abdico, di- iudicatío.
digesto, m. Digeatum, pandectas niltto. d i s c e r n i r , a. iHscorno, dgodieo
dignación, /. Dignatio, gratia. dinasta, m. D.vnásta, dynástes. distinguo, divido, internosco, discrinu-
d i g n a m e n t e , adv. Digné, mentó. dinastía, /. Regum ex eádem fa- n,,_ — ¡i, cernir lo tentadero *M
d i g n a r s e , /•• Dignan. — No se milia series. vera % fallí I dij u dicáre.
ó aeomparte, te incomitátum reliquit.
dinerada, /., y d i s c i p l i n a , /. DiiolpllMi iustitutio,
dignidad,/. Dignitas, bonos, de-
d i n e r a l , m. Ingens pecunias via; jr'e. I-I- ncia, are. scienfl».
cor,
mentum. decus, splendor,
digno,Correspondiente,
erltus; a, adj. Dignua,honestas, orua-
proporcionado
merítuí, pro- Peso
tina;
quorum
Dinero
d
dinerillo,
indeeMedida
rlos
párvula
contante,
o ,ensayadores
• m.¡teguefiü
m-
mensura.
Nummus,
Nuramülus;
praasens
-•iiicrij.. dedtmetales,
petunia.
liquido*
pecunia
P'tro-
pecunioli. % nume-
-l—í•- nDucolor,
cii>líná-
addisciplinado.
mi saptUf,
c iippllivanegatui.
íiniaabdlaei,u e odj.
n tvara»
e , Aadv.
d coloriüu«
disciph
L x .U B
DIS rus nis 91
• •tus. part, pds itei verbo d i s - d i s e ñ o , ut. Linearla pietura. deli- dislocación, /. Luxatío.
c i p l i n a r . V, neát * . uopsls opé- dislocar, a, y
d i s c i p l i n a n t e , tn. Seso tlagollans. rin odnetrueddi. dislocarse, r. Loco mov3re, lu-
d i s c i p l i n a r , a% tn d i s e r t a c i ó n , /. Di^ertatío, di-
xáre, luxari.
tonta* ellare, da-
- d i s m i n u c i ó n , /. Diminütio, im-
discipulado , «i. DÍ3cipulatus; d i s e r t a r , a. Discépto, dlsaéro, minutlo.
, disciplina, doctrina, ar», o uto, disminuir.
soie'i •• d l s f a m n c i o n , /. V. d í f a m a - disminuirse, r. Imminüo, dimi-
d i s c í p u l o , a, m. /. Discipülus, au- cion. nüo, attenüo extenuó.
ditor, alümnus; El partidario disf a m a d o r . < difamador. disociación, /. Disaociatío, dls-
atra, sectator. — Todi d i s f a m a r , V* d i f a m a r . junctlo, aeparatio, divisio.
ístóteles, oranea ab Ari- d i s f a v o r , mi lespeo- disociar, a. Dissocío, disjüngo,
Htotclo profecti. tus, conteníptus, repulsa. — Hacer un S<-p:Íro.
d i s c o , nt. D Í B C U S . disf ti i cujüaquam d i s o l u b l e , adj. Diasolubílis.
d í s c o l o , a, adí. Indocília, impa- contomptum facSn d i s o l u c i ó n , /. Dissolütio; De vida,
tíens. Inquietas, rudis, agréstia. disforme, a ¡nfor- m " r u m corruptio, licentia.
d i s c o n t i n u o , a, adj. Intermíasus. mis,_ fu;<ius, turpia , Uter, horribília, d i s o l u t a m e n t e , adv, Dissolüté,
discordancia, /. Discordia, d¡a- horre adis plenus; licenter. irapudonter. libidinoso.
aenalo, diasidiura , discrepantíu. Grande, enormis, praj^rándis, immánis, d i s o l u t o , ir. ai/i. Disaolütus, la-
d i s < ' o r d a u t e , purt. act. Discor- ingen- scivu''. turpis, improbus, libidinosus.
dans, i , aÍBSldens, discrepans, d i s f o r m i d a d , f. i. d e f o r m i - d i s o l v e n t e , adj. nissóivena.
.ni»», adversus, contrarius. dad. Tamaño desmesui ado, enormí- d i s o l v e r , </. Dissolvo, diajiingo,
d l s c n ' r d a r , a. Discordó, dissidéo, taí- ! mirla nítas, abrumpo. — Disolver en vinagre, diluore
disaenrio ; Las voces ó instrumentos, d i s f r a z , ///. Ealsa reí adumbratío; aceto.
dissonare. Trajt to, perrflona, d i s o n a n c i a , /. Disaonantía; Ha-
d i s c o r d e , adj. Discors, dissídens, larva j Simulación, siraulatío, dissimu- cer • epugnáre, offendere.
disson i rius, oppo- latío,fietío.— Con este dis/ra:, hoc no- disonante,;/*'/ /. act. Dissfinans, tis *.
sítus; DÍSOÍ ante, dissonus, absonus. mine, sub hac apéele. absunua, dissonus. malé sonans, non
d i s c o r d i a , /. Discordia, dissensio, d i s f r a z a r , a. Alien A apéele su- consonus, s-rao discors.
disei«. i»»as, certamen, conten- perinductá rem obtegere; Disfrazarse, d i s o n a r , n. Dis3onáre, malé so-
tío, smiültus. lis, rixa, seditío. aeae alíquem mentiri ; nlienMn personam nare, non con sonum eBSO, Discrepar,
d i s c r e c i ó n , /._, l'nuk-ntia, circum- simulare. — Disfrazarte de muj discrepare, abesse; Parecer mal, repu-
spectlo, recté judicándi facültaa. — induere veatlbus muliebrlbua. Disfra- gnare, abliorréro. — Esto disuena en un
dir se •>-!, victoria arbitrio se zar sus iu!. i i sua occul- nombre como ti', hasc te talem virum
permitiere, dedere. Queda d tu dis- taro.^ ¿Vio disfrazar sus sentin, non decent. Disuena en un pri
creción, arbitrium tuum est. cajidídé, ingenuo aními sensa expro- abest a persona princípis. Disuena, des-
d i s c r e p a n c i a , . / . Discrepantía, dis- mére. le mientras costumbres, abhorret a
parítas, diltVrentía, dissimilitüdo. d i s f r u t a r , a. .Fruor, pótíor, utor, nostris moríbus.
d i s c r e p a r , n. Discrepo, différo, possideo. — Disfrutar de buena salud, d í s o n o , a, adj. Dissonus, absonus,
intersum, a b s u m , disto, dissentío, dis- óptima uti valetudlne. /<« d i s p a r , adj. Dispar, dissimilis.
sidí- |, las rendimiento* <-/«? una. coéa alicüjus d i s p a r a d a m e n t e , '"/,.-. V. dis-
d i s c r e t a m e n t e , adv. Prudenter, rei fructus percipere. Disfrutar de mu- p a r a t a d a m e n t e .
considérate, cauté, acitó, Circumspectó, cha* comod i .iimódig abundare. d i s p a r a d o r , //•. Displodens, ja-
sapiéntor. d i s f r u t e , m. Perceptío, fructus, culátor, librátor; De las armas, retina-
d i s c r e t e a r , n. Ingeníi acumen utilitas. cülum. — Poner á uno en el disparador,
ostentare. d i s g r e g a c i ó n , /. Disgregatío. alíquem irritare, provocare.
d i s c r e t e o , m. Ingeníi ostentatío. d i s g r e g a r , a. Disgrego, separo. d i s p a r a r , «. Espiodo, displodo,
d i s c r e t o , a, adj. Prudens, cireum- d i s g r é g a t i v o , ". adj. Disgregare mitto, jacio, jacülor; Dispararse, in
BpSctus; ingenioso, ágtído, ingeniosus, valens.
prasceps labi, praeoipitem se daré; Diri-
acütus. — Dicho iny en i a so , ingniosé
d i s g u s t a d a m e n t e , adv. ^ígré,in- precipiladamente hacia un objeto,
dictum.
dignó, iníquo animo. irruere, irrumpére.
d i s c u l p a , /. Excusatío, causatío,
d i s g u s t a d o , a, adj. -Egré ferens. d i s p a r a t a d a m e n t e , adv. Impru-
purg 11 i o.
d i s g u s t a r , a. Displicéro; Üaüshr dentes inepté, inconsulto.
d i s c u l p a b l e , adj. Excusabllis.
disgusto, fastidio, aversol d i s p a r a t a d o , a, adj. Imprüdens,
disculpablemente, ade. Excú- offendore, lardare, exacerbare, molestia
sate, citra culpam. inconsultus.
afficoro; Disgustarse, doleré, txdío af-
d i s c u l p a r , a. Excusare, extra cul- fíci; Disgustarse con alguno, inc disparatar, n. Ineptíre, ineptías
p a m poneré; Disculparse, se pu* nerse con él, fastidíre, aversarí, infen- effutire, inconsulto agére, loqui.
ubjectum aibi crimen diluére, te ab op- sum reddi. disparate, m, Ineptíae, stulté dic-
po«Ita calumnia vindicare. d i s g u s t o , tn, Saporis asperítas, in- tum aut factum, deliraméntum, abBÜr-
discurrir,//, ir por va. euavítas; Desazón con alguna jiersona, dum.
Vagor, discurro, peragro; Tratar, con- rixa, pugna, contentío, jurgíum, simül-
ferre, discutere; htventar, invenire, ex- taa ; Sentimiento, angor, mceror, taídíum, disparatorio, tñ. ineptiárum con-
cogitare. geries, ineptlis plenus Sermo.
fastidium.— Muy á disgusto, íegerrimé,
d i s c u r s a r , a. Ratiociuári, disse- anlrao iniquisslmo. disparidad, /. Disparitas, inx-
rere, aliud ex alío deducere. d i s í l a b o , a, adj. Dissyllabus. qualitas, discrepantía, diaaimilitüdo.
d i s c u i — ista, m. Sciolus, sophista. d i s í m i l , adj. Dissimilis. disparo, m. Explosío. V. dis-
d i s c u r s i v o , //i. Dissoréndi capax; d i s i m i l i t u d , /. Dissimilitüdo. V. parate.
Pensativo, cogitabündus.
desemejanza. dispendio, •/•. Diapendium, jac-
d i s c u r s o , m. Ratiocinándi facultas,
d i s i m u l a c i ó n , /. Diaaimulatío, türa, nímius sumptus, prof'isío, dam-
mens. consilium; Ra.onatntento, oratio,
símulatío. num, detrimentum, incommodum.
sermo, disceptatio; Tratado, traetatus,
dissortatlo ; Traas upo, decür- d i s i m u l a d a m e n t e , adv, Dissi- dispendioso, a, adj. Dispendiü-
sus temporil, tempóris spatíum. mulanter. sus. sumptuoaus.
d i s c u s i ó n , /. Diseussio, discepta- d i s i m u l a d o , a, adj. Veraipéllis. dispensa, /. Privileglum; Escrita
tio, deliberatio. disimulador, a, m. f. DiaSimu- (¡ue la contiene, privilegíi, immunitátia
d i s c u t i r * a. Discutió; diligentiüs lator diploma.
investigare, aecuraté perpendere. disimular, a- Diasímülo; Ocultar, dispensable, adj. Quod á lege
d i s e c a d o r , m. Disaécana.
simulare, celare; Un desorden, tolerare, exími potest.
d i s e c a r , a. Disseco, seco.
pati; Disfrazar, adumbrare. — Disimular dispensación, /. Exemptio a le-
d i s e c c i ó n , /. Dissectío.
el dolor, dolorem corde premere. Di-
d i s e c t o r , m. Dissécans. gíbua, immunitaa.
simular su* vicios, vitía obtegere.
d i s e m i n a r , a. Di 93 c minare, spar- d i s p e n s a d o , a, adj. A lege solü-
d i s i m u l o , m. Simulátío , fietío,
gere. tus.
mendacíum, í'allacía.
d i s e n s i ó n , / . Dissensio; Contienda,
d i s i p a c i ó n , /. DiaBipatlo; Liber- d i s p e n s a d o r , a, m. f. A lege exi-
Rixa, contentío, dissensio, jurgíum, si-
tinaje, m o r u m licentia, anírai dissolü- m e n s , aolvens; El que distribuye •
mñlas, aversatio.
tio, distractio. na cosa, dispensator.
d i s e n s o , m. DiSsenaua, disseusio.
d i s i p a d o , a, adj. Delicíis, luxüi d i s p e n s a r . Solvo, exaolvo, libero ¡
disentimiento, tu. V. disenso. deditus, libidmi obnoxíus. V disi- tribüo, administro. — Dispensar a
d i s e n t i r , ». Disseutlo, dissidéo, de la observancia de tas leyes, solveie
pador.
« po. aliquem leglbus.
d i s i p a d o r , a, m. f. Diasipátor, in
d i s e ñ a d o r , m. Desigual or, de- d i s p e r s a r , a. Dispergere, spargere.
• re familiar! diasolütua, hellüo.
diseñar,_ a. Designo, prima ima- disjicére, disgregare, dissipare.
d i s i p a r , a. Dissipo, distráho, dia-
glnu lineaménta duco. imagínem ob-
p'ergo, haurío, abaurao , profundo. — dispersión, /. Dis;
ümbro.
Disipar sUs bjenei, haurire sua, Mart.; d i s p e r s o , a, adj. Dispérsus; So'
rem suam abuti, Plaut., ó dissipare. Cic. tlada uo sujeto á ningún cuerpo, emeri-
Disipar una calumnia, oalumníam ob- tus miles.
terere. dispertador. V. despertador-
dislate, m. v. disparate. dispertar, v. despertar.
d i s p l i c e n c i a , /. Diaplicentla. iu-
jucundltaa, molestia, tíe/ÍInm, faatidínm.
d i s p l i c e n t e , adj. Diapllceus. '>'*
§2 D-S DIV POB
ahrido, asper, insuávis, acerbus, durus, | d i s t r a e r . a. A v o c o , abdüco. — d i v i d e n d o , m. Dividéndum.
difficílis. Distraerle, aberrare, in alia emula ferri ; d i v i d i d e r o , «. «'0'» Divisibllis, n -
d i s p o n d e o , m. Dispondens. ó (m otro orden de ideas) a virtñtis via vidütis.
d i s p o n e d o r , a. m. f. Instructor, deflectere. Distraer los fuerzas del d i v i d i d o , a, part. pas. Divisus,
disposítor. ordinátor, curátor. enemigo, # hóstem diduccre, hostem alió dividüus. diductus.
d i s p o n e n t e pare. act. Disponens. avertére. d i v i d i r , «. Divido, distráho . par-
d i s t r a í d a m e n t e , adv. A n i m o alió tíor , didüco; r. DiúÜcor, B<ejüngor. —
d i s p o n e r l a . Dispóuo instrüo. sta-
abstracto; Con disolución, dissoluté, li- Dividir el ano en daré meses, a n n u m m
tüo. paro, decérno, constitüo. — Dispo-
center, libidinoso. duodécim menses deacribere. Dividir
nerse á partir, iter comparare, Nep.;
d i s t r a í d o . a. adj. Libidinosus, hasta l° ¡minita, ín ínflnítura secare ac
prseparáre profectionera, Suet. Disponer
dissolütus , corrüptis moríbus. Part-*. di videro , Cic.; in m í n i m a dispertire.
de la vida de todos, dominari in capite Liv. Dividir la presa . prssdam partiri.
o m n í u m , G i c ; vitae necisque potestá- pas. del verbo d i s t r a e r . V. esta pal.
d i s t r i b u c i ó n , /. Distributío. Dividirse, ab amicitia sejüngi. Dividirse
tem habere, id. Sí Dios uo dispone otra las opiniones, tn contraria ferri.
co*a, nisi alíter D e o placuerit. Dispo- d i s t r i b u i d o r , a. ru. f. Distributor-
d i v i e s o . ///. Panus.
nerse á trabajar, se opéri accingere. d i s t r i b u i r , a. Distribüo ; Colocar
d i v i n a m e n t e , adv. Diviné, diri-
Bien dispuesto para con alguno, optímé por orden, ordinare, disponére. — Dis-
nltüs; Perfectamente, portéete. optímé.
erga alíquem animátus. tribuir los oficios ó cargos, partiri mi-
u n ¡ n a t u r i o . .., adj. A d divina
d i s p o n i b l e , adj. Utílis, aptus. nistería. La comida y la bebida se dis-
tionem pertinena»
disposición,/'- Dispositíó; Or tribuyen por todas las partes del cuerpo,
divinidad,/'. Dininitas, divina na-
mandato, .praeceptum, jussum. — Disposi- cibus et potío in omnes m e m b r o r u m
tura. divTuum n u m e n .
ciones favorables , prop i tía voluntas. partes digerüntur. d i v i n i z a r , a. Divinitátem tribuere.
Buena disposición del cuerpo, firma cor- d i s t r i b u t i v o , a, adj. V i m distri-
— Divinizar á una. immortalitáti ali-
poris habitüdo. Ponerse enteram* buendi habens.
quora consecrare, Curt.; reférre in déos,
la disposición de otro, alteríus arbitrio d i s í r i b u y e n t e , part. act. Dístrí-
o in numero deorum collocáre, Cic.
se totum committére. No estaba en dis- büens.
Divinizar a>'a. cosa, alíquid consecrare,
posición, de hablar, n o n erat dicéndo distrito, '//- Terrítoríum, tractus;
sacrum reddére.
parátus. Jurisdicción, ditío, jurisdictío.
d i v i n o , a, adj. Divinus ¡ Excelente,
d i s p o s i t i v a m e n t e , adv. Dispo- d i s t u r b a r , a. Disturbo, i', p e r -
excéllens, praostans, insignia, eximí ue.
eíté. apté. turbar. egregius.
d i s p o s i t i v o , a, adj. Disponens. d i s t u r b i o , m. .Turguim , dissensio, d i v i s a , /• Paterna heredítas; Dis-
d i s p u e s t o , a, adj. Galán. Corpore rixa. dissidíum, simulta". tintivo, insigne, is. tesséra, ornamontum.
elégans, decórus, venüstus; Mal dis- d i s u a d i r , a. Dissuadéo, dehortor. d i v i s a r , a. Discérno, prospicio ¡
puesto, desazonado, n o n satis c o m m o d a deterréo, averto. avoco. — Disuadir a Dis1 inga ir las armas ,/•• fam Hia nh.i-
valetudíne utens. Part. pas. del verbo uno de un propósito, aliquem a senten- diendo blasones, insigníre , decorare,
disponer. V. esta pal. tía deterrere. splendorem afierre.
d i s p u t a , /. Rixa. dissidíum, jur- d i s u a s i ó n , /. Dissuaslo; Discurso d i v i s i b i l i d a d , / . Capacitas divisi-
gíum, contentío, altercatío, disputatío, oro f<>rio de disuasión, debortatoria oratio. onera patiéndi.
coutroversía. — El pri tuero de todos, d i s u a s i v o , a, adj. Dehortatorius. d i v i s i b l e , adj. Divisibllis, divi-
sin disputa, longé o m n í u m princeps. di s u e l t o , a, part. pas. irr. del düus.
Poner en disputa, in controversíam ad- verbo d i s o l v e r . V. esta pal. d i v i s i ó n , f, Divisio. V. d i s c o r -
ducere. d i s y u n c i ó n , / . Disjunctío; (gram.) dia.
d i s p u t a r , a. Argumentor, disséro, disjunctiva partícula. d i v i s i o n a l , adj. A d diviaioiiom
quaístionem in utramque partem agito. d i s y u n t i v a m e n t e , adv. Segrega- pertínens.
— Disputar la primacía, de principatu tim, disjüncté. d Í V Í S Í V O , a, adj. Divisiuni dCSCr-
contenderé, Nep.; de principatu cer- d i s y u n t i v o , a, adj. Disjunctívus. Vn-HS.
táre, Phaedr. Disputar el paso al d i t i r á m b i c o , a, adj. Dithyrambí- d i v i s o r , m. Divisor.
litigo, hostem adítu prohibere. ['impu- cus. d i v i s o r i o , a, adj. Dividen*; m.
taban solo de palabra, verbis tantum d i t i r a m b o , m. Ditbyrambus. Tabula typographica exémplar afligen8.
quffistío erat. d i u r é t i c o , «. adj. Diuretícus. d i v o r c i a r , a. Divortíum cx juro
d i s p u t a t i v a m e n t e , adv. Dispu- d i u r n o , a. adj. Diürnus;//i.Diürnum. pronuntiare; Separar, aeparárc^ aejun-
tator! é. d í u t u r n i d a d , / . Diuturnítas. gore; Divorciarse, mutuo conjugee ex
d i s q u i s i c i ó n , /. Disquisitlo. (lititul'lin , a, adj. Diutürnus, diu- judiéis aententia sejüngi.
d i s t a n c i a , /. InterválLum, distan- tinus, valdé durans, multos per annos d i v o r c i o , TO. Divortíum; Separa*
tía v. d i f e r e n c i a . stans, manens. don, separatlo, disjunctío.
d i s t a n t e , adj. Diatans; Remoto, d i v i l l g a b l e , adj. Quod divulgan
remótus, longinquus. — Tan distante es- divagar, ". V. vagar. potest.
toy de qborrecerlt, tantum abest ut ini- d i v á n , m. Turcárum supremus se- d i v u l g a c i ó n , / . Divulgatio, in vul-
m l c a m erga e u m voluntátem habeam. nátus. gus eraanatlo.
Estaba muy discante, muy lejos de Roma, d i v e r g e n c i a , /. Radiorum eolia d i v u l g a d o r , a, m. /. Divülgans.
procul ab urbe abérat. disjunctío; Diversidad de pareceres, opi- d i v u l g a r , a. Divulgare prcodícaro,
d i s t a n t e m e n t e , adv. Longé, pro- nionum diversítas. In vulgus edere, palam facSro; Divul
cul. emlnus. d i v e r g e n t e , adj, Rariíus lucís in y arse . permanáre, percrebrescore, peí
d i s t a r , n. Distare; Diferenciarse diversum vergeua. vulgári.
notablemente una cosa de otra, diflerre, d i v e r s a m e n t e , ado. Diverso, di- d o b l a , /• N u m m u s aureus.
discrepare. — Dista mucho de su her- verso modo, alíter, BCCÜB. d o b l a d a m e n t e , adv. Duplicltei,
mano, longé alíus est a fratre. Dista d i v e r s i d a d , /. Diversítas, varietas, En dos veces, bis; Maliciosamente* do-
mucho de *ener buen corazón, inhumá- discrimen , disparítas , dissimilitüdo ; lóse, fraudulénter, maligné, callldé.
n u m proculdublo cor ejua. Dista una Abundancia, abundantía, copia. d o b l a d i l l o , a, adj. Rrovia.statüra,
jornada de Roma, itinere unlus diei ab d i v e r s i f i c a r , a. Varío, distinguo, et obeso corpore; m. Lintéi ora Gon-
urbe abest. alia alio m o d o figuro. voluta et consüta.
d í s t i c o , TO. Distíchon, diatichum. d i v e r s i ó n , f. Oblectatío; Recreo, d o b l a d o , a, adj. Curvus, incürvub,
d i s t i n c i ó n , /. Diatinctío, discri- aními remíaaío , relaxatío. flexus.
m e n . — Con distinción, diacriminátim. d i v e r s o , a. adj. Divereue, alíua, d o b l a d u r a , / . Plicatüra, inflexío;
Sin distinción de personas, nullo homí- dispar, dissimilis. — Esto tenia un fin Malicia, airoulatío, dolus,fraua, fallada.
n u m habito delectu. Los hombres de la muy diverso del que aparentaban. hoc d o b l a r , a. Duplico, gemino, iuge-
primera distinción, optimates. longé alió apectabat atque videri vole- míno , conduplico ; Encorvar , curro,
d i s t i n g u i d o , a, adj. Ilustre. N o - bant. Es muy diversa la condición del incürvo,flecto.— Doblar la rodilla, gc-
bílis, honestus. hombre de la del bruto , multum homí- nufiectére. Doblar un cabo o promon-
d i s t i n g u i r , a. Distinguo, secérno, n e m inter et belluara intereat. Esto en torio, promontoríum praítervehi, pnr-
separo. — Distinguir el bien y el mal, Grecia es muy diverso, hoc multó alíter tergrédi. No doblarse á las ruego*;,
fas atque nefaa discernere. Distinguir fit in Grsecía. precíbus non cederé , íllacrirnabliem
á los buenos de los malos, rationem ha- d i v e r t i d o , a, adj. Chancero. Eestí- esse. Las rautas se doblan con el peso
bere piorum et impiorum. Distinguir vua, facétus. — Estar mal divertido, vi- de la fruta, fructüum onere incuryan-
la grosería de la gracia, inurbánum lé- tiis indulgere. Part. pas. del verbo d i - tur rami. Doblar las Campana», feralem
pido seponere dictum. Distinguirse entre v e r t i r . V. esta pal. m e m o r i a m cymbaía ennntiaro.
otros, ínter cetéros emínere, prseatare. d i v e r t i m i e n t o , m. Distracción, d o b l e , adj. Duplus, dúplex; m.
Se distinguía por sus armas y caballos, Distractío , mentía evagatío; Recreo, Doblez, dobladura, plicatüra, comph-
arma et equi conapiciebantur. aními relaxatío, aními rémissío, recre- catlo; Toque de tai campanas por^ los
d i s t i n t a m e n t e , ade. Distíncté, atío. difuntos, fúnebris cymbalorum aonltua.
diacriminátim; Separadamente, seórsum, d i v e r t i r , a. Distraho,_diverto,_se- doblegable y
separatim. paro, sejüngo, disjungo, divello, didüco, d o b l e g a d i z o , adj. Flexllia, flecti
d i s t i n t i v o , a, adj. V i m distin- avoco, abstraho. — Divertir al enemigo, facilis.
guendi habens ; nt. insigne, ia. hostíum coplas diducére, alió hostem d o b l e g a r , a. Curvo,flecto.inclino,
d i s t i n t o , a, adj, Alíus, di versus. avertére. Divertirse, a n í m u m remitiere, inflicto, torqueo. IntorquSo; Doblegarse,
d i s t r a c c i ó n , /- Distractío; Diver-' recreare, relaxare. Divertirse con la curvári,fiecti,iuflecti, cederé. — Doble-
sion del pensamiento, alien&tio; Disolur lectura de los poetas, poetarum lectione garse al nieto, in vitiumflecti.tío '¡able-
don, libido, licentía. delectari. ob^ectari. garse á los ruegos, precíbus non ce-
der*.
DOL DON- DOS 93
d o b l e m e n t e , adv. Dupliclter, du- stitía, cruciátua; Pesar, peenitentía. — d o n a i r o s o , u, adj. Lepídus, facé-
jdíci m o d o , dupllci ratitiue , Con malicia, • fufar desús pecado*, peecátis in- tus, festívus , venüstus, elegans , urbá-
-, aubdülo, siinulánter, calíídt, rafré. re, Tu '•arta alivia mucho m¡ dolor, nus, salsus.
d o b l e z , /• riicatüra, tlexua; Astu- literis tuia valde s u m recreátu». Por el d o n a n t e , p a r t . act. D o n a n s ; m u n e -
cia, dolus, ve ran tía, simulatlo, fraus, dolor que uf causa lu- ausencia, deside- ribus, donis afficiens.
• |IÍ!««M, aatus, inaidíse, rlo tui. Esto rne causó grande dolor, d o n a r , a. D o n o , numero, largior,
d o b l ó n , rn. Aureus n u m m u s . hanc rom gravítor tuli. 0 dolor, proh donis afficio.
d o b l o i i a d a , /. Ingens aureorum dolor I d o n a t a r i o , m. Donatarlus.
a. — fichar tloblonadas, auri montes d o l o r i d o , a, a-.O'.JDoIcns. d o n a t i v o , TO. D o n u m , m u n u s , do-
Mis vcrbia extollére. D o l o r o s a , /. Beatae María) Virgi- nativura.
d o c e , adj. Duodécira (indecl.) \ En la nia doléutia imágo. d o n c e l , m. E p h e b u s ; Paje del rey
acepción de duodécimo (como el dia do- d o l o r o s a i n e n t e , adv.^ Dolénter, que pasa á la milicia , ephebus regije
i'ttulo doce, etc.j, duodocímus. — Do- acerbé; Lastimosamente, raiséré. militia adacrlptus.
ce veces, duodecíéa. Uno de cada doce, doloroso, a, adj, Acorbus; Que d o n c e l l a , / . Virgo, inis; Criada
duodocímus quisque. causa dolor, dolorem movens, ciens, do-de la señora, fámula, ancUla, pediaae-
d o c e n a , /. Duodeuaríua, duodécas. qua.
lóre afficiens. d o n c e l l e z , /. Virginítas.
d o c e n a l , adj. Duodenaríua.
d ó c i l , adj. Docílis; diacipllnfc, doc- d o l o s a m e n t e , ade. Dolóse, ma- d o n d e , adv. U b i ; Adonde, quó,
trina) capan*:; facílis, tvactabllís, mitís, ligné, fallaclter, insidióse. q u ó n a m ; De donde, u n d é ; Por donde,
mollia. — Dócil á la rienda, freno obe- doloso, a, adj. Dolósus, fallax, quá. — Adonde se encamina eso? quor-
dlena, freno facílé regondus. Ser dócil aatütua, callidus, cautus, vafer. Bum hsec '<• Donde quiera que esté, ubí-
á los consejos, monitis pronas aures d o m a b l e , adj. Domabili». cümque ait. Por dónde pudiste averi-
commodaro. guarlo ? q u o m o d o haje scire potuiati?
d o m a d o r , a, m. f. Domítor ; De ca-
d o c i l i d a d , /. Docilitas, facilitaa, A donde quiera que vuelvo los ajos,
bal/os, equlso, hippocomus. quocñmque aspicío, quocünique ocülos
ingonli suavítaa.
d ó c i l m e n t e , adv. Docilíter.
d o m a d u r a . / . Domitüra. verti.
d o c t a m e n t e , adv. Docté, scienter. d o m a r , u. TDomo, coercen, condoce- d o n e c i l l o , m, Munuscülura.
d o c t o , a, adj. Doctus, erudítua, pe- facío, auhígo, subjicío ; Reprimir, freno, d o n i l l e r o , TO. Dolósus aleátor.
rítus, sciens, prudens. littéris perpolitus. cohibeo, teneo, comprimo. — Domar sus d o n o s a m e n t e , adv. Belle, pulchré,
d o c t o r , <t, nt. f. Doctor, preceptor, pasiones, libídines cohibére. cupidila- recto, facetó, venüsté,
magister ; Graduado , doctor , doctoris tes frenare. Domar un novilla, vitülum d o n o s i d a d , /. Lepos. v. d o -
6-ubigere.
laurea insignltus ; Medico, inedieus. naire.
d o c t o r a d o , a, adj. Doctoris laurea doillbo, ut. Camera, laquear.
d o n o s o , a, adj. Bellüa , lepídua,
inauguratua; m. Doctoris titülus, prte- d o m e ñ a r , a. D o m o , subjügo, subí-
festívus, facétus, salaua, vcnüatus. —
rogativa. go, subjicío.
Donosa cosa (¡ron.), rea quidem leplda;
d o c t o r a l , adj. A d doctorein perti- d o m e «I ¡ C a b l e , adj. Cicur, m a n -
auescéndi capax. perbélló.
neua. donosura,/. Gratia, lepos, festi-
d o c t o r a m i e n t o , •*»/. Doctoris in- d o m é s t i c a m e n t e , adv. Domesti-
có, familiaríter, domestico more. vítaa, elegantia, venustas.
auguratlo.
d o c t o r a n d o , m. Doctoris laurea d o m e s t i c a r , a. Cicüro, mansue- d o ñ a , /. Domina.
inauguraudus. faclo, mitescére fació, manauétum d o ñ e a r , r. ínter femlnas victitáre,
d o c t o r a r , a. Doctorera inaugurare. reddo. cum feminis familiaríter agere.
d o m e s t í c i d a d , f. Comítas, facili-
d o c t r i n a , /. Doctrina, disciplina, d o r a d a , f* V. d o r a d o .
inatitutio, eruditío, scientia, ara; Opi- tas, benigultaa, humanítas.
d o m é s t i c o , a, adj. Domesticua, fa- doradilla,/ Aspleníum.
nión de un autor, doctrina, sententía.— d o r a d i l l o , m. Filum ex ori-
Doctrina común de los doctores, e o m m ü - miliaris ; Animal domestico, domestícus, chalco.
nis doctorum consensúa. cicur; Criado, domeatícus, famülua;
Confidente, a latére alicüjus. d o r a d o , a, adj. De color de oro.
d o c t r i n a d o r , a, m. /. Magister. Deauratus; TO. Pez, aparus auratus.
d o c t r i n a l , adjL A d doctrlnam per- d o m e s t i q u C z , TO. Mansuctüdo.
d o m i c i l i a d o , a, adj. y Part. pas. del verbo d o r a r * V, esta
iiiu-tis ¡ m. Piaeeeptorum liber. pal.
d o c t r i n a r , a. Docére, instituére, d o m i c i l i a r i o , m. Muníceps, ín-
cola. d o r a d o r , m. Inaurator.
imbuére, erudlre, informare. d o r a d u r a , /. Auratüra.
d o c t r i n e r o , ///. Christiánso institu- d o m i c i liarse, r. Domicilium ai-
bi constituere, figere, poneré; aedem d o r a r , a. Inaurare, deaurare, auro
tionis concionator. illinére, aurum superinducere, auro in-
d o c t r i n o , ru. Puer rudiméntis chrí- suam collocáre. — Se domicilió en Mag-
nesia, domicilium sibi Magnesias con- tegere.— Dorar los vicios, speciosis no-
stiánte fidéi inatituendua. minibus vitía appelláre (met.).
d o c u m e n t o , •/•. Documéntum, prffl- stituid
d o m i c i l i o , rn. Domicilium, domus, d o r m i d a , /. Bombycis dormítío-
ceptum, e x e m p l u m ; Escritura, m o n u - El sitio en que las reses y aves silvestre*
montum, acta, orum. sedes. — Vagaban de uua parte á otra
pasan la noche, ferarum latebras.
d o d r a n t e , m, Dodrana. sin domiciliofijo,sedibus incértis vaga-
bántur. dormidera,/. V. adormidera;
d o g a l , ///. Funis eolio innexus. — Facilidad de dormirse, proclivltas ad
Estar con el dogal á_la garganta, máxi- d o m i n a c i ó n , /. Dominatus; Im-
somuum.
m o in pericülo versári. perio, imperíum; pl. Espíritus angélicos,
d o r m i d e r o , a, adj. Somnífer, so-
d o g m a , rn. D o g m a , atis. angellcae dominationes. ponas, soporífer, somnifícua ; m. El si-
d o g m á t i c o , a, adj. Dogmatícus, d o m i n a d o r , a, m. f. Dominator. tio donde duerme el ganado, septum,
al dogma spectans. d o m i n a n t e , part. act. _Domínans; ovíle, stabülum.
doginatista, Que quiere avasallar, imperíosus ; sobre- d o r m í e n t e , adj. Dormíens, dor-
dogmatizador, y saliente, prsestans. emínens. mitans.
d o g m a t i z a n t e , TO. N o v a dogmata d o m i n a r , a. -Dominor, impero ; im- d o r m i l ó n , a, m.f. Somnoléntus,
dissemínans. pendéo, imminéo. — Et monie domina somniculosus, in s o m n u m procllvis.
d o g m a t i z a r , a. Falsa dogmata
dissemmáre.
á la ciudad, mons immíuet urbi, Curt.; d o r m i r , n. Dormío; Descuidarse,
negligentiüs agere; Dormirse, obdormis-
d o g o , m. Molossus ; Perrito casero, ó impendet urbi, Cffis. Dominar sus pa- cere. — Dormir la borrachera, obdor-
domesticua canis molosso similis. siones, animo imperare. mire crapülam ó crapÜlam obdormis-
d o l a d e r a , adj. J)olábra. d o m i n e , ru. Latina; lingua; prsecep- cére, Plaut.; ebrietátem exhalare, ex-
d o l a d o r , m. Dolator, dedolator, le- tor. aiccáre, Cic., Sen. Dormir tranquilo, a
vígator. d o m i n g o , TO. Dies dominica. pierna suelta, dormiré in utrámvís au-
d o l a r , a. Dolare, dedoláre. d o m i n g u e r o , a, adj. Ad diem do- rem, Ter., o in utrümvis ocülum, Plaut.
d o l e n c i a , / , ^gritüdo, morbua, in- Dormir la siesta, in meridie cubíre.
minicam pertínens.
valetüdo. No dormirse en un asunto, rei invigi
d o m i n g u i l l o , / ^ . Lusorla h o m u n -
d o l e r , n. Doleo, indoleo, condolés- láre, rem diligentissimé tractáre. Echar-
cüli ñgura.
co, dolóre áfficíor; Causar sentimiento, se á dormir, quiéti se daré, somno in-
d o m i n i c a l , adj. A d dominicas dies
aními aígritudlne afficere; Doler- dulgére. Durmió en el Señor {muriú),
spectans.
repentirse)> pamítet, piget; (llevar á mal), obdormlvit in Domino. Quien mucho
d o m i n i o , TO. Dominíum.jus, potés-
. molestó, iníquo animo ferré; (ia- duerme poco aprende (prov.). atudío,
stas^ Mando, imperíum, dorainatlo, do-
• < doleré, queri, gemére, inge- n o n somno acientia comparatur. Dor-
minatus; Tierra, estados bajo la domi-
mére; (compadecerle) miseréri, alicüjus mirse sobre sus laureles, post partam
nación de un jsrincipe, ditlo.
,olére. gloríam nihil curare, hebescéi.*e, otio
d o n , rn. D o n u m , m u n u s ; Gracia,
d o l i e n t e , adj. Dolens; Enfermo, indulgiré.
dexterltas, facilitas, habilitas, solertla. —
aeger, aegrütus, íegrotans. — Voz 'dallen d o r m i t a r , n. Dormito.
Don de gentes, aliorum ánimos concilián-
te, vox tiebilis, luctuosa. d o r m i t i v o , //•. Soporífer.
di facultas, facilitas.
d o l o , iu. Fraus, dulus, techme, prtt- d o r m i t o r i o , //'. Dormitoríura.
d o n a c i ó n . / . Donatio; Por testa-
v, fallacia, astus. astutia, insidl®. — d o r n a j o , m. Aqualícülus.
mortis causa donatio.
. -osa, maligné alí- d o r s o , nt. Dorsum.
d o n a d o , a, m. f. Ccenobitai-um fa-
quid interpretári. d o s , adj. D ú o ; Segundo, secundus.
mülus, fámula.
d o l o r , tu. Dolor, mcaror, un^c-r, tri- — De dos libras, biübris. De tia-' unzas,
d o n a d o r , a, m. f. Donátor.
d o n a i r e , m. Lepor, gratia. veuüs- sextantalis. De do, muñeras, bifáriam.
;
i - festi vitas, facetlae, urbanitas, ele- Do* veces, bis. Dos á dos, dúo ndver-
gantla, sales ; Dicho grac¿a.sa, salsé, fa- aufl dúos. De dos en dos, bini.
ceté dictum.
d o n a i r o s a m e n t e , adc._ Uepi
venusto, faceté, eleganter, festivé.
94 EBR ECL ECO
doscientos, tas. adj. Ducénti. — d u c h o , a-, adj. TJsu doctus. assuetus, d a l z u r a r . ,'• Dulcnrire, asle pri-
Do<r¡e>ttas veces, ducentiés. assuetactua. perítus, vare.
d o s e l , m. Protectum anlreis orná- d u d a , / . D u b í u m , dubitatlo. ambi- « t u n a s , f. Arenas tumfili.
tum. laqueatum tentoriolum. guítas, haesitatío.— Si ud du- dllo, ui. lhiürum voruin conetiiitus.
doselera,/. Protecti limbus. blé, proculdubío, certé, quidem. « d u o d é c i m o , a. adj. Duodeolmua,
dosis, /. Dosis, is. el prin,ero s¡n genero . is est d u o d é c u p l o , n. adj. Duod
dotación, /. Assígnatio. facílé princeps. Está en duda, in sus- euraptum.
d o t a d o r , a, m. /. Annüi reditúa penso est. En la du d u o m e s i n o , a, adj. Bimaatrii.
institutor. no, cum in incerto esset utrüm profl- d u p l a , /. Dupla portio, extraordi-
ciseeretur. necne. narium ferculum.
d o t a r , a. Dotare. — Dotar á una d u p l i c a d o , i'.;.»/-'. pa*.Duplica<ra»;
hija,filiaradote instruere. d u d a b l e , adj. Dubíus.
dote,OT.Dos, otia; Prenda aj, d u d a r , a. Dubito, ad dubito, h.-esíto, tn. íteratas littoras.
d u p l i c a r , a. Duplico, conduplíoo
m a m e n t u m . — Constituir la dote, ambígo, mihi dubíum est, auírai pen- d u p l i c i d a d , /. Dolus. fraus, ve--
dotem instituere. deo. — No dudo que aceptar'! el parti-
sntia, astus. sinnijatio. ualliilitas.
do ,• n o n vereor ne n o n accipíat condi-
dovela,/. Curva lapídis superficies tionem. No dudó Mancino entrar en el d u p l o , a, adj, Duplus. dupla*.
in forniclbus. senado, Manclnus in senátum introlre d u q u e , ns Dux : o
d o v e l a j e , m. Dapídum arcuátira n o n dubitavit. A .., que es muy militar u política, pxercitua ¡m.
seeiórum series. corta fiara eso la vida del hombr perátor, provincia» prasí.
d o v e l a r , a. Lapides fornici ex- d u q u e s a , /. Ducis uxor. innjiix.
míni dubíum est, quin brevissima sit
struendo csedere. ad hcec homínum vita, lío hay que du- dura,/, i. duración.
d o z a v a d o , a, adj. Duodecún late- d u r a b l e , adj. Durabilia, perrní-
nihil est quod dubitéraus. nens, stana, ilurang. pr.
ribus constans. d u d o s a m e n t e , adv. Dubié, dubi- d u r a c i ó n , / . Mora, temporia ap».
d o z a v o , a, adj. Duodeclraus. tánter. n tíum, longus temporia tra
d r a c m a , /. Drachma, d u d o s o . a, adj. Dubíus, incértua, .liutürnu8, diutiu
d r a g o , m. Árbol. Draco. ambigüus , anceps . varlus, suspensus, permSnena. De c
d r a g ó n , m, Draco. auxlus. — Estar nudoso, hesitare, nu- fluxus. fragílis , fugu
d r a g o n a , /. Dracáraa. tare. Dud \ -.>•• te ajuar-
das, <
dragoncillo, rn. Torraénti "bñllici -. incértus quít fata ferant.
quid est in hominia vita diu?
genus. doso el resultado, t^ítus ín dubío est.
• 'a dura
d r a g o n t e a , /. Dracuncülus. •» dudoso l" ne, at satis
da, quoniíim vita ipsa qua fruímur fluí»
quid dtceat appáret.
d r a g o n t i n o , a, adj. A d draconem est atque fragilis.
d u e l i s t a , TO. Duelli legum peri-
pertínens. d u r a d e r a m e n t e , <</.• iiintiní.
tus; El que desafía á otros, duella-
d r a m a , m. Drama, fábula. — Dr d u r a d e r o , a, adj, Diutüxnua. — Uát
tor, is.
i'.ibüla spe-
_duelo, ?u. Duellum, singuláre cer- duramente, adv. Duri., rigídé.
ciosa locis.
d r a m á t i c o , a, adj. Dramatlcus. tamen. d u r a n t e . , rep. Per.- Durante-mi ri-
d r í a d a , f. Dryas. adís. d u e n d e , m. Larva. — ds, in vita mea.
d r i z a , /. Funis attolléudia vol di- duende, lémures imitari, ubique esse. . usque d u m , dudum.
mittendia anteimis aptus. d u e ñ o , m. y d u e ñ a , /. Heñís, d u r a r , n, Duro, perduro, m a m o ,
d r i z a r , u. Antennas attollere, vel hera. — No ser *due, permaneo, inveterasco. — El combate
dimitiere. suo arbitrio carere. uuru hasta las ocho, cortameu ate,
d r o g a , /. A r o m a , átis; Objeta mo- _duerilO,///. Foliorum typis descrip- octavam liorani. guer-
lí, medicaméntum; Afeite, pigmén- ra, trahebatur adhuo bellum. Puro Iu
torura quaternío.
tum, cerüssa, fucus, unguentum. tempestad toda la noche, totaip aoctem
on, embuste, fraus, mendacíum, fal-
d u e t o • m, Duárum vocum con- obtinüit tempestas. Mientra, me ,/u,v
lada , dolus, astus, astutia, tcchuae, céntus. la vida, liuní vivara, dura spiritus hos
prasatiglte, insidia. d u l c a m a r a , /. Solanum dulcama- reget artus. /'• ,, ,/,-
rum.
d r o g u e r í a , /. A r o m a t u m taberna. doscientos añot,- prope ducentoa aüiioa
d r o g u e r o , m. Aromataríus. dulce, adj, Dulcia, suávis, mitis, dimiciitum ost. Aun duran Uu ¡lirdiui-
d r a g ú e t e , tn, Variegáta tela. melléus, nectareus, mcllilluus, melli- • Egipto, J3gyptíac8 adiiuu pyn-
droguista. V. droguero, em- tus; sust. m. Cupedíss, BaccharSa edulfa, mides la
oxtant. fsiss v durarq ti-
palabra de Qios, perma.net atipic iu
bustero, tramposo. mellíta bellaria; Dulzor, du1. íeternuiii iiurmancbit vorbuut Duiuiui.
dromednl. y d u l c e d u m b r e , /. Dulcédo. d u r a z n o . «.. Duraoiua malua.
d u l c e m e n t e , adv, Dulclter, ju- d u r e z a , /. Duritiea, duritaa, rigor,
d r o m e d a r i o , m. Camelua drome- cündé, suavíter. robur: Fa • a i
darius. d u l c i f i c a d o , a, part. pas. Dulco- tas, inauavitaa; i ¡UTUH-I, B-
d r o p e , •••• H o m o nihUi, vilis, des- rátus. ítaa, afflvit)», erudelit.n, barba!
picabílis. d u l c i f i c a n t e , part. act. de d u l c í - d u r i l l o , a. tulj. Duriuaoulua. —
d u a l , adj. Duális. tica r. Dulcoraus. ice, nubilUíicile mibi vi-
dubitación,/. Dubitatlo {ret.). V. d u l c i f i c a r , a.. Duleorare, dul-eem det ur.
d u d a. eflicere, suavera reddére. d u r m i e n t e , adj, Dormíins.
d u b i t a t i v o , a, adj. Dubitatlvus. d u l c í s o n o , ' / . adj. Dulcif-jonus.dul- d u r o , o, aifi. Durua, aolidus, firmus,
ducado,'/'. D U C Í B ditío, domiulum; oimodua, dulce aonane. ferreuB, marmorous, adaiiiaiitliiiis ;
ta de oro, de plata, u u m m i aurei, dlilla. /. Dulía, dulíjre cultua. inhumanua, aeevua. cnidelis, aevérus,
d u l i m a n , m. Talaría turcárum durus; Indómito, ,'uri.x, t'urus, elleruK
argentéi genus.
vestía. .1 darás penas, vix, eegTb.
d u c a l , adj. Ducalis, ad ducem d u l z a i n a , / . Dulciaría, orum; //?.•?- (I ii,1,11 ir. ni. Duiimvir.
spectaus. trua-- /, tibia,fistüla,avena. d i u i n v i r a f o . Duumviratua, ua.
dúctil, adj. Ductílis. d u l z a z o , a, adj. Pnedülois. dux.. tn. D u x , civitatis princeps.
ductilidad, /. Ductílíum rerum dulzor, nt. H
conditío. d u l z u r a , /• Dulcédo, suavítas, ju-
ductor, m. Ductor. cunditaB. — Dulzura en la voz, en las
ductriz, /• Ductrix. palabras, suavítas oris ac vocis. Nata-

E. '
ral dulzura en el decir, natívus lepos.

e , conj. Et ao. atque, — Lo justo é injusto,Ebro, rio de España. Iberua. laudea obteríre. A todos los ecllr'"'-
justum et injüstum, fas atque nefas.
ebulición y con su talento, Ingenio omne» anteibat.
e a , interj. Eja, age, — Ea pue.., oja eclipse, m. Eclipaiaj De sol, de lu
HO, macte animo, macte ebullición, /. Ebullitío.
e b ú r n e o , a, adj. Ebúrneas. va, solis, luna? laborea j eolia, luna» de
virtüte. Ea, acaba, eja, age. rumpe fectío, ileliquíum.
inoras Con otro ea llegnrtmo-s ó la al-E c c e h o m o , m. Jeau-Christi, ut a eclipsis, /. Ecthllpaia, ia.
-jirov.), labor improbus omnía vin-Pilato populo productua fuit, imago. eclíptica, /. Eclíptica.
cit. eclesiásticamente, adv. Pié. re-
ligioso; eccleaiaatico more, ecclesiaatí- écloga. Écloga, ecloge.
ebanista, m. Ebeníni operis faber. eco, ni. Echo, úa. - Hacer eco. cnu-
é b a n o , m. Ebenum, ebénus. cum in modum.
eclesiástico, a, adj. Eccleaiaatl- aonáro ; ¡Jamar una cuta la aH-iiomi.
ebriedad. V. embriaguez. animum excitare. 8er uno ti 'cu i»
e b r i o , a, adj. Ebrius, ebriosus, vi- cua; Clérigo, clencua.
eclipsar, a. EclTpaim producere. otro. loquentia verba aervüiter repa-
noléntus, temulentus.
e b r i o s o , a, adj. Ebriosus, vinosus, — El sol se eclipsará, aol deficiet. Eclip- tere.
bibax, potor, potator. sar la gloria de alguno (muí,), aJtcüjua e c o n o m í a , /• (Economía; Del Hem-
EDI EJE ELE 9£
po y cosas inmateriales, dittributío; ff«, plo esse , vírtütis exempla probere. — e j e c u t o r , a, m.f. Patrator; De la
raies, paroltas, parcimonia, frugalítas, 'ar sobre arena (met.), caduca et justi 'ia, verdugo, lictor, tortor, carnlfex;
moderatío, parcus rerum usus. facilo labentía construére, oleum et o- Ejecutor de un (• st amento , testamcnti
e e o i i o u i i c a m c i i t e , adv. Pareó, peram perdSre. procuratióni praiposltus.
iiimtincuter, modérate*. editicativo, a, adj. Exempláris. e j e c u t o r i a , / . Judiéis exsequon-
e c o n ó m i c o , ts, udj. (Economícus; e d i f i c a t o r i o , a, adj. yKdificato- dre litterae; Titulo de nobleza, nobilltas
. roue, sórdido parcus, ríue. jure declárala et publlcis litteris con-
minero sordídus i Moderado, abstinens, edificio, rn. Tftdifleium, cedes. sígnala.
parcus, ten üi victu contontus. edil, m. MdÚíB. e j e c u t o r i a , /. Exseeutoris m u -
e c o n o m i s t a , m. Politicte racono- edilicio, a, adj. ^Udilitíus. nus.
i itus.
edilidad,/. ^Ediiítas. e j e c u t o r i a l , adj. Exacquendw
e c ó n o m o , m. CEconómus; El que litterae.
editor, m, Editor.
i loa bienes del pródigo ó del e j e c u t o r i a r , a. Litem penítüs di-
e d u c a c i ó n , /. Educatío, institu-
rei 1 imiliáris curátor, ¡idminíster. rimere,
íalo , disciplina, informatío. — Que ba
e c u n b l e . adj. -flíquabília, e. e j e c u t o r i o , a, adj, A d exsecutio-
ua educación, liberalíter in-
e c u a c i ó n , /. yK quatio. n e m pertínens.
stitütus.
e c u a d o r , m. -MquEtox. e j e m p l a r , adj. Imitatióne dignus,
e d u c a d o r , a, m. /. Educutor, in-
e c u a n i m i d a d , /. TEqualítas aní- imitándUB' ///. Modelo, specímen, exem-
stitutor, moderator, rector.
mi, anímj constantía, 89q,uauittutftB. pluni. — Virtud ejemplar, eximía vir-
e d u c a n d o , a, m. /. Educándua,
e c u e s t r e , adj, Equéetria. tus. Varón animus rirtütis,
nirirniius; alümna.
e c u l e o , m., potro para atorme'/'^r. •virtutíbus prsestans vir. Hacer un ejttftt-
EqiUilüUB.
e d u c a r , a. Educo, nutrió, imbuo,
illüstre in aliquem suveritatis
e c u m é n i c o , adj. (Ecumenícus. uni- institüo. — Educar á rlos hijos, libtiros
varsalit. instituere. Se educ^ - tinen- exemplum edére. Serci/á de ejemplar á
tos cou su pudre, a pucritia in exercítu Los venideros, erit documéntum poatéris.
e c u ó r e o , a. adj. iEquorous.
c u m patre versátus est. Aío hay en la antigüedad un ejemplar
e c h a d a , /. Jactus, üs ; El a
e d u c c i ó n , / . Eductío. de esto, nullum apud vetereB hujüsce
echarse, culiatío.
e d u c i r , a. Educére. rei exemplum reperlas. JVfl tiene ejem-
e c l i a d e r o , m. Stratum, lectus.
e c h a d i l l o , tn. Infans exposítus. e f e c t i v a m e n t e , udi.. Orto, pro- plar, caret exémplo.
e j e m p l a r m e n t e , ado. Píe, recté;
e c h a d i z o , a, adj. EniissarluB-, Su- fectó. quidem, sané, revera, rcapse.
efectivo, a, adj. OertuB. De manera que sirca de escarmiento, iu
ófingido,in vulgus jactátus.
e c h a d o r , a, m, /. Jactátor, jacu- e f e c t o , //(.Efféctus. — En efecto, sa- exemplum.
ne, quidem, rcapse. Llevar á efecto, ad e j e m p l i f i c a c i o n , /. Dilucidatío
lator.
exíturn perducere. Efecto de la Si cxemplorum ope facta.
e c h a d u r a , /. Incubatio, oubatío.
e c h a m i e n t o , m. Projectio* D*\ al- . fortuito factum. A este efecto se e j e m p l i f i c a r , a. Exemplis illus-
• algún sitio, eliminatio. ha de evitar que , . , quapropter, quoeír-trare.
ca cavÓndum est ne . . . Surtir « ejemplo,7/1. E x e m p l u m . — Por ejem-
e c h a r , a. Jacio, ejicío, conjícío,
finem assequi, ad optatum venire. Ser plo, exempli, verbi gratia. Dar buen
projicio, jacto, mitto, emitto, fundo,
profündof_ effündo, pello, expello, de- de mal efecto, non decére, dedecere. La ejemplo, alíis exémplo esse. Dar mal
muerte tle tjrsar tuco efecto el i/utn ejemplo, vitiorum exempla aliis exhibe-
jicio, detrúdo, extrñdo ; lindar las ¡llan-
Marzo, idíbus Martíi Csesar interfectus re. Me explicaré con un ejemplo, rem
tas* g e m m o , germino, egigno ; Inclinar,
est. No ei todos causó ¡aten efecto ia no-exémplo dilucidábn.
Inclino, inflecto. — Echar suertes, sor-
ticia, non ómnibus arrisit nuntíuro. />'?- e j e r c e r , a. Exerceo^ Un empleo,
tiri. Echar maldiciones,rxiaAedicero. Echar
jar sin efecto una ley, legem abrogare. m u n u s , magistratum gerere, obire. —
I contra uno, probriB alíquem ira-
e f e c t u a r , a. Exsequi, efficere, re Ejercer las funciones de padre para con
petero. Echar la culpa á otro, culpam
ipsa alíquid prestare. alguno, patrem ae alícuí exhibere. Ejer-
in allum verteré. Echar de menoé al-
e f e m é r i d e s , /. Epheraerídes. cer la medicina, medicas artes profitéri.
guna cosa, alicüjus rei desiderío labo-
e f e r v e s c e n c i a , /. Effervescentía ; e j e r c i c i o , m. Exercitium; Ojicio,
rare. Echar bravatas, ^minitari, minas
oion, acaloram it¡uto del Ánimo, aní- profesión, miniateríum, officíum; Paseo
jactare. Echar á uno á paseo, alíquem
mi agitatio, ardor, vehementía. á pié ó a caballo, ambulatlo, equitatío,
a se abjicSre. Echar de ver, animadver-
eficacia, /. Efficaela.- nis.
tere. Echar la cuenta de los gastos,
e f i c a z , adj. Effícax, operosus, ac- e j e r c i t a n t e , parí. act. Exercens .
sumptus 6upputare. Echar penas á un
tuosus. m. El que hace ejercicios espíritu ales, j>i\t
lado, curas, sollicitudlnes poneré. Echar
e f i c a z m e n t e , ado. Efficaclter; E- exercitationíbus per alíquot dies addio-
por el atajo, breviorem viam insequi.
xactamente, impensé. tus.
Echar la casa por ¡a ventana (loe. fam.),
eficiencia, /. Efficentía. e j e r c i t a r , a. Exerceo, exercíto^--
sumptíbus non paroere. Echar á uno de
eficiente, adj. Effieíens. Ejercitarse, se in alíqua re exercere.
it, alíquem pronum mitteri. Echar-
e f i c i e n t e m e n t e , ade. Efficien- Ejercitarse en las artes liberales, in ar-
lo todo a rotlar, omnia perturbare, per-
ter. tlbus ingenüis versári. La memoria se
miscere. Echarse en el surco, animo de-
efigie, /. Effigies, imago, species. aumenta ejercitándola, memoria exeo •
fici. Echarse á dormir, aecumbore, quié-
e f í m e r a , / . Uníus diei febrjs. lendo augetur. Cada cual debe •
ti se tradére, ó (en otro orden de ia
e f í m e r o , a, adj. Unius tantum tarse en el arte que conoce, q u a m qui í-
rei curam abjicere. Echar á perder, vi-
diei, labens, fugax, fluxus. que norit artem in hac se exerceat.
tiáre, deturpare, faidare, corrumpere.
efluvio, m. Eftiuvíum. Ejercitar obras de caridad, pietatie in
Echar en cara un de/ito. crimen alicui
é f o r o , ///. Ephotus. alíos officía implere.
objícere. Echar et sello á una cusa, rem
e f u g i o , m. Effugium, subteTfugíum, e j é r c i t o , m. Exercítus, agmen,
perficere, absolvere, ad umbilícura du- evaslo. acies; De infantería, pedester, pedestris
cere. Echaban fuego sus ojos, ocüli ar- e f u s i ó n , / . Effusío; Abundante, pro- exercítus ; De caballería , equites, equí-
dobant. Ya echan hoja las selvas, nunc fusio.
tátus.
frondent süvse. e g i d a , /. -¿Egis, idis. e j i d o , ia. Terra inculta.
e d a d , / . .23 tas; Juvenil, juventus; é g l o g a , /. Écloga, ecloge. ei, l a , l o , ari. sin correspondencia
Propia para seguir una carrera, matu- e g o í s m o , ///. Sui tantum coramodi latina. El, ella, ello, pron. Ule, illa, il-
ra setas. — E d a d de la discreción, ratio- curatio.
lud. El mismo, ipse, idem.
nalis a-tas. Edad de oro, aureum secü- e g o í s t a , tn.' S u « ipsíus utilitátis e l a b o r a c i ó n , /• Elaboratío.
lum. Desde la primera edad, ab ipsis tantum studiosus , omnia ad utilitatem e l a b o r a r , a. Elaboro, pollo.
iucunabülis, a teneris unguicülis. Nom- suam referens. e l a c i ó n , /. Elatío, arrogantía, su-
bre de esta edad, id tetatis h o m o . Eran en e g r e g i o , a, adj. Egregius, exi- perbía; Grandeza de alma, aními elatío,
a edad todas las cosas comunes, mius, insignis, conspicüus , excéllens, magnanimítas; Hinchazón dt estilo, ela-
omnia ómnibus erant tune temporis prsestans. t u m , inflátum, tumldum dicendi ge-
oommuuía. Doncella que está ya en e j e , m.. A x i s ; De una puerta, cardo, nus.
edad para casarse, virgo uubílis. Hom- ínis.
e l a s t i c i d a d , /. Flexibilltas.
bre de edad avanzada, «tétate provéctus e j e c u c i ó n , / . Exsecütío, exsequu- e l á s t i c o , a, adj. Elexibllis.
homo. tío. — Poner en ejecución, exsequi. Traer e l é b o r o , m. Helleborum.
_ e d e c á n , tn. Prciécti castrorum ad- aparejada ejecución (for.), exsequutio- e l e c c i ó n , /. Electio ; Deliberación,
jütor. nis injunctionem, ó exsequutioneni se- deliberatlo,
e d e m a , m. Tumor. c u m ferré. . e l e c t o , a, part. pus. irr, de e l e -
e d e m a t o s o , a, adj. 'lumidus. e j e c u t a n t e , part, act. Exsequens, gir* Klectus, designatus_.
edición, /. Editio. perséquens. e l e c t o r , a, m. /• Elector, creíftor.
edicto. rn. — Publicar un e j e c u t a r , «. Exspquor, perficío,
e l e c t o r a d o , m. Príncípís electoriv
edicto, edictum ':'.¡ndar j>or conticio, perago, absolvo,finio.— Eje-
diüo.
licto, edicto decernére, cavere, ju- cutar sus designios , cousilia perficere.
e l e c t o r a l , adj. A d electorem per-
bére. ttar ¡a sentencia, lege agere. Ha- tínens.
e
tor. d
struo, i
fabrícor;
ejemplo, f i c a c
e d iiffexstrüo, i ó
iiccaviruuum
Dar n ,
ard,o rbuen
a. / . _
constrüo,
, a. ^Edificatío;
edifico,
exémplar.
ej*>mplo
m. condo, Buen
f.x insdifíco,
allfis
iEdificá-
molíor,
"Tem- promptua
imperio
lícó,
eejecutivamente,
j enulla
c u defünctua.
t i vmora
'ado
o , a,
¡a
iuterposlta.
udj.
orden
lustans,
adv,
del Statim,
rey
urgens,
, rt;gia
11- exaltar
cuie lcoramunieare;
citate
hementer
eé caffíci.
tsu
r iaccendere,
ánimoj,
cz oia—,dr a,Electrizar
a,
d a.
,udj.
El-ctnzarse
alicüjus
/.infUmmare.
Electricitátem
Electrícítas
Electricus?
áa nuno
i melectri-
u m(mei.,
?ve-
alí-
\rf» EMB EMB EMB
e l e c t r o , 7/1. Electrum. d u r a ; Coste material del embalaje, embastecerse, r. Nimis pingm-
e ***-•* ^ v u a r l o , m. Electuaríum. mercíbus involvendis et tegendis im- acare, nimis piugueni fieri.
eleiii-mcía , /.. lepra. Elephantia, pensa. e m b a t e , tn. Fluctüum, undárum
elephanti-wsis. e m b a l a r , a. Sarclnas struere, com- Ímpetus; Acometida impetuosa, impetuosa
e l e f a n c í a c o , a, adj. (¿ue padece ponere. aggressío.
la elefauLtJi. Elephantiacus. e m b a l d o s a d o , m. Solum lateri- e m b a u c a d o r , a, m. f. Seductor
e l e f a n t a , /. Elephas femína. illusor, nebülo, deceptor, nugátor.
bus stratum.
e l e f a n t e , ///. Elephas, elephántus. e m b a u c a m i e n t o , ^ / ' . muslo, pra
e m b a l d o s a r , a. Solum lateribus stigla?, fraus, deceptlo, nugas.
e l e f a n t i n o , a, adj. Elephantínus.
sternere, componere, ornare, cooperlre. e m b a u c a r , a. Illüdo, Bodüco, de-
e l e g a n c i a , /. Elegantia; Mermo-
e m b a l i j a r , a. BulgA. recondere. ciplo, fallo, circumvenío.
mosui • •/. cultu»». concinnitas,
pulchritüdo, decor, venustas. — Con e m b a l s a d e r o , m. Aqua stagnans. e m b a u l a r , a. In camerátum scri-
elegancia, ceganter. Sin elegancia , in- e m h a l s a m a d o r , a, ///. /. Pollínc- nium alíquid condere, in arcara alíquid
eleganter, inurbané. Hablar con tor; Perteneciente al embalsamador, pol- iuducore, inferre; Comer mucho (met,
aa-, órnate» diserté loqui. linctorlus. fam.), exsaturari, cibo se ingurgitar,',
e l e g a n t e , adj. Elegans, composí- e m b a l s a m a r , a. Cadavera un- cibo replerí.
tus, excültiLai, concinnus, venüstus. e m b a u s a m i e n t o , m. Aními SUH-
guentis condíre.
pensio, stupor.
e l e g a n t e m e n t e , ade._ Elegánter, e m b a l s a r , a. In aquam stagnán-
e m b a z a r , a. Fuscáre, fuscum co-
bellé, p u l c L é , diserté, órnate, coüapo- tera immittere , inferre , inducere , im- lorem inducen?; Admirar, dejar absor-
síté. mergSre. to, stupefacére, admirationem movén*;
elegía», -". Elegía, elegus, elej
e m b a l s e , m. [n aquam stagnántem Embarazar , detinere . impediré, prte pe-
e l e g í a v o , a, adj. Elegiacus, ad
immersio, immissío, inductío. diré; Embazare*, fastidiarse de alguno
elegíam sp^tfíans.
e m b a l u m a r , a. Amplioris molía cosa, alíquid fastidire, alicüjus reí fas-
e l e g i b l e , adj. Elígi dignus; quod
sarcinam iucequalem impon ere ; Emba- tidio affíci; Empacharse. verecundia
elisi potest.
affici. pudóre suffñndi, hoerere.
e l e g i r , a. Elígo, lego, deligo, se- lumarse, pluríma ac gravissima negotia
e m b e b e c e r , a, Mentem uugis, ob-
lígo, opto, excerpo, surno. — Elegir por iu se suscipeíe. Lectamentis allicére, rapare; t -
stt.-rte, sorte _leg*--re* Elegir po e m b a l l e n a d o r , o. m, f. Vestíum crse. quedarse embelesado, itupef.£ri
poutifícem creare. Eligid de estas dos
balenariis virgülis munitorum artífex. extra se rapi, in n-i oontemplatione \u
cosas la que queráis, utrum placet su-
e m b a l l e n a r , a. Vestes balenariis rere.
mlte.
elemental y virgülis muñiré. enibebecidamente, adv* IITOOM
e l e m e n t a r , adj. Elementarme, e m b a l l e s t a d o , m. Nervórum sideraté, inconsulto.
elementicius. contractio. e m b e b e c i m i e n t o . / / ' , stupor. M U
e l e m e n t o , //'. Elementum- Be las e m b a l l e s t a r s e , r. In procinctu s ü u m alieuatlo.
, elementa, rudimenta. ballistara habere, arcum intendére. e m b e b e d o r , «, m. /. irabíbeus.
e l e n c o , m. Elénchus. e m b a n a s t a r , a. In corbem mit- e m b e b e r , «. imblbo, perbíbo, su-
e l e v a c i ó n , /. Elevatío, elatio, go, exsugo; Contener en ff. contiue,.,
tere ; Comer con ansia , cibo se ingur-
sublimltas, celsítas, celsitüdo. includo, comprehendo, complector: Eu,
gitare. papar, imbuo, tingo; Encajar, iudüco,
e l e » a d á m e n t e , ado. Alté, subli- e m b a r a z a d a , adj. f. Grávida,
miter. iutrotluco , intromitto. — Embeberte,
prcegnans mulier. empaparse en alguna COM, aliqua re
e l e v a d o , a, part. pas. Elevátus,
fastigiátus, celsus; adj. (tiiet.) Subiímis. e m b a r a z a d a m e n t e , adv. Prse- imbuí, aliquam rem penítuB edocéri,
e l e v a r , a. Elevo, attollo, minor, pedité. porspectam habere.
promineo ; Crecer , subir , consürgo; e m b a r a z a d o r , a, m, f. Prtepe- e m b e l e c a d o r , a, m. f. Prasstigia-
/ jreirst . ensoberbecerse, BÚperMo. —díens, impediens, obstans. tor, decipíens, delusor, docéptor.
rse (hublando de una montana), e m b a r a z a r , a. Praepedío, impe- e m b e l e c a r , a. Deciplo, deludo.
crescere in altitudlnem, Liv.. ó exire iu dío, obsto, implico, diBtineo. Me Imito fallo.
altitudlnem, Plin.; in sublime fastigíum embarazado con infinitos negocios, plu-
exsurgére, Curt. Elevar en tos aires, rímis distinoor negotíis. e m b e l e c o , m. Fraus, dolus, fal-
Embarazado lada.
in sublime tollere, Phaedr. Eh. curte en por preguntas capciosas, eaptiosis inter-
los aires, subiímis abire, Liv. E¡> < e m b e l e ñ a r , a. Venoflclis Bopíre.
rogationibus circumscriptus. Embaraza
hasta las nubes (habí, del estilo CO sus miembros un súbito temblor, subítus e m b e l e s a r , a. In admiraüonem
nudo), nubes et inania captare. Elevando praepudit ossa tremor. rajiére, alíquem in se trabere , dt-fixura
las manos al cielo, tendens ad sidera e m b a r a z o , tn. Obstacülum, obex, tenere; Embelesarse, ubsiupeseére, defi-
palmas. impedimentum ; Preñe:, gravidltas. xura barreré.
JUlicon y K l i c o n a , m. Helicón, e m b e l e s o , m. Mentís abstraqtíío,
e m b a r a z o s a m e n t e , adv. Diffi-
nis. alienatio; Objeto embelesador, res men-
cilé, ajgré, vix.
elidir, a. Elidere. tem raplens, a n i m u m delíxura teneni.
e m b a r a z o s o , u, adj. Prtepedíens,
e l i j a r , a. lu liquido coquere. e n i b c l l a q u e c e r s e , r. Pallacem,
molestus.
elipsis, /. Ellipais. dolosum fieri.
e m b a r b a s c a r , a. Verbasco a q u a m
e l í p t i c o , a, adj. Elliptlcus. e m b e l l e c e r , «. Orao, decoro, iiu-
inficere; Confundir, embarazar, impli-
e l i x i r , m. Qua;dam medicinalis nesto, splendorem afldo, pulchrura, vo-
care; Embarbascarse, enredarse el arado
pollo. nüstum fado.
entre las raices, radicíbus aratrum hse-
e l o c u c i ó n , /. Elocutlo. embermejar, y
rére, detineri.
e l o c u e n c i a , /. Eloquentia. e m b e r m e j e c e r , u. Eubsfaolo, ru-
e m b a r b e c e r , «. Pubésco, puboo.
e l o c u e n t e , adj. Eloquens, facün- brum reddo. — Embermejecerse, irubes-
e m b a r c a c i ó n , / . Navis; El tiempo
dUB. cere , pudóre suffündi, verecundia af-
oue dura la navegación, navigatío.
e l o c u e n t e m e n t e , ado. Eioquén- fíci.
e m b a r c a d e r o , m. Navium etaiío.
ter, lacundé. e m b e r r i n c h a r s e , r. Pra: irá fre-
e m b a r c a d o r , m. Institor, mer-
elogiar, a. Laudo, celebro, aliquem eator. mere , ira rapi, iracundia excandos-
laudíbus extollere, efferre. e m b a r c a r , a. N a v e m on erare. — cere.
elogio, //<- Eloglum, prtedicatlo, Embarcarse, n a v e m conscendere, Oass., e m b e s t i d a , /. ímpetus, aggreisío,
o ascenderé, Phsedr. ; in navem ascen- invaslo, iucurBio, incürsus; Detención
commendatio. laus.
deré. Nep, Emburrar n uno, ¡di,juera in inoportuna que se hace á uno, mora alí-
elucidación, /. Elucidatio. cui inopportüno sermone illátft.
eludir, a. Eludo, ludifíco, fallo, navem imponere, ó in naves conferre. e m b e s t i d o r , a. m, f. Moléstuí et
e m b a r c o , m, In navera conscensío.
rircumvenlo.— Eludir una ley, legi frau- fallax expostulator.
e m b a r g a n t e , part • tet. Obstans; So
dem faceré. embargante, nihilominua, uihilo scclüs, e m b e s t i r , «. Impfito, Invado; Aco-
e m a n a c i ó n , /. Emanatío. taraen. meter pidiendo, inopportüué expostu-
e m a n a r , n. Emano, procedo, pro- e m b a r g a r , a. Sequestro. V. i m - lare.
ficiscor, originem traho, duco. e m b e t u n a r , a. Bitumíne liulre.
pedir y s u s p e n d e r .
e m b i j a r , a. Ligno indico tíngSre,
e m a n c i p a c i ó n , /. Emancipatío. e m b a r g o , m. Sequestratlo; Em-
baryo del estómago , stomachi eruditas. e m b l a n d e c e r , a. v. ablandar;
e m a n c i p a r , a. Emancipare, sui
— Sin en,', argo , tamen , o ibi InmlnuB, emblandecerse, miserari, misereri, mise-
juris efficere. ricordia capi.
nihllo seclús.
e m b a c h a r , a. Pecüdes tondendas e m b l a n q u e c e r , a. Dealbáre; Em*
e m b a r n e c e r , n. pingue-seo.
in ovili condere. blanquecerse, albeacére, candesc<Sre.
e m b a rn izad u ra , /. IncrusUtío.
e m b a d u r n a r , a. Coinquino. e m b l e m a , m. Emblema, ati».
e m b a r n i z a r , a. «Gummi incrusta-
e m b a i d o r , a, m.f. Seductor, de- e m b o b a m i e n t o , m. i e m b e -
re, alíquid junípero dílüto oblinerc.
ceptor. leso.
e m b a r q u e , m. Iu navem impositío.
e m b a i m i e n t o , m* Seductío, ludi- e m b o b a r . V. e m b e l e s a r .
e m b a r r a d o r , a, m. f. Lutans, ta- e m b o b e c e r , a. Btupefacére; Em-
dcatío, deceptlo.
ctor, incrustator. bobecerse, obstupescere, hterére.
e m b a í r , o, Seducére , decipSre.
e m b a r r a d u r a , /. Lutatío. embobecimiento, m, stupor,
fallare. e m b a r r a r , a. Lutáre; Manchar a stupídltas. *
e m b a j a d a , /. Legatío; Empleo de uno, juto leudare i Embarrarse, luto m - e m b o c a d e r o , m. Ostium, fauces,
fin-bajador, legati munus. quinári. angüetum os. — Estar al embocadero,
e m b a j a d o r , rn. Legátus, orátor. e m b a r r i l a r , a. Cado includSre. propé, in promptu esse.
embalaje* m- V, enfardela- e m b a s a n i e n t o , m. .¿Edificii b¡\aia.
e m b a s t a r l a . Telara acu pingén-
d a m fulcro aptáre.
I EMB RMI VMP \)i

e m b o c a d o , a, part. pao. dei verbo Embravecerse, fur&re, síevír*», irritar!. — rito, oximíus. pri
e m b o c a r . V, esta ptsl.; adj. Agradable lena, ir¿ percítus. dignitáte conspicüus, insígu
a ion td euo), suávis, lenis, e m b r a v e c i m i e n t o , / . / . Furor, fe e m i n e n t e m e n t e , adv. Eminenter,
dulcí1-. |uoGndUB, gratus. ritas, B83TÍ1 i'i.faroita.
e m b o c a d u r a , t. Transmissfo; Dé perbellé, prs
e m b r a z a d u r a , f. Aptafio brachío
•i «, Miimíuis ostfum; Del vino, sua- ¡"« i ' -i-- do, scuti, parma? emisario, rn. Emissaríuin ; Mensa-
t íttt , lenltas; De un instrumento de jero, emissaríus, nuncius. legátus.
i, O B , oris; V- e m b o c a d e r o . —embrazar, a. Brachío aptáre. emoliente, adj. Emolllens, demül-
•' oeadura . tibié • fistülá. e m b r e a d u r a , / - Ex pice bitümen. cens.
duloé i-Ttiere. e m b r e a r , a. Pice linire, navigíi
e m b o c a r , a. Ori inferre; Entrar
e m o l u m e n t o , m. Emolumentum.
junctüras st i
por si .,,,, per a r c t a m v i a m in e m b r e g a r s e , r. Dissidüs impli-
e m p a c h a d a m e n t e , adv. Impe-
'grSdi; n. Hacer ene, lo que diré.
ca 11, jurgü - i inini aceri,
falsum altquid peí iiadSre, n u g a s nar- e m p a c h a d o , a, adj, Timidus. pu-
r mucho u tle prisa , \ • • ri re, e m b r e ñ a r s e , r. ínter dumeta se
sillanimis.
LutTre, cibo se ingurgitare. :i bdSre, se recipi re
e m p a c h a r , a. Impedio, obsto. V.
e m b o l a r , a. Glóbulos ligneoe tau- e ai b r i a g a d a m e n te. adv. Ebríé,
a h i t a r , d i s f r a z a r . — Empacharse,
rorum oorníbus InfigSre ebriosé.
erubescere, verecundia suffÜndi, prx-
e m b o I i sitiador , m. Obtrectátor, e m b r i a g a d o , a, part. pas. ine-
pediri.
BUVUX1 KtOT, in.i IcíllcilS. briatUB, ebrius, mero saucíus.
e m p a c h o , m. Pudor; Estorbo, obex ;
e m b o l i s m a l , adj. A d e m b o l i s m u m e m b r i a g a r , a. Inebriare; Embria-
Empacho de estómago, difficilis cibi con-
spectans, intercalaría. garse, vino se ingurgitare. Inebrian;
coctío.
e m b o l i s m a r , a, Maledícis rumo- Enagenar, a n í m u m rapére, abstrfthSre.
e m b r i a g u e z , / . Ebrietas; Enage- e m p a d r o n a d o r , m. Census de-
i ilms jurgla moveré, simultátes exci- scriptor.
tare. namiento, mentís abstractío.
e m b r i d a r , a. Frenare, freno in- e m p a d r o n a m i e n t o , m. Census.
e m b o l i s m o , /". Embollsmua, in-
struere, frenum aptáre. e m p a d r o n a r , a. Uensere, iu cen-
tercalatlo; Em rollo . implicatlo, diffi-
e m b r i ó n , m. Iniormis fcetus. sum reférre ; Empadronarse, nomen,
cúltas ; Confusión , reruin commi \t ¡o,
e m b r o c a r , a. Transfundo. censura, bona profitéri. — El que soto
perturbatio.
e m b r o c h a d o , '/, adj. Auro, ar- empadrona su persona, capite census.
é m b o l o , rn. E m b o l u m .
gento intextus, distinctus. lia it ndose empadronado en otra ciudad,
e m b o l s a r , a. In crumenam con-
embrolla. V. e m b r o l l o . alía civitáte adscita.
dere, n u m m o s marsupío excipere.
e m b r o l l a d a m e n t e , adv. Implí- e m p a l a g a m i e n t o , m. Fastidium,
e m b o l s o , m. Pecunia* in crumenam
cito. satietas, tasdium, nausea.
iinmisslo.
e m b r o l l a d o r , a, m. f. Impli- e m p a l a g a r , a. Fastidíre, satietá-
e m b o n a r , n. Tu"eliorem reddére.
cator. tem afierre; Empalagarse (met.), mole-
e m b o ñ i g a r , ff. Bovino ~stercore
e m b r o l l a r , a. Implicare, confun- stia affíci.
coperire, bovínum stercus induciré.
e m b o q u e , m, Trajectío", tranKutis- dere, permiscere, perturbare. empalago, m. V. e m p a l a g a -
sío; (met.) Engaito, fraus, dolus, fal- e m b r o l l o , m. Dolosa rei implica- miento.
lada. tío. e m p a l a g o s o , a, adj. Fastidiosus;
e m b o r n a l , ?«. Foramen in navlbus embrollón, r. e m b r o l l a d o r . Zalamero, molestus, tiediosus, molesté
ad aquárum emissionem. e m b r o m a d o r , a, adj. Verbis do- Mancuerne.
e m b o r r a c h a d o r , a, m. /. ine- losis alíos deciplens. e m p a l a r , a. Stipíte alíquem ab imo
briator. e m b r o m a r , a. Turbas concitare, ad s u m m u m transfigere.
e m b o r r a c h a r , a. Inebriare; Aton- jurgla, aimultates ciere; Engañar con empalizada,/. V. estacada.
tar, sopore afficere; Emborracharse* in- enredos, fallére, decipére. ludificáre. e m p a l m a d u r a , /. Coagm-antatío,
ebrian, vino se ingurgitare. e m b r u t e c e r , a. Mentis acíem ob- copulatío.
e m b o r r a r , a. Tomento replére, tundére ; Embrutecerse, etíerári, brutis e m p a l m a r , a. Coagmentáre, copu-
infarciro; Comer mucho y de pjdsa, de- simílem reddi. lare.
glutiré, sese ingurgitare. e m b u c h a d o , m* Fareimen. e m p a n a d a , /. Artocreas, átis; En-
e m b o r r a z a m i e n t o , //• Operi- e m b u c h a r , a. F a r d o , infercío, re- gaño, fraus, oceultatio.
m e n t u m , operculum. ferclo^ Comer mucho á medio mascar, e m p a n a d o , a, udj. Cubicülum in-
e m b o r r a z a r , a. Suillam carnem deglutiré, voráre. terina alíis habitacülis circumdátum.
lindas imponere, immittere, indu- e m b u d a r , a. Infundibülum aptáre; e m p a n a r , ff- Pane incrustare; Sem-
ce) *-. Andar en enredos, fraudes machinan, brar, seminare, frumenta serere.
emborricarse, r. Stupídura dolos exstruere; Hacer que entre la caza e m p a n d a r , a. Inflectére, curvare,
reddi. en el puesto, feras venatüi abigere. incurvare.
e m b o r r i z a r , a. L a n a m carmi- e m b u d i s t a , m. Dolósus, fallax, ver- e m p a n d i l l a r , a. Chartam chart»
nare. sütus, frauduleutus. in ludo fraudulenter apponere, binis pa-
emborrullarse, r. Altercári, e m b u d o , m. Infundibülum ; Enredo, gellis dolum exstruere.
rixan, jurgía, simultátes habere. dolus. fraus. e m p a n t a n a d o , a, part. pa*. Has-
e m b o s c a d a , / - Insidiar;. — Cogido en e m b u r u j a r , a. Congerere, conglo- rens. — Estar empantanado, in luto
una emboscada, per insidias deprehen- b a r e ^ conglomerare, indiscriminátim hasrére.
8113. colligare. e m p a n t a n a r , a. Inundare, locura
e m b o s c a d u r a , /. Insidiárum or e m b u s t e , m . Fallada, techna; Bu- ccenosum reddére; Meter en un pantano,
do, dispOBÍtío. jerías, muliebría monilía. in luto demergére; Embarazar el curso
e m b u s t e a r , n. Frequenter m e n - de un negocio, negotium disíinere, im-
e m b o s c a r , a, y e m b o s c a r s e , r. tiri . pediré. — Empantanarse, meterse en una
Insidias parare, in sylvara se abdere, e m b u s t e r í a , /. Fallada, menda- dificultad, in arctum desilire.
sese recipere. cíum. e m p a ñ a d u r a , /. V, envoltura.
e m b o s q u e c e r , n. Sylvesco. e m b u s t e r o , a, m. /. Mendaciorura e m p a n a r , a. Infántem pannis in-
e m b o l a d o r , a, m.f. Hebetátor; he- architectus, mentíens, m e n d a x , verbis volvere; Oscurecer una cosa tersa, rei
beiátrix. deciplens. nitorem obscuráre; Manchar la fuma,
e m b o t a d u r a , f., y embutidera,/. Ferrum infixioni ignominia afficere, famae labecülam inu-
embotamiento,///. Hebetatlo, he- clavorum deservlens. rere.
e m b u t i d o , m. Opus tessellátum. e m p a p a r , a. I m b u o ; Empaparse,
betüdo, obtuslo.
e m b u t i r , a. Opus tessellátum con- imbibi, imbuí; De algún afecto, idea ó
e m b o t a r , a. Hebeto, obtundo, re-
ficere; Meter una cosa dentro de otra, doctrina, nimio reí studío imbuí.
tündo, gladii, cultelli, novacüla.* acíem
farcírej Comer demasiado, sese cibo in- e m p a p e l a d o r , «, m. f. chartís in-
perstringo; Poner en Un bote, vasi im-
gurgitare, cibo repleri. volvens.
mittere ; Embotarse (met.), hebetári, ener-
e m e n d a b l e , adj. Emendabílis. e m p a p e l a r , a. Chartís involvere.
vari, hebescére.
e m e n d a c i o n , /. Emendatío, casti- e m p a p u j a r , a. Cibo ingurgitare,
e m b o t e l l a r , a* Liquores in lage-
gatlo, correctlo, lima. cibo replére.
nas infundere.
e m b o t i j a r , a. Pavimentum lage- e m e n d a d a m e n t e , adv. Emén- e m p a q u e , m. Sarcinárum confec-
uifl _ sternere; Embotijarse (hincharse), date. tío.
inrlari, tumescere; (enojarse) prse ira- e m e n d a d o r , m. Emendátor, is. e m p a q u e t a r , a. Sarcínas confi-
cuudia excandescere, irá corrípi. e m e n d a r . V. e n m e n d a r . cere , in íascera cogeré, componere,
e m b o z a r , a. Pallio facíem velare; emérito, adj. Eraerltus. struere.
Embozarse, F a c í e m pallio obtegere; e m e r s i ó n , /. Emerslo. e m p a r a m e n t a r , a. Ornare, exor-
(met.) Velar, disfrazar alguna cosa, alí- emético, a, adj. Vomificus. nare.
quid velare, tegere. e m p a r c h a r , a. Spleníum adhibere,
e m b o z o , m. Velamen ; Modo arti- e m i g r a c i ó n , /. Emigratío, migra- splenío medicari.
ficioso de darse á entender sin expUcttr- tlo. e m p a r e d a m i e n t o , m, ínter pa-
se claro , parábola, simüitüdo. — Qui- e m i g r a r , n. Emigro, in allum lo- riétes reclusío.
tarse el embozo, consiüa sua detegére. cum migro, alío me confero. e m p a r e d a r , a. Arctis parietibus
plané aperire. - eminencia, /. Eminentía, promi- circumeludére, iutra pariétes obducere.
e m b r a c i l a d o , a, adj. Brachíis nentia, altitüdo ; Excelencia, excellentia, e m p a r e j a d o r , ///. iEquans, exae-
gt-status infans. quans.
e m b r a v e c e r , a. Irrito, exaspero; !
prsestantla.
e m i n e n t e , adj. Emtnens; En mé- e m p a r e j a d u r a . /. Exiequatio, x-
L>it»cJouarío «M-Mi'tol.latiTao.
quatio.
emparejamiento, m. Exaequa»
tío.
93 EMr EMP EN
e m p a r e j a r , a. Parera faceré, pa- e m p e r a d o r , m. Imperátor. empobrecimiento, m. Paupcr-
rem sibi adjungere; n. Emparejar con e m p e r a t r i z , /. Imperátrix. tas, pauperies, egeatae, iuopia.
otro, obviara alicui occurrore, in alium e m p e r c h a r , a. Pertíca suspen- e m p o l v a r , a. Pulvere cunsporgSre,
incidere; Ser igual una cosa con otra, dere. illtnore, fcedáre; ó_ (en otro orden de
aequári. e m p e r e j i l a r , a. Fucáre, ornare, .\uie fucáre, ornare.
e m p a r e n t a d o , a, adj. (estar bien). exornare; A , exornári. e m p o l l a d u r a , /. A p u m sobfllei.
Cum uobilissírais faraillis affinitate de- emperezar, a, //emperezarse, e m p o l l a r , a. Incubare; Procrear
vinciri. r. Pigrescere, cunctari, socordia atque jas, apea procí i
e m p a r e n t a r , a. Affinitate con- ignavia duci. e m p o n z o ñ a d o r , a, m, f. Vone-
jungi. e m p e r n a r , a. Fibülis, uncis fer- fícus.
e m p a r r a d o , m. Ambulacrum vi-
tíbus obumbrátum, vineárum complu-
réis muñiré, firmare. emponzoñamiento, m. Venen-
e m p e r o , conj. Sed, tameu, veruni- cíum.
•vlum. taraen, attamen. e m p o n z o ñ a r , a. V e n e n u m infun-
e m p a r r a r , a. Vitíbus obumbráre, e m p e r r a r s e , r, Obstinári, fero- dere. — Ei ieneno
locura pergülis instruere. cíüs contenderé. sagittas armare, Virg., ó tinggre, Curt.
e m p a r v a r , a. Messem ad tritüram j e i n p e s a d o r , m. E x radicíbus scir- Emponzoñar aigí á ;<• T-
aptáre. porum manipülus. fquid inürére, corrumj
e m p a s t a d o r , m. Plasmátor, is. e m p e z a r , a. Incipere, exordíri, e m p o r c a r , a. Spurco, fcedo.
e m p a s t a r , a. Mass¡iplasmare ; pint. initium capessere. — Solo se e m p o r i o , nt. Emporium.
colorem obducere. empezar, tantuinmodo incepto opus est. e m p o t r a r , a. _ Opere oaamenttno
e m p a s t e , rn. Apta colorum obduc- Empezó á bajar la marea, mare reci- • , fulcria firmare.
tío iu tabülis pictis. •*» procare ccepit. e m p o z a r , a. In puteum demit-
e m p a t a r , a. Adaíquo; Suspender e m p i c o t a d u r a , /. Ad palum af- tere.
una resolución, inhibére, impediré, ob- fixío. e m p r a d i z a r s e , r. In pratum
stare, ofñcere. — Empatarse con uno, e m p i c o t a r , a. Columnas alligáre, evadere, convertí,
parera alicui esse, alícui ajquari. Se e m p r e n d e d o r , a, m. f. Reru-m
palo a 11 difficilium Kusceptor, aggressor.
emjiataron los votos de los jueces, adaa- e m p i n a d u r a . f. Erectío.
quáruut judices. e m p r e n d e r , a. Aggredíor, ordíor,
e m p a t e , m. JEquatío.
e m p t i i a m l e n t o , m. Erectio, sub- suseipío, incipio, molíor. —
latío.
e m p a v e s a d a , / . Militaría testudo. , magnas molía opua ag-
e m p a v e s a r , a. Testudlue tegere, e m p i n a r , a. Erígo, attollo, elevo, gredi. E. fugam ca-
tueri, textlli septo instruere. — sursum fero; Beber im
Empa- .'">.), pessere. '• iter in-
ve ar una nave, n a v e m fasciolis versi- largó potiont indulgere, nimium bibá- btituére.
coloríbus ornare. . e m p r e s a , f. F a d n u s , opus, in-
cem esse; Empinarse, erigí, sursum ceptuin, consilíum, proposítum ; Em-
e m p e c a t a d o , a, adj. Improbus, ferri; ó (en otro
turbulentus. presa del escudo, emblema. — Apartar
ubes et inania captare. d uno de st tiem ab in-
e m p e d e r n i d o , a,_part. pas. de
e m p i n g o r o t a r , a. ítem rei su- cepto deterrere. S on su
e m p e d e r n i r . Obstinatus, durus, in-
perimponéi trotarse, s empresa, opus assidüé proséqui. AV»
duratua.
ferri. abandonar a bonsilí > nou
e m p e d e r n i r , a. Induro; Empe-
e m p i o l a r , a. Falconcs pedícis im- desistiré. Es difícil empresa, ma
dernirse, obdurári, pietati imperviura
plicare; Aprisionar, vincire. molis res est. Salir con .»•
fieri.
e m p e d r a d o , rn. Lapidíbus strá- e m p í r e o , adj. Caplum; Lo perf,-- consilía perficere.
ta via. i ccelestis, erapyreus, u-the- e m p r e s a r i o , a, m. f. Alicüjus
e m p e d r a d o r , m. Pavimentórum reus, divinus. reí locutor, conductor.
struetor. e m p í r i c a m e n t e , adv. Empiríco- e m p r é s t i t o , m. Mutuatío, mu-
e m p e d r a r , a. Lapidíbus Bter* r u m more.
de tropiezos ó dt e m p í r i c o , a, adj. J'mpiricus.
tüurn.
esperaré, inar;quálem reddére. e m p i z a r r a d o , m. Lapidéis la- e m p r i m a d o , m. Ultima lana; caí-
e m p e g a , / . Gluten; Marca ti- mel lis s truc tum tet minátió.
nado lanar, signum picéum quo pécora e m p i z a r r a r , a. Lapidéis lamellis e m p r i m a r , a. Lanam ultím6 car-
ruere. minare.
notan tur. e m p I usf a d t i r a , /. Emplastratio.
e m p e g a d u r a , /. Illiniméntum pi- e m p u c h a r , a. Convolüta fila in
e m p l a s t a m i e n t o , m. Emplastra-
ceum. lixiviam immittere.
tio.
e m p e g a r , a. Pico; Marcar- e m p l a s t a r , a. Cataplasma irapo- e m p u j a r , a. Trudo, pello, Im-
nado lanar, pico oves notare, ül lücáre, pi- pelió, compello, adígo. — Empujar ti
e m p e i n e , tn, Imus venter; 1 gmentis illi i • •
terso de uno de su puesto, aliquem de loco de-
sordíbus fi « nspur- turbare. Empujar d uno d Con,batir,
m> t/u | •
in prrelía a l i q u e m tvudere.
Empeine dei pié, superna pedís pa* e m p l a s t e c e r , a. .¿Equáre (pint.). e m p u j e , m. Ímpülsus, impulsío. —
e m p e i n o s o , a, adj. Iinpetigiuo- e m p l a s t o , m. Emplastrum.- / U empuje de lot • parte
8U8. . iidínc uti, de l" muralla, ariétum pulsu muri pars
e m p e l a r , n. Pilare, pilos immit- malé se habí n ctum esse.
tere.
con üit.
e m p l a z a d o r . m, icens.
e m p e l e c h a r , a. Marmóreos lapi- e m p l a z a m i e n t o , m. Diei indic-
e m p u j ó n - m. Impulsío; Dar >le
des copulare. tio. • •ne -, aliquem pulaára; Meter a
em pujones, impidiere; Echar á einjiii-
e m p e l o t a r s e , r. Eixari. e m p l a z a r , a. Diem alícui indi-
e m p e l l a r » u. Impelió, concito, ur- empleado, a, adj. Alícui muneri ., extrudere, deturbare.
cogo. addlctus, muñere fungens, — ¡fon está e m p u l g a d u r a , /. Tensío, exten-
e m p e l l e j a r , a. Pelliculáre, pellí- mérito hace patímur. eío.
bus obducere, tegere. Dar pur bien emph "do, acceptum alí- e m p u l g a r , a. Tendere, exteim-
e m p e l l e r , a. Impeliere, con quid habere. e m p u l g ü e r a , /. Extrema otr?i In
urgére. premere. V m p i c a r , a. Impendo, insumo; balista; pl. Emp E3 alíquam
e m p e l l ó n , m. ímpülsus, impídalo. praMpouo, prasficio. — i , iotia pollicíbua -
— l violen ter, dure, ;-. bre, usurpare nomen. Em% china. — Apretar ti uno
• nin I" im t.J | aiiipn-m Cüll-
aent* i r, vio- los medios, omnía experiri. i-.,,
stringere.
lenter aliquem extrudere. una palabra en sen --ido. trans-
férre verbum. Emplear á uno e m p u ñ a d o r , a, m.f. M a n u touens,
e m p e n a c h a d o , a, adj. Cristatus. arripíena.
e m p e ñ a d a m e n t e . a3e. Tenací- servicio, alicüjus opera uti. Emplearse
en alguna cosa, alícui e m p u ñ a d u r a , / . <'•<
ter. obstiiiáto animo. e m p u ñ a r , a. Capülum manu ta-
e m p e ñ a m i e n t o , m . Oppigneratío. lempo, oleum et opéram
perderé. ñere. i.mrif lar fu • .-¡Ium
e m p e ñ a r , a. Oppignéro, obligo, Btringcre.
iri do j Pone. e m p l e i t e r o , a, m.f. Spartaríus.
e m p l e o , //'. Usus, officíum, -honor, emulación,/. ^Emulátlo.
i essorem aliquem adhibere. emulador, r rl
*
«<*, ass aliénum contrahére; ó eri munus. — Empleo d\ 1 usura
emular, a. A Ttof.
<>'ro • as), s u m m a ope niti, temporis. Suspender ó uñé é m u l o . /, •
viribus incumbére. i. muñere alíquem ad tem]
e m p l o m a d o ! - , m. Plumbarius ar- emulsión, /• Mulsa i
'. fidem obligare. _ emunclorios , i ! ríi
" »-
e m p e ñ o , ;//. Conátus;. Obligación tifes. orum.
onciencia, etc., officíum; T.-- e m p l o m a r , a. Plumbáre. e m u n d a c i o n , f. '
contentío. e m p l u m a r , a. Plumia induére,
,.ere. e n , prep. In, mtra, auper, «um. —
e m p e o r a m i e n t o , m. In deteriüs Esta p¡ • po ¡don /•>>• • """'
mutatío. e m p l u m e c e r , ». Plumescere, plu- mmlo. etC, • ittfm
e m p e o r a r , a. Deteriorem reddo; mas emittere. a nto. — I n la - i-'du'f,
.resco, in pejus ruó. — l e m p o b r e c e r , n. In egestátem ad- in urbe. En el estío, per «itát.-ni. *v*
emp- ducere; Venir a pobreza, in angustias
e m orarse
mtnnfere.
ftü e(hablando
p' e,q uingravescere. de una
ñ e c e r , a. enferme-
Minuere, im- rei familiaris addüci.
ENO KXC ENC !>9
al templo, intra temnlum. i» medio del I , «o, instruraéntum insortioni deser- e n c a n i j a m i e n t o , rn, M adíes.
e n c a n i j a r , a. Extenuare, Rnoani-
!•
encajndura , /. Insertío, junc-
UU lUX l'M jarse, a-gritudine attenuíri.
tura.
profectione, e n c a n i l l a r , a. Stamen fusis glo-
e n c a j a r , a. Inserere, insertare, im-
Tiene cal > mul- merare.
mittere, inducere , inferre, intrudero ;
les y modismos , y para e n c a n t a d o , a. Incantátus; Dis-
••• den-
•i ti en tr,Enio, alienatus.
tro de otra, conjungére, coneludere;

'•, de-
e n c a n t a d o r , o, m. f- Venefícus.
cipere. — j •<> encajar e n c a n t a m i e n t o , m. Incantamen-
ano, frustra. refrán <-n tu embajada, caVé ne adagíum tnm, incantatio, cantámen, incantamen,
¡a del rey , roram rege quodvia in narratione intrüdas; cave fa^cinatío,
poco tiempo, brevi. Para decirlo en ne aaagiís narrátiurj porgas. e n c a n t a r , a. Incautare, devovére;
pocas palabras, ut paucis absolvam. En EnCl ' :/reeho , ÍU 0 -upar toda (a atención de alguno, ali-
l partes , ubique. /. arctUm desilíre; o (en otro orden de cüjus sensum arripere, ad se tTahere,
posthac, in postéruui. En cuanto sea 'yteas en alguna parte, so in- m e n t e m abstrahere.
posible, quoad fieri possit. En gran vocatum ingerere. e n c a n t a r a r , a. In « m a m mittere.
manera, magnopére. En di rífl modo, e n c a j e , m. Insertío; Labor de em- encanto, m. > • e n c a n t a m i e n t o ;
q u o d a m m S d o . En ninguna parte, nus- l,u idos , o taracea, tesselláiuin opus ; £<-** que suspende ó embelesa, incantamen-
quam. E n fi constata, per te atat. fin reticulátus tum. incantatlo.
mi mano está , in m e est. En hecho de limbus, reticuláta. in-nia. e n c a n t u s a r , a Blandiri, illecebris
verdad, equidem, profectó, revera, sané, e n c a j e r a , /. Telíe reticuláta^ tex- captare, alíquem delinire.
roápse. En nuestra casa apud nos. En trix, e n c a ñ a d o * m. Aquaedüctus.
ni . .. quod ad m e speetat . . . e n c a j o n a d o , m. ínter as seres duc- e u - C a ñ a d o r . o, m. /. (Uomerarlua.
•da. infausto. En buena tus parles ferreus. e n c a ñ a d u r a , /. Secális culmua.
ocasión, opportün* e n c a j o n a r , a. Arca includere. e n c a ñ a r , a. Per tubos aquam du-
e n a c e i t a r s e , r. Bancescere. e n c a l a b o z a r , a. in ergastüium ; Poner cana • nér tas plan-
e n a g u a c h a r , a. A q u a replére. conjicere, demittere. tas, arundinea crate vallare; Devanar
e n a g u a s , /» Muliebris interior cy- e n c a l a b r i n a r , a* Fcetore cere- 'da en tas canillas, sericum in cau-
clas. IMTMU B [Ticen.-; /.'•< :alabr¡narse, obsti- nis involvere. — Encanarse las mieses,
e n a g u a z a r , a. Térras aqua re- nári, obstínate agére. « tes in calámum adolescere.
plére. e n c a l a d a , /. Phalerárum pars. ' l i c a ñ í z a d a . /. Aruudinéum sep-
e n a j e n a b l e , adj. Q u o d alienari e n c a l a d u r a , /. Ope calcis deal- tum.
potest. batío. e n c a ñ o n a r , n. Echar cañones las
enajenación,/, y e n c a l a r , a. Calce dealbare; Meter ores, plumescere; Dar ó una cosa ta
e n a j e n a m i e n t o , m. Ali en una cafa ó cañón, in tubum immittere. forma de catión, foljicüli formam indu-
abalienatlo; Enajenamiento del alma, e n c a l m a d u r a , /. Effervescentía, cére ; Encaminar una cosa por un canon,
aními cvagatlo. «estuario. in tubum immittere; Encanillar, texto-
e n a j e n a n t e , part. act. Alienaos, e n c a l m a r s e , r. JEstuáre, fatí- ria fila involvere, glomerare.
abalienans. gari. e n c a n u t a r , a. In tubüli formam
e n a j e n a r , a. Alienare, abalienáre; e n c a l o s t r a r s e , r. E x primí post aptáre.
Sacar fuera de sí, abs trabe ve, sensíbus partum lactis suctione infantem a>»gro- c n c a p a c e t a d o , a, adj. Galeatus.
enalbardar, «. Clitellas impo- tare. e u c a p a c h a d u r a , /- Sportuiárum
e n c a l v e c e r , n. Calvescore. olí'is pi&narum cumulua,
enamoradamente , adj. Aman-
e n c a l l a d e r o , m. syrtis. e s c a p a c h a r , a. Sportulisinmittere.
ter, cupldé. e n c a p a d o , a, adj. Palliatus,pallio
e n c a l l a d u r a , /. Kavís íliisío ad
e n a m o r a d i z o , a, adj. In amorem vada. involütus.
prociivia, pronus. e n c a l l a r , n. N a v e m vadis illldi, in c n < a p e r u z a d o , a,adj. Cucullátus.
e n a m o r a d o , a, adj. Amore cap- scopülís hairere. e n c a p i l l a r s e , r. Caput induére,
tus, animo neger. e n c a l l e c e r , n. Oceanoscere. veste cooperii-.-.
e n a m o r a d o r , a, m. f. Amasíus, e n c a l l e c i d o , a, part. pas. Occal- e n c a p i r o t a d o , a, adj. Cucullátus
amasia. látus; adj. Muy acostumbrado, valde as- encapotadura,/, y
e n c a p o t a m i e n t o , tn. Supercilium.
e n a m o r a r , a. Ad amorem blandi- suetus.
e n c a l l e j o n a r , a. Per angiportum e n c a p o t a r , «- Pallio tegere
tlis allicére; Enamorarse, alicüjus amqre iiidu. liarse, frontem contrahére, superci-
capi,flagrare,arderé. ^ e n c a m a r a r , a. In horréum mit- lium attollere, tor vis oculis as JI icére ;
e n a m o r i c a r s e , /*» Levi amore af- tere, hórreo asservare. l apOtarse et cielo, ccelum obuubilári,
fíci. e n c a m a r s e , r. In lecto decum- densis nubibus tegi, obscurári.
e n a n o , a, m* f. Pnraillus, pumilus, bere. — Encamarse la caza, in cubili de- e n c a p r i c h a r s e , r, Sua; sententlsa
pumllo; adj. Pusíllus, brevis, parvus. cumbere. Encamarse las mieses, segetes tenaelter adhaerere.
e n a r b o l a r , o. Elevo. inclinári. e n c a p u c h a r , a. Cucüllo tegere.
e n a r c a r . a. Arcübus dolía con- e n c a m b i j a r , a. Per receptacüla e n c a r a d o , a, adj
atringére. aquam ducere. carado, facíe pulcher, vel déformis.
e n c a m b r o n a r , a. Spinís sepíre;
enardecer, a. y enardecerse, Fortificar con hierros , muñiré, firmare. e n c a r a m a r , a. y e n c a r a m a1r s e ,
*•*. Incendere; inflammári, accendi, ira- r. Elevare, sese áttoLle;,', rtrtrAle
e n c a m i n a r , a. Viam ministrare, e n c a r a m i e n t o , m. VisÜs directlo.
cundia corripi.
iter ostendére; Encaminarse, proficisci, e n c a r a r , n. y e n c a r a r s e , /.
e n a r e n a c i o n , /. Árense et calcis
petere (dícese tamb. en elfig.).— Esto
comraixtío. Facíe ad facíem intuí
se encaminaba á obligar á todos al com-
e n a r e n a r , a. Arena operire, are- e n c a r a t u l a r s e , K Larva indüí.
bate, hoc eó valebat, ut omnes ad de-
n a m spargere. e n c a r c a j a d o , a. adj. Pharetratus.
p u g n á n d u m ingratüs cogerentur. Enea-
e n a s t a r , a. Hastile aptáre, capülo e n c a r c a v i n a r , a. Fósese immittere,
minar bien los negocios, recté res dis-
instruere. m f'ossam dejicére; Llenar fie mal olor,
ponére, administrare.
e n c a b a l g a m i e n t o , m* Lignea fcetore afficere.
e n c a m i s a d a , /. Súbita et nocturna
compages ad tormenta bellíca susti- e n c a r c e l a c i ó n , /. In carcerem
indusiatorum milítum aggressio.
nenda. detruslo, conje, «
e n c a m i s a r s e , r. Hostíum castris
e n c a b a l g a r , a. E q u o insidére. e n c a r c e l a r , a. In carcerem con-
noctu invadéndis milites exteríús subu-
e n c a b e l l e c e r s e , r. C o m a m alére. cülis indui. jirrto, detrudére; Encarcelar (carp.),
e n c a b e s t r a r , a. Capistráre; Ha- comprimere, constringeré.
e n c a m p a n a d o , a, adj. In formara
cer que las reses bravia < sigan á los e n c a r e c e d o r , <>, m. f. Amplificá-
tintinnabüli confectus.
mansos, armenta ducere; Encabestrarte, toí, rnagmlóqu.ax." magniloquu.á.
e n c a n a l a r , a. Per canales a q u a m
capfstro illaqueari. e n c a r e c e r , a. E.em'verbisextollére;
ducére.
e n c a b e z a m i e n t o , m. Census. Subir ef precio de alguna cosa, reí pre-
encanalizar. V. e n c a n a l a r . tíum augére. — Se encarecen los c•
e n c a b e z a r , a. C e n s u m per capíta e n c a n a r s e , r. Torpere, stupeie.
describérc; Encabezarse, vectigalía con- annona ingravescit. A'o se pit-
e n c a n a s t a r » a. In canTstmm im- ear ecer cmi palabras Su soberbi.i, frix
ventione factá redimere. mittere
e n c a b r i t a r s e , r. E q u u m peetus verba sufficíunt superbíaí ipsius decla-
e n c a n c e r a r s e , r. Cancro labo- rando.
mán'usque arrígere, rare.
e n c a d e n a c i ó n , /. y e n c a r e c i d a m e n t e , odv. Magno-
e n c a n d e c e r , n. Candefacére.
pére. impeusé.
e n c a d e n a d u r a , /, y e n c a n d e l a r , n. Flores floccülis
e n c a r e c i m i e n t o , m. Exaggeratío,
e n c a d e n a m i e n t o , m. Concate- simiiei emitiere.
e n c a n d i l a d o , a, adj. Erectus. magniloquentia.
natio.
e n c a d e n a r , a. Catenáre, catenis e n c a n d i l a r , a. L u m í n e opposíto e n c a r g a r , a* Commendáre; En-
alligáre, deviucire; Unir unas cosas con ocülos uerstringére; f)eslumbrar, cir- cargarse, alíquid agendum suscipere. —
otras, nectere, connectere, ligare, col- curavenire ; Animar ús lumbre, ignem ex- Encargar a uno el gobierno de una pro-
ligare, conjungére; Dejar á uno sin ac- citare; Encandilarse, ocülos scintilláre. vincia, provincias alíquem prteficore. En-
i movimiento, impediré, obstrin- e n c a n w e r , n. Canescere; Enmo- cargarse de los negocios del Estado% rem-
gere. hecerse , jÉrujíineiQ contraharé: Enveje- publícam capessere. Encargarse de la
• e n c a j a d o r , m. InaSrena \ Tnstnt* cer, senesoare.
I educación de un niño, puerum instituem
d u m Buscipére.
7*
100 ENO ENC ENC
e n c a r g o , m. Negotium, munus, también en el fig.). — El bosque se en- e n c o g i d a m e n t e , adv. Timídé, pu-
m a n d á t u m , cura. cendió por la noche, lucus incénsus est síllo animo.
e n c a r i ñ a r , a. y encariñarse, tempore nocturno. Encender luz, lumen e n c o g i d o , a, adj. Pusillanímis, ti-
r. A m o r e afficere; affíci. accendere. Encenderse en cólera, prce midus, parvo animo.
e n c a r n a c i ó n , /. DivTni Verbi in- iracundia excandescere. Se encendió de e n c o g i m i e n t o , m, Contractío;
carnatio. súbito la guerra, súbito exársit bellum. Cortedad de ánimo, pusillanimítas, vere-
e n c a r n a d i n o , a, adj. S-ubrüber. e n c e n d i d o , <•. adj. Úe color de cunda cunctatío.
e n c a r n a d o , a, adj. Carnéus color, fuego, rubeua, flammeus, igneus; Part. _ e n c o h e t a r , _ a . Igue missíli crepi-
ruber; part. pas. del verbo e n c a r n a r , pus. de e n c e n d e r . 1. esta pal. tante tauros vexáre.
V. esta pal. e n c e n d i m i e n t o , m. Ardor. encojar, a. y encojarse, r. Clau-
e n c a r n a d u r a , /. Carnis natura; e n c e n i z a r , a. Ciñere spargere. d u m faceré, fieri.
Herida de instrumento en la c^wrrTe, e n c e n t a d o r , a, m. /. Inceptor. e n c o l a d u r a , /. Conglutinado, glu-
vulnus. e n c e n t a d u r a , f. Inceptío. tin améntum.
e n c a r n a m i e n t o , m. Carnis reno- e n c e n t a r , a. 'Delibáre; Cortar, e n c o l a m i e n t o , m. Glutinatlo, glu-
vatio. mutilare. tinamentum.
e n c a r n a r , n. H u m á n a m carnem c n c e p u d o r , m. Lignoam compá- e n c o l a r , o. Glutináre.
induére; Criar carne la herida cuando e n c o l e r i z a r , a. Irrito; Encoleri-
gem sclopeto aptans. zarse, in aliquem furére, alicui iraBci,
•se va curando', carnem accrescere; In-
troducirse en la carne alguna arma, e n c e p a r , a. In compedes conji- succensere.
telum corpori infigi; Hac- cere. e n c o m e u d a b l e , adj, Quod com-
presión en el ánimo alguna cosa, alíqua e n c e r a d o , ?n. Linteum ceratum; mendari poteat.
re vehementer affíci; a. (pint.) Dar co- adj. _ De color de cera, cereus; Espeso, e n c o m e n d a d o , m. Fidueiaríus
lor de carne, cameis coloribus expri- densatus, spissátus. cliens; Part. pas. del ceibo e n c o m e n -
mere. e n c e r a m i e n t o , m. Ceratüra. dar. V, esta pal.
e n c a r n e c e r , n. Pinguescére. e n c e r a r , a. Cero, incero; Manchar e n c o m e n d a r , a. Comméndo, eom-
e n c a r n i z a d o , a, adj. Inflammátus, con cera, cera inquinare. mítto^ Encomendarse, sese in alicüjus
sanguíneo colore suffüsus. e n c e r o t a r , a. Cerato oblinire. clientelam etfidemcommendare, tutum
e n c a r n i z a m i e n t o , m. Carnis de-
e n c e r r a d e r o , m. Stabülum. V. tradére; n. Llegar á tener encomienda
voratío, edacitas; Crueldad, crudelitas,
RBevítia. feritas, immanítas, ferocía. encierro. de orden, equestris ordínis cenanm adi-
e n c a r n i z a r , a. Carne cibáre; En- e n c e r r a d o r , m. Occlusor ; Delga- pisci.
carnizarse, carne inescari, carnes avi- nado mayor, por oficio, taurorum, b o u m encomiástico, o. adj. Laudativua,
dissímé devorare. — Encarnizarse con al- in lanicnam ¿eductor.
e n c e r r a m i e n t o . ///. Occlusío ; Re-
lauda toríua.
guno (met.), in alíquem dessevíre, furere, e n c o m i e n d a , /. Mandátum; Re-
irasci, casco ímpetu rapi. liento, clausura, ciaustrum.
e n c e r r a r , «.Includo, claudo. con- comendación, commendatio• Amparo, pa-
e n c a r o , m. Enlxus intultus.
clüdo, amblo, circumdo, cingo, Bsepío ; In- trocinium, proteetio; Mei r/o*, 3 al uta-
e n c a r r i l a r , a. y
cluir._includo, continéo . comprehéndo, tío; Renta, stipendium, pi
e n c a r r i l l a r , a. V i a m monstráre;
ampléctor, complector.— Encerró 1 Ion a- e n c o m i o , m. Praaconíum, laus, com-
Dirigir ,m asunto, rem dirigere, apté
nados, pécora stabülis concludére ó intra mendatio.
gerere ; Encarrillarse, r. F u n e m in tro-
septa immittere. En esto se en -ierra e n c o m p a d r a r , a. Affinitatem ex
chica implícari.
todo, haec totius rei s u m m a . Encerrarse bapi ¡amate contrahére.
e n c a r r o ñ a r , a. Inficere, corrum-
(retirarse del mundo), insolitudínem con- e n c o n a m i e n t o , m. tri 11rtío,exa-
pére ; Encarroñarse, infíci, corrümpi.
fugére, in claustra se recipere. Atajó cerbatio (dicese también en ei
e n c a r r u j a r s e , r. implícari, in-
-••gos encerrándosi e n c o n a r , a. Exulceran
tricári, retorquéri.
silencio, preces ejus taciturna obstina- bare, irritare (dicese también
e n c a r t a c i ó n , / . Censüi aubjectlo.
tioue compressit. e n c o n o , //'. Odium pervícax, male
e n c a r t a d o , a, adj. Proscríptus.
e n c e r r o n a , /. Spontaneus in abdí- volentia.
e n c a r t a m i e n t o , nt. Proscriptío.
ta secessus. e n c o n o s o , a . adj. Noxius; iré
e n c a r t a r , a. Proscribere, in pro-
e n c e s t a r , a. Cista includere malevólus, invidus, iní-
scriptorum n u m é r u m reférre, abséntem
e n c í a , /. Gingiva. micus.
reuní condemnáre.
e n c í c l i c o , a, adj. V. c i r c u l a r . e n c o n t r a d i z o , a, adj. Obvíus. —
e n c a s c a b e l a d o , a, adj. Crepita-
e n c i c l o p e d i a , /. Universas orbis contradiso, sese obvíum Burra-
culis instrüctus.
doctrinas, láre.
e n c a s q u e t a r , a. Piléum, galerum
e n c i c l o p é d i c o , a, adj, A d uni- e n c o n t r a d o , a, adj. Adversus,
caplti inducere; Hacer creer, suadere,
versas orbis doctrinas spectans. opp o sítua; Part. pas. del verbo e n c o n -
inducere; Encasquetarse, obstinarse en
e n c i e r r o , m. Incluslo; Recogí na 1- t r a r . V. esta pal.
u.na cosa, a n i m u m obfirmáre, obstináto
to, solitüdo, recessus, secessus, clausu- e n c o n t r a r , ". Reperío, I m
animo alíquid _tenere, senteiitice suas
ra; Prisión, ergastülum, carcer. nanciscor; Encontrar, tropezar inoj
tenaclter adhaírere.
e n c i m a , a<iv. Supra, super; Ademes, ti a im nt e. offendfire. — Encontt
e n c a s t a r , a. Animalium genus m e -
prseter, prateréa.— Por encima, superno, uno (.hallarle en su camino), alícui oceur-
lioris genéris incubatione propagare.
super. rere, alícui obviam venire obviumfiéri;
e n c a s t i l l a d o , //, adj. Altivo. Elá-
e n c i n a , /. Quercus, aescülus, ¡lex ; (enemistarse eon él) in i min tiam cum
tus, supérbus, arrogans.
De madera de encina, ó pt t >• aliquo contrahére. Encontrarse los afee
e n c a s t í l l a d n r , a, m. f. Munitor.
la encina, quernus, quercéua, ¡jesculeus, tos, voluntades, etc. (conformarse), con-
e n e a s til l a m i e n t o , /". Munitío,
iliceus. — Encina consagrada á Júpiter, veníre. Encontrarse lat opiniones (dis
mu-nimentum. m u n i m e n .
sacra Jovi quercus. <rj dissentire. Encontrarse junto
e n c a s t i l l a r , a. Ar.-e locum rau-
encinal y i,n tugan, oonourrSre, conveníre. 8e en-
nire; n. apura regibus cellülas instruere;
e n c i n a r , m. Quercétum, Uicetum, contraron las dos nov •> trso
Encastillarse, casteilo se muñiré; 06-
ceseuletum. que la una se abrió por computo, adeé
stinarse en su parecer, sententiaí sua
e n c i n t a r , a. Taraiolis ornare. grávíter conflixerunt naves, ut altera
tenacíter adhserere.
e n c i n o , m. Pascüus ager. eárum tota collabefieret. Ahora non en-
e n c a v a r s e , r. Animalía in latibü-
e n c l a u s t r a d o , a, adj. Claustro contraiws con que era falso ¡a noticia,
lis abdi.
nunc d e m u m vidéraus falsum allatuin
e n c e b a d a m i e n t o , /.,. MorbuB ex septus, interclusus. esse nuncium.
e n c l a v a d u r a , / . E x clavo intimé
nimio hordeo jume-ntis prEebíto. adacto vulnus (habí, de las caballerías); e n c o n t r ó n , m. Occürsus, ímpetus,
e n c e b a d a r , a. Hordéo opplere. Muesca para la unión de do tablas •> contiietus.
e n c e b o l l a d o , m. Obsoníum capis maderos, c a v u m tabulárum conjunctio- e n c o p e t a d o , a, adj. Elátus.
conditum. ni aptátum. e n c o r a c h a r , «• Coriáceo aacco im-
encelar, a. Zelotypíá afficere; En- e n c l a v a r , a. Clavos infigére. mittere.
e n c l a v i j a r , a. Connécto, fibülo.— e n c o r a j a d o , a, adj. Loricátua¡
zelotyplá exüri.
Enclavijar lo 1 dedos, «digítos decus- Cubierto de cuero, corlo indütus.
encella, m. Fiscélla casearia.
8 are. e n c o r a j a r y encorajarse, r.
encellar, a. Cáseos infisccllaef- e n c l e n q u e , adj. Infírmus, debí- A n í m u m addere; excand.-M •
formare. lis, imbellis, enervis, ínvalídus, fractus, e n c o r a r , a. Corio obdu<
e n c e n a g a d o , a, adj. Cceno im- mollia. , e n c o r c h a r , a. In alvearíum
raersus; En los vicios, vitíis turpissímée n c l í t i c o , a, adj. Enclítícus. immittere.
inquinatus. enclocar y e n c o r c h e t a r , a. Uncinia instruere.
e n c e n a g a m i e n t o , m. in cceno e n c l o q u e c e r , a. Giocítáre. e n c o r d a r , a. Fidíbus instruere.
volutatio. e n c o b a r , n. A v e m ovia incubare. e n c o r d e l a r , ". Panlbua libare,
e n c e n a g a r s e , r. In cceno volu- encobijar. V. cobijar. L¡ cuna, lectura fnnlbui íntexere.
tari; En los vicios, in vitiorura volu- e n c o b r a d o , a, adj. Cnpro mir- e n c o r d o n a d o , a, udj. Torüliaín-
tabro iramergi. Btructus.
tum; De color de cobre, cupri colorem e n c o r d o n a r , //. Torulia inatra
e n c e n c e r r a d o , a, adj. Crótalo in- referens.
strüctus. Atucar cm cordón un vestido, reHticuli*
encoclar. V, e n c l o c a r . coiistringere.
e n c e n d e r , a. Inflammo. incendo,
e n c o g e r , a. Contráho; El a e n c o r i a c i ó n , /. Vulneris ad cica-
ur<>. exuro, aduro. cornbüro, cremo; In-
a n i m u m Jeprimére; Las reías, vela ob- trieera peruuctio.
cendiar, ignem_ ex citare, ignem subdere,
ducere; Encogerse, tener cortefíad,])UBiUstr-e n c o r n u d a r , a. T o m í n violare;
«gübjicere, Bubjectis fiammis urere; En-
nimitáte laborare, pudóre teneri. — Criar cuernos cornüa giguéie.
cenderse, exardescére, inflammári (dicese
Encogerse ite hombros, h u m e r o r u m oon-
• ractione annuere.
ENC ENE ENE 101
e n c o r o z a r , a. Influnl cuoüll e n c u m b r a m i e n t o , m. Exalta- e n e b r i n a , /. Junipéri granum.
quem notare. tio ; Altura, altitüdo, fastigíum, apex, e n e b r o , m. JunipSrus.
e n c o r r a l a r , a. Intra septa vértex. e n e j a r , a. Botas axi committére,
<.-lu<i<-r<-. e n c u m b r a r , a. Extollo, ev&ho, ef- axe instruere.
e n c o r t i n a r , a. Cortinis ornare, in- fero ; n. Subir a la cumbre, jugum su- e n e l d o , m. Anethum.
perare, montem conscendere. — Encum- e n e m i g a , /. Inimicitía, invidía,
encorvada, /. IncurvatTo, inclina-
brarse (met.), envanecerse, animo efferri, Hialevolentia.
tío. — Hacer la encorvada, m o r b u m simu-
superbíre. Encumbrarse una montana,
lare. e n e m i g a m e n t e , adv. luimlcé,
m o n t e m eminére.
e n c o r v a d u r a , /. Curvatura, cur- infenso animo.
e n c u n a r , a. Infántem cunabülis
VAHU'U, aduncltas, flexus, orbis, curva- e n e m i g o , a, adj. Inímicus, infen-
imponere.
do, siuus. sus, aversus, infÜstus , aliénus, irátus;
e n c u r e ñ a d o , a, adj. Tormentarlo
e n c o r v a r , a. Curvo, incürvo, flecto,
carro impositus. in. f. Inímicus, hostis. — Ser enemigo
inflécto, sinüo, torqueo, intorqueo, ca-
e n c u r t i r , a. Aceto macerare. de la murmuración, obtrectationem aver-
mero, recurvo ; Encorvarse, incurvescé-
e n c h a n c l e t a r , a. Cropídas in- earí. Poner en fuga al enemigo, hostes
re. — Se encorva el olmo, curvi formam
duére.
accipit ulmus. Encorvado por el peso de fugare. Como enemigos, hostilíter. La
e n c h a p i n a d o , a, adj. Fornici in-
i, senlo confoctus. iniquidad es enemiga de la luz , iniquí-
nixus, supra fornícem constructus.
e n c o s t r a d u r n , /. Incrustatío. tas odit lucem.
e n c h a r c a d a , /. Lacüna.
e n c o s t r a r , a. Incrusto; Echar una e n e m i s t a d , / . Inimicitía, dissen-
capa á alguna cosa para su resguardo, e n c h a r c a r s e , r. Inundan, ina-
quari. sio, dissidíum, odíum, simültas, aver-
crusta tegere.
e i l C O V a d u r a , / . In cryptam immis- e n d e b l e , adj. Debílis, enérvis, im- Batio, inimica voluntas.
810. becillis. e n e m i s t a r , a. Inimícitíam inter
e n c o v a r , a. In cryptam immittere; e n d e c a s í l a b o , a, adj. Hendeca- alíquo a concitare; Enemistarse, ab ali-
><Tváre, asserváre, continere; syllabus. cüjus amicitia sejüngi. — Estar enemis-
Obligar á uno á ocultarse, alíquem in la- tado con alguno, inimicitías cum alí-
e n d e c h a , /. Níenlas ,flebílecar-
tebras adigere. — Encovarse, esconderse, quo gerere, alieno in aliquem esse ani-
se abBcondere; lalitáre. men.
e n d e c h a r , a. Namías,flebílecar- mo.
e n c r a s a r , a. concrassáre, spissare.
e n c r e s p a d o , a, part. Críspátus. men canere. e n e r g í a , /. Vis, erBcacfa, virtus.
e n c r e s p a d o r , m. Calamlstrum, e n d e m o n i a d o , a, adj. A daemo- e n é r g i c a m e n t e , ado. Vehemen-
e n c r e s p a d u r a , /. Crispatio. ne obséssus , energuménus ; Muy uialo, ter.
e n c r e s p a m i e n t o , m. Horripilatio, sceleratisslmus, pravus, nequam. e n é r g i c o , a, adj. Vehémens, po-
horror. e n d e m o n i a r , a. Dsemonemin ali- tens, valídus.
e n c r e s p a r , a. Crispare; Encrespar- e n e r g ú m e n o , a, m.f. Energu-
quem immittere.
se (las vías del mar), agitari, tumescére,
surgere; (el ánimo de alguno), excitari, e n d e n t a d o , a, adj. (blas.) Den- ménus.
tátus. e n e r o , m, Januaríus.
excandescere, accéudi, animo astuare.
e n c r e s t a d o , a, adj. Supérbus, elá- e n d e n t a r , a. (náut.) Inserere, e n e r v a r , a. Enervo. — Se enerva
tus, arrogans. connectére. la oración, oratio flaccéscit. Enervarse
e n c r e s t a r s e , /*. Cristam erigere. en la ociosidad, per otíum languescere.
e n d e n t e c e r , n. Dentio, is, dentes
e n c r u c i j a d a , /. Trivíum, compí- e n f a d a d i z o , a, adj. A d iram pro-
eraittére.
tum. nus.
e n d e r e z a d a m e n t e , adv. Dí-
e n c r u d e c e r , a. Efferáre, ssevum e n f a d a r , a. Alicüjus anímum of-
recté.
reddére, ad eaevitiam provocare; Encru- fendere, alícui stomachum faceré. —
•••-, sasvire, desaevire, irritári. e n d e r e z a d o , a, adj. Favorable.
Opportunus, aptus, convéníens, accom- Enfadarse, succensere, irasci. Enfadarse
e n c r u e l e c e r , a. Sa;vum reddére, de alguna cosa, alíquid fastidíre, taedio
ad aaevitíam provocare, efferáre; En- modatus, apposltus; Part. pas. del ver-
habere.
cruelecerse, furere, sasvire, descevíre, fren-bo e n d e r e z a r , v. esta pal.
dere.^— Encruelecerse con ó contra uno, e n d e r e z a m i e n t o , m. Directío, e n f a d o , 7/2. Fastidium, tsedium, aa-
in alíquem debacchari. erectlo. tietas.
e n c u a d e m a c i ó n , /. Líbrorum e n d e r e z a r , a. Dirigere, corrigere, e n f a d o s a m e n t e , adv. Molestó.
compactío; La cubierta, teguraentum. in directumfíectere;Poner derecho, eri- fastidióse, importuné.
e n c u a d e r n a d o r , m. Líbrorum gere, statuere; Arreglar, ordináre, com- e n f a d o s o , a, adj. Moléstus, fasti-
concinnátor. ponere , disponere, conformare; Poner
diosus, incommodus, importünus.
e n c u a d e r n a r , a. Libros concin- en caminó, in viam deducere. — Ende-
á Dios nuestros pensamientos, co- e n f a l d a d o r , m. Acicala grandlor
nare, compingere. — Encuadernarse con accingendis vestlbus.
otro, in gratiam alicüjus se insinuare. gitationes nostras ad D e u m verteré.
e n d i a b l a d a , / . Larvatorum inor- e n f a l d a r , a. Inferiores arborum
e n c u b a r , a. In dolium condere;
A los reos, culéo insuere. dinatus strepítus, tumultuosa concur- ramos amputare; Enfaldarse, defluén-
e n c u b e r t a r , a. Stragülis cooperi- sado. tes vestes colligére, accingi.
re; Encubertarse, muníri, tegi, muniml- e n d i a b l a d a m e n t e , ado. Nequí- e n f a l d o , m. Vestlum defluentíum
ne se defenderé, tueri. ter, nefarlé. collectio, contractío.
e n c u b i e r t a , / . Fraus, occultatío. e n d i a b l a d o , a, adj. Foedus, dé-
e n f a r d a r , cu Sarcíaas conficere.
e n c u b i e r t a m e n t e , ado. Clara, formis; Muy malo, detestabílis, nefarius,
nequam, scelerátus, pervérsus. e n f a r d e l a d o r , m. Sarcináruu.
clancülum , clancüld , secretó, tecto in aptator.
recéssu; Fraudulentamente, clandestino, e n d i a b l a r , a. Pervertére; Endia-
blarse^ revestirse del diablo, a daemone e n f a r d e l a d u r a , /. Sarcinárum
perfldé, dolóse.
obsideri. confectío.
e n c u b i e r t o , a, adj. Cascus, occül-
e n f a r d e l a r , a. In fascem redi-
tus, arcanus; Part. pas. del verbo e n - e n d i l g a d o r , a, m. f. inductor.
gére-
c u b r i r . V. esta pal. endilgar, a. Dirígo, duco. é n f a s i s , /. Emphásis.
e n c u b r i d o r , a, m. f. Celátor, oc- e n d i o s a m i e n t o , m. Superbía, ar-
cultator. e n f á t i c a m e n t e , adv. Per empha-
rogantía, elatío; Enagenamiento, aliena- sim.
e n c u b r i m i e n t o , ///. Occultatío.
tío, a senslbus abstractío. enfático, a, adj. Emphásim affee-
e n c u b r i r , a. Celo, occulto, occü-
lo, tego, obtégo, condo, recondo, velo, endiosar, a. Divinitatis particípem tans.
abdo, pnetexo, — Con ese nombre encu- faceré; Endiosarse, superbíre; Suspen-
e n f e r m a r , n. -ZEgrotáre, languere,
bre, disfraza su delito, hoc prffitexit no- derse, extasiarse, in D e u m arrípi. languescere, aegra valetudlne uti ; a.
mine culpara. Encubre su dolor profun- e n d o r s a r , a. Syngrapham in alte-
ríus gratiam rescribere. Hacer enfermar, morbum afferre, morbo
do, premit altura corde dolorem. Encu-
brir á uno alguna cosat alíquem alíquid e n d o r s o , m. Syngráphse rescriptío. afficere.
6 de alíqua re celare. e n d o s a r . V. e n d o r s a r . e n f e r m e d a d , / . Morbus, aegritü-
e n c u e n t r o , m. Occürsus, collisío, e n d o s e l a r , a. Umbellam formare. do, languor, febris.
conflictus; Entre dos ejércitos, pugna, e n d o s o , v. e n d o r s o . e n f e r m e r í a , /. Vaietudinarium.
prsellum, certamen, congréssüs; Oposi- e n d r i a g o , m. .Monstrum. e n f e r m e r o , a, vi. /. Valetudina-
ción, adversario , oppositío. — Salir al e n d r i n a , /. Prunum sylvestre. ríi priefectus, Eegrotorum curátor, ad-
encuentro al enemigo, hosti occurrére, miníster.
e n d r i n o , m. Prunus spinosa.
hostlbus obviara iré. Salir al encuentro
e n d u l z a r , a. Dulcoro; Suavizar, e n f e r m i z o , a, adj. Valetudina-
á.uno (met.), hacerle frente, alícui ob-
aisiere; ó (en otro orden de ideas) anti- mitigo; Endulzarse, dulcescére. ríus; Lo que ocasiona enfermedades, in-
ciparse _á ti en alguna cosa, aliquem e n d u r e c e r , a. Durare, indurare, salnbrís.
prseveuire, prsoccupave. e n f e r m o , a, adj. JEgrotus, infír-
obfirmáre, durum reddére; Exasperar,
e n c u i t a r s e , r. Contristári, maerore m u s , «seger, invalídus, languídus, lan-
exasperare, irritare, exacerbare; Endu- guens, morbídus.
affíci. recerse , indurescere, rigescere. — En-
e n c u l a t a r , a. Superiorem alvea- e n f e r v o r i z a r , a. Stimülo, accén-
durecerse en los pesares, callum dolori. do, acüo, exacüo, incito ; Enfervorizar-
ríum partem augere, producere. obducere. Endureceos, y reservaos para
e n c u m b r a d o , a , adj. Subiímis, se, inflammári, excitari.
el dia de la prosperidad, duráte, et vos- e n f e u d a c i ó n , /. Feudí imposítío.
•latus, editus, excelsus. met rebus sérvate secündis. e n f e u d a r , a. Feudi lege donare.
e n d u r e c i d a i u e n t e , ade. Pertí- e n t i e l a r , a. Librae lances eequáre.
nacíter. e n t i l a r , a. In seríem redigére.
e n d u r e c i m i e n t o , m. ' V. d u r e - e n t i s t o l a r s e , r. Fístulosum, uice-
z a ;e n eObstinación, pervicacía. rosum fieri.
CUB. b r a l , m. Juuipéris consitus lo- tlcus.
e
enfíteilta,
nflite éuustiisc,om.
, /.
a,
Emphiteuta.
Emphyteüsis.
adj. Empbyíeu-
_ . _.-
102 BSt. ENG ENJ
enflaquecer, a. Enervare,^ exte- engatillado, a, adj. Collo cras- engrudarior, »,. Oonglutinator,
nuare : n. Ponerse ffoco, lang sus et cervíce erectus. is.
e n f l a q u e c i m i e n t o , m. .ktteflua- e n g a t i l l a r , a. Férreo instrumento e n g r u d a m i e n t o , .... Glutiaátlo.
tío, extenuatlo. üb-triuj.u o. e n g r u d a r , a. Glutipáre,
e n f l a u t a d o , a, adj. Inflatus, tur- e u g a t u s a m i e n t o , m. Assentatío, e n g r u d o , ni. Gluten.
gídus. tumens. de leu i men rum, blandí mentum. e n g r u m e c e r s e , ,-. Iu grumoa
e n f l e c h a d o , a, adj. Sagitta in- e n g a t u s a r , a. Assentior, blandior, COS | u :n¡.
strüctus. e n g u a l d r a p a r , a. Stragülii in-
e n f o s c a r s e , r. TorYÓintuei!
delenío.
Btrué
rse en un ue, ocio, negotío implícari; e n g e n d r a b l e , adj. Quod generari e n g u a n t a r s e , r. Manicaa ¡üd
Éneo potarse ,el cielo, c c e l u m obuubilari, potest. e n g u e d e j a d o , a, adj. «Jo
nubíbus obdüci. nubilum reddi, e n g e n d r a d o r , a, ,,,. /. Genitor,
e n f r a n q u e c e r , a. Immünem fa- generator, progenitor, sator, parens, calami-tral us. cincinn.utuii.
ceré. pater. e n g , l i d i a d a s , atij. pl \6tds.) l'u-
e n f r a s c a m i e n t o , rn. Implicatío, • 11 Ti tse búccinaa,
e n g e n d r a r , a. Gigno, prdgi
intncatio. e n g u i j a r r a r , a. Saíxi
e n f r a s c a r , a. Lacienis infundere; genero, prógenero. creo, procreo,
prodüco. — La i sentirá los enguirnaldar,
Enfrascarse fanzarzarst >. dumutis im-
ciclos, otiositas o m n í u m malórum radix. e n g u i z g a r , a. Inatígare, incitare.
plican ; (ai'f X a un ^Liluul.u iu
negocio), o m n e m curam alicui rei adhi- Los fuerte.-, enpendran ti los fuertes, for-
tes- creantur fortibus. e n g u l l i d o r , a. ,,,./._llcllüo. edax.
bere.
e n g e n d r o , «... V. f e t o ; l'urs, ¡„- e n g u l l i r , a, Goylutiro. vnuie.
e n f r e n a d o r , / " • Frenan»». Iren.-tor.
e n f r e n a m i e n t o , / " . Erenatío. nis. for/„e, fcetus informis. — M engurruñarse, ,-. Moarürc afitbl,
prayia m o , (búa iiuer.
- e n f r e n a r , a. Frenare, iuíieuáre;
e n g e r i d i i i ' a .
enharinar,
Jlefrenar, contener., tener á raya», con- enhastiar, á, / enhastiarse, r.
tiñere, cohibére, compescére, tenere. e n g e r i m i e n t o . ...
e n f r e n t e , adv. E regione, contra; ingerir, a v. ingerir; incluir, Fasti.ilii...ni..!i,i affíci.
e n h a s t i l l a r , d. Sagfttai in plia-
Los di T.lversarii; ¡Lo '¡ue está inserere. introducére.
retra collocaru.
enfrente, contrari e n g e r t a c i o n . /. Insertan..
«Tliiil ti j a r . B; Alvuaiium ora spar-
e n f r i a d e r a , /. Sítüla algifíca. e n g e r t o , tu. V. I n g e r t o ; ttéicta
tiu. Li'ii.ro ocoludére.
e n f r i a d e r o , ut. liei refrigerando de coaas dicersas, dUáimilium rerum
e n h e b r a r , a. Filum por acum in-
destinatus locus. c o m m i * tio.
serere ; Kefi->iii>-<, sentencias, etc, l u u g á
e n f r i a m i e n t o , tn. Bfeirigeraiio. e n g i b a r , a. Gibbosum faceré, gibba
serie connectére, copulare, conjungére,
e n f r i a r , a. Frigefacío ; Entibiar, afficere.
coacervare.
frigere. — Enfriaron ie .,,/•- e n g i n a , fi v. a n g i n a .
e n h e r b o l a r , a. üre.
seos, pia ejus studía languerunt. ' e n g l a i i ' l a d o , a, y
e n h e s t a r , o, Bri,gé¡re, extoUeré.
se enfrie su cólera, C u m ira ejus defer- e n g l a n t a d o , á, adj. (filas.) Glau-
e n h i l a r , a. Filum per acús foranum
vescát. dibua onustup.
i n a e r é r e ; Ensartar n-jss-s-s. sentencias
e u f u n d a d u r a , /. Béieriíó, í*e- e n g o l a d o , a, ad). Carbaao collári,
.'V.. nullo delectu co uuiu-
pletln. tonque militari oruaius.
vare; toner en orden, ordjnare,
e n f u n d a r , á. Integumento obte- engolfar, n. y engolfarse, ,'. inserere; Encaminarse á únjih, aliqud
gere; Ll Igré, freiré. In altuin vedi, provehi; En ¡us til tendere.
e n f u r e c e r , a . Irrito : / litteris se abdére; En MI ¡pensamiento, o e n h o r a b u e n a , / ' . Cóngratuláti
olationis occasiónem praebrn . nieditatione absorben. — Se en- rabiléis, sea, b e n e tibi vortat, p r o -
cer se, furere, prae iracundia ex. golfó en la política, ae totum rei publicas biurú tibi cedat.
acere, ira cbrrrpi, dedidit. e n h o r a m a l a , /. (ns). Abi iu ma-
e n f u r r u ñ a r s e , /. Iráscor. e n g o l i l l a d o , a, adj. (Jam.). Pri- lam crucom.
e n g a f a r , a. Ballistam ictui parare; i moruro rulo.,-.
La escopeta, sclopetum ictüi parátum e n h o r n a r , a. Iu fui-num iramit-
e n g o l o n d r i n a r s e , r. Kfi.n¡, su- t.U u.
portare, perbíre, nimia arrogantía duci. V. e n a - enhuerar, a. Ova infeé.
e n g a i t a d o r , m. Seductor, decep- moricarse. ódSfe.
tor, corruptor. e n g o l o s i n a r , ,¡. Inescare, alli- e n i g m a , >,,. üSnigma, noaua.
e n g a i t a r , a. Sedüco, deciplo, cor- ' tsinarse, voluptate trahi. e n i g m á t i c o , a, adj. ásnigmatioua,
rümpo, fallo. e n g o l l e t a d o , a, adj. Elatus, su- difficílis, abstrüsus.
e n g a l a n a r , a. Orno, e pérbus, arrogans. e n j a e z a r , a. Eiiaum phaltSrli in-
e n g a n c h a d o r , a, m. f. Ai (engolletarse, .. Superbíre, of- Btruere. — Enjaezado, pbalüiis iirnatui..
e n g a n c f i a m í e n to, •. & I ferri, arroganter ao gerore. instrüctus.
Del toldado, allectionis prein ('••jalbegador, a, »,. f. DeííbJtM.
e n g o m n d u r a , /'. Gummitlo.
e n g a n c h a r , a. Unco prehe i e n j a l b e g a r , a. DealbJre. — Enjal-
Con arte, blanditiis allicere , Con dinero, e n g o m a r , a. Gummi liníre. begarse el rostro, f a c í e m fucáre, pi
pecunia nllicore. e n g o r d a d e r o , ni. Saginaríum. tis illiniru.
e n g a n c h e , rn. v. e n g a n c h a - e n g o r d a d o r , ... ni.fi Saojnitor. enjalma, f. Clitella,
miento. e n g o r d a r , ct. Bagináre; Po e n j a l m e r o , ,„. Clitellaríus.
e n g a n d u j o , m. Contorta fila ex . pingueseore; Enriquecei-sé (met.), e n j a m b r a r , a. Vernácula examina
fimbria pendentía. diteacére. capeio, congregare; Producir en abun-
e n g a ñ a b o b o s . V. e n g a i t a d o r . e n g o r r o , rn. Obex, impedimenlum, dancia, t-opioso- ferré,
e n g a ñ a d o r , a, m.f. Deceptor. obstaculum, mora. e n j a m b r e , i». A p u m examen; Mul-
e n g a ñ a r , Decipio , ludo , eludo, e n g o r r o s o , a, adj. Moléstus, dif- titi/il de ¡tes simas ó cosas , m u l t i t u d o ,
Callo, circumvenío, dolis capto; Enga- ti ci I i s. copia, congeries.
ñarse, errare, in errorem prolábi, de- e n g o z n a r , «. Compagíbus versa- e n j a r c i a r , a. Navim armamóntis
tilituis instruere. instruere.
cípi.
e n g a ñ o , m. Fallada, dolus, fraus,
engrandar. V. a g r a n d a r . e n j a u l a r , a. Caveá includere, In
mendacíum, artificíum. — Deshacer un e n g r a n d e c e r , a. Dilato, augeo, cavéam miUure.
engaño, dolum detegere. adaugeo; Alabar, extóllo, effero, eom- e n j o y a r , a. Gémmiá ornare; líer-
m e n d o , praedíco, celebro. moséar, r^ecórSre ; /nuo./,,/- (as piedras
e n g a ñ o s a m e n t e , adv. Fraudu-
lenter, dolóse.
e n g r a n d e c i m i e n t o , m. Ampli- en las joyas, geminas inscreu •.
e n g a ñ o s o , a, adj. Dolósus, jn.-i- ficatío ; Ponderación, verborum magñifi- e n j o y e l a d o , a, adj, Gemmia dia-
diosus, captiosus, fallax, circumventor, centía. tínctus.
fraudátor. e n g r a n e r a r , a. In horreum im- e n j u a g a d u r a , / . Gotio; la accUM
e n g a r a b a t a r , a. U n c o prehen- mittere. de enjuagar, purgaméntum, puii'
dSre; Engarabatarse, incurvári, inflécti. e n g r a n u j a r s e , r. Puatularum e n j u a g a r , a. Oa abluere; Aclarar
e n g a r a b i t a r s e , r. Conscendo, in eruplione laborare. lo jabonado; abluere, abatergere.
altum ascendo. e n g r a p a r , a. Ferréis nexibua co- e n j u a g u e , m. lii.,uor ori ablucn-
pulare. d o ; Nei/ts:tuciu„ clandestina e Ilegal (mel.),
e n g a r b a r s e , r. Elevan. colluaio.
e n g a r c e , m. líexus. e n g r a s a c i ó n , /. Pinguedínia in-
fUBÍO. e n j u g a d o r , a, m.f. l-ixaiccátor.
e n g a r g a n t a r , a. In guttur im- e n g r a s a r , a. Crassare , pinguefa- e n j u g a r , " . Exeicco; Laslágt
uiittere. ingurgitare. cSre; Untar con grasa, pinguedine liníre. sudor, etc., abstergeré; Enjugai
e n g a r i t a r , a. Specülis instruere; e n g r e d a r , a. Creta liníre, in- iiii<si- cel . n
Engañar astutautente, vafré decipére. apergere. fiéri.
e n g a r r a f a r , a. Apprehendére. e n g r e i m i e n t o , m. Elatío, fastus. e n j u i c i a m i e n t o , m. Litia In-
e n g a r z a r , a. Innecto, connécto. e n g r e i r , a. Elátum, aupérbum atructío>
e n g a s t a d o r , a, rn.f, Inserens. reddére; Engreírse, superbíre. e n j u i c i a r , a. Litem instruoro; De-
e n g a s t a r , a. Insero, includo, cir- e n g r i f a r s e , /-. Crisparí. tt-r/nitisr enjuicio, s e n t e n t í a m proiiiin-
cumclüdo. e n g r o s a r , a. Pingue, crassum tiáre.
e n g a s t e , m. Innoxio; Cerco de lo reddére; Engrosar un ejército, exercítum e n j u n d i a , /. Adapa, pingueds.
engastado, oircúlua emblema muníens. augere; n. Hacerse corpulento, crasse-
Bcére, pinguiórem reddi.
ENM ENE ENS 103
enjundíus-t», a, aáj. Pinguis, opi- e n m o l l e c e r , a. MoUíre. e n r o ñ a r , o. Scabioaum rcddíSre.

e n m o r d a z a r , a. Freno línguam e n r o s c a d a m c u t e , ade. sí mi-
e n j u n q u e , ra. Gravi us OIIUB navis eohibere. óse.
fundo [rapasi tum. e n m u d e c e r , a., á uno. Ad silcn- e n r o s c a d u r a , f. Sinuaíio.
e n j u t e z , /. Siccítas, aridítas.
tlum redigdre; n. Pera , mu- enroscar, a. Simio, curvo, incür-
e n j u t o , a, part. pas. irr. de enj
tescere, obniutescere ; Guardar silencio,vo,flecto,tnflecto.
US ; a-lj. De pOCü I
ves, exTlis, macer, macilentus, gracills;
silero, tacere. — Enmudecieron todos, enrubiar, a. Rubefacére; Enrubi-
conticuero omnes. arse, flave-'cére.
tu. pl, l-'.-ir tos, excitando ¡gn:¡ :ii• t.-«. ligua.
e n n e g r e c e r , a. Denigrare,nigrum e n r u d e c e r , n, Hebescero, hebeta-
e n l u c e , m. Noxuts, copulatío, eon-
reddero, n. Ponerse negro, nigrescere.
<t<>, nUptíse, oonjugíum. ri, tardiorem in dies fieri.
« e n n o b l e c e r , a. Nobilitáre illu-
e n l a e i a r , n, y e n l a c i a r s e , r. enruinecer, ». In deteriüs abire.
Btraro; Adornar, ornare, exornare, de-
LaiiL*u. d u m fieri. e n s a b a n a r , a. Sin done involvere.
corare.
e n l a d r i l l a d o , r/t. Solum lateribus ensacar, a. In saceos mittere.
e n n o b l e c i m i e n t o , rn. Nobilitatío,
stratum.
decus, honor, splendor. ensalada,/. Acetaríum; Mezcla de
enlndrillador, m, V. solador. e n n u d e c e r , n. Geniculare, geni- COSas, commistio.
efiladríMadura, /. V. enla- cüla accipere. ensaladilla. /. Promiscua bella-
drillado. e n o j a r , a._ E x a c e r b a ^ infensum
e n l a d r i l l a r , a. Lateribus Bternere,
ria saccháro condita.
reddére; Enojarse, succensere, iraaci,
muñiré. •Ó ub irasci. e n s a l m a d o r , a, m, f. Luxatórum,
e n l a n a d o , á, adj. Lana coopertus. e n o j o , m. Ira, indignatío. fractorum ossíuin reítitütor; El que ha-
cnluzable, adj. Quod connecti e n o j o s a m e n t e , adv. Grávíter, cía creer que curaba por ensalmo, iucan-
potest. irató. tator.
e n o j o s o , a, adj. Odíosus, permo- e n s a l m a r , ' ' . L u x ata. effracta ossa
e n l a z a d o r , -7, m. /. Connectena.
lestus, gravis, incommodus. restituerc; Curar por ensalmo, incauta-
e n l a z a r , a. Necto, connécto , iu-
e n o r m e , adj. Euormis, immánis, re, incantationíbus medicinara faceré.
neeto, conjüngo, copulo, nudo, ligo,
ingens; Torpe, turpis, pravus, inho- ensalmo,'/.. Superstitiosum carmen,
i, stringo.
nestus. incantatío. — Hacer algo por ensalmo, rem
eille-t'Iluguillado, a, adj. Flica-
e n o r m e m e n t e , adv. Enormíter, cit6 períipere.
to, rugoso collári ornatus.
immoderaté, immodíco. e n s a l o b r a r s e , r. Aquas corrüm-
e n l e g i a r , a. In lixiviam immor-
e n o r m i d a d , /'. Enormítas, i m m a - pi, putre scei
gére.
nítas. e n s a l z a d o r , a, rn. j. Laudátor,
e n l e n z a r , a. Lintel glutinati fas-
e n q u i c i a r , a- Cardíni imponere. commend&tor.
cíis muñiré.
e n l i g a r s e , r. Visco teneri, implí- e n q u i l l o t r a r s e , r. Superbíre; ensalzamiento, m. Exaltatío,
cari. Enamorarse, amore accendi. laus, commendatio.
e n t i z a r , a. Licia addere. e n q u i r i d i o n , m. Enchyridíon. e n s a l z a r , a. Exalto, extollo.effe-
e n l o d a d u r a , /. Luto aspersío, e n r a m a d a , / . Ornatus ex arborum ro ; Alabar, laudo, oelobro, c o m m e n d o ,
sordes. ramis; Cobertizo, ex arborum ramis u m - predico, — Ensalzar á uno (elevarle i
e n l o d a r , a. Lutofcedare, inquinare, bracülum. empleos), alíquem ad honores perduce-
aspergeré. e n r a m a r , a. Ramis ornare, inum- re ; (colmarle cíe alabanzas) aliquem lau-
e n l o q u e c e r , a., á uno. Dementare, brare. díbus efíerre, in ccelum tollere. Ensal-
infatuare; n.. i'erderel juicio, insanire, e n r a n c i a r s e , ». Rancescero, ran- zarse, sibi nimíura tribuere.
mente destituí, delirare, desipére. cídum fieri. e n s a m b l a d o r , m. Sculptor.
e n l o q u e c i m i e n t o , m. insania, e n r a r e c e r , a. Rarefacore ; Enrare- ensambladura,/, y
furor, amentía, dementía. cerse, rarefiSri. e n s a m b l a j e , m. Junctüra, com-
e n l o s a d o , m. Solum quadris lapi- e n r a s a r , a. Planáre, a;quare. pactío.
díbus stratum. e n r a y a r , a. Rotis radíos aptáre.
e n r e d a d e r a , /. Convolvülus ar-
e n s a m b l a r , a. Coagmentare, con-
e n l o s a r , a. Quadris lapidíbus so- jungére.
lum sternere. veusis.
e n r e d a d o r , a, rn. /. IUaqueans; ensancha,/. V. e n s a n c h e . Dar
e n l o z a n a r s e , r. Luxuriare.
Chismoso, susurro, mendax, amicitiarum ensanchas a uno, nimium alicui indul-
e n l u c i d o r , a, m.f. Dealbator.
turba tor. gere.
e n l i i c i m i e n t o , ru. Dealbatío.
enlucir,-:/. Dealbáro; Poner bri- e n r e d a r , a. Irretire, illaqueare; ensanchamiento, m. V. ensan-
llante, detergeré, abstergeré. Rodear, envolver, convolvere, implicare ;
Juguetear, ludere, colludere; Eure- che.
e n l u s t r e c e r l a . Beiu nitídam xed- e n s a n c h a r , tu Laxo, extendo, ex-
deiv. turban , inquietan. — Enredar a uno,
ponerle en un empeño, alíquem in dis- plico ; Ensancharse, tumescere, super-
e n l u t a r , a. Funebri apparátu ope- bíre, nimium sibi tribuere. — Ensan-
nre, funebri veste induére; Oscurecer crimen vocáre.
e n r e d o , m. Iiuplícatío; Impertinen- charse el corazón, a n í m u m «dilatan, re-
(met.), obscuráre. — Enlutado, vestido crean, diffündi. •
de luto, atratus. cias que ocupan, tricas, a r u m ; Intriga en
las composiciones dramáticas, complica- e n s a n c h e , ' " . Desahogo. Laxaraen-
enmaderación,/, y tum, recreatío, aními rémissío ; Difata-
tío, nodus; Embuste, mendacíum, com-
e n m a d e r a m i e n t o , m. Contigua- mentum, fraus, dolus. c¡on, explicatío, extensio, araplificatio ;
tío. e n r e d o s o , a, adj. Intricatus. Ensanche de un vestido, vestis luxatío.
e n m a d e r a r , a. Contiguare. e n r e j a d o , ra. Clathrus ; Dibujo de — Dar ensanche al corazón, aníraum
e n m a g r e c e r , a. Emaeío;re.En- hilos ó sedas, opus transversisfilisela- diffundere.
flaquecer, maerescere, macescere, graci-boratum. e n s a n d e c e r , / / . Insanire, ineptire,
1 e n r e j a r , a. Clathro;" El arado, vo- de-ñpere, delirare.
mere arátrum instruere. e n s a n g r e n t a r , ' ' / . Cruentare, san-
e n m a n t a r , a. DorsuaH stragülo e n r i a r , a. Cannábim macerare, sub- guino fcedáre, inficere, tingére, imbuere,
cooperíre; eu'tilintarse, mcerore affíci. iré re. conspergére; Ensangrentarse, irritari,
e n m a r a ñ a r , a. Intricáre, impli- e n r i e l a r , a. Auri, argenti virgas excandescere, furore corrípi. — E-
care. — Enmarañar un negocio, rem effermare. grentarse contra alguno, in alíquem cru-
triéis involvere. e n r i p i a r , a, R u d u s intrudere. delissimé invehí, in alíquem debacchari,
e n m a r a r s e , r. (náut.). N a v e m a e n r i q u e c e d o r , a, -m.f. Dítans, desjsvlre.
Utóre recedere, in altura navigáre. locupletatnr. e n s a ñ a r , a. Irritare, furorem coa-
e n m a r i d a r , n. Maritare, nubere. e n r i q u e c e r , a. Dito, locupieto, citare ; Ensañarse, dessevíre, furore cor-
e n m a r i l l e c e r s e , r. Paiiescére, divitiis, opíbus augeo; Adornar, orna- rípi.
im reddi. re; n. Hoc rse rico, ditescere.. e n s a r t a r , a. Filo transverso con-
e n m a r o m a r , a. Fuñe ligare. e n r i s c a d o , a» adj. í^rserüptus, prae- nectere; Juntar muchas cosas sin orden,
ceps, impervius, fragosus, asper. congercre, coacervare.
e n m a s c a r a r , a. Larvam induére.
e n r i s c a r , a. Erigere, — Enriscarse, e n s a y a d o r , m. Examinátpr; De
— Enmascarado, personatus, larvatus. oro y plata, m e tali o rum inspector.
juga raontium petere, in prterüptis se
e n m e l a r , a. Melle, ungere * Hacer abdére. e n s a y a r , a. Experior, aggredíor,
•as, mellificáre; Hacer agra- tentó, peticlitor, probo, exploro ; Ensa-
e n r i s t r a r , a. Hastam intendére.
grativm reddére. yarse, assuefacere operi, experimeutum
„ e n r i s t r e , ///. Hasta? directío,
e n m e n d a c i ó n , / . Emendatio, cor- cap ere. — Ensayar una comedia, ad see-
e n r o b s i s t e c e r , a. Roborare, fir-
rectio. n a m proludere. Ensayar la calidaa
m u m faceré. ,
e n m e n d a d o r , a, m. f. Einendátor, de ¿os metales , ad lydium lapídem me-
e n r o d e l a d o , a, adj. Clypeo m u -
itor, corrector. talla examinare.
nitus.
e n m e n d a r , a. E m e n d o , castigo, e n s a y e , m. Metallorum examinatío
e n r o d r i g o n a r , a. Vites arboribus
eorrigo, m e n di s pufgoj Resarckr, d a m n a pro batío.
illaqueare, lustibus irretire.
repen,iere; Reformar un . seu- e n s a y o , m. E x a m e n , experimentum,
e n r o j a r (ant.) y
teniíim revocare. — Enmendarse, ad prolusío.
e n r o j e c e r , a. R u f u m reddére, rú-
bonara frugem se recipere. e n s e b a r , a. Sebo obducere, ül>-
beo colore tingére ; Encenderse el rostro,
e n m i e n d a , /. Emendatio, casti- nire.
rubescere, ruborem concipere.
gatio, correctio; Reparación (for.% com- e n s e l v a d o , «, adj. Locus sylvS-
e n r o n q u e c e r , n. Raucire, raucum
pen satío. BU¿, nemorosus, sylvestris, sylvis fre-
evade re, vocém obtundére.
enmohecer,'i. y enmohecerse, enronquecimiento,m. Raucítas. quens, crebris arboribus consitus.
r. Mucescére. enselvar. V. emboscar.
e n s e n a d a , / . Statío navális, sinus,
flexus, curvatura lítus.
e n s e n a d o , «, adj. Sinnósus
10-1 ENT EXT ENT
e n s e n a r , a. Insinuó; Meter en una dam. Eso no se entiende con nosotros, e n t o r n a r , a. Verso, vorto, portara
¡da, in maris sinum n a v e m im- haec nihil ad nos. ad limen traho,
mittere. e n t e n d i d a m e n t e , adv. Intelh- e n t o r n i l l a r , a. R e m cochleátam
e n s e ñ a , /. Signura, vexillum. genter. conficere.
e n s e ñ a n z a , f . Disciplina,doctrina, e n t e n d i d o , a, part. pus. Intellec- e n t o r p e c e r , a. Torp5rem faceré,
eruditío, institutib. tus; adj. Doctus, sapiens perítus, pru- inducere; Et ingenio, hebetare, obtun-
e n s e ñ a r , a. Doceo, edocéo, insti- dens.—• Darse por entendido, rem intel- dére ; Enti.rpecri\se (quedar sin sentido'.
tüo, informo, erudío , monstro, indico. lexisse signis manifestare; ó (en otro torpere, sensibus destitüi; (qu,.
— Ensenar el camino, vjain conimon- orden de ideas) gratias agere, reférre; torpe) torpescere, pigrescere.
strare. Ensenando aprendemos, docendo ó (en otro sentido) quawtioni congruens e n t o r p e c i m i e n t o , m. Torpor,
docemur. Enseñarse á d- :, responsum daré. De los sentidos, sensuum stupor.
verdad, veritáti assuefacére. Más ent - e n t e n d i m i e n t o , m, Intellectus, e n t o r t a d u r a , /. Inflexío, curva-
nan las obras que las palabras, exém- mens. ratio. consilium. tura, curvatio.
plo praestat q u á m verbis praiTre. Ei e n t e n e b r e c e r , a. Obscuráre. e n t o r t a r , a. Incürvo,flecto,in-
fábula nos enseTia . . . hsec fábula BÍgni- e n t e r a m e n t e , adv. Plené, omní- flicto ; Hacer tuerto á uno, altero ocülo
fícat, admonet . . . Estar mal ensi no, penitus, prorsus. privare, aliquem luscum facore.
malé assuétum esse. e n t e r a r , a. Instrüo; Enterarse, de e n t r a d a , /. Aditus; Ea acción de
e n s e ñ o r e a r , a. y e n s e ñ o r e - entrar, iugressus; Principio de un escri-
re alíqua edoceri.
a r s e , r. Dominor, impero, occüpo, ta, initium; Amistad con alguno, gratia;
e n t e r e z a , /. Integritas; Rectitud,
pótíor. tequilas; Seoera observancia de ta dis- Enfraila de un puerto, ostium. — En
e n s e r a r , r. Sparteo opercülo mu- • i . severa disciplinas observantía; todas partes tiene entra./.!, ubioümqus
ñiré. , fortitudo, constantía, ínagnani- aditus il li patet. Entrada por salida,
e n s e r e s , pl. >n. Res, supellectilia. mltas, aními robur. accepti et expensi «qualítas.
ensillado, a, adj. Dorso subáctus. e n t e r i z o , a, adj. Integer. e n t r a m b o s , bos, adj. Ambo,
e n t e r n e c e r , a. E m o í h r e ; Enter- utérque.
ensilladura,/. Jumenti dorsum.
necerse, mollescere; Mover ó moverse a e n t r a m p a r , a. In laquoos indu
ensillar, a. Équum sternere.
compasión, miserationem excitare niise- cere; illaqueare; Entramparse, na
e n s o b e r b e c e r , a. Superbíam e*>m-
reri. — Enternecido, misericordia captus.num contrahére, a*¡re aliono gravan.
movere; Ensoberbecerse, superbíre, su-
• e n t e r n e c i d a m e n t e , adv. Tenere, entrante, //V. ad. IngredíenB, in
perbía eflerri, intumescere.
mollíter. trans. — Entrantes y salientes, duinfls fre-
e n s o g a r , a. Restíbus ligare.
e n t e r n e c i m i e n t o , m. Misericor- quentatores.
e n s o p a r , a. Offam imbuere.
dia; El acto t¡'- enternecer y enternecer- e n t r a ñ a , /. Viscus, eris, exta, vi-
e n s o r d e c e r , a. Surditate affi-i . tenerítas, teneritüdo. scera. — Echar las entrañas, vebementi
Ponerse sordo, obsurdescere; Hac e n t e r o , a. adj. Integer. absolutas; nausea commovéri. No tener entrañas,
sordo, n o n responderé. Magnánimo, constans, firmus, proposítí pietati impervíum esse. De to mas pro-
e n s o r d e c i m i e n t o , m. Surditas, tenax; Recto, justus, sanctus, probu fundo de tas tntrañas, ex intimo corde.
auriura hebetatío. Fuerte, solídus. — Por • nt¡ r •. ab e n t r a ñ a b l e , adj. Intímus.
e n s o r t i j a m i e n t o , m. Crinínm in solidum. e n t r a ñ a b l e m e n t e , ade. Intimé.
crispatío, crispati crines. e n t e r r a d o r , m, Vespni... e n t r a ñ a r , n. A d anímam UBque
e n s o r t i j a r , a. Crispare, crines in e n t e r r a m i e n t o . V. entierro. penetrare; Entrañarse, aretissiraó oon
cincinnos flectére. e n t e r r a r , a. Sepeliré, humare, tu jüngi.
e n s o t a r s e , r. Luco se abdére, iu inulare, sepulcro condere, componere; e n t r a p a j a r , a. Pannis, liion
n e m u s se conjicére. Clocar, hincar en la tierra, infodióte. involvere.
e n s u c i a d o r , a, m. f. Inquinator, .! todos ios he enterrado, o m n e s compo- e u t r a p a r , a. Pulvere farinario co
fcedator. t-iii. Enterrado á costa del público, pu- m a m obturare ; Eatraparse, pulvere pan
e n s u c i a m i e n t o , m, inquíuameu- blicó elatus. No enterrado, inhumatus, 1IU1II iiilici.
tum, inquinatio. e n t r a r , a. Introducir. Intrüdo, In
insepültus. Enterrarse en vida, in soli-
e n s u c i a r , a. Foedo, maculo, in- eludo. insSro; n. Vasar de afuera ades
tudinem se recipere.
quino, conspiren, turpo, detürpo. tro, intro, introéo, ingredlor, introgre
entibiar,*/. TepefacSre, languor era
e n t a b l a d o , m. Tabulatum; Tabla- díor. — Entrar en COnsí eeum
alicui afferre ; Entibiarse , bepeBuere ;
zón, compL»- reputare, cogitare. Entrar a gobernó i
Anojar «n el fervor, segnlüs agoré,
e n t a b l a d u r a , f. > el Estado, rempublícam capeasen!. A'o
e n t i d a d , / . Essentía; Coxa ds en-
entraba en SUS planes detenerse en Rn 1,1,1
e n t a b l a m e n t o , m. Contignatío, tidad , res gravis, haud parvi pen-
largo tiempo, ñeque consilíum erat Ro-
tabulati*,. denda.
mee diutius commorari. No entra eso
e n t a b l a r , a. Contigno; Lina pre- entierro,/. Humatío; S eh mi-i mirus, id mihi c o m m o d u m non
t--it ion, dispondré; Uno su cida, vitara pu Lorum ; Las exequia . • • fun us. est. Entraron ios senadores en cuidado,
reffté instituere. e n t i g r e c e r s e , r. Furor-. cura incessit patríbus. Entrar en sos
entablillar, a. Tabellas et fusclis vire. pecha, Buspicionem concipere. Entrado
os eílractum adatringS e n t i m e m a , m, Enthymema. en dias, estáte provéctus. Muy entrada
e n t i m e m á t i c o , a, adj. Ad entby- la noche, multa nocte. Entrarse de
e n t a l a m a d u r a , /. Piaustroium
raeraa pertínens. golpe, irruere. Entrar en ratón, ani-
operculum. m u m revocare.
e n t a l e g a r , a. In saccum i t entintar, a, Atramento infii
e n t r e , prep. ínter. — Entre $w
tere. / i, cuadro, picturam coloríbus distin in somnio, per Bomnium, Entre todo
entallahle, ; v Quodsculpipotest. entiznar, a. i -tiznar; Lastimar (sobre todas), prce ómnibus, supef om-
la fama, diffamarc, labecüla n o m e n ali- nes; {unidos sus esfuersos) viribus con
e n t a l l a d o r , m. Sculptor.
cüjus aspergeré. jünctis.
e n t a l l a d u r a , /. Bculptüra.
e n t o l d a m i e n t o , m. Obumbratío, e n t r e a b r i r , '/. Semiaperío.
entallar, a. Sculpo, cíelo.
e n t o l d a r , a. Veli» ohumbrure; Con e n t r e a n c h o , ot, adj. AüquantíS
entallecer, n. Germinare, germina t tpices, etc. las paredes, aulsis ornare; 1 u TM Latus.
cmittére, pullulare. • ¡arse, superbíre, erigí. e n t r e - f a n a l , m. Sp..iium intei
entapizar, a. Aulléis ornare. e i l t o m i z a r , a. Tomicíbus circum- striatüras onlumnas.
e n t a r i m a d o , m. Tabulatum, con- ligare. e n t r e c a n o ,_(/. adj. Bemioínuí,
tabu latió. e n t o n a c i ó n , /. PraBcentío; Aji- canis cupillis asperHiis.
e n t a r i m a r , a. Contabuláre, tabu- nacion de voz, tonus .* Arrogancia, super- e n t r e c a v a r , a. Levíter excavare.
bía, arrogantía, elatío. e n t r e c e j o , "*. Superoilium.
IIB insternere.
e n t o n a d o r , u_, /•-. /. Prsscentor; Arrojar él entrecejo, supercilium tollSre.
e n t a r q u i n a r , a. Cceno agrum fce- Bel órgano , orgaiioruin folies infim-s.
cundare; Ensuciar con tarquín, cceno e n t r e c e r c a , /. Spatíum ínter
e n t o n a r , a. Adamüssim caí septa.
inquinare. l)ar viento á los órgano*, organorura
e n t e , m. E n s ; Hombre ridiculo, ho- folies vicissim attollere; Dar tono ú la e n t r e c l a r o , a. adj. Sublucldus.
e n t r e c o g e r , a. íntercipio, ís.
muncio ; Ente de razón, imágo rei non voz, prsecinere; Dar vigor á las fibras,
e n t r e c o r o , m. ínter cliorum ot
existéntis. roborare, fulcire ; Dar su punto á las altare spatíum.
e n t e c o , ,*-, adf. Infírmus, debilis, tintas en la pintura, pigmenta con- e n t r e c o r t a d u r a , /. Intevdilo.
pusillanimis. languídus. gruénter aptáre. — Entonarse (desvane- e n t r e c o r t a r , a. Intercidfire.
e n t e l e r i d o , a, adj. Frigóre tor- cerse), intumescere, superbíre. e n t r e c r i a r s e , r. intemásci.
pens. e n t o n c e s , adv. Tune, tum. e n t r e c u b i e r t a s , /. Spatíum ín-
e n t e n a , /. Antenna. e n t o n e l a r , a. In dolium immit- ter navis tabulaba.
e n t r e d i c h o , m. Interdlctum. — Po-
e n t e n a d o , a, m. f. Privignus. tere, cadis includere.
ner entredicho, tacrii cives Interdleíre.
e n t e n d e d o r , m. intelligenB. e n t o n o , m. V. e n t o n a c i ó n . * Quitar el entredicho, interdictura tol •
e n t e n d e r , a. Intelligo, capío, ac- e n t o n t e c e r , a. Infatuare, stupl- lere.
cipio, concípío, percipío, agnósco, cog- d u m reddére ¡ Entontecerse, hebetari, e n t r e d o b l e , adj. Medius intrr
nósco, sentío, perspicío, animadverto.— stupídura reddi. tenüem et compactura.
Entender en alguna cosa, alíquid trac- e n t o n t e c i m i e n t o , m. Hebetüd», e n t r e f i n o , a, adj. Mediocris. me-
tare. No se entiende con todos esa leg,' hebetatío. dius.
n o n omnes ea lege tenéntur. To rae en- e n t o r c h a d o , m. Funicülus seri- e n t r e g a , /. Traditío, deditlo.
tiendo , quid a g a m probé novi. Enten- cus filo áureo, argénteo circumvolütu?.
derse con alguno, c u m alíquo conveníre, e n t o r c h a r , a. Filo aurí'-.. argt-n-
consentiré. Lo cual da á entender . . , j teo filum circumvestÍTe.
quod signiflcat. . . A mi entender, m e o
quidem judíelo. Entiendes lo que digo ?
tened
*iue no quid
entiende,
dicam? ne Nadie
sutor
se ultra
meta en
crepí-
(o
ENT ENü ENV 105
e n t r e g a r , a. Trado, dodo, do, entretela, /, Pannus interposítus, e n u m e r a r , a. Enumerare, reférre,
prasbóo , tribüo; Encomendar , confiar, lintoum veati interjéctum. percurrere, percensére.
mando, committo — Entregar una ciu- entretelar, a. Telam interponere, e n u n c i a c i ó n , /. Enuntiatío.
dad al saco, urbem dirjpíondam tradére. linteum veati interjicére. e n u n c i a r , a. Enuntiare, manifes-
En'regar su alma á Dios, animara ef- tare, proférre.
fláre, spiritum emittero. Entregar las
entretenedor, a, m. /. Lepídus,
e n u n c i a t i v o , a, adj. Enuntíaus,
cuentas, rationes deponere. Entregó 'i facotus, venüetua. enuncíatívus.
su patria por tintero, auro patrlam ven- entretener, a. Morara alícui fa- e n v a i n a r , a. In vaginam recou-
didit. Entregarse al enemigo, hOBti ae ceré, moras nectere; Divertir, oblectare,dere, gladíum in vaginam mittere.
tradére. Entregarse enteramente al estu- delicias alicui faceré; Entretenerse, re- e n v a l e n t o n a r , a. Á n i m o s infun-
dio, BO totum literis devovére. Entre- crean, anímum remitiere. — Entrete- dere, virtutem addere; Envalentonarse,
garte al sueño, somno, quiéti ae daré. con la lectura de los poetas, poe- efíerri, extolli. erigí, superbíre.
e n t r e g e r i r , a. Intorsorére. tárum scriptis oblectari. Entretener d e n v a n e c e r , a. Inanater extollere,
e n t r e j u n t a r , a. Connectere. uno con canas esperanzas, aliquem vana superbum reddére; Encanecerse, super-
e n t r e l a z a r , a. Innectere. ape pioducere. Entretener el tiempo, ho- bíre, erigí, arroganter se gerere.
e n t r e l i ñ o , rn. Vineárum, olivetó- ram fallere. Entretenerse, más de lo justo, e n v a r a m i e n t o , m. Membrorum
ruin iuterjeetro VÍEB. plus a?quo cunctari. rigor, torpor.
e n t r e l i s t a d o , a, adj. LineÍB va- e n t r e t e n i d o , a, adj. Facétus, di- envarar, a., y e n v a r a r s e , r.
riegátus. cax; Meritorio, muneris ape deserviena. Torpore afficere, rigescere.
e n t r e l u c i r , n. Apparere, prospici. e n t r e t e n i m i e n t o , m , Oblecta- e n v a s a d o r , a. m.f. Infüsor; Em
e n t r e m e d i a s , ado. Intor. mentura, ludus. budo grande, infundibülum.
e n t r e m é s , m. Attellaua, mímica, e n t r e t i e m p o , m. Ver, et autüm- e n v a s a r , a. Infundo, instlllo, im-
iutercalaris scena. nus 1 hiberna inter et asstlva témpora in- mítto, ingero, injicío.
e n t r e m e s e a r , *. Iu miiuícis sce- terjecti menses. e n v e d i j a r s e , r. Intricári, impli-
nis personara agere. e n t r e u n t a r , a. Interlíno. c a n ; Ensartarse, reñir unos con otros
e n t r e m e s i s t a , m. Bieviorum, fa- e n t r e v e n a r s e , r. Per venas dif- (met. fam.), rautüis jurgiis impeti.
cotorumque dramatum auctor, actor. fündi. e i n e j e c e r , n. Debilitare, vetñstum
e n t r e m e t e r , ". Interséro, insero; e n t r e v e n t a n a , /. Solidum ínter reddére; Envejecerse, senescere, insenes-
Entrem.íi rse, sese alienis negotüs im- fenestras spatíum. ceré ; Hacerse cuja una cosa, veteras-
portune ímmiscere. e n t r e v e r , a. Quasi per caliginera cere^ Durar mucho, diu perseverare, per-
e n t r e m e t i d o , a, adj. Alienis ne- videre. raanere.
gotüs seso importunó iramíscons. e n t r e v e r a d o , a, adj. Immlxtus, e n v e j e c i d o , a, adj. Acostumbrado
e n t r e m e t i m i e n t o , m. Interpo- interraíxtus. (me/.).Expertu6,afleuétus.— Enfermedad
sitlo, ínterjectío. e n t r e v e r a r , a. Intermiscere,inter- envejecida, inveteratus morbus.
e n t r e m e z c l a r , ". Interseriré. serere, interponere, interjicére. envejecimiento, m. V. vejez.
e n t r e m o r i r , u. Semimortüumesse, e n t r e v i s t a , /. Congressus, collo- e n v e n e n a d o r , ¿,m.j. Veneficus,
e u t r e n c a r , u. Alvearia fulcris quíura. venefiea
•*»ransverais instruere. e n t r i p a d o , a, adj. Interaneorum
e n t r e n z a r , «. Fasciolas texcro. e n v e n e n a m i e n t o , m. Veneni
morbus; Enojo, sentimiento, odíum, ira, prsbitío.
e n t r e o í r , a. Subaudíre. pcena latens, dolor tacítus.
ent r e o r d i n a r i o , a, adj. Medio- e n v e n e n a r , a. Veneno.—'Envenenar
e n t r i s t e c e r , a. Moestitíam afferre, auno, veneno alíquem necáre ú occi-
cris, in,'dnis. affligére, contristare; Entristecerse, moe- dere.
e n t r e p a n e s , m. Tense tractus non rere, tristitía affíci, contristan, dolóre
seminatus. e n v e r d e c e r , n. Virescere, fron-
premi. dere, germinare.
e n í r e p a ñ a d o , </. adj. Quadris ta- e n t r i s t e c i m i e n t o , ?n. Tristitia,
bülís cumi>aetus. e n v e r g a r , a. (náut.) Funibus vela
mceror, mcestitia, dolor, angor, squalor, ligare.
e n t r e p a ñ o , m. LocuUunéntun, ; anxietas.
Espacio entre dos pilastras , interco- e n v é s , m. Tergum.
e n t r o j a r , a. In horreum recon- e n v e s a d o , a, adj. Aversam facíem
Lumníum. dere, in granarium immittere.
e n t r e p a r e c e r s e , r. Apparere. ostendens.
. e n t r o n c a r , a. Origlnein alicüjus e n v e s t i d u r a , /. Dígnitátis con-
e n t r e p e c h u g a , /. Carnis frustu- e quadara stirpe demonstrare; Contraer
lum sub avíum pectore. cessio.
parentesco, affinitate conjüngí. e n v e s t i r , «. Jus, dignitatem con-
e n t r e p e i n e s , m. Rudior lana ín- e n t r o n e r a r , a. Globülum ia l'e-
ter peetiues resulens. ferre; Cubrir, investiré, induére, te
nestellum introducere. . e n v i a d o , tu. Míssus, legátus, nun-
entrepelar, n. y entrepelar- entronización, /. Summi bouo- cius; Part. pas. de e n v i a r . V. esta
s e , /'• Pilos diversi esse colorís. ris fastigíum. pat.
e n t r e p e r n a r , n. Crura alteríus e n t r o n i z a r , a. A d thronum eve- e n v i a r , a. Mittere; Enera, emitie-
oruribus interponere. here, ad s u m m i honoris t'astigíum effer- re; Delante, pnemittére. — Enviará uno
e n t r e p i e r n a s , /. luteríor femo- re; Entronizarse, extolii, efíerri. — lue- á paseo, alíquem in malam crucera mit-
rum pars ; De lienzo ó paño, femoralíura go que se entronizaron ta soberbia y la tere. Enviar al destierro, aliquem aman-
sarcímen. avaricia, ubi superbía atque avaritía iu- dáre, in exíilura mittere. Endar de em-
e n t r e p u n z a r , a. Iuterpungére. vasero. bajador a uno, aliquem legare. Envió á
ent r e r e n «4;lonadura, j. Nota ü- e n t r o n q u e , m. Necessitudínis vin- ((amar ó. su yerno Agripa , generum
nSis interjecta. culum. Agrippam ad se arcessiri jussit. Envia-
e n t r e r e n g l o n a r , a. Interscri- e n t r u c h a d a , /. Clandestinum ne- do del cielo, ccelo demissus.
bere. gotium. callida cousilía. e n v i c i a r , a. Corrumpére ; Enviciar-
entresaca y e n t r u c h a r , «. Peiiieio, aliicio. se, nimia cupiditate ferri.
e n t r e s a - c a d u r a . f. íuteriucatlo. e n t r u c h ó n , m. Claudestiuus ma- e n v i d a r , a. Iu ludo provocare.
e n t r e s a c a r , '. Seiígo, sepdnu, iu- chiuator, allector,
tercipio; EntresaCur tu? ramas de los envidia, /. Invidía. V. e m u l a -
e n t u e r t o , m. Injuraj Dolores de
* nterlucare. ción.
las paridas, parturieutis tormína.
e n t r e s i j o , m. Occñlta res. — Tener e n v i d i a b l e , adj. Invidéndus.
e n t u l l e c e r , a. (met.) Torpore affi-
una cosa muchos entresijos, difficultatl- e n v i d i a r , a. Invidere; Lo lícito
cere ; n. Tullirle, m e m b i o r u m torpore
bus iniplieátam esse rem. Tener uno run- corrí pi. ©mulari.
e n v i d i o s o , a. adj. Invídens, -emú
chos entresijos, callídum, versütum esse e n t u m e c e r , a. Torpore afficere;
lator, invidiósus.
aliqumi. Entumecerse, intumescere, rigescere.
e n v i l e c e r , a. Deprimére. vilem
entresuelo, m. Intermedlum ha- e n t u m e c i m i e n t o , m. Torpor, tor-
reddére^ Envilecerse, a n i m u m abjicere,
bitacülum. pedo, stupor, lauguor.
degenerare, vilescere.
e n t u m i r s e , r. Torpere. torpescere.
entresurco, m. Porca, lira, scam- e n t u n i c a r , a- Crusta calcea pane- envilecimiento, •//. Abjectío a-
num. tera pingendum liníre. ními.
entretalla y e n t u p i r , a. Obstruo, obdüco. e n v i n a g r a r , a. Aceto condire, in-
e n t u r b i a r , a. Turbare, inquinare, ficere.
entretalladura, ;'. Figura ec- _ e n v i l i a r , a. A q u a m vino tenme-
typa. turbidum faceré; Alterar, oscurecer, tur-
e n t r e t a l l a r , c?. Intercido, sculpo; bare, obscuráre *_ Enturbiarse (met.), des- rare.
Estrechar alguna persona ó cosa, inter- ordenarse, turbarí, perturban, permia- envió, m. v. r e m e s a .
oludére, intercipére. ceri, confundí. envión, m. V. e m p u j ó n .
e n t r e t a n t o , ade. Interea, ínter entusiasmar, a., y eilVirar, a. Liguéis clavis muñiré.
base; Entretanto que . . . interea d u m , e n t u s i a s m a r s e , r. VeLemeutiu.3 enviscamiento, m. Víscí unctio
quoad ; Mientras que, quaradíu. permovere; permoveri, divino quasi af- e n v i s c a r , a. Visco liníre. inungere;
e u t r e t e j e d u r a , '. Intertextío, in- flatu duci, inspiran. Azuzar, ad iram provocare; Enviscarse,
sertío. e n t u s i a s m o , m. F U T O T , oestrum •
pegarse los pájaros é_ insectos con la
e n t r e t e j e r , a, lutertéxu, cuusero, Capricho extraordinario, celeríus judi- liga, visco capi, implícari.
insero; E-dizar una cosí con otra, in- cíum. e n v i t e , m. Provocatío; Oferta, spon-
necto, annecto, connécto; Intercalaren entusiasta, nt. (Estro agitante lo- sío, obiatio.
un escrito, interséro, interpono. quens, divino quasi spiritu aífiatus. e n v i u d a r , n. Viduári; vidüurn, vi-
e n t r e t e j i m i e n t o , m. intexendí e n u m e r a c i ó n , /, Enumeratio-, düara conjúgis morte evadere.
labor. Cómputo, supputatío; La accio.t de co,\- e n v o l t o r i o , m. Invólüerum. inte-
tar, dinumera tío. gumentura; De curta*, litterárum faáci-
10t, EPO ERk ESC
envoltura,/. Infantiles panni. epodo v e r o g a r , ".fifogaíe,diatribuére.
e n v o l v e d e r o •'• e n v o l v e d o r , e p o d o n , m. Epodua, Epodos, i. erogatorio, m. Erogatoriue ca-
m., Paiinus iuvolvéutlo aptus. e p o p e y a , / . Epicum poema, heroi- nális.
e n v o l v e r , a. Invüívo, implico, ír- c u m carmen.
^erótico, a, adj. Eroticus. amuto-
retio , illaqueo; Envolverse, iruplicari, e q u i ••• n g u l o , ¡n. iEqualium angu-
permiseeri. conirniscéri. lórum figura. nus.
e n v u e l t o , o, part. pa%-, Je e n v o l - e q u i d a d , / . iEquitas, ecquum, rec- e r r a b n n d n , «, adj. r. errante.
v e r , lnvolütua; Rodeado, implexus; tum. justum ; Motleracion en el precio, e r r a d a m e n t e , adv. Falso, falaé
Do'-laJo. ciroumvolütus, obvolütus. pretii moderatío, iniminutlo. e r r a d i c a c i ó n , /. Sradicktlo. « •
C l i y e s a d u r a , /. Incrustado gyp- e q u i d i s t a n t e , adj. iEquidistans. stirjuitio.
Bea. e q u i d i s t a r , n. -3i,juó distare. e r r a d i c a r , «. Eradíco, exstirpo,
e n y e s a r , a. Gypsare, gypso indu- e q u i l á t e r o , a, adj. ÜSquilatorus, avéllo. convSílo, ábseindo.
cere, incrustare. sequilateralis. e r r a d i z o , a, "<ij. r. e r r a n t e .
e n y u g a r , a. Jugo vincire. e q u i l i b r a r , a. Librare, ad aequili- e r r a d o , a, adj. Krrana.
e n z a i n a r s e , r. Torvia ocülia con- brlum redigére. e r r a j , ,//. Carbo ex oleárum ini-
Bpicere, ferociam jactare. e q u i l i b r i o , m. .ajquilibrium, aequa- ciéis.
eiUítMIíirrailo, a, adj. Ovina pelle mentum. e r r a n t e , aáj. Enana, vagabündus,
indütus. e q u i n o , a, adj. Epuinus, ad e q u u m vagus, aberraría.
e n z a r z a d o , o, adj. Intricatus, im- apectana. e r r a r , a. Errare, in errorem dclülu .
plexus ; Part. pos. de e q u i n o c c i a l , adj. .aiquinoctialis. n._ Andar_ errante, errare, vagári, diva-
e n z a r z a r , a. Rubis operire, in- e q u i n o c c i o , ro. -ffiquinoctíum, di- gan, palari. — E, rar et sin,ino, a vía
atruére , circumvolvére; Poner zarzo.* érum ae noctíum aequalitaB. aberrare, deflectere. Errar el tiro, scu-
dónde .-te cria la seda, arundinéis crati- e q u i p a j e , ro. Sareiua; Del ejército, p u m non attingere. Errar U, eocacigtt,
bus instruere; Sembrór (a discordia impedimenta, orum ; Ve los navios, na- vita; iustitutum perperain eiigére. Er-
entre otros, jurgia, simultátes conci- vális apparátua. rar completamente, tot., ctelq aberrara.
tare; Enzarzarse, rubis implio-ári; Mé- e q u i p a r , a. Ornare, instruiré. e r r a t a , /. M e n d u m , erratum.
teme en cosas arduas (met.), difficillí- e q u i p a r a c i ó n , /. JtSquiparatlo, e r r á t i c o , a, adj. Errans, vagus,
mis ne-'otiis implícari. comparatio, collatío. vagabündus.
e n z u r r o n a r , a. In peram immit- e q u i p a r a r , /,- .¿Equiparo, comparo, e r r á t i l , atli. IncertUB, ancepa.
tere; Encerrar una cosa en oíra, inclu- confero, a?quo, excequo. adiequo. e r r e , /. Errt que erre. Pertinacíter.
dere, indére. e q u i p o n d e r a r , a. -íEquáiis pon. e r r ó n e a m e n t e , adv. Errore, p u
e p a c t a , /. Epáctae, árum; /. deris esse, pondere asqúari. errorem.
para el régimen del o/icio dio, no, re- e q u i t a c i ó n , / . Equitatíó, equitátus. e r r ó n e o , a, adj. Errore imbütus,
citándi officii eccleaiastici tabula» di- e q u i t a t i v o , «, ad>. jííquua, reotua, a veritate aberrana.
urna.. . juBtus, debítus, legitimus. e r r o n í a , /. Odium, livor.
epéntesis,/'. Epenthésis, is. . e q u i v a l e n c i a , /. -SSstiniationiB e r r o r , m. Error; Culpa, lajisiis,
é p i c a m e n t e , adv. Heroícé. aaqualitas. error, erratum, delictum.— Estar
epi,•«•<lio, «i. Epicedlum. e q u i v a l e n t e , adj. -ÍEqué valena, error, errore teneri, in errore versári.
e p i c e n o , «, adj. Epiccenus. Ídem valens. iSaitr de su error, errorem suum
e p i c í e l i e o , a. A d epieyelum spec- e q u i v a l e n t e m e n t e , adv. Ji'.-\nc. nosse. Dejar todos sus errores, errores
tans. e q u i v a l e r , /,. JEquivalere, tauti- omnes exuere.
e p i c i c l o , /». Epicyclua. d e m esae. e r u b e s c e n c i a , /. Erubescontia.
é p i c o , i,, adj. EpícuB, heroicus. — e q u i v o c a c i ó n , i. Deceptlo, error. e r u c t a c i ó n , /. v. e r u c t o .
Poema épieo, perpetúum carmen. e q u i v o c a d a m e n t e , adv. Decep- e r u c t a r , a. Eructare, rucian.
e p i c ú r e o , a, adj. Epicuréus. tione, errore. e r u c t o , nt. Eructatio, nis.
e p i d e m i a , /. rcstilentla, lúea, con- e q u í v o c a m e n t e , ade. Ambigüia e r u d i c i ó n , /.Eruditío; Ciencia \,
tagium. verbis. bellas letras, acientía; Grosera, piuguia
e p i d é m i c o , a, adj. Epidemua, pe- equivocar, o. Fallo, decipio; Minerva; Vasta, muluplex doctrina. —
epidermis, /. Cutícula extima. Equivocarse, falli, decipi. — f. Jlssttrsa lleno tle erudiCtOn , llllllliplH'i
e p i f a n í a , /. Epiphania; manifes- confundirse una cosa cim otra', n'in rei eruditione conapérsa uralio.
i ui . BÍmillimam esse. Equivocarse alltabiar; eruditamente, adv. Erudito,
epi f o n e m a , /. Epiphonema, accla- verba aliquem invitum cominutüre. docto.
Huillo. e q u í v o c o , a, adj. .¿Equivocua, du- e r u d i t o , a, adj. Erudítm ; El hom-
e p i g á s t r i c o , a, adj, Epigaatricus. bius. ancepa ; m. A m b i g ü u m verbum. bre erudito, humaiiiorum litterárum cul-
e p i g l o t i s . . Epiglottis, ia. e r a , f.Mis,, tempus, a-tas; Donde tu perpolitus homo.
e p í g r a f e , ni. A r g u m e n t u m ; Sen- se trilla, aréa; De huerta, areola. — E n e r u p c i ó n , /. Pustulatío, acabiea;
de los escritos, la era presente, Jiac aetáte. /'.- ./" volcan, explnsio iguia e muntia
leniuia, utis, inscriptío. e r a l , ni. Vitülua bimus. visceribuB erumpentia.
e p i g r a m a . /. Kpigrárama, atia. e r a r , a. Areolas disponere. e r u p t i v o , i/, adj. Impetiginoaua,
e p i g r a n i a t a r i o , a, adj. Epigram- e r a r i o , ,„• .airarium. ecabioaua.
K r a t o , /. Eráto, us. e r v i l l a , /. Ervorum Bcmen.
epigramático, a. y e r e c c i ó n , /. Erectio, institutio. e s b a t i m e n t a r , a. Sccáutem um-
epigramista, ".. f. Epigramma- e r e c t o r , ro. Erector,. conditor. bram delineare; Causar sombra un cuerpo
. i i . e r e m í t i c o , a, adj. ErcmiticuB. en otra, u mbra, e.
e p i l e p s i a , / . Epilepsia. e r e n l i t o r i o , vi. Eremitárum ha- e s b a t i m e n t o , m. Hccana umbra.
e p i l é p t i c o , a, adj. Epilepticua. bitatio. e s b e l t e z a , . / . pint. Procerua».
e p i l o g a l , adj. Compeudiarius. e r g u i m i e n t o , ,,,. Erectio, latió. esbelto, it. Prooérua.
e r g u i r , a. Erigére; Erguirse, ef- e s b i r r o . V. a l g u a c i l .
e p i l o g a r , a. In compendium redi-
íerri, extolii, auperbire. e s c a b e c h a r , a. M i m a eondire.
gére. .
erial y e s c a b e c h e , w. Muría,
e p i l o g o , in. Epilogue, conclusio,
e r i a z o , a , adj. Torra árida, in- e s c a b e l , /". íicabéllum, aeamnum,
peroratio; Compendio, compendíum.
culta. aedile.
e p i n i c i o , m. Epinicion.
e r i g i r , a. Erígo, fundo, etatuó, con- e s c a b r o , ,/.. Scabíea, acabrea.
e p i s c o p a d o , ro. Kpiacopítus, pon- e s c a b r o s a m e n t e , adv. A8p6ré,
itos. Btitüo.
e r i s i p e l a , /. Eryaipéías, atis. pra'rupté.
e p i s c o p a l , adj. Epiacopalia. e s c a b r o s i d a d , /. Scabritía; Im-
e p i s ó d i c o , a, adj. A d digressi- erisipelar, a. y erisipelarsc, reza en el trato, el hubla, escrito, etc.,
o n e m pertínens. r. ErvBipeláte inficere; iníicí. aaperítaB.
e p i s o d i o , rn. Digreaaio. e r i z a d o , a, adj. Lleno de espinas. e s c a b r o s o , u. adj. Scaber, U M . r,
e p í s t o l a , /. Carta. Epístola, lit- Echiuatua; Encrespado, horrídus, asper. confragósus,pra»rñptuB, salebroaus, seru-
tera,; Parte de la misa, epístola; El sub- hirsutos, hispidus. — Estil,) erizado de péua, saxüsus; Difícil, difficilia, ardüua,
diaconado, Bubdiacóni dignitas. metáforas, metaphoría abundans dícendi moléatus, injucündus; .1/uí acondteipnar
e p i s t o l a r , adj. Epiatolária, episto- genus. Obra erizada de dificultades, peri- do, asj aeuavia. — Estilo e-,ca-
licua. culoaa» opua plenum alea». brón,, íiorriduin dii-endi genus.
e p i s t o l a r i o , ro. Epistoláruin líber. e r i z a m i e n t o , ro. Horripilatio. e s c a b i i l l i m l e n t o , m. Evasío.
epitafio, t/t. Epitaphium, sepulcrá- e r i z a r , a. Hiapido, crispo; Erizar- e s c a b u l l i r s e , r. Evadére, prufu-
lis mecriptio. se, ínhorrescére. — Se le erizaron los gere, ca- e consjieetu eLabi.
epitalamio,,,,. Epitbalamium. bello,, diriguére coma). e s c a l a , /. Scala ; Is
e p i t a s i s , /. Epitásis. erizo, m. Ericiua; De la castaña, nes, statio. — A escala ri>ía (mil.), inter-
e p í t e t o , ro. Epithétum apposítum. calyx, echinua; Erizo marino, ecbinua díu, per ilíum ; Descubiertamente, aportó,
e p i t o m a r , a. in epitomen redi- esculentua. manifesté, paiam, coram.
gére. , e s c a l a d a , ;. Jluri aggroseío ac»-
e p i t o m e , ni. Epitome, ea.
e r m a f r o d i t a , ro, Hermaphroditua,
láruiu ope.
é p o c a , f. Tempue certum ex quo androgynua. e s c a l a d o , u. adj. (habí, tle los fe-
Mi ni numarantur; tempua, aataa. ermita, /. Sacéílum, rusticana aedi- ces abiertos pur la barrio,,). Ferro ín-
oüla. CÍBÍ piscea.
e r m i t a ñ o , m. Eremita ; El solitario, e s c a l a d o r , «, Di, /. Mieniuro acá-
anaohoreta, éoanobita. lai u m o|,e aggreaflor.
e a c a i a m i e n t o , m. RompimUnto dt
una gured ti tejado. Perforado; ¿,
ESC ESC ESC 107
' los muros, m C s e a ü o , m* Scamnum, scabellum, tar en cabeza agena, all orum disc-ere
ical.-niin ope oonscenslo. sedíle. pericülo. Escarmentado, pericúlo doctus.
e s r n 1 ni*. . . ScaJíi admotis iu ur- Tara escarmentar d los demás, ut ce-
e s c a p a d a , /. Fuga.
Dem Lrrumpere; Homper una pared teris documento yit.
e s c a p a r , u. Salir de un apuro, lava-
infringere, perffingoro, perforare; e s c a r m i e n t o , tn. Ex píópi
dero , ^proripere , effugéro;
\a compuerta eyuiat alieno perioulo documentum; Ca
aufugero, prolab}. — Se escapó de entre
agutsdüctus cataractain attollere, amo- muleta, peena, supplicium. — /fu
e maníbus elapsus est.
ver»'. escarmiento, insigne severitátis exem-
parse de una oufstioñ, de una dificultad,
e S C a l d a d 0 a a, adj. Proprío vel plum edüre. Esto servirá d
etc. {met.), quEestioncm, difficultatem
, 51o cautus, odoctus. á tos venideros, id posteris documen-
eludore. Tarde ó temprana nn se me,
e s c a l d a r , a. A q u a fervénte a m b u -
irá, serífis, ocyüs mihi peonas da- tum erit.
rfiro
bit. Ninguno escapó con vida, omnes e s c a r n e c e d o r , a, m.f, Irrisor,
e s c a l e r a , i. Scula.
e s c a l e r i l l a ) /". en eljtsego de nai- interíecti suut. Escapar al fuego, at Bubsannatnr.
hacha, d la tempestad, etc., ab igne, se- e s c a r n e c e r , a. Irrideo, subsáuno,
,tre pagellse. — En escalerilla,
illüdo.
in u cal y» m o d u m . curi, tempestate liberari. Encaparse de
e s c a l e t a » / . Bollicia torméntis le- e s c a r n e c i d a m e n t e , adv. Con-
la prisión, custodisa se subducere.
• .:n--,i. temptltls.
e s c a l f a d o r , tn* Parva olla oper- e s c a p a r a t e , m. Armarlum, scri- e s c a r n i o , m. Irrisio, ludibríum.
en] • punctiin perforáto; lira-serillo, fo-nium. e s c a r o , nt. Scarus; El que tiene
eíllus. escapatoria,/. Effugium; Excusa, los pies y tobillos torcidos, tortis pedibufl
e s c a l f a r , ". O v a coqqere. Evasío, — No hay escapatoria, teneris un-incédens.
e s c a l f a r o t e , rn. (Jruribus fovendis dique. e s c a r o l a , /. Intybus, cichoreum
oeroa.
e s c a p e , m. Evasío; Fuga apresu- hortense.
e s c a l o f r i a d o , a, adj. Frigóre
Horrídus, hprrore laborans. ruiti, velox, concítala fuga. — A esca- e s c a r o l a d o , a, adj. Intybi colo-
rem referens.
e s c a l o f r i ó , ni. Horror. pe, prseproporó. celerrimé. Marchó á la
e s c a r p a , / . Declivítas; En fortifi-
e s c a l ó n , //(. Gradu ff, «ca- ciudad á_ torio escape, equo citáto in ur- cación, intim» ad m u r u m fossa**.
la. — íes, infiv'dlu;formam. bem invectus est. e s c a r p a d o , a. adj. Doclívis; Part.
e s c a l o n a , f. Espede tle cebolla pa- escapulario, m. Scapularis amic- pas. de e s c a r p a r . V. e*ta pal
ra simiente, Ascalonia i tus. e s c a r p a d u r a , /. Pra-rüptus loctís.
e s c a l p e l o , m. Scalpellum, acal- e s c a q u e , m. Tessella. e s c a r ¡ r a r , a. Scalpo; Cortar en
prum. plano inclinado, decITvem reddére. —
e s c a q u e a d o , a. adj. Tesscllatus.
e s c a m a , / . S q u a m a ; /'. *¡till . (iñstu- Escarpar un foso, intlmum fossa; labrum
la: Resentimiento, damni recordátío. escara. /. Crusta.
munitione instruere.
e s c a r a b a j e a r , n. Circumcürsoj
escama itá 4 Escribir mal. tortuosas litteras ducere;
e s c a r p e l o , m. Scalpellum.
e s c a m a d o , m. Squainátiin el: e s c a r p i a , /. Uncinatus clavus, un-
Punzar, piínrzere. clnus.
ium opus.
c s c a i n a t l u r a , /. Squamarüni abla- e s c a r a b a j o , m. Scarabréus. e s c a r p i d o r , m. Pectén extrícandTs
tío. e s c a r a m u j o , m. Caninus rubus ; capillis.
e s c a m a r ,ft.Desquamái, Su /rufo, cynosbatos. e s c a r p í n , m. U d o ; Zapato, levior
en / e for- e s c a r a m u z a , /. Velitatlo, levior, calceus.
mara elaborare. — Escamar d uno, de- pugna; Disputa, contentío; Pendencia, e s c a r z a n o , a, adj, circus semi-
sazonarle, aliquem offondere, exacerbare. jurgíum. rixa, convicíum, simültas. círculo miuor.
Escamarse de alguno, alicüjus consuetu- e s c a r z a r , a. Alvearía castrare.
c s c a r a m u z a d o r , TO. Veles, pro-
dinem lu yi e s c a r z o , TO. Favus melle vacüus;
cursator.
El acto du escarzar, alvearíum castrado-
escanibronal, m. Dumósus lo- e s c a r a m u z a r , n. Velitüri, lovia
Materia fungosa de los árboles, fuugua.
cus. certamína conserere.
e s c a s a m e n t e , adv. Pareé, teuutter
escamilln,/. Squamüla. ^ e s c a r a p e l a , / . Rixa; Divisa, tes-
Con dificultad, legré, vix.
e s c a m o * tío, m. Keliquía;, residüa sera.
e s c a s e a r , a. Pareó largiri; Ahor
escamonda, /. Interlucatío. e s c a r b a d e r o , m. Scalj>tum sulum.
rar, dirainuére; Faltar, deficere, miuü.
e s c a m o n d a d u r a , / . Abscissorum e s c a r b a d o r , a, m, f. Seaiptor.
e s c a s e z , /. Parcítas, parsimonia
ramurum congeries, escarbcidura, /. Scalpfúia. parcimonia._— Escasez de víveres, an-
e s c a m o n d a r , a. Interlüco, luxu- e s c a r b a o r e j a s , m. Auriscaiprum. nona; difücultas.
e s c a r b a r , a. Fodicare; Inquirir cu- e s c a s o , a, adj. Parcus, tenax;
riantes ramos amputo; (met.) Limpiar,
riosamente, perscrutári, pervestigare. ri- Eat'o no entero, deficiens, justo brevior;
•-, mundáre, abstergeré. mári. — Escarbarle á uno la conde Mezquino, sordídus, avárus, tenax, illi-
e s c a m o n e a , /. Scammonía. conscientioa stiruülis pungi. berülis; Escaso de protección, opis
e s c a m o n e a d o , a, adj. Scammonía** escarcela, /. Pasccoiu egeuus.
succum referens. del cazador, pera; Armadura, férrea fe- e s c a t i m a r , a. Detráho; Torcer el
e s c a m o n e a r s e , r. Exacerban, moris armatüra; Especie de cojia, mu»sentido de las palabras y escritos, cor-
offendi. rumpere, depravare.
liebris ornatus.
e s c a m o s o , a, adj. Squamis instrüc- e s c a t i m o s o , a, adj. Dolósus, im-
e s c a r c e o , m. Tumídse raaris un- probus.
tus, squamosus.
e s c a m p a r , n. I m b r e m cessare; C - áx ¡ En los caballos, equorum circuni- e s c a y o l a , /. Artificiális lapis.
sar en alguna operación, cessare, ab giste- vulutiones. e s c e n a , /. Scena; Choza de rumas,
re ; Despejar atpun sitio, locum reiin- escarcina, /. Acináces. umbracülum.
quére, i lere. escarcinazo, m. Acinacis ictus. e s c é n i c o , a, adj. Scenicus, ad sce-
e s c a m u j a r , a. Olea»; íñtcrlucare. e s c a r c h a , /. Pruína, gelu, glacies. n a m pertínens.
e s c a m u j o , m. Raruus ab olea avül- e s c a r c h a d o , m. Phrygíum opus e s c e p t i c i s m o , / . Scepticorum doc-
BUS. trina, secta.
auro argentove crispatura.
e s c a n c i a d o r , a, ru. f. Pincerna. C S c é p t i C O , a, adj. Sceptícus.
e s c a n c i a r , a. v i n u m aecumbentí- e s c a r c h a r , ñ. Korem cougelari; «. e s c l a r e c e r , a. niüstro, explico,
bus ministrare; Beber, vinum bibere. Desleír la tierra, terram aqua diluére. expouo, explano; Ennoblecer, riobillto,
e s c a n d a . / . Fár, arris; ador. e s c a r c h o , m. Kubens piséis. orno, decoro, ináígnlój celebro; n.
e s c a n d a I i z a r , u.Scandalizo; scan- e s c a r d a , /. Sarcülum ; Lt labor de Apuntar el dia, lucescere. — Ya ca es Ca-
daluní Escandalizarse', ecañetá- escardar, sarritüra, sarculatío. reciendo, lucescit hoc jam.
lum pati. e s c a r d a d o r , a, m.f. Sarríens, sar- e s c l a r e c i d a m e n t e , ade. Prte-
CSClílldalo, ni, Scandalum; Albo- claré, splendídé.
rltor.
roto, tumultúa, concitatio, strepítus, con- e s c l a r e c i d o , a, adj. Clarus, illü-
vicíum; Asombro, stupor. . e s c a r d a r , a. Sarrio, consarrio, sar-
stris, insiguis. couspicuus, spectándus,
e s c a n d a l o s a m e n t e , ádt>. Petu- cülo, eximius, praístans, nobllis.
lanti i caciter, inverecundo. escardilla, v. escardillo. e s c l a r e c i m i e n t o , m. Illustratío,
e s c a n d a l o s o , a\ adj. Sean escardillar, a. V. e s c a r d a r . claritas. explanatio, dilucidatío.
praebens, vulgátaj nequitíre h o m o , ne- e s c a r d i l l o , m. Sarcülum; Lo esclavina, /. Humerorum amicu-
quam, libidínosus; Reboltn.iot tumultuo- « '.rdüi flos. lum.
sus, conviciátor, turbulentus, jurijiosus. e s c a r i a d o r , m. Parva terebra, in
esclavitud, f. Servítus, jugum, ser-
e s c a n d a l l a r , <*. Jlarí3 altitudinem terebelli formam dispositus clavus.
e s c a r i f i c a d o r , M . Scalprum, Bcal- vitíum. famülatus, ministeríum.
bolide
e s c a n d a l l o , m. Eolia, ídis. pellum. esclavizar, a. In servitütem re-
é s c a ñ d é c e p C Í a , / . Iracundia, ira. e s c a r i f i c a r , a. Scarificare, vulnéri dipére; Ocupar incesantemente, negotils
e s c a n d e c e r , </. Inflammüre, irri- crustam detrahére. plurimis distinere. — Esclavizará á %us
tan-, e s c a r i z a r , a. Plagas abstergeré. enemigos, hostes servitiu premet. Soy
Via excandescere, ira e s c a r l a t a , / . Coccinum; Color tie ¡do noble para d.jarme esclavizar
corripi. carmesí, coccinéus color; (irana jiña, :uerpo, major s u m et ad .majdra
e s c a n t i l l a r , a. Linea inter i nobilior purpura; Vestidura de gu geuítus, q u á m ut mancipium sim mei
d.vi dere. coccínea ve-tis. oorporií.
e s t a ñ a , /. Hordei genu». c escarlatill , m. Purpura ignobi-
líor.
e s c a r m e n a r , u. Extrieáre, dis-
criminare, expediré. — Escarmenar á
uno. alíquem multare, cárpete.
e s c a r m e n t a r , a. Castigo, carpo;
n.^ Tomar
fieri, escarmiento,
documentum periciUe
capere. cautum
— Escarmen-
108 ESC ESC ESE
esclavo, a, m. f. "Mancipium, ser- escorbútico, a, adj. Ad gingiva- escuadrón , m. Cohora, agmen,
vus ; captivus. r u m tabem pertínens. turma, phalanx. — Escuadrón r<
e s c l u s a , /. Repagülum aquis de- e s c o r b u t o , m. Gingivárum tabes. levis armaturaa turma. Por el p
tinendis. e s c o r c h a p í n , m. Navis oneraria. abierto en loe martillas penetraba •<
e s c o b a , /. Scopce, árum. e s c o r d i o , m. Scordíum. Ciudad esas,tirones Je.jentearmatltt. prr
• e s c o b a d a , / . Mundatío, scopis m u n - e s c o r i a , /. Scoría, metallorum )mr- piitentia rulnis agmina aruiatorum va-
datse sordes. gamenta, retrimeuta; Cosa vil, res vilis, debant in urbem.
e s c o b a j o , m, Detrito scopa;; De despicabílis. nullius pretÜ. — La escoria e s c u a d r o n a r , a. A g m i n a in tur-
uvas, scapus. de la sociedad, Uex popüli. m a s dividere.
e s c o b a r , a. Verrere; m. Scopis con- e s c o r i a c i ó n , /. Excoriándi actus. e s c u a d r o n i s t a , m. (mil.) Bqnltum
situs locus. e s c o r i a l , m. Locus scoriis abün- ordinátor dux.
e s c o b i l l a , / . Scopüía. dans. e s c u c h a , / . Excubitor , excubiai;
e s c o b i l l ó n , m . Bellicis torméntis e s c o r i a r s e , r. Excorian. La que por oiicio escucha en los coleyios
repurgandis aptatum instrumentura. e s c o r p i ó n , m., pez. Cottus scor- de ninas IJ concentos de monjas, aus'cul-
e s c o b i n a , /. Terebra? ramenta. píus; Máquina de guerra, scorpío, nis; tátrix custos.
e s c o b o , 111. Fruticétum. Animal ceneiujso. nepa, scorpío. e s c u c h a d o r , a, m, /. AuscultStor,
e s c o c e r , «. Acríter prurire; Alt. e s c o r z a r , a. Minüo, imminüo. auscultans.
enojar, causar resentimiento, pungere. e s c o r z o , TO. Catagrapha. e s c u c h a r , a. Ausculto, audío. ad-
perstringere, grávíter permovere; Es- e s c o r z o n e r a , /. Viperina herba. verto, aures adhibeo, arrectis auríbus
cocerse (met,), perstrlngi, subirásci. e s c o t a d u r a , /. Vestis incisi*> in ad_sto. — Escucharte á sí mismo . utr,,.
escocimiento, m. V. escozor. superna parte. ctato sermone loaui. Escucha y no ul-
e s c o d a , /. Scalprum. e s c o t a r , a. Recído; Extraer agua c/Jt-.-, lo tjiie voy a decirte, hoc tibi di-
C S C O d a d e r o , m. Locus ubi cervi de un rio, etc., a q u a m ab aniñe, etc., ctum tolle memor._ Escuchaban con la.
cornüa refrícant. derivare. mayor atención, intenti ora tenebant.
e s c o d a r , a. Lapides excidére, po- escote,tn. V. e s c o t a d u r a ; / e s c u d a r , a. Clypoo tegere; Defen-
lire. t¡.¡o, tenuissunitilireticulum; De dinero, der (i uno de un pel'-jro, defenderé,
e s c o f i e t a , /. Huliebre capitis or- symbola. tueri; Escudarse, clypoo se tegere, de-
namentum. e s c o t e r o , a. adj. Expedltus onere. fenderé, muñiré.
e s c o f i n a , /. Scobína. e s c o t i l l a , /. Navis valvas. e s c u d e r a j e , m. Famülatus acu
e s c o f i n a r , a. Scobínálimare, polire. e s c o t i l l ó n , 7u. Valvas versátiles tigerúli.
e s c o g e r , a. Selígo; Gerde para la in proscenü pavimento. e s c u d e r e a r , a. FamuiSri.
guerra^ militum deléctum habere. — e s c o z o r , rn. Acris vulneris pruri- e s c u d e r i a , /. Scutigeriili famü-
Escogió de cada diez uno para a tus; Sentimiento del ánimo, nicestitía, latus.
muerte, decimum q u e m q u e in suppli- mceror, luctus, angor. e s c u d e r i l , adj. A d scutigorulum
cium misit. e s c r i b a n í a , /. Tabcllionis m u n u s . pertínens.
e s c o g i d a m e n t e , adv. Prudenter. e s c r i b a n o , m. Scriba. e s c u d e r i l m e n t e , ade. Scutigorüu
e s c o l a p i o , m, Scholárum Piárum e s c r i b i e n t e , m. Librarius. more.
eodalis. e s c r i b i r , a. Scribo, conscribo, alí- e s c u d e r o , tn. Famülus scutigerií-
e s c o l a r , m. Scholastícus; adj. quid literis committo, memorias m a n d o . lus ;_ llidattio , vir ingenüus ; De a pie,
Scholaris, ad scholas pertínens. — Escribir al dictado, scribere ex ser- pedestris famülus.
e s c o l á s t i c a m e n t e , adf. Adin- m o n e alteríus. Escribir en cifra, scri- e s c u d e t e , m. Refuerte ,/•• ta ropa
star schola;. bere notis. Escribió de la misma m,i- blanca, m u n i m e u ; Ju,ño qu» hacen las
e s c o l á s t i c o , a, adj. Scholastícus, nera las demás guerras, eodem m o d o atjisis en tai aceitunas, olearum perni-
ad scholas pertínens. relíqua bella persequütus est. Dejar es- cies ; Escudete de cerradura, ser» scu-
e s c o l i a d o r , m. Scholiástos. crito á la posteridad, memorias prodére. tüluin. — ¡injertar á escudete, scutülis in-
e s c o l i a r , a. Scholiis illustrare. Escribirse, literárum habere c o m m e r s serere.
e s c o l i m a d o , a, adj. Iníírmus, de- cíum. Le. escribió de su propio puno e s c u d i l l a , /. Scutella.
bilis. '¡ole (¡ue viniera, ei scripsit m a u u e s c u d i l l a r , a. Jua in acutollas
e s c o l i m o s o , a, adj. Asper, diffi- sua ad se venlret. Un libro escrito en infundere.
cilhuiá natura. griego, lib^r grascé confectus. Escribir e s c u d i l l o , a, m. Clypeolmn; Ce
e s c o l i o , m. Scholíum. el nombre de uno en el húmero de los oro, auréua numnmlus.
e s c o l t a , /. i'r.i-.-uiium proscriptos . alicüjus n o m e u in proscri- e s c u d o , „,. Scutum, clypous; Oe
e s c o l t a r , a. Stipáre, presidio i ptorum n u m é r u m reférre. cerradura, serfe scutiiliun; Amparo,
comitarí, custodia ciugere. e s c r i ñ o , m. Scrinium. patrocinio, prfieaidíuiu, tutela, auxiliutn,
e s c o l l e r a , /. Scopülus artificia lis e s c r i t o , ///. Scriptum; Part. pus. aubsidiuin ; Escudo de armas , Btcmraa.
littoralíbus aídificíis tuendis. del verbo e s c r i b i r . V. esta ¡ni. e s c u d r i ñ a b l e , adj. Invealisalii-
e s c o l l o , m. Scopülus, saxum, rupes, e s c r i t o r , m. Scriptor, auctor. lis.
perieulum; Lleno de escollos, scopulosus. e s c r i t o r i o , m. Scrinium; De es- e s c u d r i ñ a d o r , a, m. f. Scrutátor,
— Escollos de ta juventud, lubrica cribano , tabularíum ; Despacho , scriba- perscrutator, iavestigátor.
lescentía;. r u m officlua. e s c u d r i ñ a m i e n t o , m. Scrutatio,
e s c o m b r a , /. R u d o r u m purgatío. e s c r i t u r a , / Seriptío; Instrumento pervestigatio, investigatio.
e s c o m b r a r , a. Eruderáre, rudera público, scriptüra solemnis, publicas e s c u d r i ñ a r , a. Serutor, investigo,
escombro, m. Kudus. rudera, pur- littera; ¡ Es ritura Sagrada, Sacra Scrip- rimor.
garaenta. türa, Biblia, oram ; Oe obligación, n o m e n . e s e n c i a , /. Schola, litterarius lu-
e s c o n c e , m. Angülus. e s c r i t u r a r , a. Syngrüpham faceré, dus; La enseñanza, doctrina; El edificio,
e s c o n d e d e r o , m. Latibülum. syngrapha obstringére. gymnaalum. — Escuela de baile, Baltato-
e s c o n d e r , a. Abscondo, condo, re- e s c r i t u r a r i o , a, adj, Scriptura- rius liuhib.
condo, abdo, tego, obtogo, celo; Escon- ríus ;_ Inteligente en la sagrada escritura, e s c u e r z o , m. Terreatria rana.
derse, latescóre, latitare, in occülto esse. Sacrarum litterárum interpres. e s c u e t o , a, adj. Libor, expoditua,
— Estaba escondido en casa de Publio e s c r ó f u l a , /. Scrofüla?, árum. solütus.
Volumnio, latebat apud Publium Volum- e s c r o f u l o s o , a, adj. Scrofülis la- e s c u l p i r , «. Sculpo, lnao&lpo.
nium. No se me esconde, bien sé ,. . non borans. e s c u l t o r , m, Sculptor.
m e fugit. . . e s c r u p u l i z a r , a. Scrupülis angi. e s c u l t u r a , /. Sculptüra; Obra d»
escondite, y e s c r ú p u l o , m. Scrupülus, religío, tulla, opus sculptum.
anxíétas, haesitatio. — Meter á uno en e s c u p i d e r a , /. Salivarium vaa.
escondrijo, m, Latibülum; Juego escrúpulo, alicui religiónem injicére.
e s c u p i d u r a , /. Sputum.
le muchachos, puerorum sese abdentium Sin escrúpulo alguno, siné ulla religione. e s c u p i r , o. Exapfio; Brotar posti-
ludus. Hacia escrúpulo de irse, illum abeúndi llas, erumpére; Despreciar, reapuore.
e s c o n z a d o , a, adj. Obliquus. religío ceperat. No hago escrúpulo de — Escupir á ano, aliquem irridére, ludi-
escopeta, /. Sclopetum, igniaria tributar á vuestro rey toda clase de ho- brio habere.
ristüla. nores, mihi vero n o n est grave quemvis e s c u r a s (á), ads. ObBCÜró; A -
escopetar, a. Efifodio. honorem habere regi. gas, caica mente.
e s c o p e t a z o , m. Sclopeti explosío, e s c r u p u l o s a m e n t e , adv. Reli- e s c u r r i d i z o , a , adj. Lubrlcua.
gioso; Con exactitud, aecuráté, adamüs- — Hacerse escurridizo, elabi.
ictus. sim, diligenter. e s c u r r i d u r a s , /. Liquóris ti
escopetear, a.^ Sclopeti iteratis ex- e s c u r r i r , a. Liquória re],
plosioúibus impeleré; Escopetearse,
escrupulosidad, /. Religío^
e s c r u p u l o s o , a, adj. Scrupulósus, exhaurire; n. Destilar, etilláre, inatiJbi
Sclopetis utrlnque pugnare. religiosus. re; Deslizarse una cosa sobre otra, -
escopeteo, m. Sclopetis dimican- e s c r u t i n i o , m. Scrutimum. bi, diffluére; Escurrirse (met.), ííeaj
tíum pugna. e s c r u t i ñ a d o r , m. Scrutátor. ee, e conapéetu abire, dilabí, aufugore.
escopetería, /. Militia sclopetia e s c u a d r a , / . A n c ó n ; Desoldados e s d r ú j u l o , a, adj. Dactyücus; m.
de á pié, manipülus, cohors; Escuadra Dactylus.
¡ustrÜcta. e s e , e s a , e s o , pron. Ie, ea, ¡«1;
e s c o p e t e r o , rn. Sclopetaríus. naval, ciaseis; Cuadrilla de gente, turba,
turma, globus, multitudo. — Hecho a Ese mismo, iate, iata, íBtud. — Eso no l »b-
e s c o p l e a d u r a , /. Foramen scal- aitl Por eso, id56, idcirco. En esa et-
escuadra, ad n o r m a m exáctus.
pro apertum. e s c u a d r a r , a. A d n o r m a m diri- cuela ejercitó su juventud, ibi juvent.item
escoplear, a, Scalpro incidSre. gere, exigere, formare. auam exeroüit. A eso alude lo -jue dtei
escoplo, m. Eabri lignaríi scal- e s c u a d r e o , m. Are» dimensío,
pram. computatio.
i;si- I 3P Esr 109
Aristóteles, huc speetat quod AristotS- lustrum. Espacio de cien arios (un siglo), Se esparció la noticia, rumor inCTebfiit.
les ait soculum. Espacios imaginarios, com- Dejó esparcidos sus cabello* á merced
esencia, /. Natura. mcntitia m u n d i spatía. Por espacío_ de del ciento, c o m a m dedit difíundSre ven-
e s e n c i a l , adj. EIssentialis; Su** veinte anos , viglnti annis ó per viglnti tis.
lubstantíalis.— Lo mas esencial de annos. e s p a r r a g a d o , m. Fercülun* aspa-
i. Lum, <niod m á x i m a op- e s p a c i o s a m e n t e , adv. Spatiosé, ragis conditum.
portet. Circunstancia esencial, res sino sensim. e s p a r r a g a r , a. AsparÜgos decer-
.(.i., n o n . pere.
espaciosidad, /. Spatíum, ampli-
e s e n c i a l m e n t e , adv. Naturm ra- e s p a r r a g o , rn. Asparagus; Palo
túdo, capacitas. largo y derecho, longurium.
tioue, vi. espacioso , a. Spatiosus, amplus,
€*sfcra, /• Spha*ra; El cielo, coolum ; e s p a r r a g u e r a , /. Asparágis con-
capax , lato patens; Pausado, tardus, situs locus.
dt una persona, conditío, status,
ordo. lentus, segnis, piger. e s p a r r a g u e r o , a, m. f. Aspara-
e s f e r i c i d a d , /. Rotundítas. e s p a d a , /. Ensis; De dos cortes, gorum collector.
e s f é r i c o , a, adj. Sphrcricus. anceps gladíus; Pez, xiphlas,_ffi. e s p a r r a n c a d o , a, adj.' Divari-
e s f e r o i d a l , adj. Spheeroídem re- e s p a d a c h í n , m. Gladiator, sica-
• . catus.
e s f e r o i d e , / Sphaeroídes, is. ríus, rixator. e s p a r r a n c a r s e , r. Crura divari-
e s f i n g e , /• Sphinx, gis. e s p a d a ñ a , /. Palüstris gladiolus. care.
e s f o r z a d a m e n t e , adv. Strenüó, e s p a d a ñ a d a , /. Subítus vomítus. e s p a r t e ñ a , /. Sparteum es
viriliter, fortíter, audácter. e s p a d a ñ a l , m. Locus gladiolis pa- mentum.
e s f o r z a d o , a, adj. Strenüus, mag- lustribus abündans. esparteria, /. Spartaria taberna.
nnViiuuy, generosus, fortis, invictus, in- e s p a d a ñ a r , a. Expando.
territus, animosus, audax. espartero, a, m. f. Spartarius.
e s p a d a r , a. Linuin, cannabum spa- espartílla,/. Seopüla spartea.
e s f o r z a r , a. Confirmare, a p i m u m
excitare; Esforzarse, niti. — Esforzar la thre lignéíe ope arístis purgare. espartizal, m. Spartaría, orum.
voz, vocem adaugere. Esforzar un argu- e s p a d e r í a , /. Gladiorum officlna. esparto, m. Spartum.
mento, argumentum roborare, confirma- e s p a d e r o , m. Gladiorum artífex. e s p a s m ó d i c o , a* adj. Ad spasmum
re. Esforzarse contra la corriente, in espadilla, f. Knsicülus; Instru- pertínens.
adversas aquas pugnare. A poco que se mento para espadar el cánamo y lino,
espátula, /. Spathüla.
esfuerce, si paulüm adnitatur. ligneus gladiolus.
e s f u e r z o , m. A n i m u s fortitudo; e s p a d i l l a z o , m. Chartarum pic- especería, /. Aromatum taberna.
ímpetu, fuerza, nixus, ús ; Valor, auda- tarum adversa sors. especia, /. Aroma, atis.
cia ; Confianza, fiducía; Favor, ayuda, e s p a d í n , m. Gladiolus. especial, adj. Specialis, princeps,
auxilíum, subsidium, juvámen. e s p a l d a , /. Tergum; Del vestido, pecuháris, prsficipuus.
e s f u m a r , a. Picturam obumbrare. vestis dorsum tegens. e s p e c i a l i d a d , /. Singularítas,
e s g r i m a . /. L u d u s gládiatóríus. e s p a l d a r , m. Humerále. specialítas.
e s g r i m i d o r , m, Gladiator. e s p a l d a r a z o , m. Ictus pland im- e s p e c i a l m e n t e , adv. Prsecipüé,
e s g r i m i r , a. Digladiári, cortare, páctus.
dimicare. maxímó, príesértim.
e s p a l d e a r , a. Undas puppim vi
e s g u a z a b l e , adj. Pervíum vadum. quat ere. especie, /• Species; imagen, ima-
e s g u a z a r , a. Vado transiré. e s p a l d e r o , m. R e m e x puppi in- go ; Caso, suceso, qusestio, eventus. —
e s g u a z o , m. Vadi*transítus. nixus, Escapársele ó uno una especie, t* i
e s g u i n c e , m. Corporis contor- e s p a l d i l l a , / . Scapülae, arum; Del inconsulto alíquid dicere. Hombre de
sío; (¿esto, nutus COntemptiOUem expri- vestido, posterior thoracis pars. ntala, especie, h o m o improbus, nequam.
ma)-. espalditendido, a, adj. Supinus, e s p e c i e r o , m. A r o m a t u m edulíum
e s l a b ó n , m, Catenai annülus. resupluus. vendítor.
e s l a b o n a d o ? , m, Concatenator. e s p a l d ó n , m. V. rastro ; Valia e s p e c i f i c a c i ó n , /. Explicatío,
e s l a b o n a r , a. Concatenare, con- artificial, agger. explanatio, dilucidado.
jungére, nectere, connectere. e s p a l d u d o , a, adj. Ampio dorso, e s p e c i f í c a d a m e n t e , adv. Ex-
e s m a l t a d o r , a, m. /. Encaüstes. pressé.
tergo.
e s m a l t a r , a. Auro, argento casia- e s p e c i f i c a r , a. Explico, singilla-
re ¡ Adornar de varios colores, variis e s p a n t a b l e m e n t e , adv. Terribi- tim nomino.
colorlbus ornare, distinguere. — Campos líter. e s p e c í f i c o , a, adf. Specialis, pro-
fados de dores, florea rura, florí- e s p a n t a d i z o , a, adj. Pavídus, ti- príus; m. Medicaméntum peculiari vir-
D U S conspérsa prata. Cielo esmaltado de midus, imbellis, meticulosus. tüte praedítura.
as, ccelum plurimis stellis distinc- e s p a n t a d o r , a , m.f. Territans, e s p e c i o s o , a, adj. Speciosus; Apa-
tum. terrorem incutíens. rente, simulatus.
e s m a l t e , m* Cielatüra; Labor con e s p a n t a j o , m. Terriculamentum, e s p e c t a b l e , adj. Spectabílis, con-
te sobre un metal , encausticum larva. spiciendus, speetatu dignus.
opus; Lustre, esplendor, splendor, de- e s p a n t a n u b l a d o s , m. Sycophan- e s p e c t á c u l o , rn. , Speetacülum ;
cus, ornamentum, ornatus. ta. Lastimoso, miserabilis facíes.
e s m a l t í n , m. Cseruleum encausti- e s p a n t a r , a. Terreo, conterríto, e s p e c t a d o r , a. nt. /. Spectátor.
cum. exterreo, turbo, conturbo, terrífico, ter- e s p e c t r o , m. Spectrum.
e s m e r a d o , a, adj. Valde exac- rorem affero, incutío ; Espantarse, ex- e s p e c u l a c i ó n , /. Speculatío, con-
tus. p^avescere, terrore percelli, coramoveri; templatio, meditatío, consíderatío; Ven-
e s m e r a l d a , /. Smaragdus*, Cosa 6Jen otro orden de ideas) mirári, demi- ta, compra ó permuta, lucrosa negotia-
de esmeralda, sniaragdínus, smaragdi- rari, obstupefieri. — Espantar á los lo- tio.
nims. bos, lupos arcere, procul abigere. e s p e c u l a d o r , a, m. f. Speeulator,
e s m e r a r , a. Perpolio; Esmerarse, e s p a n t o , m. Pavor; Amenaza, mi- conteraplator.
oninem opéram et studíum in alíqua re nae, arum. e s p e c u l a r , «. Speculári, medita-
collocáre, totis viribus conári. e s p a n t o s a m e n t e , ado. Horrenda. ri, contemplan; Traficar, negotiari.
e s m e r i l , m. Smiria; Pieza de arti- e s p a n t o s o , a, adj. Horriftcus, hor- e s p e c u l a t i v a , /. Speculatrix fa-
llería, tormentum bellícum minoría dia- ribílis, horrendus, tremendus, terribilis; cultas.
metri. Maravilloso, mirificus, mirabilis, mirus, e s p e c u l a t i v a m e n t e , adv. Theo-
e s m e r i l a r , a. Smiríde perpollre. stupeudus. rieé.
e s m e r o , m. Cura, studíum, diligen- K s p a ñ a , / . Hispania, Iberia; Cosa de e s p e c u l a t i v o , a, adj. In contem-
tía, sollicitúdo. España, Hispanícus. platione sistens, spectativus.
e s m o l a d e r a , / . Cos, otis. e s p a ñ o l , a, adj. Hispanícus; na. e s p e j a d o , a , adj. Specülis in-
e s ó f a g o , m. Canalicülus. La lengua española, hispauus s e r m o . — strüctus.^ •
e s o t r o , a, adj. Alius, a, ud. A la española, hispano more. e s p e j e a r , «. Renidere.
e s p a b i l a d e r a s , /. y espabi- e s p a ñ o l i z a r , a. Hispánum reddé- e s p e j e r í a , /. Speculorum, dome-
re ; Españolizarse, hispanos mores in- sticá^que supellectílis taberna.
lar, a. V. d e s p a b i l a d e r a s y des-
duére. e s p e j e r o , m. Speculorum artífex,
pabilar. e s p a r a v á n , m. Falco palumba-
e s p a c i a r , a. Dilato, explico, ex- vendítor.
rius; Enfermedad de las bestias, bestiá- e s p e j o , m. Specülum.
. distendo, propago, disjüngo; r u m tumor in poplíte.
irse), deambulare; (re- e s p e j u e l o , m. P a r v u m specülum;
e s p a r a v e l , m. Reticülum. La hoja del tafeo, schisti bractea.
i considero ñon •>• e s p a r c i d a m e n t e , "de. Sparsim,
• exspatiari, in rei contemplatione e s p e l u z n a d o , a, adj. Hispídus,
effüse, separatim. horrídus.
la?tánrer immorari.
e s p a r c i d o , a, adj. Alegre. JFestl- e s p e l u z n a r s e , r. Hon-ipilari.
e s p a c i o , in. De lugar ó tiempo. Spa-
vus, hiláris, lepídus. facétus, jucündus. e s p e r a , /. Exspectátio ; Plazo seña-
tíum, tempóris Buccessns; Tardanza,
e s p a r c i m i e n t o , m. Disperslo; lado por el juez, prostituta dies, pree-
mora, cunctamen , cunctatio, tardítas;
Di tpejo . alegría , festivltas, hilaritas, stitütum tempus. — Hombre de espera,
Kspa ','iti'iaijcolumna, inter-
lactitía, gaudlum, jucunditas. prudens cunctator. No tiene espera, di-
,.• • -umuium ; Entre vena y vena, inter-
e s p a r c i r , a. Spargo , dispérgo, lationis est impatíeus. Tener espera,
v-mium ; E'ifre ceja y ceja. intercilium.
conspergo, fundo, effundo, diftündo, matüré agere.
- Espacio d>- c¡nco años (un lustro).
emitto; Divulgar, vulgáre. divulgare, e s p e r a n z a , / . Spes; Confianza de
publicare, in vulgus edere; Esparcirse, lograr algo, fiducía rei assequendse. —
a n i m u m laxare, a n i m u m remitiere, re- Contra toda esperanza, prseter spem.
crean, exspatiari. — Esparcir la arena Hurf.ir lut esporonzas de uno, aíiqueiu
con toi p'i i. pedThus spargere aro nam.
110 ESP FST
ape fraudare. Alimentarse de esperan- año, etc.. rei termínum cederé, efflue're, e s p o s o , a, m. f. Sponsus, s],-
zas, ape illüdi. Ya no me queda espe- abire. e s p u e l a , /. Calcar .
ranza de volver á ver mi patria, nec espiritar, a., y espiritarse, r. lus, fax, iucitamentum, aculeua.
mihi jam patriam apes ulla videndi. Stimulare, agitare; imitan. pernmvéri. 11,1- ••.pu,-las si ea'tillo, luilcuiiu éq'u,
e s p e r a n z a r , a. S p e m daré. e s p i r i t o s a m e n t e , adv. Spírita- Bubdére. Poner espuelas al
e s p e r a r , a. Sperare; Aguardar, liter. dhaiem accendere, iuflamroarc.
exepectáre, praestolari, opperíri. — .-lii- e s p i r i t o s o , a, adj. Vivax, cfflcax, e s p u e r t a . /. Sporta, fiacua.
tes de lo ,¡ue se esperaba, ape citííis. spiritu pleuua. e s p u l g a d é r o , m. Loen
e s p e r e z a r s e , r. i. d e s p e r e - espíritu,/,,. Spiritus; Don sobrena- dis puljeibus aptus.
zarse. tural, gratia supernaturalis; Virtist, cien- e s p u l g a d o r , a, m.f. Pulicni
e s p e r e z o , m. Pandiculatio, m e m - cia mística, pietas ; Vigor natural, vi- sectator.
brorum porrectio. gor; Valor, vixtua; Alma, anima, ani- e s p u l g a r , <... y e s p u l g a r s e , ,
e s p e r m a . m. Sperma. mus, m e n s r — Sin espirita, languidé. Pedículos, pulicea expiscari;
e s p e r m i i t i c o , a, adj. Spermatícus. Hombre de poco espíritu, imbellis, pusil- con cuidado, diligenter in,],
e s p e r n a d a , /. Caténa? postremus lanimis h o m o . El espíritu Je la ley, le- tari (metX
angülus. gis finís, seopus. Levantar el espíritu, « " s p u l g o , BI. Pulícum insectat'i,,.
e s p e s a m e n t e , adv. Spissé, dense. a n i m u m erigére. Hombre de grande es- e s p u m a , / . Sjunua; Dé litro, ni
e s p e s a r , a. Spisso, denso L adden- píritu, foi'tissímus vir. trum. — Llenarse Je espun
so, constringo ; Espesarse, densari, con- e s p i r i t u a l , adj. Spiritualia. cere. Cosa ¡le espum .. aplii
densan, coagulan. e s p i r i t u a l i d a d , /. K e r u m ¡jpiri- <f'ie ' ouiter.
e s p e s o , a, adj. Spissus, spissatus, tuallum condiiio. Hacer espuma, apumare. y,.,
densus, crassus; e s p i r i t u a l i z a r . ... Spiritualiter in,i. despumare.
creber, frequens, assidüus; Desaseado, interpretan; Sútíll'sar, attenuare. e s p u m a d e r a , /. Spnthflla.
sordídus, í'cedus, i m m ü n d u s , spurcus, espiritualmente. Spiritua- e s p u m a j e a r , ». Spumáre.
squalens. liter. e s p u m a j o s o , a. „.ti. Spumosui,
e s p e s o r , m. Crassítüdo, Inis. e s p i t a , /. Epistomlum; Borracho, CSJ,limar, a. Despumare; n. I
e s p e s u r a , /. Spissitüdo, crassítü- ebrius (tum.). lar espuma, spuiu
do, densitas ; Desaseo, spurcitíes, squa- e s p i t a r , a. T u b ü l u m cuppa'aifigére. e s p u m a r a j o , m. Sppnátua, -
lor, fceditas, sitúa, sordes. e s p i t o , m. Longu, i- /<<>,- espumarajos Je ira. vehementer
e s p e t a r , a. Infigére, transfigcre, e s p l e n d e n t e , adj. Splendens. ef- agitari, ira percitum esse, pra iracundia
translodere; Decir, narrare, éiiarraré; fülgens, nítens, coruscaua, luí; .Maiolcscére.
Espetarse, intumescere, erigí, inll collücens (poet.). e s p i i m e r o , m. Salina», arnm.
e s p e t e r a ' , /. Abácua cúliuaríus. e s p l é n d i d a m e n t e , adr. Splenoji- e s p u m o s o , ,,, udj. Spumoaíie, spu-
e s p í a , m. Explorator*. speeulator. dé, lauté, magnifico, s, meUB, Bp*uÍQlfer.
e s p i a r , a. SpebtÜárl, éxpí e s p l e n d i d e z , / . Splendor, iauti- e s p u r i o , ,,. adj. Spuríns; /.,.
considerare, prospicere; (uáus .Vavun tia, niaunificentla. contrahecho, adulterinus.
anchura fuudataiu moveré. esplendida. . .Splcndldus, e s p u r r i a r , a. Conspcrgere.
espibio . Buperbua, nragniflcus, BUmptu • e s p u t o , m. Sputum. 8puta¿i5ntum.
e s p i b i o n , ui. Cervícis luxatüra esplendor. , . .uigor, e s q u e b r a j a r , ,,. Hio, s,
espicanardí, »,. Nardi spica. nitor, lux. lumen, jubar; Ño leza, ,,,,- u p i i 1.,.
e s q u e l a , /. Schedüla. BCheda.
e s p i c a n a r d o , m. Andropogon bilitas. decus, gloria, u
e s q u e l e t o , ,,,. Ogsium nuu» eom-
e s p l é n i c o , a. adj. Spleulcua, sple- r, < > i. 1 1 1 < 1 ü 11,
espiche, I». Spicülum. nis morbo laborans.
e s p i g a , /. Spica; ¿11 parte supe- e s p l i e g o , m. Céltica na. esquena,/.Ilorai apiña.
rior de la espatla, ensia pars su, e s p l í n , ,„. {ngenlum (etrioum, dif- e s q u e r o , m. Marsuplum, coriai,:,
in capülum introniisea ; J.a junta de un ficilé. cruniciia.
madero que entra en otra, ináititlua espolada, e s , p i i c i a r , a. Adumbrare, deli-
cardo. e s p o l a z o , » . . Calcaris ictua; De ci- neare.
e s p i g a d e r a , / . Spiciléga. ño, longus vini haustus (fam.). e s q u i c i o , IB. Adumbratio, delinea-
e s p i g a d o , a, adj. Proceras. e s p o l e a d u r a , o i'íuga calcaríhua tío.
e s p | g a d o r a , . / . V. e s p i g a d e r a . espolear, /-. Calcarlbus agitare; e s q u i f a d a , / . Scapha» onus.
e s p i g a r , i.. Segétem spicam • calcarla equo admovere; Incitar, imi- e s q u i l e , m, Scapha; arq. Kottnlz.
tere; o. Coyer espigas, spicaa legere, tare, atimuláre. e s q u i l a , / . Crcpitacülum; Campana
colligéro; Dar á unt, cosa ta io, e s p o l e t a , /. Pietüi» iio u, tiutiiinabiiluiii.
. aiiquid in épica: formam compo- e s p o l í n , i«. Angüatus ia,hu e s q u i l a d o r , ,„. Tonior pncorís.
ndré. tnnus; Tet ,:,;,. e s q u i l a r , a. Pecüdes tondere.
e s p i g ó n , ?/i. Spica agréstis spinó- Btincta. e s q u i l e » , ni. I'ecüdum toiisiu.
aa; Punta Je un instrumento, epiciiluni. esquiliiiKiso,,/, adj, (fam.). í'aati
e s p i g u i l l a , ita,/. Cinta a .
espolinar, diosus.
bus uisiiu,.uam texere.
Faacióla. e s q u i l m a r , o. Fructus colligire.
e s p o l i o , /«. Spolium.
e s p i n a , /. Spina, aentia, veprea, e s q u i l m o , m. Fructus, reddítn .
e s p o l i s t a , i,,. Servus a pedlbusj
rubus ; Aetüla puntiaguda, aculéus, acu- provéntus.
ios espolio», honorum
miuata assüla, 'met.) Recelo, sospecha, e s q u i l ó n , i», '('iutiiiiuiliülum.
epiacopi morientis condü
cura, aollicitüdo, angor, anxiotas. — e s q u i n a , f. An,-,,,,, apgulQf,
e s p o l ó n , i,,. A n ü n c u s unguia a-
Tener atravesada una espina en el co- e s q u i n a d o , o, adj. Angulátus.
viuní / nace, ro-
razón . aollicitudínem animo infixam guiaría.
Btrum navis.
haerére. e s q u i n a z o , ,,,. Ancón, angülus.
e s p o l v o r e a r , a. Pulvérem excu-
e s p i n a l , adj. Dorsuília. 1". e s - _ e s q u i n z a r , ... I.mtei irueía minu-
tere; Esparcir poi encima alguna cosa
pinar. tatim di\ ule, e.
hecha polco, conspi i
e s p i n a r , m . Spinetum, dumetum, e s q u i v a r , a. Fugío, vito, rccüsu ;
e s p o l v o r i z a r , " i'uivcrare.
rabétum ; {met.) Dificultad, impedimen- varee, reapuére. lástidire, f
e s p o n d e o , ,«. Spon,
tum, difficulta8; v. a. Punzar con sari.
e s p o n j a , f. Spon- , pu-
ñas, 8pinia pungere; (met.) Du i e s q u i v e z , / . Asperítas, cnntü,n|,tus,
m e x ; El que con maña Capa los bienes
con las palabras, verbis lcedére ; Rodear despicatus. — Con ísauicez, l.oiu
de otro, alléctor, is.
pinos lo, árboles, rubia cingéie, per coii.eiiijituiii.
e s p o n j a d o , /«. Sacchari favus.
vepribus vallare. e s q u i t o , a,,uli. Fastídióeua, MPtr,
e s p o n j a d u r a , J. In spongia; si-
e s p i n a z o , na. Dorsi apiña; Dos ditficilis.
miiituilluem inflatio, intumescentla.
nuJos de él, vertebra». e s t a b i l i d a d , / . Stabilitas, oonst.u,-
e s p o n j a r , „. Harefacere; Espon-
e s p i n e l , a,. Punís piscatorius. tla, perseverantia.
jarse (met.), intumescere.
e s p i n e l a , / . D e c e m veraibua con- e s t a b l e , adj, Stabilis, constan.
e s p o n j o s o , «, adj. Spongiosus.
atans poesía. mus, permanens.
e s p o n s a l e s , m. Sponsalla, Ium.
e s p i n e t a , /. Fidiculüre organum e s t a b l e a r , a. "ilansuefacíirc, •
e s p o n t á n e a m e n t e , adv. Sponte,
miuo.is nii.úi. auetuní reddére.
ultro.
e s p i n g a r d a , /. Grandíua aclope- e s l a b l e c e d o r , a, m, i I
e s p o n t á n e o , a, adj. Spontaneus,
tum. e s t a b l e c e r , ... J
ultronéus.
e s p i n i l l a , / . Tibia. constituere; AJtrmar, 001
e s p o n t o n , m. Hasta militaris.
e s p i n o , nt. Spinua; Majuelo, oxy- t,s., ,-,•-, Heiiern ío.-a,,, domicilian] .'•.
espontonada,/. Hustaj honoria
acáu. atitucre.
gTatia demissio.
e s p i n o s o , ", aJj. Spinosua, apini- e s t a b l e c i m i e n t o , m. Statütum ,
e s p o r t e a r , a. Sportis portare.
fer; h'fi -il. ardüus. operoeua, diffícilia. sanctio; Fundación, erectio, ínstítutlo
e s p o r t i l l a , /. Sportüla,fiscus.fia-
espión, m. v. espía. — Después ae su <
célla.
e s p i r a , /. Spira. sitin, pustquam sedem lus lucia p
e s o o r t i l l e r o , „,. Gerülus, bajulá-
e s p i r a l , adj. Spiralia, e. runt.
tor, bajülus.
e s p i r a r , a. Exspírare; Tomar alien- e s t a b l e m e n t e , «•/>• StablUter, <«,-
e s p o r t i l l o , m. v. e s p o r t i l l a .
to, reapiráre; n. Morir, extrémum apirí- mltcr.
e s p o s a s , f. Maniese, m a n ü u m vin*
tum edére, a n í m a m agére, exhalare ¡ establo', m. Stabülum; Dt ••-
oüla.
Espirar, acabarse el plazo, el mes, el capriic; De ovejas, ovil. • ''"•
hile; De puercos, aulle.
EST EST EST UI
estaca , /. Hades; Rama 4 palo estancar, n. DetinSo , impedío; <estehar, a. Pannum in alieno col-
onde, tuloa; Clavo para madero», cla- suspendo, interrumpo. locare et j... ¿flore imbuatur.
T U S trabalis; Rodrigón pura, sostener e s t a n c i a , /. Mansío; Aposento, cu- e s t e l a , /. [náut.) Vestigitim navis
las vides, VUIIUH. — No de bicülum, cubile. in aqua.
pared, totam d o m u m expilúvit, omnía e s t a n c i e r o , rn. Rustid praedíi pro- e s t e l í f e r o , a, adj. Stellíffer.
it, nihil relíqul fecit. curatnr. e s t e l i o n , ui. Stellio.
e s t a c a d a , / . Vallum; Obra de esta- e s t a n c o , m. Monopolíum; Sitio e s t e p a , y. Cistus lauricoma.
ca* , vallátum opuá ¡ • > cados, e s t e p a r , th. Cis tis consitus locus.
toara un desafío, arena. — Q mercíum monopolio obstrictárum ta- e s t e r a , ./'. Storéa.
la esta ilrá vinci. berna; adj. (náut.) Ferruminatus, navi- e s t e r a r , a. Storeis paviuieutum
peri f, ¡j (en oh • irrito gationi aptus. sternere.
u abire, re infecta decedére. e s t a n d a r t e , m . Vexillum, signum; estercoladura, /. y
e s t a c a r , d. A d palum alligáre; De cofradías , ktc, religiosoe sodalitatis estercolamiento, in. Stercoratío.
i sstatas, infixis tena; palia vexillum. e s t e r c o l a r , a. Stercoráre, limo
assignare. e s í a n g u r r i a , /. Stranguría, urina? terram saturare, segetes laetas reddére;
e s t a c a z o , rn. Palo impáctus ictua. difficüItaS*" n. Arrojar las bestias el escreinento
e s t a c i ó n , /. Statío. — / e s t a n q u e , m. Stagnum, piscina; cus emitiere; m. Estercolero, steujHili-
anni tempus. Estación del in- Estanque de ánades y gansos, aviaríum. niuzn.
vierno, de la primavera, del estío, del e s t a n q u e r o , m. Stagnoruui custos; e s t e r c o l e r o , m. Sterquilinium ;
otoño, bíberniun, vernum, acstívum, auc- El que vende el tabaco, taburnaríus pu- « stiércól. stercoraríum ; El
tumnale sidus, tempus. Andarían esta- blica; tabaci veuditioni praepOsltus. que retira el estiércol, BterquilinÜ pur-
ttones, templa pietatis causa adire. e s t a n q u i l l o , m. Taberna ubi ta- gátqr.
e s t a c i o n a l , adj. A d anni témpora "bacum vciiálü uxpoiiitur. e s t e r < ' O Ü z o , a, adj. Stercorarius.
• it.) StationáÜs. estante,part. act. Prasens, habítans* e s t e r c u e l o , ni. Stercoratío.
e s t a c i o n a r l o , a, adj. Stationarlus, adj. Ganado que no sale de su suelo, e s t e r e o g r a f í a , /. Stereographia.
•tatidnai ius planeta. nativis pascüis adscríptus. ad longínqua e s t e r e o g r á f i c o , a, adj. Stereo-

e s t a c i o n é i s » , a, adj. Pus stationi- pascua non migrans ; Permanente, stans, graphicus.
e s t a e t c , /• Stacte, stacta. prrmauena ; m. Armario para libros, e s t e r e o t i p a r , a. Caracteríbus fixia
e s t a d a . /. Mora, mansío. pu fieles, etc., pluteus, librorum reposi- et immobilíbuB imprimere.
e s t a d i o , vi. Stadíum. toríum, scrinium. e s t e r e o t i p i a , / Stereotypía.
e s t a d i s t a , m. Rei poli tí ese pontus. _ estantería-» /• Pluteórum, scrini- ^ e s t e r e o t í p i c o , a, adj. Stereoty-
e s t a d í s t i c a , / * Census; Economía 0111111 series. picus.
política, rei políticas scientia. e s t a n t i g u a , / . Spectrum; Persona e s t e r e r o , m, Storearum opifex.
e s t a d i z o , a, adj. Statívus. alia, seca y tuttl vestida, h o m o macilen- estéril , adj. Stenlis, iufecündus,
e s t a d o , m. Conditío, status, habi- tus, gracílis, larvalis. aridus; Hembra estéril, effeta.
tus\ .rn ca- e s t a n t í o , a, adj. Stagnans.hgerens; e s t e r i l i d a d , /. SterUltas, infecun-
sado , soltero, clérigo, etc,, vitae genus, Desidioso, segnis, deses, reses, ignávus, dltas; Palta de cosecha, frugum pe
vitaB ratío, vitoB ínstitütum; Los estHdos iners. — Aguas estantías, stativae, sta- nuría.
principales de un reino, como el eolesiás- gnant.es aqufe. e s t e r i l i z a r , a. Sterílem reddére.
tico, el de la nobleza, etc., pnecipüi re- e s t a ñ a d o r , m. Stannans. e s t e r i l l a , /. Tegeticüla; Trencillo,
gni ordínes. — El bien del Estado, uni- e s t a ñ a d u r a , /. Obductío ope áurea vel argéntea fascioia.
versi regui 6alus, reipublícao utilitas. Stanni. e s t e r n ó n , m. Os pectoris anteríus.
Hollándose las cosas en tan mal estu- e s t a ñ a r , a. Stannare, stanno obli- e s t e r o , rn. Storearum aptatio; Pai-
lto , c u m in his angustíis res esset. niie. sa que se forma con las aguas del mar,
En cualquier estado que se /talle, quoquo e s t a ñ e r o , m. Stannorum operum sestuaríum.
m o d o se res habeat. Caer de su antiguo artifex, vendítor. e s t e r q u i l l n l o , m. Sterquilinium.
->, a prístina fortuna deeidere. To- e s t a ñ o , m. Stannum. e s t e r t e r o s o , a, adj. Stertore la-
mar estado, vitse rationem suscipere, e s t a q u i l l a , /. Clavülus ligneus; borans.
iustituére. Convocar los estados, comi- De Metro, clavus ferreus. w e s t e r t o r , m. Stertor, difficílis ba-
tía indicare. e s t a q u i l l a d o r , m. Grandíor su- lítus.
e s t a f a , /. Dolosa emunctío, pecu- billa. e s t e v a , /• Stiva; En los coches, in-
nia» aucupium. e s t a q u i l l a r , a. Clavis liguéis affi- curvum lignum.
e s t a f a d o r , a, m. f. Dolósus emünc- gere. e s t e v a d o , a, adj. Varus.
tor. e s t a r , aux. Con gerundios y verbos e s t i é r c o l , m. Stercus, fimus.
e s t a f a r , a. Strophis ac fallacíis pe- reétprocos no tiene cotrespbñdehcfá la- H s t i g i a , /. Stygía.
cuninn cinunffere. tina, v. g. Estar trabajando, laborare; e s t i g i o , a, adj. Stygíus.
e s t a f e r m o , m. Ludiera statüa. n. Existir, existere. — Estarse quieto, estilar, a. y más frec. e s t i l a r s e ,
e s t a f e t a . /. Tabellariarum d o m u s ; stare, sistere. Estar mana sobre maño, r. Soleré, uti; Arreglar al estila, aa
El corr.o ordinario, tabeilaríus. otiosum esse, nihil agére. Estar alerta, n o r m a m componere, redigére.
e s t a f e t e r o , m, Tabellarais. in tentum esse, vigilare. Pistar bien ó estilo , m. Stylus ; Varita en los
e s t a g n a c i ó n , /. Stagnatio. mal con alguno, gratum, acceptum o relojes de sol, g n o m o n ; Modo de hablar
CstaíaCÍOII, m. Ordo, gradus. ingratura, odiosum esse alicui. Estar y escribir, oratio , elocutío , modus, ge-
e s t a l l a r , n. Stridere, fragosé dis- en peligro, in dubíum venire. Estar en nus dicendi; Uso coman, consuétüdo,
frrógr, c u m sonítu frangí; Recentar de todo lo que se debe hacer, nihil eorum m o s . — Estilo familiar, tenue, exíle di-
ira (met.), ira corrípi, prae iracundia quae facto opus sint rtegligere. Estar cendi genus. Pistilo culto, elegans, comp-
excandescere. agobiado de deudas, aere alieno opprimi. tus sermo. Estilo elevado, sublime, sub-
e s t a l l i d o , m. Stridor, fragor, so- Estoy convencido de tu jidelídád, mihi de lime oratiónis genus. Estilo limado, ac-
nitus. — Dar un estallido, vehemeutem fide tua persuasum est. Estoy en eso, curátus sermo. Estilo jtuído , proflüens
stridórem edere. Estar para dar un tecum sentío. oratío. Estilo ramplón, pedestris sermo.
estallido , d a m n u m , malum imminere. e s t a r c i d o , m. Transmisso carbo- Estilo desaliñado, dissolütuin dicendi
e s t a m b r e , m. f. Stamen; De la nario pulvere delinéala figura. geuus. Estilo medio, eleganB, florida
vida, vita, vitas cursus. e s t a r c i r , a. Imagíneui, figüram dictío. Estilo hinchado, campanudo, tu-
e s t a m e n t o , m. Praecipüi regni or- transmisso carbonario pulvere deline- m í d u m dicendi geuus. Hombres por el
dínes; El grado de cada ciudadano , ci- are , adumbrare. estilo, id generis homínes. Al estilo de
vium ordo, gradus. e s t á t i c a , /. Statica. Atenas , Atben.iensíum more. Es p>or el
e s t a m e ñ a , / . Staraineum textum. e s t a t u a , / . Statüa, simulácrum, si- estilo que su hermano, fratri simiLUmus
estampa,'jf, Imago; Largura total g n u m . — Levantar una estatua, poneré est.
de un itdutoee ó animal, corporis forma, statüam, Nep.; statüam statuere, Cic., e s t i m a , /. -¿Estimatio. — En grande
habitas. ó iustituére, Plin. Estar hecho una es- estima, magni. maxími.
e s t a m p a d o , a. part. Impréssus; tatua, nihil agere. Quedarse hecho una e s t i m a b i l i d a d . /. J-Estimabilítas,
j ita impressis coloribus tela; estatua, obstupescere, incerto animo hae- quod aestimatiouem conciliat.
•••. Col orum impresalo. rere. e s t i m a b l e , adj. .¿-Estimabílis.
e s t a m p a d o r , m. Impressor. e s t a t u a r i o , m. Statuarius fictor. e s t i m a c i ó n , / , ^stimatio; V, c a -
e s t a m p a r , a. Imprimo . excudo, e s t a t u i r , a. Statüo, constitüo, de- r i ñ o ; Mérito, dignitas; Crédito, nomen,
signo. cerno. laus, decus.
e s t a m p e r í a , /. Offlcina imaginlbus e s t a t u r a , / . Statüra; Alta, corporis e s t i m a r , a. .ffistímo ; Juzgar, puto,
• indis. celsitüdo. duco, censeo . arbitror. — Bitim'ar una
e s t a m p e r o . rn. Iniagínum impres- e s t a t u t o , m. Statütum, constitutío, cosa por su justo valor, aiiquid suo m o -
sarum artifex, vendítor. indtitutüiñ, lex. mento ponderare. Estimar en mucho,
e s t a m p i d o , m. Horribílis fragor. — e s t o , ta, t o , pron. Hic, hasc. hoc; en poco, en nada, magni íestimare, par-
Este •• i estampido, hu- is. ea, id. — En este ¿"puesto, his posí- vi penderé, nihíli ducére. i\'o estimar en
jus rei fama longe lateque pervagáta tis. En esto (entre tanto), interea. Este un bledo, teruntíi non faceré.
est. quiere la guerra, ajuei desea la paz, e s t i m a t i v a , /. Judicium; En los
e s t a m p i l l a , /. Cíelatum chirográ- alius bellum quaerit, alius pacem exop- instinetus.
phum. tat. La human.dutl, esto es, los hombres, estimnlar, a. Stimülo. V. Inci-
es t a m pita, /, Parva imago. humanítas. id est , h u m á n u m genus. tar.
Por esta razón , ideó, qnapropter.
112 EST EST EST
e s t i m u l o . Stimülus. — Estímulos de e s t o r b o , tu- Obex, impedimentum. e s t r e m e c e r , a. Tremefacio, com-
las virtudes, virtütum ignicüli. e s t o r n i j a , /. Ferreus annülus. m o v e o ; Estremecerse, tremeré, contre-
e s t l O , m. .¿Estas; Lugares en jue se e s t o r n i n o , m. Sturnus. miscére. — Hizo estremecer al OUmpo
pasa el estío, aestiva, orum. e s t o r n u d a r , n. Sternuere; A menu- con un solo gesto, nutu totum tremefe-
e s t i p e n d i a r i o , adj. Stipendia- do, sternutáre. cit Olyrapum. Estremecerse á la cis.'a
ríus. e s t o r n u d o , ni. Sternutaméntum. del peligro, ad perieulum borrescere.
e s t i p e n d i o , m. Stipendium. e s t o t r o , t r a , adj. Alter, alíus. e s t r e m e c i m i e n t o , /<•». Tremor
e s t i p u l a c i ó n , /. Stipulatío. e s t r a b i s m o , m. Oculorum dis- trepidatío, horror, pavor.
e s t i p u l a n t e , part. act. Stipülans. to rtío. e s t r e n a , /. Strena; Principio del
e s t i p u l a r , a. Stipulári. e s t r a d a , / . Iter, ineris; Encubierta, uso de una cosa, rei primordlum , pri*
e s t i r a d a m e n t e , adv. Yiolénter; a telis tuta portícus;. Batir la estrada, mordialis usus.
•• 'atente, aegré, vix. insidias explorare. e s t r e n a r , a. R e nova primum uti..
e s t i r a d o , a, adj. Aventajado. Pr¡e- e s t r a d o , m. Stratum; Estrados, Estrenarse, initium faceré.
stans, excéllens; (met.) El que afecta curía. e s t r e n o , m. Inchoatío.
gravedad, tumídus, elatus, supérbus. estrafalariamente , adv. in- e s t r e n q u e , m, Sparteus rudens.
e s t i r a r , a. Proteudo, distendo, ex- composlté, incondité, inconcinne, ridi-
tendo, expando, dilato; Estirarse, pan- e s t r e ñ i d o , f , part. Obstrüctus
cülé. adj. Mezquino, parcus.— Estar estreñid*
diculari, m e m b r a exporrigere. e s t r a f a l a r i o , a, adj. Incomposi-
e s t i r ó n , rn. Intensío . intentío. — ventris difficultate laborare.
tus , inconditus. inconcinnus; (met.). e s t r e ñ i m i e n t o , m. Obstructío.
Dar un estirón, brevi excrescére. Dar Extrava gante, ridicü lus.
un estirón de orejas, auricülam velli- e s t r e ñ i r , a. Obstruo, adstring«í.
care.
c s t r a g a d a m e n t e , adv. Pravo, constringo; Plstreñirse, ventris dífficul
inordiuáté. tate laborare.
e s t i r p e , f. Stirps. genus, oi*ígo.
e s t r a g a d o r , a, m.f. Corruptor, e s t r é p i t o , ni. Strepítus, crepitm,
e s t i v a , /. Lastre de las embarcacio-
destructor. sonus, stridor; Confusión, tumültus, m o
nes. Saburra.
e s t r a g a r , a. Tifiare, corrumperé, tus, turba, seditío.
e s t i v a d o r , m. L a n a m in'saccopre-
foedáre, depravare; corrÜptis, pra vis e s t r e p i t o s a m e n t e , adv, O-ais
mens.
moríbus inquinare. — Hombre de cos- Btrepítu.
e s t i v a l y e s t i v o , adj. JEstívus.
tumbres estragadas, perdítis moribus e s t r e p i t o s o , a, adj. Strepítaaw.
e s t i v a r , a. Stipo; Apniar la lana
homo. e s t r í a , / . Stria,
fi las sacas, lanam premere, constrin-
e s t r a g o , m. Vastatío ; De la guer- e s t r i a r , a. Strio, as.
gere.
ra, strages; De costumbres, m o r u m cor-
e s t o c a d a , / . Ensis ictus punctim estribadero, m. Fulcrum.
ruptela. — Hacer estragos en la* ciudades,
inflíctus ; La herida, plaga, vulnus. e s t r i b a r , a. Inmtor. — E n esto estri-
oppídis vastitátem inferre.
e s t o f a , /- _Tela caelata ; Condición, ba todo, in hoc sita sunt omnia, in hoc
e s t r a m b o t e , m. Stropha carmíni
naturaleza, natura, genus. conditío s u m m a rerum consistit.
superaddita. f
e s t o f a d o , m . Vino, aceto condltum e s t r i b e r ó n , m. Fulcrum promí-
e s t r a m b ó t i c o , a, adj. Incompo-
obsonium. nens.
situs, inconcinnus, ridicülus.
e s t o f a d o r , a, m . /. Caelátor. e s t r i b i l l o , m. Intercalaría versus;
e s t r a n g u l , m. Tubae insufflandt»
e s t o f a r , a. Cáelo; En Palabras repetidas con frecuencia e t/tu-
lingüla.
pcalpro aurum retegere. jiortunamente, inopportüna verbi repe-
e s t r a t a g e m a , m. Stratagema, mi-
e s t o i c i s m o , n*. Doctrina stoica, tí tio.
litarás calliditas, versutía; (met.) astu-
stoicorum secta. e s t r i b o , m, Sustentacülum.
tia, callidum consilium.
e s t o i c o , a, adj. Stoícus. e s t r i b o r , m. Dextrum navigíi
e s t r a t e g i a , /. Ducendi exercitfts
e s t o l a , (. Stola. latus.
scientia.
e s t o l i d e z , /. Stoliditas, hebetüdo, e s t r i c t a m e n t e , adv. strictó.
e s t r a z a , /. Vilissími panni frus-
pigrities, torpor. e s t r i c t o , a, adj. Strictus.
tum ; Papel de estraza, charta emporé-
e s t ó l i d o , a, adj. Stolídus, obtüsus,
tica. e s t r i d e n t e , adj. (poet.). Stridülus,
hebetatus.
e s t r e c h a m e n t e , adv. Constríctó, stridens.
e s t o l ó n , iu. Amplior stola.
arete, augusto ; Apretadamente, oonfer- e s t r i d o r , m. (poét.) Stridor. sonitus,
e s t o m a c a l , adj. A d stomachum
té, conjünctim, colligatim ; Rigurosa- strepítus, m u r m u r .
pertinens ; stomácho ütilis.
mente, amaré, acerbé, austeré; Misera- e s t r o , m. (Estrus, spiritus, in-
e s t o m a g a r , a. Slomachari, stoma-
te, pareé, sordídé. sania.
c h u m alicui moveré, fastidio alii' * .
e s t r e c h a m i e n t o , m. Coarctatio, e s t r o f a , /. Strophe,
Es hombre que me estomaga, aversor
nis. e s t r o p a j e a r , a. PariStes acopia
homínem.
e s t r e c h a r , a. Coarcto; Apretar, detergeré.
e s t ó m a g o , m , Stomachus, ventri-
constringere; Precisar, urgére. —Estre* e s t r o p a j e o , ///. Pariotum perfri-
cülus. — Estómago débil, lassus. reso-
chame, coarctari, contráhi; o (en otro catlo.
lütus stomachus. Estómago aventurero,
orden de ideas), sumptíbus parcere. e s t r o p a j o , ••-. Scopüla t-parlua;
-parasltus epülo {fam.). Asrntar^
Estrecharse dos personus. necessitudlne. Co n inútil, contempfcibflis, despicabais,
estómago, aegré cibum canco-
amico fcedere jungi. Alit st- estrecha lanullius pretíi res.
quére. Tener buen estómago, stomaclio
,1 entre don mares, ibi Hispania estropajosamente, adv. lialbé.
valere; ó (en otro orden dt ideas pati-
dúo inter maria cuneatur. e s t r o p a j o s o , a, adj. Iíalbun, bl®-
énter forre. Sombre de esto
e s t r e c h e z , / . ^Angustias; Enlace su8; Desastrado. incültus, squalídus,
invícti aními vir. Su fatuidad me ,
<>'•• 'as ,,.,,<:. connejcío ; amistad intima, squalens, Bordídus.
re el estómago, mihi stomachum m
amicitia, necessitüdo; P'alta de lo ne- e s t r o p e a d o , a, part. Pessundátus;
liomínis arrogantía.
(••••iria, inopia, penuria, egestas. adj. Inútil, debilitatus.
estomaguero,/". Textura las e s t r e c h o , a, adj. Arctus, angüs-
stomácho fovendo deservíens. e s t r o p e a r , a. Pessundo.
tus , coarctatus; Ajustado , apretado, e s t r u c t u r a , /. Structüra.
e s t o m a t i c o n , m. Emplastrum sto- pressus, strictus, constrictus; Miserable,
mai.ho fovendo. e s t r u e n d o , m. Strepítus, fragor,
parcus, sordidus; Austero, austirus, BO- crepitus ; Confusión, tumültus, convicí-
e s t o p a , /» Stuppa; Tela de estopa, -\erus, rigídus; Intimo, intimus, proxi-
stuppeum textum. u m ; Pompa, pompa, apparatus, ostenta-
m u s ; m. brazo angosto de mar, fretum, tio. magniñcentla,
e s t o p a d a , /. Stuppea copia. a-stuarium.
e s t o p e ñ o , a, adj. Stuppcus. estrujadura, /. y
e s t r e c h u r a , /. Estrechez de un
e s t o p i l l a , /. Stuppa subtilíor; e s t r u j a m i e n t o , m. Pressío, com-
terreno.^ Angustia?; Recogimiento, clausu-
Lienzo, tela stuppea Bubtilíor^ presf ío,
ra, recessus, secessus; Peligra, perieu-
e s t o p í n , m. Tubulus incendiarius. e s t r u j a r , a. Premo , comprimo,
lum, discrimen , res dubíae; Intimidad,
e s t o p ó n , tn, Crassior stuppa. exprimo. — Estrujar la uva , uvas suc-
m á x i m a necessitüdo, familiarizas.
e s t o p o s o , o, adj. str-peus. c u m exprimere.
e s t r e g a d e r a , /. Strígilis.
e s t o q u e , m. Longior graciliorque e s t r u j ó n , m. PresPÍo, conipressío,
e s t r e g a d e r o , m. Locus lavandls
ensis; Yerba, gladiolus. e s t u a n t e , adj. -/Estüans, a*stuosus.
et detergendis vestibus aptátus.
e s t o q u e a d o r , m. Gladio, ense e s t u a r i o , m. il^Htuarium.
i'^riens.
e s t r e g a d u r a , /. Fricatio. e s t u c a r , a. Fictitío marmore in-
e s t r e g a r , a. Frico, perfríco, de- crustare.
e s t o q u e a r , a. Gladio, ense fe-
frlco. * e s t u c o , m. M a r m o r flctitíum.
rire.
e s t r e l l a , /. Stella, sidus. — Ponei a e s t u c h e , "<•» Theca, capsula; Cierta
e s t o q u e o , m . Ensis punctío.
uru) e,i h,\ estrellas, alíquem laudibuBcuita en algunos jurgas, primea ¡•*>)tj-' in
e s t o r a q u e , m. Storax, styrax.
efferre, ad astra tollere. Subirse, l>-r Hi- soría pagel ia. — N'/- un estuche (loe. fam.)\
e s t o r b a r , n. Obsto, impedio, cohi-
tarse á las estrellas, intumescere, su- aolértem, ingeniosum esse.
beo, officio, reprimo.^- Estorbar fi u •>
perbíre. e s t u d i a d o r , m. studiosus. Üi
en su sueno, na dejarle dormir, fraudare
e s t r e l l a d o , a, adj. Stellátus, stel- valde addictus.
aliquem somno, Ov. ; prohibere aliquem
lis sparsus, conspersus, distinctus. e s t u d i a n t a z o , ///. J'raestantissi
somno, Cic.; abrumpere s o m n u m alicui
e s t r e l l a m a r , /. Plantágo coroni- m u s scholastícus,
Virg. Estorbar la vista, no dejar ver,
foiia. e s t u d i a n t e , m. Scholastícus.
prospéctum impediré. Quien te estorba
e s t r e l l a r , adj. Stellaris; rer'i. estudiantil y
d- -ir la verdadl quis tibi obstat quo-
a. A l h d o , perfringo, obtéro. — Se e s t u d i a n t i n o , adj. Scholaris. — i
mínus verum dicas ? So quiero estorbar
estrelló contra la costa, litori ÍIIISUB ja estudiantina, sebolári modo.
en ninguna parte , nolo uspiam esse
est.
molestum.
e s t r e l l ó n • m. Preegrandia stflla.
ETI EXA KXC 113
estudiantón, ••/. Rustícus, incQltus etiqueta, /• AuÜci ritus; Cumpfi- exageración , /. Exaggeratío,
i [ous. ««n'u'iositas. ampliru-atío.
e s t u d i a r , a. Studeo; Cursar los e t i q u e t e r o , a, <"ij. Officiósae ur- e x a g e r a d o r , a, m.f. AmplificStor.
liólas frequentáro, literis va- banitVuts affectátor. e x a g e r a r , a. Exaggeráre, ampli-
í,,.-i,,t r ,(•• ni- fl, ui'-..- l'.tna. '". Mtn '. ficare, verbis efferre.
m e m o r i a alíquid arrípíírc. - e t o p e y a , r f. Kthopreia. e x a g e r a t i v a m e n t é , adv. C u m
i iu.i •»', peí •':• ri * -i con- E u c a r i s t í a , /. Eucharistía. exaggei atio nr, hiperbolice,
•'• e u c a r í s t i c o , a, adj. Eucharisdi- e x a g c r a t i v o , a, adj. Exaggérans.
une alud tempus UtSris CUB. e x á g o n o , -/. adj. Hexagonus.
i >T,I.|IK* Persarum. Estudio con Ans- e u f o n í a , /. Euphonía. e x a l t a c i ó n , / . Exaltatio ; '•
., ArÍHloirlein maglBtruiu habüit, e u n u c o , m. hunuchus, Bpado. que resulta de un fama ingens.
ar, Btudiis valedicere. e u r o , tu. E u r u s ; Euro noto, eurus e x a l t a r , <i. Exalto, extollo, m a -
NotuB. gnifico, effero. — Escalfar el mérito de
de estudiar, n u n q u a m Stu-
K u r o p a . una de las cinco ¡ alyuno, alíquem masrnifícis verbis ef-
día tntermísit, Ba estudiado bien las flt-l mundo. Kuropa ; Europeo, de Europa,
1 la bilis, irasci, ira cor-
costumbres de aquel pueblo, popüli m o - europaeus. rípi, prae iracundia excandescere.
i« i probó novit. eutrapelia. V. eutropelia. e x a m e n . /". E x a m e n , examinatío,
e s t u d i o , m. studíum ¡ Donde se eutrapélico. V. eu tropel i eo. probatio; Investigación, investigatio, per-
a, schola, g y m n a s í u m ; Del fifi-rata, e u t r o p e l i a , / . Moderatio. comitas ; scrutatío, inquisitio.
m u s é u m . — Con todo estudio, BCÜ urbanitas, lepos, festivitas. e x á m e t r o , adj. Hexameter.
de industria, data opora. Dejar los es- e u t r o p é l l C O , a, adj. DrbamiS, e x a m i n a d o r , a, m.f, Examin.i-
tudios, studíis valedicere. Prosperan los comis. tor, probator, explorÜtor.
e v a c u a c i ó n , /. Eva,•natío. e x a m i n a n d o , m. Examinándua,
estudios, calent literao. Los estudios van
e v a c u a r , a. Evacuó, vacuo, vacue- probandus.
I cadencia, frigent literao. Estudios e x a m i n a n t e , p a r t . act. Fxamíuans,
facío.
a-es, altiürum disciplinarum studía. e v a c u a t i v o , a, >¡ pensans.
e s t u d i o s a m e n t e , adv. Con estu- e v a c u a t o r i o , «, adj. Evacuándi e x a m i n a r , a. Examinare, expen-
Dedltá opera, ex anímo ; Cun apli- vim habens. deré, perpendere, exi^ére; Pro>>ur la
*, studiosó. e v a d i r , a, y e v a d i r s e , r. Vito, suficiencia de uno, tentare, probare, pe-
e s t u d i o s i d a d , /. Studí¡_amor. evado, fugío, effugío. riclitan, experlri : R
e s t u d i o s o , a, adj. Studiosus. e v a g a c t o n , /. Evagatio. scere. — Examinar las escritos -le alyuno,
e s t u f a , /. Caleíactoría machina. alicüjus scripta destringére. Ez
e v a n g é l i c a m e n t e , adv. Ev¡
e s t u f e r o , rn. Hypocaustorum ar-
líco more. los argumentos, argumenta expenderé.
tífex.
e v a n g é l i c o , «, adj. Evangelícus. Toda lo cual pu
estufilla , m. Chirothéca villosa ;
e v a n g e l i o , m, Evangelíum; Ecan- conmigo, quao licet m e c u m o m n i a reco-
Bra •< Hito, caminülus.
gelio chico ó alireviado, proverbíum. — gnoscas. Cuando examina en mi interior
e s t u l t a m e n t e , adv. siulté.
Es el mismo evangelio , verissímum est.
e s t u l t i c i a , J. Stultitía, insania. los dictámenes de algunos, cuín nonnul-
Decir el evangelio (loe. fam.), verum di-
e s t u l t o , o, adj. Stultus, a m e n s . cere. lorum sententías m e c u m ipse reputo.
e s t u o s i d a d , /. -Estus. e v a n g e l i s t a , m. Evangelista. Examinar su conciencia , conscientiam
e s t u o s o , tí, adj. jEstuüsus. e v a n g e l i z a r , a. Evangelizare, excutere.
e s t u p e f a c c i ó n , /. stupor. evangelíi praeconíum faceré, evangelíum e x a n g ü e , adj. Exsánguis; Sin fuer-
e s t u p e f a c t o , a, adj. Stüpefáetus, publicó praedicare. zas, languens.
stupeiis. percülsus, attonítus. e v a p o r a b l e , adj. Evaporári fa- e x a n i m a c i ó n , /. Exanimatío.
e s t u p e n d a m e n t e , ado. Miré, cílis. e x á n i m e , adj. Exanímis ; Sin aliento,
e v a p o r a c i ó n , / . Evaporado, va- auirao deféctus.
mirum iu m o d u m .
porum exhalatio. e x a r c a d o , m. Exarchi ditío.
e s t u p e n d o , a , adj. Mirus, mira-
e v a p o r a r , a. Evaporare, vapores e x a s p e r a c i ó n , j. Exasperatío,
bílis.
exhalare, emitiere; Evaporarse. evane- irritatio.
e s t ú p i d a m e n t e , adv. Stupídó.
scere, in vapores solvi. e x a s p e r a r , a. Exasperare, exacer-
e s t u p i d e z , /. Stupidítas; Torpeza
e v a p o r a t o r i o , a, adj. Evapora- bare ; Exasperarse, irasci, irritári.
• ¡tii nder, obtusio, hebetatío.
e s t ú p i d o , a, adj. Stupidus, bardus, tivus. excava y
18, socors, BtoÜdus, hebes. — Joven e v a p o r i z a r . V. e v a p o r a r . e x c a v a c i ó n , /. Excavatio.
estúpido, rudo, obesas naris adolescens. e v a s i ó n , /. Evasio, luga; Efugio, e x c a v a r , a. E x c a v o ; Las minas
e s t u p r a d o r , m. Stuprátor. effugium. de hierro, ferri cubiüa eruere.
e s t u p r a r , a. Stupro. e v e n t u a l , adj. Obventitíus. e x c e d e r , a. E x c e d o , praecéllo,
e s t u p r o , m. Stuprum. e v e r s i ó n , /. Eversío, destructío. praesto, exsupero, anteéo; Excederse,
estuque. V. estuco. e v i c c i o n , /. Evictlo, vindicatío. m o d u m n o n tenere, modestia?fineBtran-
e v i d e n c i a , /. Evidentia. perspi- silíre. — Nadie le excede en atento, ne-
e s t u q u i s t a , ru. Fictíiis marmoris
cuitas, deinonstratío, certitudo, secUrí- míni observantiá cedit. De tal
artifex.
taa. — Evidencia uta ral, rei voguitio que^ nadie le excede y pocos le igualan.
e s t u r g a r , a. Polio, pérfido.
certa, quae nisi temeré in dubíum vocári adéó ut anteferátur huic n e m o , pauci
e s t u r i ó n , m. Sturío, accipénser. n o n potest. pares puténtur.
é s u l a , /. Euphorbía palüstris. e v i d e n c i a r , a. Demonstrare. e x c e l e n c i a , /. Excellentia; De
e t a p a , /. Victualis portio militibus e v i d e n t e , adj. Evídens, apértus, ingenia, ingeníi praestantia.
dari sólita. manifestus, perspicüus. _ e x c e i e n t e , adj. Excéllens, prae-
e t e l a , l e , l o . Eccuin, ecce illum; e v i d e n t e m e n t e , adv. Evidenter. cellens, pracstans, eximius, egregius,
eccam, ecce illam ; eccillud , ecce illud. e v i t a b l e , adj. Evitabilis. insignis, conspicüus. — Excelente
e v i t a r , a. Vito , devíto, cavéo, de- ral, d u x optímus. Excelente orador,
é t e r , //(. iEther, eris.
clino. — Evitar que un lugar esté de- períectus orátor.
e t é r e o , «, adj. -^thereus.
sierto , l o c u m a solitudiue vindicare. e x c e l e n t e m e n t e , adv. Excoi-
eteriialsiiente y
Evitar el golpe hurtando uu poco el cuer- lenter.
e t e r n a m e n t e * adv. In aeternum,
Ín perpetúum. po, petitionem parva q u a d a m corporis e x c e l e n t í s i m o , , - / , adj. Trato miento
e t e r n i d a d , /- j*Eternítas ; Duración declinatione effugére. Evitar las redes, d.e ¡tersona. Excellentisáimus.
la de siglos, perennítas, atis. retía fallere. e x c e l s a m e n t e , adv. Excéisé.
e t e r n i z a r , a. In sevum protra- e v o , m. ¿lyura. _ e x c e l s o _ , a, adj. Excelsus, prse-
e v o c a c i ó n , /. Evocatío.
here ; perennare. — Eternizar el nombre . celsus, subiímis.
e v o c a r , a. Evocare.
de alguno, alicüjus n o m e n posteritati e v o l u c i ó n , /. Evolutio. e x c é n t r i c a m e n t e , adv. Extra
e o m m e n d a r e , ab interitu vindicare. e x , prep. Antepuesta á nombres de centrum.
e t e r n o , a, adj. .¿Etérnus; Lo que e x c e n t r i c i d a d , /. A centro aber-
dignidad. Antea, priüs.
dura largo tiempo, diutürnus, diu- ratío.
e x - a b r u p t o . E x abrupto. e x c é n t r i c o , a, adj. Excentricus.
tinus. e x a c c i ó n , /. Exactío; Tributo, e x c e p c i ó n , / . Exceptío. A excep-
e t C S Í O , adj. Etesius. tribütum, vectigal. ción de, praeter.
é t i c a , /. Ethíce, ethica; Los libros e x a c e r b a r , a. Exacerbo, exaspero, e x c e p c i o n a r , a. Excipere, excep-
que tratan de ella, ethica, o r u m . irrito. tiones objicere.
é t i c o , a, adj. Ethícus; Tísico, e x a c t a m e n t e , adv. Exácté. e x c e p t o , adv. Praster, nisi, extra. —
phthisicus, phthiBi laboran s. e x a c t i t u d , /. Diligentía, cura, stu- Todos excepto uno, omnes praeter u n u m .
e t i m o l o g í a , / . Etymologia, ety- d í u m , observantía. — Con exactitud, Excepto que yo no me halle presente, ni-
mon. religioso, aecuraté, q u a m diligentissimé, si quod ego n o n interfüi.
e t i m o l ó g i c o , a, adj. Etymologí- adamÜssim. e x c e p t u a r , a. Excipio, exclüdo,
raa, e x a c t o , a, adj. Exaetus, aecurátus, eximo.
e t i m o l o g i s t a , m. EtymologuB, diligens, g u a v u s , assidüus, sédülus. — e x c e s i v a m e n t e , adv. Extra mo-
origines verborum aecuraté inquirens, dum.
Exacto en el cumplimiento de todas sus
diligenter perscrütans.
obligaciones, omnis officii observantissí- excesivo, a, adj. Immodicus; Des-
e t i m o l o g i z a r , a. Yerborum ori-
gines perscrutari. m u s . Exacto en ta observancia de la proporcionado, i m m á n i s ; Altivo, insó-
K t í o p e , rn. .¿Ethíops. disciplina, disciplinfe_tenacissímus. lens, arrogans, supérbus. — Excesiva
e t i o p i a , pruc. del África. iEthio- e x a c t o r , m. Exactor. indulgencia, nimia indulgentia.
pí»; De Etiopia, ffithioplcus. e x c e s o , m. Nimietas, redundantía
I>|. .IOQU-ÍO «MpktíuI-UUDO.
3
114 EXE EXP EXP
Ventaja tle una cosa sobre otra, excellen- corps, pratoriáneo eohórtis centurío. — militarla expeditio. — Hombre de expe*
tia, preestantia; Delito, crimen, l'aeluus, Estenio dé ir á la guerra, de la milicia, dioion, h o m o industrius, gnavua.
acclua, flagitium. — Con exceso, nimia, belli, militlaB immünis. e x i » e d i < ' i o n a r i o , a, adj. A d ex-
e&lra m o d u m . Cometer excesos, intempe- e x e q u i a s , /. Exaeqnto, funus, pa- peditioneui promptus.expeditiouiacciuo-
rante agere. rentalia, ium, justa, orum. — Hr-er las tus.
e x c i t a r , «.Excito, incito, concito, exequias a sus padres., justa parentlbus expediclonero, m._ In curia ro-
c o m m o v e o , accéndo, adlioríov, stimülo*, solvere, persolvére. Atitlir á lot este. m a n a uegoiioium procurator.
Despertar, crigo, arribo, suscito, exper- quias, funus comitari. e x p e d i e n t e , ,«. Negotium, cauaa,
gefacio; Provocar, irritare. — Excitar ^ e x e q u i b l e , adj. Q u o d oxéqui pos- caubie documenta; Medio, ratio, modue,
eljodio contra ano, invidíam alícui con- sümus. via; Prontitud en el despacho tle los ne-
fiare. Excitarte á contempla? la natu- e x h a l a c i ó n , /. Exhalatio1 Qo:iot, expeditio, facilitas; Motivo, pre-
raleza, a n i m u m ad natural contempla- e x h a l a d o r , a. m. f, Exhalans. texto, causa, titíílus, praatoxtus. — To
tioncm erigére. e x h a l a r , a. Exhalare, vaporan., va- hallare vn expediente para que ot libréis
e x c i t a t i v o , a, adi. Excitans. porem emittére; Despedir olor, spiráre, de tan grandes males, at ego rationem
e x c l a m a c i ó n , / . Exclamatío. halare, exhalare; Exhalarse, evaporari, inveniam qua tanta ieta mala eíTugiátia.
e x c l a m a r , o. Exclamare. ovaueacére. — Exhalar el últiiuo suspi- e x p e d i r , a. Expedíro; Dar un de-
e x c l a m a t o r i o , a, adj. A d excla- ro, a u p r é m u m spiritum agere, ducére, creto, pnvsrribére.
mationero pertinena. emitiere. e x p e d i t a m e n t e , ade. Expedíte.
e x c l u i r , a. Exeludo, expollo, reji- e x h a u s t o , a, adj. Exhaustos. e x p e d i t o , a, adj. ExpcdituB, promp-
eío, prohibeo, abarcéo. e x h e i C r i a c i ó n , /. Hereditatis pri- tus.
e x c l u s a , /. Catarácta. vatio. e x p e l e r , a. Expolio, repollo, eji-
e x c l u s i ó n , /. Excluslo, exceptio. e x h i b i c i ó n , / . Exhibitio. cío.
C x c j u s h a , /. Repülaa. e x h i b i r , a. Exhiben, proforo, o- e x p e n d e d o r , a, m. f. Impéndona;
exclusitamenté y aténdo, prodo, edo, in m é d i u m prodüco. De moneda falsa Q de cosas robadas,
e x c l u s l t e , ade. Exclusivo, excep- e x h o r t a c i ó n , /. Exhortatl», ad- fraiidul«5utiis vendítor.
tione adhibitá. hortatio, monituin, impulsio. e x p e n d e r , a. Expendo, impendo.
e x el U N Í * o , a, adj. Excludcndi vi e x h o r t a d o r , a, ,«. /. Hortator, impensam fació.
praedttua. auctor, impulsor. e x p e n s a s , /. Sumptus, ¡mpensae,
e a c n g l t a b l e , adj. Q u o d excogitá- e x h o r t a r , a. Hortor, exhartor, ad- expeusuin. — A sus expensas, íeru suo,
ri potest. hortor, moneo, admoueo ,'conimonefa- auis iiupuusis.
e x c o g i t a r , a. Excogitare. cio . suadeo, acüo, intiáiumo , stimülo, e x p e r i e n c i a , (, Exporientla, exem-
e x c o m u l g a d o , ¡laudo, ».. Ex- incito. pluiu i o i u ni u s u s . — De mucliaexperieti-
c o m m u n i c a t u s vitandas. e x h o r t a t o r i o , o. adf. F.xiiovtatí- tiu en ti mando IJ lo, empleos1, m u l t u m
e x c o m u l g a d o 1 ' , m. Excommuni- vus. exhortatorius. in imperiis magistrat¡liiis,iuG versalita.
cat ouo. Bcntent.am proícrena, e x h o r t o , m. Hortatorín? littérjje. Amaestrado por tu éxueriencitl, usu do<J-
e x c o m u l g a r , a. Excommunicáre, e x h u m a c i ó n . /. EfToslo. tus.
aacria interdícere;_2Vaínr mal de pala- e x h u m a r , «. Effodére. e x p e r i m e n t a d o , a. adj. Expér-
bra, acríter incrop'*re. e x i g e n c i a , /. Exigendi vis, oon- tus, u s u , eMperieuila edóctus.
e x c o m u n i ó n , /. Excommunicatío, ditio. acliü. e x p e r i m e n t a d o r , a, m.f. Expo-
anatlioina, gacrorum interdictio. e x i g i b l e , adj. Q u o d exigi poteat. riiiiuntorum tentátor. probator.
e x c r e c e n c i a , • Eungus. e x i g i r , o. Exigo, pe_to, efflugito, e x p e r i m e n t a l , adj. Experientia
e x c r e c i ó n , / . Eyc.rementorum omis- rogo, poseo, postulo, luomuolo. proliatus.
810. e x i g ü i d a d , / . Exiguitía, i„o
e x c r e m e n t a r , » excrementa emit-
e x p e r i m e n t a l m e n t c , ah. Ex-
e x i g u o , u, -sli. E x i g u a , juiíviií.
iere, ejicóre. periniutitorum ope.
e x i m i o , u, aili. Eximios, prastaiis,
e x c r e m e n t i c i o , ..adj. A d excre- e x p e r i m e n t a r , a. Experiri, peri-
insignis, excolleiiH, priecéllens.
m é n t u m pertínens. eulum faceré; Echar de. ,er, aniniadver-
e x i m i r , ". E x i u m ; Eximirse tit-tus,
e x c r e m e n t o . D1. E x c r c m o n t u m ; ture, eoonngcere.
s ol'ticii ouus duuliiiare.
Cual',!'ur tuperjtuida, inútil, asquerosa, e x p e r i m e n t o , m. Expcriméütum,
e x i n a n i c i ó n , /. Vniíun uxinaui-
Bordea, íum. oxperii'iitia.
tio.
e x c r e m e n t o s o , <j, adj. Quod fa- e x p e r t a m e n t e , adv. Torito.
e x i n a n i d o , a, adj. Ext-epuatjifj.
cilo in excremeutnin convertitur. y. e x p e r t o , u, adj, Espertua, perítua-
existeiK'ia, /. lOxistuutia ; Xaltirtt-
e x p i a c i ó n , / . Expiatío, procuratio,
excrementicio. leta de una es,,, rei i o uo, ;
piacfllulu.
e x c r e t o r i o , „, adj, Excretoriua. pl. Existencias, existSnius. ,,,,,,,!,,,,
e x p i a r , o. Expiare, purgare, pcenam
e x c u r s i ó n , /, ExjmTgia, esc ursus, ditie, n o n d u m absñmptie rea.
luére; Parificar um, cota projunada,
Incurrió, e x i s t e n t e , adj. Exi
expiare, purificare.
e x c u s a , /. ExcusaHo, causa, purga- e x i s l i u i a c i o n , /. Existimatio.
e x p i a t i v o , n, ai Ij. Pnrgativus.
tlu i Ventaja, ¡mnumi'as, exentlo. — e x i s t i m a r , <-. Existimo.
e x p i a t o r i o , u, adj. PurjatofraJ.
Dando por excuta que era enemigo de existli*, n. Existo, num, exsto.
e x p l a n a c i ó n , /. Exp^inatlo, dlla-
los Atenienses, causan) interaéreue ad é x i t o , «. Exltua, evoiitua.
cldal.,,. expoBitiol
hostem ease Athenieusibqs. l ú x n d o . ns Kxodus.
e x p l a n a d a , f. Munimentum de-
e x c u s a b a r a j a , (, Cauistrurn oper- e x o n e r a c i ó n , /. Exoneratío.
clive.
ciiln m ti ii it u ni. e x o n e r a r , a. Exonero, deonéro,
e x c u s a b l e , a'lj. Gratis. levo. e x p l a n a r , «. >'. allanar; pe-
e x c u s a d a m e n t e , adf, Gratis. e x o r a b l e , adj. Exorabilis, placabi- clarm. i'\pJaiuu-e, enarrait', expoliare,
lia. ,lil uuulari'
excusado, u,tus, e x p l a y a r , a . Dilato, extendo | Eipa-
im tn ¡i ii i s; .Su /.i'iylu'i. u . u u u oís, su- e x o r b i t a n c i a , /. Excessus, iuima-
llít.lS IUOU UuOltlO. r¡,,r.... exapatiari, rtiL-nñii.aiiiniiii,, laxa-
pervacáneos, superfl i, e x o r b i t a n t e , udj. Nimiua, inusiti- re, remitiere; t¡spi'ayarte, 'extender/ítem
íia; m. Tributo, documaioiui ypctigal tllS, 1 111 111 c 1 < J , C ll S. i i explicación de alauna cosa, fusiüa aii-
principi conecaaun. e x o r b i t a n t e m e n t e , «ov. Immo- quid explicare, exponére.
e x c u s a d o ! ' , c tn. f. Excusator; dicó, iminodeíaté. e x p l e t i v o , a, mlj. Expletiva».
El que exime á otro de una carya, vica- e x o r c i s m o , m. Exorcismua. e x p l i c a b l e , adj. Hxpllcabllil,
riua. exor<*ista. ro- Exo, e x p l i c a c i ó n , / . Explicado, expla-
e x c u s a r , a, Excusare, purgare, re- exorcizante,parí.act. Exorcizana, natio, exp,,s¡,io.
levare, extra Culpam poneré; L,l>rar, daemones sacria adjuraun. e x p l i c a d e r a s , /. Eaeilltaa dicán-
eximir, liberare, eximere; Beftur, vita- e x o r c i z a r , a. Exorcizare, dserao- di (las "ai-i veces tronico).
re, devitarc, effugere, cavére ; Excusar- nes aacris adjurare. e x p l i c a r , a. Expliio. expone, ex-
se, ae alicui purgare, causam interse- e x o r d i o , '"• Exordiurn, initíum, plano. anodO, aperio, int.'i pietur. —
rére. prooemium. E.rplicur.%- con Jacilidad, liuuilenié di-
e x c u s i ó n , / In debitoris bona ac- e x o r n a c i ó n , /. Exornatio. cere. Explicar su pensamiento, aolmí
tio. e x o r n a r , a. Exorno. senBa exprimiere.
e x e c r a b l e , adj. Exaecrabili8. e x ó t i c o , «, adj. Exotíeus, [icregri- e x p l í c i t a m e n t e , adv. Exprésee,
e x e c r a c i ó n . /. Exsecratio. nus. manilesté, claró, aporté,
e x e c r a d o r , a, nt. /. Exsécrana. e x p a n s i b i l i d a d , /. Expansiónia e x p l í c i t o , a, adj. Explieítus.
e x e c r a n d o , a, adj. Exaecrándus. VÍ-. \UltU8.
e x e c r a r , a. Exsecror, detestor, abo- e x p a n s i ó n , / . Expansío, extenslo,
exploración. /. Exploratío¡ njs.
mínor. e x p l o r a d o r , a, m. f. Explorator,
dioitaiio.
e x e g é t í c o , a, adj. Karrationi de- inilauntor. Hpeeulator, invesligaiur.
e x i » a t r i a r s c , r. Patríaú sponte va-
aervicns su e x p l o r a r , o. E x p l o r o ; 1.a ilijicul-
ledicere. patria émigrSre'.
e x e n c i ó n , '. Exemptio, immunltas, tad ¡i-- un asunto, vadupi tentara.
e s p e c t a b l e , adj. SpeetabrUa, apeo,
libertas. vacatio. e x p l o r a t o r i o , ... U-'J. E-piurato-
tan,lus. riuin -iituiíjuiu.
e x e n t a m e n t e , adv. Liberé; Sen- e x p e c t a c i ó n , /. Bxapectatlo. e x p l o s i ó n , /. Exploalo, fraguia
s, sinceré. e x p e c t a t i v a , /. BxapectatSó. spes. cruinio. nep|tue,
e x e n t a r , a. V. e x i m i r . e x p e c t o r a c i ó n , ... Expeeídrándi e x p o l í e n l e . / n i / - ; . "'• Eipon'.!.»;''*-
e x e n t o , a, par'. E x e m p t u s ; adf. Si aciio. artt. E x p o n e n a ,,uu,uru-.
tio descubierto, patens, apértus ; Lilire de e x p e c t o r a r , a. Expectorare. e x p o n e r . «• Expíjii.,, «• • pi""'-'.. "P""
cargas, imraüpia, a b aliqua re solütus, e x p e d i c i ó n , / . Facilidad. Splertl», rio, e x p o n o , explano, UN],rimo; Arries-
liber; Folio de miramiento, a u d a x , pro- induatria. laciiitaa. expeditio ; Carñpalia, gar, discrimini c o m m i t t é r e ; Alegar, prQ"
c a x , petiilana; ru. üpcial de guardias de ferro. — Exponerte, á un peligro. P 0 H '
KA i; FAC FAC 115
« discrimen so offcrro. Se extiende de orienté fl o^ciden'fj ab e x t r a ñ a m i e n t o , m. AveTaío, re-
, extrema omnía eapo- oriento ad oecidSntem porrigítur. No jecti*,; Di*kftprro a país extranjero, ab-
rin. -• más fi esto , nolo ín legarlo, amandatío.
v\portado-,- . nis. iiitiiia immorari. I e x t r a ñ a r , a. Alienare, repeliere,
oipnrtar, « xtraho, de- tendidas, passis palrais endido rejicére ; Reprender, arguére, coarguSre,
la voz, percrcliüit fama. > corripére. increpare; Ver con mi mii
rxposicion, /. Kvpositío, explíca- muciio tu hombre, lougó vagabitur no- mirari, demirari, rei novitate permo-
te • perieulum, raen tuum. veri; Desterrar, av*icare, peí I iíre, ex-
i us.
C i p o s l t i v o , ", "dj. Expositlvu*.
extendidamente, y peliere, am.indare, ablegare, in exteras
extensumeiite, adv. Fusé. tes mittere.
e x p ó s i t o , ", ""./• Infans < .nosítus.
0 1 posíf o r , a e x t e n s i ó n , /. Exteusío. extranez, y
e x p r M U U C I I I O , ativ* Koípressó, e x t e n s i v a m e n t e , adv. Fusé, am- e x t r a ñ e z a , /. B a m m dictu aut
uo nombre, pió, longo, late. factu ; Averston, aversío, aversatío.
uoniin « consultó. e x t e n s o , a. adj. Extensos. — Pi extraño , a, adj. Exterus ; Raro,
e x p r e s a r . ". Exprimo, explico, ex- tenso, per singüla capíta, minutatim,
sigillatim, fusé.
singular, mirus, singularis. V, extra-
I vagante.
e x p r o s i o n , / . Expressío, declaratío, extenuación,/, i
e x t e n u a r , -. Ext* litare, extraordinariamente, adv. Ex-
mam' imaginum
Imminuere. tra orrlínem.
rcprrr '«um, dictum
e x t e n u a t i v o , a, adj. Extrnüans. e x t r a o r d i n a r i o , a, adj. Extra
aními '••
exterior, " ordínem res. extraordinaríua, inusitatuB,
e x p r e s i v o , o, adj. Optímó exprl-
exteriores, qute sunt in specie poaíta; inauétus, préster consuetudinem ; nt. Cor-
;ii i* m aignificandam valde ap-
/". I'".icíes, vultus, specie*. reo, novus nuncíua ; i'lato que se añade
tátus. v. a f e c t u o s o .
e x t e r i o r i d a d , / . Superi á la comida do co-itum^re, fercülum.
e x p r e s o , ,', a-lj. Expréaaua; m. Cor-
m a fades, vultus. e x t r a v a g a n c i a , / . Deviatlo; Ka-
reo, im •
e x t e r i o r m e n t e , adv, Extrin r'V(7, ineptia.
e x p r i m i d e r a , /. Vas expriraendo
citer m i n a d o r . > • Exter- e x t r a v a g a n t e , adj. Inordinatu?,
aptum.
minator. prffiposterus ; Impertinente, ineptus, in-
e x p r i m i d e r o , m. Instrumcntum
e x t e r m i n a r , ". Exterminare, trvwe- stila us ; f. Constitutío pontificia extra
exprimen do deaervíens,
tere, fundituR delere. corpus juris canonici.
o í p r l m i r , ". Exprimere; Declarar,
exterminio,^//. Exterminíum; in- e x t r a v a s a r s e , r. Extra vasa díf-
explicare, exponére, aperire.
solación, eversio, fíxcidium. fuiuli.
o v - p r o f e s o , adv. Data opera, con-
e x t e r n o , a, udj. ExtVrnus, extra- extravenarse» r. Extra venas
sultó.
ñen^. sanguiuein effuiuli.
e x p u e s t o , a, parí. Exposítua. — Kx-
e x t i n c i ó n , /. Exetinctio, eversío ; e x t r a v i a r , a. A via deducere; Sa-
\a&, ventis pervíus.
Ac-'un tir apagar, reatinetío, car imn roía il-' su /i/j/í/r.diatraliéro. —
Expuesto á lu vista, in medio posítua.
e x t i n g u i b l e , adj, Extinguibília. Ej-'rufiar..e, a via aberrare, deflectgre
e x p u g n a c i ó n , /. Expugnatín.
e x t i n g u i r , " . Exstinguo (gi'urralm. sn mala parte).
e x p u g n a d o r , m. Expuynator.
evertore, destruére, fundltiis tollere, pe- e x t r a v í o , '/'• Error; En las co*tum~
e x p u g n a r , a. Expugno, debcllo.
nitus doleré. /</•''•>, piorum ('"rruptío.
e x p u l s a r , a. Kejicío, repello, ex-
pelí,,, extrüdo. e x t i r p a c i ó n , /. Exstírpatio, .•••:.- e x t r e m a d a m e n t e , odv. Absolü-
e x p u l s i ó n , /. Expulsío.
I. I I I •; I t I . ,. te; Cu esmera, aecurató, praeclaró.
e x t i r p a d o r , ", '". /. Exstírpans. e x t r e m a d o , a, adj. Absolutua. ex-
e x p a r g a c i ó n , /. Expurgatío. extirpar,' - . p3xsti*n)0* A
e x p u r g a r , a. Expurgare. céllens , insignia, prffistana, egregius,
raiz, luiiilitiis evellere, exstirpare. eximiug.
e x p u r g a t o r i o , a, adj. Expíirgana; e x t o r s i ó n , / . Extorsío; Daño,per-
m. De libros prohibidos, index líbrorum juicio, d a m n u m , injuria, detriméntum. extremamente, adv. Summé.
prohibitorum. ^extríK-cioil, ./. Exportatío, extrac- e x t r e m a r , a. A d extrémum redi-
e x p u r g o , «i. Expurgatío. tío; (quint.) separatío, discretíi». gére. — Ex>r*>marse, totis viribus incum-
e x q u i s i t a m e n t e , adv. Exquisito, e x t r a c t a d o r , m. Iu compendíum bére, in re aliqua prestare, excellére.
aecuratíu-j, diligentiaaímd. redícrens. extremaunción,/. Extrema uno-
e x q u i s i t o , <». adj. Exquisltus, pre- e x t r a c t a r , a. In compendíum re- tío.
tiosus, insignia, precstans, egregius, exi- digére. e x t r e m i d a d , /. Kxtremítaa, rei
mí us. e x t r a c t o , rn. Excerpta, orum; Re- extrémum, finís. — Extremidad del rnun
é x t a s i s , in. Mentía alienatío. sumen de un escrito, compendíum. do, ultima térra.
e x t á t i e o , a, adj. Alieuationi men- e x t r a c t o r , m. Extrahens. e x t r e m o , a, adj, Extrémua, a u m
tís obnoxíus. _ e x t r a e r , a. Extraho, dedüeo. ex- m u s , ultíraus, supremus; Extrema vejes,
•extemporal, adj. v. e x t e m p o - porto; Extraer el juno, succum exsugere, s u m m a a?tas; ?//. Pars extíma, extrémum.
ráneo. exprimere. — De extremo á extrpuio, a capite ad cal-
e x t e m p o r á n e a m e n t e * adv. Ex- e x t r a j u d i c i a l , adj. Extrajudi- cem. a s u m m o ad s u m m u m . Con extremo,
teniporalitrr. cialis, extra judicium acta res. maxiinopeie. iliillnrse enel últimoextrenio,
e x t e m p o r á n e o , a, adj. Extem- extrajudieialmente, adv. Ex- s u m m a egeatáte laborare. Hacer le.
poralis. tra judicíum. mayores extremos, aními affectua extra-
e x t e n d e r , a. Extendo, distendo, e x t r a m u r o s . Extra muros, ordinaríia Bignis explicare. Es grac%9)0
porteudo, explico. — Se extiende, se e x t r a n j e r í a , /. Advense conditío, por extremo, venuatíaalmus eat.
ensanha la llanura, pateseit campus. peregrinitaa. e x t r í n s e c a m e n t e , ade. Extrin-
Extender la religión, religiónem pro- e x t r a n j e r o , a, adj. Extraneua, aecüa. ,
pagare. Se extendió la voz por todas las peregrinus. exter, exterua, alienigenus; e x t r í n s e c o , a, adj. Extrinaecua.
aldeas, in vicos omnes pervaait rumor. tn. /. Alienígena, advena. e x u b e r a n c i a , /. Exuberantla.
Cuanto se extiende la vista, qua late e x t r a ñ a m e n t e , ade. Miré, miri- e x u l e e r a c l o n , /. Exuiceratio.
patet prospéctus. Mucho se extendió la ficó, mirum in m o d u m , inusitató. e x u l c e r a r , a. Exulcerare, exas-
enfermedad, longé evagata eat vis morbi. perare.
e x u l t a c i ó n , / . Exultatío, gaudlum.

f a b r i c a » /. Construcción, Fabrica,
fábula,/. Fábula, fabella, commen-
F.f a c c i o n a r i o , a, adj. Partíum Btu-
fabrile opus, structüra, couatructío. fa-
bricatío; Edijicio donde se fabrica, fa- tum, figmentum; Disimulo, falsedad, ei- diosus, fautor.
mulatío, dissimulatio, falsítaa, fietío; f a c c i o s o , o, adj. Factiosua.
brilis oftieína. V. edificio. facil,^^;'. Facílis; Ligero, incons'antij,
Burla, derisio, irrisío, ludibríum. V.
f a b r i c a d o r , m. (met.). Macbinator.
mitología. — Cosa de pura fábula, levis, incónstans, mutabilis; Dócil, do-
de etnbustés | fraudum, cllis, suavia, lenis, cxorabília, mitís. —
raenJacinrum arcliitectus. nURatnrius, a, *ura.
Mujer fácil, parum puditía muller. Fá-
fabulador, m* Y* fabulista. cil me seria tiecir cuanto* reyes . . . me-
f a b r i c a lite, part. act. Fabricana \m.
E l a b u l i l l a , /. Fabella. _
fabrica, fabricátor, artí- morare possem qui reges ... Es cosa
fex, opifex, f a b u l i s t a , pi. Fabularum auctor, fácil, pronum est. in proclívi est.
fabulatwr.
f a b r i c a r , a. Fabrico,fabrícor,facío, f a c i l i d a d , /• Facilitas; Ligereza,
f a b u l o s a m e n t e , adv. Fabuloao,
coudo, anlitico, excudo, incinstantia; Prontitud, proclivítaa, ala-
(met.) Disponer, ordenar, or- ficto. Crítas.
líspono, iuveulo, excogito, m a - f a b u l o s o ,rt.aíf;. Fabuloaua, fictus, facilitar, a. Expedío, pronum facío.
chi n o r. effTctuB,fictitlua,commentu: I .< i IlllClltC , ade. Faciló; Ligera-
fabril, adj. Fabrilis. f a c c i ó n , / . Egregium facinus ; Ban- mente, temeré, levíter. — Esto lo arreglaré
fabriquero.;/*. V. fabricante; do, partido, factio, partes íum; Ser fácilmente, id facíli negotio expedíam.
En utjuitas igleéia». in ecclesiis cecono-militar, militaría diaciplinffl officíum; f a c i n e r o s o , a, adj. FacinorosuH
a.ai, pl. Facciones (el rostro), facíea, vultus, Iflagitioaua,acelestua, nefariug, nequam,
orla lineaménta.
a*
116 FAL FAM FAR
f a c i s t o l , m. Pluteus librarius ver- f a l s e a d o r , a, nu f. Adulterator, f á m u l a , /. (jam.). v. c r i a d a .
satílis. corruptor. f á m u l o , ra. Famülus.
f a c t i b l e , adj. Q u o d fieri potest. f a l s e a r , a. Adulterare; Flaquear, f a n a l , m. Pliarus. lucerna.
f a c t i c i o , a, adj. Factitius. deficere; Disonar, dissonare, absonum f a n á t i c o , a, adj. Fanaticus.
f a c t o r , ru. Xegotiátor* Arit, Factor. esse. — pulsear un testamento, testa- f a n a t i s m o , m. Fanaticorum illu-
f a c t o r í a , /. Negotiatoris m u n u s ; m e n t u m supponere, subjicere. 810.
De Comercio, mensa mercatoría. f a l s e d a d , /. Falsitaa, c o m m e n t u m , f a n d a n g o , ra. Hispánica? saltatio-
f a c t u r a , /. Mercíum ratío*, Cuenta fraus, dolus, perfidia. nis modus.
expresiva de las monedas, signatae pe- f a l s e t e , m, V o x ad s o n u m acütum f a n d a n g u e r o , a, m. /. Choreas ct
cunias conscriptio. infléxa. saltationes frequentans.
f a c u l t a d , /. Facultas ; Ciencia, di- f a l s í a , /. V. f a l s e d a d . f a n e g a , / . M c d i m n u a ; La porción
sciplina, ars; Permiso, venia, pótestas, f a l s i f i c a c i ó n , /. Adulteratio. que cabe en esta medida, portio mediui-
copia. f a l s i f i c a d o r , a, m.f. Falsifícus, n u m implens.
f a c u l t a r , a. Copiam, potestátem adulterator, corruptor. f a n e g a d a , /. V. Fanega de tierra.
alicui faceré. falsificar, a. Adulterare, vitiare, J u g é r u m . — A fanegadas, abundó, copióse,
f a c u l t a t i v a m e n t e , ade. Proprüa corrumpere. cumúlate.
cujusque scientia? vocíbus. falsilla, /. Regula, linea. f a n f a r r i a , / . Jactantia; De pala-
f a c u l t a t i v o , a, adj. A d faculta- f a l s o , a, adj. Fallax, mendax, per- bra*, ampullae.
tem pertínens; m. El que profesa una fa- fídus, dolósus, insidiósus ; Caballería f a n f a r r ó n , a^ adj. Jactator, va-
cul'atl, scientíse proíéssor. que tira coces, infidum, calcitrosum ju- nus ostentator, arrogans. gloriosua; De
f a c u n d i a , / . Facundia, eloquentia, m é n t u m ; Moneda falsa, adulterinus uu- apariencia g hojarasca, túmida, vana
dicendi copla. m u s . — Puerta falsa, furtivum ot-tíum. res.
f a c u n d o , a, adj. Facündus, elo- Los falsos dioses,ficti,commentitli dii. f a n f a r r o n a d a , / . Jactantia, arro-
queus. disértus. Cerrar en falso, indiligenter claudere. gantía, jactatío.
f a c h a , /. Facías. Edijicado en falso, non solidó structus. f a n f a r r o n e a r , n. Tuniídó jac-
f a c h a d a , / - Frona; Presencia, vul- f a l t a , /. Inopia; V. c u l p a ; De- tare.
tus; Del libro, portada, libri titülus. — fecto, vitium, m e n d u m ; De peso en la f a n f a r r o n e r í a , /. Superba lo-
Hacer fachada, e regione esae. moneda, deféctus, ús ; De elocuencia, in- quacítas.
f a c h e n d a , adj. Vanus, arrogans, facundla; De dinero, numeraria difficül- f a n f a r r o n e s c a , /. Arrogantf.mii
elatus, inflátus; /. Vanitas, arrogantía. tas; De cultura, inconeinnítas. — Por mores.
f a c h e n d e a r , «. Q u á m pluríma falta de. tiempo, temporia angustiis. Esa f a n f u r r i ñ a . /. Subirascéntis verba.
muñera affectáre. falta tiene, hoc vitío laborat. Nos hace f a n g a l , ra. Lutüaus locua.
fachendista,'/.//. V. f a c h e n d a . falta un jefe, opus est nobis duce. Por f a n g o , m. Ccenum, lutum.
f a d a , /. Especie de camuesa. Maii, falta de agua se secan los campos, prop- f a n g o s o , a, adj. Coandeus, luto
pomi genus; Hada, hechicera, venéfica, ter imbríum inopíam arent arva. Co- plenus.
saga, maga, incantatrix. meter una falta, culpam admitiere. Sin f a n t a s í a . /. Phantasía; Prest* i
f a e n a , / . Defattgatio, operosuslabor. falta, siné mora, certó. vanitas, arrogantía, Buperbía; Fice iva,
f a e t ó n , ///. Plaustrum, rheda; genus. f a l t a r , n. Jíeficlo, desum; Consu- c o m m e n t u m ; pl. Fa itasius, óranos de
f a g i n a , /. Ramaila, Ium, virgul- , deficere; Estar ausente, abesse. ¡u ría i pegados u tos con otros, oonglu-
torum fasces ; Toquf de guerra, classlcura. — Me fafta tiempo, temporia angüstus tináti uniones.
Meter fagina (met. fam.) efifutire, iueptíre. premor. Faltar á su deber, ab officío f a n t a s m a ,ra.Phantasma,atis¡ Hom-
f a g í liada, f* Ramallum congeries. deficere. muneri non satisfacere. Foco bre presuntuoso, supérbus, elatua, tu-
f a i s á n , a, m. f. Phasianus; pha- faltó que no le mataron, parum abfüit midus.
siana. quin occiderétur. Faltar el ánimo, ani- f a n t a s m a g o r í a , /. Spectrorum
f a j a , f. Fascía, taenía, vitta; De mu- m o deficere. .4 nadie le falta un que- óptica; ope repreesentatlo.
jer, mamilláre, strophium; Adorno de la bradero de cabeza, aua cuique solli- f a n t a s m ó n , a, m. f. Yalde tumí-
cabeza ó del cuello, redimicülum. citüdo. dus.
f a j a d o , a, adj. Gentilitíum fascüa f a l t o , a, adj. Deficiene; De juicio, f a n t á s t i c a m e n t e , adv. Floté; Con
depictum stemma (blas.). mente captus, mentís inops; Apocado, orgullo, tumídé, auperbé, arroganter.
f a j a d u r a , /. (naut.). Pice linltse debílis, pusillauímis, imbecillus.— Falto f a n t á s t i c o , a. adj¿ Pliautastlcus;
funes. de fuerzas, viribus deféctus. Fallo de Presuntuoso, vanus, arrogans, supérbus,
f a j a m i e n t o , ru. Fasciandi actío, todo, ómnibus egens. Falto de medios, tumídus.
efféctus. cgestate laborans. t a q u í n , m. Bajülus.
f a j a r , a. Faaciáre, faacíia ligare, ob- f a l t r i q u e r a , /. Locülus^ — Ra f a r a l l ó n , ra. (náut.). Promonto-
atringere. la faltriquera, c r u m e n a m radere. rium.
f a j e a d o , a, adj. Fasciatua, faacíia f a l ú a , /. Phasélus. f a r a m a l l a , /. Yaniloquentía, do-
circumaéptua. f a l l a r , o. En los naipes, misa» lus, fraus; //-. Embustero, dolósus, men-
f a j e r o , ra. Fascía, vitta, taenía. chartse n o n responderé; Determinar, re- dax, fallax h o m o .
f o j o s , m. Infantiles fascía;. solver (for.), deeernere, censére; n. Frus- f a r a m a l l e r o , a„ y
f a l a c i a , /. Fallada, dolus, fraus, trarse, deficere, deésse. f a r a m a l l ó n , a, m.f. v. f a r a -
astus, calliditaa, insidiie.— Con /alacia, f a l l e b a , /. Ferreus vectie occul- m a l l a en su última acepción.
doloso, A i auduléuter, insidioso. déndis forlbua. f a r á n d u l a , /. Fietío, dolus, fraus;
f a l a n g e , /. PhaJanx, gis. f a l l e c e r . V. m o r i r . Compañía de cómicos, histrión u m so-
f al ú r i c a , /. Phalarica. f a l l e c i m i e n t o , ra. Mors. cietaB.
f a l a z , adj. Fallax, mendax, doló- f a l l i d o , a. adj. Irrítus. f a r a n d u l e r o , a, tn. f, Histrío;
sus, inan-liosus, perfidua; Fingido, fu- fallí», rn. Decrétum. — Eehar el fallo, Hablador, trapacero, falsiloquus- vafer,
cátus. decernére. censen': ó (eñ <>fro orden de versütus.
f a l c a r l o , m. Falcatua milea. idea*), mortem augurari, ominan. f a r a u t e , m. Intérpres, internua-
f a l c e , /. Falx, eia. f a m a , /. Fama, nomen, rumor, mur- tíua; EL principal en la disposición dé
f a l c i d i a , /. Falcidía lex. mur, Bermo; Reputación, n o m e n , opinio, una cosa, reí caput.
f a l C o n , ut. Falconlum tonnéntum. exiatimatío. — Es fama, corren voces, ru- f a r d a , /. Tribütum. — Vanarla far-
f a l d a , / . Lacinia; F mor, fama eat. Dar fama á uno, alíquem da, rem multo emore.
en pl.), mulieria ima vestia; Falda de commendáre, laudíbus tollere. Tener f a r d a j e , rn. Impedimenta, Barcina;.
una res, coatia Bolüta caro; La parte buena ó mala fama, benó ó malé audire. f a r d a r , a. Aliquem rebus ómnibus
baja de un monte, montis radícea. — Cobrar buena fama, sibi b o n u m n o m e n inatruere.
Tener al niño en la falda, puerülum parare. f a r d e l , ///. Fascis, pera, man tica.
gremio fovere. f a m i l i a , / . Familia, d o m u s ; Paren- f a r d o , ru. Sareína.
f a l d a m e n t o , ra. V. falda. tela, agnatiu, cognatío, stirps, genus. — farellón, m. (náut.) V. fara-
f a l d a r , m. Armaturse para infra Padre, madre, hijo de familia, paterfa-
milías, materfamilias,fíliusfamilías.De
llón.
thoracem pendena.
f a r f a n t ó n , ut. Jactabñndus, vani-
f a l d e l l í n , ni. Inferior túnica m u - una familia ilustre, nobllí genere natus.
loquus.
liebria. f a m i l i a r , adj. Familiaris; De uso
f a r f a n t o n a d a , /. Jactantia, arro-
f a l d e r o , a, adj. Cania variegatua; comun, frequens, familiaris; m. A m l -
gantía. vaniloquentia.
Hombre que gusta de estar entre mujeres, cua ; Criado, famülua, servus. — Estilo
f a r f u l l a , m. Jíalbua, balbutíens.
effeminatus. mulierosus. familiar, familiaris sermo. Ser familiar
f a r f u l l a d a m e n t e , adv* Balbu-
f a l d i l l a , /. Inferior vestis ora. de alguno, aliquo valde familiaríter uti,
tiéntis more.
f a l d i s t o r i o , m. Subsellíum. consuetudlne alíquem devínctum tenere.
f a r f u l l a d o r , a, m.f. Mussator,
f a l d ó n , rn. M a g n a , amplíor lacinia. f a m i l i a r i d a d , / . Famíliarítas,con-
blatSrans.
f a l e n c i a , /. Error. suétüdo. amicitia, usus.
f a r f u l l a r , a. Incondité pronun-
f a l e u c o , rn. Phaleucíum carmen. f a m i l i a r i z a r , a, Frequens.faceré;
tiare ; Farfullar las u as, .
f a l i b i l i d a d , /. Erroris capacitas. Familiarizarse, _amiliariter c u m alíquo
agere.
f a l i b l e , adj. Q u o d fallare potest agere.
f a r g a l l ó n , a, m. f. Prwpoi
aut fallí, f a m i l i a r m e n t e , adv. Familiarí-
pra;propéró agen»; Desaseado, incump-
f a l s a m e n t e , adv. Falso,insidioso, ter, amiciasímé.
tus, incültus. - Artesano fargallón, im-
dolóse. f a m o s a m e n t e , adv. Optímé. polítua, incuriosua artífex.
f a l s a r i o , a, adj. Falaariua; Que f a m o s o , a, adj. Famoaua; Exce- f a r i s a i c o , a, adj. Pharíi-*nie<
dice mentiras, fallax, mendax, falsídícua, lente , perfecto, excellena, praacéllena,
f o r l s a i s i u o ,ra.Pb;ui:-.íi;órumaecta,
l'alsiloqnua. praeataña, egregius, eximiua, conapi- eos tus.
ciendus.
FAV ; ,.i, 117
f a r i s e í s m o , m. Pbarisaícnscultua. f a v o n i o , rn. Favoníus. f e m e n i l , adj. FeminíSus. rnuliebri**.
f a r i s e o , m Pbaiisd f a v o r , '"• Socorro. Auxilíum, subsi- f e m e n i l m e n t e , adr. Muliebríter.
f a r m a c é u t i c o , tn. Pharmaco] díum, prsesidíum, favor; Honra, honos, f e m e n i n o , a, adj. Feminéus.
f a r m a c i a , /. Pharmacia. favor; Favor del pueblo, populáris aura; f e m e n t i d a m e n t e , udo. pérfido,
f á r m a c o , tu, P h a n idica- Expresión de agrado* gTata verba: insidioso, doloso.
iniMi, medio. niiim, rcmedíum. m de cariño, amoria signum; Pri- f e m e n t i d o , a, adj. Perfídus, insi-
f a r m a c o p e a , /. Liber pharmaca vanza, gratia. — Con el favor de Dio*, dioeua. dolósus.
deacribens. i D e o j-avante, auspice Deo. .1//' harás f e n d i e n t e , li». Ictus cacsim inflic-
f a r m o c o p o l a , /. Pharmaoopola. un gran favor, pergratum mihi fpceris. tua.
farmacopólico, a, adj. Pharma- Tenia mucho favor con el rey, plurímum f e n e c e r ^ a. Finiré, finem faceré,
gratia apud regem valébat. Estar á fa- finem imponere; n. Morir, morí, exce-
eeutlcua.
vor tle alguno, pro aliquo esae. Pedir deré e vita; Acabarse una cosa, finem,
f a r o , "i. Pharua.
favor, alicüjus fidem implorare. Todo lo termínum habere, desinere, deficere, ces-
f a r o l , rn. Lantérna.
debo á tu favor, id totum tibi referoL aare.
f a r o l e a r , n. FaatoBÓ agere.
f a v o r a b l e , adj. Propitíua, secun- f e n e c i m i e n t o , m. Absolutio, finia.
f a r o l e r o , m. Lanternarlus._
dua; Lo que redunda en favor de otro, f é n i x , /. Phoenix; Único en su espe-
f a r o l ó n , rn. Ostentator, jactator.
prasens, favens. cie, unícua,
f a r o t a , /. Procax mulier.
f a r o t ó n , a, i», /. Procax, petülans. f a v o r a b l e m e n t e , ade. Favora- f e n ó m e n o , m. Phaenomenum; Cosa
bilíter. nueea, mirum quid, miranda rea.
f á r r a g o , nt. Fárrago, ínia, rerum
_ f a v o r e c e d o r , a, m. f. Fautor, ad- f e o , a, adj. Fcedus, déformis, infor-
indigesta moles, inordinata congeríea.
jütor, protector. mis, teter. squalídus; Desagradable, des-
f a r r a g u i s t a , m. N u g a r u m perítus.
f a v o r e c e r , a. Favéo, adjüvo, as- honesto, inhonéstua, impürua, abjéctua,
f a r r o , m. H o r d e u m decorticatum et
piro, adaum; Apoyar, patrocinan, de- pudeudua, probrosus, indecorua, igno-
contüsum; Semilla, fur, arria.
fenderé, tutári. — Favorecer á la ino- bllia.
f a r s a , /. Mimüla. mimus, mimícua
cencia, inuocentíae subveuire. Favore- f e r a c i d a d , /. Feracítas, fertilítas.
ludus ; El arte de la farsa, ni atri O nía.
cerse de alguno, ad alíquem confugere, f e r a z , adj. Ferax, fertllia, uber.
f a r s a n t e , a, m. f. Histrío, comca-
alicüjus opem implorare. Favorecido de f é r e t r o , m. Feretrum.
dus.
las Musas, M U S Í S accéptua. Favorecido f e r i a , /• Feria; Mercado, nundinae;
f a r s e t o , m. Jubón. Lanuglum, far-
por ¿a fortuna, fortuna aocünda uaua. Descanso, otíum.
tus thorax.
f a v o r i t o , a, adj. Charisslmua. f e r i a l , adj. A d feríaa, ad nundínas
f a s (por fas ó por nefas). Jure vel
f a z , / . Facies. — A prima faz, primo spectans.
injuria, hac vel illa ratióne, hac vel
aspectu. En faz y en paz, paíam et pa- f e r i a r , a. Nundinor; Suspender el
illa via.
cificó. trabajo, otíor.
f a S C C S , /. Fasces, íum.
fe, /. Fídea. — A fe, a fe mia, certé, f e r i n o , a, adj. Forinus.
f a s c i n a c i ó n , /. Fascinatlo; Alu-
n®. De buena fe, aincéró, ingenuo. De f e r m e n t a c i ó n , /. Fermentatío.
•inacion, deceptlo, fraus.
mala fe, fraudulénter , doloso. Tener f e r m e n t a r , n. Fermento.
f a s c i n a d o r , <-. m.f. Fascínátor.
f e r m e n t a t i v o , a, adj. Fermenta-
f a s c i n a r , a. Fascino; Alucinar, de- mucha fe en alguno ó en alyuna cosa,
plurímum alícui ó alicui rei tribuere. tionem excítans, promovens.
luriere, decipére.
f a s e , /. Phasis, astrorum aapectua. Guardar la fe prometida, fidem datara f e r m e n t o , ra. Fennéntum.
f á s o l e s , iu. Phaaclus. Bervare. Tener fe en las divinas prome- f e r n a n d i n a , /. Lintea tela.
fastidiar, a. Fastidlre; Enfadar, sas, dei promísais confidere. f e r o c i d a d , /. Ferocitas, feritas, fe-
molestiam afierre.—Fastidiarse de alguna fealdad,/. Dcformítas. V. des- rocía.
cosa, alíquid fastidlre, alíquid taedío ha- honestidad. f e r o z , adj. Ferox, ferus, truculon-
bere, alicüjus rei fastidio affíci. Fasti- f e a m e n t e , ade. Turpíter; Indigna- tus, crudélis, atrox.
diado, pert-JesuS. mente, nequlter, pravé. f e r o z m e n t e , ade. Ferocíter.
f a s t i d i o , m. Fastidium, tcedlum, F e b e , /- Phcebe, ea. f e r r a d a , /. Férrea clava.
nausea; Enfado, molestia, repugnantía. F e b e o , a, adj. Phcebeus. f é r r e o , a,_ adj. Ferreus; Del siglo
f a s t i d i o s a m e n t e , adv. Fastidio- f e b l e , adj. Debilis, imbecillis, in- de hierro, incültus; Tenaz, tenax, du-
so, fastidiénter. íTrmus. rus.
f a s t i d i o s o , a, adj. Fastidiosus. f e b l e m e n t e , ado. Infirmé. f e r r e r í a , /. OfficTna ferraría.
f a s t o , m. V. f a u s t o ; pl. Anales, f e b r e r o , m, Februaríus. f e r r e r u e l o , ra. Lacerna, pallium.
fasti, orum. f e b r i c i t a n t e , adj. (med.). Febri- f e r r e t e , m. Ferrugo, inis.
f a s t o s a m e n t e , ado. Supérbé. cítana, febri laborans. f e r r e t e a r , a. Ferreum aignum im-
f a s t o s o , a, y f e b r í f u g o , a, adj. Febrim fugans. primere; Labrar con hierro, ferro ínu-
f a s t u o s o , a, adj. Fastosus, fastuo- f e b r i l , adj. A d febrim pertínens. rere.
BUS. f e c i a l , rn. Fecialis, is. ferrugíneo, a, y
f a t a l , adj. Fatalia; Desgraciado, f é c u l a , /. Fa-scüla. f e r r u g i n o s o , a, adj. FerrugineuB,
omino3us. infaüstus, infelix, funestus. f e c u l e n t o , a, adj. Fasculentus. ferruginosus.
f a t a l i d a d , /• Fatum, fatális neces- f e c u n d a c i ó n , /. Fcecundatlo. fértil, adj. Fertílis, ferax, uber, pin-
eítas. f e c u n d a m e n t e , adj. Fcacündó, guis, fcecundus, copiosus.
f a t a l i s m o , m. Eerum o m n í u m prin- ubertim, copioso. f e r t i l i d a d , /.* Fertilítas, feracítas,
cipium in fato stabilíens secta. f e c u n d a r , a. Fcecundare, fcecun- ubertas. — Fertilidad del ingenio, inge-
fatalista, jidj. m. Fatalia necessi- ditatem afierre. níi fiumen.
tatis Buperstitiosus observator. f e c u n d i d a d , / . Fcecundítas, ferti- f e r t i l i z a r , a. Fcecundare, fcecun-
f a t a l m e n t e , ade. Fatalíter. lítas, ubertas. ditátem afferre.
f a t i g a , /. Befatigatlo, fatigatio, las- fecundizar. V. f e c u n d a r . f é r u l a , /. Férula.
sitüdo ; Molestia, cura, sollicitüdo, aní- f e c u n d o , o, adj. Fcecundus, fertí- f e r u l á c e o , a, adj. iFerulaceus.
mi angor. lis, ferax. f é r v i d o , a, adj. Fervídus.
f a t i g a d a m e n t e , adv. ^ g r é , vix, f e c h a , / . Data, datum. — Larga fecha, f e r v o r , ra. Fervor; Eficacia, effica-
difficülter. long-seva setas. cla, aními ardor. — Infundir fereor, áni-
f a t i g a d o r , a, m. f. Moléstus, in- ^ f e c h a r , a. Diem et locum inscri- m o s accendere. Llevado de su fervor,
commodus, gravis. bere. ardóre dicendi percítus.
f a t i g a r , a. Defatígo, fatigo, vexo, f e c h u r í a , /. Facinus. f e r v o r o s a m e n t e , adv. Fervén-
laaso. — No me atrevo á fatigarte con f e h a c i e n t e , adj. Fidem faciena. ter,flagrantistudío.
mis cartas, tibi literis obstrepere non f e l i c i d a d , /. Felicitas, beatítas, f e r v o r o s o , a, adj. Effícax, ardens,
audéo. Fatigarse en vano, frustra eníti, beatítudo. fiágrans. ^
contenderé, laborare; oleum et opéram f e l i c i t a c i ó n , /. GratuJatío, con- f e s t e j a d o r , a, m. f. Obsequiosus.
perderé. gratulado. f e s t e j a r , a. Obsequor; A un ami-
f a t i g o s a m e n t e , ade. Vix, «egré, felicitar, a. Gratülor; El que feli- go , amici gratia l-setitíce figna edere,
difficülter, molestó. cita, gratulator. a m í c u m lauto, splendidé tractáre. —
f a t i g o s o , a, adj. Defatigatua; Fa- f e l i g r é s , a, m. /. Parocho sub- Festejar á los santos, sanctorum sacra
tigosa ocupación, operosum negotium. ditus. solemnia celebrare.
fatuamente, adv. Yecorditer, f e l i g r e s í a , /. Párasela. f e s t e j o , m. Obsequium.
stulté. feliz, adj. Félix, faustus, beátus, f e s t e r o , m . Musicorum adminis-
f a t u i d a d , /. Fatuítas, vecordia, fortunatus, secundus, prosper. ter.
ineptia, stultitía. f e l i z m e n t e , adv. Feliclter. — Vivir fCStin , m. Ludicrum speetacülum,
fatuo., a, adj. Hebes; Loco, vecors, felizmente, beato vivere. convivium.
amens, stultus. f e l o n í a , /. Perfidia, infidelitas. f e s t i n a c i ó n , /. Festinatío, cele-
f a u c e s , /. F a u x , cis, guttur. f e l p a , /» Villosum, hirsütum serí- rltas.
f a u s t o , a. adj* Fortunatus, fauatua, c a m textum; Zurra, áspera castigatío. f e s t i v a m e n t e , ado. Festivo.
felix, prosper, beátus; m. Ostentación, — Dar á uno tina felpa (met. fam.), pla- f e s t i v i d a d , /.__ Festivitas; Agudeza,
fastus, pompa, osientatío. — El que rice gia alíquem mulctáre, fustibus malé ha- facetia, lepos, venustas, festivítaa.
con fausto, fastosus, fastuósus. bere. f e s t i v o , a adj. Festívus, venüstus,
f a u t o r , a, m. f. Fautor, defensor, f e l p a d o , a, adj. Pilosus. lepídus, facétus. — Dia festivo, festlvua,
Kndiosus, protector, amicus felpilla, /. Funícülus villosus. solemnia dies.
f a u t o r í a , /. Adjumentum. f e l p o s o , a. adj. Blanda lanugíne f e s t ó n , m. Taania; (aro.) encar-
favila, /. (poétj, pavesa. Favílla. mollis. pa ,* Bordado de cadeneta, acu picta en-
f e l p u d o , a, adj. Pilosus; rn. Rwdo, carpa.
storea pilosa.
118 FIG FIL FIS
f e s t o n e a d o , a, part. csasicxuá. f i g u r a , /. figura* V, r o s t r o , filosófico, a, udj. PhÜOBOpWOUS.
f e s t o n e a r , a. Eiicárpa acu pin- e s t a t u r a , p i n t u r a t Eigi-ra de tupí , filosofismo , ra. PÜtíoeopiiorum
gere. textil is figura; m. Hombre secta.,
f e t i d e z , /. Graveolentía. gravitas, grae>'dicl. irinatua h o m o ; n%, filósofo, ra. riua»; Hombre
odoria fiedítae. ridicula, ridicülus h o m o . — ¡ austero o retira iris x Itffi no-
f é t i d o , a. adj* FoBtidus, gravis, pe- ras; gcsticulári. Hacer figura, spectabí- m o ; adj, Fil j I .is, ad
stífer, fietens, putidus, teter. lem esse. pli ín»-. }«liruii peí«i
f e t o , ra. Fcetus, da. figurable* udj. Q u o d figurári po- f i l t r a c i ó n , / . Transfusío , pero.)
la tíi,.
f e u d a l , adj, A d beneficiaría prsedía test.
filtrar, «. TriinsíumW., jterbSlb.
pertin'-us. figuradamente, adv. Figúrate. filtro, '"» A d liquores percolfindóí
f e u d a l ! ? a d , /. Praedioruin beuefi- f i g u r a d o , a, a-ij. Figuratus i Ador- pannus; Bebedizo, pbiltrum, amatorlum
•ciariorum natura, conditío. nado de figuras retóricas, oratoríis figü- p*.« 1 i u m .
f e u d a t a r i o , a, adj. Beneficíarlis ris ornatus.— Lenguaje figurado, trana- fimbria, /. Fimbria, ora vestid in-
praeilíis obnoxíus. láta verba, traslatícíua sormo. Part. ferior.
f e u d i s t a , m. D e beneficiaríis prae- pa*. dtl verbo figurar* ( '. esta pal. fllllO, ut. Fiínuá, fimuni.
díis agfns. f i g u r a r , a. Figurare,fingere,effin- fíll, ut. IMUÍS ; Límite, terminu*, li-
f e u d o , ra. Beneficíarium praedium. gére, describére; n. ffaceirfigura,spec- m e s ; Desfgni , ecojiuá,flíiisínieha, con-
f i a d o , a, part. In creditiouem (la- tabilem esse. consplci; Figurarse, m e n - silíum, ratío ; Cu
tus; adj. Confiada, fretus. — Vender al te, animo alíquid effingere , excogitare. Lo úlli .. c t i-'inum, exitua. — Darán
liúdo, emptorls fide venderé. En fia- — Se me figuró que estaba presente Ci- • 1 a*í rxituní ju:niuccru
do, cautione data. cerón, mihi visus eat adesse Cicero. Se rei finem imponere. Ai finx
fiador, a, m.f. Praes, manceps, vas, me figuro que miente mucho , mendacis- fin, porro, d e m u m . postremo) tándem,
vadis,fldeijüsaor.— Dar fiador, cautio- símua est, ni fallor. denique. Al fin loria, non
n e m prsestare- exhibere. f i g u r a t i v a m e n t e , ado. Figúráti- nisi patratá canítur victoria pugna. Al
t i a m b r a r , a. Coctum &ut assuin ab vo modo. fin de /.i obrn , ad opería ealoem, Esto
igne removeré. figurativo,'-, ú'dj. Vi tepés-eséñ- se encarra'naba d un fin o, huc
f i a m b r e , / - Coctum aut assunii l'n-
tamü príeditus. longé alié apectabat. J'ener mal jai
gídum. figurería, /. Gesticulatío, gestus. tristem exitum habere. Hacer <•
fiambrera, m. Theea frigídis ob- f i g u r e r o , u, //•./, .Geaticulator. n, subdola • * \-o DQUIURI
ti aüa servandia. figurilla, ita,/. Siglllum; Pequeña, alíquid faceré. .1 1 cuti-
' f i a n z a , / . Fidejussio, cautío; lian-
despreciable, íiomuncülus. mos de los soldados . ut milítum vulun-
cana, fidejussio mensaria; De bó'rhpa- figurón, tn. Ijoihbre cuno. Plltu tates redimirét (í silú conciliaret. Sin
recer en juicio, vadimonium. — Dar, lidieulttJ h o m o , vanus, tumldus. fin, aíternó, perenníter.
admitir haciendas en fianza, praedes da- fija, /» Ferreus cardo. f i n a d o , a, adj. Mortüus, vita func-
te, accipere. tu?.
fijación, /. Sistendi actío; (7 filial, adj. Fiíücns; m. Remate, fi-
fiar, a. Vador, aris; Fiarse, con- Reposo, quies.
fidere, fidem alicui habere. -—• ff nia.
f i j a m e n t e ,rttftí,Fírmíter; Cuidado- f i n a l i z a r , a. Finiré, finem impone-
que fiarse en él, nulla in nomine fides. samente, diligenter, aecuraté.
No se fiaba de nadie ni de nada, ttfidue re, ad exitum perducere.
fijar, a. Figo, affigo, infTgo, prce- finalmente, uuc. Denique, tán-
homíni, ñeque lo«o cui(]uam Batia cre- figo; Establecer,firmare,statuere, sta- dem,
dere. Piarse de alguno^ se alicüjus fidei bilire; Determina. definiré, di-
permitiere. Fiar á uno por deudas, tes f i n a m e n t e , ado. Egregio, elegan-
cere, pnescribere. — 1 os en te r.
aliénum in ae recipere. ,t- juno , ocülos in aliquem conjicere,
fibra,/. Fibra; Raices pequeñas, fi- f i n a m i e n t o . V. f a l l e c i m i e n t o .
aliquem intentis oculis aépic^re. finar, n. V. f a l l e c e r . Finar.it
lamcuta. orum. el dia o'e ta entrevista, i.o{I"qníi diem teci-r con ansia wu cosa, reta depexue.
f i b r o s o , a, adj. Fibratus. dicere, praefiníre. Fi.ió su domicilia en
ficción, /. Fietío, figmentum, com- finca, /. Fuudus, JT,,
Magnesia , domicilium sibi Magnésico f i n e z a , / , perfeetío, bonita
m S n t u m ; Apariencia, apecíes, aimulatlo,constitüit. Fijarse en una cosa, rem
ostentatlo. mostración de /,, m voten ia • amoria pi-
atteutó considerare. / idicto- g n u m , pignus; Dádiva, donum, m^nus-
ficticio, a, adj. Fictitíus, c o m m e u - ••.'•• di la ; «•*, parís leges pnescribere.
titíua, cialum, amicitia1 plgfiüs. — Uizo th
fijo, a, part. Fixtls; t. firme, e s - finesas conmigo, humanisaímS me exee-
f i c h a , /. X u m m a r í a tesséra. t a b l e ; Dvflnido, atatütüé. — átiar-da
f i d e d i g n o , a, a-íj. Fide dignus. pit. Co*» ¡/ran fineza, perquám Ubera-
fijo en la fwmdi ib vité consejo, hoc tibi Uter.
f i d e i c o m i s a r i o , m. FideicomiNia-
dictum tolle niCmor. Tener fijo él p-'n-
sariua. fingidamente, ddv. Fíete.
sautiento en una cosa, alíquid intento f i n g i d o , a, adj. Fictas; ('.posti-
f i d e i c o m i s o , m. íideiaqniífli animo considerare.
fidelidad,/. Fidelitas, fides; z o ; Su/iuev'o, subdititíiiB.
fila,/- Serles. — Enfila, ex or. fingidor, a, m.f. Simulátor.
tttud, diligentía, fidei integrítaa, - Ei~ filadiz, m. Sericum ex disrüpÜa
delidad en las promesas • promiBsettbn f i n g i m i e n t o , m. Fietío; (' fá-
liombycia follículué. b u l a . - Con ungimiento^ cmentító, fletó.
conBtantla. Fidelidad que jamás jaita, filamento, m. Barba), fibra.
fallere nescíafides.Fidelidad iwpst simúlate.
filantropía, /. Philaflthrbííft. fingir, a. Fingo, simulo, comminis-
ta'de, inconcfiaaa fidea. filantrópico, a, udj- A d a m o r e m
f l d e O S , m. Maasa in fila dedüotu cor.
h u m a n i geni ria spectans. f i n i q u i t o , tu. Kationum confectío
fiebre,/. V* calentura. filántropo, m, H u m á n i generia
fiel, udj. Fidelis, fidus, fide conspi- et conaolidatío. — Dar /miquilo, bona
amátor. prodígere, abaumerc,
cüus, futiere nescíus; m. El en M a t e r i a . /. Inania verba.
. catholícus. finítimo, a, adj. Finitímus, 0011-
filatero, iu- ij«'\ua\, Mate!1 termínua , vicinus , propinquus, proxi-
f i e l a z g o , m. Mensurarum prefec- filete,rn.Fasciola insctílpta, ó acu
tura. mus.
picta. fino, a, adj. Delicatna, eximlus, pras-
fielmente, ade. Fidelíter, con^tanti filetear, a. Fimbríía ornare.
fide. ataus; Constante,fidelis,fidus, oonataua;
filiación, /. Filiatío, Ingenioso, subillis, peíales,*, solera.
«fieltro, rn. Coactílis pannus; bi i- filial, adj. Fil
íro para defensa del mal tiempo, la- f i n u r a , /. i'uriius.
filiar, a. Alicüjus n o m e n , tetátem, f i r m a , /. Subsc-n'ptío.
cerna. aliaque signa adscribére.
fiera,/. Fera, ferus; Fieras de ra- firmamento, m. Pinnamentunj,
f i l i g r a n a , /. Cancellátuin opus; firmar, a. pubsoriberei Fifma
piña. rapaceB bestias. — Como tan fieras, Cualquiera cosa delicada, delicátua.
ferarum more, adinatar ferárum. corto (juodam nomino in acriptüria uti.
filis, m. Urbana in rebus agondiB f i r m e , adjt Firmus, BUilVjlis, fl
f i e r a m e n t e , adv. Feroclter. dexteritaa.
f i e r e z a , /. Ferocitaa, feritas, I certua, constans, lminotus, imíflobuia.
filisteo, m. Círandioris statürae ho- — Mantenersefiruu-en su proposita, In
cía, immauítas; Altivez, Bpirltua, en« r- m o .
bía, arrogantía; Deformidad, deformltaa, Bententía perseverare, proposlti tonáccm
filo, ra. Acíes; Rabio so, perfunctoria ease,
toditas. exacutío. — Herir por los mismos jilos,
fiero, «, adj. Ferus, eflerUs, cíTidé- eodem gladio jugula/e. f i r m e m e n t e , ado. Fwtóiiw.
lia, barbarus, ssvus, ferox, iinmanis, filología,/. Philología. f i r m e z a , /. Firmítas; Apoyo , fir-
truculéntus, immltis; Intratable, inhu- filológico, ", udj. A d phílologíam m a m e n t u m ; Constancia de ánimo, aními
mánus, difficillímua, incivilis; Horroro- spectans. robur.
so, borribllis. hórridas, horrendas, m e f i l ó l o g o , m. Pbilologus. fiscal, adj. Fiscalis; ///. IMSCI pro-
tuéndua, terribllia. f i l o s e d a , /. Tela sérico et lana curator; ó rei criininália rjuffisltor.
fieros, M. Minaü, árum. — Us echa contexta. fiscalía, /. Fisci procurutória mu-
fieros, minas in m e jactat, filosofador, rn. f. PhiloBophans. nua.
fiesta,/. Festivitaa; De la iglesia, f i l o s o f a r , a. PhiíoBophari. f i s c a l i z a r , a. Fisci prncuratorem
festus dies; De nacimiento, natatuia, f i l o s o f a s t r o , m, Philoaophaater. agére — Fiscalizar las acciones de otro,
o r u m ; De los muertos, feralia.— Jiac-r filosofía, f* Phüosophla. aliorum acta inquinare.
fiesta, vacare. Estar de fiesta, festi- filosóficamente, ado. Phüoaophi- fisco, m. Fiacua.
vo animo ease. Guardar lasfiestas,sa- cé; Al rnrtdn d* los ¡tíátO/bS, •ffbíInunphí'OO fÍ,íga,/. Tridene; Burla, irruno, da-
cra solemnia celebrare, «diem festum mora. riBus, ludibríum.
colére. flk|íad<ir. «. m. /• v «**«»*-
figón, m. Gaupona,
ñ g o n - e r o , o, m . /. Caupo
FLE F0G roa 119
f i s g a r , a. ITarpftgono pitean; /tur- flojamente, ado. Remiasé, segní- f o g o s o , a, adj. Ardens, vehímens,
díquem dcridcTc, luiiitics-ré. ter. aocordltcr, pigro, lánguido, osci- violentus.
fisgón, ni. Saunlo, rihv den-sor. tán'or. fugóte, rn, Fascis virgultorUrd,
fisgonear, a. r. fisgar,burlar- flojedad, /• Debilitas, inflrmítaB, f o g u e a r , o. Ho minea, equoa Igni
se. Iftüguor; Desidia, ignavia, segnítíes, assuefacfiro; Limpiar con fuego una anua,
física, /. l'by-síca. desidia, Boconlía, torpor, Inertia, pigrí- torméntum ignis opo mundare, turmóuti
I |si( n a i e n l e , ade. Physícó; Real- tla. negligentía. fuligínom evertere.
flojo, a, adj. KemTssus, laxus; Pere- f o l g o , m. Saccülua pollicoui confo-
fisico, a, adj. Phy siena; m. El que zoso, ignávus, inerB, desidiosua, socors, vendis pedíbus.
profesa la física, physícaí profeaaor; piger, seguía, negllgcna; Pusilánime, im- f o l i a , /. Saltatío. — Ir una cosa por
i/, i i •", medícus. boclllua, animo remíssus. las folí ai. prseproporé alíquid agere.
fisiología,/. Pbysiología. floqueado, a, adj. Guarnecido de f o l i a c i ó n , / . Foliorum nuraeratío.
fisonomía, /. FacioB, vultua, frons, fleco, — Fimbriatus, fimbria ornatus, f o l i a r , a. Líbrorum folla numeris
oris lineaménta. Instrüctus. notare.
fisonomista y flor, /. Flos, — Perteneciente á la flor f o l i a t u r a , f. Foliorum numeratio.
fisónomo, in. Physiognomon. ó á las flores, floroua. Lo que trae ó f o l í c u l o , m.-Follicülus, sülqua.
fistola, /. Fístula. produce flores, floríger. El que coge f o l i o , fu. F o r u m .
f í s t u l a , f. Tutus, canalia; Flauta, flores,florilrgus.Guirnalda, dé flores, f o l l a d a , /. C a v u m artocreaa.
libia, aründo, calamus, ci- aertum. Sombrero de flores, atrophíum. f o l l a j e , m. Foliorum copla, fron-
cuta, buxus, avena. Campos cubiertos deflores,florea rura. díum ubertas.
fisto I-ir, adj. Piátúlarts. La jlor del incienso, pollen thuris. Mar- f o l l a r , a. Foliatüram fingere.
fistuloso, a, adj. KistulósUs. chó con laflorde la infantería, c u m ro- f o l l e r o y
flacamente, ado. Lánguido, imbe- bore pedltum próféctus est. Pan de
folie tero, m. Follíum artífex, ven-
cllllter, infirmó. ñor. primaríus pañis. Murió en la flor
flaco, a, adj. MacilentuS; Sin fuer- tle su edad, immaíüró decossit. Se des- dítor.
za*, languídus. — Ponerse fia&é, macre- liza á laflordel agua, s u m m a s perla- folleto, m. Schedüla alíquid novum
bítur undas. Andarse en flores, excu- et recens annuntlans; Impreso, leve
flneucho, a, adj. (fam.) Mac311us.
sationes quasrore, afierre. scriptum.
f l a c u r a , /". Maeies.
florear, a. FlorIbus_ornare. follón, a, adj, Dcsidiosus, segnis,
flagelación,/. Verberatío, flagel-
florecer, n. Fíorere, florescere, desea, iners, piger, ignávus; m. Cohete
latm.
flores emittero; Prosperar, vigere; Flo- sin ruido, pyrobolus sino crepltu emís-
flaglcioso, a, adj, Flagitioaus, sce-
recerse (el pan, el Queso, ere), mucére,
lerátus, Bcel&stus. sus; Vástti'/o, surcülua, propago.
mucescero. Miguel de Cervantes flore-
flagrante, Udj. Fiágrans. — En f o m e n t a d o r , «, m. f. Fovens
ció en el siglo diez y seis , Michael Cer-
fia-irante, adhucflagranticrimine. aleña.
vantes sexto décimo seculo vixit. Con
flugrar, n. Flagrare. f o m e n t a r , a Foveo, calefacio,
la paz florecen las letras, pace nitent
flamante, «ey. Perlucídus; Nuevo,
literas. Excitar,promooer, tueor, tutor, deféndo:
recens.
floreciente, adj, Florens; Vigo- Dar fomento, mulceo , alo. — Fomentar
flameo, m. FlammiSum velum.
roso, virena. una sedición, seditionem aliíre. Fomen-
flamígero, a, adj. Flammíger.
floreo, m. Palsestrica rudia.
flámnla,/. Vexillum, vexillaris pín- tar (a piedad, pietatem excitare.
Horero,"-). V. m a c e t a ; Vaso para
nula. flores, vascülum; El que hace 6 vende f o m e n t o , Bí. Fomentum; Pábulo
f l a n c o , m. Propugnacüli latus; Cos- flores,florumartífex, vendítor; (met.) fomentum, pabülum; Auxilio, auxilíum
tado de nn ejército, transversa acies; Chistoso, lepídus, facétus, venüstus. tutamen, subsidíum, praeaidlum.
De cualquiera cosa, latus; Retirado, in- floresta, /. N e m u s , silva.
fóines, m. Fomea, ítis.
teríus propugnacüli latus. florete, rn. GladiatÜra gladíis levio-
«flanquear, a. Muniménta apté ad f o n d a , / . Divcraorlum.
ríbua; gladlua, ensia levíor. f o n d a b l e , ao.}* Bolíde náutica men-
expugnandum collocáre. f l o r e t e a r , a. Floríbus ornare.
t l a o n , tit. Láctea placenta aaecbaro surabllia.
f l o r i d a m e n t e , ado. Fioridé, or-
oviaque confécta. nato. f o n d a d o , a,.adj. Fulcítus, muni-
M a q u e a r , n. Deficere, languescere, florido, a, adj. Florens; Lomas tus.
declinare, varillare. — Plaquear el áni- selecto de una cosa, sélectus, purus; f o n d e a d e r o , m. Commoda na-
•inimo eoncidtíre, deficere, animo Elegante, eliígaus. víum statio.
cadore. florífero y f o n d e a r , a. Fundum bolíde ten-
flaqueza, /. Debilitas, infirmltas, florígero, a, adj. Florífer (poét.).
uní.militas, languor. V. flacura. tare; Sacar del fon ¡o , res eubmersas
florín, m. N u m m u s flore distinctus.
flato, rn. Ventoaítas. extrahere; Examinar, ínquirere, por-
flota,/. Vectoría elassis; Escuadra
flatoso, a, adj, Ventositati ob- scrutári; Dar fondo una embarcación,
de buques de guerra , navalía elassis.
noxíus. navim ad portum appelJcre , navem
flotadura, /., • anchoris firmare.
flatulento, a, adj. Ventositate ple-
nus. flotamiento, m. Fricatio. f o n d e o , m. Navis inspectio.
flauta,/. Fístula, tibia, buxus. — flotar, n, Fluit o, innato. f o n d i i l o n , »». Cuppaí vinarí» fun-
Tocar iaflauta,fístula canore. flote, m. V. flotadura. — A flote, dus.
flautado, •*, adj. Blando modula- innatándo. f o n d i s t a , m. f. Caupo, hoapes.
tua ; rn. Registro del órgano, fistulamm fluctuación,/. Fluctuatío; Irreso- f o n d o , tn. F u u d u s ; (mil.) Para pba-
Beries, compléxus. lución, vacülatio, uutatío, dubitatío, ha3- langis intima; De bienes, bona, orum.
flautero, m. Tibiaríus. sitatío. — El fondo de una cosa, reí intima,
flautista, m. Tibicen, fllictunnte, part. act. Fluctüans. viscera, pcnetralla. Fondo militar, mi-
( l a u t o s , m. Oblectatío . jocua, lu- fluctuar, n. Fluctuó, fluíto; Estar litare rcraríum. Fondo del mar, dé un
dus. á riesgo de perderse, nutare, vacillare, rio, de un pozo, fundus , v a d u m , alti-
fleco. ?//. Floccus, villüs, cirrhi. fiuitare; Dudar, ntesitáre, dubitare, tüao. Niño de excelente fondo , eximía;
flecha. /. Sagitta. basrére. indolis puer. Escrito de poco fondo,
flechador, rn, Sagittaríus. Huetnoso^ a, adj. Fluctuosus. leve scriptum. Hombre de mucho fondo,
flechar, a. Sagittáre; n. A r c i m in- f l u i d e z , /. Flueutía; Del lenguaje, alta mente preedíius vir. Parece bueno,
tendére. affluentla. pero es un maleado en el fondo, sub bo-
flechazo, m. Saglttce ictus. fluido, a, adj. Fluens; Eléctrico, nitatis specie aními improbitátem tc¡**it.
flechero,TO._SagütarIus; El que fluidum electrlcum. Dar fondo, anchura naves fundare.
hace flechas, aagittarum artifex. fluir, n. Fluo, is. Echar a fondo una nave, navem depri-
f l e m a , /. Phlegma; TardcsniH-teiiti- flujo, m. Fluxus, úa-, V. cor- mére. Examinar á fondo una coaa, rOm
tüdo, cunctatio, mora. riente; De palabras, verborum copla accuratisslmé perpendere. Le conozco
flemático, a, adj. Phlegmatícus; á fondo, intus et in cute novi.
immoderata; De sangre, bremorrhagía.
Tardé, posadlo, piger, tardua, Ientua, be- f o n j e , adj. Mollis, spongiosus.
fluvial, adj. Fluvialis, fluviatilis, f o n t a n a , / , (poét.) V. f u e n t e .
gnis
f l e m ó n , m. T u m o r phlegmáte tur- flumineua. f o n t a n a l , odj. Fontanua; fontibu*
gens. fluxión,/. Fluxío ; Catarro, deatil- scaturiens; /•*. v. m a n a n t i a l .
f l e m o s o , a, adj* PhleffmaticuB. latío; De los ojos, lippitüdo. fontanar, m. V. m a n a n t i a l .
fletador, tn. Navís conductor. f o C O , m. Focua; geom. Linearum f o n t a n e r í a , /. Aquae ducénd-e
fletar, a. D e vectüra conveníre; na- centrum. ars; Conjunto de conductos de agua,
vem conducere. fofo, a, adj. Fungosus. _— Hombre aquseductüum copla.
H e t e , m. Naulus. — Pagar elfiete, pro fofo segniB, socors, iners, ignávus homo. f o n t a n e r o , m, Aquiíex. .
f
vectüra solvere. f o r a g i d o , o, adj. Grassator, prs=-
fogaril, m. Incénsi fasces ad signa
flexibilidad, /. Flexibilltas; V.
in bello danda, aut castra illuminanda. dator.
docilidad.
flexible, adj. Flexibílis , lentus, fogata, /. Kogus. foral, ad}, Forénais.
fíexilis; Animo dispuesto á ceder, flexi- f a g ó n , m. Caminas, focas, forua- f o r a l m e n t e , adv. Foreusi modo.
Us, docílis, lenis. cüla; De naeio, navia foculus; De arma f o r á n e o , a, y
9-exJon. /. Flftvln. infl-oJo. de fuego, pulveraríua catapultan alveolus. f o r a s t e r o , a , adj. Exter, aliení-
f o g o n a z o , TO. Fiamma in torménÜ gena, advena.
f o r c e j a r , n. Oblüotor; Resistir,
fóculo.
resisto, obsisto.
f o g o s i d a d . /• Ardor, vehemantia, f o r c e j o , m. N Í X U B , conatue.
i ímpetus. f o r c e j ó n , tn. Vioiántiu oU-ua.
120 FOR FRA FRE
f o r c e j u d o , a, adj. Robüstus, for- fortificante, part. act. Mnnlens. — A la francesa, gallíco inore, caUorura
tis. fortificarVu. Firmare, confirmare, moro.
f o r e n s e , adj. Forénsis , ad forum roborare; Hacer fuerte un lugar, locuin f r a n c e s i l l a , / . Pruni genus.
spectans.
f o r e r o , a, adj. E x instituto, ex
vallare, muñiré, circummuntre, muniti- M F r a n c i a , / . Reino de Europa. Cal-
lege. oníbusinstruere; Fortalecerse, roborári,ila; Ista de Francia, Francia, a*.
f o r j a , /. Ustrína. confirman, praívalescére. vigere. f r a n c o , a. adj. Muniflcus, liberalia,
f o r j a d o r , m. Excüssor. fortin, iu. Propugnacülum, castel- largus, magnificus; Exento, immünis,
solütus,liber; Sencillo, aimplex, siucérua,
f o r j a d u r a , /. Figuratlo. lum.
ingenüus, candídua.
f o r j a r , o. Confio, cudo; Formar, fortuitamente, ade. Forte, for- f r a n c o l í n , m. Attágen, «nis.
formare, figurare, effingére. — F nar tuito. f r a n e l a , /. Lanea tela.
una acusación, una mentira, judicium fortuito, a, adj. Fortultus. f r a n g e n t e , m. Casus, tristia evén-
confiare, mendacíum procudere. Volver fortuna,/. Fortuna, casus, sora, tUB.
ri forjar los versos mal hechos , malo fors, fatum; Felicidad, felicitas, pros- f r a n g i b l e , adj. Fragília, quod
tornátos incüdi reddére versus. peritas. — Fortuna faeorabte. fortuna se- frangí potest.
f o r m a , /. Forma; V. f ó r m u l a ; f r a n j a , /. Fimbria, limbus.
cunda, prospera, favens, ridens. benig-
f r a n j a r , a. Fimbria ornare, in-
Molde, typus. — E n toda forma, ad amus- na. Fortuna adeersa, fortuna iniqua, struere, preste xere.
sim. Sin forma , informis. De esta adversa, invlda, dirá, crudélis. Todos f r a n q u e a r , a. I m m ü n e m reddére;
forma, BÍC, ita, hoc m o d o , ad bunc m o - car re m ns la misma fortuna, omnes inDar libremente, liberaliter, generoso lar-
d u m . Argüir en forma, argumentundi eodem pericülo versamur. Probar fortu- giri; Remover los estorbos, expediré, im-
leges servare.
f o r m a b l e , adj. Formabilis.
na , fortünam periclitan, fortunas se pedimenta tollere. — Franquearse, pres-
f o r m a c i ó n , /. Formatlo. compo- committére. Por fortuna, casu, forte tarse a lo* deseos de otro, facilem se
sitio, structüra, fietío. V. f o r m a . fortuna. alicui prabére; Descubrir su interior,
f o r m a l , adj. Formális ; Serio, sevé- f o r z a d a m e n t e , adx. Coactó, vio- m e n t e m suam detegére, consilia aua*
rus ; Preciso, determinado, expréssus, lenter. patefacere.
signatus, disértus. — Texto formal de f o r z a d o , a, part. Coactua; m. El f r a n q u e z a , /'. Immunltaa; Libera-
la leg, ipsa legis verba. Hombre sin galeote, remex, ígis, remo addictus reus.Hd"tl, largitas; Sinceridad, siuceritas.
formalidad , levis , nullius gravitatis
homo.
f o r z a d o r , m. Violator. franquicia, /. Immunitaa.
f o r m a l i d a d , / - Rectitudo. diligen- forzar, a. Compelió, cogo. f r a s c o , m. Lagena; El cuerno de
tía; Graoedad, gravitas, severita-. forzosa, f. Compulsio, constrictío. los cazadores, pul veris pjrii tlieca.
f o r m a l i z a r , «. Pérfido, absulvo; f o r z o s a m e n t e , adv. Necessarló ; f r a s e , /. Phrasis; articu-
¡izarse, verbis offendi\ rem serió . violénter. -'• stylua, dictio. lo-
aut in m a l a m partem accip>' "•'» -ratio.— Ga ., »mbaj¿b¿j
forzoso, a, udi. Necessarius, ine- ciroumlocutioníbuB uti.
f o r m a l m e n t e . < Rite; vitabílis, inel uctabílis. f r a s q u e r a , / . Theca, repositoríum
: 16, expressé. diae f o r z u d o , a, adj. Viríbua praestans, 11 um.
f o r m a r , a. Formare, efformart Lacertosus, robustue, torosua, nervosus. f r a s q u e t a , / ' . Typi, prsali cráter.
-urare, confingeri orden, com- f o s a r . •<•. FossA sepíre, vallare. fraterna,/.(ibjurgatio. — Dar ana
ponere, iustituére, instruere. — Las f o s f ó r i c o , a, adj. Ijunien emittena. o gurgare, verbis corripüre
costumbres forman á cada uno su fortu- f o s f o r o , m. L u m e n emittena cor- f r a t e r n a l , adj. Fraternus.
na, sui ciiique mores fortünam ofEn- I 1-. lucídum corpus. f r a t e r n a l m e n t e , ado. Fraterna
gunt. Formar el ejército, acíem in fósil, adj. Fossílis, e. f r a t e r n i d a d , /. Fraternítas.
ere. Formar un designio, aiiquid moliri, f o s o • m. Fossa; Pequeño, fussüla ; f r a t e r n o , <•, ,ills.
consilium capere. Fo¡ >•• Ocnlto, cunicülus. f r a t r i c i d a , f. Fratricida.
un joven, adolescéntem virtutíbus infor- f r a c a s a r , u. Labefactari , di f r a t r i c i d i o , ///. Fratricidíum.
mare, imbuere. 1 ari, illidi, infringí. f r a u d e , / . Fraus, dolus, fallada,
f o r m i d a b l e , adj. F fracase».'/<• i or; Desgra- astus, insidia?.
Excesivamente grande, únmai cia, cal a oiii...-, infortunium, adversa for- f r a u d u l e n c i a , v. Ftaudulentís
f o r m i d o l o s o , a , adj. Formido- tuna. perfidia.
lOBUS. fracción,/". Fractío; artt. Fractua f r a u d u l e n t a m e n t e , adv. Frau-
f o r m ó n , TO. Scalpru nunicrus. dulenter,
f o r m u l o , • Formula; De io< tribu- f r a c t u r a , /". Fractura. f r a u d u l e n t o , a, adj. L-Vaudulén-
,ia verba. f r a c t u r a r , ". Frange, Luxo. tu-; <i*,l*.sus, fallaij in'rfidus.
f o r m u l a r i o , /. Fonnularum col- fragancia,/. V* f r a g r a n c i a ; El f r a y , m. Contracción de fraile.
lectio, t ai-ufo, ipsa crimln \< Fr ih-r.
fornelo, "<• Fornacüla. • atín, f r a z a d a , /. Lodix, stragülum.
fornicación, /. Fornica-tío. fragante. V. fragranté. f r e c u e n c i a , </
fornicador, a, m./. Form. fragata,./". Líbuxnica; f r e c u e n t a c i ó n , f, b'requentatlo.
; •

f o r n i c a r . " . Fornii iri. lox, cis. f r e c u e n t a d o r , a, m. 1. Frequen-


f o r n i c a r i o , a, adj. I «Sue. frágil. ímbe- frecueiltar, a. Fre(iuontan-.
f o r n i d o , a, adj. Lacertosus, ro- i illus , infíi-mus , debílis, fluxus; Pere- f r e c u e n t a t i v o , adj. urum.) Fre-
büstus. . cadücue, cadens, labens. quentativus.
fornitura, f. Typórum f r e c u e n t e , adj. Frequens, cre-
f r a g i l i d a d , / . Fragüitafl; Debili- ber. a^sidüus, continüus. — Frecuentes
tum j pl. Fornituras, acorteua armando dad para lo molo, fragilítae, debilitas. peligros, densa pen«
inilíti apparatus. imbecillitas, inürmitas.
f o r o , m. Forum. f r e c u e n t e m e n t e , ado. Frequén
frágilmente, adv. Inva ter, crebró
f o r r a j e , rn. P a b ü l u m ; M
f r a g m e n t o , ///. Fragméntum. f r e g a d e r o , m. Laváorum, lava-
sustancia , rerum inutilíum
f r a g o s i d a d , /. Ameritas, fregado, ///. Catinonun tavatíío.
congeries; La acción de ir á jorrajear, brltas.
pabulutio. nis. f r e g a d o r , m. V. fregadero.
f r a g o s o , ", adj. Fragosus; Ruido- f r e g a r , /-._ Frico; 1.01 ¡,/,,/„.-, ?tc.
f o r r a j e a d o r , m. Pabuiator. so, fremens.
f o r r a j e a r , a. Pabularí, frumen- f r a g r a n c i a , /. Kragrantia ,
im. abstergeré, rauudárt
tari. buen nombre, virtutum fama; Po-a fra- fregatriz,;., y
f o r r o , m. Snbdititíus vestiasButus grancia, angüstus odor. f r e g o n a , /. Humilis ancilla.
pannus; De la nace, navis fultura; Cu- f r a g r a n t é , adj. Fragrans. — En fra- f r e i d u r a , f. Fríctío.
bierta para defensa de cualquiera cosa, granté delito, in ipaa crimínis j>. f r e í r , a. Frigo. — Freirselaá alguno.
.aunimentum. tratione. aliquem decipere. Atfreir de to* huecos lo
f o r t a c h ó n , a, adj. Robustisaímus. fragua,/-Uatrina. — Sangrarla
f o r t a l e c e d o r , a, m. f. Firmat.r. veréis, res iudicabit; exítua acta probat.
gua, fornaois ferrarla- jiurgamíiia eva-
f o r t a l e c e r , a. Firmare, confirma- cuare.
f r e n e r í a , /. Freuoruiu officina.
re, roborare, muñiré, Btabilíre; Dar f r a g u a d o r , a, m, f. Machinator, f r e n e r o , m. iVcnorum artifex.
ánimo, animoa addere. auctor. f r e n e s í , m. Fhrenítfi; Acción di*-
f o r t a l e c i m i e n t o , 771. Firmatío; f r a g u a r , '/. A d uatriuam fingere, paeulatla, insania, dciuentia.
Robudez, firmliaa, robur; Lo qne ha'-e cudére ._ procudere , efformÜre; fa f r e n é t i c o , a,_ adj. Phreuetícu»;,
fuerte un sitio, wuníinen, m a n i m é n t u m , excogitare, invenire, meditan, machi- lyinprtaticua, phreuesi laborans.
vallum. agger. n a n ; n. Trabarse, consolidarse el barro f r e n i l l a r , a. {náut.) Üenio* frenare,
fortaleza,'". Fortitudt, vis, aními ó argamasa, conglutinan, consolidan. cohibére.
robur, aními magnitudo; Castillo, ca- f r a i l e , ///. Keligiósus frater.
stellum, arx, propugnacüluzn, valldum f r e u i l l o , "/. Lingñse vincnluin; i.t
f r a i l e r í a , /. Jlonachorura fre- que (•• tiene, balbus. — No tener fren
niunitioiilbua castrum.
f o r t e p i a n o , '--.Instrumentum m u - quentia. nimia audácter loqui.
nructum. f r a i l e r o , a, TO. /. M o n a e h o r u m f r e n o , m. Frenum. -- (', ir w.< I
f o r t i f i c a c i ó n , /. Munitlo; Trin- studiosus. effreni*tó vivere, inverecünd» *-
hera y to>io to que sirve de defensa, f r a i l í a , / . Monachális vita. MortUr ei freno (met.), ob-jistére, resifiti .<•,
mcenla, propUk-nacülum, m u n i m é n t u m , f r a m b u e s o , m. Rubus ío reluctán. Trocar tos fren** . p/it^'-sti'rí
praaidíum; E- arte de fortificar t mili- f r a n c a c h e l a , /. Comi^aiío.
»^i :Í architectüra. f r a n c a l e t e , u,. Fibalfit'a corrigía.
f.r aa1un>•ce*aéi*n,e s
liter, n la .e Lábera-
.-. tralli-mio.
FR] FlíE FUN 121
f r e n t e , f. Frons; Fachada, frons; f r i v o l a m e n t e , ado. Inaníter, in- Pegar fue<jo, ignem admovere. Discurso
rabies. — Frente á fr*m gpi i, leí Iter. Veno de fuego, vehementissíma oratio.
regiono. Al frente delos reales,pro castris. f r i v o l i d a d , / . Rea frivola. ¡lo todo á sangre g fuego, igne fer-
¡iu 'SI olversari. /. f r i v o l o , a, adj. PrivSlns, nugato- roriue omnía vastare.
• •osa en la frente , vultu aU- ríua, levis, inania. — Razón frivola, je- f u e l l e , m. Follis, flabellum.
quid prro se ferré. Arrayar la in jüna ratío. Hombre mug fricólo , maxl- f u e n t e , / . F o n s ; Origen de alguna
frontera obducere, supercilium tollere. itatia h o m o . cosa. fona. caput, orígo, — Agua de fuente,
f r c n t e r o , '"- Prontile, puerorum f r o g a , / Lateritía fabrica. fontana aqua.
friTiii prsacínotB culcitella. f r o n d o s i d a d , /. Frondositas. f u e r a , ado. Extra, foris, foras. — De
f r e s a , k. Fragum. f r o n d o s o , «, adj. Frondosua, fron- fuera, extenúa. Por defuera, extrinaScíia.
f r e s a l , m. Locus fragia consitus. dífer, frondéua. Eso está fuera del caso, nihil hoc ad
f r e s c a , /• v. f r e s c o ; Palabras f r o n t a l , m. Altaría auIÉea. rem. Fuera de toda chanza, jocis re-
•Ka-i. licentiosa verba. f r o n t a l e r a , / . Aultnorum laciníae. mótis, serió. Fuera de razón, absonum.
f r e s c a c h ó n , a, adj. Pinguia, opi- f r o n t e r a , /. Termínus, limes, ora, Fuera de duda, indublum. Hombre que
mua. finís; Ft 'ja para reforzar los serones, está, fuera de sí, h o m o mentís impos.
f r e s c a ! , adj. N o n a d m o d u m re- apártete fasclee sportia suatinendia. — f u e r o , m. Jus; Jurisdicción* juris»-
cen i, (hiardar las fronteras,finealato tuéri. dictio; Privilegio, privilegíum ; El juz-
f r e s c a m e n t e , a d o . Reconter; h'i ,•'- f r o n t e r i z o , a, adj. Finitímua, con- gado, forum.
milite, indifferenter; Con algún frió, aub- termínus ; Lo que está de frente, e re- f u e r t e , adj. Fortis. firmus, valídus;
frigldó. gióne posítua. Robusto, robüstus, torosus, nervosus, la-
f r e s c o , a, adj. Subfrigldua; Re- f r o n t e r o , o, adj. E regione pósi- certosus ; Varonil, animosus , magnaiií-
ciente, recens; Sereno , impávidos , for- tos; TO. Líinltum pra-fectus. V, f r e n - m u s , gcuerosus, audax, invictus, pree-
tis, constans; Vistoso, gratus, jucündus, t e r o . stans aními; tn* Alazar, castillo, nrx
amcenus ; m. V. f r e s c u r a . — Dinero frontil , m. Spartea eulcíta rudia castellum , propugnacülum , presidium.
i, nuper accepta pecunia. Noticias huí,us jugandis. —- En lo más fuerte del verano , media
recens alláti nuntíi. Tomar el fr «i ntis [i ssstate.
fresco tí la tofítbra, captare frigus opá- f r o n t i s p i c i o , m. Frona; Remate f u e r t e m e n t e , ade. Fortíter; Con
«JUIII. •i • una fachada, fastigíum. vehemencia, vehementer; Valerosamente,
f r e s c o r , ru. Aura refrigerans; Co- f r o n t u d o , a, m. f. Fronto, nis. strenué, impigró.
lor robado de las carnes, vivídus color. f r o t a c i ó n , /. Fricatío. f u e r z a , / . Vis, vim, vi; Robustez,
f r e s c u r a , /. Algor; amcénum, lene f r o t a r , a. Frico; Con algún animus, vigor, robur; Eficacia, virtus,
frigua; Amenidad, ainoenltas , viridltas; perlinire. vis; Precisión, necessítas, coaotío; pi.
Desahogo, libertas; Descuido,negligentía, f r u c t í f e r a m e n t e , a/í*. Fructuoso. Fuerzas, vires. — A ta fuerza, per vim,
inertia; Serenidad*, aními tranquüli f r u c t í f e r o , a, adj. Frnc¿ífer, fru- violénter. Se embarcó por la fuerza de
Respuesta fuera de propósito, insania, gífer. ia necesidad, navem ascendit nécessítate
ineptia:, arum. — Oyó con la mayor fres- f r u c t i f i c a c i ó n , /. Fructiflcatio. coactus. Medir sus fuerzas con al
cura la noticia de ía muerte rfe su hijo. f r u c t i l i c a d o r , «, m.f. Fructua- c u m alíquo decertare.
ino rtefiliinuutiata nihil sanó est per- rlus. f u g a , /. Fuga. — Poner en fuga at
mótus. La frescura tle los valles, con- fructificar, a. Fructus ferré, edere, enemigo, hostem fugare.
vallíum lenis aura. parere, reddére. f u g a c i d a d , /. Fugacisslmua reí
f r e s n e d a , / . Locus fraxínis CCMI f r u c t u o s a m e n t e , adv. Fructuoso. transitus.
situs. f r u c t u o s o , a, adj. Fructuosus; f u g a r s e , r. Fuga; se committére.
f r e s n o , rn. Fraxínus; Silvestre, or- /v , -lioso, que da utilidad, compen- f u g a z , adj. Fugax.
nus; De fresno, fraxineus. dio sus. f u g i t i v o , a, adj. Fugitivus; Pere-
f r e s ó n , ra. Fragum majus. f r u g a l , adj. Frugális, sobríus, frugi, cedero, cadücua, fluxua, fugax, l&bena.
f r e s q u i s t a , ru. PariStum :L modera tu 8, abstinena , temperatus, tem- f u l a n o , a, adj. Quídam.
f r e z a , / . Faex, stercus, excreu peraos, modéstus. fulgente, g
tum. f r u g a l i d a d , /. Frugalítae, sobrie- f ú l g i d o , adj. Fulgens.
f r e z a r , ». Stercus ejicere; Co tas, abstinentia, modestia, temperantía. f u l g o r , m. Fulgor, nitor, lux,
las hojas los gusanos de seda, bombyces f r u g a l m e n t e , ' á. Frugalíter, so- splendor.
pasci; Estregarse los peces para desovar, brio, modérate. f u l g u r a n t e , adj. Fulgürans, ful-
i n i «.-icari; Escarvar los animales ha f r u g í v o r o , a, adj. Frugíbus ve- gens.
hoyos ó trezas, terram scalpere; Arrojar acens, frugum edax, fruges vorans. f u l g u r a r , n. Fulgurare, fulgere
ht C' ¡mena las inmundicias, alví f r u i c i ó n , /. Boni possesslo ; Com- {poét.)
purgari. placencia, delectatío. f u l i g i n o s o , a, adj. Fuliginosus.
f r i a l d a d , / . Frigidítas, frigus; Flo- fruitivo, a, adj. Fruitionem, delec- f u l m i n a c i ó n , /. Fulminatlo.
jedad, negligentía, lentitüdo ; Necedad, tationem afferens, f u l m i n a d o , o, adj. Herido de al-
stultitía, fatuítas ; Dicho insulso, íusut- f r u m e n t i c i o , a, adj. Friunenta- gún rugo. Fulminatus.
sítas, frígido, infaceto dictum. rlus. f u l m i n a d o r , a, m. f. Fulminator.
f r í a m e n t e , ado. Frigídó ¡ Sin gracia, f r u n c i d o r , a, m. f. Rugas in- f u l m i n a n t e , part. Fulminans.
insulso, infaceto. ferens. f u l m i n a r , a. Fulminare; Arrojar
friático, a, adj. Illepidus, inface- f r u n c i m i e n t o , nt. Contractío; Fin- balas g bombas, jacére; Penas, infii-
tua, iusulsus. gimiento, simulatlo, fietío. gére.
f r i c a c i ó n , /. Fricatío, infrictío. f r u n c i r , a . Contráho, corrugo; Ter- f u l m í n e o , a, adj. (poet.) g
f r i c a n d o , m. Condimenti gallíci giversar, dissimuláre , involvere , obte- f u l m i n o s o , a, adj. (poét.) Ful-
genus. gere; Fingir,fingere,simulare. — Frun- minéus
f r i c a r , a. V. e s t r e g a r . cir la frente, frontem obducere, super- f u l l e r e s c o , a, adj. Dolósus, frau-
f r i c a s e , rn. Frixum obsoníum, cou- cilium tollere. dulentus, vafer.
dimeuti gallíci genus. f r u s l e r í a , /. Frivola res. f u l l e r í a , / . Fraus, dolus; Astucia,
f r i e g a , /. Fricatío. f r u s l e r o , a, adj. Nugatoríus, in- callidnas, astus.
f r i ó , a, adj. Frigídus; Sin gracia, ánis. f u l l e r o , m. Dolósus collüsor.
insuUus, illepidus, infacétua; Ineficaz, f r u s t r a r , a. Frustran. — Frustrar f u m a d a , /. F u m i tabaci absorptío.
inefllcax , languídus ; Desapegado , des- las esperanzas de alguno, alicüjus spem f u m a n t e , adj. (poet.) F'umans.
afeólo, indifférena; m. Frigua, algor. fallére. Frustrar los planes del enemigo, f u m a r , n. Tabaci f u m u m haurire.
friolento,a,adj. Frigori obnoxíua, hostíum conátus eludere, cousilia ever- f u m a r a d a , /. Portio fumi.
frigOiis impatíens. tere. Frustróse et trabajo, periit opera. f u m í f e r o , a, adj. Fumlfer, fumi-
friolera,/. Nsenia, quiaquilíí», trica. f r u t a , /. Fructus. fíou3.
— Pomposas frioleras, nug.se canora?. f r u t a j e , m. Fructus et flores de- f u m i g a c i ó n , /. Fumigatio.
f r i o l e r o , a, adj. Frigori obnoxíus, pietse. f u m i g a r , a. Fumigare.
frigoris impatíona. f r u t a l , adj. Pomarius; m. Frugí- f u m i g a t o r i o , a, adj. F u m u m in-
f r i s a , /. Crispa vestís lanea. fera, pomigera arbor. spiraos.
f r i s a d o , m. Tela sérica crispata. f r u t e r o , a, m. f. Fructuaríus; Ca- f o m o r o l a , /- Terr» biatus sulphur
f r i s a d o r , «, m. f. Crispans. ñadilla de frutas, calathus fructuarlus, inspirana.
f r i s a d u r a , /. Crispatura. pomarius ; Toalla para cubrir la fruta, f u m o s i d a d , /. F u m e a materia.
frisar, a. Textum crispare, cincin- cooperiendia pomis mantile; Frutas pin- f u m o s o , a, adj. Fumlfer, fumifícua,
natum reddére; Refregar, refríe are*; n. tadas, depícta poma. fumoaua, fumeus.
Congeniar con alguno, alicui próximo f r u t o , m. Fructua; Producción útil f u n c i ó n , / . Yitae functío; Empleo,
accederé, moribus et ingenio c u m aliquo de la tierra, fruges; Utilidad, provecho, muneris administratío; Solemnidad, soc
conveníre; Acercarse, accederé, appro- c o m m o d u m , provéntus, utilítaa. — Fruto lemnltas, celebritas. — Hacer las fun-
pinquare, de bendición, legitima proles. Arboles ciones de embajador, legati m u n u s obíre.
friso, m. Zoophorus; De las paredes, que no dan fruto, steriles arbórea. LaS Función de guerra, militaris actío bellica
parieti affixum peristroma. ramas se doblan con el fruto, curvántur f u n d a , / . Theca; De almohada, pul
f r i s u e l o , TO. Massa frixa. V, j u - pondere rami. Ningún fruto has sacado vinar.
día. de eso, nulla tibi ex re profecta snnt f u n d a c i ó n , / . Fundatío, constitutío.
f r i t a d a , /. Frixum, fríctum. c o m m o d a. — Desde la fundación de Roma, ab urbe
f r i t o , a, port. pas. irr. de f V e i r . f u e g o , m . Ignis ; Incendio, incen- condita.
Frixus; m. V. f r i t a d a . dium j Hogar. focus. — Todo lo dsooró f m o d a d a m e n t e , adv. Non te-
fritura, /. V, fritada. *d fuego, omnía absñmpta sunt flammii, maré
122 GAL GAL GAL
f u n d a d o r , a. m.f. Fundátor, condí- f u n e s t a m e n t e , adv. Funestó, iu- f u s i l a z o , TO. Sclopeti ictus; Et tiros
tor. institutor; laeentor, auctor. feliclter. exploslo.
f u n d a m e n t a l , adj. Quod est ca- f u n e s t a r , a. Funestare, funere fusilería, /. Milítum eclopetig in-
put et suinm.i rei. polluére. structñrum multitudo.
fundamentalmente, ado. Fun- f u n e s t o , ./. adj. Funestus , fune-
fusilero,//'. Sclopetarlus ; De mon*
damen:a.ítcr. reus, ater, luctuósus, letális, tristis,
tañ-i, levia armatüra) miles.
f : n d a u i e n t a r , a. Fuudárc, funda- mcestus.
f u s i q u e , rn. Capsula in cucurblt»
m. , ia-c.c; Ea:<r jirnte una cos.i, f u n g o s o , a, adj. Fungosus, spon- formam superius perio rata. #
giosus.
stauiíire. firmare. f u s t a , /. Nace. Pílaselos; Leila del-
f u r e n t e , adj. Furens. furíbñndus.
f u n d a m e n t o , *•*•*. Fundamentum,
furit't, f. Furor, rabies; Violencia, ga'fa <tue se rota de los árboles, rainaila
initium, senes; Ori:,en, radix, orígo. — violentia, furor; Velocidad, velocitas. igni apta.
Con fundamento, haud temeré. Sin ñin- f u r i b u n d o , a, adj. Furibündus, f u s t á n , 77i. E gossipio tela.
ga i funda mentó, nulla prorsus ra'ioiie. furens, furiusus. f u s t a n e r o , m. Telárum e goesypío
f u n d a r , Bi F u n d o , statüo, institüo,
f u r i o s a m e n t e , ado. FuriSsé, fu- textor.
conetitüo, molior, fundamenta jacio. —
rialiter. f u s t e , tn. Ephippiorum fulera; La
Fundar u„a ciudad, urbem condere.
f u r i o s o , a, adj. FuríoBUB, furens, vara de la lanza, hasta; Silla del ca-
Fundar su opinión, sententíam confit1-
furiális, rabídus, irátus, furore accen- ballo , ephippíum; Fundamento de un
HfSre. Nú se furttta en razón alguna,
sus, ira percítus, insanos, demens, ve- dis urso , escrito , etc. fundamentum ;
nulla prorsus ratióne innitltur.
sánua ; Violento*, violentus; (met.) Grande,Nervio, sustancia de una Cusa, pondua,
f u n d i b l e , adj. Fusllis.
excesivo, ingens. substautla. vigor. — Hombre de ¡e>:o
f u n d i c i ó n , /. Fusío, conflatlo.
f u r r i e r , m. Stationuro mensor. fuste, rebus gerendis parum appoaltus
f u n d i d o r , m. Fusor, £cris artífex.
f u r r i e r a , /. Metatoris regli offi- homo.
f u n d i r , a. F u n d o , confio; Arte tle
cíum. f ú t i l , adj. Futílis, levis, parum
fundir, fusoría ars ; Molde de fundir,
f u r t i v a m e n t e , adv*. Furtim. gravis.—Decir cosas fútiles, nugari, nu-
fusoríum vas.
f u r t i v o , a, udj. Furtívus, subrep- gas agoré.
f i n d o , tu. Fundus.
títíus. f u t i l i d a d , / . Futilítas.
f ú n e b r e , ádj. F u n e r e u s . — Ocacion
f o s a . /. Musicalis nota. f u t u r a , /. Superstlti asserta poa-
fúnebre, oratio fúnebris.
f u s c o , a, adj. Fuscus. aessío.
f ú n e b r e m e n t e , ade. Funébri
f u s i b l e , adj. Füsílis. f u t u r o , a, adj. FutüruB. — Futuro
rita.
fusil, m. Sclopétum. contingente, i'utñri casus.
f u n e r a l , adj. V. f ú n e b r e ; n.
F u n u s , exequl», justa, fúnebris pompa.

g a b a c h o , «, adj. Gallus.
G.
do, amaslus. a m a n s ; Galán de teatro, g a l g a , / . Gallica canis; Rueda en
g a b á n , m. Rustica lacorna. primus in scena actor. los molinos de aceite, trapStum, olearla
g a b a r d i n a , f. Bustíca quasdam g a l a n a m e n t e , ' " / ? . Elcganter; Con mola.
ves lis. grac(a, urbano, venusto, polité. g a l g o , m. Cania gallicus.
g a b a r r o , m. Jumentórum podagra. g a l a n t e , ádj. Comis, civílis, urbá- g a l g u e ñ o , a, adj. GracilSntus, gra-
g a b a t a , /. Hortera. (Jabata ó ga- nus, munificus; Festivo, festívus, lepí- cílis, maeilentus, tenüis.
vieta. dus, facel 03. •Italia, /. la Francia. G allia, Gallito,
g a b a z o , m. Sacchari contrita canna. g a l a n t e a d o r , m. <>i, , r árum.
g a b e l a , /. Tribütum, vectigal. g a l a n t e a r , a. Obsequi, m o r e m ge- d-tallcla, reg. de España. Galhe-
g a b i n e t e , m. l'nvatum cubicülum; ro ro. cía, Galléela,
Congreso, senatmum concilium. g a l a n t e m e n t e , adv. Comitor, ur- g a l i c i s m o , ru. Locutío galilea, gal-
gacel, at. V, g a m o . bano, obsequenter. ustrücta oratio.
g a c e l a , / . J tui cae, ádis*. g a l a n t e o , m. Obséqíuum, '•omitas, g á l i c o , m. Venérea lúea.
f a c e t a , /. Epheméris, diarium re- obsequiosa voluntas. g a l i c o s o , a, adj. L u o voneroa In-
rum gestárum. g a l a n t e r í a , /. Obsequium, iiríi inJí-
fecí US.
g a c e t e r o , rn. Ephemerldum auc- taa, comítaa, obsequiosa m-n»-. aun ca
g a l i n á c e o , a, adj. GallinacSus.
tor. voluntas; Bizarría, muniñcentiá, tííiq-
g a l i z a b r a , /., esperie de embarca-
g a c e t i s t a , m. Ephemerídum, rerum ralítas; Gracia, elegantia, splendor, ni-
ción. Celox, lenibua.
gestárum studiosus. tor, decus.
g a l o , a. adj. Francés* Gallus.
g a c h a s . / . Puls. — Salir a gachas, g a l á p a g o , m. Testudo; (met.) Di-
g a l o c h a , m. Lignea calceumSnta^
pedí bus manibüequo Ineedére. Animo simulado, bellaco, pellax, aagax, perfí-
g a l ó n , m. Fasciola; (náut.) tícnía
ii las gacha* (loe. fam), exige, macte dus, vafer, versütus.
lignea in navigíi latere poslta.
animo, macte virtüte. Hacerse unas ga- g a l a r d ó n , »*. Praamíum, pretíum,
g a l o n e a d u r a , /. Faaciólia omáta
chas, leniter eaptüri. dcmnlceri. reumneratio, morCen, m u u u B , donum.
textura.
g a c h o , a, aaj. Inclínátus, incürvus. g a l a r d o n a d o r , w, tterauue*
g a l o n e a r , a. Faacíis ornare, in-
g a c h ó n , a, m. f. Puer bianditlis g a l a r d o n a r , a. Bemanerán struere.
essuetus; adj. BruSloSb, atractivo, fa- muuerari, pensare, compensare, prscmlis g a l o p a r , n. Tolütim equum lnco-
cetua, venüstus. ornare. dére; Irá gran galope, equi cursu vclo-
gachonada / g a l b a n a , / Desidia, socordía, segni- cissimo ferri, equo citáto invehí.
g a c h o n e r í a , /. Blanditíes, bene- ties, languor, torpor, inertia. g a l o p e , ///• Equi cursua; Gran ga-
volentía.
g a l b a n a d o , a, adj. Galbanum co- lo/i'1, mcitatWsimus réloeii équi cinsus
g a f a , /. U n c u s ; Ta'dilla en la viesa — A f/alu/.-e. fentinanier, prwpruporb,
de trucos, uncínata tabella; pl. Gafas, lore referí ns, galbano colore similis. g a l o p e a d o , a, adj. Prejoepii ftli
conapicílla. g a l b a n e r o . a, adj. Lesidiüsus, 7u. Palladas, bofetadas- pugnis, coláphli
g a f e d a d , /. Nervórum contractío; seguís, aocors, piger, ignávus. verbor.'itio.
Lepra, lepra, elephantiásia. g á l b a U O , iu- Galbanum. galopear,ti.v. galopar.
gafete, »/. v. corchete, galeato, adj. Galeatus prologus. g a l o p i n , m. Pannosus; Descergon-
g a f o , a, adj. Nervórum contractione galénico, a, adj. Oalenzcnd,ad &a- zatlo, vafer, vilis, despicabais homun
laboraos ; El oue padece la enfermedad lénum vel ejua doctrinam spectans. cío; Taimado, callidus, versütus; Pin
de lepra, Ieprosua, elepbantíacus. galenista, ru. Galenicus, galénicas che, mozo >ie cocina, cuiinarius famülus
g a i t a , /. Tibia; Gaita gallega, tibía doctrina? sectator. g a l o p i n a d a , /. Vafri hominis tvu
utnculáris. — Estar de gaita, festivum tío.
esse, jocári.
g a l e ó n , ru. Grande navigium.
g a l l a d u r a , / Ovi aporma. _
g a i t e r o , m. Tibicen. g a l e o n e s , 1». Oneraru-a naves. g a l l a r d a m e n t e , udo. Eioganter,
g a j e , m. Munuscülum. — Gajes del galeota, /. Minor triremis. pru;stanter.
oficio, muneris iucommoda. galeote, tn, Kemex, ígis, remo ad- g a l l a r d e a r , n. Bexterítátem ostén-
g a j o , m. Arboris raniua. dic.us homo. tale.
g a l a , /. Vestis pretiósa, festiva, galera,/. Navis longa. — Condenado g a l l a r d e t e , m. Apiauatrfl, i*,
magnifica, splendida, elegans; Bizarría, á tas galera*t damnatus ad triremes, aplaustria, orum.
elegancia, venustas, uroaníus, lepos. — g a l e r a d a , /• Piaustri grandíoris g a l l a r d í a , /. Egregius corporU
Hacer gala de sus riquezas, divitias osten- onus; En la imprenta, typigraphicum habitus, formse prccstantla, Tcnustaa;
tare, jactare. castigationi aptatum exémplar. Denuedo, etrenuitaa, virtus, fortitudo,
g a l a f a t e , ru. Subdolus fur. g a l e r e r o , rn. Plauatrarlus. animi robur.
g a l á n , «•». Elegans, praestautl g a l e r í a , /• A m b u l a c r u m fenestra- g a l l a r d o , a, adj. Elegans, síre-
corpore, eximia forma h o m o ; Et qué t u m ; En las mi ñas, subterraneum am- nuua, venüstus, fortift, príestan»; 8eledOf
viste con aseo y compostura, politus, bulacrum; Galería de piularas, pinaco- exiiníus, ooospicuua. insignia-
m-ujp^-aa. urbánus, -secoáUus; Ena***}***- tbeca, pinacothece. g a l i e a i * . a. G a U u m galünis inaa-
g a l e r i t a » /. cogujada. Galerita,
alaúda.
g a l e r n o , adj (n-iut,). Lenis ventus.
1
i^*¿Jf«¿iJ*«ro. m. Maléfletiáaush o m o .
GAN OAB OAB 123
bare: Atsar la ro: amenazando, mfnací- g a n a p á n , m. Bajülns. g a r c e k w < a, adj. Vonatorías falOO.
t,.r CIÍIIM.IM- ; S i',, -.t¡ i entre "ir :, prte- g a n a p i e r d e , m* Ludus ita eonsti- g a r d u ñ a , /. Mustoia.
• i si bi vital |i g a r f a , /. Corvi ungucs; Tributo,
tñtm ut riotori victus praiatot.
g a l l e g a d a , /. G all al eórum multi- g a n a r , a . Lucrar!,luorifacere,acqui- vectigal. — Echar la garfa, ungulbus ar
tudo , ion propia de gillc- >mparare, abatinere ; Conquistar, ripere.
mos. occupáre. adsciscore; Aoen- g a r f a d a , / . U n g u í u m ictua,
g u l l e t a , / . Vinaria «aleóla ; Pande vincSre, excellore, pra:;;tare, su- g a r f e a r , a. Uncos jacóro, uncía
iu , . ua paula. perare, auteiro; Merecer por su trabajo, alíquid abripSro.
g a l l i l l o , '/'. Kpigluttls, epiglosais. aemerere, demereri. — Ganarla volun- garfil». '//. Harpago, uncus, tvticíhliS.
g a l l i n a , f. Gallina. — Ser un galli- tad á uno, alicüjus gratiam inire, alicü- g a r g a j e a d a , /. K. g a r g a j e o .
na (toe. fam.), imbollem eaae. Acostar- jus benevolentlam síbi concillare. g a r g a j e a r , n. Scrco; El que gar-
le eon ' . luminlbus nondura con dádiva"* á loi soldados, milítum vo- gajea a menudo, acreátor.
KocensU cubitum iré. luntátea largltione redernit. Tirar á ga- g a r g a j e o , nt. Exscrcatlo, exscrea-
g a l l i n a z a , / . Gallinarum stercus. narse amigos y crédito, diligentííis aml- tus.
g a l l i n e r í a , / - Galliuáruin mercá- cis famajquo serviré. g a r g a j i e n t o , a, adj. Exscreatióne
tus. g a n c h o , m. Uncus; De pastor, in- laboraus.
g a l l i n e r o , a, m.f. GaUinariuB, gal- cürvus baciílus. g a r g a j o , m. Conglobatum spu-
linarum vendítor; Lujar donde se alber- g a n c h o s o , a, adj. Uncinátus. t u m ; Muchacho desmedrado, languídus
ga* las gallinas, gaJIinarium, aviarium; g a n d a y a , / . V. tuna. — Andar á puer.
/••ii machas
la óanddya, otiosS vagári. g a r g a j o s o , a, adj. V. g a r g a -
mujeres, mulicrum frequens locus; Ces-
g a n d u j a d o , m. Pücátus limbus, jiento.
to tlonde se llevan gallinas, gallinarlus
fimbria. g a r g a n t a , /. Guttur; Del pié. ima
eorbls.
g a l l i p a t o , /«. Indlcus gallus.
g a n d u j a r , a. V. encorvar. cruria pars; De los montes, montlum an-
g a l l i t o , tn. El que sobresale ó hace g a n d u l , a, adj. Otiósus, vagus, va- gustia!. — En tai gargantas de la Etruria,
papel parte, Q u i inter cetoros gabündus. in fauclbua Etruríaa. Tener buena gar-
eminel [mel.) ¡ Dim. d$ g g a n f o r r o , a, adj. Improbus, va- ganta (cantar bien) , voce et cantu va-
g a l l o , m. Gallus. — Levantar el gus. lere.
(loe. fntu.), superbíre, v o c e m arrogántor g a n g a , / . Tetrao alcata. — Andará g a r g a n t e a r , n. Modular!.
extollore- Qtro julio nos cantara, alíter Caza de gangas, obvia quaequo aucupá- g a r g a n t e o , m. Moduiatío, vocis
babérent, ri, oonsectari, inflexío.
g a l l o f a , / . Pereginantibua o Gallia g a n g o s o , a, adj, Narlbua vocem g a r g a n t i l l a , / . Monild, ís.
m CompostiSUam appóni aolíta cibaría; mittena. g á r g a r a , /. Gargarizado.
(lo liza, olus; Chisme de poca sustan- g a n g r e n a , / , Gangfcena. g a r g a r i s m o , m, Gargarizatus, úa.
cia, c o m m e n t u m , fabella, narratiuucü- g a i l g r e n a r s e , r. Gangrena labo- g a r g a r i z a r , n. Gargarizo.
la ; Men,ligue:, mendicitas. — -Vivir a larare. g á r g o l a , /. Larva a q u a m ore
fa, mcudicitáte vitam tolerare, pro- g a n g r e n o s o , a, adj. Gangrena emíttens.
duciré. affectus. g a r g u e r o y g a r g ü e r o , m.
g a l l o f e a r , h. Vitam vagam et ino- g a n g u e a r , n, Naribus vocem mit- Bronchus; Iraquí arter idi aspora arteria.
• teie. g a r i t a , /- bpecüla; Lugar común,
gallofero, a, y g a n g u e o , m. Naríbus verborum cloaca.
g a l l o f o . ,t, adj. Mendícus. emiaslo. g a r i t e r o , m. Aleatorii ludi «ta-
g a l l ó n , m. Architoctonícua ornatus g á n g u i l , m. Piscatoria cymba. gister; El que frecuenta los garitos,
oapitella ciugena. g a n o s o , a, adj. Avldus, cupídus. aleátor, is.
g a l l o n a d a , / - Cespitibus confectus g a n s a , /. Anser femína. g a r i t o , ni, Aleatorium.
garles. g a n s o , ni, A n s e r ; Hombre alto y g a r l a . /. Garrulítas, loquacítas.
g a m a , / . D a m a femina. seco, languídus; Perezoso, segnis, socors, g a r l a d o r , a, m. f. Blaterator, gár-
g a n i a r r a , / . Adstrictorla freni cor- pigor, ign&vüa; m. /. Malcriado, rudis, rulos.
rigla. rustícus, iinpolitus, inurbánus. g a r l a r , a, Blaterare, nugare, gar-
g a m b e t e a r , n. E q u u m úngulas ad g a n z ú a , / . Clavis adunca, adulte- riré.
numérum moveré. rina clinis. g a r l i t o , m . Xassa; Lazo, asechanza,
g a m b e t o , rn. Chlamys, militáris la- g a ñ a n , »«.• Agréstis operarius. decipüla, rete. — Caer en el garlito, ille-
cero;!. g a ñ i d o , m. Gannitus, ús. cebris capi. Coger á uno_ en el garlito,
g a m e l a , /. Corbis. g a ñ i l e s , m. Fauces. alíquem improviso occupáre,
g a m e l l a , / . J u g u m ; Barreno aran- g a ñ i r , n. Gannio, nieto. f a r l o p a , /. Runcíua.
de, rude labrum lignBum. — Hacer venir gañón y a m a c h a , /. Toga senatoria; El
ó uno a la gamella, adigore, cogeré ali- g a ñ o t e , ni. Fnucíum canália. que la viste, togátus senator.
quem. g a r ó , m., pez marino, (rarus, garum.
g a r a b a t e a r , ». Harpago , as;
g a m o , m. Dama. Ha 'er garabatos con la pluma, malo ef- g a r r a , /. Unguis adüncus. — Caer
g a m ó n , »••. planta. Asphodélus. formataa literas ducere; Andar por ro- en las garras de alguno, in alicüjus m a -
g a m o n a l , at. Asp/iodelis consitus deos (met.), eircumire, ambugíbus uti. nus incidere.
locus. g a r a b a t e o , m. Harpaginia jactus. g a r r a f a , /. Phiala.
g a r a b a t o , m._Harpago;' Humildad g a r r a f a l , adj. Ingens, pregran
gamonito,'/,/. Dim. de gamón; il<-
de garabato, simulata humilltas. dis; Oosa exorbitante, enormis, immánis,
toño, arboria germen.
g a r a b i t o , m. Olitoria in macello immodicus.
g a i u o n o s o , a, adj. Asphodelis
g a r r a t i ñ a r , a. Surripere, rap5r6
abündans locus. taberna.
aut erre.
g a n i u u o , </, adj. tomado como g a r a m b a i n a , /. Futílis ornatus.
g a r r a n c h o , //*. R a m u s díssectus
Dama? pellis. g a r a n t e , m. Fidejñssor.
g a m u z a , / . Ibex ; Piel adobada, sub- g a r a n t í a , /» Fidejussio. garrapata, /. EÍCÍUUS.
acta pellis. g a r a ñ ó n , m. Admissarlus asinus. g a r r a p a t e a r , «. Littóraa inor-
g a m u z a d o , a, adj. Rupicapra? co- dinátó circumfiéctere.
g a r a p i ñ a , /» Liquor congelatus ;
lorem referens. g a r r a p a t o , tn. Varia et déformis
Curto t<j'd >, tela rigens.
g a n a , /. Desideríum, voluntas, libi- exaratío liiterarum, aut linearum.
g a r a p i ñ a r , a. Liquorem conge-
do, cupidítas. — De muy buena gana, g a r r a r , n. (náut.). N a v e m retroce-
lare.
libentissl&d- tibentissimo animo. Tener deré.
g a r a p i ñ e r a , /- Vas ad congelán-
gana de comer, esurire. De mala gana, das potiones aptatum. g a r r o b a . V. a l g a r r o b a .
ffigrC'. f a r n p l t a , /. Beticülum. g a r r o b a l , m. ¡Sil'iquia consitus
g a n a d e r í a , f Pecuaria; El trapi- a r a p a l l o , m. Spicülum papyra- ager.
có en'ganados, pecorum mercatür,a. :éuirt. g a r r o b i l l a , /. i-Egyptue silíquaí
ganadero, a taríns. — Ser garatusa, /. Blándifíse, M e c S b r » . dissectum lignum.
ganadero, pecÜaríám agere. Y/Í. Térra Cifcérlbtís g a r r o c h a , /. Pilum, spicülum.
g a n a d o , m. Pecus, oris, armentum,
garbanzal, g a r r o c h ó n , m. Lanceola.
gxex; dot verbo g a n a r . V. sata.
Cicer. garrofa, /. y
esta / garbanzo, ni. Elegantidm, venus-
g a n a n c i a , /. Luerum, qmeatus.
garrofal, m. V. algarroba y
garbear, n\
compendíum, atilitaa, c o m m o d u m ; Usu- tátom ostentare. Cribro purgare. garrobal.
ra, íuenus, fu3iieratio; Guncftteia de una g a r r ó n , m. A d u n c u s unguis. —
garbillar, a.Spaiteum cribrum. Tener <;arr,,ues, cautura._expertuni ease.
mano á otra, interpretíum. — Andar de g a r b o , //'. Corporis elegantla, pre-
ganancia, prospero res cederé. No le, garbillo, g a r r o t a l , m. Olivetum.
stautía, venustas; Generosidad, largitas,
arriendo la ganancia, non invidéo sor- g a r r o t a z o , m, Fustis ictus. -—
munificentla, liberalitas. — Con garbo,
tem. Dar á uno de garrotazos, fuatíbug alí-
venüsté.
g a n a n c i a l , adj. Lucrdsus, ad lu- q u e m mulctáre, verberare.
g a r b o s o , a, adj. Elegans, venüstus;
erum spectans; pl. Gananciales, bona g a r r o t e , m, Fustis; Suplicio, Btran*
Generoso, libcrális, muniflcus.
in matrimonio acquisita. gulatío. — Dat garrote á uno, gulam
•j-arbitllo, >••., Parturhata mixtio.
t r a n a u e i u w o , a, **ij QuAstuosus. alicui frangere, alíquein straugulare.
g a r r o t i l l o * m. Faunium ín^ain-
BAtÍO.
124 GAY GEN GER
g a r r n c h a , /. Trochlea. g a v i ó n . BI. Corbis terrá fartus; g e n e r a t i v o , a, adj. Genitális.
g a r r u d o , a, adj. Adüncis unguibus Sombrero grande, amplfor galerus, g e n é r i c a m e n t e , adr. Gcneratim.
extensis. g a v i o t a , /. Fulix, fúlica, gavia. g e n é r i c o , a, adj. Generális.
g á r r u l o , a, adj. Garrulus, Ioquax. g a y a , / . Vitta variegata; Insignia,
g é n e r o , m. G e n o s ; Modo ó manera,
victoriae laurea; Picaza, ave, pica. — La
g a r u l l a , /. Racemoruru soluta co- m o d u s , ratio.
gaya ciencia, poésis.
pla; (fam.) La gente baja, plebecüla. g e n e r o s a m e n t e , adj. Largé, ge-
g a y a d u r a , /. VersicoloribuB fa-
g a r z a , /. Ajrdéa; Real, árdea ciné- neróse, munificé, liberallter, cumúlate;
Bciis ornatus. Con calor, impígré, viriliter, ánimos-}.
rea ; Estrellada, asterias, ae.
g a r z o , a, adj. Caeruleus ; nt. Espe- g a y a r , a. Versicoloribus fasciis g e n e r o s i d a d , / » Genérosítas, mag-
cie de /tongo, agarícum. ornare. nanimítas , aními magnitudo; Liberali-
g a r z ó n , m. Elegans adolescens. g a z a , /. (náut.). Náutica funis. dad. Iiberalítas, munifiecntía; Valor
g a r z o n e a r , «. Amatorié obsequi. g a z a f a t ó n , tn. Absürdum. animo sitas, fortitudo, aními robur.
g a s a , /. Tela valde subtilis et rara. g a z a p a , /. Mendacíum. g e n e r o s o , a, adj. Generosue, no-
g a s t a b l e , adj. Q u o d consumí po- g a z a p e r a , /. Cuniculorum fovea; bilis, clara? indolis vir; Magnánimo, ani-
test. mosus, fortis. magnanlmus, strenüus,
De gentes perdidas, occülta et inhonesta
g a s t a d e r o , m. Dispendium, con- intrepidus, interritus, impávidos; Libe-
nebulonum congregatío. ral, liberalis , largus, munifícus, bene-
sumptío.
g a z a p i n a , /. Vilíum homínum 1ÍCU8.
g a s t a d o , a, adj. Attritus, obsole-
congregatío. •íiíénesis,/. Génesis.
tus; Part. pas. del verbo g a s t a r . V.
esta pal. g a z a p o , ///. Cunicüli catülus; g e n e t l í a c a , /. Genetbliología.
g a s t a d o r , a, m. f. ProdÍgus,_im- Hombre disimulado, versütus, vafer, cal- g e n e t l í a c o , a, adj. Gcnetliliá-
pendiosus, effúsus, profüsus, dissolütus, lidus ; Embuste, mendacíum, lallacía, cua.
nepos; Despensero, promus, cellaríus. fraus. g e n i a l , adj. Insitus; m. Inclinación,
g a s t a r , a. Impendo, expendo, con- g a z m i a r , n. Ligurire. natu rale studíum, índoles.
s u m o , insumo, sumptus fado; Disipar, gazmoñada g g e n i a l i d a d , / . Índoles, is.
deperdcre. consumere , absumére. confi- g a z m o ñ e r í a , / . Virtütis simulatío. g e n i a l m e n t e , ade. Buipte na-
cere , exbaurire, ligurire, voráre; Des- tura.
g a z m o ñ e r o , a, adj., y
truir con el uso , attenuáre , imininuere, g e n i o ,ro.Natura; Ingenio, capricho,
g a z m o ñ o , a, adj. Virtütis simu-
atterere; Echar á perder, oorrumpcre, ingenium,_ Índoles, natura. — Genio
lator.
vitiáre, fcedáre, deturpáre. — Gas dócil, cultura patiens índoles. Hombre
patrimonio, rem familiárem profundére, g a z n á p i r o , a, adj. (más us. en la
term. mase). Rustícus, agréstis, fatfius, de muy mal genio, vir difllcíUíma natu-
patrimoulum lacerare. Gastar el tiempo ra. Contra su propio genio ó inclinación,
en cano, frustra tempus tereré. Gastar stultus. stolídus.
invita .Minerva. Hombre de gran genio,
la pólvora en saleas, vana sequi, oleum g a z n a r , n. V. g r a z n a r .
prestantis ingeníi vir. El estudio sin el
et opéram perderé. g a z n a t a d a , /. Manibus in fauces
genio, studíum sino diviio vena.
g a s t o , tu- Dispendium; Coste, im- petitío. g e n i t a l , adj. Genitális; Partes ge-
pendium, impensa, expensa, sumptus. — g a z n a t e . V. g a r g u e r o . nitales, genitalia, íum.
Gado inmoderado, effüsus sumptus. g a z n a t ó n , ro. V. g a z n a t a d a . g e n i t i v o , adj,, generativo. Geniti-
Hacer el gasto en la conversación, collo- g a z o f i a , /. Commistas ccenae reli- * vos, genitális; m. Genitivo (urum.), ge-
quíis, sermonlbus materiam prsebere. q une. nitlvue, patrius casus.
Con poco gasto, parvo sumptu. g a z o t i l a c i o , m. Gazophylacium. g e n t e , / . Gens; Nación, natío, po-
g a t a , /. Felis femína. g a z p a c h o , ro. Offse genus pane, pülus ; Soldados, milites, milítum copla;
g a t a d a , /. Repentinus 1 opima fu- aceto, olea, sale, et aillo conditum; (fam.) Familia, familia, domus, proles.
gíeutis retrocessus; Astucia, solertla. Migas que hace la gente del campo, ex — La gente principal, primores popüli.
g a t a s (ó), loe. ade. Pedíbus mani- tórrida placenta confecta) mica?. La gente baja, plebecüla. Gran multitud
búsque incedere.— Salir á gatas (Jam.), g a z u z a , /. V e h é m e n s et molesta de gente, m a g n a h o m í n u m frequentia.
ttgró sese e pericülo expediré. famas. Quién llama ? — gente de paz, quis ja-
g a t a t u m b a , /. Simulatlo. gelatina. V, jaletina. n ü a m pultavit? — amicus adest, (¿ui cltut
g a t e a d o , a, adj. Feliueus, felínus. g e l a t i n o s o , a, adj. Glutinosos. de gente es esa f quidjhomínum est hoe I
g a t e a m i e n t o , m. Pedíbus mani- g é l i d o , a, adj. Gelídus, algldus, Entre la gente del campo, apud rustlcfr
frigídus. nos homines.
bueque incessío; El acto de arañar, di-
g e m e l a , / . Flor del jazmín ingerto. g e n t e c i l l a , / - Plebs Ínfima.
laceratío unguibus facta. Flos viola; et citrei gemínuna odorem gClltil, nt. Gentilis; adj. Gracioso,
g a t e a r , ". Pedíbus maní busque exspirans. •luí,ui, elegans, gratiosus; Grande, n#-
jncedére , perrepero , reptil!, I g e m e l o , a, tn. f, Gemellus, ge- table . ingens, pr-xinágnus.
(fam.), felem cutem perstringere, sau- minus. g e n t i l e z a , /. Corporis p rae a tan tía,
ciáre; Hurtar, subripere, furári. g e m i d o , rn. Gemitus, luctus, plan- venustas; Bizarría, ostenta-ion. fastua;
g a t e r a , /. Foramen. ctus, plangor, lamentum, ululatus, cla- Urbanidad, urbanitas, eomitaa.
gatería, /. Fclíum copia; Reunión mor, questus. g e n t i l i c i o , a, adj, GentiHtíos.
g e m i d o r , m. G e m e n s , geroebüu- g e n t í l i c o , a, adj. (¡cntilícua.
de gente soez, plebecülae concürsua, ca-
dua; Lo que. hace un ruin',, .<•,,,. ¡anteg e aln t i l i d a d , / . Geutilítas, ethnl-
terva; Engaño, fietío, simul;, gemido humano, querülus, gemebündus. Ciamua; Conjunto de losfjeitt'les,paga-
gatesco, a, adj. Felínus. g e m i r , n. d o m o , ingenio, gemiaco, nórum congregatío.
gatillazo, //'• Clavis catapulta* re- lugeo, suspiro, plango, queror. g e u t i l i z a r , n. Gentium falsos ri-
¡ • uli receaslo. — Dar gatillazo, spem g e n c i a n a , /. Gentiana. tus exercéru.
. frustran, aliquem decipere. g e n e a l o g í a , /• Genealogía. g e n t i l m e n t e , adv. Egregio; A
gatillo, ru. Dentharpaga; Rati g e n c a t o g i c o , a, adj. Genealogí- manera de los gentiles, ethnlcó.
furax puer; Pieza en las arma-i de fuego, CUB. g C I l t í o , m. H o m í n u m magna fre-
clavia retinacülum. g e n e a l o g i s t a , ro. Geneaiogus. quentia. turba, multitudo.
g a t o , rn. Felis, catua; Gato montes, g e n e r a b l e , adj. Generabllis, quod g e n t u a l l a , / . ínfima pleba, plebo-
gilvestris, immansuetus aslürus; Instru- geuerari potest. cüla, nebulonum grex.
ía ftto de hierro para agarrar, adstricto- g e n e r a c i ó n , /. Generatío; Casta, g e n u f l e x i ó n , / . Gcnuflcxío.
ríuB uncus. — Pasar como gato por as- geuus, eris ; Sucesión, progenies, posteri, g e n u i n o , a, adj. Genuinus, pro-
cuas (met. fam.), raptim, fugaeíter elábi. posterítas. príus.
Vender gato por liebre, fucum alícui fa- g e n e r a l , m. G y m n a a l u m , athenüí- g e o g r a f í a , /. Geographla.
cSre. u m , lycffiura; General del ejército, dux, g e o g r á f i c a m e n t e , adv. Gcogra-
g a t u n o , a, adj. Felínus. imperátor; Prelado de una orden religio-
pbicé.
g a t u p e r i o , m. Incondita potlo; sa, prepoBÍtus,_prefectus; adj. Común,
u/i-'ptír.va/.generaliajUni versus,commünia. g e o g r á f i c o , a, adj. Geographícua.
Embrollo, intriga, collusío, dolosa rerum g e ó g r a f o , m. Geographus.
permixtio. — Concilio general, cecumenica synodus,
cecumenícum concilium. General de la, g e o l o g í a , /. Geología.
g a u c h o , a, adj. (ar<¡.) Declivis.
g a v a n z a , /. Cynosbáti flos. caballería, equítum magister. General geoniancia,/. Divinatio ex terrft.
g a v a n z o , m. Cynosbatos, i. de artillería, prefectus fabrum, bellicó- ñreomálltico, ni. Ex terrá diviuá-
g a v e t a , /. Capsula scriníi ; Arca rum tormentorum magiator. En general tor!
para dinero, fiacus. (en común), generallter, universalíter; ó g e ó m e t r a , m. Geómetra.
g a v i a , /. Cavea furiosis detinendis; (sin determinar, indeterminadammente) g e o m e t r í a , /. Geometriee, ea-
.) Carcheaium. geneTatim. universo. g e o m é t r i c a m e n t e , ado. Geome-
g a v i e r o , m. In navi speeulator. g e n e r a l a , /• Clasaicum. triee.
g a v i e t a , /. Parva specüla. g e o m é t r i c o , a, adj. Geometrícu*.
g e n e r a l a t o , ro. S u m m a pretüra,
g a v i l á n , m. Accipíter; De la es- g e r a n i o , tit, Geraníum.
pada, enais vectes; Garfios de hierro, summi pretoria dignitas.
g e n c r a l i d a 1, /. Generalítaa. g e r m a n e s c o , a, adj. Gerroanícua.
ferréi uncini; Para desembozar el arado, ad i/eriiianuin ip«ctans.
rallum. g e n e r a l í s i m o , m. Supremus mi-
0 - e r m a n 2 n , /., paii A" Europa,
g a v i l l a , /. Manipülus, fascis; Mul- litíae dux; De una religión, supremus re- Germania.
titud, plebecüla, turba, caterva. gularíum ordínum praesul.
g a v i l l e r o , »*• Locue m a n ¡pí lía g e n e r a l i z a r , a. Divulgare, aii-
conger indis. quid OOlTtmUTia Tnd(]iÍTfr.
0T,0 r;oii r;0R 125
germania, /. Grassatornm obscQ- globoso, a, adj. Globosns, rotün- Colillero, <,. m.f. Collarlum ar-
Innsftatns sermo. — Hablar ••>> gorma* <\\tp,. tifex.
peculiar! latronum lermone Loqui, g l o r i a . /. Gloría, laus, nomen, fa- g o l o n d r i n a , /. Hirñndo, Inis.
g e r m e n . / / ' . Germen, semen, orígo, ina, splendor, honor, decus; Ri," g o l o n d r o , m. Desideríum, cupido,
germinación,/. < tur anta, s u m m a beatitüdo, n-terna justo- avidítas. — Andar en golondros (loe. fam.).
g e r m i n a r , n. Germino, pullülo. m m quies, sanctorum felicitas. — Cu- vana^ spe pasei. lampar de golondro,
Í J e r o n a , c. de Cataluña, Goründa. '•rirte ti,' gloria, m a g n u m sibi n o m e nalteríus impensa vivere.
g e n i n d e u s e , adj. GerundEnsis, parare, n o m e n ab alterna posteritáte g o l o s a m e n t e , adv. Guióse.
i ¡u'l.ini pertínens. ferro, memoriam sui q u á m m á x i m o Ion-
golosear, a. V. golosinar.
gara effieorP. Estar en sus ¡/lorias, sum-
g e r u n d i a d a , /. Vaniloquentia. g o l o s i n a , /. Cupedía?, delicátua ci-
m a m voluptátem capere, m á x i m a delec-
g e r u n d i o , m. Gerundlttm; F.i que bus; Deseo de alguna cosa. cupidítas,
frui.
-i'.-- con esta,i hinchado, va- g l o r i a r s e , r. D e re alíqua gloriá- appetltus; Cosa más grata que útil, de-
nilSquus. futílis condón ator, lectabais, grata res.
ri ; Complacerse. Iretári, gaudere.
g e s t i c u l a c i ó n , / . Gesticulatío, ge- g l o r i e t a . /. Umbracülum. golosinar ó g o l o s i n e a r , n.
stns. g l o r i f i c a c i ó n , / . Glorificarlo. Ligurire , cupedíia luxurioaiüa vesci
g e s t o , vi. Gestua; El semblante, g l o r i f í c a d o r , o,m.f. Glorificator, Lampr los platos, catílláre.
'"ades, os, vultus. — Estar de buen ó laudátor. g o l o s o , a., adj. Gulosus, liguritor,
mal fiesta, hilarem ease, tristem so vultu g l o r i f i c a r , a. Glorifico; Ensalzar, guio, hellüo, lureo.
prodére. Poner mal gesto, subirasci, g o l p e , ro. Ictus, percüssus, percus-
i « n o honóre. Iñudo alí-quem decorare;
frontem obduo8re, superciltom tollere. sío. verber, plaga; Desgracia, infortu-
Glorificarse, de alíqua re gloriári.
g i g a n t e , a,ro./. Gigas, antis; El nium, calamitaa, tristis casus, adversa
g l o r i o s a m e n t e , adv. (¡lorióse,
II otros en algo, portentum. res; Latido, pulsatio, palpitado ; Golpe
praselánV tle mar, Hístuántis maris unda. — <fifpe
giganteo, a, y g l o r i o s o , o, adj. Gloríosus, prse-
g i g a n t e s c o , a, adj. GiganteiiB. fh' agua, nimbus. proeélla. Golpe ¡le for-
clárus, mclytOS; El que está (tozando de tuna, súbita calamitas. Entrar*- de golpe,
g i g a n t e z , /. Proceritas, eximía Dios , ^gloriosus , beátus ; Jactancioso, properanter. festinanter ingredi. De un
magnitudo. ostentator, íactabundus. — Acción glo-
g i g a n t i l l a , /. Gigántis imaguncü- golpe, uno ictu. Fue un gran utitpc, egre-
riosa, pr;eclárum faclnus. gium , pra3clámm facínus fuit |
la lusoría et ridicula. g l o s a , /. Glossa, commentaríiim,
g i g a n t o n e s , m. Gigántum simulá- Moler á uno á golpes, piaseis aliquem
interpretatío, expositío; Reparo, objec- contundere, fustíbus verberare. ¿ Quién
ora — l-'cfiar ó uno los gigantones (fam.), tío, animadversío.
acrífer objurgare. tía golpes á la puerta! quia pultavit
g l o s a d o r , a, m.f. Commentátor, ostium ?
g i m n a s i o . m. Gymnasíum. explanátor. interpres.
g i m n á s t i c a , /. Gymnastlca ars. g o l p e a d o r , a, m.f. Puleátor.
g l o s a r , '/. Commentor, interpretor, g o l p e a d u r a , /. Pulsatio.
g i m n á s t i c o , a, adj. Gymnastícus, explico, expóno, explano; Poner repa- g o l p e a r , a. Pulso, percutió, ver-
g í m u i c o , a, adj, Gymnlcus. ros, objícere, animadvertere. bero.
g i i n n o s o f i s t a s , m. Gymnosopbi- g l o s a r i o , ro. Antiquaríum lexi- g o l l e r í a , /. Cupedía;, melliflüee
stte. árum. cón. dapes.
g i m o t e a r , a. Ingemiscere, conti- g l o s e , »l., anotación en los libros ó g o l l e t e , ro. Colli summítas.
nín'i plorare, cu en'as. Annotatio. g o m a . ">. G u m m i , ind.
g i m o t e o , ni. Continüi gemítus, as- g l o s i l l a , /. Minutíor litterárum g o m o s i d a d , /. GummoscB reí na-
lidua ploratío. charácter. tura.
g i n e b r a , /. Crepitacülum lignoum; g l o t ó n , a, m. f. Kellüo, ganeo, g o m o s o , a, adj. G u m m o s u s ; Lo que
Desorden, perturbatio; De voces, v o c u m onis; gula?, ventri dedítus. echa tle sí goma, g u m m e u s .
oonfusio. g l o t o n e a r , n. Helluári, ligurire, g ó n d o l a , / . Cymbüla.
g i n e t a , /., especie de comadreja. cupedíis indulcrere. g o n o r r e a , /. Gonorrhcea.
Viverra. g l o t o n e r í a , / . Helluatío, gula. g o r d a l , adj. Crassus, pinguis.
g í n g l d i o , m., yerba. Gingidiimn. g l u t e n , ///. Gluten, Inis. g o r d i f l ó n , a, ru. f. Obesus, prse-
g i r a d a , /. Quidam saltatíonia his- g l u t i n o s i d a d , /. Gluten. pTnguis.
pánicas gyrus. glutinoso, a, adj. Glutínosus. g o r d o , a, adj. Crassus, opimus, pin-
g i r a l d a , / . Statüa ventorum index. g n o m o n , m. Gnomon, horárum in- guis ; Lo que excede de la corpulencia
g i r á n d u l a , /. Yortex ignltus arte dex; Escuadra, qnandrándia lapidíbus regular,crassus, robüstus; Grande, enor-
factus; Artificio en algunas fuentes, ad .norma. mis, magnus, ingens; Poderoso, prin-
aquas in altum projiciendas artificíum. ceps, potena; w. Gordura, adeps, pin-
g n o m o n i c a , /. Gnomoníca, guedo. — Estofa gorda, crassum filum.
g i r a r , a. Gyro; Letras de cambio,
syngraphas expediré.
g n o m o n i c o , a, adj. Gnomonicus. Mentira gorda, m a g n u m mendacíum.
g i r a s o l , nt. Heliotropíum.
g o b e r n a c i ó n , /. V. g o b i e r n o . Hablar gordo (tomado como ade.). au-
g o b e r n a d o r , a, m. f. Gübernator, dacter loqui.
g i r a t o r i o , a, adj. In orbem se
moderator, rector. — Gobernador de una g o r d o l o b o , ni., planta. Verbás-
movens, gyrans. ciudad, de un castillo, de una armada, cum.
g i r o , tn, Gyrus: De letras de cam- etc., urbi, arci, classi, ó urbis, arcis, g o r d u r a , /- Adeps, pinguedo; Ro-
bio, syngraphas translatío; Amenaza, elassis, prsefectus. bustez, crassitüdo.
minre. — Tomar otro giro, ad alia diver- g o b e r n a r , a. Guberno, regó, di- g o r g o j a r s e , r. Segetes gurgulioue
tere. rigo, duco, dominor, moderor. impero. corrodi.
g i t a n a m e n t e , ado. Callldé, astüté. — Gobernar el Estado, rempublícam ad- g o r g o j o , m. Gurgullo, cnrculio,
g i t a n e a r , a. Blanditíis captare. ministrare. Dejarse gobernar de otro, al- ¿erügo ; Muchacho poco medrado, gracíli,
g i t a n e r í a , /. Hlecebne , blandi- teri ae dedere, ad alteríus nutum omnia minuta staturá puer.
menta, faciere. Gobernarse bien, se suáque bene g o r g o j o s o , a, adj. Gurgulióne cor-
g i t a n e s c o , a, adj. iEgyptiorum gerere. Gobernar sus pasiones, libidlni rosus.
propríum, peculiare. temperare. g o r g o r i t a , /. Bullüla.
g i t a n i s m o , m. iEgyptiorum copla, g o b i e r n o , ro. Gubernatío, ductus; g o r g o r i t e a r , n. V o c e m guttüre
congregatío. Empleo de gobernador, praitüra; El dis- inflectere, modulari.
g i t a n o , a, m.f. Vagabündi -2Egyp- stn'to, prsetoris ditio. — El gobierno del g o r g o r i t o s , m. pl. Vocis inflexio-
tli mpto vivere assueti; (met.) Mañoso mundo, mundi moderatio. Gobierno de nes, modulatíones.
para ganarse las voluntades, blandidi- la república, rei publicse administratio.
Muy práctico en el gobierno y en el des- g o r g o r o t a d a , /. Haustus.
cus. allector. g o r g n e r a . /. Colláre linteum, li-
g l a c i a l , adj. Glaciális. empeño de los cargos públicos, multum
in ímperiis magi strat i busque versátus. neus colli amictus.
g l a d i a d o r , m. Gladiator.
g o c e , m. Possessío; Con título déla gorja,/, v.garganta. — Estarde
g l a d i a t o r i o , a, adj. Gládiatóríus.
propiedad, usufriietus, us. gorja, prse Isetitla gestíre, hilarem esse.
g l a d i o l o , m. Gladiolus.
g o d o , a, adj. Gothícus, ad Gothos g o r j a l , rn. Sacerdotalia vestía para
g l a n d í g e r o , a, adj. Glandíger. spectans. collum cíngens.
g l á n d u l a , / . Glándula. d i o d o s , ro. pl. Gothi, orum. g o r j e a d o r , a, m. f. Inflexa voce
g l a n d u l o s o , a, adj. Glandulosus. g o f o , o, adj. Stultus, imperitus, in- modulátor.
g l a s é , /". Sérica tela argento et au- scíus; (pint.) Enano, homuncüli imágo. g o r j e a r , n. V o c e m canendo inflec-
ro *exta. g o l a , /. Guise m n n í m e n . tere, modulari.
g l a s e a d o , a, adj. A d serícam te- g o l e t a , /. Kavigiolum. g o r j e a r s e , r. Infántem verba ge-
lam auro vel argento textam pertínens. g o l f o * rn. Gurges, sinua; El mar en
ptire.
g l a u c o , m., oitra. Ostrea limax. toda su- extensión, mare.
g o r j e o , rn. Vocis modulatío, garru-
g l i c ó n i c o 6 g l i c o n i o , m. Glyco- g o l i l l a , /. Colli ornamentum car-
lus cantus.
níom, glyconíeum matrum. baso aubjectum, causárum judicíbus et
g o r r a , /. Pileus.
g l o b o , rn. Globus, orbis, spií-sera. — patronia uaitátum. — Ajusfarle á
la golilla (loe. fant.), alíquem corrigere, g o r r e r o , m. Pileorum opifex.
tn mnbo. ín'li»-orimniftt:T-i . c o n j ñ n c t i m . I
ad b o o a m frugem redigére. gorrín. V. gorrino.
126 GRA GRA GRA
g o r r i n e r a , /. Suíie. ¡a. g r a d u a d o , adj, A d gradum efec- dante de granos, regio frumentomm
g o r r i n o , m. Porcellus; Puerco, túa. ubérrima.
g r a d u a l , adj. Tu g r adus divisas, g r a n g u a r d l a , /. Turma ante
sus. is.
g r a d u a l m e n t e , ade. Gradátim, exercitum excubiaa agens.
gorrión, m. Passer, is. g r a n u l a , / . Texti laníji lanügo ex
g o r r i o n e r a , /. Latebra, spelünca. per graaup.
g r a d u a n d o , ?«. Gradu ¡nitiándiis, adverso relicta.
gorrista, m. Alienárum mensárum g r a n i l l o , »,. Granülum; En los ca-
g r a d u a r , a. ^Estimo, pondero ; Par
ultronéus assectator. narios, postula.
el grado, ad gradum promoveré, titülura
g o r r o , in. Pileus, operculum. g r a n i l l o s o , a, adj. Granatus.
conferre.
gorrón..... l'.gorr|sta ; Eludían- g r a n i t o , "i. Petra granata.
g r a l i l a , /. Moneto» limbua.
fe gorrón, ccenáruiu expilátor; Espiga de.g r a f ó m e t r o , rn. Mathematicum g r a n i z a d a , /. Grando, graniliuis
metal, sardo ; Guijarro p -fado, levis sí- turbo; Multitud de cosas qu--
lex, rotündus lapis; llons r instrumentum dimetiéndis angülis.
abundancia, ingens copla, conducidla,
scortátor; Gusano de Secta que por en- g r a j a , /. Munedüla.
illuvíes.
fermo no trabaja, otiósus ob inhrmitá- g r a j e a , /. Grana saccháro condita. g r a n i z a r , n. Grandínat. ábat.
tem b o m b y x ; C mzeea, g r a j e r o , tn. Graculofum nidua. g r a n i z o , nt. Grando. iuis; En los
pinguedinis torridíe residüum. g r a j o , m. Gracus, gracülus. ojos, macula instar nubis in ocelo.
gorrona, /. v. ramera. g r a m a , /. G r a m e n ; Cosa de grama, g r a n j a , /. Villa, villiila, suburba-
g o r r o n a l , adj. Locus saxósus, pe- graininéus. u u m , vicus, horti, orum.
tréus, lapidosus. g r a m a I, /. Gramineus ager. g r a n j e a r , a. Paro, comparo, ac-
g o r u l l o , m. Globülus. g r a m á t i c a , /. Grammatica; Gra- quíro. — Granjearse la voluntad de al
g o t a . /. Gutta; Enfermedad, articu- ti ¡ática parda (fam.), solertla, peritta, gano, alicüjus gratiam inire, aliuTijus
láris morbus, podagra; (Jota coral, epi- callidítas. benevolentiam sibi íuituparare. Sean
lepsia, caducas inorlius. g r a m a t i c a l m e n t e , ad,-. Gramma- jearse enemigos, inimicitías susciiiere.
g o t e a r , n. Stilláre; Dar ó recibir tlcé. Granjearse un enemigo pre*tá.ndoU di-
á pausa*, sonsim largíri, accipere. g r a m á t i c o , ,n. Qrammaticus. nero, argento inimicum ciñere.
g o t e r a , /. StiUid.rmm. g r a m a t i c o n , m. Grammatísta. g r a n j e o , ,«. Qusestus, luerum, ao-
g ó t i c o , a, adj. Gotlilcus. g r a m i l " « l , /. A d linum detergen- quisitío.
g o t o s o , a, adj. Arthriticus ; ü, duin tabula. g r a n j e r i a , /. Kei familiaris cum
no;, chiragricus. g r a m í n e o , a, adj., ¡/ quaestu administratiu; Utilidad, iiuaiBtus,
g o z a r , a. Fruor, potlor. utor, to- luerum. fructus, emolumentum.
g r a m o s o , a, adj. Grarninosus. gra-
•neo, possidoo; Gozarse, gaudere, Ircturi. g r í i n j e r o , a, m.f. Villicus; adj.
voluptáte affíci. — Hozar di- buena sa- minona. (us. tamb. como sust) El que «^ emplea
lud, óptima valetudiuc uti. lios g r a n , adj. V. g r a n d e . tas, mereator, nugotiátor.
buena opinión como médico, m a g o a m in g r a n a , /• Panus coccineus; Semilla, g r a n o , tu. G r a n u m ; /,.• una fruta,
medicina auctoritátem habere. gjunum; Tiempo en que dan el grano aclnus.
g o z n e , iu. Vertebra. ,es, teni|.us quo truui'S niatuics- g r a n o s o , a, udj. Granósus.
g o z o , ni. Gaudlum, lanítía, volüp- cunt; Cochinilla, coucus. osirum; Oolor g r a n u j a , /. Uvaa grana separata.
tas, obleetaméntum, delectatlo, jucun- que se da con ella, coccineus color.
g r a n u j a d o , «, adj., y
ditas. — Sallar de gozo, gaudio exsul- g r a n a d a , / . Puuicum m a l u m ; Gto-
g r a n u j i e n t o , «, adj. Graiióaut.
táré. No hay-.tozoemo ndiario, ignífera t'lans.
( • r a n a d a . r . it Amlalncía. Granata. g r a n u j o , nt. Vari, orum, tumor.
totam vitam miscent dolor ct guiiatiuiu.
Lti-iio ai- un secreto gozo, tacita dulce- Iliiberis. g r a n z a s , /. Acus,feria;/
dine perfusus. g r a n a d i n o , H, udj. de Granada. del metal, gypai metallorum réaidüa,
g o z o s a m e n t e , ade. Laeté, ovan- g r a n z o n e s , m. Palearum par» do
Granatensis; m. l granado,
ter. miili punici flus. rior.
g O Z O S O , a, adj. Gaudens. gaudlo g r a n a d o , m. Malus púnica; Su flor, g r a n z o s o , a, u-lj. Acerosus.
perfusus, líctus. hilaría. cytinus ; Granado, a. adj. Granlfer; Esco- g r a p a , /. Compágo forrea; Llana
g o z q u e , m. Canis gothicus. gido, Belectus, primus, praclarus, praí- en ¡as Qa.battsrias, ulcus aiticularo in
g r a b a d o , m. Ctelatüra, eculptüra; stans, pracclpuus. — ' bestiis.
Part. pas. del verbo g r a b a r . I del pueblo, primores popüli, honeatisaimi g r a s a , /. Pinguedo, adeps, craasi-
pal. Ínter civea. tüdo.
g r a b a d o r , a, m. f. Cielator, g r a n a l l a , /• Kamenta auri, ar- g r a s e r a , /. Vaa unguentanum;
tor. génti. De ocina, lanx coquinaria adipi reci-
g r a b a d u r a , m. Cselatüra, g r a n a r , n. Grana crassescere, gran-
tura. descére. graseza, /. Ciassitüdo.
g r a b a r , a. Cáelo, sculpo, lnscülpo, g r a n a t e , m. Carbuncülus. g r a s i e n t o , a. adj. Pinguia.
incido. — (trabar leyes en i g r a n a z ó n , /. l'rugum roaturitaa. g r a s i l l a , /. Vcruix, Icis; fl
incidiré ligno. Teui.-ndo g r a n d e , adj. M a g n u s , amplua, gran- enebro, juniperi resina.
ofensa en lo intimo de dis; Excelente, prieclárua, prsestans, exi- g r a t a . /• Inaurátis vaaibua porpo-
n u m servaus aub pectore vulnus. G mlua, insignia, conspicúus ; Los grande, I instrumentum.
etto en lu memoria, hoc tibi dictun ,,ei reino, proceres, maguátea, optimates. g r a t a m e n t e , « « v Graté.
m e m o r . ilra'iar alffuna éoea en oro. aii-— Hacerse grande, grandescíre, excroa- g r a t a r , ... Ina.nata vasa perpolire.
quid in auro lingere. cére. Si se pueden comparas gratificai'ion. /• Uretl* o°U»Ílfl
g r a b a z ó n , m. Opua caditum. pequeñas _C0't ¡os grande», si licet in praimium, retributlo; Sobresueldo, do-
g r a c e j o , m. Lepor, lepos, urbani- parvo exemplis grandibus uti. Todos num ttll '• ui.u-.uduiu.
tas. 11, grandes hombres , s u m m i quiquu g r a t i l i c a d o r , a. m.f. KemuUPran'
g r a c i a , /. Gratia, favor; Afabilidad, viri.
humanítas, suavitaa, facilitas, comitaa, remun'u <r.
g r a n d e m e n t e , adr. Magnoperé, g r a t i f i c a r , a. Eemuncror, gratiti-
affahi litas; Donaire, chille, lepor, I vehementer, imprimía.
urbanitas; Donaire en el exterior o pre- oor, compeuao, retribuu; Complacer,
g r a n d e z a , / . Magnitudo; Majestad, placeré, obaeqai, morem gerere.
s specioa, pulchritüdo, venustas. — majestas; De cuerpo, procerltas; De áni-
Dar gracias, gratias agere. habere, re- g r a t i t u d , / . Gralitüdo, gratua ani-
mo, magnanimitaa. mus. «rata beneficli memoria. — Con
férre. Sin yracia, infaceto, frigidé. g r a n d i l o c u e n c i a , /. Magnilo-
en gracia ¿ uno, alicui gratum, accep- ., uralé, grato animo. _
quentía. ' g r a t o , a, adj. Gratua, jucündus,
tum esse. De pora gracia, gratis.
g r a n d i l l ó n , a, adj. Justo gran- ar.. |,tus, suávis, dulcia, cama.
mucho yracia, m.iltua ei lepoB ínerat.
g r a c i o s a m e n t e , mii'. Festivo; De dlor, enormia. g r a t u i t a m e n t e , adt. Gratuito.
balde, gratia; Con gentileza, venüsté. g r a n d i o s a m e n t e , adv. PraiclSré, g r a t u i t o , a, adj. Gratultua.
g r a c i o s i d a d , /. Lepor, venustas. egregio, magnificó. gratular,'., «iratülor; Gratularle,
g r a c i o s o , a. m. /, M i m u s ; adj. Le- g r a n d i o s i d a d , /. Magnifíccntia, Bibi gratular!.
pídus, faectua, feativua, hiláris ; Sello, splendor. g r a t u l a t o r i o , a, odj. Gratula-
-tus, pulclier, decorua, formoaua. g r a n d i o s o , a, adj. Magnificus, toi in^. , ,,. ..
g r a d a , /. Gradúa; Tarima del al- spiendidus, rcgiua. g r a v a m e n , m. Onus, obllgatio.
tar, altái-ia scabellum. g r a n d o r , m. Magnitudo. g r a v a r , .'• Gravare, onus afierre,
g r a d a c i ó n , /. Gradatio, climax. g r a n e a d o , u, adj. Grauátus, gra- m u . uu aliicere.
g r a d e r í a , / . Gradüuní serles, gra- náiim digéstus; Salpicad,, de piulas, g r a v e , adj: Gravis; Cir
datio.
mauülis distinctus, maculüsus. circwnspictus. sevérus
g r a d o , n. Gradúa; Puesto, clase, , , l ü - t U S , llilliilliH, Í U - U
g r a n e a d o r , m., lAstrum, nto
ho,>5rie gradúa. — De grado ó por fuerza, ,, rtancía, magni momenti rea.
velis, nulia. Val de su grado, invité. badores. C u r v u m et echinátum ecal-
prum. g r a v e d a d , /• fesaits. Gravita»,
rudos, gradátim.
g r a n e a r , a. Seminare, semina spar- onua, pondus, moles; 0
g r a d u a c i ó n , /. G r a d ü u m dimen-
gere. deatia, gravitaa; Majestad au
aio ; Dignidad, dignitas; Grado en la
g r a n e r o , rn. Horrium; PaU abun- majiatsa, auotorita., auatóríaa, tstriUt»a,
milicia, dignitítia ordo.
OKI QUA (¡UA 127
icvorltan ; Firmeza de ánimo, conatan- g r i t a , /. Yociforatlo, convicTum. cla- g u a d a ñ e r o , m Falco metena.
• Timi magnitudo. mores, inenndítre vocea; Algazara, con- g u a d a ñ i l , m. Falce metena.
g r a v e m e n t e , ado, Grávíter; Con . lío.— />ar grita á uno, aibjHs alí- g u a d a p e r o , ">. Pirua sylvéster;
••< itignitato; Enoriif queifl al.[|_'cn«, o n t u m e l í i a alíquem exa- omida á lo* segadores,
enormitcr. gitare. luir una <jrita, alborotar, in- i u m adminíater.
¡¡rii.Hnciiin, /• Impéndena gra- pond [ta"*] rpeca edere. g u a d a r n é s , m. Ephippiórum repo-
g r i t a d o r , a, tn, f. Yociferátor, eitorium,
gravltar, n, impcndSo. Olamátor. ( • ( u a d i a n a , rn. rio de Extremadura.
g r a \ O S I » , ", adi. *! r;i\ is, molñstus, g r i t a r , n., personare, conclamare.
Anas, se.
>UB, i Qcominodus, p rd u"--, difficTj i ís. — (fritar á las armas, ad arma concia-
$ . á uno, alicui molostí» maro. g u a d i j e ñ o , m. Accitinus pugío
esto, alicui detrimeni«m afferre. g r i t e r í a , /. Incondíta** voces, fre- '"lix, accitacus, a, um.
g r a z n n d o r , a, tn./. Croclcns. cro- nViMi-i, strepítus, mugitus. g u a d r a m a ñ a , f. Fraus, dolua
otyans, g r i t o , m. Clamor ingens.— Llortir á fallacia.
g r a z n a r * n. Crocio, crocito. gritos, ejulare. Alzar el grito, vociferan. giialda, /. Reseda luteola.
g r a z n i d o , m. CíocitjfB, f*|f Hsi/t'.'iituti,' entonces lo< grito*, t u m g u a l d a d o , a, adj* Pallido colore
g r e b a , /. Ocrea. vero ingeminat clamor. R'-su^nan los i ¡ 11 c 111 -.
greca, /. Fascía linéia hinc inde grito* por la campi Tía, strepit o m n i s g u a l d o , a. adj. PallIr|uS, luteolus.
quadrátis, et inter se ecqualíter dis- m u r m u r e c a m p u s . Pu ireron el ¡/rifo en el g u a l d r a p a , /. Equi stragülum.
taiitílnis. cielo, c l a m o r e m sustulere a d sidera. Se
g u a l d r a p a z o , JU. (náut.). Velo-
C-4 r e c i a , paí* de Europa, Grábela. f.rfrerwce el bosque CQT\ tos gritos, stre-
pítu n e m u s resñltat. rurn ¡c
g r e c i s m o , tn. Grceclsmua, gragea gualrirapear, a. E x adverso lo-
g r i t ó n , a, adj. Yociferátor.
grecizar, «• Gra;cissare. g r o m o , m.f yema de los árboles, care, enllocare.
g r e c o l a t i n o , «, adj. Griecolatinus. gemina. g u a l d r a p e r o , m. Pannosus, cen-
g r o s e l l a , / . Grossularía. ton*ípua malé tectua.
g r c d í l . /. Crpta; Perteneciente á la
g r o s e r a m e n t e , ade. Rusticó, in- g u a n t a d a , /. Alapa.
greda, cretaríus. civiiíter. ¡un « I
g r e d a l , "i. Cretifodina; adj. Creta- g u a n t e , w*. Cliirotliéca, manica;, ma»
g r o s e r í a , / . Rusticltas, inurbanítas, n ü u m induméntum; La pitsma mano,
onn, crfetdaus. m o r u m asperítas, feritas.
g r e d o s o , a, adj. Cretósus, creta m a n u s ; pl. (¿ratificación, ultra pretíum
g r o s e r o , a, adi. Rustícus, inurba- m u n u s . — ¡-'.i-ltur el guante á una cosa
abündnns. nus, incivilis. Incültus, rudis, barbaras.
grefler, m. Regíffl dornús tabcllaríus. (loe. fam.), alíquid arripore. Arrojar á
g r o s o r , ni. Crassitas, den • uno ri guante, stipem per cjplta petere,
g r e g a l , m. Aqullo, ni-j; adj. Gre- f r o s u r a , / . Adeps, pingue cío, crassi- collfgere. Calzarse los guantes, m a n l c a a
0; Las extremitiuties de indnere. Poner á uno más blando que
gregnrio. a, adj. Gregarius. extrema animalíum membra. un guante, initem, facilem aliquem red-
g r e g u e r í a , /. Indiscretse et inter- g r o t e s c o , a, adj, Incomptus-» in- dére. t
mita' voces. curiosus, inconcinnus. V. g r u t e s o o .
g u a n t e r í a , /. Manicarum officina;
g r e g ü e s c o s , m. pi. Fcmoralla, g r u a , /. Trocblea, tractorla machina.
El arte de guantero, chirothecarum con-
lililí. g r u e s a , /. Duodenarlus numerus in
greguizar, n. V. g r e c i z a r . ficiendarum ara.
ee ductus; En las catedrales, príecipuua
g r e m i a l , tn, Suppáruin; adj. Gol- provéntus. guañír, n. Grunnío.
tegiatui. g r u e s o , a, adj. Crassus; Espeso, g u a p a m e n t e , udo. Strenué.
g r e m i o , m. Gremium; Corporación, Concretus, densus, spissus. g u a p e a r , n. Fortitudínem oaten-
colleglum; De asentistas, publicanórum( g r u i r , «., gritar las grullas. Gruere. tare; se de veste pretiosa jactare.
ordo. — ¡.os que son de an gremio, soda- g r u j i d o r , m. Vitris perpoliendis g u a p e z a , / . Virtus; En lo* vestidos,
Íes, ium. ferrum. ornatus.
g r e ñ a , /» Soluta c o m a , incomposíti g r u l l a , /. Grúa, ie. g u a p o , a, adj. Strenüua; Galán en
capílli; be caballo y león, juba. — Andar grullada,/. V. g u r u l l a d a ; AU el vext-ir, pulcher, elegans; <¿ue obsequia
r
á ta <jn- ia (Jam.), in capillum involare. guatites de ronda, satellítum turba ex- á una mujer, a m a B l u s (fam.).
g r e s c a , /• Strepítus, clamor, Biniüi- cublas agens. g u a r d a , / . Custos, odie; De ganado,
tas, rixa, convicíum. g r u m e t e , m. Nauticua tiruneülus, armentarlus ; Del templo, aeditüua; De
g r e y , /» Grex, gis; Congregación de operarlos. vista, oculatns custos.
los /teles,fidellumgrex; cla*e, condición,g r u m o , m. Grumus; Cosa opinada,
g u a r d a b o s q u e , m.Nemoriscustoa,
conditío. racemus ; La yema de los árboles, g u a r d a b r a z o , m. Brachíí arma-
g r i e g o , a, adj. Grcecus;m. Gra> gemma.
cum idioma. — Kn griego, gradeó. Hablar türa.
g r u m o s o , a, adj, In grumos coa- g u a r d a c a b r a s , m. Caprarum cu-
en grifjo (mrt. fam.), • qu.ee aucjiéutis
captum exsupéraut loqui. Griegos, m . gulátus. etos.
Gra;ci, orum. g r u ñ i d o , m. GrunnTtus, stridor. g u a r d a c a l a d a , /. Imbrícati tecti
g r i e t a , / . H i á t u s ; Del cutis, rima, g r u ñ i d o r , a, m.f. Grunnlena. feneatra.
fias tira. g r u ñ i m i e n t o , rn. Grunnitus.
grietado, a, y g u a r d a c a n t ó n , m. ^dium angü-
g r u ñ i r , n. Grunnío; Refunfuñar, lis tu ta n 11 is aptátus lapis.
g r i e t o s o , a, adj. Rimosus.
murmurare. g u a r d a c o s t a s , m. Praesidiarla
g r i í o , m. Animal fabuloso, g r y p h u s
g r u p a , /. Equi chinee. — Volver de navis.
ó grypus, gryps, ypis (mejor que yphie);
Ave, picúa. grupa, terga daré. g u a r d a d o r , a, m. f. Custos; De
g r i f ó n , rn, Frontis fístula. g r u p a d a , /. Proeélla, tempestas. la ley, observator.
g r i l l a , / . Grylli femína. g r u p e r a , /. Postiiéua. — ir á i a g u a r d a j o y a s , ro. Regiorum mo-
g r i l l a r s e , r., entallecer el trigo, las grupera, in postüéná sedore. nilium custua.
•>• •.'• ns, ftc. Oaulcm emitiere. g r u p o , m. Cumülus; Pint. y &<nelt, g u a r d a p o l v o , m. Operculum; Del
g r i l l e r a , / . Grylli cavea. Imagínum compositio. bolín de montar, ocrea? lorica pedíbua
g r i l l e r o , m. Compédes constrin- gruta, /. Crypta, spelünca, antrum. tegendis.
geua. g u a c a m a y o , m. Psíttacua. g u a r d a p u e r t a , / - Áulica, aula-
grillete, m. Ferreus compes. g u a c i a , /., árbol. Acacia. um.
g r i l l o , m. Gryllus; Tallo de las se- g u a c h a p e a r , a. Aquam pulsare; g u a r d a r , a. Custodio, servo, asser-
millas, caulis. — Andar á grillos, in aere n. Sonar alguna chapa suelta ó mal vo , tueor, repóno, recondo ; Vigilar,
piscari, futiliafigure.0rulos, rn., prisión. unida, etridere. cubo, exciibo; Conservar, aaservo, te-
Compedes ferrei; (met.) Embarazo, im- g u a c h a p e l í , m. Indícum lignum. n e o , retineo. — Guardar las fronteras,
pedimentum, obstacülum, obex. g u á c h a r o , m. Languídus, fcydro- fines late tueri. Guarda los manda-
g r i m a , /. Horror, stupor, tremor, mientos , serva m a n d á t a . Guardar la
PÍCUB.
terror, formido. — Dar ó poner grima, g u a c h a r r a d a , / Prascepsinaquam puerta, a d p o r t a m excubare. Guardar
terrurcm incutére, horroro afficere. lapsus. rencor á uno, odio in alíquem exagitari.
g r í m p o l a , /. (náut.) Navale vo- g u a d a f i o n e s . tu* P'. Bestiárum Los que guardaban los campamentos,
XlllUIQ< manica;. qui in statióne pro castris erant. Guar-
g r i ñ ó n , m. Ricüla, velamen. O u í í d a l q u i v i r , m. rio de Andalu- dar su palabra, promlssis stare. Guar-
gris, adj. LeucophscuB color; Hal- cía. íí;ctis, is. dar su puesto, o r d í n e m servare, g r a d u m
cón, laico leucopha-átua; Especie de co- g u a d a m a c i l , m. Aluta calata, de- tenere. Guardarse de los malo,, a b iiu-
madreja, sciurus ¿ (fam.) Frió, algor, picta. probis cavere. Guardarse para si y
frigldu8 aer. g u a d a m a c i l e r í a , /. Elaborata- para los suyos, se sibi suisque reserva-
g r i s e t a , /. Tftla sérica floribus iu- r u m alutarum npiñcíum. re. Dios fe 'juarde, salve, salvus sis
'Sxta. g u a d a m a c í tero, m, Elaborata- precor, felícem tibi h u n c d i e m exopto.
r u m a l u t a r u m opifex. Guardar modera -ion tA todo , m o d e sté
in ó m n i b u s se gerere. Guardar su dig-
g u a d a ñ a , /• Mesaoría raíz.
nidad, pro dignitate vivere. Guariiarse
de las malas compañías, improborum
eocietátem fugere, vitare. De ambas par-
tes ,j¿ guardó la palabra, utrinqu,> fid«a«
co ni ti tit.
128 HAB IIAB IIAB
g n a r d a r o p a , /. Yestiarium; m. g u e r r e r o , a, adj. Bellicóaus; ro. g u i s a n t e , m. L-egumínis genus ci-
El que cuida de esta oficina, vestíum Militaris vir, pra?liátor. cere miuutius.
custos. g u e r r i l l a , /. Partida de tropa li- g u i s a r , •'. Condío j Ordenar una
guardaruedas, m. V. guarda- gera. Yelitcs. — Salir á la guerrilla, cosa, coordinare, disponere.
cantón. iré praedátum in hostíli térra. g u i s o , vi. Conditüra, condimontum.
g n a r d a v e l a , m. (náut.) Adetrio- g u i a , /. Itineris dux; Director, ma- g u i s o t e , rn. Rusticum eondimon-
gister, ductor, moderátor. tum.
toríus veli funis.
g u i a d e r a , / . Gubernacülum; En giiítar, a. Cannabína resti lufre.
g u a r d e r í a , / . Custodia, custodie
el lagar y molino de aceite, torcularli, g u i t a r r a , /. Chelys, ridicula.
munus.
prseli repagüla. g u i t a r r e r o , ru. Fidiculárum opi-
guardia,/. Militáris custodia; Cen- g u i a r , a. D u c o , pra?eo, regó, di- fex.
tinela, custos, dis; Del rey. regia? cu- rigo. g u i t a r r i l l o , vi, Acutlor fidieúla.
stodia? miles ; De noche, vigil, is. — Estar g u i j a , / . Calcülus, scrupus, lapíl- g u i t a r r i s t a , m. Citharcedus: Afi-
de guardia, vigilias agere. Montar la lus. — Ser de pocas guijas, gracílem cionado á la guitarra, citharista, citha-
guardia, excublas suscipere. esse. ristria.
g u a r d i á n , a. ro. f. Custosj, ni. guijarral, ro. Solum lapidosum, g u i t ó n , a. adj, Vagus, mendícus.
Pra?sul, is; En los navios, armo r u m g u i t o n e a r , n, Yagari.
petrosum, silicibus abñndans.
custos. r guitonería,/. Yagatío.
g u a r d i a n i a , /. Prefectura ;_£,í g u i j a r r a z o , i». Lapide impáctus
ictus. g u l a , /. Gula, edaeltas, intemperan-
tiempo que dura este cargo, prsefectune tia.
tempus. g u i j a r r e ñ o , a, adj. Saxosus;
g u l o s o , a, adj. Gulosus, hellüo,
guardilla , /. Suprema concame- Hombre basto, inurbanus, incivilis, ru- J/ÜID, lureo.
railo. sticitátem pra? se ferena. g u l l e r í a , /. (met.) V. g o l l e r í a .
g u a r d o s o , a, adj. Parcus; Mezqui- g u i j a r r o , m. Sílex , siliceum sa- g o l l o r í a . /. ave. Cassita. Y. g o -
no, tenax, sordídus, avárus. xuin. llería.
g u a r e c e r , a. Tueor, protego, de- g u i j a r r o s o , a, adj. Saxosus, lapi- g ú m e n a , /. (náut.) Rudens.
feudo, subsidio sum; Guarecerse, in lo- dosus, glareosus. glilUla, ./• Pugionis genue.
cum tutum confugere, se recipere. g u i j e ñ o , a, adj. Saxosus, glareo- g u r b i ó n , m. Pannus sericus ex con-
g u a r i d a , /. Refugíum, perfuglum, sus; Empedernido, durus, difíicilis, acer- torto_filo; Torzal grueso, íilum serlcum
latibülum, latebra; Amparo, refugíum, bus. contoitum.
asylum ; hogar a donde se va con fre- guijo, 111. Lapillorum cumulus. g u r r u f e r o . m. Déformis equus,
cuencia, receptacülum, secessus. g u i j o n . rn, Tinea. cabállus.
g u a r i s m o , nt. Arithmefíca nota. g u i j o s o , a, adj. V. g u i j e ñ o . g u r r u m i n a , /. (fum.) Indubiia
— l!ío tener guarismo^ m o d u m excederé, guilla,/, Messis abñndans, copiosa.
g u a r n e c e r , a. Instruere; Engastar uxori Bubmisslo.
guillote, ro. Usufructuaríus; Hol- g u r r u m i n o , /". (fam.) Uxorius ma-
piedras en oro, g e m m a s auro inserere.
gazán, vagus, segnis, socors; Sencillo, rítus.
Guarnecer una plaza, praesidlum in ar-
candidus, simplex. g u r u l l a d a , / . Noctúrnus amato-
ce imponere, urbem piaesidíis firmare.
guillotina,/. Patibülum ubi ob- ruin grex; Gente -u cuadrilla, auiicó-
g u a r n i c i ó n , / . Fimbria; /
dé oro, etc., emblema, atis. — Guarni- trunoátur caput. r u m caterva.
ción de un vestido, pra?toxtus vestis lim- guillotinar, a, Caput in patíbulo glirilllo, m. Grumus, globülu*.
bus. Soldados de guarnición, preesidiaríi obtruncáre. g u s a n e r a , /. Ulcus vermiculo-
milites. Poner guarnición en. una pla- g u i n c h a r , a. Pungo, stimülo. Buzn* (met..fam.) Aními a'gritüdo.
•a, urbem pra?sidiis firmara, pra-sidinm g u s a n i e n t o , a, adj. Vermiculosu*.
g u i n c h o ,ro.Aculeus, stimülus.
in arce imponere. verminosos.
g u i n d a , / . Cerasum acre; En los g u s a n i l l o , a. 111. Vermicülua; Cier-
g u a r n i c i o n e r í a , /. Phalerárum navios, malí altitüdo. to tejido, venniculáta tela.
ofhcina. g u i n d a d o , a, adj. Corasís aoribua g u s a n o , tu, Vermis; De seda, bom-
g u a r n i c i o n e r o , ro. Phalerárum conditum. byx, cis; Revoltón, volvox, convolvü-
opifex. g u i n d a l , ro, Cerásis acribrA con- lus. — FJ. gu*ano de la conciencia, con-
g u a r n i d , m. Marsupíum. situs locua; El guindo, acidula cera- scientía? stimülus. Estar lleno de gusa-
g u a r r a , /. Sus femína, porca. sus. nos, vermlbus scatere.
g u a r r o , ro. Sus, porcus. g u s a r a p i e n t o , a, adj. Vei-mibui
guindaleta, /. Funis caunablnus;
g u a y a , / . Gemitua, planctus, luc- aquatícis abundaría.
plat, Fulcrum bilancis. g u s a r a p o , m. Tippülla ó tipülla.
tus. g u i n d a r , a. Funlbua attollere ; g u s t a d u r a , / . Libatlo, delibatío,
g u b e r n a t i v a m e n t e , ade. Siné lar alguna cosa á otro, subripero; gustatlo.
* i strepltu. Ahorcar, laqueo suspendere. g u s t a r , a. Delíbo, gust*-. degusto;
g u b e r n a t i v o , a, adj. Administra- guindilla, /. Indlci pipería genus. Complacerse en alguna cosa, obleotarl,
tlVUB. cupere, delectationem caperc; Agradar,
g u i n d o , in. Prunus cerasus.
g u b i a , / . Scalprum Bubtilius placeré, arridere.
Acus torméntis exploráudis. g u i n e a , /. Aureus Auglorum num-
g u s t i l l o , m. Acutülus 8H].'T
g u e d e j a , / . Cincinnus; Del mus.
g u s t o , '". Gustus; Sulmr. sajinr;
leo nía capillaméntum. — Tener tru- guiñada, / • V. guiñadura. ('mufla -fifia, volüptas; Arbitrio, volun
sa por la guedeja , occasiónem arri- g u i ñ a d o r , a, ro. /. Nictans, con- tad, arbitriutn, voluntas, arbitradla. —
pere. nívens. Cada cual tiene su gusto, tía bit sua
g u i ñ a d u r a , f. ríictua, nictatlo. quemque volüptas. Dar gusto a uno,
g u e d e j ó n , a, y
g u i ñ a p o , m. Detritus^ pannus ; alicui obsequi. m o r e m gerere. Con 'jus-
g u e d e j o s o , «, y Hombre andrajoso, h o m o pannosus, cen- to, con muchísimo gusto, libenter. liben-
g u e d e j u d o , a, adj. Cincinnátus. tonibus malé tectus. tissimó. Hacer su gusto, arbitrátu BUO
g u e r r a , /. Bellum, Mars; Et arte g u i ñ a r , a. Connivére,nictari ;(náut.) duci.
de La guerra, militia. — Prevenciones de H u c illuc n a v e m verteré, flectere.
guerra, bellicus apparatus. Alargar g u s t o s a m e n t e , adv. Jucündé.
g u i ó n , ut. Vexillum; Et que va g u s t o s o , a, atij. Jucündus, Al pa-
la guerra , bellum ducere. Declarar la guiando por delante, dux, ductor.
guerra, bellum indicüre. Dejar ta guer- ladar, Bapidus ; Alegre, festívus, la?tua,
guirigay, m. Intricátus sermo. hiláris.
ra, ab armis discedére. Dar fin á la
guerra , bellum conficere, restinguere. guirindola, /. Anterior subucüla? g u t u r a l , adj. Gutturális. Prony/n*
Tener guerra declarada con alguno, sese ornatus. dación gutural, confragósa pronuntia-
invicem oppugnáre. guirnalda,/. Sertum. — Hacer guir- tio.
g u e r r e a d o r , ro. Praeliátor. naldas, serta contexére, g u t u r a l m e n t e , adv. E x guttürc.
g u e r r e a r , a. Bello, dimico; Re- g u i s a d o , /". Condímentum, condi-
sistir, resistere. tñra, obsonium.
g u e r r e r a m e n t e , adv. Vi et ar-
mis.

h a , interj. A h í Ah ¡ qué miserable


eoniorum condítor.
H.
g u i s a n d e r o , a, JU. f. Coquus, ob-

años ha, tribus abhinc annia. Mucho


stat ? Quien malas mañas ha larde o nun-
soy l heu m e miserum! ca la* perderá, quo semel est imbüta
h a b a , / - Faba. — Esas son habas con- tiempo lia que murió, diu est c u m obíit. recens, servábit udorcm te*ta diu. Ha-
tadas,roanifestares est. : Cuánto tiempo ha? q u a m d u d u m V Hay berse bien ó mal con alguno, bene aut
h a b a r , rn. Fabetum, fabalía, ium, quienes opinan de otro modo, aunt qui malé c u m alíquo se gerere. Hab-riela»
fabis consitus ager. alíter eentíant. No hubo uno que no con alguno, c u m alíquo decertarc. Hubo
h a b e r , a. Habeo, possideo, obtineo, aplaudiera, omnes ad u n u m plaudebant. ta dp S. Quintín, Bummis utrinquo viri-
teneo; Existir, esse , existére, exstáre; «S/ hay piedad en tu. corazón, si ulla in bus d(*certárunt. Haber algo á tai ma-
Acaecer, accídit, evénit, obtíngit. — Tres corde tuo pietas. ¿ Qué diferencia hay de nos, alíquid invenire, obtinére. Hay ns-
I un hombre á otro? quid vir viro prte-
II ve ITA II IIKO I2Í?
tssldad dé consultorio. consulto ppus COSO dé las hablillas tt'-t pueblo, vulgi h a r a p o s o , a. adj, Veato detrlta
eat. )" i hay todavía quien me hable de rumorea despicere. Hacer dinero, pe- indütu >us malé tectua.
• i f hic m i b t « cuniam redigére. Hacer frente <> uno, harija, /. Fariña? pulviacülus.
(.,nni ni.in Buel ad i nem * l rnisi alicui obsistere. Hacer su deber, m u - harina,/. Fariña; De cebada, po-
memoratv — Haber, s. tn Bona, res, fa- nus suum cxeirui. Hacer mudar de pa-
s fortüna?- recer á uno, aliquem de sententía de-
lenta; Deflor,siligo, Inis. — Derramador
de la harina y allegador de la C
h n h i l , adj. Habilis ; ingenio io, ca- trudére. Hacer pública una cosa, alí-
(loe. fam.), in minímis diligens, in m a -
i' • id omnia aatus; quid in vulgus edere. Mira lo que ha-
xlmis negligena.
j e rítua. ces, cave quid agas. Hacerse insolente,
l i a r i n a d o , ro. Aqua? immixta fa-
h a b i l i d a d , y. Solertia; Buenta inaoloecere.
riña.
u>, ingeníi acumen; Suficiencia, scien- h a c i a , prep. Versus; ad.
h a r i n e r o , m. Fariña? negotiátor,
T T . T I I ia . peí i h a c i e n d a , / , trabajo. O p u s ; Tier-
adj. Farinarlus.
h a b i l i t a c i ó n , /. Aptitudinis de-1 ra cultivada, pra-dluiu: Bienes, bona,
h a r i n o s o , a, adj. Farinosus.
el.n ;il n« ; i guipa i • *•' TIIIU.'.i i u ., n . opes. divi tía?, res familiaris.
h a r m o n í a , /. Harmonía, concen
habilitad!», m. Cohortis procura- h a c i n a , /. FasciculÓrum strues;
tua.
tor. Rimero, congeries, cumülus.
h a b i l i t a d o r , a,ro.A p t u m allqui m h a c i n a d o r , a,ro./. Congerens. h a r m ó n i c o , a, adj., y
declinan s. h a c i n a m i e n t o , ro. Coacerva-tío. h a r m o i j i o s o , a, adj. Harmonicus;
Il.'tli i litar, ". Habílem alíquem de- h a c i n a r , a. Coacervare, oonge- ret. N u m e r o sus.
claráre, - - Habilitar d uno de lo que nece- rere. h a r n e r o , ro. Vannus, cribrum.
..i« alicui suppeditáre. h a c h a , / . F a x ; De cortar leña, se- h a r t a r , a. Satín, saturo; Fastidiar,
h á b i l m e n t e , adv, Scienter. cüris. ta?d!o afficere; Hartarse, ventrem ex-
habitable, adj. Habitabais. h a - c h a z o , w. Secüris ictus. plore, cibo ingurgitan.
h a c h e a r , a. Ascía dolare. h a r t a z g o , m. Satietas. — Darse un
h a b i t a c i ó n , /. Habítacülum.
h a c h e r o , m. Candelabrum. hartazgo, se ingurgitare, ventrem dapi-
h a b i t a d o r , a, m.f. íncola ; Del
h a c h ó n , m. Pico obllta fax. bus infarcíre.
cielo, coalicola, ccelítes.
h a r t o , a, adj. Satíátus, eaturatus,
h a b i t a n t e , \>urt. act. Habítans; adj. h a d o , m. Fatum; Fatal necesidad,
sors, fatalia necea sitas. expletue; Bastante, sufficlens, quod aa-
Vi "<-• "• un lugar, Íncola, aceola.
h a l a g a d o r , a, m. f. Blandíens. Ti.s est. — Estay harto de oírlo, tasdet
h a b i t a r , a. Habito, coló, incolo.
h a l a g a r , a. Mulceo, deunulceo, hcec totaes audire. Hartos somos,
h a b i t o , m. Vestítus, vestis; Cos-
multi aumus.
tumbre, habitúa, usus, mos, consuétüdo. permulcéo, allicio, allecto, capto, blan-
dior, adülor, lenío, delinlo. h a r t u r a . / . Saturitae; Abundancia,
h a b i t u a l , adj. Ilabituális.
h a b i t u a l i n e n t e , ado. Frequéntor, h a l a g o , ro. Blanditía?, illccébra?, lo- abundantia, copia, ubertau.
nocinia, delenimentum, blandióle uta; h a s t a , prep. Usque ad, tenue, adñs-
, i i*insuetudinc, pro more.
Lisonja adulación, adulatlo, asscntatlo. quo. — Hasta ahora, etíam nunc, adhuc.
habituar, a, y Hasta cuándo has dé abusar de nu
h a b i t u a r s e , r. Consuescere, assue- h a l a g ü e ñ a m e n t e , adv. Blande.
paciencia? quoüsque tándem abutere
faoére. h a l a g ü e ñ o , a, adj. Blaudíens,
patientía nostraV Hasta el día de hoy,
h a b i t u d , /. Respectus; De cuerpo, blandus, blandiloquua.
in hanc diem.
oo] ptsOris babitudo. h a l c ó n , ro. Falco.
h a s t i o , m. Fastidium; Del estóma-
h a b l a , / . V o x , loquéndi facultas; h a l c o n a d o , a, adj. Falconis spe-
go, nausea.
Idioma, lingua. — Negar et habla á algu- ciem referens.
h a t e a r , n. Supellectilem itineris
no, alicui verba negare, aliquem insa- h a l c o n e r a , /. Custodíondís falco-
causa colligere.
Lutatum reliuquere. nlbus locua.
h a t e r í a , /. Pastorum cibaría, vi».
h a b l a d o , a, part. pas_. Affátus; adj, h a l c o n e r í a , /. Falconum aucu-
ticum, supellex.
Pi i; a mal hablado, modesté, deoentor, pium. h a t e r o , m. Cibaría pastorum po
o immodesté, indecenter loquens. h a l c o n e r o , m. Falconum curátor.
tans; atlj. Sarcinarius.
h a b l a d o r , a, m. /. Loquax, garru- Halconero mayor, curatoríbus falconum
h a t i j o , //'. Operculum, velamen.
lus, locutulelus. priefcctua.
hato,//,:. Pecus, oris; Hatos, pecua
h a b l a d u r í a , /. Vaniloquentía, halda,/. V. falda y costal. — ría, o r u m ; Muchedumbre de cosas, m u í
garrulitas, loquaeítas; displiccntla, im- Haldas en cinta, in procinctu esse, operi titüdo ; Corrillo, coetus.
portuna verba. se accingere. h a y a , /. F a g u a ; Cosa de haya, fa-
h a b l a r , a. Loquor, eloquor, dico, h á l i t o , ut. Halitus; Vapor, vapor; gineus.
verba fació; fari, profári.*— Hablar con Soplo suave del aire, suávis aeris flatus. h a y a l , ro. Fagis abündans locus.
alguna , c u m aliquo sermocinári, c u m h a l l a d o , a,part.pas. Inventus ; adj.
o sermones interserere. Hablar al Bien ó mal hallado, assuütus. hayedo,ro.V. hayal.
rey ó con el rey, regem alloqui, c u m re- h a l l a r , a. Invernó, reperío ; Con el h a z , ro. Fascis; Cara de las cosas,
ge colloqui. Saber, hablar el griego, discurso, excogitare, machinári, fingere; facles. superficies. — Por haces, fasciatim.
graicó scire. Hablar mal de alguno, pro- Descubrir, investigare, detegore; Enten- liaza, /- Seges. — Mondar el ha.a,
brosa verba in aliquem effulire, contu- der, intelligére, animadvertéro; Hallar- impedimentis locum expediré.
sa verba in aliquem oongerere. se en, estar, adesse, interesso. — Hallar la h a z a ñ a , /. Fadnus.
Habí >d, dicite. Habló con, demasiada verdad, veritátem asséqui. Yo no /tallo h a z a ñ e r í a , /. Inánis amplificatio.
libertad, liberíüs loquütus est. Hablar cómo pueda ser eso, id qua ratióne effí- h a z a ñ e r o , a, m.f. Tragcedías m
entre si, secum agere. No se hable más ci possit non video. Le hallé allí, ibi nugis agens.
de ello, nulluin ultra verbum, satis jam e u m offendi. No hallo palabras, mihi h a z a ñ o s a m e n t e , ado* Strenué.
dictum. Hablar por ¡tablar, inania gar- verba desunt. h a z a ñ o s o , a, adj. Strenüus; Por
riré. Todos hablan de el, in o m n í u m h a l l a z g o , //i. Inventío; La cosa famosos hechos, egregius, pra?clarus,
ore versatur. Mo hubo quien hablara, hallada, res inventa; Premio que se da pulcher.
nullum verbum quisquam fecit. Ha- ¡nir ta cosa hallada <j devuelta, pro re h a z m e r e i r , ro. Ridicülua h o m u n -
bia, que me quieres* faro, quid tibi me- inventa et restitüta donum, munuscü- cio.
cum V lum. lie, interj. E n , ecce; ne? quid?
h a b l i l l a , / . Rumuscülus, fabella. h a m a c a , /. Pensílis lectus.
h a b o i l , m. Vibex, tumor.
hebilla, /. Fibüla.
h a c a , /. Mannus.
h a m b r e , / . Fames; Escasez de fru- h e b i l l a j e , ro. Fibulárum serles.
tos, penuria; Deseo vehemente (met.), de- h e b i l l e r o , ro. Fibulárum opifex.
h a c a n c a , /. Equus britannieua.
sideríum, auxietas, cupidítas, ardor. — h e b r a , /. Filum ; De carne,fibra;
h a c e d e r o , a, adj. Factu facilis.
Morirse de hambre, fame interíre. Matar Del lino, cáñamo, etc., filamenta, orum ;
h a c e d o r , a, m.f. Factor; Admi-
el hambre, f a m e m explore. A buen ham- De los árboles, yerbas y llores , stamen,
nistrador, administrátor; Et Hacedor
bre no hay pan malo , optimum condi- Inis; Del azafrán, croci pistillum. —
Supremo , Supremus rerum Condítor,
m o n t u m fames. Sitiar á uno por ham- Ser de buena hebra (met. fam.), validum,
Creator.
bre (met.), aliquem necessitáte compel- robüstum esse.
h a c e n d a d o , a, adj. Pra?dlis abün-
lere. h e b r a i c o , a, adj. Hebraicua, he-
o.ins, divitiis afflüens.
h a m b r e a r , n. Esuríre; Impedirá br ama.
h a c e n d a r , u. Priediis dotare; Ha-
uno tos víveres, fame obstríngére. h e b r a í s m o , m. HebralBmua.
cendarse , pra?dla comparare, rem au-
h a m b r i e n t o , adj. Esurlens. h e b r e o , tn. Hebraica lingua;_ El
g-sre.
h a m b r ó n , adj. Esurio, esurlens, que profesa la ley de Moisés, Hebra?us;
h a c e n d o s o , a, adj. Actuosus.
famelícus. adj. Hebríéus, hebraícus.
h a c e r , a. Faceré; Ejecutar, gerere,
persequi, pra?stáre, perpetrare, confice- hanega, /. V. fanega. hecatomba ó hecatombe, /.
re.— No hagas á otro lo que no quieras h a n e g a d a , /. Jugérum. Hecatombe, es, hecatomba, a?.
para ti, alteri no fecéria quod tibi fieri h a r a g á n , adj. Desea, ignávus, iners, h e c h i c e r í a , /. Venéfica, maléfica
non vis. Hacer á uno odioso, invidíam socors. ars; Acto supersticioso de hechizar, ve-
alícui faceré. Hacerse al trabajo, labóri nefielu m ; Hechizo, veneficlum, malefi-
h a r a g a n a m e n t e , ado. Desidi- clum, medicámen, incantatío.
assuescere. Hacerse á la veta, navem
solvere. Hacerse el sordo, obmutescére,
oso. h e c h i c e r o , a, m. /. Venefícus, ma-
nibil responderé. Hacerse el ignorante, h a r a g a n e a r , ». Otiári, socordía? leficus, incantátor ; Persona ó cosa qu»
se msclum simulare. Esto no hace al atque desidia? dedltum esse. tiene atractivo, blandíens, alliclens.
hoc nihil ad rem. Hacerse celebre, h a r a g a n e r í a , /. Desidia, inertia, h e c h i z a r , a. Veneficlis irretire,
m a g n u m sibi nomen comparare. Hoy BOcordia, iguu» ¡A. maleficiis lsedere; (met.) Embelesar, a*-
hace ctinte días que murió, vigésima h a r a p o , /•*. Detrlta vestis, obsole- licere, rjellicere, devincíre.
ha;c ab ejus obítu lux eat. No hacer 9
tas pannus.
Diwioiiario Mpaüol-lRtinu.

También podría gustarte