L'amor no té aturador

Sembla ser que algun ciutadà dels que col·laboren amb Bdebarna hauria practicat fa temps contactes lascius –ell en diu magreig, amb una lamentable manca de finesa- amb una senyoreta a l’església de Santa Maria del Pi (vegeu la història corresponent: “Santa Maria del Vici”, a través del cercador del web), aquesta seva experiència de comunicació física és ben natural i pot dur aparellat un veritable amor, no seré jo qui en dubti; ni el bescantaria encara que fos una senzilla expressió de sexe, sense més. La circumstància referida al lloc del fet entenc que pot ser cosa més opinable, però ni tan sols això em produeix un rebuig sistemàtic. Això ha de quedar clar, però el que m’ha mogut a escriure aquesta nota és que al programa d’avui que ONDA CERO dedica a Bdebarna, les “nostres” administradores –Marta i Laura- especulaven sobre si el Pere que signa la dita història podia ser jo, un altre Pere que algun cop treu el nas per aquest lloc. Puc afirmar categòricament que NO!

El Pere (jo), fill de Felip i Magdalena, natural de Barcelona, NIF 375850... i dos números més, mai ha folgat a cap església; tanmateix, puc afirmar que no vull significar-me amb judicis de valor i faré públiques les raons pertinents:

A. Per que aprecio un mínim de confort (raó per la qual sempre he tingut cotxes amplis i amb seients abatibles).

B. Per que la cultura martirilògica i l’estètica mortuòria del catolicisme no em prova, em deprimeix (sobretot l’ensopiment afecta parts anatòmiques significatives).

C. Per que tot i que el component de risc pot ser excitant (de fet, en el meu cas ho seria) no és tan fàcil trobar qui comparteixi el gust per l’inesperat i els sobresalts.

D. Per que els propietaris del local probablement considerarien que és pecat.

E. Per que un canelobre –ni que sigui beneit- pot resultar una arma molt dissuasiva i dolorosa, si s’administra amb contundència.

F. I, finalment, per que no se m’ha presentat la ocasió... i això també hi compta!

Perdona Pere!!! deu ser que provoques idees suggestives.

No, si ma mare em troba totes les gràcies...

Amic Pere, la F em sembla primordial.Amén.

F... de fe?, de fornícula, fantasma, fanàtic, falòrnia, fàbula, filisteu, francmasó, fal•lus, fornicació?, de filaberquí, formatge, forúncul?... "Fanta naranja, Fanta limón"?

Quina F, bon amic?

Home,home no et facis el llonguis. em semble que has ficat lletres per especificar unes "raons pertinents".O no?.

Estimats germans, petits i grans, la carn és feble (amb F)...

Esteu Fatal i em sembla Fantàsic que ho estigueu (amb F les dos)