ANALÍTICA REIAL
De bon de
matí la tia Paca s'ha posat a plorar. De seguida, la
sala del consultori li ha fet rogle per a conhortar-la. Una de les infermeres l'ha ajudat a seure en
una de las cadires, just al costat d'un un home vell que lluitava per posar-se la jaqueta sense fer malbé el cotó-en-pèl que li tapava el
petit forat que li acabaven de fer.
Entre
sanglots, la tia Paca no parava de dir paraules soltes, però sense sentit a
l'hora de formar frases coherents. No m'agrada tafanejar, però la situació ho
requeria. Xiuxiuejant m'he adreçat a la infermera per intentar traure-li la
informació.
-Pobra dona! -ha cridat, com si el volum de les seues paraules poguera ajudar a defensar una injustícia- Porta tota la setmana venint a traure's sang. Cada dia li féiem entendre que no podia ser, que necessitava l'autorització de la seua metgessa de capçalera.
El rogle de gent va fer un silenci llarg. Ningú no trobava preguntes. Veient les cares, la infermera va continuar el seu relat.
-La tia Paca
només volia saber saber si tenia la sang blava. Veges quina ocurrència!
Una barreja de rialles apagades i de rebombori carregat d'interjeccions va donar pas a un desgavell de defensors i detractors de la reialesa.
-A hores d'ara! -vaig intentar submergir la meua frase entre tant desordre oral- A hores d'ara! -la segona vegada vaig aconseguir que una gran majoria
m'escoltara- A hores d'ara encara hi ha qui creu en això? Mentre tinguem eixa família privilegiada a càrrec dels
nostres esforços, ni hi haurà justícia igual per a tots ni deixarem de ser un territori més folklòric que seriós.
Una colla de
defensors de la " Gran Família" se'm va tirar al damunt. Físicament. La sala d'espera
d'extraccions del Centre de Salut es va convertir en un ring. Els pots d'orina dels usuaris, barrejats amb tubets de sang acabats de coure, varen dibuixar en l'aire malabarismes de colors per acabar escampats per terra, esbossant il·lustracions abstractes en papers, jerseis, jaquetes,.... Algunes infermeres van intentar
separar els dos bàndols, però també varen rebre de valent.
La policia
local va intervindre. Set detinguts, tres d'ells ferits, quatre cadires
destrossades, dues persones amb atacs d'ansietat, trenta-cinc mostres analítiques perdudes,.....
Mentre se
me'enduien emmanillat, vaig sentir com algú pregonava a l'aire:
-Collons, la
tia Paca, la que ha muntat!!!
Però mentre
tot açò passava, la tia Paca s'havia colat en l'interior de la sala
d'extraccions, i estava en el procés d'intent de convenciment d'un infermer, a
qui li estava suggerint que analitzara bé l'orina, ja que estava convençuda que
"es podia convertir en vi".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada