Vacarisses es prepara per tancar l'abocador de Coll de Cardús mig segle després

Fa 50 anys que els veïns de Vacarisses, un poble de 7.500 habitants del Vallès Oriental que fa frontera amb el Bages i el Baix Llobregat, veuen passar camions amb tones i tones d'escombraries. Pudor. Embussos a les rodalies del poble. Deixalles. I més mala olor. El destí d'aquests vehicles sempre ha estat l'abocador de Coll Cardús, un dels més grans de Catalunya. Ara només hi queden 70.000 tones de capacitat, i abans que acabi aquest 2023 es segellarà per sempre aquest dipòsit controlat de residus. No obstant, aquest tancament no és un punt i final. Queden dècades de feina i inversions.

"Quan tanca un abocador, és un drama. Quan deixa de rebre residus queda fer el segellat, la clausura, s'ha d'envasar per dir-ho d'alguna manera. I també cal restaurar l'espai... Com a mínim són 30 anys de manteniment". Parla Isaac Peraire, director de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) en declaracions a SER Catalunya. Les tasques per controlar els lixibiats -el líquid que deixen anar les escombraries, com el que ens pot passar a casa si tenim un descuit i no baixem la brossa quan toca, però a escala gegantina - i per premsar i envasar-ho tot són llargues i costoses. Al final, en un horitzó idíl·lic, els abocadors es poden convertir en horts solars, zones de cultiu, parcs naturals o fins i tot places urbanitzables.

L'alcalde de Vacarisses Toni Massana (ERC) vol que, a la llarga, Coll Cardús sigui una continuació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obach, tot i que admet que la petjada és gran i que serà molt complicat que algú pugui oblidar l'abocador malgrat els anys que venen de gestió i manteniment del dipòsit. "Físicament es veu, això feia abans una carena i ara la carena està sobrepassada. Els que viuen més a prop sempre sabran que allà hi ha un abocador, per molt que estigui clausurat", diu l'alcalde en declaracions a SER Catalunya.

L'abocador i l'imaginari col·lectiu

Massana reconeix que el poble, històricament, ha tingut la sensació que rebia tot allò que no volia ni la resta de la comarca, ni la resta de Catalunya. A banda de les males olors, que és potser la molèstia més habitual i evident, la presència continuada de caminons també ha condicionat la vida a Vacarisses, on el trànsit s'ha vist afectat pel volum d'aquests vehicles que sempre han estat donant voltes per les rodalies del poble.

"He de confessar que ho veig amb escepticisme. Molts cops s'ha dit que tancava l'abocador, i no sé per quin art, al final tot canviava i a l'últim moment es posposava". Parla en Carles Rodríguez, veí de Vacarisses, més de 40 anys vivint a la comarca. "Hem collit tota la porqueria i la merdufa que la resta no volia. Vacarisses està acostumada a rebre porqueria que no vol ningú i soportar males olors amb el silenci i el vist-i-plau de totes les alcaldies dels últims anys. Tothom mira cap a una altra banda i para la mà". Aquesta sensació, aquest sentiment de rebre el que els altres no volen, és general.

Els abocadors catalans, al 65% de la seva capacitat

Aquesta situació que es viu a Vacarisses té la seva rèplica, d'una forma molt diferent, a Can Mata, l'abocador dels Hostalets de Pierola (Anoia), el més gran de Catalunya. Aquest dipòsit està també al límit de la seva capacitat, però en aquest cas els veïns han votat en referèndum ampliar aquesta infraestructura. El poble, de poc més de 3.000 habitants, té uns serveis públics inusuals en un municipi tan petit, i tot plegat és gràcies als diners recaptats a l'abocador. Habitualment, per cada tona abocada, els municipis reben un import. En el cas de Vacarisses, l'abocador va arribar a finançar el 20% del pressupost municipal.

En global, els abocadors estan al 65% de la seva capacitat, i la voluntat és reduir de manera dràstica els residus que acaben a aquests dipòsits. De fet Catalunya ha de complir la normativa europea: el 2030 només un 10% de les escombraries podrà acabar als abocadors, i ara mateix la xifra és del 35%. Això vol dir que les tones s'han de reduir de manera dràstica. "Tenim obligacions de resultats, i de moment no estem complint amb el que marca la Unió Europea, el 2020 no vam complir. Algun dia començaran a arribar sancions des de Brusel·les per aquest motiu", remata Peraire.