És el satèl·lit de la Terra.

ORIGEN

La teoria més acceptada és la del “gran impacte”. Un cos similar a Mart impactà a gran velocitat contra la Terra, uns 30 o 40 milions d’anys després de la formació del Sistema solar. Com a resultat d’aquest xoc, part del material terrestre va quedar alliberat el espai en forma gasosa o líquida. El material que no va tornar a la Terra va quedar orbitant formant la Lluna.

Aquesta teoria explica la composició de la Lluna, la inclinació de l’eix de rotació de la Terra, l’acoplament del moment angular entre la Terra i la Lluna, etc.

CARACTERÍSTIQUES

Distància mitjana de la Terra	384.400 km
Període de rotació	27,32 dies terrestres
Temperatura en la superfície	De -150 ºC a 120 ºC
Duració d’un dia lunar	29,53 dies terrestres
Diàmetre	3.476 km
Massa (Terra=1)	0,012
Volum (Terra=1)	00.02
Gravetat a l’equador (Terra=1)	0,165
Número de satèl·lits	0
Observacions	La part de la Lluna il·luminada pel sol i visible des de la Terra varia durant el mes. Comença amb una fina Lluna creixent al cel occidental després de la posta del Sol i termina amb una fina Lluna minvant, a l’est, abans del plaer.

La Luna està formada per:

–   Un mant rocós

–   Un possible petit nucli metàl·lic.

–    Una cortesa de roca similar al granit.

Encara que només té el 1,2% de la massa de la Terra, la Lluna és el cinquè satèl·lit planetari més gran del Sistema Solar. No obstant, la Lluna és massa petita per retenir una atmosfera i fa molt temps que en ella va cessar tota l’activitat geològica; per això és un món ple de pols i sense vida.

ROTACIÓ

L’òrbita lunar està inclinada en angle amb l’equador de la Terra, el que cada 18 anys provoca una vaciació del seu recorregut al cel. Les forces de la marea fan que la Lluna freni la rotació terrestre,  mentre que s’allunya de la Terra a una mitjana de 3 cm anuals.

    

Grandària comparada entre la Terra i la Lluna:

LES FASES

Fase creixent: la Lluna es torna visible quan comença a manifestar-se la llum del Sol reflectida a la seva superfície.

Quart creixent: la Lluna ha cobert un quart del seu recorregut al voltant de la Terra.

Dues setmanes: la Lluna es torna més gibosa a l’arribar fins la fase plena.

Lluna plena: surt 12 hores després del Sol perquè esta just oposada a ell, llueix durant la nit.

Tercera setmana: es gibosa després de la Lluna plena.

Quart minvant: en quart minvant, es veu al cel.

Fi de la fase minvant: la meitat de la Lluna que mira cap a la terra no s’arriba a veure.

L’ECLIPSE

Per termini mitjà, cada 14 mesos, la Lluna plena s’endinsa en la ombra de la Terra i es produeix un eclipsi total de la Lluna. Seria d’esperar que la Lluna desapareixera per complet, ja que deu el seu brillant únicament a la llum reflectida del Sol; no obstant, durant els eclipses, la Lluna es veu perquè li arriba suficient llum escampada per la atmosfera terrestre, el que li aporta una il·luminació tènue.

El que es veu durant els eclipses, depèn en gran mida la quantitat de pols que resideix a  l’atmosfera.

CURIOSITATS

Per què la lluna sempre mostra la mateixa cara a la Terra?

La lluna representa dos tipus de moviments:

–          Revolució: al voltant de la Terra (triga aproximadament 27 dies i 8 hores a fer una volta completa al planeta Terra).

Rotació: al voltant del seu propi eix de gir.

Doncs, resulta que la Lluna mostra a la Terra sempre la mateixa cara perquè triga exactament el mateix temps a girar sobre si mateixa que fer una volta sencera a la Terra.

Es pot veure la cara oculta de la lluna des d’algun lloc de la Terra?

No es pot veure la cara oculta de la Lluna des d’algun lloc de la Terra per una sola raó: la Lluna està situada a una distància mitjana de 384.000km de la Terra. Podem dir que està tan lluny d’un observador situat a Barcelona com ho pot estar d’un observador situat a Nova York. Observadors situats a diferents punts del món veuran pràcticament la mateixa porció de la Lluna. El que sí passarà és que els diferents observadors veuran la Lluna a diferent altura sobre el seu horitzó, i orientada de manera diferent segons quina sigui la seva latitud. Per exemple, una persona que l’observi des de l’hemisferi sud, veuran la Lluna cap per avall, és a dir a l’inrevés de nosaltres.