T’he vist disfressat i parlant de tantes maneres diferents que quan vesteixes de carrer gairebé ni et reconec. Si mai tinguessis una crisi de personalitat – Déu nostre senyor no ho vulgui – ho tindries d’allò més fumut per recuperar-te. Fa tan de temps que et dediques a l’humor, que ja no recordo que de jove eres tan seriós que quan et posaves davant d’una càmera era per presentar un informatiu. Què en queda d’aquell posat impassible, Queco? Amb el Toni Soler i el Manel Lucas heu format un trio imparable. Una mena de davantera blaugrana, però amb el Villa aprofitant les ocasions. L’humor català dels últims anys pràcticament sempre porta la vostra signatura als crèdits. Sou tan bons que heu deixat en evidència aquells que han intentat dedicar-se al mateix gènere per altres vies. De taques negres gairebé no en trobo, tret d’alguna patacada amb les teles de Madrid, que mai no s’aclareixen amb l’horari d’emissió... Ara que et fas gran, et vénen ganes de recuperar el to seriós dels inicis. T’he vist fugaçment interpretant un paperet a 14 d’abril: Macià contra Companys i, si t’haig de ser sincer, t’he de confessar que em costa veure’t a la pantalla amb posat transcendental. En qualsevol cas Queco, encara et queden anys per recuperar la credibilitat d’un presentador d’informatius. És clar que, a tu, potser no et cal treballar fins als 67. Seria una pena, m’encantes! Que passis un gran dia i per molts anys!!I dilluns no us descuideu de felicitar José María Guitérrez, "Guti"!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada